El càncer és una malaltia invasiva, amenaçadora i que genera un nivell alt de distrès en el malalt durant les diferents fases del procés oncològic. Actualment, i paral·lelament als tractaments oncològics convencionals, es recomanen als malalts d’altres opcions terapèutiques, entre les quals es troba la musicoteràpia. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar l’efecte d’un tractament de musicoteràpia sobre l’estat anímic i la qualitat de vida de pacients afectats de càncer. Aquesta avaluació s’ha centrat en observar l’efecte d'un programa de musicoteràpia de grup després de vuit sessions de tractament, així com després de cada sessió. També s’ha volgut conèixer la valoració d’aquest programa per part dels pacients participants. En primer lloc, es va dur a terme una revisió de la literatura científica sobre el tema, per tal d’exposar un marco teóric actualitzat sobre alguns aspectes de la musicoteràpia oncològica. A continuació, es va dur a terme un estudi amb una mostra de 22 subjectes amb diagnòstics oncològics heterogenis, i es va analitzar la variable estat anímic a nivell de pre- i post-tractament. A més, es va comparar l’efecte d’aquesta intervenció sobre el nivell d’ansietat i tristor dels pacients abans i després de cada sessió setmanal de 90 minuts. Posteriorment, es va decidir desenvolupar un nou estudi i examinar les variables estat anímic i qualitat de vida a l’anàlisi del pre- i post- tractament. La mostra de subjectes estava configurada per 18 malalts diagnosticats de càncer colorrectal. També es va afegir l’ítem malestar físic per comparar l’efecte del tractament abans i després de cada sessió. Finalment, es va implementar un programa de musicoteràpia adreçat a un altre perfil de pacients amb càncer: vuit dones diagnosticades de càncer de mama, amb els tractaments oncològics actius ja finalitzats, i en fase de supervivència. Aquest tercer estudi presentava el mateix disseny que el programa anterior. L’anàlisi quantitativa dels resultats pre- i post-tractament de la variable estat d’ànim mostra una disminució de les puntuacions a la majoria de subescales, fet que es pot interpretar com una millora del malestar emocional, tot i que no obté significació estadística de la mateixa manera a cadascun dels tres estudis. En el cas de dues subescales, els resultats no són consistents entre aquests estudis, mostrant empitjorament del símptoma en alguns casos i millora en d’altres. Respecte a la variable qualitat de vida, aquesta reflecteix un canvi estadísticament significatiu únicament a la dimensió emocional, i en només un dels dos estudis en què ha estat analitzada. Per altra banda, l’anàlisi de resultats obtinguts en el pre- i post-sessió exposa una total concordança entre els tres estudis, mostrant un canvi i millora estadísticament significativa a totes les variables. Aquest tipus de mesura, recollida a nivell immediat de l’inici i finalització de la sessió, sembla ser més sensible per detectar malestar i millora emocional que els altres tests i tipus de mesures a nivell de pre- i post-tractament. L’anàlisi qualitativa ha aportat informació interessant sobre la percepció i valoració del programa de musicoteràpia per parte dels participants, i ha permès constatar un grau elevat d’utilitat i satisfacció amb el mateix. Aquesta tesi presenta resultats de tres estudis que tenen les seves limitacions: cal considerar-los com a estudis preliminars que permeten apuntar recomanacions de millora per a futures investigacions. Les conclusions generals emfatitzen la necessitat d’incorporar mostres amb subjectes amb un nivell de malestar clínic més elevat, que pugui ser detectat mitjançant instruments de screening de malestar emocional, per tal de poder observar amb més claredat el possible efecte del tractament. D’altres recomanacions serien augmentar la mida de les mostres per poder generalitzar els resultats, així com configurar grups amb mostres més homogènies quant a variables sociodemogràfiques i clíniques, i augmentar la freqüència de la intervenció. Els aspectes abordats en aquesta tesi, així com els resultats analitzas, han portat a reflexionar sobre la importància d’oferir aquest tipus de programes de suport amb una intervenció de musicoteràpia, a les persones diagnosticades de càncer, tant a la fase de tractament com de supervivència. / El cáncer es una enfermedad que resulta invasiva, amenazadora y que genera altos niveles de distrés en el enfermo, en las diferentes fases del proceso de enfermedad. En la actualidad, y paralelamente a los tratamientos oncológicos convencionales, se recomiendan otras opciones terapéuticas entre las que se encuentra la musicoterapia. En este contexto, la presente tesis doctoral ha tenido como objetivo evaluar el efecto de un tratamiento de musicoterapia en el estado anímico y en la calidad de vida de pacientes afectados de cáncer. Esta evaluación se ha centrado en observar el efecto de un programa de musicoterapia en grupo después de ocho sesiones de tratamiento así como después de cada sesión. Además, se ha pretendido conocer la valoración de este programa por parte de los pacientes participantes. En primer lugar, se llevó a cabo una revisión de la literatura científica sobre el tema, a fin de exponer un marco teórico actualizado acerca de algunos aspectos de la musicoterapia oncológica. A continuación, se llevó a cabo un estudio con una muestra de 22 sujetos con diagnósticos oncológicos heterogéneos y se analizó la variable estado anímico a nivel de pre- y post-tratamiento. Además, se comparó el efecto de esta intervención en el nivel de ansiedad y tristeza de los pacientes antes y después de cada sesión semanal de 90 minutos. Posteriormente, se decidió desarrollar un nuevo estudio y analizar las variables estado anímico y calidad de vida en el análisis pre-y post- tratamiento. La muestra de sujetos estaba configurada por 18 enfermos diagnosticados de cáncer colorrectal. También se añadió el ítem malestar físico para comparar el efecto del tratamiento antes y después de cada sesión. Finalmente, se implementó un programa de musicoterapia dirigido a otro perfil de pacientes con cáncer: ocho mujeres diagnosticadas de cáncer de mama, con el tratamiento oncológico activo ya finalizado, y en fase de supervivencia. Este tercer estudio presentaba el mismo diseño de programa que el anterior. El análisis cuantitativo de los resultados pre- y post-tratamiento de la variable estado de ánimo muestran una disminución de las puntuaciones en la mayoría de subescalas, que debe interpretarse como una mejora del malestar emocional, si bien no alcanza significación estadística de igual manera en los tres estudios. En el caso de dos subescalas, los resultados no son consistentes entre estos estudios, de modo que en algunos casos muestran empeoramiento y en otros mejora del síntoma. Respecto a la variable calidad de vida, ésta refleja un cambio estadísticamente significativo únicamente en la dimensión emocional y en solo uno de los dos estudios en los que ha sido analizada. Por otra parte, el análisis de resultados obtenidos en el pre- y post-sesión expone una total concordancia entre los tres estudios, mostrando un cambio y mejora estadísticamente significativos en todas las variables. Este tipo de medida, recogida a nivel inmediato en el momento antes y después de finalizar la sesión, parece ser más sensible para detectar malestar y mejora emocional que los otros tests y mediciones a nivel de pre- y post-tratamiento. El análisis cualitativo ha aportado interesante información sobre la percepción y valoración del programa de musicoterapia por parte de los participantes, y ha revelado un alto grado de utilidad y satisfacción con el mismo. Esta tesis ofrece resultados de tres estudios con limitaciones, que deben considerarse como preliminares y que permiten apuntar recomendaciones de mejora para futuras investigaciones. Las conclusiones generales muestran la necesidad de incorporar muestras con sujetos que presenten un mayor nivel de malestar clínico, a ser posible detectado por instrumentos de screening de malestar emocional, para poder observar con más claridad el efecto del tratamiento. Aumentar el tamaño de las muestras para poder generalizar los resultados, configurar grupos con muestras más homogéneas en cuanto a variables sociodemográficas y clínicas, y aumentar la frecuencia de la intervención serían otras de las recomendaciones. Los aspectos abordados en esta tesis, así como los resultados analizados, han llevado a reflexionar sobre la importancia de ofrecer este tipo programas de apoyo, a través de una intervención de musicoterapia, a las personas diagnosticadas de cáncer, tanto en la fase de tratamiento como de supervivencia. / Cancer is a disease that is invasive, threatening and that generates high levels of distress for the patient in the different stages of the disease’s process. At present, and alongside conventional cancer treatment, other therapeutic options are recommended, including music therapy. In this context, the objective of this doctoral thesis was to evaluate the effect of a music therapy treatment on mood and quality of life of patients suffering from cancer. Evaluation was based on observation of the effect of a group music therapy programme after eight sessions of treatment and after each treatment session. In addition, the study sought to find out how the participants valued this programme. Firstly, a review of scientific literature was undertaken in order to display last findings within a theoretical framework of some issues of oncologic music therapy. Afterwards, a study was carried out with a sample of 22 subjects with heterogeneous cancer diagnoses, and the variable of mood was analysed pre- and post-treatment. The effect of this intervention on patients’ anxiety and sadness was compared before and after each weekly session of 90 minutes. Subsequently, a new study was carried out in which the variables of mood and quality of life were analysed pre- and post-treatment. The sample consisted of 18 patients diagnosed with colorectal cancer. Physical discomfort was also added as an item in order to compare the effect of treatment before and after each session. Finally, a music therapy programme was applied to another profile of cancer patients, which consisted of eight women diagnosed with breast cancer, having completed the active oncological treatment, and in the survival phase. This third study had the same design as the previous programme. Quantitative analysis of the pre- and post-treatment results of the mood variable shows a decline in scores on most subscales, which is interpreted as an improvement in emotional distress, although without statistical significance in the same way in the three studies. For two subscales, the results are not consistent across the studies, showing a worsening of the symptom in some cases and an improvement in others. Regarding the quality of life variable, a statistically significant change only arises in the emotional dimension and in only one of the two studies in which it has been analysed. However, analysis of the results obtained pre- and post-session presents complete concordance between the three studies, showing statistically significant change and improvement in all the variables. This type of measurement, gathered immediately before and after the session, appears to be more sensitive in detecting emotional distress and improvement than other tests and measurements at the pre- and post-treatment level. Qualitative analysis has provided interesting information about the participants’ perception and appreciation of the music therapy programme, revealing that it was found very useful and highly satisfying. This thesis provides results of three studies with limitations. These should be considered as preliminary studies, which allow recommendations to be made for improvements in future research. The overall findings show the need to include samples with subjects who present a higher level of clinical discomfort, possibly detected by instruments for screening for emotional distress, in order to see the effect of treatment more clearly. Other recommendations include increasing in the sample size in order to generalize the results, configuring groups with greater homogeneity in terms of socio-demographic and clinical variables, and increasing intervention frequency. The issues addressed in this thesis, and the results analysed, have led to a reflection on the importance of providing support programmes of this type, through a music therapy intervention, for people diagnosed with cancer, both in the treatment phase and in the survival phase.

Aquesta tesi aprofundeix en l'estudi de les nanopartícules de poli-(D, L-làctid-co-glicòlid) (PLGA) o poli-(D, L-làctid) (PLA) i les seves nanopartícules homòlogues recobertes amb polietilenglicol (PEG) com a sistemes de vehiculització per fotosensibilitzadors emprats en teràpia fotodinàmica. En primer lloc s'ha investigat la influència de la matriu polimèrica i del recobriment superficial amb PEG sobre les característiques fisicoquímiques, fotofísiques i fotobiològiques de suspensions amb un fotosensibilitzador atrapat físicament. El recobriment amb PEG confereix una major estabilitat a les nanopartícules en medi biològic. L'oxigen singlet generat en les nanopartícules de PLGA resta confinat en el seu interior, mentre que la presència de PEG facilita la difusió de l'oxigen singlet al medi extern, així com un alliberament més ràpid del fotosensibilitzador. En ambdós casos, el fotosensibilitzador es localitza als lisosomes a l'interior de les cèl·lules i indueix la mort cel·lular per apoptosi, la qual cosa indica que ambdós tipus de nanopartícules alliberen el fotosensibilitzador dins de la cèl·lula. L'efecte fototòxic és tanmateix major i més ràpid per a les nanopartícules PEGilades d'acord amb les observacions d'oxigen singlet. El paper de l'estructura química del fotosensibilitzador en les propietats fotofísiques i fotobiològiques de les nanopartícules també s'ha investigat. Els fotosensibilitzadors no metal·lats s'agreguen dins de les nanopartícules, mentre que els metal·lats romanen en forma monomèrica. Les seves propietats químiques també influeixen en la seva localització i, en conseqüència, en les propietats fotofísiques de les nanopartícules quan hi estan units covalentment, encara que hi siguin fotofísicament actius. Els fotosensibilitzadors encapsulats són capaços d'induir mortalitat cel·lular encara que estiguin agregats dins de les nanopartícules, mentre que els que estan units covalentment no ho són. Aquest fet permet concloure que l'alliberament del fotosensibilitzador dins de la cèl·lula és crucial per aconseguir una resposta fotodinàmica, i que les nanopartícules de PEG-PLGA no són internalitzades per les cèl·lules sinó que alliberen el fotosensibilitzador en la superfície cel·lular, cosa que no passa quan el fotosensibilitzador s'uneix covalentment a les nanopartícules. Finalment, s'ha examinat el potencial de la vehiculització activa mitjançant la conjugació del pèptid cRGDfK a la superfície de les nanopartícules. La presència de PEG és essencial per aconseguir un major augment en la concentració cel·lular de fotosensibilitzador. No obstant això, aquesta major concentració no produeix una major fototoxicitat en comparació amb les nanopartícules no marcades, el que suggereix que una major internalització no és l'únic factor important en el resultat final de la teràpia fotodinàmica. / Esta tesis profundiza en el estudio de nanopartículas de poli-(D,L-láctido-co-glicólido) (PLGA) o poli-(D,L-láctido) (PLA) y sus homólogas recubiertas con polietilenglicol (PEG) como sistemas de vehiculización para fotosensibilizadores empleados en terapia fotodinámica. En primer lugar se ha investigado la influencia de la matriz polimérica y del recubrimiento superficial con PEG sobre las características fisicoquímicas, fotofísicas y fotobiológicas de suspensiones con un fotosensibilizador atrapado físicamente. El recubrimiento con PEG confiere una mayor estabilidad a las nanopartículas en medio biológico. El oxígeno singlete generado en las nanopartículas de PLGA permanece confinado en su interior, mientras que la presencia de PEG facilita la difusión del oxígeno singlete al medio externo, así como una liberación más rápida del fotosensibilizador. En ambos casos, éste se localiza en los lisosomas en el interior de las células e induce muerte celular por apoptosis, lo que indica que ambos tipos de nanopartículas liberan el fotosensibilizador dentro de la célula. El efecto fototóxico es sin embargo superior y más rápido para las nanopartículas PEGiladas de acuerdo con las observaciones de oxígeno singlete. El papel de la estructura química del fotosensibilizador en las propiedades fotofísicas y fotobiológicas de las nanopartículas también se ha investigado. Los fotosensibilizadores no metalados se agregan dentro de las nanopartículas, mientras que los metalados restan en forma monomérica. Cuando éstos se unen covalentemente a las nanopartículas, sus propiedades químicas influyen en su localización en las mismas y, en consecuencia, en las propiedades fotofísicas de la suspensión, aunque preservan sus propiedades fotofísicas. Los fotosensibilizadores encapsulados son capaces de inducir mortalidad celular aunque estén agregados dentro de las nanopartículas, mientras que los que están unidos covalentemente no lo son. Este hecho permite concluir que la liberación del fotosensibilizador dentro de la célula es crucial para lograr una respuesta fotodinámica, y que las nanopartículas de PEG-PLGA no son internalizadas por las células, sino que liberan el fotosensibilizador en la superficie celular, lo que no ocurre cuando el fotosensibilizador se une covalentemente a las nanopartículas. Finalmente, se ha examinado el potencial de la vehiculización activa mediante la conjugación del péptido cRGDfK a la superficie de las nanopartículas. La presencia de PEG es esencial para lograr un mayor aumento en la concentración celular de fotosensibilizador. Sin embargo, dicha mayor concentración no produce una mayor fototoxicidad en comparación con las nanopartículas no marcadas, lo que sugiere que una mayor internalización no es el único factor importante en el resultado final de la terapia fotodinámica. / This thesis reports the study of poly-(D,L-lactide-co-glycolide) (PLGA) and poly-(D,L-lactide) (PLA) nanoparticles and their poly-(ethylene glycol) (PEG)-coated counterparts as delivery systems for photosensitizers in photodynamic therapy. First, the influence of the polymeric matrix and of the PEG surface coating on the physicochemical, photophysical and photobiological properties of nanoparticle suspensions containing a physically entrapped photosensitizer has been studied. PEG coating confers a higher stability to the nanoparticles in biological media containing serum proteins. Singlet oxygen produced in bare PLGA nanoparticles remains confined within them, while PEG surface coating facilitates singlet oxygen diffusion to the external medium as well as a faster drug release from the nanoparticles. In both cases, the photosensitizer localizes in lysosomes and induces cell death by apoptosis. The phototoxic effect is superior and faster for PEGylated NPs, in agreement with the singlet oxygen observations. The role of the chemical structure of the photosensitizer on the photophysical and photobiological properties of the colloidal suspensions has been subsequently investigated. Free base photosensitizers aggregate when entrapped in the nanoparticles, whereas metallated ones are incorporated in monomeric form. When the photosensitizers are covalently conjugated to the nanoparticles, their chemical properties influence their localization in the nanoparticles and consequently, the photophysical properties of the suspension, although they remain photophysically active. Physically entrapped photosensitizers are able to induce cell mortality in cells even if they are aggregated in the nanoparticles, while covalently conjugated photosensitizers are not. This drives us to the conclusions that the delivery of the photosensitizer into the cell is crucial to achieve a photodynamic response, and that PEG-PLGA nanoparticles are not internalized by cells but they rather deliver their cargo at the cell surface, which does not occur when the photosensitizer is covalently bound to the nanoparticles. Finally, we have explored the potential of the active targeting strategy by conjugating the cRGDfK peptide to the surface of the nanoparticles. The presence of a PEG side chain is essential to achieve an enhanced increase in the photosensitizer delivery into the cell, but unfortunately, it does not render a higher phototoxicity to the cells compared to the non-targeted nanoparticles, which suggests that a higher internalization is not the only important factor in the final outcome of photodynamic therapy.

Vivim en un món dominat per la cultura visual. Les imatges formen part de la nostra existència i de les nostres experiències vitals. El llenguatge visual conforma la nostra realitat i l’hem de saber interpretar si volem conèixer, dominar i activar el nostre context de mercat. Ens submergim en l’àmbit de les imatges des d’una vessant estètica però hi afegim una valoració estratègica i tàctica amb la ferma voluntat de mesurar l’impacte que aquestes tenen a nivell comunicacional. Aprenem a llegir correctament les imatges i les etiquetem a partir de certs trets que les caracteritzen i les signifiquen: els atributs. Els atributs esdevenen una eina fonamental pels creatius i per a les marques ja que els permet alinear-se i satisfer, de manera adequada, els gustos, els hàbits, els desitjos i les preferències dels consumidors de la societat contemporània. L’activació correcta de cadascun dels set atributs analitzats, en determinades casuístiques concretes, permet impulsar i estimular les dinàmiques del mercat, atorgant rellevància i diferenciació a les propostes ofertades i millorant els seus resultats en termes de posicionament i d’amplificació. / Vivimos en un mundo dominado por la cultura visual. Las imágenes forman parte de nuestra existencia y de nuestras experiencias vitales. El lenguaje visual conforma nuestra realidad y debemos saber interpretarlo si queremos conocer, dominar y activar nuestro contexto de mercado. Nos sumergimos en el ámbito de las imágenes desde una vertiente estética pero, a la vez, damos prioridad a una valoración estratégica y táctica con la firme voluntad de medir el impacto que éstas tienen a nivel comunicacional. Aprendemos a leer correctamente las imágenes y las etiquetamos a partir de ciertos rasgos que las caracterizan y las significan: los atributos. Los atributos se convierten en una herramienta fundamental para los creativos y para las marcas ya que les permite alinearse y satisfacer, de manera adecuada, los gustos, los hábitos, los deseos y las preferencias de los consumidores de la sociedad contemporánea. La activación correcta de cada uno de los siete atributos analizados, en determinadas casuísticas concretas, permite impulsar y estimular las dinámicas del mercado, otorgando relevancia y diferenciación a las propuestas ofertadas y mejorando sus resultados en términos de posicionamiento y amplificación. / We live in a world dominated by visual culture. Images are part of our existence and our life experiences. Visual language shapes our reality and we must be able to interpret it if we want to make sense, control and engage with our market environment. We will delve in the world of images from an aesthetic perspective and, at the same time, we give priority to a strategic and tactical evaluation with a firm will to measure the impact they have on a communication level. We learn to correctly read images and we tag them based on certain aspects that characterise and explain then: attributes. Attributes turn into a fundamental tool for creatives and brand allowing them to align and satisfy, in an adequate manner, tastes, habits, wishes and preferences of today’s consumers. Activating each of the seven analysed attributes correctly, in certain designated cases, impulses and stimulates market’s dynamics, giving relevance and differentiation to proposals and improving its results in terms of positioning and amplification.

Aquesta tesi aborda la vida musical de la ciutat de Castelló entre els anys 1856 i el 1894, moment clau en el desenvolupament de Castelló com a capital de província i just abans de la construcció del Teatre Principal. El treball està dividit en dos grans blocs temàtics: Els espais de difusió musical i La vida musical castellonenca a través de la premsa.

Aquesta investigació explora el panorama de sèries dramàtiques nord-americanes que ha arribat amb el nou segle, a partir d'un estudi en profunditat d'aquest nou model serial que inclou diferents categories d'anàlisi i que es reconeix com la Tercera Edat d'Or de la Televisió. Així, es relacionarà el model que introdueix aquesta etapa amb els continguts originals de Netflix com la companyia pionera en la producció de sèries dramàtiques per streaming , deixant al descobert que la Tercera Edat d'Or de la Televisió transcendeix a l'aparell televisiu i les característiques que havien imperat en el seu model. D'aquesta manera, s'estudiarà el cas de Netflix i la seva producció de sèries dramàtiques (2012-2015) posant especial atenció a tres casos paradigmàtics -House of Cards, Orange is the New Black i The Killing-, per tal d'indagar sobre les novetats que introdueix la companyia al moment de pensar la producció, distribució i consum de sèries dramàtiques. / Esta investigación explora el panorama de series dramáticas estadounidenses que ha llegado con el nuevo siglo, a partir de un estudio en profundidad de este nuevo modelo serial que incluye diferentes categorías de análisis y, que se reconoce como la Tercera Edad de Oro de la Televisión. Así, se relacionará el modelo que introduce esta etapa con los contenidos originales de Netflix como compañía pionera en la producción de series dramáticas para streaming, dejando al descubierto que la Tercera Edad de Oro de la Televisión trasciende al aparato televisivo y las características que habían imperado en su modelo. De esta forma, se estudiará el caso de Netflix y su producción de series dramáticas (2012-2015) prestando especial atención a tres casos paradigmáticos -House of Cards, Orange is the New Black y The Killing-, con el fin de indagar sobre las novedades que introduce la compañía al momento de pensar la producción, distribución y consumo de series dramáticas. / This research explores the landscape of American dramatic series born in the new century trough an in depth analysis of the new model of series that includes different categories and is recognized as the Third Golden Age of Television. Thus, it will be relate this new model with Netflix originals content, as a company pioneer in the production of dramatic series for streaming, letting uncovered that the Third Golden Age of Television transcends the TV device and the characteristics of its model. Therefore, we will study the Netflix case and its production of dramatic series (2012-2015) given special consideration to three pragmatic cases –House of Cards, Orange is the New Black and The Killing-, with the aim to examine the innovations that the company introduces when it comes to production, distribution and consumption of dramatic series.

Les avaluacions museogràfiques, i en concret els estudis de públic, tenen una llarga tradició, però aquests tipus d'estudis basats en anàlisis quantitatius van deixar de generar impacte, sobretot pel cost de temps que suposava la realització dels estudis. En aquesta tesi el que s'ha volgut ha estat recuperar aquesta primera idea d'anàlisi quantitatiu, ampliar-la i finalment crear un mètode d'avaluació aplicable a qualsevol centre expositiu. Per poder realitzar l'avaluació de manera efectiva s'ha dissenyat una aplicació en sistema operatiu android, la qual sistematitza la recol·lecció de dades, minimitzant els possibles errors i reduint considerablement el temps emprat pel treball de camp i posteriors anàlisis de dades. Per al present estudi s'ha aplicat el mètode per avaluar el Museo de la Evolución Humana de Burgos, i en base a diferents anàlisis estadístiques s'ha pogut determinar el grau socialitzador del museu a diversos nivells, sempre tenint en compte la relació dels visitants vers els recursos museogràfics. Com que l'avaluació permet trobar els "punts problemàtics" dins l'exposició, permet també plantejar-ne solucions, que al cap i a la fi és el propòsit de qualsevol avaluació. / Las evaluaciones museográficas, y en concreto los estudios de público, tienen una larga tradición, pero estos tipos de estudios basados en análisis cuantitativos dejaron de generar impacto, sobre todo por el coste de tiempo que suponía la realización de los estudios. En esta tesis lo que se ha querido ha sido recuperar esta primera idea de análisis cuantitativo, ampliarla y finalmente crear un método de evaluación aplicable a cualquier centro expositivo. Para poder realizar la evaluación de manera efectiva se ha diseñado además, una aplicación en sistema operativo android, lo que sistematiza la recolección de datos, minimiza los posibles errores y reduce considerablemente el tiempo empleado para el trabajo de campo y posteriores análisis de datos. Para el presente estudio se ha aplicado el método para evaluar el Museo de la Evolución Humana de Burgos, y en base a diferentes análisis estadísticos se ha podido determinar el grado de socialización del museo a varios niveles, siempre teniendo en cuenta la relación de los visitantes hacia los recursos museográficos. Como la evaluación permite encontrar los "puntos problemáticos" dentro de la exposición, permite también plantear soluciones, que al fin y al cabo es el propósito de cualquier evaluación. / Museum evaluations, specifically public studies, have a long tradition, but these types of studies based on quantitative analysis ceased to generate impact, especially for the cost of time assumed to perform the studies. In this thesis, what is wanted is to recuperate this first idea of quantitative analysis, amplifying it and then creating an evaluation method applicable to any exhibition center. To perform the evaluation effectively, an application in android operating system it’s designed, which systematized data collection, minimizing errors and reducing significantly the time spent for the fieldwork and the subsequent data analysis. For the present study the method was applied to evaluate the Museo de la Evolución Humana de Burgos, and based on different statistical analysis it has been determined the socialization degree of the museum on several levels, taking into account the relationship between visitors and the museum resources. As the evaluation allows us to find "trouble areas" in the exhibition, it allows us also to propose solutions, which finally is the aim of any evaluation.

La citocina TWEAK pertany a la família del TNF i està implicada en diverses activitats biològiques com la proliferació, la diferenciació, la inflamació, la migració, i fins i tot la mort cel•lular; i senyalitza a través del seu receptor Fn14. Aquesta citocina es troba unida a la membrana (mTWEAK) o bé en forma soluble (sTWEAK) després d'un processament proteolític. Els nivells de sTWEAK estan disminuïts en malalties cardiovasculars. A més, s'ha descrit que sTWEAK pot interferir de forma negativa en l'activitat proinflamatòria de TNFα. Les dades que es mostren a continuació indiquen que TWEAK i Fn14 es sobreexpressen en el teixit adipós d'obesos severs. Curiosament, els adipòcits del teixit adipós subcutani d'aquests pacients mostren una major expressió de Fn14, mentre que els macròfags de tipus M2 expressen mTWEAK. A més, vam demostrar que TWEAK actua com una citocina proinflamatòria sobre l'adipòcit i que només la inflamació, però no la hipòxia ni l'estrès de reticle, pot regular l'expressió de TWEAK al macròfag i de Fn14 en l'adipòcit. Malgrat aquesta capacitat inflamatòria, hem demostrat una activitat competitiva de sTWEAK amb TNFα, en interferir amb aquest en esdeveniments de senyalització en l'adipòcit, provocant una modulació de la resposta inflamatòria induïda pel TNFα sobre aquest tipus cel•lular. Pel que fa a sTWEAK, la disminució observada en sèrum dels pacients amb obesitat severa podria afavorir la resposta inflamatòria del TNFα en aquest context. Els resultats que recull aquesta tesi apunten que l'eix TWEAK/Fn14 té un paper rellevant en la fisiopatologia de l'obesitat. / La inflamación sistémica crónica que existe en la obesidad está mediada por la presencia de citocinas proinflamatorias, tanto a nivel sistémico como local. Esta inflamación se ve favorecida por la presencia de hipoxia local y estrés de retículo endoplasmático en el tejido adiposo. TWEAK es una citocina de la familia del TNF implicada en diversas actividades biológicas como proliferación, diferenciación, inflamación, migración, incluso muerte celular, y señaliza a través de su receptor Fn14. Esta citocina se encuentra unida a membrana (mTWEAK) o en forma soluble (sTWEAK) tras un procesamiento proteolítico. Los niveles de sTWEAK están disminuidos en enfermedades cardiovasculares. Además, se ha descrito que sTWEAK puede interferir de forma negativa en la actividad proinflamatoria de TNFα. Los datos que se muestran a continuación indican que TWEAK y Fn14 se sobreexpresan en el tejido adiposo de obesos severos. Curiosamente, los adipocitos del tejido adiposo subcutáneo de éstos pacientes muestran una mayor expresión de Fn14, mientras que los macrófagos de tipo M2 expresan mTWEAK. Además, demostramos que TWEAK actúa como una citocina proinflamatoria sobre el adipocito y que sólo la inflamación, pero no la hipoxia ni el estrés de retículo pueden regular la expresión de TWEAK en el macrófago y de Fn14 en el adipocito. A pesar de esta capacidad inflamatoria, hemos demostrado una actividad competitiva de sTWEAK con TNFα, al interferir con éste en eventos de señalización en el adipocito, provocando una modulación de la respuesta inflamatoria inducida por TNFα sobre este tipo celular. Respecto a sTWEAK, la disminución observada en suero de los pacientes con obesidad severa podría favorecer la respuesta inflamatoria de TNFα en dicho contexto. Los resultados que recoge esta tesis apuntan a que el eje TWEAK/Fn14 tiene un papel relevante en la fisiopatología de la obesidad. / Chronic systemic inflammation in obesity is mediated by the presence of pro-inflammatory cytokines. This inflammation is favored by the presence of local hypoxia and endoplasmic reticulum stress in the adipose tissue. TWEAK is a TNF family member cytokine involved in various biological activities such as proliferation, differentiation, inflammation, migration, and even cell death. TWEAK signals through its receptor, Fn14. This cytokine is found as membrane-bound (mTWEAK) form or in soluble form (sTWEAK) due to proteolytic processing. sTWEAK levels are decreased in cardiovascular diseases. Morevoer, sTWEAK may interfere negatively on the proinflammatory activity of TNFα. The data presented in this Thesis indicates that TWEAK and Fn14 are overexpressed in adipose tissue of severely obese subjects. Interestingly, the adipocytes isolated from subcutaneous adipose tissue of these patients showed increased expression of Fn14, while M2 macrophages expresed mTWEAK form. Furthermore, we demonstrate that TWEAK acts as a proinflammatory cytokine over the adipocyte. Only inflammatory stimuli can regulate the expression of TWEAK in the macrophage and Fn14 on the adipocyte, not hypoxia or reticulum stress stimuli. Despite the inflammatory capacity observed for TWEAK, we have observed a competitive activity of sTWEAK over TNFα, interfering with signaling events in the adipocyte, causing a modulation of TNFα induced inflammatory response in this cell type. Regarding sTWEAK, the decrease in serum levels observed in severely obese subjects may favor the inflammatory response of TNFα in this context. The data from this Thesis suggest that TWEAK/Fn14 axis plays an important role in the pathophysiology of obesity.

Més enllà de la qualitat i la innovació de les seves creacions de Miguel Gila (1919-2001), la imatge pública d’aquest humorista creada pels mitjans de comunicació a través de notícies i entrevistes va permetre que aconseguís l’èxit amb les seves actuacions a partir del seu debut al teatre Fontalba de Madrid el 24 d’agost de 1951. Una imatge pública molt diferent de la que es crearia després de la seva tornada de Buenos Aires (Argentina) l’any 1985 també a través de notícies i entrevistes, la seva obra i també amb la publicació d’alguns llibres autobiogràfics. La seva imatge, defensa i compromís públic amb formacions polítiques d’esquerra d’aquests últims anys no hauria estat possible durant el primer terç de la dictadura franquista i encara menys li hauria permès assolir l’èxit d’aleshores. En aquesta investigació analitzem l’originalitat, l’estructura i l’evolució dels seus treballs així com les fonts en què es va inspirar, les relacions amb les persones que ostentaven el poder i el context històric determinat que va permetre que Gila rebés l’aprovació de crítica i públic amb un monòleg sobre la guerra només dotze anys després del final de la guerra civil espanyola. / Más allá de la calidad y la innovación de las creaciones de Miguel Gila (1919-2001), la imagen pública de este humorista creada por los medios de comunicación a través de noticias y entrevistas permitió que consiguiera el éxito con sus actuaciones a partir de su debut en el teatro Fontalba de Madrid el 24 de agosto de 1951. Una imagen pública muy diferente de la que se crearía después de su retorno de Buenos Aires (Argentina) en el año 1985 también a través de noticias y entrevistas, su obra y también con la publicación de algunos libros autobiográficos. Su imagen, defensa y compromiso público con las formaciones políticas de izquierdas de estos últimos años no habría sido posible durante el primer tercio de la dictadura franquista y aún menos le hubiera permitido conseguir el éxito que cosechó entonces. En esta investigación analizamos la originalidad, estructura y evolución de sus trabajos así como las fuentes en las que se inspiró, las relaciones con las personas que ostentaban el poder y el contexto histórico determinado que permitió que Gila recibiera la aprobación de crítica y público con un monólogo sobre la guerra solamente doce años después del final de la guerra civil española. / Beyond the quality and innovation of Miguel Gila's (1919-2001) creations, what made this comedian successful from his debut on Fontalba’s theather in Madrid on 24th August 1951 was his public image, created by media through news and interviews. This public image was very different from his previous one, created after his return from Buenos Aires (Argentina) in 1985, also through news and interviews, his work and also with the publication of some autobiographical books. His image, public engagement and support to left-wing political parties on those last years would not have been possible during the first third of the Franco dictatorship nor his success. In this study we analyze the originality, structure and evolution of his work as well as his sources of inspiration, his relations with the establishment and the specific historical context that allowed Gila to be well-considered by critics and audience with a monologue about the war only twelve years after the end of the Spanish Civil War.

La Guerra de Malvines / Falklands va tenir lloc el 1982 entre el Regne Unit i Argentina a causa de la sobirania d'un grup reduït d'illes a l'Atlàntic Sud . Els nacionalismes van jugar un paper fonamental en el desenvolupament d'aquest conflicte , ja que el prestigi d'ambdues nacions havia de ser sobre guardat . La premsa va ser un mecanisme clau en la promoció de les identitats nacionalistes durant la guerra , mitjançant l'activació de sentiments patriotes . També va servir com a vehicle per a la propaganda política . L'any 2012 va marcar una data important: el 30 aniversari de la guerra ; que va tenir lloc enmig d' una recrudescència del conflicte polític mitjançant la demanda argentina de la reconsideració de la qüestió de la sobirania nacional sobre el territori de les Illes Malvines . L'objectiu principal d'aquesta investigació és explorar com el discurs nacionalista va ser construït i desenvolupat per la premsa britànica amb motiu de la commemoració de la guerra . La tesi ofereix una anàlisi del llenguatge i les imatges d'una selecció de diaris britànics de l'any 2012 , abastant tant premsa de qualitat com premsa popular . / La Guerra de Malvinas/Falklands tuvo lugar en 1982 entre el Reino Unido y Argentina a causa de la soberanía de un grupo reducido de islas en el Atlántico Sur. Los nacionalismos jugaron un rol fundamental en el desarrollo de este conflicto, ya que el prestigio de ambas naciones tenia que ser sobre guardado. La prensa fue un mecanismo clave en la promoción de las identidades nacionalistas durante la guerra, mediante la activación de sentimientos patriotas. También sirvió como vehículo para la propaganda política. El año 2012 marcó una fecha importante: el 30 aniversario de la guerra; que tuvo lugar en medio de un recrudecimiento del conflicto político mediante el pedido argentino de la reconsideración de la cuestión de la soberanía nacional sobre el territorio de las Islas Malvinas. El objetivo principal de esta investigación es explorar como el discurso nacionalista fue construido y desarrollado por la prensa británica con motivo de la conmemoración de la guerra. La tesis ofrece un análisis del lenguaje y las imágenes de una selección de diarios británicos del año 2012, abarcando tanto prensa de calidad como prensa popular. / The Malvinas /Falklands War was fought in 1982 between the United Kingdom and Argentina over the sovereignty of a small group of islands in the South Atlantic. Nationalisms played a key role in this conflict, since the prestige of the nation had to be defended. The press was a key mechanism in the promotion of nationalist identities during the war, triggering patriotic feelings and serving as a vehicle for political propaganda. The year 2012 marked the thirtieth anniversary of the war, amidst a revival of the conflict due to the Argentine demand that the issue of sovereignty be reconsider. The purpose of this research is to explore how the discourse of nationalism was constructed and developed by the British press regarding the commemoration of the war. The thesis will offer an analysis of language and press imagery of a selection of tabloid and quality British national newspapers of the year 2012.

El objetivo de la tesis es hacer una contribución a la creciente línea de investigación del consumidor ético. Se estudia el comportamiento del consumidor ético tanto como proyecto grupal, como proyecto individual, buscando una perspectiva holística del fenómeno. Para ello, se aborda el estudio en cooperativas de consumo responsable mediante la metodología cualitativa de la Teoría Fundamentada en los Datos (Grounded Theory). Asimismo, diferentes métodos fueron empleados para la recogida de datos; observación, grupos de discusión, entrevistas en profundidad y análisis de documentos. La riqueza de los datos dio lugar a la manifestación de varios resultados; entre ellos una nueva definición del consumidor ético y un framework conceptual que describe la experiencia del comportamiento del consumidor ético en su totalidad. / The objective of the present thesis was to make a contribution to the growing line of investigation of ethical consumer behaviour. The main focus was placed both on collective and individual ethical consumer projects aiming at a holistic and in-depth understanding of the phenomenon under study. To achieve this, the study took place in Responsible Consumption Cooperatives employing Grounded Theory methodology. Different research techniques were employed; observation, in-depth interviews, focus groups and documentary analysis. The richness of the data allowed the emergence of various findings; among them a new definition of the ethical consumer and a conceptual framework that describes the subjective ethical consumer experience in its totality.