eHealth is a recently emerging practice at the intersection between the ICT and healthcare fields where computing and communication technology is used to improve the traditional healthcare processes or create new opportunities to provide better health services, and eHealth can be considered under the umbrella of the Internet of Things. A common practice in eHealth is the use of machine learning for a computer-aided diagnosis, where an algorithm would be fed some biomedical signal to provide a diagnosis, in the same way a trained radiologist would do. This work considers the task of Atrial Fibrillation detection and proposes a novel range of algorithms to achieve energy-efficiency. Based on our working hypothesis, that computationally simple operations and low-precision data types are key for energy-efficiency, we evaluate various algorithms in the context of resource-restrained health-monitoring wearable devices. Finally, we assess the sustainability dimension of the proposed solution.

No description available.

L'adénosine est un nucléotide purinergique ubiquitaire qui exerce plusieurs fonctions dans l'organisme, notamment au sein du tissu cardiovasculaire, via ses 4 récepteurs RCPGs: A1, A2a, A2B, A3. Le système adénosinergique est donc particulièrement impliqué dans la pathologie cardiovasculaire et en particulier dans la maladie coronarienne et dans la fibrillation auriculaire.Dans la maladie coronarienne, le rôle du récepteur A2a est crucial puisqu'il participe au contrôle du flux coronaire. Nous avons comparé le niveau d’expression de ce récepteur dans les cellules mononuclées circulantes et dans des fragments d’artères coronaires prélevés chez des patients atteints de coronaropathie. L’expression du récepteur A2a dans les PBMCs est corrélée à celle mesurée dans les artères coronaires. Ces résultats indiquent que le récepteur A2a exprimé par les PBMCs a un comportement similaire à celui de son homologue in situ.L’adénosine affecte également le rythme cardiaque. Nous avons donc étudié son implication, via les récepteurs A1 et A2a, dans la fibrillation auriculaire. Nous avons observé une élévation très importante de l’adénosine dans la cavité auriculaire au cours de l’épisode de fibrillation auriculaire, et cette augmentation de l’adénosinémie pourrait participer à la permanence de la fibrillation.Dans une troisième partie nous avons évalué la corrélation entre les valeurs de l’ionogramme sanguin et celles de l’ionogramme sudoral et nous avons observé une corrélation entre la kaliémie et le potassium sudoral. Cela pourrait permettre de surveiller de manière continue etnon invasive les dyskaliémies, actrices des troubles du rythme. / The adenosine is an ubiquitous purinergic nucleotide which performs several functions in the body, in particular within the cardiovascular system, via his 4 receptors GPCRs: A1, A2a, A2B, A3. Thus the adenosinergic system is particularly involved in the cardiovascular pathology and in particular in the coronary disease and in the atrial fibrillation.In the coronary disease, the role of the A2a receptor is crucial because it participates in the control of the coronary flow. We compared the level of expression of this receptor in PBçCs and in fragments of coronary arteries taken from patients with coronaropathie. The expression of the A2a receptor in the PBMCs is correlated with that measured in the coronary arteries. These results indicate that the A2a receptor expressed by the PBMCs has a behavior similar to that of his in situ counterpart.The adenosine also modulates the heart rhythm. We thus studied her implication, via the A1 and A2a receptor, in the atrial fibrillation. We observed a very important rise of the adenosine in the left atrium during the episode of fibrillation, and we suggest that this increase in peripheral adenosine concentration could participate in the durability of the fibrillation.In the third part we estimated the correlation between the values of the blood ionogramme and those of the sweat ionogramme and we observed a correlation between the bllod concentration of potassium and the sweatpotassium. It could allow monitoring in a continuous and non-invasive way changes in blood potassium concentration which has a major role in cardiac rhytm diseases.

Förmaksflimmer är den vanligaste arytmin. Symtomen och diagnosen i sig har visats kunna orsaka upplevelser av oro, rädsla, osäkerhet och nedsatt livskvalité. Även om upplevelserna har visats kunna lindras med information, är det inte klargjort vilka behov personerna har av hjälp och stöd från vården. Syftet med arbetet var därför att undersöka det upplevda behovet av eftervård hos personer med förmaksflimmer. Metoden som har använts är av deskriptiv design med nio stycken kvalitativa semistrukturerade intervjuer efterföljt av manifest innehållsanalys. I resultatet presenteras tre kategorier besvarande av syftet. I kategorin Kunskapsbehov beskrivs informanternas upplevelse av behov att få ställa frågor och att få svar, bland annat på vilken behandling som var aktuell. Kategorin beskriver även behovet av information, som varierade, samt hur information bäst inhämtas. I kategorin Ansvar för uppföljning och eftervård framkom det olika upplevelser om var ansvaret för eftervård ligger. Vissa personer ansåg att det var deras ansvar att kontakta vården, medan andra personer ansåg att ansvaret låg hos vården. Kontinuerlig uppföljning är ett behov som många upplever, men som kan styras av det aktuella måendet och medicineringen. Den tredje kategorin är Vård och egenvård, behov av stöd. Den kännetecknas av behovet av en hantering av förmaksflimmer, som delvis kunde upplevas vara botemedel för sjukdomen. Behovet av vägledning från vården, i form av fysioterapeut, kurator och praktiska hjälpmedel påtalades. Kategorin beskriver även behovet av stöd från vården och samtalsgrupp var ett förslag som framkom för att tillgodose behovet av stöd. Slutsatsen är att det upplevda behovet av eftervård vid förmaksflimmer varierar. Behovet av uppföljning utmärker sig, även om alla inte upplever det behovet. För att tillgodose personernas individuella behov ställs det krav på sjuksköterskan och dennes roll i informatik, hälso-informatik samt personcentrerad vård. Eftervården måste anpassas efter den individuella personens behov. / Atrial fibrillation is the most common arrhythmia. The symptoms and diagnosis has shown to cause experiences of worry, fear, uncertainty and reduced quality of life. Even though these experiences can be relieved by information, it is not clear what need of help and support from healthcare the persons has. That is why the aim of this study was too investigate the perceived need for aftercare in persons with atrial fibrillation. The method that have been used is a descriptive design with nine qualitative semi-structured interviews, follow by a manifest content analysis. In the result three categories that described the aim is presented. The category The need for knowledge showed that the persons experience a need to ask questions and get them answered, among other things answers about current treatment. The category also describes the need for information, which varied, as well as how information is best collected. In the category Responsibility for follow-up and aftercare different experiences of where the responsibility for aftercare lays arose. Some persons felt that it was their responsibility to contact the healthcare, while other persons felt that the responsibilities laid with the healthcare. Continuous follow-up is a need that many people experience, but the need can be controlled by the current mood and medication. The third category is Care and self-care, the need for support. It was characterized by the need for management of atrial fibrillation, which in part could be perceived as a cure for the disease. The need for guidance from the healthcare, in form of a physical therapist, curators and practical aids was pointed out. The category also describes the need for support from healthcare and conversation therapy group was a proposal that came up to meet the need for support. The conclusion is that the perceived need for aftercare with atrial fibrillation varies. The need for follow-up stands out, even though not all experience that need. In order to accommodate the persons individual needs the nurse play a pivotal role in informatics, health informatics and person-centered care. The aftercare must accommodate the individual persons need.

Die hier vorliegende Studie stellt die Früh- und Langzeitergebnisse der chirurgischen Vorhofablation zur Behandlung des ischämischen Vorhofflimmerns (VHF) in Kombination mit einer aortokoronaren Bypass-Anlage vor. Dabei wurden die epikardiale Pulmonalvenenisolation mittels Radiofrequenzenergie (RF) und die endokardiale Kryoablation inklusive einer Box-Läsion und Mitralisthmuslinie miteinander verglichen. Im Zeitraum von 2002 bis 2009 wurden die prä- und postoperativen Daten von 262 Patienten mit paroxysmalem oder lang-persistierendem VHF prospektiv erhoben und anschließend eine Nachbeobachtung von durchschnittlich 2,30 Jahren durchgeführt. Die Kryoablation war im Vergleich zur RF-Ablation mit einer signifikant höheren perioperativen Invasivität und Morbidität verbunden. Die Operations- und Ischämiezeit sowie die postoperative intensivmedizinische Betreuung waren nach der Kryoablation signifikant länger. Die Rate an Schrittmacherimplantationen (4,8 % vs. 0,0 %), kardialen bzw. zerebralen Komplikationen (22,9 % vs. 12,3 %) und die Krankenhausmortalität (8,4 % vs. 2,2 %) lagen ebenfalls signifikant höher. Hingegen waren die Langzeitergebnisse ohne signifikante Unterschiede zwischen den Ablationsmethoden. Sowohl das Überleben (81,9 % vs. 86,0 %) als auch die Konversionsrate in den Sinusrhythmus (55,6 % vs. 61,5 %), die Lebensqualität der Patienten und die Komplikations- und Reinterventionsraten zeigten im Langzeitverlauf vergleichbare Ergebnisse. Auf der Basis der oben erhobenen Befunde kann die endokardiale Kryoablation nicht als Standardverfahren zur Therapie des paroxysmalen und lang-persistierenden ischämischen VHFs begleitend zu einer aortokoronaren Bypass-Anlage empfohlen werden. Die epikardiale RF-Ablation ist hier aufgrund der geringeren operativen Invasivität bei vergleichbaren Früh- und Langzeitergebnissen der endokardialen Ablation vorzuziehen. :BIBLIOGRAFISCHE ZUSAMMENFASSUNG ABKÜRZUNGSVERZEICHNIS TABELLENVERZEICHNIS ABBILDUNGSVERZEICHNIS 1 EINLEITUNG 1.1 Grundlagen zum Vorhofflimmern 1.1.1 Definition 1.1.2 Epidemiologie 1.1.3 Ätiologie 1.1.4 Klassifikation 1.1.5 Pathophysiologie 1.1.6 Klinik und Komplikationen 1.1.7 Therapieansätze 1.2 Chirurgische Vorhofablation 1.2.1 Entwicklung der VHF-Chirurgie 1.2.2 Indikation 1.2.3 Chirurgische Ablationskonzepte 1.2.4 RF-Ablation 1.2.5 Kryoablation 1.2.6 Alternative Energiequellen 1.3 KHK und operative Revaskularisation bei VHF-Patienten 1.4 Ziele der Arbeit und Fragestellung´ 2 MATERIAL UND METHODEN 2.1 Patientenkollektiv 2.2 Erfassung der Patientenvariablen 2.3 Definition der Endpunkte 2.4 Operations- und Ablationstechnik 2.5 Postoperatives Management 2.6 Follow-Up 2.7 Statistische Auswertung 3 ERGEBNISSE 3.1 Patienten mit paroxysmalem VHF 3.1.1 Patientencharakteristik 3.1.2 Operative Ergebnisse 3.1.3 Postoperative Ergebnisse und Komplikationen 3.1.4 Zustand bei Krankenhausentlassung 3.1.5 Ergebnisse der Langzeitbeobachtung 3.2 Patienten mit lang-persistierendem VHF 3.2.1 Patientencharakteristik 3.2.2 Operative Ergebnisse 3.2.3 Postoperative Ergebnisse und Komplikationen 3.2.4 Zustand bei Krankenhausentlassung 3.2.5 Ergebnisse der Langzeitbeobachtung 3.3 Ausgewählte Vergleiche von Patienten mit paroxysmalem und mit lang-persistierendem VHF 3.3.1 Patientencharakteristik 3.3.2 Operative Ergebnisse 3.3.3 Zustand bei Krankenhausentlassung 3.3.4 Ergebnisse der Langzeitbeobachtung 3.4 Ausgewählte Vergleiche von Patienten mit RF- und Kryoablation 3.4.1 Patientencharakteristik 3.4.2 Operative Ergebnisse 3.4.3 Postoperative Ergebnisse und Komplikationen 3.4.4 Zustand bei Krankenhausentlassung 3.4.5 Ergebnisse der Langzeitbeobachtung 4 DISKUSSION 4.1 Bezug zur Fragestellung 4.2 Einfluss des ischämischen VHFs 4.3 Einfluss des Ablationskonzepts 4.4 Einfluss der Ablationsenergie 4.4.1 Herzspezifische Laborparameter 4.4.2 Postoperative Verlaufsparameter 4.4.3 Ergebnisse der Langzeitbeobachtung 4.5 Schlussfolgerung und Ausblick 4.6 Limitationen 6 ZUSAMMENFASSUNG DER ARBEIT 7 LITERATURVERZEICHNIS 8 ANLAGEN SELBSTÄNDIGKEITSERKLÄRUNG PUBLIKATIONEN DANKSAGUNG

Background: The ideal treatment strategy for patients with cryptogenic stroke and patent foramen ovale (PFO) is not yet clear. Previous randomized controlled trials (RCTs) comparing transcatheter PFO closure with medical therapy in patients with cryptogenic stroke to prevent recurrent ischemic stroke showed mixed results. This meta-analysis aims to compare rates of recurrent stroke, transient ischemic attack (TIA) and all-cause mortality with PFO closure and medical therapy vs. medical therapy alone. Methods: PubMed and the Cochrane Center Register of Controlled Trials were searched for studies published through June 2018, comparing PFO closure plus medical therapy versus medical therapy alone. Six RCTs (n = 3750) comparing PFO closure with medical therapy were included in the analysis. End points were recurrent stroke, TIA and all-cause mortality. The odds ratios (OR) with 95% confidence interval (CI) were computed and p < 0.05 was considered as a level of significance. Results: A total of 1889 patients were assigned to PFO closure plus medical therapy and 1861 patients were assigned to medical therapy only. Risk of recurrent stroke was significantly lower in the PFO closure plus medical therapy group compared to medical therapy alone. (OR 0.47, 95% CI 0.33–0.67, p < 0.0001). Rate of TIA was similar between the two groups (OR 0.76, 95% CI 0.52–1.14), p = 0.18). There was no difference in all-cause mortality between two groups (OR 0.73, CI 0.33–1.58, p = 0.42). Patients undergoing PFO closure were more likely to develop transient atrial fibrillation than medical therapy alone (OR: 5.85; CI: 3.06–11.18, p ≤0.0001) whereas the risk of bleeding was similar between the groups (OR: 0.93; CI: 0.55–1.57, p = 0.78). Conclusions: The results of this meta-analysis suggest that transcatheter closure of PFO plus medical therapy is superior to medical therapy alone for the prevention of recurrent cryptogenic stroke. However, PFO closure in these patients has not been shown to reduce the risk of recurrent TIA or all-cause mortality. There is a higher rate of transient atrial fibrillation post PFO closure device placement, the long-term effects of which have yet to be studied.

Atrial fibrillation (AF) is one of the most common cardiac arrhythmias. Nowadays the fibrillatory process is known to be provoked by the high-frequency reentrant activity of certain atrial regions that propagates the fibrillatory activity to the rest of the atrial tissue, and the electrical isolation of these key regions has demonstrated its effectiveness in terminating the fibrillatory process. The location of the dominant regions represents a major challenge in the diagnosis and treatment of this arrhythmia. With the aim to detect and locate the fibrillatory sources prior to surgical procedure, non-invasive methods have been developed such as body surface electrical mapping (BSPM) which allows to record with high spatial resolution the electrical activity on the torso surface or the electrocardiographic imaging (ECGI) which allows to non-invasively reconstruct the electrical activity in the atrial surface. Given the novelty of these systems, both technologies suffer from a lack of scientific knowledge about the physical and technical mechanisms that support their operation. Therefore, the aim of this thesis is to increase that knowledge, as well as studying the effectiveness of these technologies for the localization of dominant regions in patients with AF. First, it has been shown that BSPM systems are able to noninvasively identify atrial rotors by recognizing surface rotors after band-pass filtering. Furthermore, the position of such surface rotors is related to the atrial rotor location, allowing the distinction between left or right atrial rotors. Moreover, it has been found that the surface electrical maps in AF suffer a spatial smoothing effect by the torso conductor volume, so the surface electrical activity can be studied with a relatively small number of electrodes. Specifically, it has been seen that 12 uniformly distributed electrodes are sufficient for the correct identification of atrial dominant frequencies, while at least 32 leads are needed for non-invasive identification of atrial rotors. Secondly, the effect of narrowband filtering on the effectiveness of the location of reentrant patterns was studied. It has been found that this procedure allows isolating the reentrant electrical activity caused by the rotor, increasing the detection rate for both invasive and surface maps. However, the spatial smoothing caused by the regularization of the ECGI added to the temporal filtering causes a large increase in the spurious reentrant activity, making it difficult to detect real reentrant patterns. However, it has been found that maps provided by the ECGI without temporal filtering allow the correct detection of reentrant activity, so narrowband filtering should be applied for intracavitary or surface signal only. Finally, we studied the stability of the markers used to detect dominant regions in ECGI, such as frequency maps or the rotor presence. It has been found that in the presence of alterations in the conditions of the inverse problem, such as electrical or geometrical noise, these markers are significantly more stable than the ECGI signal morphology from which they are extracted. In addition, a new methodology for error reduction in the atrial spatial location based on the curvature of the curve L has been proposed. The results presented in this thesis showed that BSPM and ECGI systems allows to non-invasively locate the presence of high-frequency rotors, responsible for the maintenance of AF. This detection has been proven to be unambiguous and robust, and the physical and technical mechanisms that support this behavior have been studied. These results indicate that both non-invasive systems provide information of great clinical value in the treatment of AF, so their use can be helpful for selecting and planning atrial ablation procedures. / La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias cardiacas más frecuentes. Hoy en día se sabe que el proceso fibrilatorio está provocado por la actividad reentrante a alta frecuencia de ciertas regiones auriculares que propagan la actividad fibrilatoria en el resto del tejido auricular, y se ha demostrado que el aislamiento eléctrico de estas regiones dominantes permite detener el proceso fibrilatorio. La localización de las regiones dominantes supone un gran reto en el diagnóstico y tratamiento de la FA. Con el objetivo de poder localizar las fuentes fibrilatorias con anterioridad al procedimiento quirúrgico, se han desarrollado métodos no invasivos como la cartografía eléctrica de superficie (CES) que registra con gran resolución espacial la actividad eléctrica en la superficie del torso o la electrocardiografía por imagen (ECGI) que permite reconstruir la actividad eléctrica en la superficie auricular. Dada la novedad de estos sistemas, existe una falta de conocimiento científico sobre los mecanismos físicos y técnicos que sustentan su funcionamiento. Por lo tanto, el objetivo de esta tesis es aumentar dicho conocimiento, así como estudiar la eficacia de ambas tecnologías para la localización de regiones dominantes en pacientes con FA. En primer lugar, ha visto que los sistemas CES permiten identificar rotores auriculares mediante el reconocimiento de rotores superficiales tras el filtrado en banda estrecha. Además, la posición de los rotores superficiales está relacionada con la localización de dichos rotores, permitiendo la distinción entre rotores de aurícula derecha o izquierda. Por otra parte, se ha visto que los mapas eléctricos superficiales durante FA sufren una gran suavizado espacial por el efecto del volumen conductor del torso, lo que permite que la actividad eléctrica superficial pueda ser estudiada con un número relativamente reducido de electrodos. Concretamente, se ha visto que 12 electrodos uniformemente distribuidos son suficientes para una correcta identificación de frecuencias dominantes, mientras que son necesarios al menos 32 para una correcta identificación de rotores auriculares. Por otra parte, también se ha estudiado el efecto del filtrado en banda estrecha sobre la eficacia de la localización de patrones reentrantes. Así, se ha visto que este procedimiento permite aislar la actividad eléctrica reentrante provocada por el rotor, aumentando la tasa de detección tanto para señal obtenida de manera invasiva como para los mapas superficiales. No obstante, este filtrado temporal sobre la señal de ECGI provoca un gran aumento de la actividad reentrante espúrea que dificulta la detección de patrones reentrantes reales. Sin embargo, los mapas ECGI sin filtrado temporal permiten la detección correcta de la actividad reentrante, por lo el filtrado debería ser aplicado únicamente para señal intracavitaria o superficial. Por último, se ha estudiado la estabilidad de los marcadores utilizados en ECGI para detectar regiones dominantes, como son los mapas de frecuencia o la presencia de rotores. Se ha visto que en presencia de alteraciones en las condiciones del problema inverso, como ruido eléctrico o geométrico, estos marcadores son significativamente más estables que la morfología de la propia señal ECGI. Además, se ha propuesto una nueva metodología para la reducción del error en la localización espacial de la aurícula basado en la curvatura de la curva L. Los resultados presentados en esta tesis revelan que los sistemas de CES y ECGI permiten localizar de manera no invasiva la presencia de rotores de alta frecuencia. Esta detección es univoca y robusta, y se han estudiado los mecanismos físicos y técnicos que sustentan dicho comportamiento. Estos resultados indican que ambos sistemas no invasivos proporcionan información de gran valor clínico en el tratamiento de la FA, por lo que su uso puede ser de gran ayuda para la selección y planificaci / La fibril·lació auricular (FA) és una de les arítmies cardíaques més freqüents. Hui en dia es sabut que el procés fibrilatori està provocat per l'activitat reentrant de certes regions auriculars que propaguen l'activitat fibril·latoria a la resta del teixit auricular, i s'ha demostrat que l'aïllament elèctric d'aquestes regions dominants permet aturar el procés fibrilatori. La localització de les regions dominants suposa un gran repte en el diagnòstic i tractament d'aquesta arítmia. Amb l'objectiu de poder localitzar fonts fibril·latories amb anterioritat al procediment quirúrgic s'han desenvolupat mètodes no invasius com la cartografia elèctrica de superfície (CES) que registra amb gran resolució espacial l'activitat elèctrica en la superfície del tors o l'electrocardiografia per imatge (ECGI) que permet obtenir de manera no invasiva l'activitat elèctrica en la superfície auricular. Donada la relativa novetat d'aquests sistemes, existeix una manca de coneixement científic sobre els mecanismes físics i tècnics que sustenten el seu funcionament. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és augmentar aquest coneixement, així com estudiar l'eficàcia d'aquestes tecnologies per a la localització de regions dominants en pacients amb FA. En primer lloc, s'ha vist que els sistemes CES permeten identificar rotors auriculars mitjançant el reconeixement de rotors superficials després del filtrat en banda estreta. A més, la posició dels rotors superficials està relacionada amb la localització d'aquests rotors, permetent la distinció entre rotors de aurícula dreta o esquerra. També s'ha vist que els mapes elèctrics superficials durant FA pateixen un gran suavitzat espacial per l'efecte del volum conductor del tors, el que permet que l'activitat elèctrica superficial pugui ser estudiada amb un nombre relativament reduït d'elèctrodes. Concretament, s'ha vist que 12 elèctrodes uniformement distribuïts són suficients per a una correcta identificació de freqüències dominants auriculars, mentre que són necessaris almenys 32 per a una correcta identificació de rotors auriculars. D'altra banda, també s'ha estudiat l'efecte del filtrat en banda estreta sobre l'eficàcia de la localització de patrons reentrants. Així, s'ha vist que aquest procediment permet aïllar l'activitat elèctrica reentrant provocada pel rotor, augmentant la taxa de detecció tant pel senyal obtingut de manera invasiva com per als mapes superficials. No obstant això, aquest filtrat temporal sobre el senyal de ECGI provoca un gran augment de l'activitat reentrant espúria que dificulta la detecció de patrons reentrants reals. A més, els mapes proporcionats per la ECGI sense filtrat temporal permeten la detecció correcta de l'activitat reentrant, per la qual cosa el filtrat hauria de ser aplicat únicament per a senyal intracavitària o superficial. Per últim, s'ha estudiat l'estabilitat dels marcadors utilitzats en ECGI per a detectar regions auriculars dominants, com són els mapes de freqüència o la presència de rotors. S'ha vist que en presència d'alteracions en les condicions del problema invers, com soroll elèctric o geomètric, aquests marcadors són significativament més estables que la morfologia del mateix senyal ECGI. A més, s'ha proposat una nova metodologia per a la reducció de l'error en la localització espacial de l'aurícula basat en la curvatura de la corba L. Els resultats presentats en aquesta tesi revelen que els sistemes de CES i ECGI permeten localitzar de manera no invasiva la presència de rotors d'alta freqüència. Aquesta detecció és unívoca i robusta, i s'han estudiat els mecanismes físics i tècnics que sustenten aquest comportament. Aquests resultats indiquen que els dos sistemes no invasius proporcionen informació de gran valor clínic en el tractament de la FA, pel que el seu ús pot ser de gran ajuda per a la selecció i planificació de procediments d'ablació auricular. / Rodrigo Bort, M. (2016). Non-invasive identification of atrial fibrillation drivers [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/75346 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

Bedingt durch die zunehmende Prävalenz der Rhythmusstörung Vorhofflimmern mit den assoziierten Morbiditäts- und Mortalitätsrisiken ist die Entwicklung und Etablierung kurativer Therapieverfahren von klinischem und wissenschaftlichem Interesse. Entsprechend dem pathophysiologischen Verständnis der Arrhythmie-induzierenden Triggeraktivität und des Arrhythmie-erhaltenden Flimmersubstrat mit der vorrangigen anatomisch-strukturellen Lokalisation beider Entitäten im Übergangsbereich der großen Pulmonalvenentrichter in den posterioren linken Vorhof wurden katheterinterventionelle Ablationskonzepte als potentiell kurative Therapien entwickelt. Limitationen der praktischen Umsetzung theoretischer Linienkonzepte ergeben sich aus komplexen anatomischen Gegebenheiten und instabilen Zugangsbedingungen infolge Atmung und kardialer Mobilität. Aufbauend auf non-fluoroskopischen Navigationssystemen wurden Verfahren für vollständig Modell-integrierte Ansätze der Ablationslinienplatzierung entwickelt, bei denen Planung, Durchführung und Validierung der Ablation an anatomisch korrekten dreidimensionalen CT-Modellen des linken Vorhofes erfolgen. Zur Verbesserung instabiler Zugangsbedingungen wurden Verfahren der Katheternavigation mittels steuerbaren Schleusensystemen eingeführt und in entsprechenden Studien mit klinischen Endpunkten validiert. Zu objektivierbaren Erfassung von Energietransfer und myokardialer Läsionsbildung während der Ablation wurden katheterinterventionelle Kontakttechnologien, die auf der Messung lokaler komplexer Impedanzen zwischen Katheter und Gewebe beruhen, in der ersten klinischen Anwendung erprobt und validiert. Mit diesen technologischen Entwicklungen gelangen eine zunehmend akkuratere klinische Umsetzung theoretischer Ablationskonzepte und damit eine Etablierung des Therapiekonzeptes als klinisches Standardverfahren. Eine zur Abschätzung des Nutzen/Risiko-Profils nötige detaillierte Komplikationsanalyse stellte die Ösophagusverletzung als schwerste Komplikation heraus, die mit 0,3% selten auftrat, aber für nahezu alle langfristigen Folgeschäden verantwortlich war. Entwicklungen zur periprozeduralen Visualisierung des Ösophagus mit paralleler intraösophagealer Temperaturmessung sind Ansätze zur Vermeidung dieser Komplikation in der Zukunft. Bedingt durch das Auftreten und die postinterventionelle Zunahme asymptomatischer Flimmerrezidive ist die Frage eines objektiven Vorhofflimmermonitorings von entscheidender Bedeutung für die Beurteilung der Effektivität der Ablation sowie weitergehende klinische und wissenschaftliche Fragestellungen; wie die Indikation zur Antikoagulation oder den Vergleich von Rhythmus- und Frequenzkontrolle. 7-Tage-LzEKGs und transtelephonische EKGs wurden als Standard zum Monitoring innerhalb klinischer Vorhofflimmerstudien etabliert. Entwicklungen im Bereich implantierbarer kontinuierlicher Rhythmusmonitore werden in Zukunft das Netz zur Erfassung asymptomatischen Vorhofflimmerns weiter verdichten.

Förmaksflimmer är den vanligast förekommande hjärtrytmsrubbningen och är associerat med en ökad risk för morbiditet och mortalitet, samt en negativ påverkan på livskvaliteten. Förmaksflimmer är en kronisk sjukdom och står för en stor del av sjukdomsbördan både för patienterna och för hälso- och sjukvården. Inom vården för patienter med förmaksflimmer fungerar verksamheter för omhändertagandet olika. För att hjälpa dessa patienter behövs specifik och avancerad patientutbildning och råd av multidisciplinära team med kunskap som är evidensbaserad. Där är sjuksköterskan en del av det multidisciplinära teamet. I riktlinjer från ESC (European Society of Cardiology) gällande förmaksflimmer, har patienten den centrala rollen och ska tillsammans med vårdpersonal ta beslut om sin vård. Ett personcentrerat förhållningssätt kan hjälpa till att stärka patientens tilltro till sin egna förmåga, förbättra livskvalitet och symtomlindring, samt leda till kortare vårdtider. Syftet var att belysa sjuksköterskeledda mottagningar och dess effekt för patienter med förmaksflimmer. Litteraturöversikt med strukturerad sökning användes som design. Detta självständiga arbete inkluderade 16 vetenskapliga artiklar från databaserna Pubmed och CINAHL Complete. De inkluderade artiklarna kvalitetsgranskades och analyserades med integrerad analys för att syntetisera resultaten i relation till varandra. Vid analysen framkom kategorier och underkategorier som beskrev artiklarnas resultat. Resultatet visade att sjuksköterskeledd mottagning hade ett antal olika effekter för patienter med förmaksflimmer. Effekterna för sjuksköterskeledd mottagning var likvärdig eller bättre för patienter med förmaksflimmer jämfört med sedvanlig vård. Resultatet visade att de positiva effekterna för patienter med förmaksflimmer som fick vård på sjuksköterskeledd mottagning resulterade i färre sjukhusinläggningar, lägre mortalitet, bättre behandling med antikoagulantia, bättre följsamhet till fler rekommendationer, reducerat antal symtom och ökad kunskap om förmaksflimmer hos patienter. Slutsatsen var att sjuksköterskeledd mottagning är likvärdig eller bättre för patienter med förmaksflimmer vid jämförelse med sedvanlig vård. personcentrerat förhållningssätt kan hjälpa till att stärka patientens tilltro till sin egna förmåga, förbättra livskvalitet och symtomlindring, samt leda till kortare vårdtider / Atrial fibrillation is the most common cardiac arrhythmia and is associated with an increased risk of morbidity and mortality and negative impact on quality of life. Atrial fibrillation is a chronic disease and accounts for a large proportion of the disease burden both for patients and for health care. In the care of patients with atrial fibrillation, care activities work differently. To help these patients, specific and advanced patient education and advice from multidisciplinary teams with evidence-based knowledge is needed. There, the nurse is part of the multidisciplinary team. In guidelines from the ESC (European Society of Cardiology) regarding atrial fibrillation, the patient has the central role and must, together with care staff, make decisions about their care. A person-centered approach can help strengthen the patient's confidence in their own abilities, improve the quality of life and symptom relief, as well as shorten their care times. The aim was to illuminate nurse-led clinics and their effect for patients with atrial fibrillation. A literature review with structured search was used as a method. This master thesis included 16 scientific articles from the databases Pubmed and CINAHL Complete. The included result articles were quality reviewed and analyzed with integrated analysis to synthesize the results in relation to each other. The categories were then identified to describe the results of the articles. The results showed that nurse-led clinics had a number of different effects for patients with atrial fibrillation. The effects for nurse-led clinics were equivalent or slightly better for patients with atrial fibrillation compared with usual care. The results showed that the positive effects for patients with atrial fibrillation who received care at the nurse-led clinic to be: fewer hospital admissions, lower mortality, better treatment with anticoagulants, better adherence to more recommendations, reduced number of symptoms and increased knowledge of atrial fibrillation among patients. The conclusion is that nurse-led clinics are equivalent or better for patients with atrial fibrillation when compared with usual care.

Vid flertalet hjärtsjukdomar kan det förekomma störningar i den diastoliska funktionen, detta tillstånd benämns diastolisk dysfunktion. Detta innebär att fyllnadstrycken i vänsterkammare ökar på grund av nedsatt eftergivlighet i kammaren. Bedömning av diastolisk funktion, hos patienter som utvecklat förmaksflimmer, är en utmaning inom ekokardiografi. Detta beror på att förmaksflimmer innebär utebliven förmakskontraktion, oregelbunden längd av hjärtcykeln och förmaksdilatation, vilket försvårar bedömningen. Syftet med studien var att med ekokardiografi studera diastoliska parametrar hos patienter med förmaksflimmer för att studera om dessa kan användas vid bedömning av den diastoliska vänsterkammarfunktionen hos denna patientgrupp. I studien inkluderades 37 deltagare med förmaksflimmer som var remitterade för en ekokardiografisk undersökning med olika frågeställningar. Pulsad doppler teknik och vävnads doppler teknik användes för att registrera följande diastoliska parametrar: förmaksvolym, mitralisinflöde (E-vågshastigheten) och myokardiets diastoliska hastigheter (e´). Utöver dessa uppskattades även ejektionsfraktion, hjärtfrekvens, hypertrofi och trycket i lilla kretsloppet, som togs med vid bedömningen. Mann-Whitneys test visade att det förelåg ett starkt statistiskt samband mellan fyllnadstrycket (E/e´) och E-vågen, e ´samt förmaksvolym (p = <0,05). Signifikant resultat erhölls även för sambandet mellan PA-tryck och fyllnadstryck (p = 0,014) genom ett chitvå-test. Vidare gav multipel linjär regression utslag på E-vågen och e´. Analysen visade att det förelåg en hög förklaringsgrad för E-vågen (p = <0,001) och e´ (p = 0,008). Sammanfattningsvis visade resultaten att ekokardiografi kan användas för diagnostik av förmaksflimmerpatienter avseende fyllnadstryck där förmaksvolym, E-vågshastigheten och e´ anses vara bästa parametrarna. / In the majority of heart diseases disturbances in the diastolic function may occur, this condition is called diastolic dysfunction. This means that the left ventricular filling pressure increases due to reduced compliance in the chamber. The assessment of diastolic function in patients who have developed atrial fibrillation (AF), is a challenge in echocardiography. This is a result of AF which involves absence of atrial contraction, irregular length of the cardiac cycle and left atrium dilatation that complicates the assessment. The aim of this study was to observe the diastolic echocardiographic parameters in patients with AF to examine if these can be used in the assessment of diastolic left ventricular function in this population. The study included 37 participants with AF who were remitted for an echocardiographic examination due to various concerns. Pulsed Doppler technique and tissue Doppler technique was used to record the following diastolic parameters: atrial volume, mitral inflow velocity (E) and the myocardial diastolic velocity (e'). Ejection fraction, heart-rate, hypertrophy and pulmonary artery pressure were also estimated and included in the assessment. Mann-Whitneys test showed that there was a strong statistical correlation between the filling pressure (E/e') and E, e' and atrial volume (p = <0.05). Significant results were also obtained for the relation between pulmonary artery pressure and the filling pressure (p = 0.014) by a chi-square test. A multiple linear regression showed association between E and e'. The analysis showed that there was a significant value of coefficient of determination for E (p = <0.001) and e' (p = 0.008). In conclusion, the results showed that echocardiography can be used for diagnosis of AF patients regarding filling pressures, where atrial volume, E velocity and e' are considered to be the best parameters.