La tesis que se presenta tiene como punto de partida la percepción o valoración que todos hemos realizado al finalizar un curso o programa educativo de que se ha producido, o no, un aprendizaje a lo largo del mismo - independientemente de su carácter presencial o virtual -. Se aborda esta situación mediante el estudio de la influencia de las nuevas tecnologías de la información y de la comunicación en la enseñanza en la universidad y de forma más específica por medio de una investigación que persigue la identificación y caracterización de la interacción como elemento clave en el aprendizaje.Un análisis detallado de todos los elementos presentados de forma global nos proporciona una información muy abundante sobre los diferentes elementos implicados y las relaciones que entre ellos se establecen:a. El aprendizaje realizado depende directamente de la interacción que ha tenido lugar a lo largo del proceso. Una primera conclusión es que el aprendizaje que tiene lugar en el proceso depende directamente de la influencia de la interacción. Esta interacción se produce sólo en determinadas situaciones o circunstancias; dependiendo no tanto de la cantidad de la interacción como de su calidad.b. Los diferentes elementos implicados: alumno, profesor, grupo, entorno y contenido conforman una realidad sistémica que obliga a atender de forma simultánea y articulada a estos elementos (su adecuación y equilibrio).La calidad y eficacia del aprendizaje deben garantizarse con el equilibrio y la adecuación de los diferentes elementos presentados.c. Las habilidades comunicativas y las competencias, respecto de las estrategias de trabajo a emplear, previas de que disponen los alumnos determinan y condicionan el proceso de enseñanza-aprendizaje. d. La comparación entre el curso virtual y el presencial que nos permite el trabajo de investigación desarrollado - la comunicación desarrollada y el proceso interactivo en los dos cursos - plantea como conclusión que la virtualidad exige un esfuerzo mayor y una atención a la comunicación y al contacto personal. Los alumnos conceden una importancia especial a estos elementos que se dirigen a la consecución de este clima relacional. e. El diseño de las actividades: el nivel en el que permiten y fomentan la actividad del alumno y la actividad del grupo determinan un incremento de la interacción.f. La evaluación se presenta como un mecanismo de comunicación -profesor/alumno- que permite el ajuste de la ayuda pedagógica, la influencia educativa... La evaluación del proceso de enseñanza-aprendizaje debe tener un carácter formativo y continuo. g. El número de herramientas de comunicación y de trabajo disponibles en el entorno utilizado puede actuar como elemento distorsionador si su número es excesivo. h. El aprendizaje no puede limitarse a la transmisión de información. La incorporación de las TIC debe dirigir el proceso de enseñanza-aprendizaje al desarrollo de una nueva concepción educativa. / This paper has, as a starting point, the appreciation and assessment we all have done at the end of a course or educative program we have assesst, whether or not, there's been a learning throughout the whole program - apart from its virtual or presencial character-. The situation has been undertaken by means of the study of the influence the new technologies of information and communication, have in the university teachings and, more precisely, through the investigation that aims at the interactivity identification as a key factor in the learnings in teaching: tools contributions, things that might changes, the nature of the interactivity accomplishment, the impact, the insertion of the differents elements...A detailed analysis of all the elements presented of global form provides to us a very abundant information about the different implied elements and the relations that between them are established:a. The realized learning depends directly on the interaction that has taken place along the process. The first conclusion is that the learning that takes place in the process depends directly on the influence of the interaction. This interaction is produced only in certain situations or circumstances; depending not so much on the quantity of the interaction as on his quality.b. The different implied elements: pupil, teacher, group, environment and content shape a systemic reality to that it forces to attend of form simultaneous and articulated to these elements (adequacy and balance).The quality and efficiency of the learning must be guaranteed by the balance and the adequacy of the different presented elements.c. The communicative skills and the competitions, respect of the strategies of work to using, previous that they have the pupils determine and determine the process of education - learning.d. The comparison between the virtual course and the presencial that allows us the work of investigation developed - the developed communication and the interactive process in both courses- raises as conclusion that the virtuality demands a major effort and an attention to the communication and to the personal contact. The pupils grant a special importance to these elements that go to the attainment of this relational climate. e. The design of the activities: the level in which they allow and foment the activity of the pupil and the activity of the group they determine an increase of the interaction.f. The evaluation appears as a mechanism of communication that allows the adjustment of the pedagogic help, the educational influence... The evaluation of the process of education - learning must have a formative and constant character. g. The number of available tools of communication and of work in the used environment can act as negative element if his number is excessive. The learning cannot limit to the transmission of information. The incorporation of the TIC must direct the process of education - learning the development of a new educational conception.

Les contribucions d’aquesta tesi s’emmarquen en la interacció home-computador en entorns de realitat virtual. Concretament, en la millora de tasques de selecció d’objectes tridimensionals. La selecció d’objectes és una tasca primordial en la interacció en entorns virtuals, doncs defineixen el curs de les accions de l’usuari envers l’entorn virtual. En aquesta tesi s’analitzen els factors que determinen l’eficiència de les tasques de selecció i es proposen millores en la seva usabilitat incrementant, tant la productivitat de l’usuari, com el seu confort. Al ser una tasca crítica, la seva millora és un factor prioritari. Les tasques de selecció en un entorn tridimensional requereixen la interacció mitjançant gestos, per exemple, agafar un objecte amb les mans o apuntar-lo amb el dit. L’efectivitat d’una tasca de selecció depèn de múltiples factors, com podria ser l’habilitat de l’usuari o en la percepció espacial de l’entorn. La tesi es centra en l’estudi de les limitacions de les tasques de selecció i de com els models d’interacció home-màquina existents, permeten el seu replantejament per a millorar la seva eficiència. Al llarg de la tesi es proposen diverses tècniques de selecció basades en la llei de Fitts, i s’analitza com evitar la dependència en la percepció espacial. Els anàlisis teòrics es complementen amb estudis d’usabilitat on s’avalua, tant l’efectivitat de les solucions proposades, com les ja existents. Encara que la major part de contribucions es centren en la selecció d’objectes tridimensionals, també s’estudia la selecció i manipulació d’interfícies gràfiques d’usuari 2D en entorns virtuals, i en la millora de la transferència d’informació entre usuaris en entorns col·laboratius. En aquests tipus d’entorns, és comú l’ús de la selecció per fer referència a determinats objectes o característiques del medi, a altres usuaris. No obstant, la impossibilitat de veure els objectes amb els què d’altres usuaris estan interactuant, dificulta l’intercanvi d’informació entre ells. S’ha fet un estudi de les eines utilitzades per a la gestió de l’oclusió i de com milloren l’intercanvi d’informació entre usuaris. Lloc i / Les contribucions d’aquesta tesi s’emmarquen en la interacció home-computador en entorns de realitat virtual. Concretament, en la millora de tasques de selecció d’objectes tridimensionals. La selecció d’objectes és una tasca primordial en la interacció en entorns virtuals, doncs defineixen el curs de les accions de l’usuari envers l’entorn virtual. En aquesta tesi s’analitzen els factors que determinen l’eficiència de les tasques de selecció i es proposen millores en la seva usabilitat incrementant, tant la productivitat de l’usuari, com el seu confort. Al ser una tasca crítica, la seva millora és un factor prioritari. Les tasques de selecció en un entorn tridimensional requereixen la interacció mitjançant gestos, per exemple, agafar un objecte amb les mans o apuntar-lo amb el dit. L’efectivitat d’una tasca de selecció depèn de múltiples factors, com podria ser l’habilitat de l’usuari o en la percepció espacial de l’entorn. La tesi es centra en l’estudi de les limitacions de les tasques de selecció i de com els models d’interacció home-màquina existents, permeten el seu replantejament per a millorar la seva eficiència. Al llarg de la tesi es proposen diverses tècniques de selecció basades en la llei de Fitts, i s’analitza com evitar la dependència en la percepció espacial. Els anàlisis teòrics es complementen amb estudis d’usabilitat on s’avalua, tant l’efectivitat de les solucions proposades, com les ja existents. Encara que la major part de contribucions es centren en la selecció d’objectes tridimensionals, també s’estudia la selecció i manipulació d’interfícies gràfiques d’usuari 2D en entorns virtuals, i en la millora de la transferència d’informació entre usuaris en entorns col·laboratius. En aquests tipus d’entorns, és comú l’ús de la selecció per fer referència a determinats objectes o característiques del medi, a altres usuaris. No obstant, la impossibilitat de veure els objectes amb els què d’altres usuaris estan interactuant, dificulta l’intercanvi d’informació entre ells. S’ha fet un estudi de les eines utilitzades per a la gestió de l’oclusió i de com milloren l’intercanvi d’informació entre usuaris. Lloc i

No description available.

Conèixer la dinàmica poblacional d'espècies arvenses és una informació bàsica per al disseny d'estratègies de control de males herbes eficaces i sostenibles des d'un punt de vista ambiental. La forcadella (Digitaria sanguinalis (L.) Scop.) és una gramínia anual d'estiu àmpliament distribuïda, molt prolífica i amb una elevada capacitat competitiva. Aquesta espècie arvense pot ser parasitada pel carbó sistèmic Ustilago syntherismae (Schweinitz) Peck.L'únic signe extern inequívoc de la malaltia és la producció d'inflorescències amb carbó, la majoria de les quals no produeixen cap llavor.L'objectiu general d'aquesta tesi és l'estudi de la dinàmica poblacional de D. sanguinalis i l'avaluació dels efectes del fong U. syntherismae sobre les poblacions d'aquesta espècie. El treball experimental va consistir principalment en el seguiment, durant dos anys consecutius (2006 i 2007), d'una població de D. sanguinalis que va créixer en condicions naturals en un camp sense cultivar de la finca experimental de Torre Marimon (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).Al 2006 i al 2007 es van diferenciar i seguir individus de tres i quatre cohorts (polsos d'emergència), respectivament, des de la seva emergència fins al final del seu cicle anual.La densitat d'emergència de D. sanguinalis va ser quatre vegades superior al 2007 que al 2006 (3674 i 887 pl m-2 respectivament). En ambdós anys, D. sanguinalis va ser l'espècie més abundant, tant en termes de densitat com de biomassa. Al 2006, al final del període de creixement de l'espècie no es van detectar diferències significatives entre la supervivència de les cohorts controlades (88%). En canvi, al 2007 la supervivència va ser diferent segons el moment d'emergència i va variar entre el 25% i el 88%. En els dos anys es van observar efectes significatius de la precipitació incident i de la densitat en la taxa de mortalitat de la població.Les característiques reproductives i la fecunditat dels individus van estar fortament influenciades pel seu moment d'emergència. Els individus que van emergir primer van produir més llavors i van contribuir més a la pluja de llavors que els que van emergir més tard.La producció de llavors de la població es va veure limitada per la incidència de la malaltia produïda pel carbó U. syntherismae. Al 2006, un 21.7% dels individus supervivents al final del cicle anual presentaven inflorescències amb carbó, mentre que al 2007 aquesta xifra va augmentar fins al 61.2%. La majoria de plantes amb signes de la malaltia van ser castrades totalment pel fong, és a dir, totes les seves inflorescències apareixien transformades en espores del carbó i no van produir cap llavor (94.3% al 2006 i 98.0% al 2007). El moment d'emergència dels individus no va limitar la incidència de la malaltia, ja que en totes les cohorts d'ambdós anys es van observar individus amb inflorescències afectades pel carbó. Tampoc es va trobar una relació lineal significativa entre la densitat de població de D. sanguinalis i el percentatge d'individus malalts.La malaltia no només va afectar la producció de llavors, sinó que també es van detectar efectes importants en la morfologia i la biomassa dels individus. En general, el carbó va reduir significativament la biomassa aèria (61.5%), l'alçada de la planta (23.7%) i el número de tiges basals (15.5%) i, en canvi, va incrementar el nombre de nusos (12.9%), ramificacions (52.4%) i inflorescències (16.7%), tant a nivell individual com a nivell de ramet.D'altra banda, també es va estudiar la dormició de les llavors de D. sanguinalis en el moment de la dispersió. La majoria d'espiguetes (unitats de dispersió) eren dorments (>98%) al final del període de creixement de la població estudiada al 2006 i al 2007. Es va observar que aquesta dormició innata era causada principalment per les bractèoles que cobreixen la cariopsi sobretot per la lemma de la flor fèrtil. En general, la pèrdua de la dormició de les llavors va ser molt ràpida (entre 2 i 4 mesos) i es va veure influenciada pel contingut d'aigua del sòl i la profunditat d'enterrament de les llavors.

In this thesis we have studied the influence of transport mechanisms on the adsorption kinetics of colloidal suspensions, as well as in the distribution of colloidal particles at the adsorbed layer. Adsorption of colloidal particles is controlled by the geometric exclusion effects at the surface originated by the finite size of the particles and by the irreversible character of the adsorption in these systems, and is also influenced by the specific transport mechanisms which control the arrival of the colloids from the bulk to the interface. Our main objective has been to elucidate the effects of each contribution, as well as their relative importance and mutual influence in some specific situations.After a first chapter in which we have introduced the basic kinetic models which have been proposed in the literature to take into account surface exclusion effects (random sequential adsorption (RSA) and ballistic (BM) models), in the second chapter we have studied the adsorption in the presence of an external field parallel to the substrate. Our objective has been to elucidate how surface exclusion effects are sensitive to the imposed external conditions upon which adsorption takes place, showing that they do not arise from purely geometric constrains. Instead of carefully describing the transport process, we have conveniently modified the usual kinetic models. The basic feature now is that a new minimum length at which two particles can approach on the substrate appears, and the kinetics becomes asymmetric in the sense that this minimum distance depends on the side of the preadsorbed disk at which the incoming particle adsorbs. We have observed a decrease of the jamming limit with the strength of this imposed force, and also a tendency to form more locally ordered aggregates when this force increases. New adsorption mechanisms are induced by the external field: a particle may roll over a number of preadsorbed spheres before being either adsorbed or rejected, implying that adsorption becomes non-local in the sense that an incoming particle may interact with many preadsorbed disks. The pair distribution function exhibits a richer structure indicating that the clusters have internal structure since their relative separation is not univocally fixed. If the exclusion distance is a multiple of the diameter, then a resonance is observed when using BM rules, and a highly locally ordered substrate is formed.In chapter 3 we have studied the effect of the transport on the adsorption of colloidal particles at high Peclet number in the presence of a gravity field, when their diffusion can be neglected. As a new mechanism with respect to previous studies, we have incorporated hydrodynamic interactions (HI) existing between the incoming particle and the adsorbed ones due to the fact that the particles are suspended in a fluid. We have shown that the basic effect of HI is to introduce an effective repulsive interaction between the incoming particle and the preadsorbed ones. Some analytic results obtained in very simplified conditions have helped us to understand the effects of HI, although un general, computer simulations have been carried out to study the adsorption process. We have seen that, although the global quantities obtained with HI do not differ quantitatively from the ones obtained for BM, as for example the coverage as a function of time, the jamming limit, or the available fraction of the line, the local structure differs significantly from the one obtained with BM. The pair correlation function is characterized by having a series of peaks due to the rolling of incoming spheres over preadsorbed ones. The behaviour behind the peaks is different, showing a slower decay with HI, indicating that because of the effective repulsion, larger gaps between the spheres are preferred, which implies that HI induce the formation of looser local structures on the substrate. We have shown that the effective repulsion introduced by HI favours the formation of elongated triplets on the surface where BM would predict more isotropic clusters, meaning that HI changes the structure of the clusters formed at the interface. We have compared with experimental results on the adsorption of mellamine particles. The curves obtained with HI agree better with the experimental ones than those obtained with BM, explaining therefore some of the discrepancies observed when comparing with BM. In particular, the slower decay behind the first peak can be thought of as being due to the effect of HI. This has served to show that BM, which was thought to be a good model to describe the adsorption of heavy colloidal particles, is restricted to situations where inertial effects dominate the transport to the wall.Finally, in chapter 4 we have developed a thermodynamic theory for the adsorption process. We have focused our analysis on the situation in which adsorption is controlled by a surface energy barrier, which is more realistic for the adsorption of small particles. In this case, the transport to the interface is controlled by the diffusion through the energy barrier. In order to describe this process properly, we have introduced an additional internal variable for the fields at the surface in the thermodynamic description.The surface exclusion effects at this level are introduced considering that the system at the surface is not ideal. In this way we have derived a local generalized Langmuir equation for the evolution of the surface concentration. If the adsorption is not controlled by an energy barrier, then the local thermodynamic description is different. We have shown how it is possible to obtain global generalized Langmuir equation which describes the evolution of the global surface concentration, using the fact that entropical barriers appear for the incoming particles. We have also studied the fluctuations around steady states in a systematic way. We have shown how to deduce the corresponding fluctuation-dissipation theorem when an internal degree of freedom is introduced, and we have applied the results to analyze the density correlation function of a simple adsorption model with diffusion.

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients.En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2).A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat.Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí.A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic.Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular.L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA.Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA.A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi.Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å. / Cisplatin, PtCl2(NH3)2, has been one of the most used drugs for the cancer chemotherapy. However, due to its high toxicity and important side effects, new complexes have been synthesized in order to reduce these disadvantages.In that way, the work presented in this thesis is the synthesis and characterization of 13 Pt(II) complexes in order to study their antitumor activity. These complexes present some common traits: cis geometry, two labile chloride ligands, and one diamine chelating ligand derived from d,l-2,3-diaminopropionic acid (Hdap) and d,l-2,4-diaminobutyric acid (Hdab). These ligands have been derived using new synthetic strategies with different functional groups as ester, aminoacid and peptide type: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], being Metala= methyl ester of L-alanine, phe= L-phenylalanine and Mettrp= methyl ester of L-triptophan. These ligands have been used for preparing the following Pt(II) complexes: PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2).Using different techniques and biologic assays (circular dichroism, agarose gel electrophoresis, atomic force microscopy, flow cytometry, cell proliferation assays) the antitumor activity of these complexes has been demonstrated.With circular dichroism it has been demonstrated that free ligands do not covalently bind Calf Thymus-DNA and do not modify its secondary structure. In constrast, the corresponding Pt(II) complexes are able to interact with DNA and modify its secondary structure. Complexes PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) and PtCl2(dab-phe) behave in the same direction as cisplatin, forming cis-bifunctional intrastrand adducts that probably open the double helix. The other complexes, PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2), interact with DNA generating a BC transformation with increasing winding of the double helix by rotation of the bases. The influence of the complex structure in the effect on the secondary structure of DNA has been proved. Firstly, a difference in the behaviour exists depending on the ring size, so complexes with (dab) ligand cause bigger modifications. This kind of behaviour is also seen between complexes with ester groups at the C-terminus and complexes with carboxylic group. Thus, there is a greater effect in the secondary structure of the DNA in those complexes that have the (dab) ligand and a protonated carboxylate group.The interaction between the platinum complexes and 5'-GMP has been studied by 1H-NMR, following the variation of H8 signals from 5'-GMP. It has been demonstrated that all complexes covalently interact with 5'-GMP through the N7 of the base, as cisplatin do.The effect generated by free ligands and their Pt(II) complexes in the tertiary structure of pBR322 DNA has been determined by agarose gel electrophoresis and atomic force microscopy (AFM). Generally, the free ligands studied generate an increase of DNA aggregation and a slight coiling of the double helix, due to their possibility of forming hydrogen bonds with the DNA bases through different functional groups of their structure. The Pt(II) complexes generate an important coiling and aggregation of DNA, probably due to the covalent binding Pt-DNA and hydrogen bond interactions through their ligands.The cytotoxic activity of the Pt(II) complexes has been evaluated through cell proliferation assays in A431, HeLa and HL-60 cell lines using different incubation times (24h, 48h, 72h). The water-soluble complexes, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), show antitumor activity in a dose- and time- dependent manner, gradually decreasing the cell survival percentage when the complex concentration increase, in the same direction as carboplatin. All these complexes present the highest activity at long incubation times and high complex concentration. The alanine complexes, PtCl2(dap-ala) and PtCl2(dab-ala) are the most active and those of phenylalanine are the less active, probably due to the ligand size, which can make its transport through cell membrane more difficult.The water-insoluble complexes, PtCl2(Etdap) and PtCl2(Etdab), apparently do not show antitumor activity due to the presence of 12% DMSO necessary por solving these complexes. In these conditions they do not cause a decrease in cell survival. The DMSO could interact with platinum, displacing the labile ligands of the complex and not allowing it to interact with DNA. Complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) is also insoluble in water, but can be dissolved in 2% DMSO solution. Cell proliferation assays show that the free peptide, ASTTTNYT-NH2, and the platinum complex are both active. The activity of the complex is higher than the free peptide, probably because platinum can covalently interact with DNA and increase the cytotoxic effect. This result suggest that the ligand can act as a carrier ligand and make the interaction metal-DNA be easier.Flow cytometry assays have demonstrated that cell death generated by the complexes synthesized is apoptosis. Agarose gel electrophoresis of extracted DNA show a classical 200-base pair integer oligonucleosome ladder.A new trinuclear Pt(II) complex, {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2} being Me2Bpy= 4,4'-dimethyl-2,2'-dipyridyl, has been synthesized and characterized. The X-ray diffraction of its structure shows the existence of an intramolecular Pt-Pt interaction of 3.474 Å.

Se presenta una propuesta de diseño de cabina de pilotaje de aviones cuyo objetivo es ayudar la adaptación de los pilotos al pilotaje de los aviones de pasajeros de tipo glass-cockpit. Se acompaña esta propuesta de una descripción de conjunto de la relación piloto-avión tal como evoluciona desde que el piloto aprende a pilotar la primera avioneta de escuela hasta que aborda los aviones de transporte de pasajeros. Esta descripción abarca elementos cognitivos y afectivo-emocionales de la relación persona-máquina.Para realizar esta propuesta se efectúa en primer lugar una búsqueda de información que incluye a la vez fuentes escritas y fuentes orales. Las fuentes de información escritas son estudios del glass-cockpit realizados desde la ergonomía, la psicología cognitiva y la socio-antropología, y textos escritos por un constructor de glass-cockpit y por pilotos. Las fuentes orales son entrevistas a ergónomos que estudian el glass-cockpit, pilotos de glass-cockpit y médicos de pilotos de glass-cockpit.En segundo lugar, se realizan: - entrevistas cualitativas en profundidad a pilotos- acompañamiento y observación de estos pilotos a bordo, durante vuelos- ejercicios de dibujo: se solicita a los pilotos que indiquen, en una reconstitución gráfica de la cabina, en qué partes de la cabina (en qué instrumentos, mandos, zonas...) sienten ruido, vibración, sensación de movimiento, sensación de control, sensación de placer y de tensión.Se realizan estas indagaciones en pilotos situados en distintos momentos de su recorrido profesional (desde el aprendizaje inicial en escuela de pilotaje hasta el trabajo cotidiano en glass-cockpit de compañías aéreas) ya que el glass-cockpit no es el primer avión del piloto: este aparato será pilotado respecto a un 'pasado' hecho de otros aviones, pasado que influirá tanto a nivel cognitivo como emocional. Importa por tanto conocer este pasado para tener una visión más completa de la relación global piloto-avión. Las indagaciones efectuadas permiten saber en qué consiste aprender a pilotar un avión, y la importancia de su control; se obtiene también una visión preliminar del conjunto de las exigencias cognitivas y emocionales relacionadas con el pilotaje. En base a los datos recogidos, se elabora una propuesta de diseño de cabina de pilotaje con propuestas alternativas para todos aquellos elementos del glass-cockpit que han recibido comentarios negativos en las entrevistas y en la literatura. Se presenta esta propuesta a pilotos de glass-cockpit para su evaluación. Es percibida como una herramienta de formación para hacer que el paso entre las avionetas bimotor (de escuela, o de las primeras experiencias profesionales) y los glass-cockpit resulte menos difícil para los pilotos. El diseño propuesto se podría instalar en las avionetas bimotor, o reproducir en simuladores de formación. / A cockpit layout aimed at helping pilots' adaptation to glass-cockpit airliners is presented, as well as a description of the pilot-aircraft relationship as it evolves since the first single-propeller aircraft used at the beginning of flight training, up to glass-cockpits flown in airlines. The description shows cognitive and affective elements of the person-machine relationship.To realize the layout and the description an information search was fulfilled. Its first step involved the gathering of written and oral data. Written data consulted were the ergonomic, psychologic and socio-anthropologic existing analysis of glass-cockpits, as well as texts made by a glass-cockpit builder and by pilots. Oral data was derived from interviews made to ergonomists studying glass-cockpits, glass-cockpit pilots, and physicians of glass-cockpit pilots.The second step of information gathering involved:- qualitative interviews to pilots- accompanying the interviewed pilots on board aircraft- the realization of specific drawings: the pilots were asked to show, in a graphic representation of the cockpit, where (in which instruments, controls, zones...) they felt noise, vibration, the feeling of movement, the feeling of control, pleasure, and stress.These inquiries were made with pilots placed at different moments of a professional career (students flying single-propeller training aircraft, intermediates flying twin propellers, and full professional pilots flying classic jetliners and glass-cockpits). As glass-cockpits are not the first airplanes flown in a career, they will be used under the cognitive and affective influence of a 'past' made of several airplanes. It was thus important to know this past in order to derive a fuller vision of the pilot-aircraft relationship.The information gathered enabled to better describe what implies learning to fly and the importance of controlling an aircraft, both from a cognitive and an affective point of view. A cockpit layout was designed, featuring alternative designs for all those glass-cockpit elements that received negative feedback in the interviews and in the literature. The proposed layout was assessed by glass-cockpit pilots. They saw it as a training tool to lessen the complexity gap that the pilots have to overcome when transitioning, in their careers, from twin propeller aircraft to glass-cockpits. This layout could in the future be fitted to propeller aircraft used for training or could be reproduced in flight training simulators.

Aquest treball consisteix en la realització d'un estudi detallat d'una situació didàctica escolar creada a l'entorn de jocs de taula per a l'aprenentatge de continguts matemàtics duta a terme a un segon curs de primària. La investigació, conduïda des d'una lògica interpretativa, consisteix en realitzar un estudi en profunditat d'un cas concret. La finalitat principal és la de realitzar descripcions detallades i complexes dels elements que la integren i de les interrelacions que es donen entre aquests elements.La hipòtesis general és que en el marc escolar els jocs de taula, poden generar situacions de treball en petit grup en les quals apareguin oportunitats d'aprenentatge matemàtic relacionades amb el càlcul mental i amb els processos de resolució de problemes, mantenint sentit i funcionalitat propis d'una situació de joc. A més a més, en aquestes situacions, la interacció que s'estableix entre els alumnes i, entre ells i la mestra, poden apropar-se molt a una situació d'interacció constructiva, segons el marc teòric de la concepció constructivista.Els objectius del treball són: Descriure i explicar el que succeeix en l'activitat d'ensenyament i aprenentatge anomenada el taller de jocs i matemàtiques. Identificar i mostrar les relacions entre la situació didàctica estudiada i alguns processos d'ensenyament i d'aprenentatge de continguts matemàtics. Identificar indicadors interpretables com a mecanismes d'influència educativa de la mestra cap els alumnes i dels alumnes entre ells. Utilitzar i aplicar un model d'anàlisi ja existent, ajustant-lo i adequant-lo a la nostra realitat.L'anàlisi qualitativa i quantitativa centrada en l'evolució de les actuacions dels participants, es realitza a partir de la utilització del model conceptual i metodològic per a l'anàlisi d'alguns mecanismes d'influència educativa que operen en la interactivitat. (C. Coll)L'anàlisi realitzada centrada en tres fases successives de la interactivitat aporta nombroses evidències que es reuneixen i relacionen formen el corpus principal del capítol de resultats. Alguns resultats rellevants de la tesi són: l'encert pel que fa a la utilització del model d'anàlisi utilitzat per aconseguir els objectius proposats. Quant a l'estudi dels continguts matemàtics presents a la situació didàctica estudiada els resultats posen de relleu la identificació de diferents continguts matemàtics susceptibles de ser el nucli central d'aprenentatge. L'encert metodològic didàctic que suposa la utilització d'un determinat tipus de joc de taula per a augmentar la capacitat i la rapidesa en el càlcul mental dels alumnes de segon curs de primària. Així com la presència, en la situació didàctica estudiada, de "situacions problema", la resolució de les quals per part dels alumnes, requereix la utilització de conceptes i procediments matemàtics. En relació a la influencia educativa que exerceix la mestra la tesis posa de relleu que la aquesta cedeix i traspassa progressivament el control y la responsabilitat de l'aprenentatge als alumnes per mitjà de la variació qualitativa i quantitativa de les seves actuacions. També s'han identificat algunes estratègies particulars utilitzades per la mestra que formen part del mecanisme d'influència educativa i encaminades a la cessió del control. En relació a la influencia educativa que exerceixen els alumnes entre si cal destacar l'evidència de l'augment de la capacitat dels alumnes per donar i acceptar ajudes mútues i utilitzar aquestes ajudes en su propi procés de aprendizaje. També s'han identificat algunes estratègies particulars utilitzades pels alumnes en el procés de acceptació de les ajudes i de guiatge per part dels companys. / Este trabajo consiste en un estudio detallado de una situación didáctica escolar creada al rededor de juegos de mesa para el aprendizaje de contenidos matemáticos llevada a cabo en segundo de primaria. La investigación, conducida desde una lógica interpretativa, consiste en realizar un estudio en profundidad de un caso concreto. La finalidad principal es establecer descripciones detalladas y complejas de los elementos que la integran y de les interrelaciones que se dan entre dichos elementos.La hipótesis general es que en el marco escolar los juegos de mesa pueden generar situaciones de trabajo en pequeño grupo en las cuales aparezcan oportunidades de aprendizaje matemático relacionados con el cálculo mental y con procesos de resolución de problemas, manteniendo el sentido y funcionalidad propio de una situación de juego. Además el tipo de interacción que se establece entre los alumnos y entre ellos y la maestra pueden acercarse mucho a una situación de interacción constructiva, según el marco teórico de la concepción constructivista. Los objetivos del trabajo son: Describir y explicar lo que sucede en la actividad de enseñanza y aprendizaje: el taller de jocs i matemàtiques. Identificar y mostrar relaciones entre la situación didáctica estudiada y algunos procesos de enseñanza y aprendizaje de contenidos matemáticos. Identificar indicadores interpretables como mecanismos de influencia educativa de la maestra hacia los alumnos y de los alumnos entre ellos. Utilizar y aplicar un modelo de análisis ya existente, ajustándolo y adecuándolo a nuestra realidad. El análisis cualitativo y cuantitativo centrado en la evolución de las actuaciones de los participantes, se realiza a partir de la utilización del modelo conceptual y metodologico para el análisis de algunos mecanismos de influencia educativa que operan en la interactividad. (C. Coll)El análisis realizado centrado en tres fases sucesivas de la interactividad aporta numerosas evidencias que se reúnen y se relacionan formando el corpus principal del capítulo de resultados. Algunos resultados relevantes de la tesis son: El acierto en la utilización del modelo de análisis utilizado para conseguir los objetivos propuestos. Respecto al estudio de los contenidos matemáticos presentes en la situación didáctica estudiada los resultados ponen de relieve la identificación de distintos contenidos matemáticos susceptibles de ser el núcleo central de aprendizaje. El acierto metodológico didáctico que supone la utilización de un determinado tipo de juego de mesa para aumentar la capacidad y la rapidez en el cálculo mental de los alumnos de segundo curso de primaria. Así como la presencia, en la situación didáctica estudiada, de "situaciones problema", la resolución de les cuales por parte de los alumnos, requiere la utilización de conceptos y procedimientos matemáticos. En relación a la influencia educativa que ejerce la maestra la tesis pone de relieve que la maestra cede y traspasa progresivamente el control y la responsabilidad del aprendizaje a los alumnos mediante la variación cualitativa y cuantitativa de sus actuaciones. También se han identificado algunas estrategias particulares utilizadas por la maestra que forman parte del mecanismo de influencia educativa encaminadas a la cesión del control. En relación a la influencia educativa que ejercen los alumnos entre si cabe destacar la evidencia del aumento de la capacidad de los alumnos para ejercer ayudas mutuas y de aceptar y utilizar estas ayudas en su propio proceso de aprendizaje. También se han identificado algunas estrategias utilizadas por los alumnos en el proceso de aceptación de las ayudas y guía por parte de los compañeros. / This thesis is a detailed study of a didactic situation in primary education. The basis of the thesis is the process of learning mathematical contents through the use of board games with primary school children aged seven to eight. The research, which adopts an interpretative approach, makes a thorough analysis of a specific case. The main aim was to make detailed and complex descriptions of the elements that form the aforementioned situation, as well as the interaction between these elements.The general hypothesis is that the use of board games in small groups can generate opportunities for the learning of mathematics such as mental arithmetic and mathematical problem solving. The thesis also maintains that both teacher/student interaction and student/student interaction can be considered from a constructivist point of view.The main aims of this research are: to describe and explain teaching and learning processes when using board games; to identify the relationship between the didactic situation studied and the teaching/learning processes of mathematical contents; to identify strategies used by the teacher to exert influence over the students, as well as mechanisms of educational influence used between the students themselves; to use and apply an existing method of analysis, adapting it to a real life situation.The quantitative and qualitative analysis focused on the evolution of student/teacher action and was carried out using the Conceptual and Methodological model for the analysis of Mechanisms of educational influence.Some relevant conclusions of the thesis are the following(a) In relation to mathematical contents:Certain mathematical contents are crucial to the learning process. The suitability of certain types of board game to increase the capacity and speed of mental arithmetic and problem solving by pupils at primary school. The appearance of "problem situations" which require the pupils to use mathematical concepts and processes.(b) In relation to the teacher's educational influence:The thesis emphasizes how the teacher transfers control and responsibility for the learning process to the students by varying the quality and quantity of his/her actions. The thesis also identifies certain strategies of educational influence that lead to the cession of control by the teacher. (c) In relation to the educational influence between the students:The analysis of the interaction between pupils shows an increase in their capacity to give and accept help from each other, and to use this help in their own learning process. The thesis also identifies and describes certain strategies used by the students when accepting help and guidance from other classmates.

Pendent / En esta comunicación se presenta un sistema de intepretación de escenas tridimensionales a partir de dibujos lineales a mano alzada (croquis), que constituye los niveles inferior y medio de un sistema más amplio ara la reconstrucción de objectos tridimensionales. El tipo de objectos considerado en el sistema se basa en superfícies, pudiendo aceptar sólidos si las superfícies delimitan el interior y exterior del objeto. El dominio de objetos corresponde al mundo de Origami enunciado como hasta tres superfícies por cada vértice. La adquisición de la imágen se realiza por medios ópticos (cámara, scanner, etc...). Este proyecto propone una interface usuario-sistema para la creación de escenas tridimensionales en sistemas CAD. Se formulan un conjunto de asunciones que delimitan el ámbito considerado en el sistema. Se hace un estudio de los niveles inferior y medio del sistema. El primero de ellos realiza una extracción de las características del dibujo lineal, mientras el nivel medio hace un análisis cualitativo el dibujo considerándolo como representación de un objeto tridimensional.

Per tal de millorar la qualitat del treball col·laboratiu dels alumnes amb l'ordinador cal parar atenció a la natura de les seves interaccions durant els processos de lectura i escriptura. En aquesta investigació presentem i il·lustrem un mètode d'anàlisi relativament nou basat en l'anàlisi funcional de la llengua. A més de l'anàlisi interpersonal també és interessant investigar com les transcripcions reflecteixen la manera com es construeix la situació d'ensenyament i aprenentatge així com les normes i negociacions dels estudiants per donar forma a la interacció a cada moment.La tesi s'ha estructurat en set parts diferents. La primera, dividida en cinc capítols, dóna una visió de les investigacions actuals sobre la interacció a l'aula i l'aprenentatge de llengües en contextos CALL. Aquest marc teòric es descriu a partir d'un enfocament sociocultural de l'aprenentatge així com des de la lingüística aplicada.A la segona part de la tesi es presenta el seu objectiu principal així com les preguntes d'investigació. Malgrat que les nostres dades sorgeixen de dues situacions diferents -estudi de cas i entrevistes a professors- hem de dir que la informació més rellevant per a la tesi surt de la primera d'elles.La tercera part té a veure amb la metodologia. En aquesta part s'intenta explicar com vam explorar diferents corrents per poder establir un sistema de categories adequat per a l'anàlisi de les dades emergents a l'estudi de cas: anàlisi del discurs, anàlisi de la conversa, tipus de conversa a partir del projecte SLANT (Spoken Language and New Technologies) i en especial el sistema d'anàlisi funcional basat en els estudis de Halliday i Hassan. A la quarta part de la tesi es descriu l'estudi de cas per investigar el tipus d'interacció d'una parella d'alumnes de 2nd d'ESO durant el procés de treball col·laboratiu basat en una tasca amb una aplicació informàtica concreta: una WebQuest de Ciències Naturals en Anglès. L'estudi para una especial atenció a les dinàmiques socials i cognitives dels alumnes relacionades amb els processos de lectura i escriptura. També es té en compte el rol del professor com a dissenyador de la situació d'aprenentatge basada en l'ús de l'ordinador i com a observador participatiu en les activitats centrades en els aprenents. Per a l'obtenció de dades es van enregistrar les interaccions verbals i no verbals dels alumnes i del professor amb vídeo així com els seus moviments a la pantalla de l'ordinador. Posteriorment es va transcriure tota aquesta informació i se li va aplicar el sistema funcional d'anàlisi de la llengua adaptat al nostre estudi.A la cinquena part la investigació es centra en tres entrevistes a professors de llengua anglesa per conèixer les seves creences i opinions sobre el treball col·laboratiu dels alumnes i l'ús de les TIC. Personalment crec que és justament aquesta projecció pragmàtica la que dóna sentit a qualsevol investigació dins l'àmbit educatiu. Com a autor d'aquesta tesi el meu desig és que aquesta publicació ofereixi al lector noves perspectives dins la investigació de la interacció dels alumnes treballant amb una llengua estrangera a través d'una aplicació informàtica interdisciplinària. L'estudi de cas i les entrevistes a professors amb les seves qüestions i mètodes específics, intenten proporcionar més informació sobre els processos i condicions per poder dissenyar i crear aplicacions informàtiques que promoguin ambients d'aprenentatge autònom i col·laboratiu. / This thesis has been structured into seven distinct parts. The first part, divided into five chapters, provides an overview of current research on classroom interaction and foreign language learning in CALL contexts. This theoretical framework is described and located in socio-culturally based ideas of learning.In the second part of the thesis a description of the main goal and research questions are provided. Although I collect data from two different situations -case study and teachers' interviews- I must say that the most relevant findings for my main research question come from the former one.The third part deals with methodology. In this part I try to explain how different approaches to establish a suitable set of categories to analyse the case study data were explored. It specially introduces and describes the emergence of a new analytic framework: the functional analysis system.In the fourth part I describe the case study investigating the nature of a pair of students' interaction -2nd of ESO- during four sessions in the process of a collaborative task-based work assisted by a computer application: a Science WebQuest in English. The study pays special attention to the social and cognitive dynamics in the students' collaborative reading and writing processes. Another focus is also to consider the role of the teacher as a designer of the computer-based learning situation as well as participant in student centred learning activities. In the fifth part some interviews to know about teachers' beliefs and opinions on collaborative work and the use of ICT are presented. Personally, I think pragmatism is what really makes sense to this research. As the author of this thesis, I hope this publication offers the reader new insights into research on students' interaction and foreign language teaching and learning throughout an interdisciplinary computer application. The case study and the teachers' interviews with their specific research questions and methods, are aimed at providing more information about the processes and conditions for designing and creating computer applications that foster collaborative and autonomous learning environments.