L’objectiu principal de la tesi que presentem és determinar i sistematitzar les propietats sintàctiques de l’estructura argumental dels noms en català. Partim de la idea que alguns noms, igual que els verbs, projecten estructura argumental. Concebem el sintagma nominal com una estructura paral·lela al sintagma verbal, amb uns complements exigits lèxicament i regits sintàcticament pels noms que en constitueixen el nucli. Des del punt de vista de la teoria generativa, sembla que els paral·lelismes són evidents: la projecció d’aquestes categories lèxiques està vinculada a un nucli funcional (que és la flexió en el cas sintagma verbal i els determinants en el cas del sintagma nominal), i el moviment del nucli lèxic al funcional és molt semblant en tots dos casos. Amb aquest treball, doncs, intentem justificar per què podem considerar que hi ha noms que tenen complements argumentals i determinarem quins noms en presenten i quins són els complements que podem considerar arguments del nom. En definitiva, tractarem de donar resposta a la pregunta següent: «Com es manifesten sintàcticament els arguments dels noms en català?». Això comporta, bàsicament, haver de resoldre tres preguntes secundàries: 1. Quins noms admeten arguments en català? 2. Quina és la forma dels complements argumentals dels noms? De què depèn? 3. Quin ordre tenen els complements argumentals dels noms quan n’apareix més d’un? Per fer-ho, ens servirem de les dades que hem pogut obtenir de més de 200 noms gràcies al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). / La tesis que presentamos tiene como principal objetivo determinar y sistematizar las propiedades sintácticas de la estructura argumental de los nombres en catalán. Nos basamos en el supuesto que algunos nombres, como los verbos, proyectan estructura argumental, y concebimos el sintagma nominal como una estructura paralela a la del sintagma verbal, con unos complementos exigidos léxicamente y regidos sintácticamente por nombres que constituyen su núcleo. Los paralelismos se hacen evidentes si observamos este hecho desde la perspectiva de la teoría generativa, pues la proyección de estas categorías léxicas está, en ambos casos, vinculada a un núcleo funcional (la flexión en el sintagma verbal y los determinantes en el sintagma nominal). Además, el movimiento del núcleo léxico al funcional que encontramos en el nombre se asemeja claramente con el del verbo. Con este trabajo intentaremos justificar las razones por las que podemos considerar que hay nombres que admiten complementos argumentales, y vamos a determinar cuáles son estos sustantivos y qué complementos podemos considerar argumentos nominales. En resumen, trataremos de dar respuesta a la siguiente pregunta, que es la pregunta principal que nos formulamos en esta tesis: «¿Cómo se manifiestan sintácticamente los argumentos de los nombres en catalán?». Esto implica, a su vez, resolver tres preguntas clave: a) ¿Qué nombres admiten argumentos en catalán? b) ¿Qué forma presentan los argumentos nominales en catalán? ¿De qué depende? c) ¿Cuál es el orden de los complementos argumentales de los nombres cuando encontramos más de uno en un mismo sintagma? Para llevar a cabo el análisis que permitirá responder estas preguntas utilizaremos datos de más de 200 nombres obtenidos del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). / he main purpose of this thesis is to determine and systematize the syntactic properties and characteristics of argument structure of Nouns in Catalan. We will consider that Nouns, like Verbs, project an Argument Structure. We thus conceive Noun Phrase as parallel to Verb Phrase, i.e. containing required arguments. From the generative point of view, the similarities seem obvious —the projection of both these lexical categories is liked to a functional head, which is Flex for Verbs and Det for Nouns. Moreover, movement from lexical head to functional head is similar in both cases. In this thesis we will put forward some reasons why some Nouns can be considered to have Argument Structure, and we will try to find out which these Nouns are and which kind of complements they accept. In summary, we will answer the following: “How does the argument structure of NP syntactically manifest in Catalan?”. Three secondary questions follow from this one: 1. Which nouns do admit arguments in Catalan? 2. How do nominal arguments realize in Catalan? What do different realizations depend on? 3. Which is the basic order of nominal arguments when they co-occur in the same phrase? In order to give an answer to all this, we will be using data of more than 200 nouns, which we have extracted from the Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC).

La tesi parteix d'un conjunt d'idees sobre la terminologia, sobre els termes i sobre la variació terminològica. Des d'un acostament lingüístic a la terminologia, considero que la variació existeix en terminologia igual com existeix en el llenguatge i que es pot abordar semblantment. Defenso que cal analitzar l'ús real de la variació en el discurs, amb treballs empírics i vàlids.Sostinc que cal estudiar els fenòmens que afecten els termes en context; i des d'aquesta perspectiva cal posar en dubte alguna de les característiques que se'ls ha atribuït: per exemple, el concepte entès com un ens estàtic, aïllat i no subjecte a variació no es correspon a la realitat dels textos, on no es troben diferències determinants entre concepte i significat i on es constata que efectivament presenten variació.Sostinc també que els termes són unitats lèxiques i que, com a tals, es caracteritzen i funcionen: si bé se'ls pot reconèixer aspectes de referencialitat específica, destaco que els termes, igual que les paraules, denominen (apunten a un concepte especialitzat, i em refereixo al seu contingut denotatiu) però també signifiquen (en el sentit que participen de les mateixes característiques del significat).La tesi es proposa de demostrar la validesa de la hipòtesi genèrica següent: "el grau d'especialització dels textos condiciona quantitativament i qualitativament la variació denominativa", i de les quatre hipòtesis específiques que n'he derivat:1. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats hi ha menys nocions representades per més d'una denominació (nocions polidenominatives) que en els textos menys especialitzats;2. La variació denominativa és un fenomen més freqüent en els textos menys especialitzats que en els textos més especialitzats, en el sentit que en els textos més especialitzats les nocions polidenominatives presenten un nombre inferior de denominacions diferents que les nocions polidenominatives dels textos menys especialitzats;3. Els tipus de variació denominativa predominants difereixen segons el grau d'especialització dels textos;4. La variació denominativa presenta un grau d'equivalència conceptual diferent segons el grau d'especialització dels textos; en els textos més especialitzats és superior que en els textos menys especialitzats.La tesi està estructurada en dues parts: els tres primers capítols constitueixen el marc teòric i els quatre últims el treball empíric.En el primer capítol del marc teòric, Terminologia i variació, presento succintament el tractament que ha rebut la variació des de la lingüística i el comparo amb el tractament que ha rebut des de les diferents orientacions terminològiques. Dedico un segon capítol, Noció de sinonímia, a la relació semàntica que mantenen les unitats denominatives que es troben en variació. M'hi acosto primer des de la semàntica i després des de la terminologia, i em centro en la manera com ha estat definida i en els paràmetres que s'han tingut en compte des de les diferents escoles terminològiques. En el tercer capítol oriento la revisió bibliogràfica cap a dos aspectes fonamentals de l'estudi de la variació: les causes i els tipus. He dedicat el quart capítol, el primer de la segona part (treball empíric), a la presentació de la metodologia, i els capítols 5è, 6è i 7è a l'extracció i l'anàlisi de resultats. Concretament, en el cinquè capítol (Exploració quantitativa de les dades), m'he proposat de donar resposta a les dues primeres hipòtesis i d'explorar si la variació denominativa manté alguna relació amb altres paràmetres que s'han aïllat per a les denominacions recollides en els corpus textuals. M'he proposat de confirmar o falsar la tercera hipòtesi en el sisè capítol (Classificació formal i grau d'especialització), i la quarta en el setè capítol (Classificació semàntica i grau d'especialització).

Las Historias de Heródoto pueden ser para el contexto jurídico-político de los presocráticos lo que los doxógrafos son para su contenido doctrinal. En este trabajo se ofrece una alternativa a la visión "doxografizante" del pensamiento arcaico. Las Historias, monumento paradigmático del saber en su relación con el poder, testimonio invaluable de las relaciones de lucha y de dominio, de las formas de gobierno político, ofrecen un retrato vivo de los modos de conocimiento arcaicos; en lugar de recurrir únicamente al contexto tardío en que una declaración presocrática emerge y a la exégesis doxográfica subsiguiente, a menudo plagada de suposiciones anacrónicas que se expresan con una dicción extemporánea e improcedente, las Historias constituyen, en virtud de haber sobrevivido en su totalidad y de compartir con los presocráticos una misma comunidad epistemológica, una fuente privilegiada para reedificar una parte del contexto cultural. Los métodos de pensamiento y conocimiento del historiador no están sepultados dentro de una sentencia lapidaria, sino que se desarrollan de forma dinámica y transversal a través de su discurso, a la vez que se activan en el lector y lo interpelan constantemente. Las Historias ponen en escena el choque de unos discursos con otros, el enfrentamiento de lo que unos y otros dicen, es decir, la batalla por la legitimación discursiva. La forma en que el historiador organiza, critica y jerarquiza la información pone en evidencia una concepción política del conocimiento, pues siempre se sitúa en una posición mediadora intercediendo y fungiendo como árbitro y juez de los discursos. Esta lucha, esta contienda discursiva es, en definitiva, un símbolo de las fuerzas políticas inherentes al pensamiento arcaico. El trabajo está conformado por tres capítulos. Los dos primeros representan dos etapas del camino que, sin ser aún la meta, posibilitan el encaminamiento hacia ella. Ambos movimientos pretenden legitimar la propuesta que se lleva a cabo en el tercer capítulo y que constituye propiamente la tesis. Para erigir a Hérodoto como símbolo de los presocráticos, es necesario definir su posición intersticial con respecto al pasado (Homero) y con respecto al futuro (Platón- Aristóteles), pues los presocráticos son también intersticios entre el corpus homérico y el platónico-aristotélico. No se trata, pues, de demostrar posibles influencias intelectuales o alusiones más o menos veladas del pensamiento de unos y otros; se trata más bien de dilucidar las condiciones comunes (político-jurídico-sociales) que permiten a unos y a otros desarrollar su pensamiento. Se han estudiado una serie de vocablos y se ha intentado, a través de sus formas de articulación en oposiciones, asociaciones o meras concomitancias, determinar su funcionamiento. Así, se ha pretendido poner en evidencia cómo las Historias de Heródoto pueden iluminar el campo semántico de algunos de los vocablos más representativos de los textos presocráticos. De esta manera, la dilucidación de la significación de un término y de las representaciones sociales, políticas o religiosas inherentes a él, encuentra en las Historias un gran diccionario en el que es posible descubrir un amplio repertorio de ocurrencias lexicales a la vez que un espejo reflector en donde se reconocen los usos vivos e, incluso, los gestos de sus hablantes. / “Polipeiros sophia. Herodotus in the history of greek philosophy.” The central thesis of this research is to examine how the Histories of Herodotus, acting as a symbol of Presocratic thought, display a political conception of kwowledge in which the various archaic modes of thought may find a sort of architext that offers a peculiar reading and analysis method. The Histories bring into stage the clash of discourses, the confrontation between them, representing the battle for discursive legitimation. The way the historian organizes, criticizes and sets a hierarchy for the information reveals a political conception of knowledge, because he invariably places himself as a mediator interceding and acting as an arbitrator and judge of discourses. This struggle or discursive battle is definitely a symbol of the political forces that are immanent to the archaic thought. A fundamental hypothesis guiding this research is that an analogy can be drawn between the role played by the people of a city as a function of their form of government and the role of the auditorium or addressee of a discourse. As such, the analysis of the Presocratic texts may be performed under the perspective that it is possible to trace in them a defined politics of discourse. This research comprises three chapters. The first two aim to legitimate the proposal carried out in the third chapter in which the core of the thesis is presented. To raise Herodotus into a Presocratic symbol (Chapter 3), it is necessary to define his interstitial stance with respect to the past (Homer = chapter 1) and the future (Plato-Aristotle = chapter 2). Several terms have been studied and through their forms of articulation in oppositions, associations or mere concomitances, an attempt has been made to determine how they work. So, we expect to show how the Histories of Herodotus may enlighten the semantic field of the most significant terms used in Presocratic texts. In this way, the elucidation of the significance of a term and its inherent social, political and religious representations, makes it possible to discover in the Histories a great dictionary where a large repertory of lexical uses can be found, just as a mirror reflecting the live usages and even the gestures of the speakers.

L'objectiu del present treball és trobar una descripció funcional del sistema verbal búlgar que permeti encabir i relacionar totes les formes temporals i modals, siguin molt o poc gramaticalitzades, en un model sistemàtic i coherent. La metodologia aplicada és la de recollir el major nombre possible de dades i opinions, d'autors búlgars i estrangers, a les gramàtiques, treballs monogràfics i articles diversos, des dels ja clàssics fins als autors considerats més innovadors. Amb aquest material presentem un panorama de l'estat de la qüestió, que hem intentat que sigui el més ampli possible, i contrastem els diferents punts de vista per tal de treure les conclusions pertinents. Com un pas previ, i de forma necessàriament breu, presentem el sistema verbal del búlgar antic (cap. 1) i el paradigma actual, tot remarcant els canvis més significatius que l'han dut fins a aquestes formes (cap. 2). Quant a l'evolució del sistema cal assenyalar que, contra la tendència a la simplificació comuna a les altres llengües eslaves, en búlgar es manté vigent el sistema antic i es fa encara més complex amb l'aparició de noves formes més o menys gramaticalitzades i de nous significats perifèrics a les formes ja existents.Una referència obligada, tractant-se d'una llengua eslava, és la categoria d'aspecte (cap. 3), tot i que en aquest terreny els postulats teòrics de la gramàtica russa tenen també validesa i per això limitem la descripció a les realitzacions pròpies de la llengua búlgara, ja que no és la nostra intenció fer un estudi aprofondit sobre l'aspecte.Centrem el nostre estudi en les categories de temps (cap. 4) i mode (cap. 5) en búlgar modern, que són les més complicades i les que han generat i generen més discussions entre els estudiosos. Finalment fem un repàs dels jocs d'oposicions morfològiques sobre els quals es pot estructurar el sistema (cap. 6) per tal de comprovar la posició de les formes temporals amb orientacions més complexes dins del paradigma i valorar-ne la funció, i per trobar una ubicació adient per a totes les formes més o menys estables que denoten valors modals subjectius. Concloem que des del punt de vista de la gramàtica tradicional es fa difícil de representar un sistema tan complex i tan ric de formes i homonímies. Considerem, per tant, que cal deixar de banda els modes de la nostra gramàtica tradicional i cal fer en canvi una classificació de caràcter funcional. Això no pressuposa negar l'oposició clàssica objectiu / subjectiu però, en lloc de definir una sèrie de formes no marcades que s'oposa a les sèries marcades, és més exacte pensar en una gradació del caràcter marcat i cal considerar el sistema en un espectre de variació gradual del compromís epistèmic del parlant, des de l'objectivitat fins a la subjectivitat i des de la realitat fins a la irrealitat, un sistema que pot integrar les formes temporals i modals tradicionals i no tradicionals, juntament amb les formes perifràstiques i construccions sintàctiques de caràcter modal. / The aim of this study is to find a functional description of bulgarian verbal system comprising and relating all temporal and modal forms, with a high degree of grammaticalisation or not, on a systematic and coherent model.The introductory part of the study consists of a research of ideas of the most eminent authors, bulgarians ant foreighners, regarding the categories of tense and mood, the most interesting in modern bulgarian, in order to contrast the various standpoints on this domain.The final part examines a lot of morphologycal oppositions those should be taken into account and what relevant categories can be established upon this basis, in order to show position of all temporal and modal forms with more complex orientation within the paradigm, which draws to more representative description of the system.

L'estudi se centra en l'ensenyament de la traducció en els plans d'estudi de llengües estrangeres a la universitat. Després de considerar la reavaluació acadèmica recent d'aquesta eina d'ensenyament d'idiomes i la seva reconceptualització, s'examinen alguns dels canvis i reptes que s'han derivat en l'àmbit de l'organització del currículum i l'ensenyament en classe . La identificació d'elements de complexitat, a partir d'un problema de conceptualització, condueix a una discussió de les possibles formes en què les tensions que es deriven podrien abordar-se i tal vegada mitigar-se, és a dir, les pedagogies que aprofiten el potencial de transferibilitat de l'aprenentatge que sorgeix de les activitats de traducció . Es posa l'accent principalment en el concepte de "competències genèriques transferibles" i la seva relació amb els enfocaments d'ensenyament de formació professional. A la llum d'aquestes premisses , l'estudi es proposa investigar com la comunitat docent conceptualitza i utilitza la traducció, quines raons formen la decisió de no incorporar-ho? hi ha una presa de consciència i inclinació a acceptar les nocions d'habilitats transferibles? Les dades es van recollir a través d'una anàlisi de seguiment de l'enquesta internacional de traducció i aprenentatge d'idiomes, realitzat en 2012-2013 per la Direcció general de la Comissió Europea per a la Traducció . Els resultats indiquen una àmplia variació qualitativa en la comprensió de la traducció i les seves funcions pedagògiques i una noció única d'ús/concepte, com a exercici de llenguatge contrastiu formalista. L'anàlisi de dades també suggereix la persistència d'un antagonisme latent, sobre la base de l'adhesió a les metodologies monolingües i concepció estricta de la traducció. Hi ha poca consciència explícita de les nocions de transferabilitat. / El estudio se centra en la enseñanza de la traducción en los planes de estudio de lenguas extranjeras en la universidad. Después de considerar la reevaluación académica reciente de esta herramienta de enseñanza de idiomas y su reconceptualización, se examinan algunos de los cambios y retos que se han derivado en el ámbito de la organización del currículo y la enseñanza en clase . La identificación de elementos de complejidad, a partir de un problema de conceptualización, conduce a una discusión de las posibles formas en que las tensiones que se derivan podrían abordarse y tal vez mitigarse, es decir, las pedagogías que aprovechan el potencial de transferibilidad del aprendizaje que surge de las actividades de traducción . Se hace especial hincapié en el concepto de "competencias genéricas transferibles" y su relación con los enfoques de enseñanza de formación profesional. A la luz de estas premisas , el estudio se propone investigar cómo la comunidad docente conceptualiza y utiliza la traducción, ¿qué razones forman la decisión de no incorporarlo? ¿hay una toma de conciencia y inclinación a aceptar las nociones de habilidades transferibles? Los datos se recogieron a través de un análisis de seguimiento de la encuesta internacional de traducción y aprendizaje de idiomas, realizado en 2012-2013 por la Dirección General de la Comisión Europea para la Traducción . Los resultados indican una amplia variación cualitativa en la comprensión de la traducción y sus funciones pedagógicas y una noción única de uso/concepto, como ejercicio de lenguaje contrastivo formalista. El análisis de datos también sugiere la persistencia de un antagonismo latente, en base a la adhesión a las metodologías monolingües y concepción estricta de la traducción. Hay poca conciencia explícita de las nociones de transferabilidad. / The study focuses on the teaching of translation in university foreign-language curricula. After considering the recent scholarly reappraisal of this language-teaching tool and its attendant reconceptualization, it examines some of the changes and challenges that have ensued at the level of curriculum organization and classroom instruction. The identification of some elements of complexity, based on a problem of conceptualization, leads in to a discussion of possible ways in which the deriving tensions could be addressed and maybe mitigated, i.e. pedagogies that capitalize on the transferability potential of the learning emerging from translation activities. Special emphasis is placed on the concept of “transferable generic skills” and their relation to vocational teaching approaches. In light of these premises, the study sets out to investigate how the teaching community conceptualizes and uses translation, what reasons inform the choice not to incorporate it, and whether there is awareness of, and openness to, notions of transferable skills. Data are gathered through a follow-up analysis of the international survey Translation and Language Learning, carried out in 2012-2013 for the European Commission’s Directorate-General for Translation. The findings indicate a qualitatively broad variation in the understandings of translation and its pedagogical functions alongside a quantitatively significant concentration of data around a single conception/use, i.e. that of formalistic, contrastive language exercise. Data analysis also suggests the persistence of a latent antagonism, largely informed by adherence to monolingual methodologies and narrow, often misconceived translation concepts. Explicit awareness of transferability issues is modest. Implications of these findings for future action and research are discussed.

Esta tesis se centra en el estudio del silencio en la conversación cotidiana desde un enfoque pragmático y sociolingüístico. Más concretamente, se presenta un estudio basado en un test de hábitos sociales (realizado a 100 informantes jóvenes) y en el análisis de los 1069 silencios registrados en las conversaciones coloquiales de 10 jóvenes (corpus de 20 horas de duración). Entre los aspectos que aborda el trabajo, se encuentran las actitudes lingüísticas hacia el silencio en la conversación, las funciones y significados pragmáticos que presenta el silencio, la influencia de la variable género (es decir, cómo callan los mujeres y los hombres) y la valoración sociopragmática que reciben estos elementos (cortesía, descortesía y “anticortesía”). A cada una de estas cuestiones se le dedica un capítulo. Al final, en forma de epígrafe, también se aborda el estudio del silencio desde un enfoque del análisis de la conversación y se reflexiona sobre la posición que ocupan estos signos paralingüísticos en el turno de habla (posición inicial, interior o final). Entre los resultados que se han obtenido en la investigación destacan los siguientes: (1) el silencio tiene significado pragmático; (2) no lo producen igual mujeres y hombres; (3) las valoraciones sociopragmáticas que recibe dependen del contexto, de la relación social entre los hablantes y de la función comunicativa que desempeñe; y (4) las actitudes que presentan los hablantes hacia él también dependen del sexo de los hablantes, del contexto sociosituacional en que aparezcan y del rol comunicativo de los hablantes (emisor o destinatario). / Aquesta tesi es centra en l'estudi del silenci en la conversa quotidiana des d'un enfocamentpragmàtic i sociolingüístic. Més concretament, es presenta un estudi basat en un test d'hàbitssocials (realitzat a 100 informants joves) i en l'anàlisi dels 1069 silencis registrats en lesconverses col·loquials de 10 joves (corpus de 20 hores de durada). Entre els aspectes queaborda el treball, es troben les actituds lingüístiques cap al silenci en la conversa, les funcionsi significats pragmàtics que presenta el silenci en la interacció, la influència de la variablegènere (és a dir, com callen les dones i els homes) i la valoració sociopragmàtica que rebenaquests elements (cortesia, descortesia i "anticortesia"). A cadascuna d'aquestes qüestions seli dedica un capítol. Al final, en forma d'epígraf, també s'aborda l'estudi del silenci des d'unenfocament de l'anàlisi de la conversa i es reflexiona sobre la posició que ocupen aquestssignes paralingüístics en el torn de parla (posició inicial, interior o final).Entre els resultats que s'han obtingut en la investigació destaquen els següents: (1) el silencité significat pragmàtic; (2) no el produeixen igual dones i homes; (3) les valoracionssociopragmátiques que rep depenen del context, de la relació social entre els parlants i de lafunció comunicativa que exerceixi; i (4) les actituds que presenten els parlants cap a ell tambédepenen del sexe dels parlants, del context sociosituacional on apareguin i del rol comunicatiudels parlants (emissor o destinatari). / This dissertation focuses on the study of silence in colloquial conversation from a pragmaticand sociolinguistic approach. More specifically, the study was based on the observation of atest of social habits (100 young informants) and the analysis of the 1069 silences of 10 youngspeakers located in colloquial conversations (corpus of 20 hours). The study examineslanguage attitudes towards silence in the conversation of young Spanish speakers, functionsand pragmatic meanings of silence in interaction, the influence of the gender variable (ie, howsilent the women and men) and sociopragmatic valuation receiving these elements (politeness,impoliteness and "anti-politeness"). At the end of the investigation, there is a section thatanalyzes the silence from a focus of conversation analysis and reflects on the position of theseparalinguistic signs in the speaking turn (starting, interior or final position).Among the results that have been obtained in the investigation are the following: (1) pragmaticsilence has meaning; (2) women and men do not use the same; (3) the sociopragmaticsevaluations of silence depend on the context, of the social relationship between speakers andcommunicative role to play; and (4) attitudes toward silence speakers also depend on the sexof the speakers, the sociosituacional context in which they appear and communicative role ofspeakers (speaker or listener).

Submitted by Roberth Novaes (roberth.novaes@live.com) on 2018-07-27T18:48:35Z No. of bitstreams: 1 DISSERTAÇÃO MARÍLIA ANDRADE NUNES.pdf: 5249698 bytes, checksum: 1688f6dff6f09601072ffed060414022 (MD5) / Approved for entry into archive by Setor de Periódicos (per_macedocosta@ufba.br) on 2018-07-30T15:20:05Z (GMT) No. of bitstreams: 1 DISSERTAÇÃO MARÍLIA ANDRADE NUNES.pdf: 5249698 bytes, checksum: 1688f6dff6f09601072ffed060414022 (MD5) / Made available in DSpace on 2018-07-30T15:20:05Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DISSERTAÇÃO MARÍLIA ANDRADE NUNES.pdf: 5249698 bytes, checksum: 1688f6dff6f09601072ffed060414022 (MD5) / Esta dissertação apresenta uma análise filológica de seis sermões datados dos séculos XIX e XX, produzidos pelo beneditino Dom Frei Domingos da Transfiguração Machado. Visa a oferecer o texto dos sermões Sobre o escândalo, Sobre a maledicência, Paixão, Sermão de Misericórdia, Nossa Senhora de Montserrat e São Sebastião através de uma edição conservadora, uma edição modernizada e uma edição digital. Inicialmente, se apresenta a Filologia enquanto antiga ciência das palavras e se discute seu papel na contemporaneidade, estabelecendo, assim, relação entre o objeto de estudo e os elementos que compõem os arredores textuais. Neste momento, se faz o levantamento biográfico do autor dos documentos estudados, acompanhado de informes acerca do local onde ele viveu e está localizado seu acervo, o Mosteiro de São Bento da Bahia. A isso se segue a apresentação do objeto da dissertação, os Sermões, com descrições extrínseca e intrínseca, através das quais se destacam as contribuições da Paleografia e Diplomática ao labor filológico, em geral, e à Crítica Textual, em particular. Apresentam-se ainda considerações acerca da estrutura do sermão segundo a retórica, analisando-se também a argumentação no discurso de Frei Domingos. A seguir, tem-se uma reflexão sobre a Edição Conservadora dos documentos, com os critérios adotados para sua realização, além da conceituação de tipologia de erros e exposição dos resultados da revisão da primeira edição semidiplomática, preparada anteriormente, e da transcrição conservadora do material. Ademais, aborda-se a Edição Modernizada, seu conceito e critérios usados para o processo de modernização dos Sermões, destacando-se a peculiaridade desses textos, que se constituem de uma escrita em diferentes fases de gestão, e se segue às considerações sobre os movimentos de correção do autor e da editora e à transcrição modernizada do material. Discute-se, por fim, a respeito da Edição Digital, relacionando-a à Filologia na modernidade, além de se explicar a metodologia adotada na preparação da intitulada Edição Digital de Sermões de Frei Domingos da Transfiguração Machado: um hiperlink para salvação e seus resultados. Os fac-símiles dos sermões e a Edição Digital são apresentados em formato digital (DVD). / This dissertation presents a philological analysis of six sermons dating from the nineteenth and twentieth centuries, produced by the benedictine Dom Frei Domingos da Transfiguração Machado. Aims to provide the text of the sermons “Sobre o Escândalo”, “Sobre a Maledicência”, “Paixão”, “Sermão de Misericórdia”, “Nossa Nossa Senhora de Montserrat” and “São Sebastião”, through a conservative edition, a modernized edition and a digital edition. Initially presents Philology as an ancient science of words and discussing its role in contemporary, thus providing relationship between the study object and the elements that make up the surrounding text. At this time, it is the author's biographical survey of the documents studied, accompanied by reports about where he lived and located his collection, the Monastery of São Bento da Bahia. This is followed by the presentation of the object of the dissertation, the Sermons, with extrinsic and intrinsic descriptions, through which we highlight the contributions of Palaeography and Diplomatic to the philological labor, in general, and Textual Criticism, in particular. Presents further considerations about the structure of the sermon, according to rhetoric, also analyzing the arguments in Frei Domingos speech. The following is a reflection on the Conservative Edition of documents, with the criteria adopted for its implementation, in addition to the concept of typology of errors and present the results of the review of the first edition semidiplomatic, previously prepared, and transcription conservative material. Moreover, approaches the Modernized Edition, its concept and criteria used for the process of modernization of Sermons, highlighting the peculiarity of these texts, which are written in a different management phases, and follows the considerations of the movements correction by the author and the publisher and modernized transcription of the material. It is argued, finally, about the Digital Edition, relating to the Philology in modernity, and explain the methodology used in preparing the Digital Edition entitled “Digital Edition of Frei Domingos da Transfiguração Machado Sermons: a hyperlink to salvation” and their results. The facsimiles of sermons and the Digital Edition are presented in digital format (DVD).

Submitted by Roberth Novaes (roberth.novaes@live.com) on 2018-09-11T13:04:20Z No. of bitstreams: 1 Liliam Carine_dissertacao.pdf: 6455792 bytes, checksum: 74fa295d67a5935c67402eb68ac2fb1e (MD5) / Approved for entry into archive by Setor de Periódicos (per_macedocosta@ufba.br) on 2018-09-13T20:57:56Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Liliam Carine_dissertacao.pdf: 6455792 bytes, checksum: 74fa295d67a5935c67402eb68ac2fb1e (MD5) / Made available in DSpace on 2018-09-13T20:57:56Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Liliam Carine_dissertacao.pdf: 6455792 bytes, checksum: 74fa295d67a5935c67402eb68ac2fb1e (MD5) / Esta dissertação dedica-se ao estudo do Manual de Construção, coletânea de poemas escritos por João Augusto que não existe como obra acabada ou publicada. Iniciam-se os estudos pela leitura dos dados biográficos, situando esse autor múltiplo e sua obra. Estabeleceu-se um diálogo entre a Filologia e a Crítica Genética, trazendo a história do texto, considerando o dossiê genético construído, e delimitando as bases teóricas que orientaram a edição genética e o estudo crítico. Optou-se pela edição genética vertical que considera o percurso genético integral, realizando os seguintes procedimentos metodológicos: descrição, atentando para a especificidade do suporte, do espaço gráfico e das rasuras; transcrição das modificações textuais relativas às campanhas de reescrita e de revisão; e, por fim, a edição genética. A partir do confronto sinóptico entre as versões manuscritas, fez-se uma leitura do processo de criação João Augusto em Manual de Construção, levando-se em conta os movimentos de gênese, as etapas de escritura de cada poema, para entender a gênese da obra, fazendo relacionar arquitetura e literatura e investigando a interface drummondiana na construção do texto. A realização deste trabalho traz relevante contribuição tanto para os lugares teóricos da Filologia e da Genética, como para dar a conhecer a face de poeta de João Augusto. / The aim of this thesis is to analyze the Manual de Construção, a set of poems written by João Augusto that do not exists as a finished or published work. The analysis begins through his biography, showing off how this writer and his work is multiple and complex. It was established a connection between Philology and Genetic Criticism, introducing the textual history, considering the developed genetic dossier and verging the theoretical basis that guide genetic editing and the critical study. Considering the integral genetic route, it was chosen the vertical genetic editing, following these methodological procedures: description, always regarding to the research object specificities, the graphic space and deletions; transcriptions of the textual changings related to the campaigns of rewriting and rewiewing; and, finally the genetic edition. From the synoptical confrontation among the versions of the manuscript, it was done a perusal about João Augusto’s compositional phase in Manual da Construção, thinking about the genetic movements, the writing steps of each poem to understand the work genesis, establishing a connection between architecture and literature, researching a Drummond interface in the writing composition. This thesis gives a significant contribution to both the Philology and Genetic Criticism’s theoretical areas and to bring to light the poet side of João Augusto.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:25:27Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2005-12-19Bitstream added on 2014-06-13T18:53:28Z : No. of bitstreams: 1 alfena_gs_me_assis.pdf: 259070 bytes, checksum: 2452e4abbc8970d8988f6143dc485dbc (MD5) / Esta dissertação trata da discussão sobre alguns romances do padre Antônio da Fonseca Soares, autor que viveu por volta do século XVII. Os romances discutidos constam do manuscrito 392 da Sala de Reservados da Biblioteca Geral da Universidade de Coimbra. Possuem um modo de expressão sensual-religioso, característica que se pode constatar a partir do léxico utilizado pelo autor e das estruturas sintáticas ambíguas encontradas em seus romances. O objetivo deste trabalho é tornar públicos os poemas de Fonseca, tomando-se como base alguns critérios da crítica textual e considerando-se a possibilidade da existência de mais de um autor com o mesmo nome, no seu tempo. Embora não se comprove a autoria, a opção feita foi a de perseguir a temática sensual e religiosa que perpassa os poemas, que são compostos segundo a prescrição de escrita do Barroco português. Quanto à metodologia e à organização, o trabalho está dividido em a) a pesquisa sobre o nome Antônio da Fonseca; b) a leitura e tratamento dos romances a partir dos manuscritos; c) atualização da ortografia d) contextualização histórica, visando a estabelecer um diálogo entre a obra do Padre e os referenciais literários de seu tempo; e) seleção dos romances de temática sensual; f) análise de três romances; e g) preparação de uma antologia, comentando características sensuais e religiosas empregadas pelo autor. A conclusão à qual se chegou é que a temática sensualidade / religiosidade, explorada pelo Padre Antônio da Fonseca, atua em consonância com a estética do Barroco, evidenciando a figura da antítese como o mais rico recurso estético deste rol de romances aqui trabalhados. / This dissertation treats about some novels written by the priest Antônio da Fonseca Soares, author who lived around the seventeenth century. The novels make part of the manuscript 392 of the Private Room of Coimbra University General Library, and they have a sensual-religous character, characteristic that can be noticed from the lexicon used by the author, and the ambiguous structures found out in his novels. The greatest scope of this work is becoming public the poems composed by Fonseca, basing on some criteria of textual review and considering the possibility of the existence of more than one author with the same name, specifically in that time. Although it's not proved the autorship, the option chosen was pursuing the sensual and religious thematic that are in those poems, which are composed according to the written prescription of the Portuguese (from Portugal) Baroque. As for the methodology and the organization, the work was divided in: a)the research about Antônio da Fonseca's name; b)reading and dealing with the novels from the manuscripts; c)updating the ortography; d)historical contextualization aiming to stablish a dialogue between the priest's work and the literary references from his time in the composition of the poems; e)Selection of the poems with the sensual thematic; f)analysis of three novels; g)preparation of an anthology making comments about the sensual and religious characteristics used by the author; It was possible to conclude that the sensuality/religiosity thematic, explored by the priest Antônio da Fonseca, acts together with the Baroque, showing up the antithesis figure as the richest aesthetic resource among the roll of novels which were developed in this work.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:25:27Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2005-06-23Bitstream added on 2014-06-13T20:33:05Z : No. of bitstreams: 1 fioreto_t_me_assis.pdf: 504507 bytes, checksum: 70abe4cf83017e1484d6fd8397cdbe04 (MD5) / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / Este trabalho é fruto de pesquisa realizada com base em método filológico, cuja função é proceder ao estudo da língua com base no texto escrito, e tem por objetivo discutir e explorar a Dissertação Sétima de História Política, composta por Luís de Siqueira da Gama para a Academia Brasílica dos Esquecidos, enfocando principalmente o seu esquema argumentativo e seu diálogo com as fontes da Retórica Antiga. A referida Dissertação tem por nome Da pena que deu o Governador Mem de Sá às arrogâncias do soberbo Cururupeba (In: CASTELLO 1969-71, p.81-95, volume 1, tomo V) e trata da pena (ou castigo) escolhida por Mem de Sá para punir o índio Cururupeba por suposta atitude de arrogância perante o governo português, com a qual o autor procura persuadir seu público, por meio de um discurso coeso e rico em recursos argumentativos, de que o clemente e benévolo governante agiu de modo sensato e coerente com os preceitos políticos, éticos e morais vigentes na época, quando castigou o rebelde índio. Os mecanismos utilizados para a composição do discurso denotam uma orientação retórica de escrita, apoiada nos antigos, especialmente Aristóteles e Quintiliano. Essa orientação é confirmada pelas circunstâncias de produção que envolviam o letrado no Brasil Colônia, no início do século XVIII. / This work arised from a research which has been carried out based on philological methodology, whose function is to study the language based on the written text. Its main purpose is to discuss and explore the dissertation Seventh of Political History, composed by Luís Siqueira da Gama to the Brazilian Academy of the Forgotten, mainly focusing on its argumentative draft, and its dialogue with that Dissertation, whose name is Concerning the penalty that was given to the haughty Cururupeba's arrogance (In: CASTELLO 1969-71, p.81-95, volume 1, 5). It's about the penalty (or punishment) that was chosen by Mem de Sá to punish Cururupeba native, supposing that he had been arrogant towards the Portuguese government. From this attitude the author tries to persuade his audience, through a coherent and sensible speech plenty of argumentative resources, claiming that the lenient and benevolent government supporter had acted sensibly and coherently with political, ethical and moral precepts from that time, when he punished the rebel native. The ways followed to write the speech denote a rhetorical way of writing, based on the ancient philosophers, specially Aristoteles and Quintiliano. Everything can be upheld by the writing circunstances that used to involve the literate in that time when Brazil was still a colony.