Les infrastructures i capacitats d'un país en matèria de telecomunicacions han estat considerades habitualment com un factor de progrés social i econòmic. Les telecomunicacions constitueixen una de les eines més poderoses que tenim el conjunt dels ciutadans per relacionar nos, per accedir a la informació i, en definitiva, per arribar al coneixement.Una xarxa de telecomunicacions que vulgui arribar als ciutadans sempre s'ha construït sobre i tenint en compte un territori; dit d'una altra manera la configuració que presenta el territori es decisiva.Al llarg de la història, han estat diferents els sistemes de telecomunicacions fets servir. Molts han estat els factors que han determinat l'ocupació i el desenvolupament del territori. Aquests sistemes, amb la incorporació de la tecnologia, han anat evolucionant ràpidament durant els segles XIX, XX i XXI, des del telègraf òptic fins a l'actual transmissió de dades inalàmbrica.Aquests sistemes es poden dividir en dos: telecomunicacions unidireccionals i telecomunicacions bidireccionals. Es destacable la diferent interacció que tenen sobre el comportament humà i sobretot la diferent forma amb la que han anat ocupant el territori. Cada sistema demana la seva pròpia infraestructura de telecomunicació; cada sistema té els seus propis requeriments tecnològics que condicionen la forma en la implantació. Aquesta imatge que presenten acaba sent moltes vegades referent en el territori amb el que s'identifiquen.Amplia i complexa és la normativa legal que afecta el camp de les telecomunicacions i la seva integració en el medi. Molts són els àmbits que hi tenen competència: l'europeu, l'estatal, l'autonòmic i el local. No sempre és complementen per acabar tenint la normativa que és necessària.La problemàtica d'impacte ambiental en el paisatge i a la ciutat tenen diferents vessants i components. Com a criteris d'intervenció cal tenir present la realitat del país, els diferents operadors finals i d'infraestructures, les diferents tecnologies, i els seus requeriments i servituds que comporten implícits. Prèviament caldrà fer els següents anàlisis: de la percepció, de l'entorn proper, l'urbanístic, i el de la instal·lació. D'entre les mesures correctores que s'utilitzen es pot destacar: l'afirmació, la integració, l'ocultació, i la distracció. S'estudien i justifiquen diversos prototipus desenvolupats de formes d'implantació (casetes i torres), tan en medi rural com urbà, que intenten aplicar la normativa incipient i els criteris que s'estableixen pel que fa a integració i mimetització. S'aborden diferents propostes o línies de treball desenvolupades per poder adoptar en els diferents projectes a redactar i en les posteriors intervencions on actuar. Com a conclusió es referma que les intervencions en matèria d'infraestructures cal fer-les: des del coneixement de la tecnologia a la que serveixen, des de l'estudi de les particularitats mediambientals del territori on s'implanten, i amb l'aplicació de la normativa pendent de desenvolupar. També s'insisteix en la importància d'establir els papers que li corresponen a cadascun dels agents: els operadors finals i els operadors d'infraestructures. Finalment es resumeixen les actuacions que cal emprendre dins del camp mediambiental tot seguint un desplegament tecnològic racional.A la Tesi se li han afegit uns annexos corresponents a diferents treballs teòrics i pràctics realitzats per l'obtenció de diferents llicències i autoritzacions administratives, i efectuats en paral·lel i seguint els criteris utilitzats en la seva confecció. / A country's telecommunications capacity and infrastructure have often been considered an indicator of social and economic progress. Telecommunications constitute one of the most powerful tools we, as citizens, have to relate to each other, access information and, essentially, to gain knowledge.A communications network that reaches the people has always been built in relation to the territory covered or, put another way, the territory to be covered decides how the network will be constructed.Throughout history, different systems of telecommunication have been used. Many factors have decided the occupation and development of territory. During the 19th, 20th and 21st centuries, with the incorporation of developing technology, the telecommunications systems used have developed very quickly from the optical telegraph to modern wireless data transmission. These telecommunications systems can be divided into two types: uni-directional and bidirectional. It is remarkable what different effects they have had on human behaviour and the different ways in which they have covered territory. Each system requires its own infrastructure and each has its own technological characteristics which determine how they are implemented. Thus, their appearance often depends on the territory in which they find themselves.The regulations which control the environmental impact of a telecommunications system are broad and complex. They fall under many competent regulatory authorities: European, national, regional autonomous and local government. These authorities do not always complement each other and often do not result in adequate or consistent standards.The problem of the environmental impact on both rural and urban landscape has many aspects and components. Any intervention criteria must take into account the realities of the country, the infrastructure and final operators, and the different technologies along with their implied requirements and dependencies. First, the following analyses are required: perception, the immediate environment, town or city planning, and installation. Among the corrective measures to be used, affirmation, integration, concealment and camouflage can be highlighted.Several different examples of already developed types of installation (buildings and towers) are studied in both rural and urban environments taking into account existing and expected regulations which are to be established for integration and camouflage. Different proposals or lines of work and later interventions are described which would bring these examples into line with present and future regulations.In conclusion, it is shown to be important that interventions in infrastructure implementation are important. They must be approached from several points of view: knowledge of the particular technology involved, the environmental characteristics of the territory in which they are installed, and possible future standards and regulations must be taken into account. It is also important to consider the role of both the infrastructure and the final operators. Finally the required environmental actions are listed from the standpoint of an unfolding technological picture.Attached to this thesis are different theoretical and practical works carried out to obtain the administrative authorisations and building permissions. These works were conducted in parallel to the thesis and following the criteria established.

The aim of this thesis is to modify flax pulp fibres (Linum usitatissimum) by more friendly environmental processes. Pulp and paper research is focussing through enzyme systems investigation for developing green chemistry technologies due to existing environmental concerns and to legal restrictions. Moreover, it exists also an increasing strategic interest in using flax fibres to obtain high-quality specialty papers. That is why we study the application of biotechnology as an efficient alternative to traditional industrial processes based on the use of chemical agents. This work is framed by two of the main research topics of the Paper and Graphic Specialty Laboratory in the Textile and Paper Engineering Department of the Universitat Politècnica de Catalunya. One research line is based on pulp bleaching and is focused basically on the study of enzymatic systems as biobleaching agents; the other research topic that has been recently introduced in our investigation group is the use of enzymes as functionalisation agents by promoting the grafting of several compounds. Laccase is the main enzyme used in this thesis; it is an oxidoreductase that can assist reactions in an eco-friendly way since laccase uses air and produces water as the only by-product. Moreover, laccase can work under mill conditions and has wide application potential. The first part of this thesis involved the use of enzymes to bleach flax pulp. The aim was to explore the potential of various natural mediators (lignin-derived compounds) for delignifying flax fibres in order to identify the most efficient and ecofriendly choice among them. Afterwards, we assessed the use of various enzyme delignification stages in an industrial bleaching sequence. The ensuing totally chlorine free (TCF) sequence comprised various laccase-mediator system treatments (L stage) followed by a by a chelating stage (Q stage) and a subsequent bleaching step with hydrogen peroxide (Po stage). A xylanase pretreatment was additionally carried out. Laccases used came from the fungi Pycnoporus cinnabarinus and Myceliophthora thermophila; the performance of several natural mediators was compared with the obtained with the application of various synthetic mediators. In addition, the lack of studies on the properties of effluents from the treatment of non-wood pulp with laccase and natural mediators led A-1 A-2 us to examine effluent properties upon biotreatments and after different bleaching stages. The results obtained warrant upscaling any of the biobleaching sequences for flax pulp as they provide sustainable flax fibre with a high cellulose content and brightness above 80% ISO. The use of xylanase pretreatment was found to efficiently remove HexA and enhance delignification by laccase.

La tesi que ens ocupa, parteix de I'interes de blanquejar pasta kraft d'eucaliptus a traves de tecnologies netes, es a dir, utilitzant metodes mes respectuosos pel medi ambient. La motivacio per a la realitzacio d'aquesta tesi, sorgeix de la problematica ambiental ja coneguda que existeix amb relacio a la contaminacio produida pels reactius utilitzats en el blanqueig de pastes per a paper i de I'interes estrategic que representa per Espanya la utilitzacio de la fusta d'eucaliptus. D'aquesta manera, es volen estudiar nous sistemes enzimatics que puguin deslignificar i blanquejar aquesta pasta.La present tesi s'emmarca dins d'una de les linees d'investigacio del Departament d'Enginyeria Textil i Paperera, de la Universitat Politecnica de Catalunya, encaminada a ('Aplicacio de la Biotecnologia per al Blanqueig de Pastes.Aixi, s'enfoca la recerca cap a la utilitzacio de xilanases per a potenciar el blanqueig en sequencies ECF i TCF, i cap a la utilitzacio de lacases a traves del sistema lacasa-mediador per a blanquejar i deslignifcar la pasta. Degut al gran contingut en acids hexenuronics de les pastes kraft d'eucaliptus, i a la creixent importancia d'aquests en els processos de blanqueig, especial interes es dona en la seva evolucio al Ilarg dels diferents tractaments.Primerament es realitza un escrutini d'actuacio de diferents xilanases tant noves com comercials per tal d'identificar les mes eficients en potenciar el blanqueig. Aquests assajos es realitzen sobre sequencies XD, XP i XDP. Segons les propietats de la pasta d'index kappa, blancor, viscositat i HexA i segons I'analisi per cromatografia en capa fina dels efluents de I'etapa X, s'obte que la xilanasa comercial Xc i que la xilanasa nova XG son les mes eficients en potenciar el blanqueig. La xilanasa nova mes eficient pertany a la familia 11 de les glicosil hidrolases. D'altra banda, s'observa que la xilanasa XJ (familia 5) produeix Ileugers efectes sobre les pastes i que totes les xilanases noves (families 10, 11 i 5) contribueixen a la disminucio del contingut en HexA de les pastes.Seguidament, la millor xilanasa comercial (Xc) i nova (XG) s'apliquen en una sequencia complerta de blanqueig XDEopD1. Degut a I'interes cientific que representa aplicar per primera vegada una xilanasa de la familia 5 sobre les pastes, tambe s'aplica la xilanasa Xj en aquesta sequencia complerta. La xilanasa Xj s'aplica sola i combinada amb la xilanasa XG. Els resultats demostren que amb un pretractament amb xilanasa es milloren les propietats de les pastes al Ilarg de la sequencia i que el pretractament X podria permetre un estalvi en dioxid de clor. A mes, les xilanases no afecten a les propietats fisiques finals dels papers.En segon Iloc, s'aplica el sistema lacasa-mediador (L) sobre les pastes utilitzant HBT com a mediador. L'objectiu d'aquest tractament es d'una banda optimitzar les condicions d'aplicacio del sistema lacasamediador segons les propietats d'index kappa i blancor i d'altra banda veure si el pretractament amb xilanasa es capag de potenciar I'efecte del tractament L. Tambe es vol analitzar com el tractament L afecta als HexA, a la lignina i a la viscositat. Els resultats demostren que a dosis baixes de mediador i a temps curts s'obtenen bones propietats. El tractament L disminueix sobretot la lignina de la pasta tot i que tambe fa disminuir els HexA, i Ileugerament la viscositat. Els esterols de la pasta son tambe eliminats durant aquest tractament. A mes, es demostra que el pretractament X "facilita" I'efecte del sistema lacasa-mediador en eliminar els acids hexenuronics de la pasta. Per I ltim, queda reforgada la necessitat d'aplicar una etapa d'extraccio alcalina posterior a L.Posteriorment, es compara I'efectivitat del mediador NHA respecte I'HBT obtenint resultats molt prometedors amb aquest mediador ja que a part de ser mes barat i potencialment menys toxic que I'HBT, presenta una reaccio de tipus reversible i es tant eficient com aquest I ltim en deslignificar la pasta. Paral·lelament es realitza una recerca de mediadors naturals produits durant el creixement de P.cinnabarinussobre la fusta de pi. Per I ltim, s'aplica per primera vegada la tirosinasa en el blanqueig de pastes i els resultats indiquen que cal continuar la recerca sobre aquesta possible aplicacio biotecnolOgica d'aquest enzim. Aquest bloc d'experiencies s'ha realitzat a l'"Institut National de la Recherche Agronomique" (INRA) de Marsella, Franca.Finalment, es discuteix sobre la importancia dais acids hexenuronics al Ilarg dais processos de blanqueig, i sobre com aquests son eliminats pals diferents tractaments tant quimics corn enzimatics. Es troba la relacio antra aquests acids i I'index kappa de la pasta d'eucaliptus utilitzada.

En esta tesis se presenta un estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales a partir de varios registros polínicos procedentes de sectores meridionales de Guadalajara y del Llano Occidental Catalán. El término paisaje es entendido en este trabajo como el resultado de las interacciones entre sociedad humana y medio. Los cambios reflejados en el paisaje a partir del registro polínico ponen de manifiesto, por tanto, las prácticas humanas, la historia ambiental, los usos del suelo y la variabilidad climática. El uso de datos paleoambientales de dos sectores geográficos diferentes permite su intercomparación. Esta estrategia de investigación permite la identificación de tendencias comunes y divergencias, lo que permite determinar el papel humano en el cambio paisajístico a lo largo del tiempo. Tres registros polínicos fueron obtenidos en Guadalajara: Somolinos α (174 cm comprendiendo desde 1600 cal aC. hasta época actual), Somolinos PAS (380 cm cubriendo desde 800 cal aC hasta 700 cal dC) y Cañamares (250 cm depth cubriendo desde 450 cal aC hasta época actual). En el Llano Occidental Catalán se obtuvieron dos registros polínicos: Ivars (415 cm cubriendo desde 800 cal aC hasta 1500 cal dC) y Els Vilars d’Arbeca (yacimiento arqueológico con algunas muestras datadas en el s. IV cal aC). El análisis de los registros de Guadalajara ha permitido determinar que el Macizo de Pela estuvo forestado durante el I milenio aC. Este sector experimentó una transformación paisajística importante en el s. I cal aC, resultado de la administración romana del territorio y de la extensión de las actividades agropecuarias. Durante el período visigótico y andalusí (s. V a XI dC) las actividades antrópicas se desintensificaron, aunque el medio permaneció abierto. Posteriormente, durante la expansión cristiana, las actividades humanas y el bosque experimentaron un avance. Entre los s. XVI y XIX dC, el sector asiste a una extensión de los pastizales vinculados al desarrollo de una importante actividad transhumante. En el Llano Occidental Catalán los registros polínicos evidencian la existencia de un paisaje abierto y la presencia de vegetación adaptada a condiciones de semiaridez desde el s. IX cal aC. En este momento se constatan evidencias de actividades antrópicas, especialmente de ganadería. Episodios puntuales de aridez parecen incidir en el sector en torno a ca. 700 cal aC. No obstante, desde ca. 450 cal aC estos episodios podrían haberse acentuado, pudiendo haber ocasionado una desecación parcial de la laguna e impidiendo la conservación polínica. Este período seco pudo estar vinculado al abandono del asentamiento de Els Vilars d’Arbeca. No obstante, otros asentamientos ibéricos continuaron ocupados entre el s. V aC y el II aC, lo cual podría sugerir la existencia de diferentes estrategias adaptativas a la variabilidad ambiental por parte de estas comunidades de la Edad del Hierro. Las actividades antrópicas fueron escasas durante época romana bajoimperial. En este momento, el bosque experimentó un avance. No obstante, en s. V cal dC, durante el período visigótico, se detectan importantes deforestaciones. Bajo el desarrollo de la administración andalusí en el sector se constata la extensión de las actividades agrícolas. Posteriormente, el área se establece como una región fronteriza entre los condados cristianos septentrionales y los reinos musulmanes meridionales, ofreciendo escasas evidencias de explotación territorial. Posteriormente, el sector experimentó un desarrollo importante de la agricultura durante la Baja Edad Media. En este momento se constata, además, el desarrollo de la actividad ganadera, probablemente vinculada al desarrollo de rutas trashumantes establecidas entre las llanuras leridanas y las cordilleras montañosas septentrionales. Este trabajo ha permitido documentar diferentes respuestas al cambio ambiental en la Península Ibérica, vinculadas a los diferentes factores políticos, económicos y sociales que predominaron en los diferentes territorios. Por otra parte, los datos paleoambientales ponen de manifiesto la relevancia del papel humano en el cambio paisajístico de los sectores de media montaña peninsular durante época romana. / "Evolution of Mediterranean continental landscapes in Lleida and Guadalajara during the last 3000 years on the basis of Ivars, Somolinos and Cañamares pollen sequences." Abstract: The evolution of landscapes through time has been studied in this work by the analysis of several pollen records from two Mediterranean continental areas of the Iberian Peninsula: the Northern Guadalajara area and the Western Plain of Catalonia. Landscapes are understood in this work as a result of the relationship between human societies and the environment. Subsequently, the changes in landscape reported by pollen record reflect the evolution of the human practices, environmental history, land-use, climate variability. The use of palaenvironmental data from two areas enables a comparison between sites. !is approach has allowed to identify convergence/divergence trends and, in consequence, to assess the role of human agency in the evolution of landscape through time. Three pollen records were obtained in Guadalajara area: Somolinos α (174 cm depth covering from 1600 cal AD to present time), Somolinos PAS (380 cm depth covering from 9th century cal BC to 8th century cal AD) and Cañamares (250 cm depth covering from 5th century cal AD to present time). Two pollen records were obtained in the Western Plain of Catalonia: Ivars (415 cm depth covering from 9th cal century BC to 15th century cal AD) and Els Vilars d’Arbeca archaeological site, of which some sedimentary samples were dated at 4th century cal BC). The analysis of the Guadalajara records has allowed to clarify that the Pela Massif was formerly forested during the 1st millennium BC. !is sector experienced a major landscape transformation in the 1st century cal BC, as a result of the onset of Roman administration at Tiermes and the widespread of extensive farming and grazing through the land. During the Visigothic and Andalusian periods (5th to 11th century AD) human activities reduced, but the area still remained as an open landscape. Later on, after the expansion of the northern Christian kingdoms towards the South, both the forest and the human activities recovered in this area. Between the 16th and 19th centuries the area transformed into pastures linked to the development of transhumance activities. In the Western Plain of Catalonia the pollen records has evidenced an open landscape and the presence of semi-arid vegetation since 9th century cal BC. At this time, evidences of human activities, specially of grazing, are reported. Episodes of droughts seemed to be recurrent in ca. 700 cal BC, however, a major dry period started in ca. 450 cal BC and involved the interruption of the pollen preservation, resulting from a possible dissecation of the Ivars lake. !is dry period could be linked to the abandonment of Els Vilars archaeological site. However, other Iberian villages still remained occupied between 5th and 2nd century BC, which may suggest different adaptative strategies to environmental variability of these Iron Age societies. Human activities were reduced in late roman times, the period when the pollen record is resumed. At this point, the forest had recovered, however, major deforestations occurred during the Visigothic times in 5th century cal AD. With the development of Andalusian administration, a slight development of agriculture is witnessed. Later on, the area remained as a boundary between northern Christian and southern Muslim kingdoms, with no evidences of land exploitation. Nevertheless, in late medieval times the area experienced a major spread of farming and also grazing, which was probably linked to the establishment of transhumace routes between the Lleida Plains and the high mountain ranges in the North. This work has documented diverse responses to climate change in the Iberian Peninsula, which are linked to the different economic, social and political factors prevailing in several territories. At this respect, alaeoenvironmental data highlights the strong capacitiy to modify the landscape by Roman people in entral areas of Iberia.

L'objectiu d'aquesta tesi és aportar les primeres dades sobre l'ecologia del silur (Silurus glanis) introduït a la Península Ibèrica i estimar els seu impacte ecològic sobre la biota nativa. Es van mostrejar les comunitats de peixos de 14 embassaments catalans. El silur es troba actualment introduït a quatre conques Ibèriques: a la de l'Ebre fa uns 30 anys, a les del Ter i Tajo fa uns pocs anys i recentment al Llobregat. Hem demostrat la utilitat de comparar estadis d'invasió recents i avançats per mirar d'entendre els canvis ecològics causats per espècies invasores: les introduccions recents presenten silurs més joves, de menor mida i amb taxes de creixement superiors a les de les poblacions introduïdes anteriorment i també respecte les poblacions natives; a més, depreden majoritàriament sobre peixos, en contra de les poblacions més antigues que s'alimenten sobretot de cranc. Finalment, aportem les primeres dades publicades de telemetria del silur. / The aim of this thesis is to provide the first data on the ecology of European Catfish (Silurus glanis) introduced to the Iberian Peninsula and to appraise its ecological impact on native biota. We sampled the fish assemblage of 14 Catalan reservoirs (Spain). The European catfish is nowadays introduced in four Iberian river basins: in the Ebro river basin for 30 years, in the Ter and Tajo river basin for a few years and we report the first record for the Llobregat river basin. We demonstrate the utility of comparing early and late invasion stages to understand the ecological changes caused by invasive species: recent introductions of catfish had smaller and younger catfish with growth rates higher than old and native populations and preying on fish instead of crayfish for old introductions. We also report the first published telemetry data for catfish.

L’Évaluation d’Impact sur la Santé (EIS) est un instrument de support à la décision, pour juger une politique quant aux effets potentiels sur la santé et leur distribution (équité). C’est encore souvent une approche qualitative.L’objectif principal est de montrer l’utilité de méthodologies statistiques quantitatives multivariées pour enrichir la pratique d’EIS, améliorant la compréhension des résultats par des professionnels non-statisticiens.Les futures réformes des systèmes de santé déplacent le centre d’évaluation des services de santé des fournisseurs aux citoyens (besoins, préférences, équité d’accès aux gains de santé), exploitant big data associant information de soins aux données sociales, économiques et de déterminants de santé. Des méthodologies statistiques et d’évaluation innovantes sont nécessaires à cette transformation.Les méthodes de data mining et data science, souvent complexes, peuvent gérer des résultats graphiques compréhensibles pour amplifier l’usage d’EIS, qui deviendrait ainsi un outil précieux d’évaluation de politiques publiques pour amener les citoyens au centre de la prise de décision. / Health Impact Assessment (HIA) is a decision-making support tool to judge a policy as to its potential effects and its distribution on a population’s health (equity). It’s still very often a qualitative approach.The main aim here is to show the usefulness of applying quantified multivariate statistical methodologies to enrich HIA practice, while making the decision-making process easier, by issuing understandable outputs even for non-statisticians.The future of healthcare reforms shifts the center of evaluation of health systems from providers to people’s individual needs and preferences, reducing health inequities in access and health outcomes, using big data linking information from providers to social and economic health determinants. Innovative statistical and assessment methodologies are needed to make this transformation.Data mining and data science methods, however complex, may lead to graphical outputs simple to understand by decision makers. HIA is thus a valuable tool to assure public policies are indeed evaluated while considering health determinants and equity and bringing citizens to the center of the decision-making process. / A Avaliação de Impacte na Saúde (AIS) é um instrumento de suporte à decisão para julgar política quanto aos seus efeitos potenciais e à sua distribuição na saúde de uma população (equidade). É geralmente ainda uma abordagem qualitativa.O principal objetivo é mostrar a utilidade das metodologias estatísticas quantitativas e multivariadas para enriquecer a prática de AIS, melhorando a compreensão dos resultados por profissionais não-estatísticos.As futuras reformas dos sistemas de saúde deslocam o centro da avaliação dos serviços de saúde dos prestadores para as necessidades e preferências dos cidadãos, reduzindo iniquidades no acesso à saúde e ganhos em saúde, usando big data que associam informação de prestadores a dados sociais e económicos de determinantes de saúde. São necessárias metodologias estatísticas e de avaliação inovadoras para esta transformação.Métodos de data mining e data science, mesmo complexos, podem gerar resultados gráficos compreensíveis para os decisores. A AIS é assim uma ferramenta valiosa para avaliar políticas públicas considerando determinantes de saúde, equidade e trazendo os cidadãos para o centro da tomada de decisão.