• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 19
  • 6
  • 4
  • 3
  • 2
  • Tagged with
  • 34
  • 17
  • 7
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

"Von Wilden aller Rassen niedergemetzelt" : die Diskussion um die Verwendung von Kolonialtruppen in Europa zwischen Rassismus, Kolonial- und Militärpolitik (1914-1930) /

Koller, Christian. January 2001 (has links)
Diss.--Zürich, 1998. / Notes bibliogr. Index.
12

Samori.

Person, Yves. January 1975 (has links)
Thèse--Lettres--Paris, 1970. / En appendice, choix de textes et documents. Bibliogr. p. 2143-2192. Index.
13

Desigualdad, instituciones y crecimiento económico en América Latina

Coatsworth, John H. 10 April 2018 (has links)
Inequality, institutions and economic growth in Latin AmericaThis essay examines three recent historical approaches to the political economy of Latin America’s relative economic backwardness. All three locate the origins of contemporary underdevelopment in defective colonial institutions linked to inequality. The contrasting view offered here affirms the significance of institutional constraints, but argues that they did not arise from colonial inequalities, but from the adaptation of Iberian practices to the American colonies under conditions of imperial weakness. Colonial inequality varied across the Americas; while it was not correlated with colonial economic performance, it mattered because it determined the extent of elite resistance to institutional modernization after independence. The onset of economic growth in the mid to late nineteenth century brought economic elites to political power, but excluding majorities as inequality increased restrained the region’s twentieth-century growth rates and prevented convergence / En el presente ensayo se examinan tres enfoques históricos recientes sobre la economía política del atraso económico relativo de América Latina. Los tres enfoques sitúan el origen del subdesarrollo contemporáneo en instituciones coloniales defectuosas ligadas a la desigualdad. La visión contrastante que se ofrece aquí reafirma la importancia de las limitaciones institucionales, pero argumenta que estas no surgieron de las desigualdades coloniales, sino de la adaptación de las prácticas ibéricas a las colonias americanas bajo condiciones de debilidad imperial. La desigualdad colonial variaba en las Américas; no obstante, no estuvo correlacionada con el desempeño económico y fue significativa porque determinó la extensión de la resistencia de las elites a la modernización institucional de la Independencia. El comienzo del crecimiento económico desde la mitad y hasta fines del siglo XIX llevó a las elites económicas al poder político, pero al excluir a las mayorías, a la par que la desigualdad se incrementaba, restringió las tasas de crecimiento económico de la región durante el siglo XX e impidió la convergencia.
14

Polychrome wooden ceilings at Jesuit churches built in Nueva Vizcaya (Chihuahua, México) during the 17th and 18th centuries. Technical analysis & social awareness

Muñoz Alcocer, Karla María 30 October 2018 (has links)
Como consecuencia de la conquista militar y religiosa en el norte de la Nueva España (México), en el año 1562 se fundó la provincia de la Nueva Vizcaya, conformada por los actuales estados de Chihuahua y Durango. Durante los siglos XVII y XVIII, misioneros franciscanos y jesuitas establecieron misiones, que tenían el objetivo de conformar asentamientos que permitieran la agrupación de los nativos de la Nueva Vizcaya y su evangelización. Paralelamente, otros asentamientos llamados Real de Minas, se originaron ante la detección de yacimientos mineros y la migración de colonos en villas, haciendas agrícolas y presidios. Como eje central de estas poblaciones se construyeron templos que atendían no sólo la evangelización de los indígenas, sino también a la comunidad religiosa española y criolla (Capítulo IV). El estado de Chihuahua cuenta con un inventario de más de 280 templos históricos. El sistema constructivo de estos templos varía, dado que, la complejidad constructiva y la rica decoración ornamental está ligada a las influencias socio-económicas de la población, del misionero y de la orden religiosa. En el caso de la Nueva Vizcaya los templos de misión construidos por los franciscanos guardan una cierta sobriedad y simplicidad, aunque hay excepciones. Dentro del abanico de la arquitectura misional jesuita también es posible encontrar estructuras simples, sin embargo, una gran mayoría se distinguen por su arquitectura compleja y ornamentada, así como por sus bienes artísticos de reconocidos autores de la época. Esta Tesis Doctoral tiene como objetivo, identificar y analizar los materiales y las técnicas de manufactura de techumbres policromas presentes en los templos jesuitas de los siglos XVII y XVIII en Nueva Vizcaya, para su puesta en valor social, cultural e histórico-artístico, en aras de su conservación y el desarrollo local sostenible. Los cuatro casos de estudio seleccionados fueron construidos bajo la administración de la Compañía de Jesús (Capítulo V). A demás de compartir la influencia jesuita, región geográfica, y motivos decorativos, han sido seleccionados en base a su singularidad artística y estructural (Capítulo VI secciones 6.1 y 6.2). Para ello la tesis se ha organizado en 3 capítulos y 8 secciones que se corresponden con el contexto de la investigación (territorio e historia), el estudio de las techumbres polícromas (arquitectura, influencias presentes en el soporte ligneo y representaciones polícromas) y los casos de estudio (selección, caracterización y estudio técnico y analítico). Además, se ha incluido un glosario (apartado X. Glosario) de los términos señalados con un asterisco (*) en las diferentes secciones. Por último, el apartado XI del índice, contiene los créditos de las imágenes y de los esquemas, agrupados por capítulos y secciones. A nivel analítico, esta tesis ha permitido conocer la incorporación de pigmentos tradicionales del Viejo Mundo y colorantes americanos, aunque si bien no locales. Con la finalidad de identificar materiales autóctonos, durante el transcurso del proyecto se documentaron y recolectaron materiales regionales (que pudieron haber sido utilizados en la decoración de las techumbres) con la participación de miembros de la comunidad, botánicos y geólogos. Este espacio de intercambio técnico-empírico ha contribuido a la revaloración del patrimonio tanto natural como, histórico-artístico; al tiempo que ha dado lugar a identificar futuras iniciativas que puedan promover la sensibilización y puesta en valor del patrimonio artístico, como clave de identidad y fortalecimiento comunitario. El legado artístico de los misioneros jesuitas en Chihuahua se desvela por primera vez a partir de la evidencia física, aportando sin duda nuevas pautas para el estudio y enriquecimiento de la historia virreinal en el norte de Mexico. / The province of Nueva Vizcaya (the current day Mexican states of Chihuahua and Durango) was founded as a consequence of the military and religious conquest which took place in the North of New Spain (Mexico) in 1562. During the 17th and 18th centuries, Franciscan missionaries and Jesuits established missions throughout Nueva Vizcaya, with the explicit goal to congregate and evangelize the local natives. At the same time, other settlements called Royal Mines were established as result of a growing mining industry. Opportunities in mining brought Spaniard migration to the region which saw the settlement of villages, agricultural haciendas, and military towns, known as presidios. As the central axis of these towns, churches were built that functioned not only to evangelize the natives, but also to serve the Spanish and Creole religious communities (Chapter IV). The state of Chihuahua has an inventory of more than 280 historical churches. The construction system of these churches varies due to the complexity and rich ornamental decoration linked to the many socio-economic influences of the population, the missions, and the religious order of the time. In the case of the Nueva Vizcaya mission, churches built by the Franciscans maintain a certain sobriety and simplicity, with some exceptions. Within the range of Jesuit missionary architecture, it is possible to find simple structures, however, a great majority are distinguished by their complex and ornate architecture, as well as by artwork from well-known artists at that time. This PhD thesis aims to identify and analyze the materials and manufacturing techniques from the 17th and 18th century polychrome wooden ceilings found in Jesuit mission churches in Nueva Vizcaya. The aim of this comprehensive analysis is to enhance the social, cultural, and historical-artistic value of these significant churches, and to promote interest in the urgent need for their conservation and in the sustainable development of their local communities. The four selected churches that make up the case studies in this thesis were built under the influences of the Society of Jesus (Chapter V). In addition to sharing their Jesuit influence, geographic region, and decorative motifs, they have been selected based on their artistic and structural singularity (Chapter VI sections 6.1 and 6.2). This thesis has been organized into 3 chapters and 8 sections that correspond to the geo-historical context of the churches, to the architectural and art historical study of polychrome ceilings, and finally, conclude with the case studies which include discussions of sample selection, characterization, as well as technical and analytical testing and outcomes. In addition, a glossary has been included (section X. Glossary) of the terms marked with an asterisk (*) in the different sections. Finally, section XI of the index contains the credits of the images and the schemes, grouped in order by chapters and sections. The analytical outcomes of this thesis have identified a fusion of traditional pigments from the Old World with, what were at the time, newly encountered American dyes. In order to identify native materials used in the pigments, natural resources (those that could have been used to decorate the ceilings) from the geographic area of study were documented and collected during the development of this project. This was made possible with the participation of community members together with botanists, and geologists. / Com a conseqüència de la conquista militar i religiosa en el nord de la Nova Espanya (Mèxic), l'any 1562 es funda la província de la Nova Biscaia, conformada pels actuals estats de Chihuahua i Durango. Durant els segles XVII i XVIII, missioners franciscans i jesuïtes van establir missions, que tenien l'objectiu de conformar assentaments que permeteren l'agrupació dels natius de la Nova Biscaia i la seua evangelització. Paral¿lelament, altres assentaments cridats Real de Mines, es van originar davant de la detecció de jaciments miners i la migració de colons en viles, hisendes agrícoles i presidis. Com a eix central d'estes poblacions es van construir temples que atenien no sols l'evangelització dels indígenes, sinó també a la comunitat religiosa espanyola i criolla (Capítol IV). L'estat de Chihuahua compta amb un inventari de més de 280 temples històrics, l'arquitectura del qual respon al clima i als materials regionals. El sistema constructiu d'estos temples varia, dau a què, la complexitat constructiva i la rica decoració ornamental està lligada a les influències socioeconòmiques de la població, del missioner i de l'orde religiós. En el cas de la Nova Biscaia els temples de missió construïts pels franciscans guarden una certa sobrietat i simplicitat, encara que hi ha excepcions. Dins del palmito de l'arquitectura missional jesuïta també és possible trobar estructures simples, no obstant això, una gran majoria es distingixen per la seua arquitectura complexa i ornamentada, així com pels seus béns artístics de connotats autors de l'època. Esta Tesi Doctoral té com a objectiu, identificar i analitzar els materials i les tècniques de manufactura de sostrades policromes presents en els temples jesuïtes dels segles XVII i XVIII en Nova Biscaia, per a la seua posada en valor social, cultural i historicoartística, a fi de la seua conservació i el desenrotllament local sostenible. Els quatre casos d'estudi seleccionats van ser construïts davall l'administració de la Companyia de Jesús (Capítol V) . A altres de que compartixen influència jesuïta, regió geogràfica, i motius decoratius, han sigut seleccionats basant-se en la seua singularitat artística i estructural (Capítol VI seccions 6.1 i 6.2). Per a això s'ha organitzat en 3 capítols i 8 seccions que es corresponen amb el context de la investigació (territori i història), l'estudi de les sostrades policromes (arquitectura, influències presents en el suport ligni i representacions policromes) i els casos d'estudi (selecció, caracterizaci i estudi tècnic i analític). A més, s'ha inclòs un glossari (apartat X. Glossari) dels termes assenyalats amb un asterisc (*) en les diferents seccions. Finalment, l'apartat XI de l'índex, conté els crèdits de les imatges i dels esquemes, agrupats per capítols i seccions. A nivell analític, esta tesi ha permés conéixer la incorporació de pigments tradicionals del Vell Món i colorants americans, encara que si bé no locals, ja que fins al moment no s'han registrat com a pigments en les artesanies entre els indígenes de la zona. Amb la finalitat d'identificar materials autòctons, durant el transcurs del projecte es van documentar i van recol¿lectar materials regionals (que van poder haver sigut utilitzats en la decoració de les sostrades) amb la participació de membres de la comunitat, botànics i geòlegs. Este espai d'intercanvi tecnicoempíric ha permés sembrar en els participants la revaloració del patrimoni tant natural com, historicoartístic; alhora que ha donat lloc a identificar futures iniciatives que puguen promoure la sensibilització i posada en valor del patrimoni artístic, com a clau d'identitat i enfortiment comunitari. El llegat artístic dels missioners jesuïta en Chihu. / Muñoz Alcocer, KM. (2018). Polychrome wooden ceilings at Jesuit churches built in Nueva Vizcaya (Chihuahua, México) during the 17th and 18th centuries. Technical analysis & social awareness [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/111826
15

Voix de guerre : le renseignement au sein de l'armée française lors de la guerre de Sept Ans en Amérique du Nord

Gagné, Joseph 06 March 2024 (has links)
La partie coloniale de la guerre de Sept Ans commence en 1754 et prend fin officiellement en 1763. Alors que la guerre avance, il devient évident que le rapport de force entre les troupes de la France et celles de la Grande-Bretagne est inégal. Se trouvant dans la position faible, l’état-major français doit donc pallier ce déséquilibre par tous les moyens possibles. Parmi ceux-ci, l’administration coloniale s’appuie sur le renseignement militaire afin de se mettre au courant des plans de l’adversaire et afin de maintenir la cohésion de sa propre armée éparpillée sur le territoire. Jusqu’à quel degré peut-on accorder une utilité à ces « voix de guerre » en Amérique sous le Régime français? Abordée thématiquement, cette thèse examine la création et la cueillette d’informations, leur dissimulation et leur extirpation de l’adversaire, les réseaux de communication par lesquels elles circulent, sont disséminées et acheminées dans la hiérarchie de l’armée française et enfin, les entraves à leur interprétation. En somme, tous les moyens sont bons—parfois même de véritables élans de désespoir—pour surmonter les défis d’une infrastructure fragile afin de maintenir les communications et la cohésion interne. Malgré ses nombreuses failles et faiblesses, le renseignement a permis à l’armée française de mener sa défense sur une plus longue durée, démontrant également encore une fois que l’état-major a fait ce qu’il a pu avec ce qu’il avait à sa disposition. / The colonial portion of the Seven Years’ War began in 1754 and officially ended in 1763. As the war progressed, it became evident that the balance of available troops between the armies of France and Great Britain was uneven. Being in the weaker position, the head of the French army therefore had to make up for this imbalance by all possible means. Among these, the colonial administration relied on military intelligence to uncover the opponent’s plans and to maintain the internal cohesion of its own army scattered over the territory. To what extent were these “voices of war” of use in America under the French Regime? Applying a thematic approach, this thesis examines the creation and gathering of various informations of use to military intelligence, their concealment and their extirpation from the adversary, the communication networks through which they circulated, were disseminated, and were dispatched throughout the hierarchy of the French army, and finally, the obstacles to their interpretation. In short, any and all means were necessary—sometimes representing nothing less than true leaps of faith—to overcome the intrinsic challenges of an already fragile infrastructure in order to maintain communications and an internal cohesion. Despite their many flaws and weaknesses, these logistics of military intelligence were used to bridge the power gap between French and British forces by enabling the French army to maintain its defensive position over a longer period of time, demonstrating once more that the head of the army did what it could with what it had at its disposal.
16

Migration DOM-métropole des années 1960 à nos jours : itinéraires d’une minorité française / The routes of a French minority : DOM-mainland migration since the 1960’s

Haddad, Marine 03 December 2018 (has links)
Cette thèse étudie la relation entre les dynamiques migratoires et les trajectoires sociales des migrants nés dans les DOM et installés en France métropolitaine. Ma recherche se focalise sur la démographie des flux migratoires, l’insertion sur le marché du travail, ainsi que le rôle joué par la citoyenneté et les frontières ethno-raciales. J’adopte une approche multi-méthodes. D’une part, je combine des bases de données issues d’enquêtes menées en métropole et dans les DOM, offrant une perspective de long terme sur les flux migratoires et les trajectoires des migrants (Recensements de la Population 1968-1999 ; Enquêtes Emploi 1982-2012 ; Trajectoires et Origines 2008 ; Migration Famille Vieillissement 2012). D’autre part, j’ai mené 40 entretiens semi-directifs avec des ultramarins de la région parisienne, travaillant pour beaucoup dans le secteur public. Mes résultats montrent l’impact des politiques publiques encourageant la migration sur la croissance, la structure et la sélection des flux. En étudiant l’effet croisé des politiques, du contexte économique et des dynamiques familiales, mes analyses montrent comment la mobilité des ultramarins répond à des enjeux économiques, émotionnels et normatifs. La position intermédiaire des migrants des DOM – situés entre la population majoritaire et les immigrés – joue à des niveaux objectifs et subjectifs. Les effets combinés de leur catégorisation raciale en tant que Noirs, des variations liées aux perceptions de leur couleur de peau et de la légitimité conférée par l’ancienneté de leur citoyenneté française façonnent leurs positions socioéconomiques et symboliques dans la stratification sociale française. / This thesis studies the relation between migration dynamics and social paths of migrants born in the French Overseas Departments (DOM) and living in mainland France. My research focuses on the demography of migration flows, labor market outcomes, as well as the role played by citizenship and ethno-racial boundaries. I follow a mixed-methods approach. On the one hand, I combine large datasets from surveys conducted in mainland France and the DOM, providing a long-term assessment of migration flows and migrants’ trajectories (the French Census from 1968 to 1999; the Labor Force Survey from 1982 to 2012; Trajectoires et Origines, 2008; Migration Family Ageing, 2012). On the other hand, I conducted 40 semi-directive interviews with overseas migrants living in the Paris area, focusing mainly on public servants. My results show the impact of public policies promoting migration on flows’ growth, structure, and selection. Looking at the crossed effect of policies, economic context, and family dynamics, my analysis reveals how migrants balance economic, emotional, and normative concerns. The intermediary position of overseas migrants – positioned between the majority population and international migrants – plays at objective and subjective levels. The combined effects of their racial categorization as Black, the within-variations related to perceptions of their skin color, and the legitimacy granted by their long-held French citizenship, shapes their socioeconomic and symbolic positions within the French social stratification.
17

Des casques blancs sur le Plateau des Herbes : La pacification des aborigènes des hautes terres du Sud-Indochinois, 1859-1940

Guérin, Mathieu 04 December 2003 (has links) (PDF)
Entre 1859 et la Deuxième Guerre mondiale, les aborigènes des hautes terres du sud de l'Indochine sont intégrés à l'Indochine française. Les sources coloniales ou khmères et des entretiens in situ montrent les transformations vécues par ces peuples sur trois échelles : une communauté mnong, le Nord-est cambodgien et le Sud indochinois. Les hameaux mnong de Bu La-Bu Gler sont intégrés au royaume du Cambodge et soumis, malgré les mouvements de résistance. Mais, ils réussissent à préserver l'essentiel de leur mode de vie, alors que les autorités coloniales et cambodgiennes s'implantent dans le Nord-est cambodgien et rompent les anciens liens établis entre les aborigènes et le royaume khmer devenu un Etat en voie de modernisation. Leurs politiques découlent de l'approche coloniale basée sur la défense de la grandeur de la France, sur la mission civilisatrice et sur les enjeux économiques.
18

Locuteurs de l'arabe maghrébin - langue de France : une analyse sociolinguistique des représentations, des pratiques langagières et du processus de transmission

Barontini, Alexandrine 12 July 2013 (has links) (PDF)
Qui sont les locuteurs de l'arabe maghrébin (dans ses diverses variétés) en France et quelles sont leurs pratiques langagières ? Étudier ces pratiques suppose que l'on s'intéresse aux phénomènes migratoires liés à la (post)colonisation du Nord de l'Afrique. Cette prise en compte, dans une étude sociolinguistique, de la diversité des profils, liée à l'histoire, sous l'angle séculier de pratiques potentielles de l'arabe maghrébin constitue une approche inédite.Ce travail réunit des personnes ayant un lien familial avec le Maroc, l'Algérie ou la Tunisie, de traditions musulmanes, juives et chrétiennes, et, parmi les personnes originaires d'Algérie, des harkis et des pieds-noirs, et/ou leurs descendants nés et/ou socialisés en France. La première partie s'intéresse au concept d'ethnicité et montre que les termes " assimilation/intégration " fonctionnent sur un mode injonctif et ne constituent plus des outils théoriques pertinents. Enfin, sont examinées les catégorisations ayant trait aux populations considérées.La seconde partie examine le processus de transmission, les représentations et pratiques langagières déclarées, en s'appuyant sur les entretiens recueillis. Concernant la transmission, le modèle dominant qui présuppose une perte de la langue familiale sur trois générations conduit à masquer ou à schématiser un processus autrement plus complexe. Cette thèse met en évidence qu'il ne s'agit pas d'un processus linéaire, tant dans la (re)définition proposée qu'à travers les entretiens et les parcours. Enfin, la troisième partie s'intéresse aux pratiques langagières effectives et propose des pistes d'analyse autour des questions de variation, de koinéisation et d'accommodation.
19

El cabildo eclesiástico de Lima bajo la Unión de Armas, 1639-1648 / El cabildo eclesiástico de Lima bajo la Unión de Armas, 1639-1648

Sato, Masaki 12 April 2018 (has links)
Historians have argued that the Peruvian church collaborated with the fiscal reform of the Spanish Monarchy under Philip IV. This article, however, revises this interpretation by examining how the cathedral chapter of Lima reacted against the Unión de Armas, the keystone of the reform. This research analyzes the disputes over enacting the reform through the opinions of the cathedral chapter and the viceroy marqués de Mancera, who had different points of view about how to collect the tithe on wine. Then, it examines one lawsuit between the tithe collector and the treasurer of the archdiocese. This allows us to see how a sector of the Church was involved in fiscal fraud and resisted the Crown reform. / Los historiadores han argumentado que la Iglesia peruana colaboró con la reforma fiscal de la monarquía española durante el reinado de Felipe IV. Este artículo, sin embargo, revisa esta afirmación al examinar el comportamiento del cabildo eclesiástico de Lima frente al proyecto de la Unión de Armas, la pieza clave de dicha reforma. Esta investigación analiza las disputas sobre la aplicación de la reforma a través de las opiniones del cabildo de la catedral y el virrey marqués de Mancera que tenían puntos de vista diferentes en torno a cómo debía llevarse a cabo el cobro del diezmo sobre el vino. Además, examina un pleito entre el diezmero y el tesorero del arzobispado. Esto permite ver cómo un sector de la Iglesia estuvo involucrado en el fraude fiscal y resistió la reforma de la Corona.
20

Las exploraciones por el Pacífico novohispano (1522-1543). Elaboración y estudio de un corpus textual

Santacruz Antón, Alberto 17 November 2020 (has links)
La presente tesis doctoral ofrece un estudio de los discursos que dan cuenta de las primeras expediciones al Pacífico novohispano, organizadas primero por Hernán Cortés (1522-1540) y luego por el virrey Antonio de Mendoza (1540-1543). El trabajo no solo se centra en el estudio del marco histórico y geográfico de dichos discursos, sino que se detiene especialmente en su análisis dentro de los códigos culturales y retóricos del contexto colonial en el que fueron compuestos. Se llevan a cabo, en este sentido, dos tareas: por un lado, se recopilan y organizan de manera sistemática en un corpus todos los textos vinculados al primer ciclo de exploraciones por el Mar del Sur, labor que no se había realizado hasta la fecha; y, por otro lado, se estudian los textos que integran el citado corpus desde una perspectiva textual y discursiva, poniendo especial atención en el género historiográfico de la relación. El objetivo principal al abordar este corpus es indagar en cómo se representan, en los discursos referidos a las exploraciones por el Pacífico novohispano, los territorios explorados y la otredad indígena.

Page generated in 0.0678 seconds