En esta tesis se han analizado las redes de relaciones sociales que enlazan a los emigrantes magrebíes entre sí, con las personas que permanecen en las localidades de origen y con la población asentada en el lugar donde emigran, y la circulación de la información entre unas y otras redes. El objetivo era averiguar cómo, a partir de su entorno social inmediato, se relacionan estos emigrantes con la generalidad de las instituciones, en sociedad, y la influencia de los medios de comunicación social en el proceso. Planteamos una hipótesis general:La formación y la naturaleza de las redes de comunicación que vinculan a quienes emigran entre sí y a éstos con las poblaciones asentadas en la región donde emigran es un factor determinante en el proceso migratorio y en el asentamiento. Las leyes, los medios de comunicación de masas, no consiguen detener los procesos migratorios, cortar las redes que traspasan sus circunscripciones, pero actúan generando fronteras sociales de marginación/integración.Exploramos la hipótesis mediante un método que combina fuentes documentales y fuentes orales. Se situaron estos movimientos de población en el contexto de las redes de relaciones informales y formales de los individuos que emigran, para ver cómo, a partir de ellas, se relacionan estas personas con las instituciones, contemplando también, en dicho marco, el papel de los medios de comunicación convencionales, en especial la prensa. La investigación se apoyó en la realización de historias de vida de mujeres y hombres marroquíes y argelinos que emigraron a Alicante entre 1985 y 1995. Las historias se vieron complementadas con entrevistas a líderes de la comunidad y otros agentes sociales y la explotación de fuentes variadas de información estadística y sociodemográfica. El trabajo incluye un análisis sobre la imagen de la inmigración y los emigrantes musulmanes durante el periodo estudiado en el diario local más difundido en Alicante. La investigación demostró cómo, aunque las redes de relaciones que construyen estas personas ejercen un papel fundamental en la emigración y el asentamiento, tropiezan con una serie de barreras jurídicas, laborales, sociales y culturales que dificultan la comunicación entre comunidades y la movilidad social de individuos y grupos, en un proceso de segregación que, en lugar de remitir, se fue acentuando entre 1985 y 1995 en el colectivo sujeto de estudio. Mientras las medidas legales y policiales delimitan las fronteras políticas, los medios de comunicación, como es el caso del periódico Información, colaboran a acentuar las fronteras sociales. Las redes de relaciones interpersonales que tejen los inmigrantes desde los países de origen hasta los lugares en los que encuentran medios de vida, aunque traspasan las fronteras estatales, tropiezan con esas otras, de carácter legal y social, que definen su posición en situaciones de marginación/integración social. Sin embargo, la vinculación de los emigrantes a las redes interpersonales que entrelazan sus itinerarios, desde sus lugares de procedencia hasta su ubicación y expectativas, favorece que, a pesar de su posición en situaciones de marginación, no se produzcan fracturas sociales profundas en las sociedades a las que se incorporan. / In this thesis, social relation networks connecting Maghreb emigrants among them, and with the people who stay in the origin towns and with the population settled in the place they emigrate to, and the dissemination of information among those networks are analysed. The aim was to find out how these emigrants establish relationships with the general institutions, in the society, starting from its immediate social environment, and the influence of social mass media in such a process. A general hypothesis was raised:The creation and the nature of communication networks connecting those people who emigrate, among themselves and also with the populations settled in the area they emigrate to is a determining factor in the migrating and settlement process. The regulations and mass media are not successful in stopping migrating processes, in cutting the networks going through its circumscriptions, but they create social borders of alienation/integration.We explored the hypothesis by means of a method combining documentary and oral sources. These population movements were located in the context of the informal and formal relationship networks of the emigrants in order to analyse how these people establish relationships with institutions starting form these networks, also paying attention to the role of conventional mass media, particularly the papers in this framework. The research was supported in the realization of life histories of Algerian and Maghreb women and men who emigrated to Alicante between 1985 and 1995.The histories were complemented by interviews to community leaders and other social agents and the use of varied sources of statistic and sociodemographic information. The paper entails an analysis of the immigration and Moslem emigrants image in the period under study in the local paper with the highest circulation in Alicante. The research showed that, though the relationship networks these people establish have an essential role in emigration and settlement, they encounter a series of legal, labour, social and cultural barriers. Such barriers make the communication among communities and the social mobility of individuals and groups more difficult in a segregation process, which instead of slackening, became more and more pronounced between 1985 and 1995 in the group under study. Whereas legal and police measures delimit political borders, mass media, such as the Información newspaper help to stress social borders. The interpersonal relationship networks created by immigrants from their origin countries to the places where they find means to live on, though they go through national borders, encounter these legal and social borders, which define their position in social alienation/integration situations. Nonetheless, the connection of emigrants to interpersonal networks linking their itineraries, from their origin locations to their situation and expectations, contributes to the fact that deep social divisions do not take place in the societies they are incorporated into, in spite of being in a alienation position.

El percentatge de població immigrant a l'estat espanyol oscil·la al voltant d'un 14%. Les característiques sociodemogràfiques d'aquests col·lectius nouvinguts ha suposat una alteració en la utilització dels recursos públics (sanitat o educació). Si pretenem garantir l'equitat en la prestació d'aquests serveis, cal identificar els factors que influeixen en la seva utilització. Definim i comparem el perfil demogràfic, socioeconòmic, de morbiditat atesa i d'utilització dels serveis sanitaris d'atenció primària pels usuaris immigrants i autòctons de la Regió Sanitaria Girona. Alhora, determinem quins d'aquests factors influeixen en l'accés i en l'ús d'aquests serveis. Les dades analitzades provenen d'un qüestionari administrat a una mostra d'usuaris dels serveis d'atenció primària de la Regió Sanitària Girona durant l'any 2006 i dels registres mèdics de l'Institut Català de la Salut. Les comparacions demogràfiques, socieconòmiques, de morbiditat atesa i utilització dels serveis sanitaris entre immigrants i autòctons es realitzen a través de contrastos paramètrics i no paramètrics. La identificació dels factors que influeixen en el primer contacte i en la freqüentació dels serveis d'atenció primària, es formula mitjançant l'especificació d'un model en dues parts. Els resultats evidencien l'existència de diferències demogràfiques, socioeconòmiques, culturals i d'estat de salut entre immigrants i autòctons. La modelització dels factors que intervenen en l'accés i freqüentació dels serveis d'atenció primària ens indica que realitzar el primer contacte amb els serveis de salut només es veu influenciat per factors relacionats amb la morbiditat. En canvi, una major o menor freqüentació depèn tant de factors relacionats amb la pròpia salut com dels elements socioeconòmics i demogràfics abans esmentats. Addicionalment, l'anàlisi fa evident no es pot considerar el col·lectiu d'immigrants com un tot homogeni, doncs l'origen de l'usuari és un element clau a l'hora de determinar diferents intensitats en l'accés i freqüentació. / The proportion of immigrants in Spain ranges around 14%. Sociodemographic characteristics of these newcomer's groups has meant an alteration in the use of public resources (health or education). If we want to ensure equity in the provision of these services, we must identify the factors that influence their use. We have defined and we have compared demographic profile, socioeconomic status, morbidity and the utilization of primary health care services for immigrant and native users in Girona Health Region. Likewise, we have determined which of these factors influence into the access and into the use of these services. The data come from a questionnaire administered to a sample of users of primary health cares services in Girona Health Region during 2006, and from the medical records of the Catalan Health Institute. Comparisons of demographic, socioeconomic, morbidity and health care services utilization between immigrants and natives are performed through parametric and nonparametric contrasts. The identification of factors that influence into the initial contact and into the frequency of primary care services utilization is formulated by specifying a model in two parts. The results show the existence of differences in demographic, socioeconomic, cultural and health status between immigrants and natives. The modeling of factors that affect access and frequency of primary health care services shows that make the first contact with health services is influenced only by factors related to morbidity. In contrast, a greater or lesser frequency depends on both their own health-related factors such as socioeconomic and demographic elements mentioned above. Additionally, the analysis evidences that immigrants are not an homogeneous collective, so the user origin is a key element in determining access to different intensities and frequency.

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions. / This research is based on a study of the interrelation of the social and the cultural elements in the integrating process of the Moroccan community in the host society; and the integration of their youngsters in the compulsory educational system of the host country. We establish the role of the "School" in the whole integrating process and debate the importance of interculture and intercultural education in favor of a plural education. We worked from different perspectives in order to provide a major understanding of the migration process that takes place between both sides of the Mediterranean Sea. Our analysis was developed through an ethnographic process that includes observation, tell tales, personal interviews... in both sides, the Eastern Rif (Morocco) and Catalunya (Spain). We studied multiple data provided from a comprehensive and transforming perspective: the family and the Moroccan community value the education of the younger members from the new conceptions of School and Education built: 1. During their migrating process. Migration and emigration gave them new points of view. 2. The socio-cultural integrating process in the host society. The results of our investigation confer several points that we considered worth to mention: 1. The integrating process of the Moroccan community within the community itself. The values and traditions of the Islam are their referents, as well as their culture and a powerful weapon to control the community. 2. The predominant integrating pattern of the host society -mostly based on economic, legal and productive facts- defines the integrating process of the community. 3. The moral integration: rights and duties; and the symbolic facts: identities and identifications, predominant through the assimilation of the social, cultural and productive realities, identities and identification stereotypes. This situation involves a school integrating pattern defined by some special rules. The members of the community can not be integrated in the School if they are suffering from social isolation or exclusion, off the limits of the School. Moreover, the school system must be aware of the events and situations that surround the new arrived students. The School has to integrate immigrant students through a three step process: 1. Integration of the students in the affective and formative network of the school. 2. Integration of the students within the class. The two already mentioned steps have to integrate the students into the surrounding world, off the limits of the School, and promote their integration in a future working market. The school has to carry out its role as an integrating center through encouraging discussion within the families of the community, and adopting a new function as a meeting nucleus. The limits between what becomes public and private, between school and family vanish or simply change. School and family both become more interested in the social, cultural and educational projects they get involved with.