Denna studie undersöker förutsättningarna för implementering av EU:s nya skogsstrategi i en flernivåstyrningskontext. Policykonflikter har varit framträdande inom olika områden, inte minst inom skogspolitiken, och skogsägare har haft svårigheter att navigera bland de regleringar som finns både på nationell och EU-nivå. Därför fokuserar denna uppsats på den övergripande forskningsfrågan: Är skogspolitiken samstämmig? Genom att analysera och jämföra policykoherensen mellan EU:s skogsstrategi och två viktiga svenska policydokument – klimathandlingsplanen från 2023 och strategin för biologisk mångfald och ekosystemtjänster från 2013 – syftar studien till att belysa hur väl dessa strategier samverkar och är samstämmiga inom skogspolitiken på både EU- och nationell nivå. Studien finner överensstämmelser mellan vissa mål i EU:s skogsstrategi och de svenska dokumenten, vilket indikerar en potential för implementering. Samtidigt identifieras konflikter mellan vissa policys, särskilt vad gäller prioriteringar och tidsramar. Dessa avvikelser minskar policykoherensen och skapar hinder för en effektiv implementering av EU:s skogsstrategi i Sverige. Studien bidrar därmed till en ökad förståelse av skogspolitikens samstämmighet och belyser utmaningar för implementeringen av mål på olika nivåer inom den svenska skogspolitiken.

Tesis por compendio / [ES] Actualmente, los responsables de tomar decisiones contra el cambio climático carecen de herramientas para desarrollar inventarios de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) con suficiente rigor científico-técnico y precisión para priorizar e invertir los recursos disponibles de manera eficiente en las medidas necesarias para luchar contra el cambio climático. Por ello, en esta tesis se expone el desarrollo de un sistema de información territorial y sectorial (SITE) para monitorear las emisiones de GEI que sirva como herramienta de gobernanza climática local y regional. SITE combina las ventajas de los enfoques metodológicos descendente o top-down (de arriba hacia abajo) y ascendente o bottom-up (de abajo hacia arriba), para lograr un enfoque híbrido innovador para contabilizar y gestionar de manera eficiente las emisiones de GEI. Por tanto, en esta tesis se definen los diferentes desarrollos metodológicos, tanto generales como específicos de sectores clave del Panel Intergubernamental de Cambio Climático (IPPC) (edificación, transporte, sector forestal, etc.), un desarrollo informático para la parte de SITE que se ejecuta del lado del servidor, que de ahora en adelante denominaremos back-end del sistema, y siete implementaciones como casos de estudio representativos, a diferentes escalas y aplicados sobre diferentes sectores. Estas implementaciones a diferentes escalas y sectores demuestran el potencial del sistema como herramienta de apoyo en la toma de decisión contra el cambio climático a nivel regional y local. Las diferentes implementaciones en casos piloto representativos, tanto a nivel regional en la Comunitat Valenciana como a nivel local en municipios grandes (València) y medianos (Quart de Poblet y Llíria) muestran el potencial de adaptación territorial y sectorial que tiene la herramienta. Las metodologías desarrolladas para los sectores específicos de tráfico rodado, edificación o sector forestal, ofrecen cuantificaciones con una resolución espacial con gran capacidad de optimizar las políticas locales y regionales. Por tanto, la herramienta cuenta con un gran potencial de escalabilidad y gran capacidad de mejora continua mediante la inclusión de nuevos enfoques metodológicos, adaptación de las metodologías a la disponibilidad de datos, metodologías concretas para sectores clave y actualización a las mejores metodologías disponibles derivadas de actividades de investigación de la comunidad científica. / [CA] Actualment, els responsables de prendre decisions contra el canvi climàtic no tenen eines per aconseguir inventaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) amb prou cientificotècnic rigor, precisió i integritat per invertir els recursos disponibles de manera eficient en les mesures necessàries contra el canvi climàtic. Per això, en aquesta tesis se exposa el desenvolupa un sistema d'informació territorial i sectorial (SITE) per monitoritzar les emissions de GEH com a eina de governança climàtica local i regional. Aquest sistema combina els avantatges dels enfocaments metodològics descendent o top-down (de dalt a baix) i ascendent o bottom-up (de baix a dalt), per aconseguir un enfocament híbrid innovador per comptabilitzar i gestionar de manera eficient les emissions de GEH. Per tant, en aquesta tesi doctoral es descriuen els diferents desenvolupaments metodològics, tant generals com específics de sectors clau del Panel Intergovernamental contra el Canvi Climàtic (edificació, transport, forestal, etc.), un desenvolupament informàtic per al back-end del sistema i set implementacions com a casos d'estudi representatius, a diferents escales, amb els diferents enfocaments metodològics i aplicats sobre diferents sectors. Això queda descrit en sis capítols. Aquestes implementacions a diferents escales i sectors demostren el potencial del sistema com a eina de suport en la presa de decisió contra el canvi climàtic a nivell regional i local. Les diferents implementacions en casos pilot representatius, tant a nivell regional a la Comunitat Valenciana com a nivell local en municipis grans (València) i mitjans (Quart de Poblet i Llíria,) mostren el potencial d'adaptació territorial i sectorial que té l'eina. Les metodologies desenvolupades per als sectors específics de trànsit rodat, edificació i forestal, ofereixen quantificacions amb una resolució espacial amb gran capacitat d'optimitzar les polítiques locals i regionals. Per tant, l'eina compta amb un gran potencial d'escalabilitat i gran capacitat de millora contínua mitjançant la inclusió de nous enfocaments metodològics, adaptació de les metodologies a la disponibilitat de dades, metodologies concretes per a sectors clau, i actualització a les millors metodologies disponibles derivades de activitats de investigació de la comunitat científica. / [EN] Currently, regional and local decision-makers lack of tools to achieve greenhouse gases (GHG) emissions inventories with enough rigor, accuracy and completeness in order to prioritize available resources efficiently against climate change. Thus, in this thesis the development of a territorial and sectoral information system (SITE) to monitor GHG emissions as a local and regional climate governance tool is exposed. This system combines the advantages of both, top-down and bottom-up approaches, to achieve an innovative hybrid approach to account and manage efficiently GHG emissions. Furthermore, this thesis defines the methodologies developed, a computer proposal for the back-end of the system and seven implementations as representative case studies at different scales (local and regional level), with the different methodological approaches and applied to different sectors. Thus, these implementations demonstrate the potential of the system as decision-making tool against climate change at the regional and local level as climate governance tool. The different implementations in representative pilot cases, both at the regional level in the Valencian Community and at the local level in large (Valencia) and medium-sized municipalities (Quart de Poblet and Llíria) demonstrate the potential for territorial and sectoral adaptation of the system developed. The methodologies developed for the specific sectors of road transport, building and forestry, offer quantifications with a spatial resolution with a great capacity to optimize local and regional policies. Therefore, the tool has a great potential for scalability and a great capacity for continuous improvement through the inclusion of new methodological approaches, adapting the methodologies to the availability of data, specific methodologies for key sectors, and updating to the best methodologies available in the scientific community. / Lorenzo Sáez, E. (2022). Desarrollo de una herramienta integral de gestión de gases de efecto invernadero para la toma de decisión contra el cambio climático a nivel regional y local en la Comunitat Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181662 / Compendio

This thesis investigates the potential of transmedia storytelling to engage the public in climate action through a detailed examination of the transmedia project “The YEARS Project”. Employing the transmedia design analytical and operational model by Gambarato et al. (2020) and the engagement model by Elizabeth Evans (2019), this study combines both frameworks to develop a new model focused on transmedia activism. The research identifies how the integration of diverse narrative techniques in the project and multimedia platforms can enhance awareness and mobilize action among audiences, whilst also highlighting significant challenges that limit its effectiveness and global reach. Accessibility challenges, such as subscription requirements and language barriers, coupled with a US-centric approach, limit the project's global applicability and restrict content primarily to English-speaking audiences targeting mainly the Global North. Further, the project lacks dedicated community-building platforms beyond social media and clear calls to action within the frame of the project's core, the documentary series. By proposing a model for transmedia activism, this thesis provides valuable insights and strategic guidelines for practitioners aiming to design factual transmedia storytelling projects that drive civic action and thereby enhance the under-researched field of transmedia activism.

In the past decades, there has been an alarming increase in the amount of toxicity on earthdue to pollution and consumerism and the natural environment is faster than everdisappearing due to the extensive activity of humans on planet earth (Nations United,2020; United Nations, 2020). The increased amount of rubbish and non-natural waste hasbeen identified as a major issue in the supply chain and waste management inhumanitarian organizations across the board. This thesis has reviewed existing academic research and identified the five commonthemes: Management – training and standardization – stakeholders and donors -transparency - climate change and development, in which the ability to become moresustainable is present. United States Agency for International Development (USAID) hasbeen showing environmental accountability and for that reason, its environmental policyand supply chain have been addressed to understand its waste management and if it issupporting the three sustainable dimensions. Plastic pollution is addressed as a humanitarian crisis and arguing that the devastatingeffects that microplastics are having on our ecosystem and it is clearly showing that it iscausing harm to the environment, the economy, and the social effect. Haiti has since theearthquake in 2010 received a variety of aid, majority from USAID but the sustainableaccountability in their action have been hard to identify. Reviewing the work of USAID and their collaboration with environmental protectioncompanies makes you likely to say that they are supporting the three sustainabledimensions but with further assessment, it is obvious, that humanitarian waste is doingharm and there must be improvements within the organization’s perspective onwaste/plastic while attending a crisis.