No description available.

No description available.

No description available.

[EN] This research seeks to reflect on the situation of illustrated educational materials used in elementary classrooms, in a context of constant changes in education, human communication and society in general, mainly due to the impact of the new technologies. Therefore, we focus on the discussion of the various technological supports and the urgency for an improvement on the use of visual language in teaching, especially now that neuroscience has demonstrated the value of the image to achieve more effective learning. In recent years we have witnessed a confrontation between digital and printed options in the classroom, which leads to a purely technological debate when what we really need is to use the available tools in a creative way and to apply the latest research on learning, human communication and new media. The aim is to offer a multidisciplinary review of the state of the matter, by studying a diverse selection of research developed in recent decades, covering topics such as visual perception, learning effectiveness, the educational functions of the image, the visual possibilities of new technologies, the impact of the image in our brains, the current transformation of the school or the characteristics of printed and digital learning materials. / [ES] La presente investigación busca reflexionar en torno a la situación de los materiales didácticos ilustrados que se utilizan en las aulas de primaria, en un escenario de constantes cambios en la educación, la comunicación humana y en la sociedad en general, debido principalmente al impacto de las nuevas tecnologías. Por ello, nos centramos en la discusión sobre los distintos soportes tecnológicos y en la urgencia por una mejora del lenguaje visual en la enseñanza, especialmente ahora que la neurociencia ha demostrado el valor de la imagen para lograr aprendizajes más efectivos. En los últimos años asistimos a una confrontación entre las opciones digitales e impresas en el aula, lo cual conduce a un debate exclusivamente tecnológico cuando lo que realmente necesitamos es aprovechar las herramientas disponibles de forma creativa y aplicar los últimos estudios sobre aprendizaje, comunicación humana y nuevos medios. El objetivo es ofrecer una revisión multidisciplinar sobre el estado de la cuestión, mediante el estudio de una diversa selección de investigaciones desarrolladas estas últimas décadas, abarcando temáticas como la percepción visual, la efectividad del aprendizaje, la funciones didácticas de la imagen, las posibilidades visuales de las nuevas tecnologías, el impacto de la imagen en nuestro cerebro, la actual transformación de la escuela o las características de los materiales didácticos impresos y digitales. / [CA] La present recerca persegueix reflexionar sobre la situació dels materials didàctics il·lustrats que s'utilitzen en les aules de primària, en un escenari de constants canvis en l'educació, la comunicació humana i en la societat en general, degut principalment a l'impacte de les noves tecnologies. Per açò, centrem la discussió en els diferents suports tecnològics i en la urgència d'una millora del llenguatge visual en l'ensenyament, especialment ara que la neurociencia ha demostrat el valor de la imatge per a aconseguir aprenentatges més efectius. En els últims anys assistim a una confrontació entre les opcions digitals i impreses en l'aula, la qual cosa condueix a un debat exclusivament tecnològic quan el que realment necessitem és aprofitar les eines disponibles de forma creativa i aplicar els últims estudis sobre aprenentatge, comunicació humana i nous mitjans. L'objectiu és oferir una revisió multidisciplinària sobre l'estat de la qüestió, mitjançant l'estudi d'una diversa selecció de recerques desenvolupades aquestes últimes dècades, abastant temàtiques com la percepció visual, l'efectivitat de l'aprenentatge, les funcions didàctiques de la imatge, les possibilitats visuals de les noves tecnologies, l'impacte de la imatge en el nostre cervell, l'actual transformació de l'escola o les característiques dels materials didàctics impresos i digitals. / Vidal González, VP. (2015). DIGITAL VERSUS IMPRESO: EL RUMBO DEL MATERIAL DIDÁCTICO ILUSTRADO EN LAS AULAS DE PRIMARIA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52024

Tesis por compendio / [EN] Information and Communication Technologies (ICT) are presented in the tourism sector as a highly interesting instrument in information, promotion and marketing of products and destinations. Visitors can find in these technologies an important ally due to the ease in obtaining information and communication with the destination. The tourism industry also leverages its informative and marketing potential for its own profit. However, this does not happen in sustainable tourism management and in the tasks linked to the interpretation of the heritage. This thesis is presented as main objective analysis of communicative efficiency of ICT, its contribution to sustainable tourism management and as a way for the interpretation of the heritage in a sample of heritage sites and protected areas in the world. Its structure made by articles and the temporal distance between each one of them has allowed to incorporate the knowledge progressively generated in such a way that the main goal has been addressed in an ascending orther. Thus, each of the articles presents a description of the theoretical framework of the study, arises the methodology and discusses ICTs to respond to the main problem. The research technique that has guided the production of knowledge has been mainly the analysis of content. In short, 120 cases have been analyzed found among websites and social networks of protected areas and heritage sites. The results show that there are success cases that are using strategic communication, either in a planned manner or spontaneously, to facilitate the sustainable tourist management of the heritage. Similarly, other cases in which the communication is underused is evident. This thesis contributes to sustainable tourism development through the creation of a methodological tool, the Communicative Efficiency Questionnaire, which places the strategic communication as a tool of efficient and sustainable tourism management. Future developments of this dissertation lead to the development and improvement of the General Index for Communicative Efficiency applied to the sustainable tourism management as it is already inserted and raises the last content article. This thesis is complex and innovative because it gives strategic communication the establishment of tourist management tool and allows its valuation through a methodological model of measurement which is set as the starting point to begin a line of research that grants communication greater responsibilities beyond the issuance of information and support to the promotion of tourism. These new powers are directed toward obtaining funding for heritage sites and protected areas, the creation of capacities and as a tool to increase the appreciation of tourists and residents in the conservation of these areas among others. / [ES] Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) se presentan en el sector turístico como un instrumento altamente interesante en la información, promoción y comercialización de productos y destinos turísticos. El visitante encuentra en estas tecnologías un importante aliado dada la facilidad demostrada en la obtención de información y comunicación con el destino turístico. Asimismo, la industria turística aprovecha sus potencialidades informativas y comercializadoras para la obtención de beneficios. Sin embargo, no sucede igual en la gestión turística sostenible y en las tareas vinculadas a la interpretación del patrimonio. En esta tesis doctoral se plantea como objetivo principal el análisis de la eficiencia comunicativa de las TIC en su contribución a la gestión turística sostenible y como vía para la interpretación del patrimonio en una muestra de sitios patrimoniales y espacios protegidos en el mundo. La estructura de la misma confeccionada por artículos y la distancia temporal entre cada uno de ellos ha permitido incorporar el conocimiento generado progresivamente de forma que se ha abordado el objetivo principal de manera ascendente. Así, en cada uno de los artículos incluidos se presenta una descripción del marco teórico de estudio, se plantea la metodología y se analizan las TIC para dar respuesta al problema principal planteado. La técnica de investigación que ha guiado la producción de conocimiento ha sido principalmente el análisis de contenido. En total se han analizado 120 casos de estudio entre sitios web y redes sociales de los lugares patrimoniales y espacios protegidos. Los resultados muestran que existen casos de éxito que están utilizando la comunicación estratégica, bien de forma planificada o espontáneamente, para la gestión turística sostenible del patrimonio. Igualmente, se evidencian otros casos en los que la comunicación está infrautilizada. Esta tesis aporta su contribución al desarrollo turístico sostenible a través de la creación de una herramienta metodológica, el Cuestionario de Eficiencia Comunicativa, que sitúa a la comunicación estratégica como un instrumento de gestión turística eficiente y sostenible. Futuros desarrollos de esta tesis doctoral conducen al desarrollo y mejora del Índice General para la Eficiencia Comunicativa aplicado a la gestión turística sostenible como ya se introduce y plantea el último artículo contenido. Esta tesis doctoral es compleja e innovadora porque concede a la comunicación estratégica el estamento de instrumento de gestión turística y permite su valoración a través de un modelo metodológico de medición el cual se establece como el punto de partida para iniciar una línea de investigación que conceda a la comunicación responsabilidades superiores más allá de la emisión de información y apoyo a la promoción turística. Estas nuevas atribuciones se dirigen hacia la obtención de financiación para los sitios patrimoniales y protegidos, la creación de capacidades y como herramienta de aumentar el aprecio de turistas y residentes en la conservación de estos espacios entre otras. / [CA] Les TIC es presenten en el sector turístic com un instrument altament interessant en la informació, promoció i comercialització de productes i destinacions turístiques. El visitant troba en aquestes tecnologies un important aliat donada la facilitat demostrada en l'obtenció d'informació i comunicació amb la destinació turística. Així mateix, la indústria turística aprofita les seues potencialitats informatives i comercialitzadores per a l'obtenció de beneficis. No obstant açò, no succeeix igual en la gestió turística sostenible i en les tasques vinculades a la interpretació del patrimoni. En aquesta tesi doctoral es planteja com a objectiu principal l'anàlisi de l'eficiència comunicativa de les TIC en la seua contribució a la gestió turística sostenible i com a via per a la interpretació del patrimoni en una mostra de llocs patrimonials i espais protegits en el món. L'estructura d'aquesta confeccionada per articles i la distància temporal entre cadascun d'ells ha permès incorporar el coneixement generat progressivament de manera que s'ha abordat l'objectiu principal de manera ascendent. Així, en cadascun dels articles inclosos es presenta una descripció del marc teòric d'estudi, es planteja la metodologia i s'analitzen les TIC per a donar resposta al problema principal plantejat. La tècnica de recerca que ha guiat la producció de coneixement ha sigut principalment l'anàlisi de contingut. En total s'han analitzat 120 casos d'estudi entre llocs web i xarxes socials dels llocs patrimonials i espais protegits. Els resultats mostren que existeixen casos d'èxit que estan utilitzant la comunicació estratègica, bé de forma planificada o espontàniament, per a la gestió turística sostenible del patrimoni. Igualment, s'evidencien altres casos en els quals la comunicació està infrautilitzada. Per açò, aquesta tesi aporta la seua contribució al desenvolupament turístic sostenible a través de la creació d'una eina metodològica, el Qüestionari d'Eficiència Comunicativa, que situa la comunicació estratègica com un instrument de gestió turística eficient i sostenible. Futurs desenvolupaments d'aquesta tesi doctoral condueixen al desenvolupament i millora de l'Índex General per a l'Eficiència Comunicativa aplicat a la gestió turística sostenible com ja s'introdueix i planteja l'últim article contingut. Aquesta tesi doctoral és complexa i innovadora perquè concedeix a la comunicació estratègica l'estament d'instrument de gestió turística i permet la seua valoració a través d'un model metodològic de mesura que s'estableix com el punt de partida per a iniciar una línia de recerca que concedisca a la comunicació responsabilitats superiors més enllà de l'emissió d'informació i suport a la promoció turística. Aquestes noves atribucions es dirigeixen cap a l'obtenció de finançament per als llocs patrimonials i protegits, la creació de capacitats i com a eina d'augmentar l'estima de turistes i residents en la conservació d'aquests espais entre altres. / Teruel Serrano, MD. (2016). Análisis de la comunicación estratégica de los sitios patrimoniales y espacios protegidos a través de las tecnologías de la información y las comunicaciones y su relación con la gestión turística sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61304 / Compendio

We want to know the causes that give rise to the difference of digital competence between students who enter university from different Autonomous Communities, or their own, as well as the possibilities of improving it so that their passage through higher education is maximized, without gaps of knowledge that may end up generating frustration and abandonment. Checking the added motivations of the use of ICT in teaching, we will investigate the possible benefits that can be provided in sectors of the population marginalized, but in the formative phase, as are fundamentally the people with functional diversity. We want to know what the most appropriate ICT applications or uses may be, as well as the factors that condition their performance. The results obtained will help us recommend, if deemed appropriate, the strategy to follow in the teaching imparted in the pre-university studies or we will prevent the real situation with which we will face in the first courses in the university so that we can act for to reduce the school failure of the students of regulated education and also we will obtain orientations to facilitate the social inclusion in the case of the people in risk of exclusion. / Deseamos conocer las causas que originan la diferencia de competencia digital entre los estudiantes que acceden a la universidad procedentes de diferentes Comunidades Autónomas, o de la propia, así como las posibilidades de mejorarla para que su paso por los estudios superiores sea aprovechado al máximo, sin lagunas de conocimiento que puedan acabar generando frustración y abandono. Comprobando las motivaciones añadidas que supone el uso de las TIC en la docencia, vamos a investigar sobre el posible beneficio que pueden aportar en sectores de la población marginados, pero en fase formativa, como son fundamentalmente las personas con diversidad funcional. Queremos saber cuáles pueden ser las aplicaciones o usos de las TIC más idóneos así como los factores que condicionan su rendimiento. Los resultados obtenidos nos ayudarán a recomendar, si se considerase adecuado, la estrategia a seguir en la docencia impartida en los estudios preuniversitarios o nos prevendrán sobre la situación real con la que nos enfrentaremos en los primeros cursos en la universidad de forma que podamos actuar para conseguir disminuir el fracaso escolar de los alumnos de enseñanzas regladas y también conseguiremos orientaciones para facilitar la inclusión social en el caso de las personas en riesgo de exclusión. / Desitgem conèixer les causes que originen la diferència de competència digital entre els estudiants que accedeixen a la universitat procedents de diferents comunitats autònomes, o de la pròpia, així com les possibilitats de millorar-la per que el seu pas pels estudis superiors sigui aprofitat al màxim, sense llacunes de coneixement que puguin acabar generant frustració i abandonament. Comprovant les motivacions afegides que suposa l'ús de les TIC a la docència, anem a investigar sobre el possible benefici que poden aportar en sectors de la població marginats, però en fase formativa, com són fonamentalment les persones amb diversitat funcional. Volem saber quines poden ser les aplicacions o usos de les TIC més idonis així com els factors que condicionen el seu rendiment. Els resultats obtinguts ens ajudaran a recomanar, si es considerés adequat, l'estratègia a seguir en la docència impartida en els estudis preuniversitaris o ens prevenir sobre la situació real amb la qual ens enfrontarem en els primers cursos a la universitat de manera que puguem actuar per aconseguir disminuir el fracàs escolar dels alumnes d'ensenyaments reglats i també aconseguirem orientacions per facilitar la inclusió social en el cas de les persones en risc d'exclusió. / Díaz Sáenz, JR. (2017). Las TIC como factor dinamizador del proceso de Enseñanza-Aprendizaje en las etapas formativas básicas en la Comunidad Valenciana, con el apoyo del Aprendizaje-Servicio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86149

La implementació de les Tecnologies de la informació i la Comunicació (TIC) i la digitalització de la imatge medica ha suposat un canvi en tot el progres clínic assistencial per part de radiòlegs i metges nuclears encarregats de realitzar l'informe diagnòstic i les intervencions radiològiques. Actualment, els sistemes d'informació coneguts com Picture Archiving and Communication System (PACS), Radiology Information System (RIS), i Hospital Information System (HIS) permeten el maneig dels estudis adquirits, el seu informat i el seguiment dels processos de gestió associats als fluxos de l'activitat assistencial. Propiciat per aquest profund canvi han nascut noves oportunitats i necessitats que, desafortunadament, no han sigut resoltes i integrades en la majoria dels entorns hospitalaris. Per exemple, gracies a la digitalització de la imatge i als avanços en investigació, és possible obtindré dades quantitatives de l'exploració adquirida que reflecteixen l'estat d'una malaltia o de l'efecte d'un fàrmac sobre aquesta. Aquestes mesures es coneixen com biomarcadors d'imatge. Per altra part, actualment els informes realitzats pels metges especialistes no tenen una estructura que impedisca una variabilitat en el contingut i en conseqüència l'absència potencial d'informació rellevant pel metge peticionari de l'exploració. El disseny i desenvolupament dels informes estructurats mitjançant l'ús de lèxics normalitzats i plantilles es factible amb les TIC. Aquests informes deuen establir-se per malalties i lesions concretes, i deuen estar consensuats entre els metges especialistes de la imatge i els metges peticionaris. Degut al volum de dades generades pels sistemes d'informació citats anteriorment, es crea contínuament una font de coneixement de dades que no son explotades. L'extracció d'aquest coneixement a través d'indicadors deu de permetre visualitzar l'estat actual dels serveis de radiologia i de medicina nuclear, de tal manera que es possibilite corregir els colls de botella i realitzar accions correctores oportunes front a una situació critica. El proposit final és promoure un funcionament òptim dels serveis i facilitar la presa de decisions fonamentades a les dades d'activitat que millor s'ajusten per a una millor atenció al pacient. Aquesta Tesi Doctoral té per objectiu l'integració eficient dels biomarcadors d'imatge, els informes estructurats, i els indicadors d'activitat en la pràctica assistencial dels serveis de radiologia i de medicina nuclear. Per aconseguir aquest objectiu s'utilitzaren estàndards d'imatge medica com el Digital Imaging and Communication in Medicine (DICOM) i altres com eXtensible Language Market (XML). Mitjançant la tecnologia JAVA es desenvolupà una plataforma per a la integració dels biomarcadors d'imatge. Mitjançant l'utilització de lèxics com el Systematized Nomenclature of Medicine - Clinical Terms (SNOMED-CT) i Radiology Lexicon (RADLEX), més l'estàndard DICOM i l'estàndard HML5, es va implantar una aplicació que permet l'integració de l'informe estructurat. D'aquesta manera es poden realitzar estudis poblacionals, així com analitzar la relació de determinats factors en una malaltia especifica. Per últim, de l'informació obtinguda del RIS i del PACS, es va construir una plataforma d'indicadors amb tecnologia JAVA per a permetre visualitzar l'estat dels serveis respecte a l'activitat assistencial; activitat d'innovació; i activitat d'investigació i docent. Per tant, la present Tesi Doctoral aporta als servicis de radiologia i de medicina nuclear una ferramenta d'innovació amb tres camps fonamentals per a oferir un millor diagnòstic, una millor cura i atenció al pacient. A través de la quantificació dels biomarcadors d'imatge i l'informe estructurat per a una medicina personalitzada, i amb els indicadors d'activitat per a una presa de decisions i d'accions basades en l'evidència. / La implantación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) y la digitalización de la imagen médica supuso un cambio en todo el proceso clínico asistencial por parte de los radiólogos y médicos nucleares encargados de realizar el informe diagnóstico y las intervenciones radiológicas. Actualmente, los sistemas de información conocidos como Picture Archiving and Communication System (PACS), Radiology Information System (RIS), y Hospital Information System (HIS) permiten el manejo de los estudios adquiridos, su informado y el seguimiento de los procesos de gestión asociados a los flujos de la actividad asistencial. A raíz de este profundo cambio han nacido nuevas oportunidades y necesidades que, desafortunadamente, no han sido resueltas e integradas en la mayoría de los entornos hospitalarios. Por ejemplo, gracias a la digitalización de la imagen y a los avances en investigación, es posible obtener datos cuantitativos de la exploración adquirida que reflejen el estado de una enfermedad o el efecto de un fármaco sobre ella. Estas medidas se conocen como biomarcadores de imagen. Por otra parte, actualmente los informes realizados por los médicos especialistas carecen de un esqueleto que impida la variabilidad de contenido y en consecuencia la ausencia potencial de información relevante para el médico peticionario de la exploración. El diseño y desarrollo de los informes estructurados mediante el uso de léxicos normalizados y plantillas es factible con el uso de las TIC. Estos informes deben establecerse para enfermedades y lesiones concretas, y deben estar consensuados entre los médicos especialistas en la imagen y los médicos peticionarios. Debido a los volúmenes de datos generados por los sistemas de información citados anteriormente, se crea continuamente una fuente de conocimiento con datos no explotados. La extracción de este conocimiento a través de indicadores debe permitir visualizar el estado actual de los servicios de radiología y medicina nuclear, de tal forma que se posibilite corregir los cuellos de botella y realizar las acciones correctoras oportunas ante una situación crítica. El propósito final es promover un funcionamiento óptimo de los servicios y facilitar la toma de decisiones en base a los datos de actividad que mejor se ajusten para una mejor atención al paciente. Esta Tesis Doctoral tiene por justificación la integración eficiente de los biomarcadores de imagen, los informes estructurados, y los indicadores de actividad en la práctica asistencial de los servicios de radiología y medicina nuclear. Para lograr este objetivo se utilizaron estándares de imagen médica como el Digital Imaging and Communication in Medicine (DICOM) y otros como eXtensible Language Market (XML). A través de tecnología JAVA se desarrolló una plataforma para la integración de los biomarcadores de imagen. Mediante la utilización de léxicos como el Systematized Nomenclature of Medicine - Clinical Terms (SNOMED-CT) y Radiology Lexicon (RADLEX), más el estándar DICOM y el estándar HTML5, se implantó una aplicación que permite la integración del informe estructurado. De este modo se podrán realizar estudios poblacionales así como analizar la relación de determinados factores con una patología determinada. Por último, de la información obtenida del RIS y del PACS, se construyó una plataforma de indicadores con tecnología JAVA para permitir visualizar el estado de los servicios respecto a la actividad asistencial; actividad de innovación; y actividad científico-docente. Por tanto, la presente Tesis Doctoral aporta a los servicios de radiología y de medicina nuclear una herramienta de innovación en tres campos fundamentales para ofrecer un mejor diagnostico, cuidado y atención al paciente. A través de cuantificación de los biomarcadores de imagen y el informe estructurado para una medicina personalizada, y con los indicadores de actividad para una toma de de / The implementation of Information and Communication Technologies (ICT) and the digitization of medical images implies a change in the entire clinical care process for radiologists and nuclear physicians responsible for the diagnostic report and the radiological interventions. Nowadays, information systems such as Picture Archiving and Communication System (PACS), Radiology Information System (RIS) and Hospital Information System (HIS) enable the management of medical imaging studies, their reports and the follow-up of the management processes associated to the workflow of healthcare activities. These changes (use of ICT and digitization in hospitals) have created new opportunities and needs. Unfortunately, they have not been solved and integrated in most hospital settings. For example, thanks to the digitization of the image and research advances, it is possible to obtain quantitative data from the acquired exploration that reflect the state of a disease or the effect of a drug on it. These measures are known as image biomarkers. Reports made by specialist physicians currently lack of a skeleton that reduces the variability of content and consequently there are potential lack of relevant information for the applicant¿s physician. The design and development of structured reports using standard lexicon and templates is feasible with the use of ICT. These reports should be set up for diseases and specific injuries, and should be agreed upon between specialists and applicant¿s physicians. Due to the volume of data generated by the information systems mentioned above, a source of knowledge is continuously growing but data remains unexploited. The extraction of this knowledge through indicators could enable us to improve the processes in radiology and nuclear medicine departments which should help to correct bottlenecks and take corrective actions in critical situations. The final purpose is to promote the optimal functioning of the services departments and to facilitate the decision-making for a better attention to the patient care based on data activity. This Doctoral Thesis aims at integrating efficiently image biomarkers, structured reports and activity indicators into the clinical practice in the radiology and nuclear medicine departments. To achieve this goal, we have used medical imaging standards such as Digital Imaging and Communication in Medicine (DICOM) and eXtensible Language Market (XML). We used JAVA technology to develop a platform for the integration of image biomarkers. An application was implemented using lexicons such as the Systematized Nomenclature of Medicine - Clinical Terms (SNOMED-CT), Radiology Lexicon (RADLEX), the DICOM standard and the HTML5 standard. This application allows the integration of the structured report. In this way, it will be possible to make population studies, as well as to analyze the relation of certain factors with a certain disease. Finally, based on RIS and PACS data, a platform was developed using JAVA technology to provide the visualization of the status of key indicators of the performance of radiology departments; innovation activity; and research & teaching activities. This Doctoral Thesis provides the radiology and nuclear medicine departments with an innovative tool in three fundamental fields, offering a better diagnosis, health-care and attention to the patient. This has been done, using the quantification of image biomarkers and the structured report for a personalized medicine, and selecting those indicators of activity to make decisions based on data evidence. / Ruiz Martínez, E. (2017). Herramienta de gestión integral en innovación en imagen médica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90429

Music has the gift of approaching people. Whose are living in contact with music, they will learn to live better with others, establishing a more harmonious communication. This thesis is a work that deals about music, music education, functional diversity, music therapy and technological applications. But, above all, is a work about the collaborative musical creation, the thrill of feeling part of a group which creates something new and unique. Interpersonal and intrapersonal ways of communication. Something that serves to reach something. Something that sounds and thrills. The magic of music, the wonder of technology applied to artistic creation and the satisfaction on validating plural benefits for people using the application Soundcool, a free system developed by a performing artsgroup and technology (PerformingARTech) of the Universitat Politècnica de València for music education through collaborative creation using computers, mobile, tablets and the interface of video games Xbox Kinect, in environments of users with functional diversity. At the outset, we describe many proposals and activities conducted by the Emosons team, responsible for the first steps related to this project. Lastly, we propose a musical creative workshop with Soundcool. The ultimate objective of this proposal will be that each participant users' group, according to their possibilities, develop the activity of musical improvisation with Soundcool and they experience the belonging to a creative group. They also will learn how the tool works and try to arouse some creative, communicative and expressive pursuits using sounds that have been recorded by themselves, helped by their monitors involved in the Project, or other type of sounds already availables. This collective could find in music an affordable way to exchange and interaction, in order to develop new communication and creative possibilities. This project and this implementation, as a field test, meant to be an effective demonstration tool, which serves as an impromptu interpreter between these users with functional diversity and the world that surrounds them and to which they also belongs. And the vehicle that facilitates that communication, that's music. Nothing less than music. It's about to provide sound to the signifier to reach the meaning. Thrill to the words, sounding. Smile in c major, minor... no matter. Play, to thrill and excite. / La música tiene el don de acercar a las personas. El que vive en contacto con la música aprende a convivir de mejor manera con otros, estableciendo una comunicación más armoniosa. La presente tesis doctoral es un trabajo que versa de música, de educación musical, de diversidad funcional, de musicoterapia y de aplicaciones tecnológicas. Pero, sobre todo, es un trabajo acerca de la creación musical en colectivo, de la emoción de sentirse parte de un todo que genera algo único y novedoso. De comunicación interpersonal e intrapersonal. De algo que sirve para algo. Algo que suena y emociona. La magia de la música, la maravilla de la tecnología aplicada a la creación artística y la satisfacción de validar los beneficios en plural para las personas del uso de la aplicación Soundcool, un sistema desarrollado en el Grupo de Artes Performativas y Tecnología (PerformingARTech) de la Universitat Politècnica de València para la creación musical colaborativa con móviles, tablets y la interfaz de videojuegos Kinect de Xbox, en entornos de usuarios con diversidad funcional. Inicialmente, hablamos del trabajo que ha llevado a cabo el grupo Emosons, responsable de los primeros pasos dirigidos a este colectivo. Finalmente, proponemos un taller de creación musical con Soundcool. El objetivo final de esta propuesta será que cada grupo de usuarios participante, de acuerdo a sus posibilidades, desarrolle la actividad de improvisación musical con Soundcool y experimente la pertenencia a un grupo creativo, conozca la herramienta y despierte sus intereses creativos, comunicativos y expresivos utilizando para ello sonidos disponibles con anterioridad o generados y grabados por ellos mismos y junto a los monitores involucrados en el proyecto. Este colectivo puede encontrar a través de la música una forma accesible de intercambio e interacción, para poder desarrollar nuevas posibilidades comunicativas y creativas. Este proyecto y esta implementación, como prueba de campo, pretenden ser una herramienta eficaz demostrativa, que sirva de intérprete improvisado entre estos usuarios con diversidad funcional y el mundo que les rodea y al que también pertenecen. Y el vehículo que facilite esa comunicación, la música. Sin más. Dotar de sonido al significante para llegar al significado. Emocionar a las palabras, sonando. Sonreír en Do, Mayor, menor¿no importa. Sonar, para emocionarse y emocionar. / La música té la qualitat d'apropar a les persones. El que viu en contacte amb la música aprèn a conviure de millor manera amb la resta, establint una comunicació més harmoniosa. La present tesi doctoral és un treball que versa de música, d'educació musical, de diversitat funcional, de musicoteràpia i d'aplicacions tecnològiques. Però, sobretot, és un treball sobre la creació musical en col·lectiu, de l'emoció de sentir-se part d'un tot que genera alguna cosa única i nova. De comunicació interpersonal i intrapersonal. D'allò que serveix per a alguna cosa. Alguna cosa que sona i emociona. La màgia de la música, la meravella de la tecnologia aplicada a la creació artística i la satisfacció de validar els beneficis en plural per a les persones de l'ús de l'aplicació Soundcool, un sistema desenvolupat en el Grup d'Arts Performatives i Tecnologia (PerformingARTech) de la Universitat Politècnica de València per a la creació musical col·laborativa amb mòbils, tablets i la interfície de videojocs Kinect de Xbox, en entorns d'usuaris amb diversitat funcional. D'atuvi, parlem del treball realitzat pel grup Emosons que fou l'inici del viatge. Finalment, proposem un taller de creació musical amb Soundcool. L'objectiu final d'aquesta proposta serà que cada grup d'usuaris participant, d'acord a les seves possibilitats, desenvolupe l'activitat d'improvisació musical amb Soundcool i experimente la pertinença a un grup creatiu, conegue l'eina i desperte els seus interessos creatius, comunicatius i expressius utilitzant per a això sons disponibles amb anterioritat o generats i gravats per ells mateixos i al costat dels monitors involucrats en el projecte. Comptat i debatut, aquest col·lectiu pot trobar a través de la música una forma accessible d'intercanvi i interacció, per poder desenvolupar noves possibilitats comunicatives i creatives. Aquest projecte i aquesta implementació, com a prova de camp, pretenen ser una eina eficaç demostrativa, que servixca d'intèrpret improvisat entre aquests usuaris amb diversitat funcional i el món que els envolta i al que també pertanyen. I el vehicle que facilite aquesta comunicació, la música. Sense més. Dotar de so al significant per arribar al significat. Emocionar a les paraules, sonant. Somriure en Do, Major, menor¿no importa. Sonar, per emocionar-se i emocionar. / Briceño Mezquita, M. (2017). APLICACIONES TECNOLÓGICAS PARA EL APRENDIZAJE MUSICAL, EL DESARROLLO DE LA CREATIVIDAD INDIVIDUAL Y APLICACIONES MUSICOTERAPÉUTICAS EN USUARIOS CON DIVERSIDAD FUNCIONAL. PROYECTO SOUNDCOOL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90445

[ES] La presente investigación centra su estudio en el periodismo digital como material de lectura en el ámbito de español como lengua extranjera (ELE). Consideramos que la prensa en línea constituye un material asequible y accesible para el profesorado, y que representa una dosis de lengua y cultura para el alumnado. Sin embargo, resulta sorprendente el uso limitado de la prensa digital ya que, incluso en los materiales existentes, se usan textos creados ad hoc que no representan textos auténticos. Asimismo, muchos estudiosos tratan el texto periodístico digital como el texto impreso, utilizando las mismas tareas durante su explotación didáctica y dejando de lado los múltiples beneficios de la jerarquía digital para el proceso de enseñanza-aprendizaje. A raíz de esta motivación, se han planteado los principales objetivos de la investigación, basados en el fundamento de acentuar las claves esenciales del uso de textos periodísticos digitales en el desarrollo de la destreza lectora y el empleo de los mismos en tareas y herramientas más dinámicas y colaborativas, las denominadas tareas 2.0. En concreto, para alcanzar estos objetivos, hemos seguido varias fases y estrategias. Primero, hemos revisado la fundamentación epistemológica de las materias teóricas en las que se basará el estudio: nuevas tecnologías de la información y la comunicación en el proceso de enseñanza-aprendizaje del ELE y los nuevos paradigmas pedagógicos; aprovechamiento didáctico de internet en el aula del ELE, ventajas y desventajas; evaluación de recursos del ELE en la red; tipología de software educativo para ELE; características y tipología de actividades en el aula del ELE con la red. Dicha fase ha promovido la implantación de una sólida base doctrinal cuyas proposiciones facilitarán, a priori, la dirección de las labores empíricas. Segundo, hemos empezado a fijar los principios metodológicos básicos y aplicarlos a la hora de tratar el texto periodístico digital como material de lectura en la pantalla. Así, nos restringimos a abordar internet como una fuente gigantesca de información cuya herramienta es el hipertexto, lo cual nos lleva a tratar los beneficios del hipertexto como una herramienta de gran utilidad para la mejora de la comprensión lectora en el proceso enseñanza-aprendizaje del ELE: interactividad, flexibilidad en la temporalización, facilidad de acceso a las ayudas, etc. Además, acentuamos las dificultades de la lectura virtual y cómo resolverlas a la hora de explotar un material digital en el ámbito del ELE. Tampoco hemos olvidado tratar otros temas como, por ejemplo, la heterogeneidad del español en internet y las técnicas de lectura online, entre otras. De este modo, hemos revelado la necesidad de clarificar los procesos de comprensión, indispensables para leer en la red, y hemos empezado a trazar el camino para asegurar que el ciberperiodismo es un material idóneo para leer online. Tercero, partiendo de las bases trazadas anteriormente, hemos introducido el enfoque de nuestro estudio: el aprovechamiento de la prensa digital en ELE como material virtual poderoso para la destreza lectora, y cómo puede ser aprovechado en el aula del ELE. Asumiendo las consideraciones analizadas anteriormente, presentaremos un curso como un acercamiento práctico cuyo objetivo es desarrollar actividades relacionadas con la comprensión lectora, considerando el periodismo digital como material y recurso, y explotando las diversas alternativas cumplimentarías que brindan las TIC. Esta visión práctica ha sido aprobada por una muestra de un grupo piloto de profesorado del ELE. Asimismo, como estudio de casos, hemos empleado una propuesta didáctica con tres estudiantes egipcios del ELE que fueron entrevistados posteriormente con el fin de acentuar los retos ante el uso del texto periodístico como material hipertextual en el ámbito del ELE. / [CA] La present investigació centra el seu estudi en el periodisme digital com a material de lectura en l'àmbit d'espanyol com a llengua estrangera (ELE). Considerem que la premsa en línia constitueix un material assequible i accessible per al professorat, i que representa una dosi de llengua i cultura per a l'alumnat. No obstant això, resulta sorprenent l'ús limitat de la premsa digital ja que, fins i tot en els materials existents, s'usen textos creats ad hoc que no representen textos autèntics. Així mateix, molts estudiosos tracten el text periodístic digital com el text imprés, utilitzant les mateixes tasques durant la seua explotació didàctica i deixant de banda els múltiples beneficis de la jerarquia digital per al procés d'ensenyament-aprenentatge. Arran d'aquesta motivació, s'han plantejat els principals objectius de la investigació, basats en el fonament d'accentuar les claus essencials de l'ús de textos periodístics digitals en el desenvolupament de la destresa lectora i l'ús d'aquests en tasques i eines més dinàmiques i col¿laboratives, les denominades tasques 2.0. En concret, per a assolir aquests objectius, hem seguit diverses fases i estratègies. En primer lloc, hem revisat la bibliografia de les matèries teòriques en què es basarà l'estudi: Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el procés d'ensenyament-aprenentatge d'ELE i els nous paradigmes pedagògics; aprofitament didàctic d'internet a l'aula d'ELE, avantatges i inconvenients; avaluació de recursos d'ELE a la Xarxa; tipologia de programari educatiu per a ELE; característiques i tipologia d'activitats a l'aula d'ELE amb la xarxa. Aquesta fase ha promogut la implantació d'una sòlida base doctrinal les proposicions de la qual facilitaran, a priori, la direcció de les tasques empíriques. En segon lloc, hem començat a fixar els principis metodològics bàsics i a aplicar-los a l'hora de tractar el text periodístic digital com a material de lectura a la pantalla. Així, ens restringim a abordar internet com una font gegantina d'informació la eina de la qual és l'hipertext, la qual cosa ens porta a tractar els beneficis de l'hipertext com una eina de gran utilitat per a la millora de la comprensió lectora en el procés ensenyament-aprenentatge d'ELE: interactivitat, flexibilitat en la temporalització, facilitat d'accés a les ajudes, etc. A més, accentuem les dificultats de la lectura virtual i com resoldre-les a l'hora d'explotar un material digital en l'àmbit de l'ELE. Tampoc no hem oblidat tractar altres temes com, per exemple, l'heterogeneïtat de l'espanyol a internet i les tècniques de lectura en línia, entre d'altres. D'aquesta manera, hem revelat la necessitat de clarificar els processos de comprensió, indispensables per llegir a la xarxa, i hem començat a traçar el camí per assegurar que el ciberperiodisme és un material idoni per llegir en línia. En tercer lloc, partint de les bases traçades anteriorment, hem introduït l'enfocament del nostre estudi: l'aprofitament de la premsa digital en l'ELE com a material virtual poderós per a la destresa lectora, i com pot ser aprofitat a l'aula d'ELE. Assumint les consideracions analitzades anteriorment, presentarem un curs com un acostament pràctic que segueix les directrius del MCER (2002). El seu objectiu és desenvolupar activitats relacionades amb la comprensió lectora, considerant el periodisme digital com a material i recurs, i explotant les diverses alternatives complementàries que brinden les TIC. Aquesta visió pràctica ha estat aprovada per una mostra d'un grup pilot de professorat d'ELE. Així mateix, com a estudi de casos, hem emprat una proposta didàctica amb tres estudiants egipcis d'ELE que van ser entrevistats posteriorment per tal d'accentuar els reptes davant l'ús del text periodístic com a material hipertextual en l'àmbit de l'ELE. / [EN] This research focuses on digital journalism as reading material with the Spanish language serving as a foreign language (SFL). The online press constitutes an affordable and accessible source of material for teachers, and represents a dosage of language and culture for the students. However, the limited use of the digital press is surprising since even existing materials use ad hoc texts that do not represent authentic texts. Likewise, many scholars treat the digital journalistic text as the printed text, using the same tasks when exploiting it didactically and leaving aside its digital hierarchy, which entails many benefits for the teaching-learning process. As a result of this motivation, the main objectives of this research have been raised, based on the foundation of accentuating the essential keys of the use of digital journalistic texts for the development of reading skills using more dynamic and collaborative tasks and tools through tasks 2.0. To achieve these objectives, we have followed several phases and strategies: Firstly, we have reviewed the literature of the theoretical subjects on which the study will be based: New Information and Communication Technologies in the teaching-learning process of SFL and the new pedagogical paradigms; didactic use of the internet in the SFL classroom, advantages and disadvantages; evaluation of SFL resources in the Network; type of educational software for SFL; characteristics and typology of activities in the SFL classroom with the Network. This phase has promoted the establishment of a solid doctrinal base whose proposals will facilitate, a priori, the direction of the empirical tasks in the best criterion. Secondly, we have begun to set the basic methodological principles and apply them when dealing with the digital journalistic text as reading material on the screen. Thus we restrict ourselves to approach the internet as a gigantic source of information whose tool is hypertext, which leads us to treat the benefits of hypertext as a very useful tool for improving reading comprehension in the teaching-learning process of SFL: interactivity, flexibility in timing, ease of access to help, etc. In addition, we accentuate the difficulties of virtual reading and how to solve them when exploiting a digital material in the field of SFL. Nor have we forgotten to deal with other topics such as, for example, the heterogeneity of Spanish on the internet and online reading techniques among others. In this way, we have revealed the need to clarify comprehension processes, which are indispensable for reading online, and we have begun to chart the path to ensure that online journalism is an ideal material for reading online. Thirdly, starting from the basis outlined above, we have introduced the focus of our study: the use of the digital press in SFL as a powerful virtual material for reading skills, and how it can be used in the SFL classroom. Assuming the considerations discussed above, we will present a course as a practical approach that follows the guidelines of the CEFR (2002). Its objective is to develop activities related to reading comprehension, taking into consideration digital journalism as a material and resource exploiting the various alternatives offered by ICT. This practical vision has been approved by a sample of a pilot group of SFL professors. In addition, as a case study, we used a didactic proposal with three Egyptian students of SFL, who were interviewed later in order to accentuate the challenges faced with the use of journalistic text as a hypertext material in the field of SFL. In this way, the developed thesis has addressed a theoretical section, and another empirical, underlining the peculiarities of the virtual texts, and, reflectively, which are reflected in digital journalism for the class of FL as a context of reception and interpretation, generating positive effects for the apprentices. / Abbas El Sayed Abd El Rady, A. (2019). El uso de la prensa digital en el desarrollo de la comprensión lectora en el aula de Español como Lengua Extranjera (ELE) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/116835

Tesis por compendio / [ES] Las microrredes inteligentes se presentan como una solución para integrar las energías renovables así como para mejorar la eficiencia de la red por medio de la incorporación de las Tecnologías de Información y Comunicación (TIC). Sin embargo, la alta penetración de los recursos energéticos distribuidos (RED) en las microrredes, requiere una serie de cambios técnicos en los sistemas de comunicación caracterizados tradicionalmente por esquemas centralizados, donde un controlador central se comunica con todos los recursos energéticos distribuidos y toma decisiones, hacia esquemas descentralizados donde cada recurso energético distribuido tiene capacidad de comunicación y decisión de forma local. En este sentido, el objetivo global de las estrategias de comunicación descentralizadas es dotar al sistema energético de una mayor escalabilidad, fiabilidad, robustez, y flexibilidad que la que presentan los sistemas centralizados. Además, las microrredes con esquemas descentralizados presentan una gran oportunidad para el advenimiento del futuro Internet de la Energía o Internet of Energy (IoE), ya que cada recurso energético distribuido desplegado en la microrred es susceptible de conectarse a la nube y enviar y recibir datos desde hacia la red en tiempo real, en cualquier momento y lugar. Uno de los puntos críticos derivados de la incorporación de las TIC en las microrredes de gestión distribuida es garantizar la conectividad entre los recursos energéticos al tiempo que se satisfacen los requisitos técnicos de estos sistemas energéticos. Los distintos estándares y normas establecidas para el despliegue de microrredes destacan la necesidad de cumplir con algunos parámetros de calidad de servicio (Quality of Service, QoS) como ancho de banda, latencias, throughput (rendimiento), entre otros, ya que un ancho de banda bajo puede dar lugar a cuellos de botella, pérdida de paquetes de datos y distorsión. Por otra parte, si la comunicación no presenta una tasa positiva de promedio de éxito o sufre retardos y/o supera el tiempo requerido, la información no cumple su cometido y, en el peor de los casos, daños eléctricos se pueden producir en la microrred. En la presente tesis se presenta el diseño, desarrollo e implementación de infraestructuras de comunicación distribuidas para la gestión, monitorización y control de microrredes que permitan administrar la potencia y energía eficientemente mediante comunicaciones síncronas y asíncronas. Además, este estudio describe las principales características de la Internet de la Energía, los principios en los que se basa, los elementos y tecnologías disponibles para lograr la comunicación entre los recursos distribuidos desplegados en la microrred y establece las principales diferencias de IoE con respecto a los sistemas tradicionales de monitoreo y gestión. Con toda esta información, se describe una propuesta de arquitectura de la Internet de la Energía aplicada a las microrredes y un prototipo de monitoreo y gestión. Se han realizado ensayos experimentales para validar los estudios y propuestas realizadas. Para ello se ha desplegado una red Ethernet en la microrred experimental del Grupo de Sistemas Electrónicos Industriales (GSEI) y se ha dotado a cada recurso energético distribuido de capacidades de comunicación e inteligencia a través del acoplamiento de sistemas de placa única BeagleBone Black donde poder instaurar el software desarrollado. Los resultados han evidenciado que las arquitecturas de comunicación distribuida propuestas permiten comunicaciones robustas, eficientes, escalables y flexibles en el ámbito de las microrredes a la vez que se cumplen con los requerimientos técnicos demandados por éstas. / [CA] Les micro-xarxes intel·ligents es presenten com una solució per integrar energies renovables així com per millorar l'eficiència de la xarxa mitjançant la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). No obstant, l'alta penetració del recursos energètics distribuïts (RED) en les micro-xarxes requereix d'una sèrie de canvis tècnics en els sistemes de comunicació caracteritzats tradicionalment per esquemes centralitzats, el quals un controlador central es comunica amb tots el recursos energètics distribuïts i pren decisions, cap a esquemes descentralitzats on cada recurs energètic distribuït té capacitats de comunicació i decisió localment. En aquest sentit, l'objectiu global de les estratègies de comunicació descentralitzades es dotar al sistema energètic de major escalabilitat, fiabilitat, robustesa i flexibilitat que els que presenten els sistemes centralitzats. A més, les micro-xarxes amb esquemes descentralitzats presenten una gran oportunitat per l'adveniment de la futura internet de la energia, ja que cada recurs energètic distribuït desplegat en la micro-xarxa es susceptible de connectar-se al núvol i enviar i rebre dades cap a la xarxa en temps real, en qualsevol lloc i moment. Un dels punts crítics derivats de la incorporació de les TIC en les micro-xarxes de gestió distribuïda es garantir la connectivitat entre el recursos energètics distribuïts al temps que es satisfacen els requeriments tècnics de aquests sistemes energètics. Els diferents estàndards i normes establides per al desplegament de micro-xarxes destaquen la necessitat de complir amb alguns paràmetres de qualitat de servici com amplada de banda, latències i rendiment, entre d'altres, ja que una amplada de banda baixa resulta colls d'ampolla, pèrdues de paquets i distorsió. D'una altra banda, si la comunicació no presenta una taxa positiva de mitjana de èxit o sofreix retards o supera el temps requerit, la informació no acompleix la seua comesa i en el pitjor dels casos, danys elèctrics poden ocórrer en la micro-xarxa. En la present tesi se presenta el disseny, desenvolupament i implementació d'infraestructures de comunicació distribuïdes per la gestió, monitorització i control de micro-xarxes que permeten administrar la potencia i energia eficientment mitjançant comunicacions síncrones i asíncrones. A més, aquest estudi es descriu les principals característiques de la internet de la energia, els principis en els quals es basa, elements i tecnologies disponibles per acomplir la comunicació entre els recursos energètics distribuïts desplegats en la micro-xarxa i estableix les principals diferencies de la internet de la energia respecte del sistemes tradicionals de monitorització i gestió. Amb aquesta informació, es descriu una proposta d'arquitectura de la internet de la energia aplicada a les micro-xarxes. S'han realitzat assajos experimentals per validar els estudis i les propostes realitzades. Per a això, s'ha desplegat una xarxa d' ethernet en la micro-xarxa experimental del grup de sistemes industrials i s'ha dotat a cada recurs energètic distribuït de capacitats de comunicació i intel·ligència mitjançant l'acoblament de sistemes de placa única BeagleBone Black on s'ha instaurat el software desenvolupat. Els resultats han evidenciat que les arquitectures de comunicació distribuïdes proposades permeten comunicacions robustes, escalables i flexibles en l'àmbit de les micro-xarxes al temps que es acompleixen els requeriments tècnics demandats per estes. / [EN] Smart microgrids are presented as a solution to integrate renewable energies as well as to improve the efficiency of the network through the incorporation of Information and Communication Technologies (ICT). However, the high penetration of distributed energy resources (DER) in microgrids requires several technical improvements on communication systems that are traditionally characterized by centralized schemes, where a central controller communicates with all distributed energy resources and makes decisions, towards decentralized schemes where each distributed energy resource has communication and decision capacities locally. The main objective of decentralized communication strategies is provide to the energy system with better scalability, reliability, robustness, and flexibility that centralized systems do. Moreover, microgrids with decentralized schemes represent a great opportunity for the future Internet of Energy (IoE) due to each distributed energy resource could connect to the cloud and send and receive data in real time anywhere and anytime. One of the major issues about the ICT integration on microgrids is to guarantee the connectivity among DERs at the same time that technical requirements are met. Different microgrid standards give specifications for these requirements and highlight the need to accomplish with quality of service parameters like bandwidth, delays, throughput, among others. The communication infrastructure in the microgrid must satisfy these timing requirements, because a low bandwidth can lead to bottlenecks, loss of data packets and distortion. Besides, if the communication delay exceeds the required time, the information does not fulfill its purpose and, in the worst case, electric damage in the microgrid could happen. In this Ph.D. thesis the design, development and implementation of synchronous and asynchronous distributed communications infrastructures for the efficient microgrid monitoring and control are studied. In addition this study describe the main IoE characteristics, its foundation principles, available elements and technologies deployed into microgrid and the main differences between IoE and tradition systems are provided. Regarding these information, a proposal of architecture of the Internet of energy applied to the microgrid is described. Experimental tests have been carried out in order to validate the theoretical studies and proposals presented in this thesis. It has been deployed an Ethernet network in the experimental GSEI microgrid. In addition, communications and intelligent capacities have been added to each distributed energy resource through the BeagleBone Black single board computers where the developed software has been deployed. The results showed that the proposed distributed communications architectures allow robust, efficient, scalable and flexible communications in the microgrids field at the same time that quality of service requirements are accomplished. / Marzal Romeu, S. (2019). Concepción e integración de arquitecturas y protocolos de comunicación dentro de sistemas de supervisión y control de microrredes inteligentes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/124345 / Compendio