This thesis is a collaboration with Stockholm Globe Arena Fastigher AB (SGAF) and focuses on a case study involving the multi-functional arenas Avicii Arena and Annexet in Stockholm, Sweden. The objective of this study is to investigate Key Performance Indicators (KPI) that can sufficiently measure and evaluate monthly and yearly electricity, heating and cooling consumption while considering events and visitors. Data regarding visitor and event, electricity, heating and cooling were provided by companies in agreement with SGAF, which is handled in a Data Reduction. This study identified four different KPIs to evaluate energy consumption dynamics; KPI 1: Energy consumption per event day, KPI 2: Energy consumption per visitor, KPI 3: Load Factor and KPI 4: Occupancy rate. The results showed that the monthly KPI 1 and 2 values exhibited unpredictable fluctuations hindering its ability to assess energy consumption patterns. In contrast, the annual KPI 1 and 2 were able to effectively evaluate the energy consumption which uncovered that the electricity consumption in the venues is on a downward trend. However, the heating and cooling consumption remained stagnant during the same timeframe. KPI 3 and 4 displayed efficient operation of the energy systems. Moreover, all four KPIs revealed that the energy consumption is influenced by other factor beyond visitors and events. A subsequent Correlation Analysis unveiled two additional factors, outdoor temperature and event types, affects the energy consumption which suggests potential areas for future research. / Detta examensarbete ar ett samarbete med Stockholm Globe Arena Fastigheter AB (SGAF) och fokuserar på en fallstudie som involverar de multi-funktionella arenorna Avicii Arena och Annexet i Stockholm, Sverige. Målet med denna studie är att undersöka Nyckeltal som kan mäta och utvärdera månatlig och årlig elektricitetsförbrukning, värmeförbrukning och kylförbrukning med hänsyn till evenemang och besökare. Data avseende besökare och evenemang, elförbrukning, värmeförbrukning och kylförbrukning tillhandahölls av företag i samförstånd med SGAF som hanterades i en Data Reduktion. Denna studie identifierade fyra olika nyckeltal för utvärdering av energiförbrukningen; Nyckeltal 1: Energiförbrukning per evenemangsdag, Nyckeltal 2: Energiförbrukning per besökare, Nyckeltal 3: Belastningsfaktor och Nyckeltal 4: Beläggningsgrad. Resultaten visar att de månatliga nyckeltalen 1 och 2 uppvisade förutsägbara fluktuationer som hindrade dess förmåga att bedöma energiförbrukningsmönster. Den årliga nyckeltalen 1 och 2 kunde effektivt utvärdera energiförbrukningen vilket avslöjade att elförbrukningen i anläggningarna minskar. Dock, påvisade värmeförbrukningen och kylförbrukningen oförändrade under samma tidsperiod. Nyckeltal 3 och 4 uppvisade att energisystemen i anläggningarna körs på ett effektivt sätt. Vidare, visade samtliga fyra nyckeltal att energiförbrukningen påverkas av andra faktorer utöver besökare och evenemang. En efterföljande korrelationsanalys påvisar att två ytterligare faktorer, utomhus temperatur och evenemangstyper, påverkar energiförbrukningen vilket antyder nya potentiella forskningsområden.

Course: Degree project in Supply Chain Management, Master of science within business and economics, 30 credits Title: To secure limited material for smaller enterprises - A case study on KG ListAuthors: Oskar Olsen & Axel StrandbergSupervisor: Åsa GustavssonExaminator: Peter Berling Background: In an increasingly competitive business market, the sourcing process needs to be optimized to gain advantages over competitors. Companies using limited resources suffer from not being able to secure material in different ways. Being a small enterprise also gives additional negative consequential effects. To be able to decrease the effects, working methods with solutions and key performance indicators need to be found. Smaller enterprises in the wood industry have been identified as actors suffering from the consequential effects. Purpose: The purpose of the paper is to identify negative consequential effects experienced by smaller enterprises regarding the securing of limited resources. In addition, the aim is to describe a working method with solutions and associated key performance indicators to counteract the consequential effects regarding the securing of limited resources. Research questions: RQ1: What consequences do smaller enterprises experience when securing limited material?RQ2: What solutions and key performance indicators can be applied to counteract identified consequential effects when securing limited material for smaller enterprises?Method: The paper uses a deductive approach while applying a qualitative research method with elements of quantitative data. The primary empirical data was collected by unstructured and semistructured interviews, observations and the in-depth method focus-group interviews. Results: The study shows multiple consequential effects of not being able to secure limited resources as a smaller enterprise. The three major findings were: uncertainty in supply, decreased purchasing power due to being a smaller enterprise in the industry, and being forced to import materials. The study finds working methods with solutions and associated key performance indicators to counteract each effect. With supply chain resilience the effects of uncertainty in supply decreases. The purchasing power could increase by developing supplier relationships or increase the purchase price. By outsourcing a part of or the whole production process the effects of being forced to import could be counteracted. The key performance indicators for each solution needs to be developed individually for every company and should focus on critical moments related to the consequential effects.   Keywords: Limited resources, smaller enterprises, securing resources, consequential effects, solutions, key performance indicators, KPI, sourcingprocess, purchasing power, resilience, supply chain, supplier relationships, outsourcing, supplier pool, the wood industry, oak, oak log

高階主管在面臨日益艱難的經濟情勢與經營環境〈主要是來自消費者(Customers)、競爭(Competition)及變動(Change)等3C的壓力）時，依賴傳統組織架構及報告系統來獲取決策資訊的作法，其有效性正受到強烈的質疑。高階主管資訊系統(Executive　Information Systems,EIS)可說是九○年代電腦資訊系統應用的新領域，它以易學易用的圖形使用者介面、多維分析及往下展開的特性，使高階主管能迅速存取各種攸關其企業成敗的關鍵性資訊。由於其親切易用，近年來EIS的應用更沿組織階層向下發展，成為Everyone Information Systems。在企業發展EIS日趨普遍的情況下，一套系統化的分析設計方法更形重要。 　　然而，在相關的文獻中對EIS的發展方法並沒有提出具體的執行步驟，只有概念性的描述，不易引導開發人員及高階主管將其策略理念轉換為資訊需求，而許多發展EIS失敗的例子，正是由於系統資訊需求不正確、時間與成本超出預算、操之過急及政治因素等所造成。因此實務界人士據其顧問經驗提出一個EIS快速發展方法，強調雛型系統的快速建立以爭取高階主管的持續支持及系統的後續發展。但因仍缺乏系統化的需求分析方法，系統發展者往往需經多次歷練才能領悟其中訣竅，也不易將個人經驗傳授於他人。因此雖然企業組織眾人已感受到EIS的重要性，相關的軟硬體工具也可親易用，而EIS的成功推展卻仍受到相當限制。 　　有鑑於此，本論文以符合文獻中對EIS發展方法之概念性描述的「資訊導向」觀念為基礎，並參考快速雛型系統發展方式，運用「中間擴散」(Middle-Out)方向，整合策略分析及資訊系統規劃的具體作法，發展一套結構化的EIS發展方法，稱為EISAD，含目標分析、關鍵成功要素分析、主要績效指標分析、資料分析、資料庫設計、輸出設計、轉換設計、程序及控制設計等步驟。並以金融業為例：說明此方法論的實際運用過程。以期在理論上對EIS發展方法論，及實務上對金融資訊系統應用層次之提昇有所貢獻。 / Due to the rapid changes of business environment and the increasing customer demands and competition pressure, it is getting important to have Executive Information Systems(EIS) to help executives access to high-level strategic information. Recently, EIS has even evolved down the organization hierarchy to become "Everyone Information Systems". The increasing EIS demand endues the needs for EIS development methodology. However, the literature contains only a few academic studies of EIS development methods which are broad and vague. The EIS development has not been researched in a rigorous and systematic manner. Many practitioners adopt a rapid prototyping approach to attract the executives for further support. Due to the lack of a systematic approach to help extracting the user requirements, it is usually up to the developer's experience to informally address the executives' information needs and this experience is hard to be transferred to others. In this thesis, we propose an EIS development methodology, called EISAD, based on the information-oriented concepts and middle-out system development direction. EISAD integrates related tools in strategic analysis and information systems planning as a structurized EIS development methodology. The step by step explanation of the EISAD is illustrated using a banking example.

[ES] El contexto mundial actual de competitividad global hace que las empresas deban invertir muchos de sus recursos en ofrecer productos y servicios de calidad a precios competitivos. Desde hace muchos años el cliente demanda un producto de alta calidad y puede escoger entre muchas empresas de dónde obtenerlo, lo que hace que estas deban articular los mecanismos necesarios para ofrecer el nivel de calidad requerido en sus productos/servicios invirtiendo la menor cantidad de recursos posible. En este sentido, muchas empresas llevan años aplicando técnicas o herramientas de gestión de calidad, como por ejemplo Kaizen, control estadístico de calidad o diseño de experimentos por nombrar algunas, que les ayuden a alcanzar dicho nivel de calidad. Así, es ampliamente aceptada la existencia de una correlación entre la aplicación de técnicas de Gestión de Calidad Total (TQM) y la mejora del rendimiento empresarial que dará lugar a mayores beneficios. Sin embargo, a pesar de que se pueden encontrar numerosos trabajos científicos que relacionan la aplicación de TQM y el rendimiento empresarial, entendido éste como una parte concreta de la organización tal como producción o innovación, la cuantificación del efecto de TQM sobre el rendimiento empresarial global, utilizando un enfoque estratégico y equilibrado a través de un Cuadro de Mando Integral (CMI), es un tema de investigación actual no abordado hasta el momento y que se pretende desarrollar en esta Tesis Doctoral. Con este enfoque, las empresas obtendrán información adicional relevante para la toma de decisiones, respecto a cuáles son las técnicas y elementos de TQM que más impactan en su rendimiento organizacional estratégico y equilibrado, por lo que deberían ser priorizadas. Además, la aplicación de técnicas TQM genera directamente una serie de mejoras a nivel táctico-operativo en las organizaciones, por lo que las relaciones entre las técnicas TQM, el rendimiento empresarial estratégico medido y gestionado mediante un CMI y las mejoras empresariales mencionadas, son estudiadas y analizadas en profundidad en la presente Tesis Doctoral. A tal fin, en primer lugar se efectúa un estado del arte donde se analizan publicaciones científicas relevantes para demostrar la existencia de un hueco investigador. A continuación, se diseña una propuesta metodológica de seis fases para cuantificar el impacto de los elementos de TQM sobre el rendimiento organizacional, en el contexto de un CMI y en PYMES, siendo dichas fases: Fase 1. Definición de los elementos estructurales. Fase 2. Establecimiento del equipo de trabajo. Fase 3. Selección de los elementos. Fase 4. Determinación de la técnica MCDA. Fase 5. Aplicación de la técnica MCDA. Fase 6. Análisis de resultados. Entonces, las fases de la propuesta son aplicadas a una PYME del sector del petróleo en Ecuador y se presentan los resultados obtenidos en dicha aplicación. Finalmente, se establecen una serie de conclusiones generales y se enuncian unas líneas futuras de investigación. / [CA] El context mundial actual de competitivitat global fa que les empreses hagin d'invertir molts dels seus recursos a oferir productes i serveis d'alta qualitat a preus competitius. Des de fa molts anys el client demana un producte d'alta qualitat i pot escollir entre moltes empreses d'on obtenir-lo, el que fa que aquestes hagin de articular els mecanismes necessaris per oferir el nivell de qualitat requerida en els seus productes / serveis invertint el mínim de recursos possible. En aquest sentit, moltes empreses porten anys aplicant tècniques o eines de gestió de qualitat, com ara Kaizen, control estadístic de qualitat o disseny d'experiments per nomenar algunes, que els ajudin a aconseguir aquest nivell de qualitat. Així, és àmpliament acceptada l'existència d'una correlació entre l'aplicació de tècniques de gestió de qualitat total (TQM) i el rendiment empresarial entès aquest com la millora dels productes / serveis de l'organització que donarà lloc a majors beneficis. No obstant això, tot i que es poden trobar nombrosos treballs científics que relacionen l'aplicació de TQM i el rendiment empresarial, entès aquest com una part concreta de l'organització tal com producció o innovació, la quantificació de l'efecte de TQM sobre el rendiment empresarial, utilitzant un enfocament estratègic i equilibrat a través d'un quadre de comandament integral (CMI), és un tema d'investigació actual i que es pretén desenvolupar en aquesta tesi doctoral. Amb aquest enfocament innovador, les empreses obtindran informació addicional rellevant per a la presa de decisions, respecte a quines són les tècniques i elements de TQM que més impacten en el seu rendiment organitzacional estratègic i equilibrat, de manera que haurien de ser prioritzades. A més, l'aplicació de tècniques TQM genera directament una sèrie de millores a nivell tàctic-operatiu a les organitzacions, de manera que les relacions entre les tècniques TQM, el rendiment empresarial estratègic mesurat mitjançant un CMI i les millores empresarials esmentades, són estudiades i analitzades en profunditat en la present tesi doctoral. Amb aquesta finalitat, en primer lloc es fa un estat de l'art on s'analitzen publicacions científiques rellevants per demostrar l'existència d'un buit investigador. A continuació, es dissenya una proposta metodològica de sis fases per quantificar l'impacte dels elements de TQM sobre el rendiment organitzacional, en el context d'un CMI, en PIMEs, sent aquestes fases: Fase 1. Definició dels elements estructurals. Fase 2. Establiment de l'equip de treball. Fase 3. Selecció dels elements. Fase 4. Determinació de la tècnica MCDA. Fase 5. Aplicació de la tècnica MCDA. Fase 6. Anàlisi de resultats. A continuació, les fases de la proposta són aplicades a una PIME d'al sector de l'petroli a l'Equador i es presenten els resultats obtinguts en aquesta aplicació. Finalment, s'estableixen una sèrie de conclusions generals i s'enuncien unes línies futures de recerca. / [EN] The current worldwide competitive context makes that organization are struggling to be and become competitive. Since many years ago, customers demand high-quality products and he/she might choose from many different suppliers, which makes those enterprises must articulate the necessary mechanisms to offer such a quality level. In this sense, many organizations apply techniques of quality management, e.g., Kaizen, quality statistical control or design of experiments to mention some, to help them out reaching the required quality level. Then, it is widely accepted the existence of correlation between the application of Total Quality Management (TQM) techniques and organizational performance, understanding the latter as the improvement of the products/services that leads to higher benefits. However, even though it is possible to find many scientific works that relate the application of TQM and organizational performance improvement, relating this to a specific part of the organization such as production or innovation, the quantification of the effect of TQM on performance measurement, using a Balanced Scorecard (BSC) and, therefore, at the strategic and balanced level, is a current research topic, which is intended to be developed within this PhD Thesis. With this innovative approach, organizations would obtain additional relevant information for their decision-making processes about which the most relevant TQM techniques and tools are and should, therefore, be prioritized and improved. Besides, the application of TQM techniques directly generates some specific improvements at the tactic-operative level in organizations, and then the relationships among the TQM techniques, the organizational performance measured through a BSC, and the mentioned organizational improvements are studied and analyzed in this research. Then, a state of the art if firstly developed, analyzing relevant scientific publications, to identify the research gap. The next task is to design a six-phases methodological proposal to quantify the impact of TQM elements over organizational performance in SMEs within a BSC context, being the phases: Phase 1. Definition of the structural elements. Phase 2. Establishment of the work team. Phase 3. Selection of the elements. Phase 4. Determination of the MCDA technique. Phase 5. Application of the MCDA technique. Phase 6. Analysis of results. Then, these six phases are applied to a SME of the petroleum sector in Ecuador and the main results achieved are presented. Finally, the main conclusions are stated as well as some future research possibilities. / Andrade Arteaga, CA. (2022). Desarrollo de una propuesta metodológica para medir el impacto que tiene la aplicación de prácticas de Total Quality Management sobre el rendimiento organizacional en Pymes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181511 / TESIS