No description available.

No description available.

No description available.

Esta dissertação dedica-se ao estudo comparado de dois romances espanhóis contemporâneos da segunda metade do século XX: El exilio interior e La veu melodiosa, respectivamente de Miguel Salabert e Montserrat Roig. Procura examinar semelhanças e diferenças existentes a partir de alguns traços comuns às duas obras, pois ambas têm um perfil de romance de formação cujo enredo concentra-se na relação tensa entre o herói e a sociedade espanhola dos anos da guerra civil e da ditadura franquista. / This dissertation is devoted to the comparative study of two contemporary Spanish novels of the second half of the twentieth century: El exilio interior and La veu melodiosa, by Miguel Salabert and Montserrat Roig respectively. It attempts to examine the similarities and differences from a few features the two works have in common, since both have a profile of novel of formation whose plot centers on the strained relationship between the hero and the Spanish society of the years of civil war and Franco\'s dictatorship.

Esta dissertação dedica-se ao estudo comparado de dois romances espanhóis contemporâneos da segunda metade do século XX: El exilio interior e La veu melodiosa, respectivamente de Miguel Salabert e Montserrat Roig. Procura examinar semelhanças e diferenças existentes a partir de alguns traços comuns às duas obras, pois ambas têm um perfil de romance de formação cujo enredo concentra-se na relação tensa entre o herói e a sociedade espanhola dos anos da guerra civil e da ditadura franquista. / This dissertation is devoted to the comparative study of two contemporary Spanish novels of the second half of the twentieth century: El exilio interior and La veu melodiosa, by Miguel Salabert and Montserrat Roig respectively. It attempts to examine the similarities and differences from a few features the two works have in common, since both have a profile of novel of formation whose plot centers on the strained relationship between the hero and the Spanish society of the years of civil war and Franco\'s dictatorship.

L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer l’eficàcia d’un curs de prevenció dels trastorns de la veu adreçat a docents en actiu. Per fer-ho s’ha dut a terme un estudi longitudinal amb disseny pre-test i post-test amb grup control i grup experimental i, alhora, un estudi transversal per comparativa de grups. S’han realitzat un total de 3 avaluacions: la primera en iniciar-se el curs (pre-test), una avaluació just en finalitzar el curs (per conèixer l’eficàcia del curs a curt termini) i una darrera avaluació sis mesos més tard (mig termini). Seguint les recomanacions de la ELS, s’ha fet una avaluació multidimensional de la veu incloent: una anàlisi de la qualitat vocal objectiva a través del DSI (Wuyts et al., 2000), una anàlisi de la qualitat vocal perceptiva valorada amb l’ítem global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoració de la percepció de l’handicap vocal avaluada amb el VHI- 10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) i una valoració dels coneixements relatius a la funció vocal estimats amb el qüestionari COFUVO, elaborat expressament per aquesta recerca. També s’han recollit algunes dades sociodemogràfiques dels subjectes i un qüestionari d’opinió sobre la tasca docent del formador. Els resultats registrats han mostrat que l’adquisició de coneixements teòrics, estimats amb el qüestionari COFUVO, s’assoleixen ràpidament. Aquests coneixements semblen mantenir-se a mig termini, quan també s’observen canvis significatius en la qualitat vocal objectiva dels docents participants al curs, mitjançant l’índex DSI. Ens qüestionem, però, si aquest índex valora la qualitat vocal objectiva o les habilitats vocals dels participants. Ni el VHI-10, ni el paràmetre global del GRBAS mostren diferències significatives entre els tests ni els grups. Finalment, les diferències observades segons el formador responsable del curs plantegen la necessitat de controlar aquesta variable. En conseqüència, podem confirmar que el curs ha permès millorar les habilitats vocals dels docents així com els seus coneixements sobre el fenomen vocal a mig termini. Per tal de conèixer els beneficis arran del curs sobre la qualitat i la salut vocal dels docents seria interessant plantejar un estudi a més llarg termini. / El objetivo de la presente investigación es conocer la eficacia de un curso de prevención de los trastornos de la voz, dirigido a docentes en activo. Para ello se ha realizado un estudio longitudinal con un diseño pre-test y post-test con grupo control y grupo experimental y, a su vez, un estudio transversal por comparativa de grupos. Se han realizado un total de 3 evaluaciones: la primera al iniciarse el curso (pre-test), una evaluación justo en finalizar el curso (para conocer la eficacia del curso a corto plazo) y una ultima evaluación seis meses mas tarde (largo plazo). Siguiendo las recomendaciones de la ELS, se ha realizado una evaluación multidimensional de la voz incluyendo: un análisis de la calidad vocal objetiva con el índice DSI (Wuyts et al., 2000), un análisis de la calidad vocal perceptiva valorada con el parámetro global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoración de la percepción del hándicap vocal evaluada con el VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) y una evaluación de los conocimientos relativos a la función vocal estimados con el cuestionario COFUVO, elaborada a propósito de esta investigación. También se han recogido algunos datos sociodemográficos de los sujetos y un cuestionario de opinión sobre la tarea docente del formador. Los resultados registrados han mostrado que la adquisición de conocimientos teóricos, estimados con el cuestionario COFUVO, se asumen rápidamente. Estos conocimientos parecen mantenerse a medio plazo, cuando también se observan cambios significativos en la calidad vocal objetiva de los docentes participantes al curso, mediante el DSI. Nos cuestionamos, sin embargo, si este índice valora la calidad vocal objetiva o las habilidades vocales de los participantes. Ni el VHI-10, ni el parámetro global del GRBAS muestran diferencias significativas entre los test y los grupos. Finalmente, las diferencias observadas en relación al formador responsable del curso plantean la necesidad de controlar esta variable. En consecuencia, podemos afirmar que el curso ha permitido mejorar las habilidades vocales de los docentes y sus conocimientos sobre el fenómeno vocal a medio plazo. Para conocer los beneficios sobre la calidad y la salud vocal de los docentes seria interesante plantear un estudio a más largo plazo. / The objective of this research is to find out how effective a voice disorder prevention course addressed to teachers is. In order to do so, a program has been designed with pre- test and post-test actions, and a control group and an experimental group, plus, at the same time, a comparative survey of the groups. There have been three assessments: the first one when the course started (pre-test), another one right at the end (to find out how effective the course is on a short term basis), and a last assessment six months later (medium-term). Following recommendations from the ELS, a multidimensional assessment of the voice has taken place including: analysis of voice objective quality through DSI, (Wuyts et al., 2000), an analysis of voice perceptive quality assessed with GRBAS global item (the G) (Hirano, 1981), an assessment of the perception of voice handicap valued with VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) and an assessment of relative knowledge to voice function estimated with the COFUVO questionnaire, elaborated just for this test. Also, some sociodemographic data of the subjects has been gathered, including an opinion questionnaire about the teacher. The results have shown that theoretical knowledge, estimated with the COFUVO questionnaire, is achieved quickly. This knowledge seems to be retained at medium- term, when also significant changes can be observed in the vocal objective quality of the teachers taking the course, through the DSI index. However, we question whether this index is assessing the vocal objective quality or the vocal skills of the participants. Neither VHI-10 nor global parameters of the GRBAS show significant differences between tests or groups. Finally, the differences observed according to the teacher responsible for the course indicate the need to control this variable. Consequently, we can confirm that the course has meant an improvement in the vocal skills of the teachers as well as their knowledge of the voice phenomenon at medium- term. A longer term study would be recommended to learn more about the benefits of voice health and quality of teaching staff following the course.

Las prestaciones de muchos sistemas de procesado de vozse degradan rápidamente en aplicaciones reales ante lapresencia de ruido. Para solucionar este problema lastécnicas de speech enhancement pretenden reducir esteruido realzando la señal de voz degradada. Se hanconsiderado las técnicas basadas en un filtrado dewiener. Tradicionalmente, estas técnicas han mostradounas prestaciones superiores a otras metodologías, comopor ejemplo la sustracción espectral, sin embargo, estastécnicas de filtrado de wiener hacen uso de lasestadísticas de segundo orden (función auto correlación)y, en consecuencia, presentan una elevada sensibilidad alruido. Una aportación importante de este trabajo consisteen la incorporación de las estadísticas de orden superioral proceso de estimación de la voz a partir de la señal de voz ruidosa.

En l'experiència clínica, els foniatres i logopedes especialitzats en trastorns de la veu han afirmat que les disfonies tenen relació amb la personalitat del pacient. Estudis previs de Roy i Bless indiquen una relació entre els trets de personalitat neuroticisme i extraversió, definits per Eysenck, i les disfonies funcionals i els nòduls vocals. Aquests estudis proposen que les teories de Gray poden explicar aquesta relació. Gray proposa l'existència de dos sistemes biològics d'activació i d'inhibició conductual que responen a una major sensibilitat del subjecte a les recompenses i els càstigs, respectivament. El 2011, Torrubia et al. presenten, un qüestionari per a la valoració d'aquests dos sistemes. Partint dels treballs de Roy i Bless, l'estudi que presentem pretén aportar evidències sobre la influència dels trets de personalitat en la presència d'alteracions de la veu. S'han administrat els qüestionaris EPQ-RS d'Eysenck i SCSRQ de Torrubia a un grup experimental de 141 pacients atesos per alteracions de la veu i ha un grup control de 99 persones sense alteracions vocals. A tots ells se'ls va administrar també el qüestionari Voice Handicap Index-10 i es van recollir diverses mostres de la seva veu que van ser analitzades amb el programa MDVP per obtenir el paràmetre Dysphonia Severity Index descrit per Wuyts, i van ser valorades amb el paràmetre Grade del GRBAS d'Hirano per cinc logopedes experts en alteracions vocals. Els resultats han estat analitzats amb el paquet estadístic PASW 18. Els resultats mostren diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control en relació al tret neuroticisme en el test EPQ (z = 6.951, p <.01) i en relació a la sensibilitat al càstig en el test SCSRQ (z = 2.207; p <.05). Les dades mostren també diferències estadísticament significatives entre els dos grups pel que fa als valors del DSI (z = 9.320, p <.01). Per a aquesta mesura s'ha establert un valor de tall, amb la corba ROC, en la puntuació 3.7. També s'han obtingut diferències significatives en les puntuacions totals del VHI-10 (z = 10.351, p <.001) i un valor de tall de 7. El paràmetre G ha presentat diferències significatives (z = 10.959, p <.001) i un valor de tall en la puntuació 1. Les tres mesures de la disfonia correlacionen amb els resultats dels qüestionaris de personalitat per als trets neuroticisme (DSI rs = -. 437, p> .001; VHI-10 rs =.416, p> .001; paràmetre G rs = .446, p> .001) i sensibilitat al càstig (VHI-10 rs = .231, p> .01; paràmetre G rs = .144, p> .05). Els resultats confirmen les informacions aportades per investigacions anteriors respecte a la influència del neuroticisme en la disfonia. En el mateix sentit, podem concloure que el tret introversió està més present en la població amb alteracions de la veu. Els resultats de l'escala de sensibilitat al càstig permeten pensar que les teories de Gray poden orientar sobre els factors emocionals en les alteracions vocals. Així mateix, els resultats permeten concloure que els instruments de mesura de la qualitat vocal són fiables, complementaris i vàlids per a la discriminació de persones que pateixen alteracions de la veu. / En la experiencia clínica, los foniatras y logopedas especializados en trastornos de la voz han afirmado que las disfonías tienen relación con la personalidad del paciente. Estudios previos de Roy y Bless indican una relación entre los rasgos de personalidad neuroticismo y extroversión, definidos por Eysenck, y las disfonías funcionales y los nódulos vocales. Estos estudios proponen que las teorías de Gray pueden explicar esta relación. Gray propone la existencia de dos sistemas biológicos de activación y de inhibición conductual que responden a una mayor sensibilidad del sujeto a las recompensas y los castigos, respectivamente. En 2011, Torrubia et al. presentaron un cuestionario para la valoración de estos dos sistemas. Partiendo de los trabajos de Roy y Bless, el estudio que presentamos pretende aportar evidencias sobre la influencia de los rasgos de personalidad en la presencia de alteraciones de la voz. Se han administrado los cuestionarios EPQ-RS de Eysenck y SCSRQ de Torrubia a un grupo experimental de 141 pacientes atendidos por alteraciones de la voz y a un grupo control de 99 personas sin alteraciones vocales. A todos ellos se les administró también el cuestionario Voice Handicap Index-10 y se recogieron diversas muestras de su voz que fueron analizadas con el programa MDVP para la obtención del parámetro Dysphonia Severity Index descrito por Wuyts, y fueron valoradas con el parámetro Grade del GRBAS de Hirano por cinco logopedas expertos en alteraciones vocales. Los resultados han sido analizados con el paquete estadístico PASW 18. Los resultados muestran diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en relación al rasgo neuroticismo en el test EPQ (z = 6.951; p< .01) y en relación a la sensibilidad al castigo en el test SCSRQ (z = 2.207; p< .05). Los datos muestran también diferencias estadísticamente significativas entre los dos grupos con respecto a los valores del DSI (z = 9.320, p < .01). Para esta medida se ha establecido un valor de corte, con la curva ROC, en la puntuación 3.7. También se han obtenido diferencias significativas en las puntuaciones totales del VHI-10 (z = 10.351; p< .001) y un valor de corte de 7. El parámetro G ha presentado diferencias significativas (z = 10.959; p< .001) y un valor de corte en la puntuación 1. Las tres mediciones de la disfonía correlacionan con los resultados de los cuestionarios de personalidad para los rasgos neuroticismo (DSI rs = -.437, p>.001; VHI-10 rs = .416, p>0.001; parámetro G rs = .446, p>0.001) y sensibilidad al castigo (VHI-10 rs = .231, p>.01; parámetro G rs = .144, p>.05). Los resultados confirman las informaciones aportadas por investigaciones anteriores respecto a la influencia del neuroticismo en la disfonía. En el mismo sentido, podemos concluir que el rasgo introversión está más presente en la población con alteraciones de la voz. Los resultados de la escala de sensibilidad al castigo permiten pensar que las teorías de Gray pueden orientar sobre los factores emocionales en las alteraciones vocales. Asimismo, los resultados permiten concluir que los instrumentos de medida de la calidad vocal son fiables, complementarios y válidos para la discriminación de personas que sufren alteraciones de la voz. / In clinical experience, phoniatricians and speech therapists who specialize in voice disorders have argued that dysphonia is related to the patient's personality. Previous studies by Roy and Bless indicate a relationship between the personality traits neuroticism and extraversion, defined by Eysenck, and functional dysphonia and vocal nodules. These studies suggest that Gray's theories can explain this relationship. Gray proposes the existence of two biological systems of activation and behavioral inhibition, which respond to increased sensitivity of the subject to reward and punishment, respectively. In 2011, Torrubia et al. presented a questionnaire for the assessment of these two systems. Based on the work of Roy and Bless, the study presented aims to provide evidence on the influence of personality traits in the presence of voice disorders. Administered questionnaires were Eysenck's EPQ-RS and SCSRQ of Torrubia to an experimental group of 141 patients with voice disorders and a control group of 99 people with no vocal alterations. All of them answered the Voice Handicap Index-10 questionnaire and several samples of their voices were analyzed with the MDVP program so as to obtain Dysphonia Severity Index parameter described by Wuyts. These samples were evaluated with the parameter Grade of Hirano’s GRBAS by five speech pathologists specialized in voice disorders. The results were analyzed using the statistical package PASW 18. The results showed statistically significant differences between the experimental and control groups in relation to trait neuroticism on the EPQ test (z = 6951, p <.01) and in relation to sensitivity to punishment in SCSRQ test (z = 2207; p <.05). The data also showed statistically significant differences between the two groups regarding DSI values (z = 9320, p <.01). For this measure cutoff with ROC curve has been established in the score 3.7. Significant differences were also obtained in total scores of HIV-10 (z = 10,351, p <.001) and a cutoff value of 7. The parameter G has presented significant differences (z = 10,959, p <.001) and a cutoff in the score 1. All three measures of dysphonia correlated with the results of the questionnaires of personality traits neuroticism (r = -. 437 DSI, p> .001; VHI-10 r = .416, p> .001; parameter G r = .446, p <.001) and sensitivity to punishment (VHI-10 r = .231, p> 0.01; parameter G r = .144, p> .05). The results confirm the information provided by previous research on the influence of neuroticism in dysphonia. Also, we can conclude that introversion trait is more present in people with voice disorders. The relationship between the results of the sensitivity scale to punishment suggests that Gray's theories can shed some light on emotional factors in voice disorders. Finally, the results suggest that measurement instruments used for voice quality are reliable, complementary and valid for the discrimination of people with voice disorders.

La nostra finalitat és conèixer, analitzar i avaluar el Projecte Àlber en el marc del Educ-arte – Educa (r) t com a canvi educatiu a través de la polifonia de veus de les persones implicades, i en especial, la de l'alumnat. Mostrem que el Projecte Àlber es porta desenvolupant des del 2001-02 en condicions d'inestabilitat dels professionals perquè ha situat la seva estabilitat homeostàtica en: un equip directiu estable, les aptituds i actituds dels professionals, les activitats típiques d'aula i l’espai híbrid. Vam recollir les VA de la primera generació que havia experienciat el Projecte Àlber en tota la seva escolaritat. Això esdevé en que orientem els objectius de la recerca en voler millorar el que fem, i per tant s'estructuri com a recerca-acció. Pretenem moure'ns des de la investigació jeràrquica a una més rizomàtica. Els resultats mostren que el Projecte Àlber genera pensaments i creixements rizomàtics. Tot això ha afavorit donar un pas més enllà i mostrar les característiques i els indicadors del canvi educatiu de forma més rizomàtica i complexa. / Nuestra finalidad es conocer, analizar y evaluar el Proyecto Àlber y en el marco del Proyecto Educ-arte – Educa (r) t como cambio educativo a través de la polifonía de voces de las personas implicadas, y en especial del alumnado. Mostramos que el Proyecto Àlber lleva desarrollándose desde el 2001-02 en condiciones de inestabilidad de los profesionales, porque ha situado la estabilidad homeostática en: un equipo directivo estable, las aptitudes y actitudes de los profesionales, las actividades típicas de aula y el espacio híbrido. Recogimos las VA de la primera generación que había experienciado el Proyecto Àlber en toda su escolaridad. Ello deviene en que orientemos los objetivos de la investigación en querer mejorar lo que hacemos, y por tanto se estructure en investigación-acción. Pretendemos movernos desde la investigación jerárquica a una más rizomática. Los resultados muestran que el Proyecto Àlber genera pensamientos y crecimientos rizomáticos. Todo ello ha favorecido dar un paso más allá y mostrar las características y los indicadores del cambio educativo de forma más rizomática y compleja. / Our aim is to understand, analyze and evaluate the Àlber Project in dynamic interaction with Educ-arte – Educa (r) t as a means of educational change, from the polyphony of voices of the people involved, especially from pupils. We show that Àlber Project has been developing since 2001-02 in terms of instability of the professionals, because it has placed the homeostatic stability in: a stable school management team, aptitudes and attitudes of professionals, typical classroom activities and hybrid space. We collected PV data of the first set of pupils that have taken part in Àlber Project since the beginning of their schooling. This led us to orient our research objectives to improve what we do. Therefore the investigation was structured as action-research. We aim at moving away from hierarchical research towards the rhizome. The findings show that Àlber Project generates rhizomatic growth and thought. All these processes favoured go beyond and show the characteristics and indicators of educational change which are more rhizomatic and complex.

Aquesta tesi vol demostrar que Joseph Conrad i William Faulkner, en les novel·les Lord Jim i Absalom, Absalom! respectivament, reflexionen sobre la credibilitat de la veu en la ficció i del discurs racial per mitjà de l'exploració tècnica de la veu narrativa i dels estereotips racials. Nascuda de les crisis històriques que giren al voltant de les relacions racials, patides al si de l'Imperi Britànic de finals del segle XIX i al Sud dels Estats Units durant la dècada de 1930, l'articulació d'aquests dos aspectes en les novel·les permet una representació de les qüestions racials que és innovadora i ambivalent. Certament, la interrogació de la credibilitat dels discursos, tan comú en la novel·la moderna, porta a la sofisticació tant de les estratègies narratives que exploren el problema de la fiabilitat en la ficció com de l'ús dels estereotips racials a dins de la narració, entesos, doncs, com a formes narratives. És justament en l'anàlisi de les correspondències entre els aspectes històrics i els aspectes formals on la tesi troba la manera complexa en què aquestes dues novel·les expressen les tensions racials pròpies dels contextos històrics que les engendren. / This dissertation intends to demonstrate that Joseph Conrad's novel Lord Jim and William Faulkner's Absalom, Absalom! explore the narrative strategy of narrative voice, on the one hand, and racial stereotypes, on the other, in order to reflect upon the credibility of voice in fiction as well as the trustworthiness of racial discourse. Emerging from the historical ideological crisis that involved race relations in the late nineteenth-century British Empire, and in the 1930s U.S. South, the blending of these two aspects allowed an alternative and ambivalent representation of racial issues in fiction. The interrogation of credibility, very common in the Modern novel, results in these novels in a sophistication of the strategies that address the problem of narrative reliability, and of the use of racial stereotypes for narrative purposes in other words, their conception as narrative forms. By paying attention to these two aspects, this thesis claims that it is in the analysis of their intertwining where we may find the expression of the historical tension born of complex race relations.