No description available.

Today&rsquo / s dynamics - the globalization process, economic growth together with late-capitalism, the number of population living in cities and improvements in technology, communication and electronic media - have changed the course of air transportation. As the demand for aviation has increased, the policy of &ldquo / regional air transportation system&rdquo / has begun to be extensive through the world in order to provide an integrated and sustainable air transport system. As for Turkey, together with deregulation of air transportation system in 2003, the government has started the &ldquo / Project of Regional Air Transport&rdquo / . In this respect, some new regional airports are put on the agenda, which required contemporary norms and attributes of regional airport terminals. When regional airport terminals are examined, it is observed that they have typologies, all abstracted from their time-space frameworks. But, today&rsquo / s dynamic architecture attempts to alter this psyche of typology in order to create dynamic and indeterminate spaces in relation to instable transformations in contemporary cities. However, through the restructuring process, in relation to the city context, the static and determinate architecture of regional airport terminal can be challenged. Namely, an architectural program can be utilized as a tool for creating a dynamic architecture. In this respect, by designing a new architectural program for K&uuml / tahya-Afyonkarahisar-USak Regional Airport Terminal, which is on the agenda of the government, this study firstly, examines the norms and attributes of regional airports and secondly investigates how the architectural program of regional airport terminals should be designed according to the needs of contemporary cities in the 21st century.

abstract: Through manipulation of adaptable opportunities available within a given environment, individuals become active participants in managing personal comfort requirements, by exercising control over their comfort without the assistance of mechanical heating and cooling systems. Similarly, continuous manipulation of a building skin's form, insulation, porosity, and transmissivity qualities exerts control over the energy exchanged between indoor and outdoor environments. This research uses four adaptive response variables in a modified software algorithm to explore an adaptive building skin's potential in reacting to environmental stimuli with the purpose of minimizing energy use without sacrificing occupant comfort. Results illustrate that significant energy savings can be realized with adaptive envelopes over static building envelopes even under extreme summer and winter climate conditions; that the magnitude of these savings are dependent on climate and orientation; and that occupant thermal comfort can be improved consistently over comfort levels achieved by optimized static building envelopes. The resulting adaptive envelope's unique climate-specific behavior could inform designers in creating an intelligent kinetic aesthetic that helps facilitate adaptability and resiliency in architecture. / Dissertation/Thesis / Ph.D. Environmental Design and Planning 2013

This thesis discusses the development of a naval ship distributed system architectural framework and related design tools that can be used during ship Concept and Requirements Exploration (CandRE). This architectural framework includes architectures for ship operations, the physical arrangement of Mission Power and Energy Systems (MPES) vital components within the ship, the logical relationship between MPES vital components, and simple energy and data models of MPES functions. This architectural framework is implemented through integrated Ship Behavior Interaction Models (SBIMs) that include the following: Warfighting Model (WM), Ship Operational Model (OM), Capability Model (CM), and Dynamic Architecture Flow Optimization (DAFO). These models provide a critical interface between logical and operational architectures, quantifying warfighting capabilities through system measures of performance at specific capability nodes. These models' interface with each other in the warfighting environment to guide the alignment of MPES vital systems using a DAFO. The integrated models quantify the performance of tasks enabled by capabilities through system measures of performance at specific capability nodes, enabling the simulation of the MPES configuration in operational situations. / Master of Science / This thesis discusses the development of a naval ship distributed system architectural framework and related design tools that can be used during ship Concept and Requirements Exploration (CandRE). This architectural framework includes architectures for ship operations, the physical arrangement of Mission Power and Energy Systems (MPES) within the ship, the logical relationship between MPES, and simple energy and data models of MPES. This architectural framework is implemented through integrated Ship Behavior Interaction Models (SBIMs) that include the following: Warfighting Model (WM), Ship Operational Model (OM), Capability Model (CM), and Dynamic Architecture Flow Optimization (DAFO). These models provide a critical interface between logical and operational architectures, quantifying warfighting capabilities through system measures of performance. These models' interface with each other in the warfighting environment to guide the alignment of MPES during operations. The integrated models quantify the performance of tasks enabled by capabilities through system measures of performance at specific capability nodes, enabling the simulation of the MPES configuration in operational situations.

L'Orienté Service (SOA) est un paradigme de conception qui facilite la construction d’applications extensibles et reconfigurables basées sur des artefacts réutilisables qui sont les services. Ceux-ci sont structurés via des interfaces bien définies et publiables et qui peuvent être dynamiquement découvertes.Beaucoup d’approches ont été proposées dans la littérature pour la réingénierie d’applications existantes développées dans des paradigmes pré-services, principalement l’orienté objet, vers SOA. L’objectif est de permettre de sauvegarder la valeur métier de ces d’applications tout en leur permettant de bénéficier des avantages de SOA. Le problème est que ces approches s'appuient sur des critères ad-hoc pour identifier correctement des services dans le code source des applications existantes.Par ailleurs, l'une des caractéristiques les plus distinctives d'une application orientée service est sa capacité de se reconfigurer dynamiquement et d'adapter son comportement en fonction de son contexte d'exécution. Cependant, dans les langages de description d'architecture (ADL) existants dont l’aspect de reconfiguration et pris en compte, les règles de reconfiguration sont représentées d'une manière ad-hoc; en général, elles ne sont pas modélisées d'une manière explicite mais enfouillées dans la description de l'architecture. D'une part, ceci engendre une difficulté de la gestion de la reconfiguration dynamique au niveau de l'architecture et d’autre part, la traçabilité de la description de la reconfiguration dynamique à travers les différents niveaux d'abstraction est difficile à représenter et à gérer.Afin de surmonter les problèmes précédents, nous proposons dans le cadre de cette thèse deux contributions. D'abord, nous proposons une approche d'identification de services basée sur un modèle de qualité où les caractéristiques des services sont étudiées, raffinées et réifiées en une fonction que nous utilisons pour mesurer la validité sémantique de ces services. La deuxième contribution consiste en une proposition d'un langage de description d'architecture orientée service (ADL) qui intègre la description de la variabilité architecturale. Dans cette ADL les services qui peuvent constituer l’architecture, les éléments de contexte dont les changements d’état sont à l’origine des changements architecturaux, les variantes des éléments architecturaux sélectionnées en fonction des états des éléments de contexte et le comportement architectural dynamique sont ainsi spécifiés de façon modulaire. / Service Oriented Architecture (SOA) is an architectural design paradigm which facilitates building and composing flexible, extensible and reusable service-oriented assets. These latter are encapsulated behind well-defined and published interfaces that can be dynamically discovered by third-party services. Before the advent of SOA, several software systems were developed using older technologies. Many of these systems still afford a business value, however they suffer from evolution and maintenance problems. It is advantageous to modernize those software systems towards service-based ones. In this sense, several re-engineering techniques propose migrating object-oriented applications towards SOA. Nonetheless, these approaches rely on ad-hoc criteria to correctly identify services in object-oriented legacy source code.Besides, one of the most distinguishing features of a service-oriented application is the ability to dynamically reconfigure and adjust its behavior to cope with changing environment during execution. However, in existing architecture description languages handling this aspect, reconfiguration rules are represented in an ad-hoc manner; reconfiguration scenarios are often implicit. This fact hinders a full management of dynamic reconfiguration at architecture level. Moreover, it constitutes a challenge to trace dynamic reconfiguration description/management at different levels of abstraction.In order to overcome the aforementioned problems, our contributions are presented in two axes: First, in the context of migrating legacy software towards SOA, we propose a service identification approach based on a quality measurement model, where service characteristics are considered, refined to measurable metrics in order to measure the semantic correctness of identified services. The second axis is dedicated to an Architecture Description Language (ADL) proposition that describes a variant-rich service-based architecture. In this modular ADL, dynamic reconfigurations are specified at architecture level. Moreover, the description is enriched with context and variability information, in order to enable a variability-based self-reconfiguration of architecture in response to context changes at runtime.

Cloud computing represents a fundamental change in the way organizations acquire technological resources (e.g., hardware, development and execution environments, applications); where, instead of buying them, they acquire remote access to them in the form of cloud services supplied through the Internet. Among the main characteristics of cloud computing is the allocation of resources in an agile and elastic way, reserved or released depending on the demand of the users or applications, enabling the payment model based on consumption metrics. The development of cloud applications mostly follows an incremental approach, where the incremental delivery of functionalities to the client changes - or reconfigures - successively the current architecture of the application. Cloud providers have their own standards for both implementation technologies and service management mechanisms, requiring solutions that facilitate: building, integrating and deploying portable services; interoperability between services deployed across different cloud providers; and continuity In the execution of the application while its architecture is reconfigured product of the integration of the successive increments. The principles of the model-driven development approach, the architectural style service-oriented architectures, and the dynamic reconfiguration play an important role in this context. The hypothesis of this doctoral thesis is that model-driven development methods provide cloud service developers with abstraction and automation mechanisms for the systematic application of the principles of model engineering during the design, implementation, and incremental deployment of cloud services, facilitating the dynamic reconfiguration of the service-oriented architecture of cloud applications. The main objective of this doctoral thesis is therefore to define and validate empirically DIARy, a method of dynamic and incremental reconfiguration of service-oriented architectures for cloud applications. This method will allow specifying the architectural integration of the increment with the current cloud application, and with this information to automate the derivation of implementation artifacts that facilitate the integration and dynamic reconfiguration of the service architecture of the cloud application. This dynamic reconfiguration is achieved by running reconfiguration artifacts that not only deploy / un-deploy increment's services and orchestration services between services of the increment with the services of the current cloud application; but also, they change the links between services at runtime. A software infrastructure that supports the activities of the proposed method has also been designed and implemented. The software infrastructure includes the following components: i) a set of DSLs, with their respective graphical editors, that allow to describe aspects related to the architectural integration, implementation and provisioning of increments in cloud environments; ii) transformations that generate platform-specific implementation and provisioning models; (iii) transformations that generate artifacts that implement integration logic and orchestration of services, and scripts of provisioning, deployment, and dynamic reconfiguration for different cloud vendors. This doctoral thesis contributes to the field of service-oriented architectures and in particular to the dynamic reconfiguration of cloud services architectures in an iterative and incremental development context. The main contribution is a well-defined method, based on the principles of model-driven development, which makes it easy to raise the level of abstraction and automate, through transformations, the generation of artifacts that perform the dynamic reconfiguration of cloud applications. / La computación cloud representa un cambio fundamental en la manera en la que las organizaciones adquieren recursos tecnológicos (p. ej., hardware, entornos de desarrollo y ejecución, aplicaciones); en donde, en lugar de comprarlos adquieren acceso remoto a ellos en forma de servicios cloud suministrados a través de Internet. Entre las principales características de la computación cloud está la asignación de recursos de manera ágil y elástica, reservados o liberados dependiendo de la demanda de los usuarios o aplicaciones, posibilitando el modelo de pago basado en métricas de consumo. El desarrollo de aplicaciones cloud sigue mayoritariamente un enfoque incremental, en donde la entrega incremental de funcionalidades al cliente cambia - o reconfigura - sucesivamente la arquitectura actual de la aplicación. Los proveedores cloud tienen sus propios estándares tanto para las tecnologías de implementación como para los mecanismos de gestión de servicios, requiriéndose soluciones que faciliten: la construcción, integración y despliegue de servicios portables; la interoperabilidad entre servicios desplegados en diferentes proveedores cloud; y la continuidad en la ejecución de la aplicación mientras su arquitectura es reconfigurada producto de la integración de los sucesivos incrementos. Los principios del enfoque de desarrollo dirigido por modelos, del estilo arquitectónico de arquitecturas orientadas a servicios y de la reconfiguración dinámica cumplen un papel importante en este contexto. La hipótesis de esta tesis doctoral es que los métodos de desarrollo dirigido por modelos brindan a los desarrolladores de servicios cloud mecanismos de abstracción y automatización para la aplicación sistemática de los principios de la ingeniería de modelos durante el diseño, implementación y despliegue incremental de servicios cloud, facilitando la reconfiguración dinámica de la arquitectura orientada a servicios de las aplicaciones cloud. El objetivo principal de esta tesis doctoral es por tanto definir y validar empíricamente DIARy, un método de reconfiguración dinámica e incremental de arquitecturas orientadas a servicios. Este método permitirá especificar la integración arquitectónica del incremento con la aplicación cloud actual, y con esta información automatizar la derivación de los artefactos de implementación que faciliten la integración y reconfiguración dinámica de la arquitectura de servicios de la aplicación cloud. Esta reconfiguración dinámica se consigue al ejecutar los artefactos de reconfiguración que no solo despliegan/repliegan los servicios del incremento y servicios de orquestación entre los servicios del incremento con los servicios de la aplicación cloud actual; sino también, cambian en tiempo de ejecución los enlaces entre servicios. También se ha diseñado e implementado una infraestructura software que soporta las actividades del método propuesto e incluye los siguientes componentes: i) un conjunto de DSLs, con sus respectivos editores gráficos, que permiten describir aspectos relacionados a la integración arquitectónica, implementación y aprovisionamiento de incrementos en entornos cloud; ii) transformaciones que generan modelos de implementación y aprovisionamiento; iii) transformaciones que generan artefactos que implementan la lógica de integración y orquestación de servicios, y scripts de aprovisionamiento, despliegue y reconfiguración dinámica específicos para distintos proveedores cloud. Esta tesis doctoral contribuye al campo de las arquitecturas orientadas a servicios y en particular a la reconfiguración dinámica de arquitecturas de servicios cloud en contextos de desarrollo iterativo e incremental. El principal aporte es un método bien definido, basado en los principios del desarrollo dirigido por modelos, que facilita elevar el nivel de abstracción y automatizar por medio de transformaciones la generación de artefactos que real / La computació cloud representa un canvi fonamental en la manera en què les organitzacions adquirixen recursos tecnològics (ej., maquinari, entorns de desplegament i execució, aplicacions) ; on, en compte de comprar-los adquirixen accés remot a ells en forma de servicis cloud subministrats a través d'Internet. Entre les principals característiques de la computació cloud els recursos cloud són assignats de manera àgil i elàstica, reservats o alliberats depenent de la demanda dels usuaris o aplicacions, possibilitant el model de pagament basat en mètriques de consum. El desenrotllament d'aplicacions cloud seguix majoritàriament un enfocament incremental, on l'entrega incremental de funcionalitats al client canvia - o reconfigura - successivament l'arquitectura actual de l'aplicació. Els proveïdors cloud tenen els seus propis estàndards tant per a les tecnologies d'implementació com per als mecanismes de gestió de servicis, requerint-se solucions que faciliten: la construcció, integració i desplegament de servicis portables; la interoperabilitat entre servicis desplegats en diferents proveïdors cloud; i la continuïtat en l'execució de l'aplicació mentres la seua arquitectura és reconfigurada producte de la integració dels successius increments. Els principis de l'enfocament de desenrotllament dirigit per models, de l'estil arquitectònic d'arquitectures orientades a servicis i de la reconfiguració dinàmica complixen un paper important en este context. La hipòtesi d'esta tesi doctoral és que els mètodes de desenrotllament dirigit per models brinden als desenvolupadors de servicis cloud mecanismes d'abstracció i automatització per a l'aplicació sistemàtica dels principis de l'enginyeria de models durant el disseny, implementació i desplegament incremental de servicis cloud, facilitant la reconfiguració dinàmica de l'arquitectura orientada a servicis de les aplicacions cloud. L'objectiu principal d'esta tesi doctoral és per tant de definir i validar empí-ricamente DIARy, un mètode de reconfiguració dinàmica i incremental d'arquitectures orientades a servicis per a aplicacions cloud. Este mètode permetrà especificar la integració arquitectònica de l'increment amb l'aplicació cloud actual, i amb esta informació automatitzar la derivació dels artefactes d'implementació que faciliten la integració i reconfiguració dinàmica de l'arquitectura de servicis de l'aplicació cloud. Esta reconfi-guración dinàmica s'aconseguix a l'executar els artefactes de reconfiguració que no sols despleguen/repleguen els servicis de l'increment i servicis d'orquestració entre els servicis de l'increment amb els servicis de l'aplicació cloud actual; sinó també, canvien en temps d'execució els enllaços entre servicis. També s'ha dissenyat i implementat una infraestructura programari que suporta les activitats del mètode proposat i inclou els següents components: i) un conjunt de DSLs, amb els seus respectius editors gràfics, que permeten descriure aspectes relacionats a la integració arquitectònica, implementació i aprovisionament en entorns cloud dels increments; ii) transformacions que generen models d'implementació i aprovisionament específics de la plataforma a partir dels models d'integració d'alt nivell; iii) transformacions que generen artefactes que implementen la lògica d'integració i orquestració de servicis, i scripts d'aprovisionament, desplegament i reconfiguració dinàmica específics per a distints proveïdors cloud. Esta tesi doctoral contribuïx al camp de les arquitectures orientades a servicis i en particular a la reconfiguració dinàmica d'arquitectures de servicis cloud en contextos de desenrotllament iteratiu i incremental. La principal aportació és un mètode ben definit, basat en els principis del desenrotllament dirigit per models, que facilita elevar el nivell d'abstracció i automatitzar per mitjà de transformacions la generació d'artefactes que r / Zuñiga Prieto, MÁ. (2017). Reconfiguración Dinámica e Incremental de Arquitecturas de Servicios Cloud Dirigida por Modelos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86288

(in English) This thesis is a summary of opinions coming from 20th century Czech art historians which wrote about baroque architectural space. Based on reading texts from them I have chosen three cardinal themes characterizing the research of baroque architectural space: tendencies to emancipate architectural space, emphasis on the time based experience of architectural space and interest in luminary qualities of architectural space. In the chapter about time based experience of architectural space I am dealing with the illusion of movement that creates baroque architectural space, with the parallel between baroque architecture and baroque musical compositions and with the principles of designing the so called "moving space" by using illusionary splines. I find a tendency to describe baroque architectural space in a poetical way by Czech art historians due to the process of perceiving architecture happening through the interaction of the human body arrangement. I am focused on philosophy of Martin Heidegger and Hans Georg Gadamer where the support of metaphoric description of baroque architectural space can be found. In the final part of this thesis I write about the symbolic qualities of sacral baroque architectural space. I consider the spatial relationship "above" and "down" as an interpretation...

[ES] La presente tesis de doctorado "Architecture in motion: procesos dinámicos en la reconstrucción post-catástrofe" reflexiona sobre la reconstrucción como un proceso en constante transformación. El objetivo principal es demostrar la necesidad de contar con una visión procesual de la intervención post-catástrofe para integrar a los usuarios con el entorno cambiante del contexto específico y con el fin de proteger y preservar a la identidad socioespacial del lugar. Para tal fin, se ha utilizado la metodología del reserch-by-design, concretamente en su primera fase de pre-design (observación y proyección), como un proceso de investigación llevado a cabo desde la experiencia vivida en primera persona en la localidad de Chamanga en Ecuador, donde se registró en el 2016 un evento sísmico de 7.8 de la escala Richter. La estructura del presente texto de investigación está estrictamente relacionada con los métodos utilizados. Por lo tanto, después de la introducción, en la cual se manifiestan el problema, los objetivos, la relevancia, el estado de la cuestión y la metodología y los métodos, se desarrollan los capítulos que ponen las bases teóricas que definirán la reconstrucción post-catástrofe como dinámica. Finalmente, Architecture in motion es el capítulo final que une las reflexiones teóricas de los apartados que analizan el tiempo, la imagen, la realidad espacial, la evolución y el habitar de un contexto post-catástrofe. El desenlace de la investigación demuestra la importancia de aproximarse a la realidad de la post-catástrofe, desde el pre-design, con una perspectiva dinámica. Por ende, la intervención debe basarse en el concepto de flexibilidad, en donde la adaptabilidad se manifiesta como cuestión multiescalar, tanto del espacio como de quien lo vive o interviene en ello. El ámbito de esta tesis es teórico, aun siendo consecuencia de la forma experimental en la cual se lleva el estudio de la investigación. Así, se quiere contribuir a la reflexión sobre los conceptos de catástrofe, imagen y temporalidad de la post-catástrofe, indefinición del espacio, evolución del territorio y hábitat para que, una vez analizadas las cuestiones que nacen de la problemática, se puedan definir los aspectos principales a tomar en cuenta en la reconstrucción en clave dinámica. / [CAT] La present tesi de doctorat "Architecture in motion: processos dinàmics en la reconstrucció postcatàstrofe" reflexiona sobre la reconstrucció com un procés en constant transformació. L'objectiu principal és demostrar la necessitat de comptar amb una visió de procés de la intervenció postcatàstrofe per a integrar als usuaris amb l'entorn canviant del context específic i amb la finalitat de protegir i preservar a la identitat socioespacial del lloc. Per a tal fi, s'ha utilitzat el reserch-by-design, en la fase de pre-design (observació i projecció), com un procés d'investigació dut a terme, des de l'experiència viscuda en primera persona, en la localitat de Chamanga a l'Equador, on es va registrar, en el 2016, un esdeveniment sísmic de 7.8 de l'escala Richter. L'estructura del present text d'investigació està estrictament relacionada amb els mètodes fets servir. Per tant, després de la introducció, en la qual es manifesten el problema, els objectius, la rellevància, l'estat de la qüestió i la metodologia i els mètodes, es desenvolupen els capítols que posen les bases teòriques que definiran la reconstrucció postcatàstrofe com a dinàmica. Finalment, Architecture in motion és el capítol final que uneix les reflexions teòriques dels apartats que analitzen el temps, la imatge, la realitat espacial, l'evolució i l'hàbitat d'un context postcatàstrofe. El desenllaç de la investigació demostra la importància d'aproximar-se a la realitat de la postcatàstrofe, des del pre-design, amb una perspectiva dinàmica. Per tant, la intervenció ha de basar-se en el concepte de flexibilitat, on l'adaptabilitat es manifesta com a qüestió multiescalar, tant de l'espai com de qui el viu o intervé en això. L'àmbit d'aquesta tesi és teòric, fins i tot sent conseqüència de la forma experimental en la qual s'emporta l'estudi de la investigació. Així, es vol contribuir a la reflexió sobre els conceptes de catàstrofe, imatge i temporalitat de la postcatàstrofe, indefinició de l'espai, evolució del territori i hàbitat perquè, una vegada analitzades les qüestions que naixen de la problemàtica, es puguen definir els aspectes principals a tenir en compte en la reconstrucció en clau dinàmica. / [EN] This doctoral thesis, "Architecture in motion: dynamic processes in post-catastrophe reconstruction," reflects on reconstruction as a process in constant transformation. The main objective is to demonstrate the need to have a processual vision of post-catastrophe intervention to integrate users with the changing environment of the specific context in order to protect and preserve the socio-spatial identity of the place. For this purpose, the research-by-design has been used, in the pre-design phase (observation and projection), as a research process carried out from experience lived in first person in the town of Chamanga in Ecuador, where a seismic event of 7.8 on the Richter scale was recorded in 2016. The structure of this research text is strictly related to the methods used. Therefore, after the introduction, in which the problem, the objectives, the relevance, the state of the question, and the methodology and methods are manifested, the chapters introduce the theoretical bases that will define post-catastrophe reconstruction as a dynamic are developed. Finally, Architecture in motion is the final chapter that unites the theoretical reflections of the sections that analyze time, image, spatial reality, evolution, and living in a post-catastrophe context. The outcome of the investigation demonstrates the importance of approaching the post-catastrophe reality, from the pre-design, with a dynamic perspective. Therefore, the intervention must be based on the concept of flexibility, where adaptability is manifested as a multiscalar issue of both the space and those who live it or intervene in it. The field of this thesis is theoretical, even though it is a consequence of the experimental way the study of the investigation is carried out. This dissertation wants to contribute to the reflection on the concepts of catastrophe, image, and temporality of the post-catastrophe, lack of definition of space, and the evolution of the territory and habitat so that, once the issues arising from the problem have been analyzed, the main aspects to be taken into account in the reconstruction can be defined. / Rocchio, D. (2023). Architecture in motion: procesos dinámicos en la reconstrucción post-catástrofe [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195439