[EN] Landscapes and Utopias. Visual translation of imagery within migration and intercultural contexts. Three case studies (Summary) Analysis of three projects run between 2010 and 2013 from an interdisciplinary perspective, including theories of Human Scale Development and the principles of post-development, as well as the evolution of hybrid artistic practices in line with new genre public art and community aesthetics, is the purpose of the current investigation. We make use of these theories since they represent an extension or expansion of the way they approach their subjects of study, which allows us to point towards a methodology where the processes of visual creation allow a broader look at research projects within the social sciences and development contexts. This dialogic analysis of case studies enables us to point out the potentialities that these creative processes course, from the perspective of desire and resistance. All case studies have the city of Valencia as a starting place but the different phases of the methodology of visual translation extend the work and imagery references into the reality of several Latin American countries, primarily from Colombia and the Dominican Republic. / [ES] Paisajes y Utopías. Traducción visual de imaginarios en contextos de migración e interculturalidad. Tres casos de estudio (Resumen) El análisis de tres proyectos realizados entre 2010 y 2013 desde una perspectiva interdisciplinar, que incluye las teorías del Desarrollo a Escala Humana y los postulados del posdesarrollo, así como la evolución de las prácticas artísticas híbridas en la línea del arte público de nuevo género y las estéticas comunitarias, es el propósito de la presente investigación. Nos servimos de dichas teorías porque suponen una ampliación o expansión de la forma en la que abordan sus temas de estudio y esto nos permite apuntar hacia una metodología donde los procesos de creación visual posibiliten una mirada más extensa en proyectos de investigación en ciencias sociales y en contextos de desarrollo. Este análisis dialógico de los casos de estudio nos permite señalar las potencialidades que desde el ámbito de los deseos y la resistencia, atraviesan estos procesos creativos. Todos los casos de estudio tienen como lugar de partida la ciudad de Valencia pero las distintas fases de la metodología de traducción visual extienden el trabajo y las referencias respecto a los imaginarios hasta realidades de varios países latinoamericanos, principalmente de Colombia y República Dominicana. / [CA] Paisatges i Utopies. Traducció visual d'imaginaris en contextos de migració i interculturalitat. Tres casos d'estudi (Resum) L'anàlisi de tres projectes realitzats entre 2010 i 2013 des d'una perspectiva interdisciplinària, que inclou les teories del Desenvolupament a Escala Humana i els postulats del postdesenvolupament, així com l'evolució de les pràctiques artístiques híbrides en la línia de l'art públic de nou gènere i de les estètiques comunitàries, és el propòsit de la present investigació. Ens servim d'aquestes teories perquè suposen una ampliació o expansió de la forma en què aborden els seus temes d'estudi i això ens permet apuntar cap a una metodologia on els processos de creació visual possibiliten una mirada més extensa en projectes d'investigació en ciències socials i en contextos de desenvolupament. Aquesta anàlisi dialògica dels casos d'estudi ens permet assenyalar les potencialitats que des de l'àmbit dels desitjos i de la resistència, travessen aquests processos creatius. Tots els casos d'estudi tenen com a lloc de partida la ciutat de València però les diferents fases de la metodologia de traducció visual estenen el treball i les referències que fa als imaginaris fins realitats de diversos països llatinoamericans, principalment les de Colòmbia i República Dominicana. / Corzo Morales, M. (2016). Paisajes y utopías. Traducción visual de imaginarios en contextos de migración e interculturalidad. Tres casos de estudio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61963

Grande parte da arte pública do Estado Novo compreendia monumentos e estátuas destinados a mostrar ao povo determinadas passagens ou personagens representativas da história nacional. A Escultura foi a expressão plástica mais solicitada para materializar o discurso do regime nos espaços públicos das cidades portuguesas. O Estado Novo considerava a estatuária pública como o veículo privilegiado para tornar perene, em largos, praças e edifícios, determinados símbolos da nação, produtos derivados da proposta estética que fôra mediatizada na Exposição do Mundo Português. Em Lisboa, actuaram principalmente o Ministério das Obras Públicas e a Câmara Municipal, que possuíam uma dotação própria para as encomendas dirigidas aos espaços públicos, uma iniciativa, na altura, presente em outros estados autoritários ou democráticos, que promoviam projectos associados às Obras públicas – eram os casos de Itália, Espanha ou EUA, com a iniciativa Public Works Art Project (1933). A encomenda de arte pública estava alicerçada num conjunto de procedimentos, enquadrados pelas Administrações Local e Central, que se designam, nesta investigação, como sistemas de encomenda de arte pública. Estes procedimentos eram assistidos por conselhos consultivos e comissões de estética, destinados a velar pela homogeneidade da encomenda pública. Apoiando-se nestes sistemas de arte pública, as Administrações Central e Local vieram não só promover a encomenda de monumentos, estátuas e motivos decorativos, como também a travar iniciativas em curso e a impedir novas propostas estranhas ao poder vigente. Pairando sobre a rotina que caracterizava os sistemas de encomenda de arte pública estava Oliveira Salazar, capaz de interferir nos sistemas e manobrar, desviar ou cessar o curso das encomendas de monumentos e estátuas. Palavras-chave: sistemas de encomenda de arte pública, Estado Novo, Lisboa / Public Art of Central and Local Administration of the New State in Lisbon: Systems of public art orders of Lisbon City Council and of the Ministry of Public Works (1938-1960) Much of the public art of the New State were mainly statues and monuments which were produced to represent images of the nation historical past. Sculpture was then the suitable artistic expression to portray such nationalist subjects into public spaces all over the country. In Lisbon, the Ministry of the Public Works and the City Council had a specific budget for public art orders, as in many totalitarian or democratic states promoting Public Works of Arts project funding. Public art orders were conducted, within the framework of Local and Central Administration, through sets of procedures meant to control and standardize it accordingly to the political and ideological speech of the New State. These sets of procedures are named in this thesis as systems of public art orders. They were promoted by advisory boards and aesthetical commissions whose role was to ensure homogeneity of public orders. Based on these systems of public art orders, Local and Central Administration not only promoted orders for monuments, statuary and decorative motifs but managed to prevent any kind of state initiatives not aligned with the political regime. Oliveira Salazar effectively overviewed the procedures inherent to the systems of public art. He was able to interfere at every level in the procedures, stir out of course or simply halt the orders of monuments and statues. Key-words: systems of public art orders, New State, Lisbon

[EN] Social mediation of art in the public space. Now, then, never . The present work is an itinerary that begins with crossing the constituting layers of contemporary society' s global nature. At the same time, the work analyses how this ideology impacts on representations engaging with social and political issues and taking place in the public space and, furthermore, it examines how the urban environment is being conformed. In this context, it addresses projects and experiences channelled through emerging contemporary art that serve as a mediator between society and certain issues that have been analysed in terms of critical thinking. The key to mediation is the will of the parties involved, as a result of free decision-making in which everyone acknowledges each other' s autonomy. Within the field of public art, there is a certain type of artistic practice which seeks to establish a dialogue with the society, exploring forms of communication that boost people's critical position. The purpose of these practices is to encourage the capacity for thought and drafting of public opinion, validating the ability of new artistic forms as a stimulant link facing efficient marketing strategies that promote a global construction of a standardized collective worldview. The research refers to a period comprised between 1998 and 2015. The experiences and artistic practices that receive major attention at the core of the research are part of projects that I have conducted or curated -depending on the specific case- and as such they have become practical applications of theoretical approaches which I defend when interpreting the symbolic meaning of public space. In my opinion the way in which the city serves a binding function, not only of individuals but also of ways of living and of social models, is of great interest. Equally important is the fact that the city under the conditions of a particular ideology translates into different forms of urban settings and into different artistic interventions. Similarly, the research was drawn from the premise of understanding that art in it's condition of a human expression cannot ignore the drifts of its own time, in the same way that the artists' work cannot fail to respond to the reality that surrounds it. Thus, the social aspect, understood as the translation of the codes of a given space-time, can and should be an important part of the signifier of current artistic practice, as it has been -in one way or another- over the course of centuries. / [ES] La mediación social del arte en el espacio público. Ahora, después, nunca El presente trabajo es un recorrido que se inicia a través de algunas de las capas que configuran el carácter global de la sociedad contemporánea, a la vez que analiza la repercusión de ese ideario en la representación que tiene lugar en el espacio público y la conformación del entorno urbano. En este contexto se abordan proyectos y experiencias en las que el arte contemporáneo de última creación sirve de cauce, de mediador, entre la sociedad y algunos asuntos analizados desde ámbitos de pensamiento crítico. El elemento clave en la mediación es que exista la voluntad de las partes, como resultado de una libre toma de decisión en la que cada cual reconoce su autonomía. Cierto tipo de expresiones artísticas en el espacio público persiguen esa función de entrar en diálogo con la ciudadanía, experimentando formas de comunicación que favorecen la activación de resortes de posición crítica en las personas. El propósito, en todos los casos, es estimular la capacidad de reflexión y la elaboración de opinión en la ciudadanía, validando la capacidad de las nuevas expresiones artísticas como nexo estimulante, frente a las eficaces estrategias de mercadotecnia que fomentan la construcción global de imaginarios colectivos estandarizados. La investigación se centra en el período 1998-2015. En el núcleo de la investigación se dedica una atención principal a las experiencias y prácticas artísticas resultantes de esos proyectos que he dirigido o comisariado, según los casos, que se han convertido en aplicaciones prácticas de los planteamientos teóricos que defiendo a la hora de interpretar el sentido simbólico del espacio público. Considero de gran interés el modo en la que la ciudad ejerce una función aglutinadora no sólo de personas, sino de formas de vida y de modelos sociales, a la vez que traduce en el espacio público una determinada ideología que se plasma mediante la configuración de distintas formas urbanas y también a través de diferentes tipos de intervenciones artísticas. De igual manera, se parte de la premisa de entender que el arte, como expresión humana, no puede permanecer ajena a las derivas de su tiempo, ni que los artistas puedan mostrarse en sus trabajos indiferentes a la realidad que los rodea. Por ello, el aspecto social, como traducción de los códigos de un determinado espacio-tiempo, puede y debe ser una parte importante del significante de las creaciones artísticas actuales, como lo ha sido -de un modo u otro- a lo largo de los siglos. / [CA] La mediació social de l'art en l'espai públic. Ara, després, mai El present treball és un recorregut que s'inicia a través d'algunes de les capes que configuren el caràcter global de la societat contemporània, alhora que analitza la repercussió d'aquest ideari en la representació que té lloc a l'espai públic i en la conformació de l'entorn urbà. En aquest context s'aborden projectes i experiències en les quals l'art contemporani d'última creació serveix de via, de mediador, entre la societat i alguns assumptes analitzats des d'àmbits de pensament crític. L'element clau en la mediació és que hi haja la voluntat de les parts, com a resultat d'una lliure presa de decisió on cadascú reconeix la seua autonomia. Cert tipus d'expressions artístiques a l'espai públic persegueixen eixa funció d'entrar en diàleg amb la ciutadania, experimentant formes de comunicació que afavoreixen l'activació de ressorts de posició crítica en les persones. El propòsit, en tots els casos, és estimular la capacitat de reflexió i l'elaboració d'opinió en la ciutadania, validant la capacitat de les noves expressions artístiques com a nexe estimulant, enfront de les eficaces estratègies de màrqueting que fomenten la construcció global d'imaginaris col·lectius estandarditzats. La investigació se centra en el període 1998-2015. En el nucli de la investigació es dedica una atenció principal a les experiències i pràctiques artístiques resultants dels projectes que he dirigit o comissariat, segons els casos, que s'han convertit en aplicacions pràctiques dels plantejaments teòrics que defenc a l'hora d'interpretar el sentit simbòlic de l'espai públic. Considere de gran interés la manera en què la ciutat exerceix una funció aglutinadora no sols de persones, sinó de formes de vida i de models socials, alhora que tradueix a l'espai públic una determinada ideologia que es plasma mitjançant la configuració de diferents formes urbanes i també a través de diferents tipus d'intervencions artístiques. D'igual manera, es parteix de la premissa d'entendre que l'art, com a expressió humana, no pot romandre alié a les derives del seu temps, ni que els artistes puguen mostrar-se en els seus treballs indiferents a la realitat que els envolta. Per això l'aspecte social, com a traducció dels codis d'un determinat espai-temps, pot i ha de ser una part important del significant de les creacions artístiques actuals, com ho ha sigut -d'una manera o una altra- al llarg dels segles. / Pérez Pont, JL. (2015). La mediación social del arte en el espacio público. Ahora, después, nunca [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59456 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

[EN] SUMMARY (English) Art, industry and rural areas: The implication of art in the transformation processes of the territory. The experience of Ojos Negros mines (Teruel) This dissertation takes an intervention process through art on a natural environment altered by human action: the iron mines open pit Ojos Negros (Teruel). The hypothesis of the research is the ability of art to promote, guide and intervene in processes of transformation of the territory and so specifically, the finding that capacity through the results this mining environment. I starting from a first approach from the art world in which I developed a series of works and exhibitions around the mining stage, and after contact with the local residents, was moving towards my creative activity intervention the territory, integrating the rest of the stakeholders: residents and authorities in the search for alternatives to the cessation of mining activity. The artist becomes a dynamic agent, a mediator who proposes and promotes collaborative strategies with the mining group, generating a change in the perception of the space of intervention that is oriented towards the field of art and culture. Through organizing three meetings held in mines Ojos Negros between 2000 and 2007, the artistic action served to aggregate artists, miners, authorities and specialists from the field of art, architecture, industrial archeology, sociology, mining and local development, contrasting opinions and proposals for the construction of a new stage in the converge the industrial past with a new cultural identity. To achieve this goal have continued empirical research methods, deploying a research process based on experience. Given its application in the same space of intervention, we can talk about an experiment field, to analyze the process and the impact it has on the actors in their environment natural. In turn, the investigator is the agent responsible for conditions beginning and development of changes, both in the space field and in the community involved. Throughout the process they have been applied instruments observation has allowed to directly follow up their evolution. Has been participant observation, which besides observer, researcher also formed part of the observed object. The references that accompany this research have helped contextualize framework for action. On one side basics are addressed and heritage industrial archeology, with some national and international examples of action in disused mining and steel operations. Furthermore, it draws a tour of the presence of industrial activity in the different artistic disciplines, such as painting, sculpture, photography, film and literature and, finally, address some examples of action in industrial and social contexts They are going through conflict or are involved in processes of change. As practical results we must emphasize the Government's decision of Aragon to declare Ojos Negros mines Cultural Park, the highest figure heritage protection of the Aragonese community. Also involvement neighbors and local authorities in the activities, reaffirming its mining identity and interest in addressing the changing roles of its natural environment and industrial after the cessation of the activity. On the theoretical side it has been important the publication of minutes of meetings developed in the mines, giving interventions known artists and expert opinion participants, leaving the testimony of an experience that has helped boost change function and social revitalization of the environment. Keywords: Public art, land-art, industrial archeology, mining, Ojos Negros. / [ES] La presente tesis doctoral recoge un proceso de intervención a través del arte en un contexto natural alterado por la acción antrópica: las minas de hierro a cielo abierto de Ojos Negros (Teruel). La hipótesis de la investigación es la capacidad del arte para impulsar, orientar e intervenir en procesos de transformación del territorio y, de forma específica, la constatación de esa capacidad a través de los resultados obtenidos en este entorno minero. Partiendo de un primer acercamiento desde el ámbito artístico en el que desarrollé una serie de obras y exposiciones en torno al escenario minero, y tras el contacto con los vecinos de la localidad, fui desplazando mi actividad creativa hacia la intervención en el territorio, integrando al resto de los actores implicados: vecinos y autoridades, en la búsqueda de alternativas al cese de la actividad extractora. El artista se convierte así en un agente dinamizador, un mediador que propone e impulsa estrategias de colaboración con el colectivo minero, generando un cambio en la percepción sobre el espacio de intervención orientado hacia el ámbito del arte y la cultura. A través de la organización de tres encuentros celebrados en las minas de Ojos Negros entre los años 2000 y 2007, la acción artística sirvió para aglutinar a artistas, mineros, autoridades y especialistas pertenecientes al ámbito del arte, la arquitectura, la arqueología industrial, la sociología, la minería y el desarrollo local, contrastando opiniones y propuestas para la construcción de un nuevo escenario en el que converja el pasado industrial con una nueva identidad cultural. Para alcanzar este objetivo se han seguido métodos de investigación empírica, desplegando un proceso de investigación fundamentado en la experiencia. Dada su aplicación en el espacio mismo de intervención, podemos hablar de un experimento de campo, al analizar el proceso y la repercusión que tiene en los actores en su ambiente natural. A su vez, el investigador es el agente que provoca las condiciones para el comienzo y desarrollo de los cambios, tanto en el ámbito espacial como en el de la comunidad implicada. A lo largo del proceso se han aplicado instrumentos de observación que ha permitido hacer un seguimiento directo de su evolución. Ha sido una observación participativa, en la que, además de observador, el investigador ha formado también parte del objeto observado. Los referentes que acompañan a esta investigación ayudan a contextualizar el marco de actuación. Por un lado se abordan conceptos básicos sobre patrimonio y arqueología industrial, con algunos ejemplos nacionales e internacionales de actuación en explotaciones mineras y siderúrgicas en desuso. Por otro lado, se traza un recorrido por la presencia de la actividad industrial en las distintas disciplinas artísticas, como la pintura, la escultura, la fotografía, el cine o la literatura y, por último, se abordan algunos ejemplos de actuación en contextos industriales y sociales que atraviesan por situaciones de conflicto o están inmersos en procesos de cambio. Como resultados prácticos destacamos la decisión del Gobierno de Aragón de declarar las minas de Ojos Negros como Parque Cultural, la máxima figura de protección patrimonial de la comunidad aragonesa. También la implicación de los vecinos y las autoridades locales en las actividades desarrolladas, reafirmando su identidad minera y su interés por abordar el cambio de funciones de su entorno natural e industrial después del cese de la actividad. En el aspecto teórico ha sido importante la publicación de las actas de los encuentros desarrollados, dando a conocer las intervenciones de los artistas y la opinión de los especialistas participantes, dejando el testimonio de una experiencia que ha servido para impulsar el cambio de función y la dinamización social del entorno. / [CA] Art, indústria i medi rural: La implicació de l'art en els processos de transformació del territori. L'experiència de les mines d'Ojos Negros (Teruel) La present tesi doctoral recull un procés d'intervenció a través de l'art en un context natural alterat per l'acció antròpica: les mines de ferro a cel obert d'Ulls Negres (Terol). La hipòtesi de la investigació és la capacitat de l'art per impulsar, orientar i intervenir en processos de transformació del territori i, de forma específica, la constatació d'aquesta capacitat a través dels resultats obtinguts en aquest entorn miner. Partint d'un primer acostament des de l'àmbit artístic en el que vaig desenvolupar una sèrie d'obres i exposicions entorn de l'escenari miner, i després del contacte amb els veïns de la localitat, vaig anar desplaçant la meva activitat creativa cap a la intervenció en el territori, integrant al resta dels actors implicats: veïns i autoritats, en la recerca d'alternatives al cessament de l'activitat extractora. L'artista es converteix així en un agent dinamitzador, un mediador que proposa i impulsa estratègies de col·laboració amb el col·lectiu miner, generant un canvi en la percepció sobre l'espai d'intervenció orientat cap a l'àmbit de l'art i la cultura. A través de l'organització de tres trobades celebrades en les mines d'Ojos Negros entre els anys 2000 i 2007, l'acció artística va servir per aglutinar artistes, miners, autoritats i especialistes pertanyents a l'àmbit de l'art, l'arquitectura, l'arqueologia industrial, la sociologia, la mineria i el desenvolupament local, contrastant opinions i propostes per a la construcció d'un nou escenari en el qual convergeixi el passat industrial amb una nova identitat cultural. Per assolir aquest objectiu s'han seguit mètodes d'investigació empírica, desplegant un procés d'investigació fonamentat en l'experiència. Donada la seva aplicació en l'espai mateix d'intervenció, podem parlar d'un experiment de camp, en analitzar el procés i la repercussió que té en els actors en el seu ambient natural. Al seu torn, l'investigador és l'agent que provoca les condicions per al començament i desenvolupament dels canvis, tant en l'àmbit espacial com en el de la comunitat implicada. Al llarg del procés s'han aplicat instruments d'observació que ha permès fer un seguiment directe de la seva evolució. Ha estat una observació participativa, en què, a més d'observador, l'investigador ha format també part de l'objecte observat. Els referents que acompanyen aquesta investigació ajuden a contextualitzar el marc d'actuació. D'una banda s'aborden conceptes bàsics sobre patrimoni i arqueologia industrial, amb alguns exemples nacionals i internacionals d'actuació en explotacions mineres i siderúrgiques en desús. D'altra banda, es traça un recorregut per la presència de l'activitat industrial a les diferents disciplines artístiques, com la pintura, l'escultura, la fotografia, el cinema o la literatura i, finalment, s'aborden alguns exemples d'actuació en contextos industrials i socials que travessen per situacions de conflicte o estan immersos en processos de canvi. Com a resultats pràctics destaquem la decisió del Govern d'Aragó de declarar les mines d'Ojos Negros com a Parc Cultural, la màxima figura de protecció patrimonial de la comunitat aragonesa. També la implicació dels veïns i les autoritats locals en les activitats desenvolupades, reafirmant la seva identitat minera i el seu interès per abordar el canvi de funcions del seu entorn natural i industrial després del cessament de l'activitat. En l'aspecte teòric ha estat important la publicació de les actes de les trobades desenvolupats, donant a conèixer les intervencions dels artistes i l'opinió dels especialistes participants, deixant el testimoni d'una experiència que ha servit per impulsar el canvi de funció i la dinamització social de l'entorn. Paraules clau: Arte público; Land-art; arq / Arribas Navarro, LD. (2016). Arte, industria y medio rural: la implicación del arte en los procesos de transformación del territorio. La experiencia de las minas de Ojos Negros (Teruel) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61308 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

La tesis defiende la necesaria aportación de las humanidades en procesos de transformación cultural hacia la sostenibilidad y, más en concreto, profundiza en los proyectos que desde el arte se están llevando a la práctica. Nos basamos en la capacidad de la creación artística para potenciar la concienciación ambiental y la transformación social, entre otras funciones, haciendo énfasis en herramientas como la empatía y la colaboración. Para mostrar este nuevo rol de los creadores en la sociedad, nos situaremos en contextos de transición a la sostenibilidad entendida en sentido amplio, así como en el Movimiento de Ciudades y Pueblos en Transición (MCT), surgido en Reino Unido en 2005. Siendo dicho país pionero en MCT, revisaremos una recopilación de casos contenidos en la publicación Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) y pertenecientes a la red internacional Transition Network, para centrarnos más en concreto en los ejemplos que responden a nuestros criterios de selección. Dado que la mayoría de estudios sobre la transición se centran en casos anglosajones, (Haxeltine y Seyfang 2009; Bailey et al. 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), estableceremos un paralelismo con las iniciativas actuales de la Red de Transición en España, destacando el caso de Almócita (Almería). Por otra parte, también se analizarán propuestas artísticas al margen del MCT como Nithraid y Dundee Urban Orchard en Reino Unido y, en España, Biodivers, El Cubo Verde y Aula-R entre otras. La metodología de investigación se basa en técnicas cualitativas como encuestas y entrevistas, así como en la Investigación Acción Participativa implicándonos en algunos de los proyectos estudiados, así como en la práctica artística personal en los casos de Biodivers y Aula-R. Siguiendo a la experta en arte público Suzanne Lacy, se analizarán estas propuestas en base a la participación, la intención de los creadores, los resultados, la estética, los puntos de tensión y puntos clave, la influencia de la financiación y las funciones que desempeñan. Además comprobaremos como responden estos casos a los principios del transitional art definidos por la autora Lucy Neal (2015). Como resultado mostraremos la función del arte en el fomento de la cooperación en la comunidad local, en la celebración colectiva, en la construcción de identidad, en la revitalización del territorio, en el aumento de resiliencia, en la conexión de las personas con su entorno y como desencadenante de dinámicas de cambio, entre otras funciones. Pero también se subrayan las dificultades para hacer visible su papel, la necesidad de introducir las preocupaciones de la huella ecológica en la práctica artística y los requisitos de sostenibilidad en el campo cultural, especialmente en España. El texto contribuye así al conocimiento del MCT más allá del contexto anglosajón y a la valoración del arte como importante herramienta para el cambio cultural hacia la sostenibilidad que necesitamos. / La tesi defén la necessària aportació de les humanitats en processos de transformació cultural cap a la sostenibilitat i, més en concret, aprofundeix en els projectes que des de l'art s'estan portant a la pràctica. Ens basem en la capacitat de la creació artística per tal de potenciar la conscienciació ambiental i la transformació social, entre altres funcions, fent èmfasi en ferramentes com l'empatia i la col.laboració. Per a mostrar aquest nou rol dels creadors en la societat, ens situarem en contextos de transició a la sostenibilitat entesa en sentit ampli, així com en el Moviment de Ciutats i Pobles en Transició (MCT), sorgit en Regne Unit l'any 2005. Sent el dit país pioner en MCT, revisarem una recopilació de casos continguts en la publicació Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) i pertanyents a la xarxa internacional Transition Network, per a centrar-nos més en concret en els exemples que responen als nostres criteris de selecció. Atés que la majoria d'estudis sobre la transició se centren en casos anglosaxons (Haxeltine i Seyfang 2009; Bailey t'al. 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), establirem un paral¿lelisme amb les iniciatives actuals de la Xarxa de Transició a Espanya, destacant el cas d'Almócita (Almeria). D'altra banda, també s'analitzaran propostes artístiques al marge del MCT com Nithraid i Dundee Urban Orchard en Regne Unit i, a Espanya, Biodivers, El Cubo Verde i Aula-R entre altres. La metodologia d'investigació es basa tant en tècniques qualitatives com enquestes i entrevistes, com en la Investigació Acció Participativa implicant-nos en alguns dels projectes estudiats, així com en la pràctica artística personal en els casos de Biodivers i Aula-R. Seguint l'experta en art públic Suzanne Lacy, s'analitzaran aquestes propostes basant-se en la participació, la intenció dels creadors, els resultats, l'estètica, els punts de tensió i punts clau, la influència del finançament i les funcions que exerceixen. A més comprovarem com responen aquests casos als principis del transitional art, definits per l'autora Lucy Neal (2015). Com a resultat mostrarem la funció de l'art en el foment de la cooperació en la comunitat local, en la celebració col¿lectiva, en la construcció d'identitat, en la revitalització del territori, en l'augment de resiliència, en la connexió de les persones amb el seu entorn i com a desencadenant de dinàmiques de canvi, entre altres funcions. Però també se subratllen les dificultats per a fer visible el seu paper, la necessitat d'introduir les preocupacions de l'empremta ecològica en la pràctica artística i els requisits de sostenibilitat en el camp cultural, especialment a Espanya. El text contribueix així al coneixement del MCT més enllà del context anglosaxó i a la valoració de l'art com a important ferramenta per al canvi cultural cap a la sostenibilitat que necessitem. / This thesis defends the significant contribution of the humanities in processes of cultural transformation towards sustainability and, more specifically, delves into how emerging practices in art are specifically contributing to it. We rely on the ability of artistic creation to enhance environmental awareness and social transformation, among other functions, emphasizing tools such as empathy and collaboration. To show this new role of creators in society, the research is situated in contexts of transition to sustainability understood in a broad sense, as well as in the Transition Town Movement (TTM), which emerged in the United Kingdom in 2005. Being UK a pioneer in TTM, the study will review a collection of Anglo-Saxon cases contained in the publication Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) and belonging to the Transition Network. It will draw on specific cases that meet our selection criteria. Given the fact that a great part of the international studies are focused on Anglo-saxon case studies, (Haxeltine and Seyfang 2009; Bailey et al., 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), the research will develop a comparative study with the current initiatives of the Transition Network in Spain, highlighting the case of Almócita (Almería). On the other hand, artistic proposals will also be analyzed outside the TTM such as Nithraid and Dundee Urban Orchard in the United Kingdom and, in Spain, Biodivers, El Cubo Verde and Aula-R among others. The research methodology is based on qualitative techniques such as surveys and interviews, as well as on Participatory Action Research, involving myself as a researcher in some of the projects studied, as well as in personal artistic practice in the cases of Biodivers and Aula-R. Following the framework developed by the expert in public art Suzanne Lacy in her practice-led PhD (2013), these proposals will be analyzed based on the participation, the intention of the creators, the results, the aesthetics, the points of tension and key points, the influence of funding and the functions they perform. How these cases respond to the principles of transitional art defined by the author Lucy Neal (2015) will also be checked out. As a result the case studies will show how art is expanding its role with positive narratives in the field of sustainability playing a function in promoting cooperation in the local community, in the collective celebration, in the construction of identity, in the revitalization of the territory, in the increase of resilience, in the connection of people with their environment and as a trigger for dynamics of change, among others. But it also underlines the difficulties to make visible its role, the necessity to introduce ecological footprint concerns in the artistic practice and sustainability requirements in the cultural field, specially in Spain. The text thus contributes to the knowledge of the TTM beyond the Anglo-Saxon context and to the appreciation of art as an important tool for cultural change towards sustainability in order to face the biggest challenge of the 21st century: the environmental crisis. / Sánchez León, N. (2018). La función del arte en procesos de transición a la sostenibilidad: casos anglosajones y españoles [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113603