Obtaining data simultaneously from different sensors located on different mobile devices can be useful for applications such as sports and medicine. In order for the data from the different sensors to be combined for analysis, the mobile devices need to be time synchronized first. This paper presents an application that can be used to calculate the difference between the internal clocks of two android devices using a combination of the Cristian and Marzullo algorithms. Different methods to connect the devices over Wi-Fi as well as the internet are tested to determine the optimal method for clock synchronization. The paper also validates the synchronization by testing different sensors on two identical android smartphones. The results show that clock synchronization between two mobile devices can be achieved with a round-trip time of 2 milliseconds or less using Wi-Fi Direct. Validation of the synchronization shows that a delay of 7 milliseconds or less can be achieved between two sensors of the same type on two identical android smartphones. It also shows that the least achievable delay between sensors of different types is 16 milliseconds. The conclusion is that once two android smartphones’ clocks are synchronized, only data from sensors of the same type can be combined, with the exception of the camera sensor. Further testing with more robust equipment is needed in order to eliminate human error which could possibly yield more desirable results. / Att erhålla data från olika sensorer som finns på olika mobila enheter kan vara användbart inom exempelvis sport och medicin. För att data från de olika sensorerna ska kunna kombineras för analys måste de mobila enheterna tidssynkroniseras först. Denna rapport presenterar en applikation som kan användas för att beräkna skillnaden mellan de interna klockorna på två Android enheter med en kombination av Cristian- och Marzullo -algoritmerna. Olika metoder för att ansluta enheterna via både Wi-Fi och internet testas för att bestämma den optimala metoden för tidssynkronisering. Rapporten validerar också synkroniseringen genom att testa olika sensorer på två identiska Android -smartphones. Resultaten visar att klocksynkronisering mellan två mobila enheter kan uppnås med en round-trip time på 2 millisekunder eller mindre med Wi-Fi Direct. Validering av synkroniseringen visar att en fördröjning på 7 millisekunder eller mindre kan uppnås mellan två sensorer av samma typ på två identiska Android -smartphones. Det visar också att den minst möjliga fördröjningen mellan sensorer av olika typer är 16 millisekunder. Slutsatsen är att när två Android smartphones är tidssynkroniserade kan endast data från sensorer av samma typ kombineras, med undantag för kamerasensorn. Ytterligare tester med mer robust utrustning behövs för att eliminera mänskliga fel vilket kan möjligen ge mer önskvärda resultat.

本文從社會、經濟、物質、科技、文化交流等層面探討鐘錶自十六世紀起傳入中國，並逐漸在中國社會中流傳和普及的情形，並藉此討論明清時期中國人的時間觀念和日常生活是否因鐘錶傳入而有所改變。

Cette thèse s'intéresse à la modélisation et à l'analyse dessystèmes temps-réel distribués.Un système distribué est constitué de plusieurs composantsqui évoluent de manière partiellement indépendante. Lorsque des actionsexécutables par différentscomposants sont indépendantes, elles sont dites concurrentes.Dans ce cas, elles peuvent être exécutées dans n'importe quel ordre, sanss'influencer, et l'état atteint après ces actions ne dépend pas de leur ordred'exécution.Dans les systèmes temps-réel distribués, les contraintes de temps créent desdépendances complexes entre les composants et les événements qui ont lieu surces composants. Malgré l'omniprésence et l'aspect critique de ces systèmes,beaucoup de leurs propriétés restent encore à étudier.En particulier, la nature distribuée de ces systèmes est souvent laissée de côté.Notre travail s'appuie sur deux formalismesde modélisation: les réseaux de Petri temporels et les réseaux d'automatestemporisés, et est divisé en deux parties.Dans la première partie, nous mettons en évidence les différences entre lessystèmes temporisés centralisés et les systèmes temporisés distribués. Nouscomparons les formalismes principaux et leurs extensions, avec une approcheoriginale qui considère la concurrence.En particulier, nous montrons comment transformer un réseau de Petri temporelen un réseau d'automates temporisés qui a le même comportement distribué.Nous nous intéressons ensuite aux horloges partagées dans lesréseaux d'automates temporisés. Les horloges partagées sont problématiqueslorsque l'on envisage d'implanter ces modèles sur des architecturesdistribuées. Nous montrons comment se passer des horloges partagées, touten préservant le comportement distribué, lorsque cela est possible.Dans la seconde partie, nous nous attachons à formaliser les dépendancesentre les événements dans les représentations en ordre partieldes exécutions des réseaux de Petri (temporels ou non).Les réseaux d'occurrence sont une de ces représentations, et leur structuredonne directement les relations de causalité, conflit et concurrence entreles événements. Cependant, nous montrons que, même dans le cas non temporisé,certaines relations logiques entre les événements nepeuvent pas être directement décrites par ces relations structurelles.Après avoir formalisé les relations logiques en question, nous résolvons leproblème de synthèse suivant: étant donnée une formule logique qui décrit unensemble d'exécutions, construire un réseau d'occurrence associé,quand celui-ci existe.Nous étudions ensuite les relations logiques dans un cadre temporisé simplifié,et montrons que le temps crée des dépendances complexes entre les événements.Ces dépendances peuvent être utilisées pour définir des dépliages canoniques deréseaux de Petri temporels, dans ce cadre simplifié. / This thesis is concerned with the modeling and the analysis of distributedreal-time systems. In distributed systems, components evolve partlyindependently: concurrent actions may be performed in any order, withoutinfluencing each other and the state reached after these actions does notdepends on the order of execution. The time constraints in distributed real-timesystems create complex dependencies between the components and the events thatoccur. So far, distributed real-time systems have not been deeply studied, andin particular the distributed aspect of these systems is often left aside. Thisthesis explores distributed real-time systems. Our work on distributed real-timesystems is based on two formalisms: time Petri nets and networks of timedautomata, and is divided into two parts.In the first part, we highlight the differences between centralized anddistributed timed systems. We compare the main formalisms and their extensions,with a novel approach that focuses on the preservation of concurrency. Inparticular, we show how to translate a time Petri net into a network of timedautomata with the same distributed behavior. We then study a concurrency relatedproblem: shared clocks in networks of timed automata can be problematic when oneconsiders the implementation of a model on a multi-core architecture. We showhow to avoid shared clocks while preserving the distributed behavior, when thisis possible.In the second part, we focus on formalizing the dependencies between events inpartial order representations of the executions of Petri nets and time Petrinets. Occurrence nets is one of these partial order representations, and theirstructure directly provides the causality, conflict and concurrency relationsbetween events. However, we show that, even in the untimed case, some logicaldependencies between event occurrences are not directly described by thesestructural relations. After having formalized these logical dependencies, wesolve the following synthesis problem: from a formula that describes a set ofruns, we build an associated occurrence net. Then we study the logicalrelations in a simplified timed setting and show that time creates complexdependencies between event occurrences. These dependencies can be used to definea canonical unfolding, for this particular timed setting.

Tato práce rozšiřuje nástroj ANaConDA pro dynamickou analýzu vícevláknových programů o možnost analyzovat také programy víceprocesové. Část práce se soustředí na popis nástroje ANaConDA a mechanismů, které pro monitorování využívá, a na jejich nutné úpravy vzhledem k rozdílům procesů a vláken. Tyto zahrnují nutnost složitějších mechanismů pro meziprocesovou komunikaci, nutnost překládat logické adresy na jiný jednoznačný identifikátor a monitorování obecných semaforů. Rozšíření pro monitorování procesů tyto problémy řeší za vývojáře analyzátorů, čímž velmi zjednodušuje jejich vývoj. Užitečnost rozšíření je ukázána na implementaci dvou analyzátorů pro detekci souběhu (AtomRace a FastTrack), které bylo dosud možné využít pouze na vícevláknové programy. Implementace algoritmu FastTrack využívá happens-before relaci pro obecné semafory, která byla také definována jako součást této práce. Experimenty s analyzátory na studentských projektech ukázaly, že nástroj ANaConDA je nyní schopen detekovat paralelní chyby i ve víceprocesových programech a může tak pomoci při vývoji další skupiny paralelních programů.

The diploma thesis deals with seven novels by the contemporary British novelist David Mitchell. Using textual analysis, it traces the ways in which the novels are connected, most visibly expressed through reappering characters and realities, and provides an overview of Mitchell's biblioverse. The work also notes the differences between the fictional and the real, which Mitchell's novels examine, and leads to a broader reflection on the meaning of storytelling or the meaning of a cultural encyclopedia.

[EN] Positron Emission Tomography (PET) is a non-invasive nuclear medical imaging modality that makes it possible to observe the distribution of metabolic substances within a patient's body after marking them with radioactive isotopes and arranging an annular scanner around him in order to detect their decays. The main applications of this technique are the detection and tracing of tumors in cancer patients and metabolic studies with small animals. The Electronic Design for Nuclear Applications (EDNA) research group within the Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular (I3M) has been involved in the study of high performance PET systems and maintains a small experimental setup with two detector modules. This thesis is framed within the necessity of developing a new data acquisition system (DAQ) for the aforementioned setup that corrects the drawbacks of the existing one. The main objective is to define a DAQ architecture that is completely scalable, modular, and guarantees the mobility and the possibility of reusing its components, so that it admits any extension of modification of the setup and it is possible to export it directly to the configurations used by other groups or experiments. At the same time, this architecture should be compatible with the best possible resolutions attainable at the present instead of imposing artificial limits on system performance. In particular, the new DAQ system should outperform the previous one. As a first step, a general study of DAQ arquitectures is carried out in the context of experimental setups for PET and other high energy physics applications. On one hand, the conclusion is reached that the desired specifications require early digitization of detector signals, exclusively digital communication between modules, and the absence of a centralized trigger. On the other hand, the necessity of a very precise distributed synchronization scheme between modules becomes apparent, with errors in the order of 100 ps, and operating directly over the data links. A study of the existing methods reveals their severe limitations in terms of achievable precision. A theoretical analysis of the situation is carried out with the goal of overcoming them, and a new synchronization algorithm is proposed that is able to reach the desired resolution while getting rid of the restrictions on clock alignment that are imposed by virtually all usual schemes. Since the measurement of clock phase difference plays a crucial role in the proposed algorithm, extensions to the existing methods are defined and analyzed that improve them significantly. The proposed scheme for synchronism is validated using commercial evaluation boards. Taking the proposed synchronization method as a starting point, a DAQ architecture for PET is defined that is composed of two types of module (acquisition and concentration) whose replication makes it possible to arrange a hierarchic system of arbitrary size, and circuit boards are designed and commissioned that implement a realization of the architecture for the particular case of two detectors. This DAQ is finally installed at the experimental setup, where their synchronization properties and resolution as a PET system are characterized and its performance is verified to have improved with respect to the previous system. / [ES] La Tomografía por Emisión de Positrones (PET) es una modalidad de imagen médica nuclear no invasiva que permite observar la distribución de sustancias metabólicas en el interior del cuerpo de un paciente tras marcarlas con isótopos radioactivos y disponer después un escáner anular a su alrededor para detectar su desintegración. Las principales aplicaciones de esta técnica son la detección y seguimiento de tumores en pacientes con cáncer y los estudios metabólicos en animales pequeños. El grupo de investigación Electronic Design for Nuclear Applications (EDNA) del Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular (I3M) ha estado involucrado en el estudio de sistemas PET de alto rendimiento y mantiene un pequeño setup experimental con dos módulos detectores. La presente tesis se enmarca dentro de la necesidad de desarrollar un nuevo sistema de adquisición de datos (DAQ) para dicho setup que corrija los inconvenientes del ya existente. En particular, el objetivo es definir una arquitectura de DAQ que sea totalmente escalable, modular, y que asegure la movilidad y la posibilidad de reutilización de sus componentes, de manera que admita cualquier ampliación o alteración del setup y pueda exportarse directamente a los de otros grupos o experimentos. Al mismo tiempo, se desea que dicha arquitectura no limite artificialmente el rendimiento del sistema sino que sea compatible con las mejores resoluciones disponibles en la actualidad, y en particular que sus prestaciones superen a las del DAQ instalado previamente. En primer lugar, se lleva a cabo un estudio general de las arquitecturas de DAQ para setups experimentales para PET y otras aplicaciones de física de altas energías. Por un lado, se determina que las características deseadas implican la digitalización temprana de las señales del detector, la comunicación exclusivamente digital entre módulos, y la ausencia de trigger centralizado. Por otro lado, se hace patente la necesidad de un esquema de sincronización distribuida muy preciso entre módulos, con errores del orden de 100 ps, que opere directamente sobre los enlaces de datos. Un estudio de los métodos ya existentes revela sus graves limitaciones a la hora de alcanzar esas precisiones. Con el fin de paliarlos, se lleva a cabo un análisis teórico de la situación y se propone un nuevo algoritmo de sincronización que es capaz de alcanzar la resolución deseada y elimina las restricciones de alineamiento de reloj impuestas por casi todos los esquemas usuales. Dado que la medida de desfase entre relojes juega un papel crucial en el algoritmo propuesto, se definen y analizan extensiones a los métodos ya existentes que suponen una mejora sustancial. El esquema de sincronismo propuesto se valida utilizando placas de evaluación comerciales. Partiendo del método de sincronismo propuesto, se define una arquitectura de DAQ para PET compuesta de dos tipos de módulos (adquisición y concentración) cuya replicación permite construir un sistema jerárquico de tamaño arbitrario, y se diseñan e implementan placas de circuito basadas en dicha arquitectura para el caso particular de dos detectores. El DAQ así construído se instala finalmente en el setup experimental, donde se caracterizan tanto sus propiedades de sincronización como su resolución como sistema PET y se comprueba que sus prestaciones son superiores a las del sistema previo. / [CA] La Tomografia per Emissió de Positrons (PET) és una modalitat d'imatge mèdica nuclear no invasiva que permet observar la distribució de substàncies metabòliques a l'interior del cos d'un pacient després d'haver-les marcat amb isòtops radioactius disposant un escàner anular al seu voltant per a detectar la seua desintegració. Aquesta tècnica troba les seues principals aplicacions a la detecció i seguiment de tumors a pacients amb càncer i als estudis metabòlics en animals petits. El grup d'investigació Electronic Design for Nuclear Applications (EDNA) de l'Instituto de Instrumentación para Imagen Molecular (I3M) ha estat involucrat en l'estudi de sistemes PET d'alt rendiment i manté un petit setup experimental amb dos mòduls detectors. Aquesta tesi neix de la necessitat de desenvolupar un nou sistema d'adquisició de dades (DAQ) per al setup esmentat que corregisca els inconvenients de l'anterior. En particular, l'objectiu és definir una arquitectura de DAQ que sigui totalment escalable, modular, i que asseguri la mobilitat i la possibilitat de reutilització dels seus components, de tal manera que admeta qualsevol ampliació o alteració del setup i pugui exportar-se directament a aquells d'altres grups o experiments. Al mateix temps, es desitja que aquesta arquitectura no introduisca límits artificials al rendiment del sistema sinó que sigui compatible amb les millors resolucions disponibles a l'actualitat, i en particular que les seues prestacions siguin superiors a les del DAQ instal.lat amb anterioritat. En primer lloc, es porta a terme un estudi general de les arquitectures de DAQ per a setups experimentals per a PET i altres aplicacions de física d'altes energies. Per una banda, s'arriba a la conclusió que les característiques desitjades impliquen la digitalització dels senyals del detector el més aviat possible, la comunicació exclusivament digital entre mòduls, i l'absència de trigger centralitzat. D'altra banda, es fa palesa la necessitat d'un mecanisme de sincronització distribuïda molt precís entre mòduls, amb errors de l'ordre de 100 ps, que treballi directament sobre els enllaços de dades. Un estudi dels mètodes ja existents revela les seues greus limitacions a l'hora d'assolir aquest nivell de precisió. Amb l'objectiu de pal.liar-les, es duu a terme una anàlisi teòrica de la situació i es proposa un nou algoritme de sincronització que és capaç d'obtindre la resolució desitjada i es desfà de les restriccions d'alineament de rellotges imposades per gairebé tots els esquemes usuals. Atès que la mesura del desfasament entre rellotges juga un paper cabdal a l'algoritme proposat, es defineixen i analitzen extensions als mètodes ja existents que suposen una millora substancial. L'esquema de sincronisme proposat es valida mitjançant plaques d'avaluació comercials. Prenent el mètode proposat com a punt de partida, es defineix una arquitectura de DAQ per a PET composta de dos tipus de mòduls (d'adquisició i de concentració) tals que la replicació d'aquests elements permet construir un sistema jeràrquic de mida arbitrària, i es dissenyen i implementen plaques de circuit basades en aquesta arquitectura per al cas particular de dos detectors. L'electrònica desenvolupada s'instal.la finalment al setup experimental, on es caracteritzen tant les seues propietats de sincronització com la seua resolució com a sistema PET i es comprova que les seues prestacions són superiors a les del sistema previ. / Aliaga Varea, RJ. (2016). Development of a data acquisition architecture with distributed synchronization for a Positron Emission Tomography system with integrated front-end [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63271 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

This study uses the Tibetan mandala, a Buddhist meditation aid and sacred artform, as a secular critical model by which to analyse the complete fictions of author David Mitchell. Discussing his novels, short stories and libretti, this study maps the author's fictions as an interconnected world-system whose re-evaluation of secular belief in galvanising compassionate ethical action is revealed by a critical comparison with the mandala's methods of world-building. Using the mandala as an interpretive tool to critique the author's Buddhist influences, this thesis reads the mandala as a metaphysical map, a fitting medium for mapping the author's ethical worldview. The introduction evaluates critical structures already suggested to describe the author's worlds, and introduces the mandala as an alternative which more fully addresses Mitchell's fictional terrain. Chapter I investigates the mandala's cartographic properties, mapping Mitchell's short stories as integral islandic narratives within his fictional world which, combined, re-evaluate the role of secular belief in galvanising positive ethical action. Chapter II discusses the Tibetan sand mandala in diaspora as a form of performance when created for unfamiliar audiences, reading its cross-cultural deployment in parallel with the regenerative approaches to tragedy in the author's libretti Wake and Sunken Garden. Chapter III identifies Mitchell's use of reincarnation as a form of non-linear temporality that advocates future-facing ethical action in the face of humanitarian crises, reading the reincarnated Marinus as a form of secular bodhisattva. Chapter IV deconstructs the mandala to address its theoretical limitations, identifying the panopticon as its sinister counterpart, and analysing its effects in number9dream. Chapter V shifts this study's use of the mandala from interpretive tool to emerging category, identifying the transferrable traits that form the emerging category of mandalic literature within other post-secular contemporary fictions, discussing works by Michael Ondaatje, Ali Smith, Yann Martel, Will Self, and Margaret Atwood.