International trade ties the world together and is hypothetically fair and equal. In reality, it is highly asymmetrical and poses a significant challenge for developing countries. A massive sea change occurred in the international trade regime during the Uruguay Round of negotiations of the General Agreement on Tariffs and Trade (GATT) from 1986 to 1994. Developing countries as a whole began to embrace liberal trade policies which seemed to be the only alternative to failing import substitution industrialization (ISI). An historical comparative account describing and explaining this transformation of developing countries’ attitudes toward the GATT is used in this dissertation to provide an alternative explanation for the transition of developing countries from having little interest in the Uruguay Round of GATT negotiations to sharply changing course and adopting neo-liberal policies which supported the conclusion of the Round. Three theoretical approaches seek to explain why this change occurred, including: liberal trade theory (economic reforms), dependency theory (external forces) and constructivism (the role epistemic communities). The Uruguay Round negotiations were dynamic and heavily influenced by two power-house developing economies, India and Brazil, who were initially opposed to the Round itself. Kenya found itself in a starkly different situation with minimal ability to participate or influence negotiations. These three countries constitute the study’s illustrative case studies. As negotiations progressed, India and Brazil changed course and agreed to the Round’s ‘single-undertaking’ and the ‘inequitable Grand Bargain’ between the developed and developing economies. This subsequently led to other developing countries following suit through a powerful demonstration effect in a trade-off between the inclusion of trade in services and intellectual property for reforms in agriculture and textiles & clothing. While economic reforms began to occur and attitudes began to change during the Uruguay Round itself, assessing developing countries during the Round found that no single theoretical approach can explain developing countries’ transformation; rather each had their own trajectory for their economic reforms. A multi-dimensional conclusion provides the most comprehensive account of this transformation of the global trade regime.

In this thesis, we focus on interference cancelling (IC) detectors for advanced communication systems. The contents of this thesis is divided into the following four parts: 1. Multiuser interference (MUI) cancellation in uplink orthogonal frequency division multiple access (OFDMA). 2. Inter-carrier interference (ICI) and inter-symbol interference (ISI) cancellation in space-frequency block coded OFDM (SFBC-OFDM). 3. Single-symbol decodability (SSD) of distributed space-time block codes (DSTBC) in partially-coherent cooperative networks with amplify-and-forward protocol at the relays 4. Interference cancellation in cooperative SFBC-OFDM networks with amplify-and-forward (AF) and decode-and-forward (DF) protocols at the relays. In uplink OFDMA systems, MUI occurs due to different carrier frequency offsets of different users at the receiver. In the first part of the thesis, we present a weighted multistage linear parallel interference cancellation approach to mitigate the effect of this MUI in uplink OFDMA. We also present a minimum mean square error (MMSE) based approach to MUI cancellation in uplink OFDMA. We present a recursion to approach the MMSE solution and show structure-wise and performance-wise comparison with other detectors in the literature. Use of SFBC-OFDM signals is advantageous in high-mobility broadband wireless access, where the channel is highly time- as well as frequency-selective because of which the receiver experiences both ISI as well as ICI. In the second part of the thesis, we are concerned with the detection of SFBC-OFDM signals on time- and frequency-selective MIMO channels. Specifically, we propose and evaluate the performance of an interference cancelling receiver for SFBC-OFDM, which alleviates the effects of ISI and ICI in highly time- and frequency-selective channels The benefits of MIMO techniques can be made possible to user nodes having a single transmit antenna through cooperation among different nodes. In the third part of the thesis, we derive a new set of conditions for a distributed DSTBC to be SSD for a partially-coherent relay channel (PCRC), where the relays have only the phase information of the source-to-relay channels. We also establish several properties of SSD codes for PCRC. In the last part of the thesis, we consider cooperative SFBC-OFDM networks with AF and DF protocols at the relays. In cooperative SFBC-OFDM networks that employ DF protocol, i) ISI occurs at the destination due to violation of the `quasi-static' assumption because of the frequency selectivity of the relay-to-destination channels, and ii) ICI occurs due to imperfect carrier synchronization between the relay nodes and the destination, both of which result in error-floors in the bit error performance at the destination. We propose an interference cancellation algorithm for this system at the destination node, and show that the proposed algorithm effectively mitigates the ISI and ICI effects.

Sammanfattning Syftet med studien var att skapa en deskriptiv bild över de tre utvalda sårbarhetsfaktorer (tävlingsoro, sömnsvårigheter och fysiska skador) samt undersöka eventuella samband och skillnader mellan dessa gällande elever som läser specialidrott på Riksidrottsgymnasium (RIG). Studiens frågeställningar var: 1) Vilken fysisk skadefrekvens (överbelastning respektive traumatisk skada) har RIG-elever haft under det senaste året? 2) I vilken grad upplever RIG-elever tävlingsoro inför och under tävling/match? 3) I vilken grad upplever RIG-elever sömnsvårigheter? 4) Vilka samband eller skillnader finns mellan de tre valda sårbarhetsfaktorerna? 5) Vilka skillnader i skadefrekvens, skadetyp, sömnsvårigheter och tävlingsoro finns mellan årskurserna? Metod Elektronisk enkätundersökning användes som verktyg för mätbara data genom slutna enkätfrågor. De formulär som använts för den elektroniska enkätundersökningen var CSAI-2 (tävlingsoro), ISI (Sömnsvårigheter) samt fysisk skadefrånvaro enligt definition av Tranæus (2013). Inbjudan till att delta i studien skickades ut till samtliga RIG i Sverige, totalt 40 skolor. Av dessa tackade 18 skolor ja till deltagande, 8 tackade nej och 14 svarade inte på inbjudan. Av den totala populationen deltog 336 riksidrottsgymnasieelever från 24 olika idrotter. Svaren från enkäten presenteras dels i deskriptiv kvantitativ karaktär och dels i en analytisk del. Resultat Inom populationen hade 70 procent varit frånvarande på grund av fysiska skador under året (48 procent på grund av en överbelastnings- och 22 procent på grund av en traumatisk skada), varav 41 procent var frånvarande från träning, tävling eller match längre än en vecka.  Markanta sömnbesvär rapporterades hos 15 procent av eleverna. På CSAI-2 skalan hade självförtroende ett medelvärde på 22,3 ± 5,9 poäng, somatisk oro 18,6 ± 5,6 poäng, kognitiv oro 17,6 ± 4,8 poäng. Statistiska analysen visade signifikanta samband mellan skadefrånvaro, ISI och CSAI-2, förutom mellan somatisk oro och skadefrånvaro. Inga signifikanta skillnader i någon aspekt fanns mellan årskurserna. Slutsats Studiens slutsats är att fysiska skador har ett samband med sömnstörningar och att tävlingsoro korrelerar med både fysiska skador och sömnen negativt. Resultatet kan hjälpa lärare och tränare att få förståelse för dessa faktorer kan behöva uppmärksammas i starten av unga elitidrottares uppväxt. / Abstract The aim of this study was to get a descriptive view of the area and to investigate possible relationships/differences between the three selected vulnerability factors for students who study sports at a Riksidrottsgymnasium (RIG). The study aimed to answer the following questions: 1) To what physical injury rate (overload or traumatic injury) have RIG students had in the past year? 2) To what extent do RIG students experience anxiety before and during competition / match? 3) To what extent do RIG students experience sleep difficulties? 4) What are the relationships or differences between the three selected vulnerabilities? 5) What differences in rate of injury, type of injury, insomnia and anxiety are between grades? Method Electronic survey was used as a tool for measurable data through closed questionnaires. The form that the study used for the electronic survey was CSAI-2 (Anxiety), ISI (Injury) and physical injury severity according to the same definition as Tranæus (2013). The invitation to participate in the study was sent to all RIGs in Sweden, a total of 40 schools. Out of these 40 schools 18 schools accepted to participate in the study, 8 schools voted to not participate and 14 did not respond. Of the total population, 336 high school athletics students participated in 24 different sports. The answers from the questionnaire are presented in a descriptive quantitative character and an analytical part. Results In the population, 70 percent were absent due to physical injuries, of which 41 percent were absent from training, competition or match longer than one week. 48 percent of all students had an overload injury and 22 percent traumatic injury in the past year. 15 percent showed significant sleep disorders. Self-confidence had an average of 22.3 ± 5.9 points, somatic concern, 18.6 ± 5.6 points, cognitive concern, 17.6 ± 4.8 points. Statistical analysis showed significant results between injury absence, ISI and CSAI-2 aside from somatic concern and injuries. Regarding differences between grades, the results showed no diferences in any aspects. Conclusion The conclusion of this study is that physical injuries are associated with sleep disorders and that anxiety is correlated negatively with both physical injuries and sleep. The result can help teachers and coaches to understand these factors may need to be noted at the start of young elite athletes.

[ES] Los centros biomédicos de la Comunitat Valenciana investigan mucho sobre salud, pero se sabe menos sobre quiénes desarrollan y financian esa investigación biomédica, objeto de estudio de la presente tesis. Nuestro trabajo analiza indicadores bibliométricos, que ofrecen resultados estadísticamente significativos cuando la muestra es grande, verificables y reproducibles. Ahora bien, son meramente cuantitativos, parciales, convergentes y relativos. Quienes trabajan en centros de investigación de Alicante, Castellón o Valencia publican cada año cerca de 2.000 artículos y revisiones incardinados en las 68 disciplinas más estrechamente vinculadas a la salud, de acuerdo con el análisis de los registros publicados entre 2008 y 2015. Los investigadores de la Comunitat Valenciana escriben más artículos que revisiones (91% frente a 9%) y, en 6 de cada 10 casos, se indica la fuente de financiación. La producción científica crece año tras año no solo por el aumento del número de revistas que salen al mercado o porque cada vez se indizan más. Ese incremento se apoya sobre todo en los artículos, no tanto en las revisiones. La investigación biomédica se escribe en inglés (88% de las publicaciones analizadas). El predominio de la lengua de Shakespeare va a más año tras año. El segundo idioma, sobre todo en los documentos sin financiación, es el español. Los artículos y revisiones con autoría valenciana se publicaron entre 2008 y 2015 en 2.359 revistas de 50 países diferentes (sólo 37 de ellas se editan en España). La revista española con más artículos publicados durante el periodo de estudio es Nutrición Hospitalaria. La revista extranjera, Food Chemistry. Estados Unidos e Inglaterra son los países que editan más revistas con producción de autoría valenciana aunque, cuando no hay financiación, es España. Los 17.437 trabajos descargados de la WoS y publicados entre 2008 y 2015 los firman autores/as adscritos a 343 centros de investigación (33% es del sector privado y el 25% se relaciona con la sanidad pública). Ahora bien, el mundo académico, no el hospitalario, es la cuna del saber biomédico, con la Universitat de València como centro que más producción científica acumula en el periodo. La autoría corresponde a un único centro de investigación en tres de cada cuatro trabajos y lo más habitual es que haya varios firmantes, no uno solo. La investigación biomédica valenciana la paga la administración pública, asociaciones, la Universidad, la banca, los laboratorios o las sociedades científicas¿ unas 3.400 agencias financiadoras entre 2008-2015. La que más producción biomédica sufraga es el Instituto de Salud Carlos III. La financiación alternativa no se refleja todavía en la WoS. Respecto a la influencia de sus obras, la Universitat de València es la que más citas acumula, pero los más eficientes son el Instituto de Neurociencias de Alicante y el Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Casi todos los documentos estudiados (89%) han recibido al menos una cita. Para documentos con financiación, la revista que más citas acumula, en términos absolutos, es Blood y, en términos relativos, Autophagy. Cuando no hay fondos, las revistas que destacan son Journal of Hypertension en términos absolutos y Annual Review of Cell and Development Biology, respectivamente.Las revistas editadas en Estados Unidos e Inglaterra son las que tienen más visibilidad e impacto. Además, la mitad de los trabajos estudiados se sitúan en los tres primeros cuartiles. Finalmente, las áreas temáticas con más artículos publicados son Bioquímica y Biología Molecular y Oncología, campos donde trabajan grupos potentes de profesionales. Sobre indicadores los mixtos, destaca el peso de las instituciones investigadoras privadas en la provincia de Valencia cuando, en término autonómicos, la sanidad pública y el mundo académico concentran el 82% de producción y el 34% de citas. Además, Castellón supera a Alicante en número absoluto de citas. / [CA] Els centres biomèdics de la Comunitat Valenciana investiguen molt sobre salut, però se sap menys sobre qui desenvolupa i financia els treballs de recerca biomèdica, objecte d'estudi de la present tesi. El nostre treball analitza indicadors bibliomètrics, que ofereixen resultats estadísticament significatius quan la mostra és gran, verificables i reproduïbles. Ara bé, són merament quantitatius, no qualitatius, parcials, convergents i relatius. Els profesionals que treballen en centres d'investigació d'Alacant, Castelló o València publiquen cada any prop de 2.000 articles i revisions incardinats en les 68 disciplines més estretament vinculades a la salut, d'acord amb l'anàlisi dels registres publicats entre 2008 i 2015. Els investigadors de la Comunitat Valenciana escriuen més articles que revisions (91% enfront de 9%) i, en 6 de cada 10 casos, s'indica la font de finançament. La producció científica creix any rere any no sols per l'augment del nombre de revistes que ixen al mercat o perquè cada vegada s'indexen més. Aqueix increment es recolza sobretot en els articles, no tant en les revisions. La investigació biomèdica s'escriu en anglés (és la llengua del 88% de les publicacions analitzades). El predomini de la llengua de Shakespeare va a més any rere any. El segon idioma, especialment en els documents sense finançament, és l'espanyol. Els articles i revisions amb autoria valenciana es van publicar entre 2008 i 2015 en 2.359 revistes de 50 països diferents (només 37 d'elles s'editen a Espanya). La revista espanyola amb més articles publicats durant el període d'estudi és Nutrició Hospitalària. La revista estrangera, Food Chemistry. Els Estats Units i Anglaterra són els països que editen més revistes amb producció d'autoria valenciana encara que, quan no hi ha finançament, és Espanya. Els 17.437 treballs descarregats de la WoS i publicats entre 2008 i 2015 els signen autors/as adscrits a 343 centres d'investigació (33% és del sector privat i el 25% es relaciona amb la sanitat pública). Ara bé, el món acadèmic, no l'hospitalari, és el bressol del saber biomèdic, amb la Universitat de València com a centre que més producció científica acumula en el període. L'autoria correspon a un únic centre d'investigació en tres de cada quatre treballs i el més habitual és que hi haja diversos signants, no un només. La investigació biomèdica valenciana la paga l'administració pública, associacions, la Universitat, la banca, els laboratoris o les societats científiques¿ unes 3.400 agències finançadores entre 2008-2015. La que més producció biomèdica sufraga és l'Institut de Salut Carles III. El finançament alternatiu no es reflecteix encara en la WoS. Respecte a la influència de les seues obres, la Universitat de València és la que més cites acumula, però els més eficients són l'Institut de Neurociències d'Alacant i el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF). Quasi tots els documents estudiats (89%) han rebut almenys una cita. Per a documents amb finançament, la revista que més cites acumula, en termes absoluts, és Blood i, en termes relatius, Autophagy. Quan no hi ha fons, les revistes que destaquen són Journal of Hypertension en termes absoluts i Annual Review of Cell and Development Biology, respectivament. Les revistes editades als Estats Units i Anglaterra són les que tenen més visibilitat i impacte. A més, la meitat dels treballs estudiats se situen en els tres primers quartils. Finalment, les àrees temàtiques amb més articles publicats són Bioquímica i Biologia Molecular i Oncologia, camps on treballen grups potents de professionals. Respecte als indicadors mixtos, destaca el pes de les institucions investigadores privades a la província de València quan, en terme autonòmics, la sanitat pública i el món acadèmic concentren el 82% de la producció i el 34% de les cites. A més, Castelló supera a Alacant en nombre absolut de cites. / [EN] Biomedical centres in the Valencian Community do a lot of health research, but less is known about who develops and finances this biomedical research, which is the subject of this thesis. Our work analyses bibliometric indicators, which offer statistically significant results when the sample is large, verifiable and reproducible. However, they are merely quantitative, not qualitative, partial, convergent and relative. Those working in research centres in Alicante, Castellón and Valencia publish around 2,000 articles and reviews each year in the 68 disciplines most closely linked to health, according to an analysis of the records published between 2008 and 2015. Researchers in the Valencia Region write more articles than reviews (91% compared to 9%) and, in 6 out of 10 cases, the source of funding is indicated. Scientific production is growing year after year not only because of the increase in the number of journals that come onto the market or because they are increasingly indexed. This increase is mainly based on articles, not so much on reviews. Biomedical research is written in English (the language of 88% of the publications analysed). The predominance of Shakespeare's language is increasing year by year. The second language, especially in unfunded papers, is Spanish. Articles and reviews with Valencian authorship were published between 2008 and 2015 in 2,359 journals from 50 different countries (only 37 of them are published in Spain). The Spanish journal with the most articles published during the study period is Nutrición Hospitalaria. The foreign journal, Food Chemistry. The United States and England are the countries that publish the most journals with Valencian authorship, although when there is no funding, it is Spain. The 17,437 papers downloaded from WoS and published between 2008 and 2015 are signed by authors attached to 343 research centres (33% are from the private sector and 25% are related to public health). However, the academic world, not the hospital world, is the cradle of biomedical knowledge, with the University of Valencia as the centre that accumulated the most scientific production in the period. Authorship corresponds to a single research centre in three out of every four papers, and it is most common for there to be several authors, not just one. Valencian biomedical research is paid for by the public administration, associations, universities, banks, laboratories and scientific societies... some 3,400 funding agencies between 2008-2015. The agency that funds most biomedical production is the Instituto de Salud Carlos III. Alternative funding is not yet reflected in the WoS. Regarding the influence of its works, the University of Valencia is the one that accumulates the most citations, but the most efficient are the Instituto de Neurociencias de Alicante and the Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Almost all the documents studied (89%) have received at least one citation. For funded papers, the journal with the most citations in absolute terms is Blood and, in relative terms, Autophagy. When there is no funding, the journals that stand out are the Journal of Hypertension in absolute terms and the Annual Review of Cell and Development Biology, respectively. Journals published in the United States and England have the highest visibility and impact. In addition, half of the papers studied are in the first three quartiles. Finally, the subject areas with the most articles published are Biochemistry and Molecular Biology and Oncology, fields in which powerful groups of professionals work. Concerning the mixed indicators, the weight of private research institutions in the province of Valencia stands out, when, in regional terms, public health and the academic world account for 82% of the production and 34% of the citations. Moreover, Castellón exceeds Alicante in the absolute number of citations. / Garzón Rams, V. (2022). Tendencias de producción y financiación de la investigación biomédica en la Comunitat Valenciana. Análisis bibliométrico 2008-2015 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183880