Menorca was a British possession for more than seventy years between 1708 and 1802. This thesis traces British influence upon, and involvement with Menorca from the seventeenth century until Spain recovered the island in 1802. Eighteenth-century Menorcan history has been tackled specifically by only two British historians, Ella Murdie (1931) and Desmond Gregory (1990), but neither has drawn upon primary source material which is to be found outside Britain. The following study is based on British archives, on primary sources in Spain, Mallorca and Menorca, and on some hitherto untapped material in Britain and Canada. Chapter one is an account of English interest in Menorca prior to 1708, and chapter two deals with the capture and early years of British de facto rule. The following three chapters analyse the Menorcan social structure, and the island's administrative, judicial and ecclesiastical institutions and organisation. Chapters six and seven examine the role of the military garrison and naval base. Chapter eight illustrates Menorcals vulnerability to attack; chapter nine assesses the impact of British de jure government, and chapter ten is an account of the final British occupation. The last chapter adds a coda to the British presence, and appraises the value of the island to Britain, and of Britain to Menorca. Britain's determination to retain Menorca sprang more from pride than sound judgement. It soured relations with Spain; it ignored the island's poor intrinsic commercial potential, and that Menorcals defence demanded a priority in naval and military resources quite disproportionate to the island's political and strategic importance. Britain gained little from Menorca and lost much, but the reverse was true of the Menorcans. Despite the clash of religion, the generally tolerant British government gave scope for the Menorcans who so chose to benefit socially, culturally, commercially and materially from the British presence.

Thèse--Neuchâtel. / "Sources manuscrites et bibliographie": p. [599]-614.

L’objectif de cette thèse est d'envisager la piraterie ancienne dans la longue durée, à la lumière des recherches menées par N. Purcell et P. Horden sur la Méditerranée antique. Elle s’appuie en premier lieu sur une étude des mots grecs et latins liés à la piraterie et de ses représentations dans les sources écrites anciennes. Ce travail est complété par une relecture de l’historiographie moderne qu’il est aussi nécessaire d’analyser dans son contexte historique afin d’écarter toutes les images afférant à notre notion. Alors qu'elle a été jusqu'à présent abordée dans un cadre événementiel, on entend mettre l'accent sur les structures du raid antique, en s'inscrivant dans le long terme. Ainsi, les pirates n'apparaissent plus seulement comme la face négative du commerce maritime, mais comme des agents d'échanges et de production de richesse. L’étude approfondie de deux régions de la Méditerranée (Cilicie, mer des Baléares) permet enfin de mettre en évidence les structures micro-locales et les dynamiques économiques, sociales, territoriales, géopolitiques qui ont permis et entretenu l’activité de prédation. Au terme de cette étude, nous proposons d’analyser la piraterie dans toute sa diversité grâce à une typologie nouvelle : le pirate imaginé, le pirate commerçant et le pirate opportuniste. / The purpose of this doctoral work is to consider ancient piracy over a long period of time, in the new light of the research recently carried out by N. Purcell and P. Horden on the ancient Mediterranean. This dissertation begins with a study of the Greek and Latin words related to piracy, and of the representation of the latter in ancient written sources. This work is completed by a new reading of the modern historiography, which needs to be examined in the light of its own historical context in order to dismiss the images commonly related to the notion of piracy. While piracy has so far been studied from a factual angle, this dissertation aims at focusing on the structures of ancient raid through a long-term perspective. This shift in perspective enables to consider pirates not simply as a negative side of maritime trade, but more deeply as agents of trade and as agents in the production of wealth. Through the in-depth study of two regions of the Mediterranean (Cilicia and the Balearic Sea), I wish to highlight the micro-local structures and the economic, social, territorial and geopolitical trends that enabled and sustained piracy. By the end of this study I wish to analyze piracy in all its diversity thanks to a new classification: the imagined pirate, the trading pirate and the opportunistic pirate.

Il est généralement admis que les sources carolingiennes, issues en majorité de l'Europe septentrionale, ne s'intéressent guère à la Méditerranée. A la suite d'Henri Pirenne, certains ont même voulu justifier à l'aide de l'expansion de l'Islam la désertion de l'ancien Mare Nostrum par les Occidentaux, qui aurait été à l’origine du développement de l'Europe rhénane. Il est pourtant frappant de constater que les premiers siècles de la dynastie carolingienne correspondent à un mouvement de conquêtes franques sans précédent en direction du sud. A la mort de Charlemagne, l'Empire contrôle même plus de 1500 km de côtes méridionales, de Barcelone jusqu'à Rome, et tente d’étendre son influence sur les îles proches, comme la Corse et l'archipel des Baléares. Dès lors, les formes de la présence franque au Sud suscitent autant de questionnements que le relatif désintérêt dont celle-ci a fait l'objet jusqu'à ce jour. L'étude de ces marges révèle pourtant leur importance dans la construction impériale ainsi que leur singularité dans l'Occident franc. Elle montre aussi le caractère décisif bien que longtemps sous-évalué de l'expansion carolingienne pour l'histoire médiévale du bassin méditerranéen / It's usually accepted that Carolingian sources, as most of them come from Northern Europe, aren't very interested in Mediterranean issues. Since Henri Pirenne's Mohammed and Charlemagne (1937), some scholars explained the reason of such ignorance by the rise of Islam, which would have forbidden the former Mare Nostrum to Western Europeans and would have been the only cause of the economic growth of the Seine and Rhine valleys. It's nevertheless striking that the first centuries of the Carolingian dynasty is actually linked with an important expansion toward Gaul's southern shores. When Charlemagne died, his empire even ruled almost 1500 km of Mediterranean coasts, from Barcelona to Rome, and was trying to keep control of near islands, as Corsica or the Balearic archipelago. The features of Frankish domination over such territories is therefore questioning, as well as it shows the importance, largely underestimated up to this day, of the Carolingian expansion for the mediaeval history of the Mediterranean sea.

La hibridació natural a plantes és un fenòmen àmplement conegut. És una important font de variabilitat que accelera l'evolució de les espècies. Es creu que és l'origen de moltes angiospermes, entre elles endemismes locals. Per altra banda, també pot tenir efectes negatius per la supervivència d'aquests endemismes, diluint els seus trets direfencials. En aquesta tesi s'estudia la possible hibridació natural que afecta a tres endemismes baleàrics (Viola jaubertiana, Lotus fulgurans i Helichrysum crassifolium), des del punt de vista dels marcadors moleculars basats en ADN i de la morfologia. S'avalua el paper de la hibridació natural la variabilitat, l'origen i la conservació d'aquestes espècies endèmiques. / Natural hybridization is a widely known process in plants. It is an important source of variation promoting species evolution. It is likely to be the origin of many angiosperms, including local endemisms. Oppositely, it is also regarded as a potential threat for endemisms survivorship, diluting their differentail traits. This thesis deals with putative natural hybridization processes involving three Balearic endemics (Viola jaubertiana, Lotus fulgurans i Helichrysum crassifolium), from the points of view of the DNA molecular markers and the morphology. The role of natural hybridization in the variation, origin, and conservation of the above endemics is evaluated.

Aquesta tesi doctoral es proposa mostrar l'existència d'una forma específica de construir discursos visuals que correspon a la representació panoràmica, i defensa com, més enllà de la tecnologia utilitzada, aquesta es diferencia d'altres sistemes de representació, com ara la imatge pictòrica, fotogràfica i cinematogràfica. L’aproximació a la representació panoràmica es realitza a partir d’un recorregut històric per les diverses formes de representació panoràmica del territori i per l’anàlisi específic de l’obra fotogràfica de les Rutes amagades de Mallorca, de Jesús Garcia Pastor. Les Rutes amagades de Mallorca, publicació periòdica d’excursions fotogràfiques de Jesús García Pastor, editada sense interrupcions a Palma de Mallorca entre 1964 i 1980, suposa una de les aportacions fotogràfiques més singulars i originals sobre el paisatge realitzades en aquest país. En els setze anys que dura la publicació dels 83 fascicles que componen les Rutes..., García Pastor realitza, edita i publica més de 7.500 fotografies, la majoria de les quals són composicions panoràmiques formades per fotografies juxtaposades que omplen les prop de 3.000 pàgines de l’obra. Més enllà de representar un immens inventari del paisatge mallorquí, les Rutes…, ofereixen un nou apropament fotogràfic al territori: García Pastor construeix un diàleg íntim entre el paisatge i l’experiència del seu trànsit gràcies a la representació panoràmica i d’aquesta manera, composa per a l’espectador la possibilitat quasi bé cinematogràfica, quasi bé virtual, de tornar a experimentar les seves caminades. García Pastor recorre el paisatge amb la fotografia i la representació panoràmica. Posteriorment recopila dades del territori, topònims, i descripcions textuals que van esdevenir el singular llibre Mallorca altiva. Finalment, en una format proper a l’àlbum personal i assumint la pèrdua de dimensió pública, realitza les filmacions videogràfiques. L’ús i l’adaptació de diferents mitjans expressius posa en evidència l’heterodòxia de l’autor i la seva recerca per trobar algun recurs narratiu capaç d’expressar la dimensió panoràmica que per ell té el paisatge de Mallorca. Les diferents aproximacions que Jesús García Pastor fa del territori semblen presagiar les possibilitats de representació i d’experimentació que ofereixen les simulacions virtuals. La panoràmica sembla oferir una visualització on paisatge i territori es fusionen; on reconstrucció i indexació conviuen en forma de simulació espacial. Pocs neologismes han tingut un èxit tant fulgurant i universal com el terme panorama. A pesar del seu origen pictòric, el pas al llenguatge comú fou pràcticament immediat així com el salt a les diferents llengües europees. L’amalgama de significats que contempla i l’apropiació que n’han fet diversos camps de coneixement demostren la laxitud i adaptabilitat del mot. Probablement aquesta ambigüitat sigui motiu, en part, de la dificultat per ancorar-lo de forma exclusiva a un procediment o sistema de representació. Finalment doncs, què diferencia una representació panoràmica de qualsevol altra forma de representació? La recerca històrica ens ha portat fins a Alberti, Brunelleschi i Leonardo, i ens ha permès descobrir novament les dificultats que presenta la perspectiva lineal. Dificultats per localitzar un espectador que es desplaça, així com impossibilitat per contemplar la representació de la trajectòria de la mirada. Les diferents formulacions que permet la imatge panoràmica intenten donar resposta, amb més o menys fortuna, a aquestes dues qüestions: en les panoràmiques esfèriques, considerar un espectador que es desplaça i en les composicions panoràmiques i les imatges panòptiques, donar forma al gir a dreta i a esquerra, amunt i avall de la mirada. / This research aims to show the existence of a specific way of build visual discourse: the panoramic representation. And also defends how, further of the technology used, this system of representation differs from others, such as the static image, pictorial or photographic, and the cinematographic images. The approach to the panoramic representation is carried out from historical perspective. This research analyzes several forms of panoramic representation in visual arts, and does a specific study of the photographic work Rutes Amagades de Mallorca, by Jesus Garcia Pastor. The Rutes amagades de Mallorca, periodical publication of photographic tours by Jesús García Pastor, was edited without interruptions in Palma de Mallorca between 1964 and 1980. These suppose one of the most singular and original photographic contributions about the landscape photography in Spain. Over sixteen years were published 83 fascicles that compose the Rutas… García Pastor took and edited more than 7.500 photographs. The most of them are panoramic compositions formed by juxtaposed photographs. They are published in the 3000 pages of his work.

Le Bassin de Valence, situé à l’est de l’Ibérie et séparé du Bassin Algérien par le Promontoire Baléares, résulte d’une évolution polyphasée dans l’espace et dans le temps. Son histoire cénozoïque, celle d’un bassin d’arrière-arc Oligo-Miocène, est à présent reconnue. Toutefois cette extension se surimpose à plusieurs phases de rift observées à terre du Permien au Crétacé inférieur. Cette histoire plus ancienne demeure méconnue en mer malgré son importance dans l’héritage structural du bassin. Au sud du Bassin de Valence, le Bassin de Columbrets en témoigne en révélant d’épaisses séquences mésozoïques jusqu’alors incluses dans un « socle acoustique » indifférencié. Ce domaine permet donc le déchiffrage du mécanisme des évènements tectoniques qui se sont succédé du Mésozoïque à l’Est de l’Ibérie d’une part, au Cénozoïque en Méditerranée occidentale d’autre part.Basé sur une stratégie d’étude terre-mer, ce travail vise une meilleure compréhension (1) des processus tectoniques tertiaires modelant le sud du Bassin de Valence et la Méditerranée occidentale (2) de la réponse sédimentaire à des processus d’extension et d’hyper-extension au Mésozoïque (3) de l’importance de l’halocinèse lors la mise en place des structures sédimentaires et tectoniques.L’étude structurale d’Ibiza, l’île la plus méridionale du Promontoire Baléare, reconsidère le calendrier tectonique de la région ainsi que son intégration dans l’histoire géodynamique de la Méditerranée occidentale. Le rift Oligo-Miocène décrit dans le Bassin de Valence et initié par le Système de Rifts Cénozoïques Européens a été observé sur Ibiza. Cet évènement est suivi au Miocène Moyen d’une déformation compressive localisée par les failles normales précédemment formées. La comparaison avec le calendrier tectonique des Kabylies en Algérie montre que cette déformation compressive, qui épargne le Bassin Algérien, résulte de la convergence Europe-Afrique. Des cartes rétro-tectoniques intègrent ces évènements dans le contexte géodynamique de la Méditerranée occidentale depuis l’Oligocène.L’étude des séries Mésozoïques effectuées à terre et en mer (grâce à l’interprétation de données sismiques et de forages) révèle plusieurs phases de rifting du Permien au Crétacé inférieur. Un épisode majeur Jurassique supérieur à Crétacé inférieur est à l’origine de l’épaisse séquence sédimentaire du Bassin de Columbrets. Documentée à terre, cette phase ayant conduit à l’ouverture de la partie sud de l’Atlantique Nord est à l’origine de bassins ibériques ou péri-ibériques tels Maestrat, Caméros ou Parentis.Un amincissement majeur de la croûte est visible sous l’épaisse séquence mésozoïque, la réduisant à 5km. Le mécanisme d’extension voire d’hyper-extension proposé invoque une faille de détachement à pendage NW qui s’enracine dans la croûte inférieure litée. Une représentation des structures en 3D a été réalisée afin de comprendre l’évolution du Bassin de Columbrets.L’architecture sédimentaire du Bassin de Columbrets est également contrôlée par le mouvement des séries salifères depuis leur dépôt au Trias supérieur jusqu’à l’actuel. La partie septentrionale du bassin se caractérise par une halocinèse surtout lié aux déformations extensives de la région. En revanche au sud du front chevauchant des Bétiques, le sel est aussi remobilisé en compression. La géométrie et la répartition des structures salifères décrites à terre et en mer dépendent fortement de l’épaisseur initiale de la couche de sel dans le bassin; cette observation apporte des éléments de réponse sur la paléogéographie des séries du Keuper au sud du Bassin de Valence.Au final cette étude aborde d’une part des thèmes liés au mécanisme de formation des bassins intracontinentaux et plus particulièrement la relation entre hyper-extension, signature sédimentaire et halocinèse. D’autre, elle permet une meilleure intégration du sud du Promontoire Baléare et du Bassin de Valence dans la géodynamique Ouest- Méditerranéenne. / The Valencia Basin, located east of Iberia and separated from the Algerian Basin by the Balearic promontory, underwent a poly-phased tectonic evolution in space and time. The Cenozoic evolution of the basin has been widely discussed, the most classical interpretation being an Oligo-Miocene aborted back-arc basin. However, this extensional tectonic regime postdated several rifting events from the Permian to the Lower Cretaceous. This older evolution remains poorly understood offshore, despite its influence on the tectonic inheritance of the basin. The Columbrets Basin, in the southernmost part of the Valencia Basin, exhibits a thick Mesozoic sequence that was considered to belong to an undifferentiated “acoustic basement”. Hence, the Columbrets Basin is a key study area to unravel the successive Mesozoic to Cenozoic tectonic events in Eastern Iberia and Western Mediterranean.Our study integrates onshore and offshore data to better constrain (1) the Cenozoic tectonic processes that led to the current morphology of the southern Valencia Basin and the Western Mediterranean (2) the sedimentary records Mesozoic extensional to hyper-extensional processes and (3) the importance of the halokinesis in the sedimentary and tectonic architectures.Ibiza Island, located on the southernmost part of the Balearic Promontory, questions the standard tectonic agenda of the area and its integration in the Western Mediterranean geodynamic frame. The Oligo-Miocene rifting phase described in the Valencia basin is initiated by the European Cenozoic Rift System (ECRIS) and has been observed in Ibiza. This event is followed by a Middle Miocene contractional phase reactivating the inherited normal faults. The comparison with the tectonic history of the Kabylies in Algeria shows that this stage that does not affect the Algeria basin, results from the convergence between Europe and Africa. A set of retro-tectonic maps integrates these events in the geodynamic context of West Mediterranean.The Mesozoic units were studied onshore and offshore (using drilling and seismic data); it reveals several rifting phases from the Permian to the Lower Cretaceous. A major Upper Jurassic to Lower Cretaceous event was responsible for the deposition of the thick sequence present in the Columbrets Basin. This tectonic event led to the opening of the southern part of the north Atlantic but is also at the origin of several Iberian or peri-iberian basins such as Maestrat, Cameros, or Parentis basins.A major crustal thinning has been observed underneath the thick Mesozoic sequence, reducing the crustal thickness to 5 km. The proposed extensional and even hyper-extensional mechanism used a NW dipping detachment fault rooting deeply into the layered lower crust. A 3D geometrical model of the structures illustrates the evolution of the Columbrets Basin.The sedimentary architecture of this basin is also controlled by salt movements from their deposition during the Late Triassic to current times. The northern part of the Basin is characterized by salt movements mainly linked to the extensional deformations of the area. South of the Betics Front, the salt is remobilized by compressional deformations. The geometry and the location of the salt structures described onshore and offshore depend on the initial thickness of the salt in the basin; this observation gives evidence for the paleogeography of the Keuper sequences in the south of Valencia Basin.Finally, this study documents the mechanisms leading to the formation of intracontinental basins and especially the relationships between hyperextension, sedimentary filling and halokinesis. On the other hand, our study allows a better integration of the southern part of the Balearic Promontory and Valencia Basin in the geodynamic frame of the West Mediterranean.

Es presenta una recerca activista de geografia crítica sobre el capitalisme balear: el poder, el seu procés d’internacionalització, els fluxos de materials del seu metabolisme social i la seva petjada ecològica. En primer lloc, es vinculen l’economia ecològica i la geografia crítica, amb l’estudi de les mesures biofísiques, les lògiques espacials i els processos socials del capitalisme balear. En segon lloc, es pretén situar el turisme en un lloc central en la via d’acumulació capitalista, desxifrar la seva dinàmica sociopolítica, la geografia de la seva globalització neoliberal i els conflictes socials que genera, particularment la seva contribució a la crisi socioecològica global. En tercer lloc, s’ha pretès esbrinar l’evolució geohistòrica del capitalisme balear, amb l’anàlisi de les geometries del poder, una comptabilitat biofísica, les solucions geogràfiques del capital –deslocalitzacions productives i desplaçaments de les extraccions– i els conflictes socials associats. / Se presenta una investigación activista de geografía crítica sobre el capitalismo balear: el poder, su proceso de internacionalización, los flujos de materiales de su metabolismo social y su huella ecológica. En primer lugar, se vinculan la economía ecológica y la geografía crítica, con el estudio de las medidas biofísicas, las lógicas espaciales y los procesos sociales del capitalismo balear. En segundo lugar, se pretende situar el turismo en un lugar central en la vía de acumulación capitalista, descifrar su dinámica sociopolítica, la geografía de su globalización neoliberal y los conflictos sociales que genera, particularmente su contribución a la crisis socioecológica global. En tercer lugar se ha pretendido averiguar la evolución geohistórica del capitalismo balear, con el análisis de las geometrías del poder, una contabilidad biofísica, las sociones geográfics del capital –deslocalizaciones productivas y desplazamientos de las extracciones– y los conflictos sociales a él asociados. / We are submitting a critical geography activist research paper on Balearic capitalism: the power, its internationalization process, the flows of materials of its social metabolism and its ecological footprint. Firstly, ecological economics and critical geography are linked with the study of biophysical measurements, spatial logics and the social processes of Balearic capitalism. Secondly, an attempt is made to situate tourism in a central place in the path of capitalist accumulation, deciphering its socio-political dynamic, the geography of its neoliberal globalization and the social conflicts generated, particularly its contribution to the global socio-economic crisis. Thirdly, we have attempted to discover the geohistorical evolution of Balearic capitalism, by analyzing the geometries of power, biophysical accounting and the geographical solutions of the capital – relocation of production and movement of the extractions – and associated social conflicts.

En la literatura encontramos muchos trabajos acerca de los efectos de la implantación de la certificación ISO 9001, en los que se destaca mayoritariamente sus numerosos beneficios. Sin embargo, son bastante escasos los que analizan el Sistema de Calidad Turística Española (marca Q). Por tanto, nos proponemos establecer un análisis comparativo entre estos dos modelos preponderantes en el sector turístico. Primero, pretendemos averiguar los determinantes de la implantación de estos dos modelos de calidad, y segundo, los factores que influyen en la elección de uno u otro, siendo unos internacional y genérico (ISO 9001) y el otro nacional y específico (Q) en las empresas turísticas situadas en Baleares. El trabajo de campo se realizó en febrero 2011 con la participación de 120 empresas certificadas con la ISO 9001 y 52 certificadas con la Q. Los principales resultados nos muestran que existen importantes beneficios y satisfacción generada por los certificados y que la ISO 9001 es elegida por los beneficios organizativos y de control y la Q, por el posicionamiento, ganar cuota de mercado y competir.

Tesis por compendio / [ES] El manejo sostenible del agua se ha convertido en una prioridad en todo el mundo, particularmente en aquellos territorios que sufren escasez. En el litoral mediterráneo, la proliferación del turismo y el desarrollo urbanístico, junto al resto de actividades económicas han contribuido a la sobreexplotación de los recursos hídricos naturales. Las Islas Baleares no están exentas de esta problemática. El incremento de la población flotante ha ocasionado que la máxima demanda se produzca en la época estival, coincidente con el periodo de menor recarga natural. Frente a este escenario es básico fijar acciones directas que favorezcan la recuperación y la conservación del agua. Más aún, en el actual contexto de cambio climático. La investigación aborda puntos fundamentales de la gobernanza del agua analizando el marco normativo, económico y social. Su objetivo principal es establecer el diagnóstico actual de los recursos hídricos en las Islas Baleares y, aportar medidas para avanzar hacia un buen estado ecológico, químico y cuantitativo de las masas de agua. Para ello, la tesis da respuesta a los siguientes objetivos específicos: -Analizar los mecanismos de la legislación vigente y la viabilidad de los objetivos planteados de inicio en la Directiva Marco del Agua. En segundo lugar, reflexionar sobre sus logros y carencias y, por último, determinar los retos futuros a los que se enfrenta. -Valorar el manejo y el estado de las masas de agua en la Demarcación Hidrográfica de las Islas Baleares. -Evaluar los resultados de la implementación de una acción concreta de gestión de la demanda. Los resultados obtenidos muestran que las aspiraciones iniciales de la Directiva Marco del Agua no se han cumplido y su progreso ha sido lento. No obstante, se han producido grandes esfuerzos entre ciclos de planificación y la calidad de las masas de agua ha mejorado desde su puesta en vigor. En segundo lugar, se concluye que, el uso de indicadores causa-efecto se erige como un instrumento válido de ayuda a la planificación y la administración del agua. Los resultados del trabajo manifiestan que, en las estaciones desaladoras de agua marina de Palma e Ibiza se reduce la producción de desaladas en los años con una mayor recarga natural de los acuíferos. Dicha gestión del recurso no convencional obstaculiza la recuperación de las masas de agua naturales del entorno. Finalmente, en la investigación se evalúa la implementación de una medida directa de la gestión de la demanda. Se analiza la puesta en marcha de sistemas descentralizados de aprovechamiento de aguas pluviales y de reutilización de aguas grises tratadas, para usos no potables, en edificios a escala municipal. Los resultados confirman distintos valores de disminución de la demanda de agua potable en función del uso y de la tipología del edificio. En conclusión, la Directiva Marco del Agua debe adaptarse a la especificidad hídrica de cada territorio y, por otro lado, es importante dar continuidad a la senda inversionista iniciada asegurando el balance adecuado entre las políticas de la oferta y la demanda. Además, el sector del agua debe apostar por la mejora del conocimiento, el fomento de las nuevas tecnologías y la inserción de los recursos digitales disponibles. En definitiva, en las Islas Baleares a pesar de registrarse periodos de escasez, hasta la fecha se ha garantizado la seguridad hídrica. Ahora bien, es necesario que tanto la planificación territorial como el crecimiento económico se ajusten a la cantidad de recurso disponible. El manejo del agua ha de ser capaz de optimizar el nivel de extracción de las reservas hídricas naturales, priorizando el uso complementario con recurso no convencional, anticipándose a la sobreexplotación y procurando lograr un buen estado en las masas de agua. La tesis integra tres artículos científicos publicados. En cada publicación se analizan cuestiones particulares con el fin de dar respuesta al objetivo principal de la investigación. / [CA] El maneig sostenible de l'aigua ha esdevingut una prioritat a tot el món, particularment en aquells territoris que pateixen escassetat. Al litoral mediterrani, la proliferació del turisme i el desenvolupament urbanístic, juntament amb la resta d'activitats econòmiques han contribuït a la sobreexplotació dels recursos hídrics naturals. Les Illes Balears no estan exemptes d'aquesta problemàtica. L'increment de la població flotant ha ocasionat que la màxima demanda es produïsca a l'època estival, coincident amb el període de menor recàrrega natural. Davant d'aquest escenari és bàsic fixar accions directes que afavorisquen la recuperació i la conservació de l'aigua. Encara més, a l'actual context de canvi climàtic. La investigació aborda punts fonamentals de la governança de l'aigua analitzant el marc normatiu, econòmic i social. El seu objectiu principal és establir el diagnòstic actual dels recursos hídrics a les Illes Balears i aportar mesures per avançar cap a un bon estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d'aigua. Per això, la tesi dona resposta als següents objectius específics: -Analitzar els mecanismes de la legislació vigent i la viabilitat dels objectius plantejats d'inici a la Directiva Marc de l'Aigua. En segon lloc, reflexionar sobre els seus èxits i mancances i, finalment, determinar els reptes futurs als quals s'enfronta. -Valorar el maneig i l'estat de les masses d'aigua a la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. -Avaluar els resultats de la implementació d'una acció concreta de gestió de la demanda. Els resultats obtinguts mostren que les aspiracions inicials de la Directiva Marc de l'Aigua no s'han complert i el seu progrés ha estat lent. Tot i això, s'han produït grans esforços entre cicles de planificació i la qualitat de les masses d'aigua ha millorat des de la seua posada en vigor. En segon lloc, es conclou que l'ús d'indicadors causa-efecte s'erigeix com un instrument vàlid d'ajuda a la planificació i l'administració de l'aigua. Els resultats del treball manifesten que, a les estacions dessalinitzadores d'aigua marina de Palma i Eivissa es redueix la producció de dessalades als anys amb una major recàrrega natural dels aqüífers. Aquesta gestió del recurs no convencional obstaculitza la recuperació de les masses d'aigua naturals de l'entorn. Finalment, a la investigació s'avalua la implementació d'una mesura directa de la gestió de la demanda. S'analitza la posada en marxa de sistemes descentralitzats d'aprofitament d'aigües pluvials i de reutilització d'aigües grises tractades per a usos no potables, en edificis a escala municipal. Els resultats confirmen diferents valors de disminució de la demanda d'aigua potable en funció de l'ús i de la tipologia de l'edifici. En conclusió, la Directiva Marc de l'Aigua s'ha d'adaptar a l'especificitat hídrica de cada territori i, per altra banda, és important donar continuïtat al camí inversor iniciat assegurant el balanç adequat entre les polítiques de l'oferta i la demanda. A més, el sector de l'aigua ha d'apostar per la millora del coneixement, el foment de les noves tecnologies i la inserció dels recursos digitals disponibles. En definitiva, a les Illes Balears tot i registrar-se períodes d'escassetat, fins ara s'ha garantit la seguretat hídrica. Ara bé, cal que tant la planificació territorial com el creixement econòmic s'ajusten a la quantitat de recurs disponible. El maneig de l'aigua ha de ser capaç d'optimitzar el nivell d'extracció de les reserves hídriques naturals, prioritzant l'ús complementari amb recurs no convencional, anticipant-se a la sobreexplotació i procurant aconseguir un bon estat a les masses d'aigua. La tesi integra tres articles científics publicats. A cada publicació s'analitzen qüestions particulars per tal de donar resposta a l'objectiu principal de la investigació. / [EN] The sustainable management of water has become a priority throughout the world, particularly in those territories that suffer from scarcity. On the Mediterranean coast, the proliferation of tourism and urban development, along with other economic activities have contributed to the overexploitation of natural water resources. The Balearic Islands are not exempt from this problem. The increase in the floating population has caused the maximum demand to occur in the summer season, coinciding with the period of least natural recharge. Faced with this scenario, it is essential to establish direct actions that favor the recovery and conservation of water. Even more so, in the current context of climate change. The research addresses fundamental points of water governance by analyzing the regulatory, economic and social framework. Its main objective is to establish the current diagnosis of water resources in the Balearic Islands and provide measures to move towards a good ecological, chemical and quantitative status of the water bodies. To do this, this thesis responds to the following specific objectives: -Analyze the mechanisms of current legislation and the feasibility of the objectives set forth in the Water Framework Directive. Secondly, reflect on its achievements and shortcomings and, finally, determine the future challenges faces. -Assess the management and status of the water bodies in the Hydrographic Demarcation of the Balearic Islands. -Evaluate the results of the implementation of a specific action to manage the demand. The results obtained show that the initial aspirations of the Water Framework Directive have not been fulfilled and its progress has been slow. However, there have been great efforts between planning cycles and the quality of the water bodies has improved since their implementation. Secondly, it is concluded that the use of cause-effect indicators stands as a valid tool to help planning and water management. The results of the work show that, in the seawater desalination plants of Palma and Ibiza, there is a reduction in the production of desalinated water in the years with a greater natural recharge of the aquifers. Said non-conventional resource management hinders the recovery of the natural water bodies of the environment. Finally, the research evaluates the implementation of a direct measure of demand management. The implementation of decentralized systems for the use of rainwater and the reuse of treated gray water, for non-potable uses, in buildings at the municipal level is analysed. The results confirm different values of decrease in the demand for drinking water depending on the use and the type of building. In conclusion, the Water Framework Directive must be adapted to the water specificity of each territory and, on the other hand, it is important to continue the investor path started, ensuring the proper balance between supply and demand policies. In addition, the water sector must commit to improving knowledge, promoting new technologies and inserting the digital resources available. In short, in the Balearic Islands, despite registering periods of scarcity, to date water security has been guaranteed. However, it is necessary that both territorial planning and economic growth adjust to the amount of available resources. Water management must be capable of optimizing the level of extraction from natural water reserves, prioritizing complementary use with unconventional resources, anticipating overexploitation and trying to achieve a good status in the water bodies. The thesis integrates three published scientific articles. In each publication, particular issues are analyzed in order to answer the main objective of the research. / Navarro Sousa, S. (2024). Mecanismos de las políticas públicas para la gestión sostenible del agua: hacia un modelo eficiente en las Islas Baleares [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203170 / Compendio