La present tesi investiga el paper catalitzador de la intel·ligència emocional (IE) comportamental, sobre la relació entre la intel·ligència general, o g, i l'acompliment en la aprenentatge. La tesi comprèn tres articles empírics, encapçalats per una introducció global - on es presenta el marc teòric general - i un últim capítol dedicat a la discussió general dels resultats, limitacions, implicacions pràctiques i recomanacions per a la investigació futura. Tots els estudis es basen en la població de graduats de gestió en una escola de negocis líder a Europa. El primer article verifica la validesa i la fiabilitat de la mesura de múltiples avaluadors de comportament de la IE, l'Inventari de Competències Emocionals i Socials (ESCI), i qüestiona si hi ha certs tipus d'avaluadors (per exemple, en els contextos personals i professionals ), que són més aptes per avaluar determinades competències. Mentre verifica la hipòtesi que hi ha un ordre sistemàtic en les avaluacions, també mostra com algunes competències com la consciència de l'organització o l'autocontrol emocional són millor assessorats pels avaluadors amb una relació simètrica amb la persona (per exemple, amics, col·legues de treball). El segon article mou l'enfocament per a la relació entre la conducta de l'IE i una mesura d'intel·ligència general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), per preguntar si aquests constructes són prou divergents per assegurar la validesa discriminant de l'IE comportamental. La contribució més important d'aquesta tesi es presenta en el tercer article. Desenvolupem i vam provar un model d'interacció tasca-dependent per inspeccionar el paper moderador de la IE sobre la relació entre la intel·ligència general i l'acompliment en la aprenentatge quan dos tipus diferents de tasques, relacionades amb dos dominis cognitius antagònics – social i no social (o material) –, son realitzats. Amb base en una mostra de 864 candidats internacionals de MBA, els resultats revelen que, a part d'un efecte positiu de les competències emocionals i socials en l'exercici de professionals executius a l'aula, aquestes competències moderen la relació entre g i l’acompliment en la aprenentatge. Mentre trobem evidències que en tasques no socials, l'IE comportamental té un efecte més fort en l'acompliment en la aprenentatge dels alumnes que estan caracteritzats per un baix nivell de g, les nostres dades dan poc suport a la hipòtesi principal per la qual, en les tasques socials, la IE té un efecte catalitzador o promotor de la relació entre les capacitats cognitives i l'acompliment en l'aprenentatge. Per facilitar la discussió d'aquests resultats hem realitzat entrevistes ex-post en grups d'enfocament amb tres equips de candidats d'MBA. En aquestes entrevistes hem descobert un problema més profund relacionat amb la naturalesa individualista dels sofisticats sistemes de treball, amb els quals els candidats MBA realitzen les seves tasques d'equip. De fet, per forma a gestionar múltiples treballs, els MBA intenten minimitzar el temps d'interacció i discussió en els seus equips, i no arriben a experimentar una efectiva col·laboració entre tots, amb diàleg i intercanvi d'idees, ajudant-se uns als altres, junts en un propòsit comú d'aprenentatge. El capítol final ofereix un debat general sobre els resultats dels tres articles empírics, reconeixent les seves limitacions i debatent idees de fructíferes oportunitats per a futures investigacions. En concret, presentem implicacions pràctiques dels nostres resultats, i suggerim dissenys específics d'investigació i certs contextos en què el model d'interacció tasca-dependent podrà reunir més evidències i estimular la futura creació d'investigació innovadora. / La presente tesis investiga el papel catalizador de la inteligencia emocional (IE) comportamental, sobre la relación entre la inteligencia general, o g, y el desempeño en la aprendizaje. La tesis comprende tres artículos empíricos, encabezados por una introducción global – donde se presenta el marco teórico general- y un último capítulo dedicado a la discusión general de los resultados, limitaciones, implicaciones prácticas y recomendaciones para la investigación futura. Todos los estudios se basan en la población de graduados de gestión en una escuela de negocios líder en Europa. El primer artículo verifica la validez y la fiabilidad de la medida de múltiples evaluadores de comportamiento de la IE, el Inventario de Competencias Emocionales y Sociales (ESCI), y cuestiona si hay algunos tipos de evaluadores (ej., en los contextos personales y profesionales), que son más aptos que otros para evaluar ciertas competencias. Mientras se verifica la hipótesis de que hay un orden sistemático en las evaluaciones, también se muestra cómo algunas competencias tales como la conciencia de la organización o el autocontrol emocional son mejor asesoradas por los evaluadores con una relación simétrica con la persona (ej., amigos, colegas de trabajo). El segundo artículo mueve el enfoque sobre la relación entre la IE comportamental y una medida de inteligencia general, el Graduate Management Admission Test (GMAT), para cuestionar si estos constructos son lo suficientemente divergentes como para asegurar la validez discriminante de la IE comportamental. La contribución más importante de esta tesis se presenta en el tercero artículo. Desarrollamos y probamos un modelo de interacción tarea-dependiente para inspeccionar el papel moderador de la IE sobre la relación entre la inteligencia general y el desempeño en la aprendizaje cuando dos tipos distintos de tareas, relacionados con dos dominios cognitivos antagónicos – social y no social (o material) –, son realizados. Con base en una muestra de 864 candidatos internacionales de MBA, los resultados revelan que, aparte de un efecto positivo de las competencias emocionales y sociales en el desempeño de profesionales ejecutivos en el aula, estas competencias moderan la relación entre g y el desempeño en la aprendizaje. Mientras encontramos evidencias de que en tareas no sociales, el IE comportamental tiene un efecto más fuerte en el desempeño en la aprendizaje cuando los alumnos están caracterizados por un bajo nivel de g, nuestros datos dan poco suporte a la hipótesis principal por la cual, en las tareas sociales, la IE tiene un efecto catalizador o promotor de la relación entre las capacidades cognitivas y el desempeño en el aprendizaje. Para facilitar la discusión de los resultados hemos realizado entrevistas ex-post en grupos de enfoque con tres equipos de candidatos de MBA. En estas entrevistas hemos descubierto un problema más profundo relacionado con la naturaleza individualista de los sofisticados sistemas de trabajo, con los cuales los candidatos MBA realizan sus tareas de equipo. De hecho, por forma a gestionar múltiplos trabajos, los MBA intentan minimizar el tiempo de interacción y discusión en sus equipos, y no llegan a experimentar una efectiva colaboración entre todos, con dialogo y intercambio de ideas, ayudándose unos a los otros, juntos en un propósito común de aprendizaje. El capítulo final ofrece un debate general sobre los resultados de los tres artículos empíricos, reconociendo sus limitaciones y debatiendo ideas de fructíferas oportunidades para futuras investigaciones. En concreto, presentamos implicaciones prácticas de nuestros resultados, y sugerimos diseños específicos de investigación y ciertos contextos en el que el modelo de interacción tarea-dependiente podrá reunir más evidencias y estimular la futura creación de investigación novedosa. / The present thesis investigates the catalyzing role of behavioral emotional intelligence (EI) over the relationship between general intelligence, or g, and learning performance. It comprises three empirical articles embedded within an overarching introduction - including an overall theoretical framework - and a final chapter dedicated to the general discussion of findings, limitations, practical implications and avenues for future research. All studies are based on the population of management graduates at a leading European business school. The first article verifies the validity and reliability of a multi-rater measure of behavioral EI, the Emotional and Social Competencies Inventory (ESCI), and inquires whether certain types of raters (e.g., in the personal and professional contexts), are relatively more apt than others, to assess specific competencies. While it confirms the hypothesis that there is a systematic order in ratings, whereby personal raters observe a higher degree of leniency bias than professional ones, it also shows how some competencies such as organizational awareness or emotional self control are best assessed by raters with a symmetric relationship with the person (e.g., friends, work peers). The second article shifts the focus onto the relationship between behavioral EI and a measure of general intelligence, the Graduate Management Admission Test (GMAT), to inquire whether these different but related constructs are divergent enough to assure the discriminant validity of behavioral EI. The most important contribution of this thesis is presented in the third article. We develop and test a task-dependent interaction model to inspect the moderating role of EI over the relationship between general intelligence and learning performance when two distinct types of tasks, engaging two antagonistic cognitive domains – social and non-social (or material) tasks –, are undertaken. Based on a sample of 864 international MBA candidates, the results reveal that, aside a positive main effect of emotional and social competencies on the classroom performance of professional executives, these competencies moderate the relationship between g and learning performance. Whereas we find evidence that in non-social tasks, behavioral EI has a stronger effect on learning performance among candidates characterized with a low g, our data shows little support to the principal hypothesis, whereby in social tasks EI catalyzes or improves the relationship between cognitive abilities and learning performance. To aid the discussion of these findings we conduct ex-post focus groups with 3 teams of MBA candidates, and uncover a deeper problem tied with the individualistic nature of the sophisticated work systems students implement to get through their team assignments. Indeed, in order to cope with multiple requests they strive to minimize the actual interaction and group discussion with their teams, bypassing the opportunity to engage in real teamwork – that is to collaborate and help one another in their shared learning purpose. The concluding chapter stirs an overarching discussion on the results from the three empirical articles, acknowledging their limitations and offering insights of fruitful opportunities for future research. Specifically, we draw practical implications from our findings, and suggest specific research designs and context settings wherein the task-dependent interaction model we develop may gather further evidence and stimulate novel research.

Els programes de mediació s'han consolidat com un procediment efectiu per a la millora de la convivència, tot i això, en la majoria d'escoles, la concepció dels conflictes i les accions per afrontar-los encara s’ancoren en l'enfocament punitiu retributiu propi de sistemes de regulació de convivència que haurien de ser obsolets. Els programes de justícia restaurativa que s’estan desenvolupant en altres països poden sumar-se als programes de mediació per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes i promocionar un canvi de paradigma en l'àmbit escolar. La recerca consta de dues fases, la primera recull l'anàlisi descriptiva i comparativa de les avaluacions més destacades dels programes de justícia restaurativa a l'àmbit escolar del Regne Unit (67 escoles avaluades en 4 informes) amb l’objectiu d’identificar-ne les seves principals característiques, i es contrasta amb entrevistes fetes a tres experts en l’aplicació de la justícia restaurativa a l’escola. Arran d'aquesta anàlisi es dissenya un programa de formació de docents i s'aplica en tres casos diferents en el context català (35 docents). En la segona fase de la recerca, s’efectua l’avaluació diferida de la incidència de la formació en l'entorn professional i en el pas d’una mentalitat retributiva a una mentalitat restaurativa en els docents. Es conclou que els programes de justícia restaurativa contribueixen a generar el desenvolupament de competències necessàries per a facilitar el canvi de rol del docent, ja que incideixen en la manera de gestionar els conflictes i les relacions a l’escola. Aquest canvi de mentalitat pot influir en la superació de l'escola post-industrial, la humanització de les relacions i la promoció de l'escola justa. / Los programas de mediación se han consolidado como un procedimiento efectivo para la mejora de la convivencia, a pesar de ello, en la mayoría de escuelas la concepción de los conflictos y la actuación en relación a los mismos sigue anclada en el enfoque punitivo retributivo propio de sistemas de regulación de la convivencia que deberían ser obsoletos. Los programas de justicia restaurativa que se están desarrollando en otros países pueden sumarse a los programas de mediación en pro de la gestión positiva de las relaciones y los conflictos y promocionar el cambio de paradigma en el ámbito escolar. La investigación consta de dos fases, la primera incluye un análisis descriptivo y comparativo de las evaluaciones más destacadas de los programas de justicia restaurativa en el ámbito escolar del Reino Unido (67 escuelas evaluadas en 4 informes), y tiene el objetivo de identificar sus principales características, contrastando los resultados con las entrevistas realizadas a tres expertos en dichos programas. De este análisis se deriva el diseño de un programa de formación de docentes y se aplica en tres casos diferentes en el contexto catalán (35 docentes). En la segunda fase de la investigación, se efectúa una evaluación diferida de la incidencia de la formación en el entorno profesional y en el cambio de mentalidad retributiva a restaurativa en los docentes. Se concluye que los programas de justicia restaurativa contribuyen a generar el desarrollo de competencias necesarias para facilitar el cambio de rol del docente, ya que inciden en la manera de gestionar los conflictos y las relaciones en el ámbito escolar. Este cambio de mentalidad puede influir en la superación de la escuela post-industrial, la humanización de las relaciones y la promoción de la escuela justa. / Mediation programmes have emerged as an effective procedure to improve coexistence; nevertheless, in most schools, the concept of conflict and the actions taken to address it are still rooted in a punitive approach, which should be obsolete. Restorative justice programmes developed in other countries could add to mediation programs, so that positive relationships and positive conflict management would lead to a change of paradigm in schools. This research has been developed in two phases: the first one includes a descriptive and comparative analysis of the most significant evaluations of restorative justice school programmes in the United Kingdom (67 schools evaluated through 4 reports), aiming to identify their main characteristics. The results of this study have been contrasted with the results of the interviews of three experts in the implementation of such programs. Then, a training program for teachers has been designed and implemented in three different cases in the Catalan context (35 teachers). The second phase of the research is a deferred evaluation of the impact of training in the professional environment, and of the change experienced from a retributive towards a restorative way of thinking. We concluded that restorative justice programmes contribute to the development of the necessary competencies to foster a new teachers’ role, as this influences the way in which conflicts and relationships are managed in schools. This change of mentality may be a supportive factor for overcoming the post-industrial school model, the humanization of relationships and the promotion of a just school.

Els infants adoptats han viscut situacions d’excepcionalitat que poden afectar el seu desenvolupament personal i escolar. La recerca que presentem s’ha plantejat des d’un enfocament descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor la realitat i necessitats d’aquests infants en el context educatiu i contribuir a la millora de la intervenció psicopedagògica cap a l’alumnat adoptat, especialment d’aquells que presenten Necessitats Educatives Específiques (NEE). La tesi l’hem estructurat en dues fases. La primera ens ha permès fer una descripció i categorització de les NEE dels infants adoptats atesos pels Equips d’Atenció Psicopedagògica (EAP) de la província de Girona, així com les mesures específiques que es prenen, per donar resposta a les necessitats educatives que presenten aquests infants i l’evolució escolar d’aquells alumnes que estan cursant l’educació secundària. La segona fase de la investigació ens ha permès conèixer l’experiència i percepcions dels professionals (psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs) dels EAP’s entorn de la intervenció amb infants adoptats. Hem escollit les aportacions dels professionals de l’EAP perquè són els encarregats d'avaluar i fer el seguiment de les necessitats educatives dels alumnes, així com d’assessorar i donar suport als centres educatius en resposta a la diversitat de l’alumnat. Finalment, també hem considerat fonamental compartir amb els professionals que assessoren els centres educatius el coneixement que se’n deriva de la tesi, així com oferir-los orientacions per fomentar la millora de l’assessorament psicopedagògic i una formació més ajustada a la realitat que faciliti la identificació d’indicadors de risc per dur a terme una detecció precoç de les possibles necessitats educatives. Per aquest motiu en la darrera fase de la recerca hem elaborat una proposta per a la millora de la intervenció psicopedagògica cap a l’alumnat adoptat. / Los niños adoptados han vivido situaciones de excepcionalidad que pueden afectar a su desarrollo personal y escolar. La investigación que presentamos se ha planteado desde un enfoque descriptivo con el objetivo de conocer mejor la realidad y necesidades de estos niños en el contexto educativo y contribuir a la mejora de la intervención psicopedagógica hacia el alumnado adoptado, especialmente de aquellos que presentan Necesidades Educativas Específicas (NEE). La tesis la hemos estructurado en dos fases. La primera nos ha permitido hacer una descripción y categorización de las NEE de los niños adoptados atendidos por los Equipos de Atención Psicopedagógica (EAP) de la provincia de Girona, así como las medidas específicas que se toman, para dar respuesta a las necesidades educativas que presentan estos niños y la evolución escolar de aquellos alumnos que están cursando la educación secundaria. La segunda fase de la investigación nos ha permitido conocer la experiencia y percepciones de los profesionales (psicólogos, pedagogos y psicopedagogos) de los EAP’s en torno a la intervención con niños adoptados. Hemos escogido las aportaciones de los profesionales del EAP porque son los encargados de evaluar y realizar el seguimiento de las necesidades educativas de los alumnos, así como de asesorar y apoyar a los centros educativos en respuesta a la diversidad del alumnado. Finalmente, también hemos considerado fundamental compartir con los profesionales que asesoran a los centros educativos el conocimiento que se deriva de la tesis, así como ofrecerles orientaciones para fomentar la mejora del asesoramiento psicopedagógico y una formación más ajustada a la realidad que facilite la identificación de indicadores de riesgo para llevar a cabo una detección precoz de las posibles necesidades educativas. De ahí que en la última fase de la investigación hayamos elaborado una propuesta para la mejora de la intervención psicopedagógica hacia el alumnado adoptado. / Adoptive children have lived exceptional situations that can affect their personal and academic development. This research is focused from a descriptive part, with the purpose of a better knowledge of their reality and their needs in their academical environment. It’s also made to improve the psycho pedagogical intervention made on these children, especially in those who have special educational needs. We have structured this thesis in two phases: The first one has allowed us to make a description and to categorize the special educational needs of adoptive children attended by the EAP (Psycho pedagogical Attention team) of Girona province and also the specific measures they take to respond to the educational needs that these children have, and their evolution in the school for those who are in secondary school. The second part of our investigation has allowed us to know the experience and perceptions of professionals (Psychologists, pedagogues and psycho pedagogues) from EAPs about intervention with adoptive children. We have chosen the EAP professionals apportions because they are responsible for the evaluation and tracking on the educational needs of students, as well as to advise and give support to the educational centers in answer to the diversity of students. Finally, we have considered fundamental to share with the professionals that advise the schools the knowledge that results from our thesis, and we have also given them orientations to encourage the improvement of the psycho pedagogical advice, and a realistic professional training that helps them to find risk indicators to make an early detection of their possible educational needs. Therefore, in the last phase of our research we have made a purpose for the improvement of the psycho pedagogical intervention for adoptive children at school.

En aquesta tesi s’exposa l’evolució de com ha estat vist l’ós al llarg de la història al continent europeu i s’analitzen les representacions festives tradicionals entorn la seva figura folklòrica més emblemàtiques dels Pirineus Orientals, Centrals i Occidentals: les Festes de l’Ós d’Arles de Tec, de Prats de Molló i de Sant Llorenç de Cerdans (Catalunya Nord), el Ball de l’Óssa d’Encamp (Andorra), el Carnaval de Bielsa (Aragó) i els Carnavals d’Ituren i Zubieta (País Basc). “Els balls de l’ós” són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats “balls parlats” profans, lúdics i burlescs ubicats al cicle festiu de les “mascarades hivernals”. Són unes manifestacions festives típiques als Pirineus, als Alps, als Carpats i a altres poblacions de l’Europa rural. Els testimonis més representatius se celebren per Cap d’Any, la Candelera o la fi del Carnaval. Generalment es desenvolupen al llarg d’un passacarrer que acostuma a iniciar-se als afores de la població i clou a la plaça de la vila. Essencialment escenifiquen una lluita entre l’home i l’ós –imatge elaborada a partir del domador d’óssos zíngar– recolzada en arguments de temàtica heroica que narren la cacera de l’ós, i que sovint alimenten el mite del salvatge que ha de ser civilitzat. L’espectacularitat d’aquests balls és generada per diversos grups de mascarats que fan soroll i empaiten a l’audiència, principalment les noies. Resulten ser unes representacions del despertar i la mort de l’ós carregades de sentits rituals que els balls més / En esta tesis se expone la evolución de como ha sido visto el oso a lo largo de la història en el continente europeo y se analizan las representaciones festivas tradicionales torno a su figura folclórica más emblemáticas de los Pirineos Orientales, Centrales y Occidentales: las Fiestas del Oso de Arles de Tec, de Prats de Molló y de San LLorenç de Cerdans (Cataluña Norte), el Baile de la Osa de Encamp (Andorra), el Carnaval de Bielsa (Aragón) y los Carnavales de Ituren y Zubieta (País Vasco). "Los bailes del oso" son representaciones de teatro popular de calle que pertenecen a los llamados "bailes hablados" profanos, lúdicos y burlescos ubicados en el ciclo festivo de las "mascaradas invernales". Son unas manifestaciones festivas típicas en los Pirineos, los Alpes, los Cárpatos y en otras poblaciones de la Europa rural. Los testimonios más representativos se celebran en Nochevieja, la Candelaria o el fin del Carnaval. Generalmente se desarrollan a lo largo de un pasacalle que suele iniciarse en las afueras de la población y cierra en la plaza de la villa. Esencialmente escenifican una lucha entre el hombre y el oso -imagen elaborada a partir del domador de osos zíngar- apoyada en argumentos de temática heroica que narran la caza del oso, y que a menudo alimentan el mito del salvaje que debe ser civilizado. La espectacularidad de estos bailes es generada por varios grupos de enmascarados que hacen ruido y persiguen a la audiencia, principalmente las chicas. Resultan ser unas representaciones del despertar y la muerte del oso cargadas de sentidos rituales que los bailes más hablados utilizan para hacer sátira de costumbres y un repaso / The current thesis explores the evolution on the views about the bear along Europe’s history and analyzes the most significant traditional festive representations around it in the Pyrenees: Festes de l’Ós in Arles de Tec, de Prats de Molló i de Sant Llorenç de Cerdans (Northern Catalonia), Ball de l’Óssa in Encamp (Andorra), Carnival in Bielsa (Aragon), Ituren and Zubieta (Basque Country). Bear dances are folkloric theater plays belonging to the so-called “spoken dances”, that is, versified. They are profane, fun and burlesque, placed in the festive cycle of the “winter masquerades”, typical to the Pyrenees, the Alps, the Carpathians and other rural areas in Europe. Their most significant representations take part around New Years’ Eve, Candlemas or the end of Carnival. They generally take the form of a passacaglia starting in the town’s outskirts and ending up at its main square. They essentially portray a fight between man and bear – an elaborated representation from the Gipsy bear tamer – supported by heroic narratives of a bear hunt, contributing to the myth of the wild and its need for civilization. Dances are spectacular for there are different masked groups making noise and chasing the audience, basically female. They end up being representations of the bear’s own awakening and death, full of ritual meanings, used as a means of satire and cutting review of last year’s highlights.

El present treball intenta fer recerca en l'àmbit de la programació didàctica a secundària, primer en un marc teòric per després passar a dissenyar i aplicar una eina de programació que serà una eina no només pels docents sinó per a tots els agents implicats en el fet educatiu. La investigació està dividida en dos parts : una part teòrica on s'analitzen els aspectes i els conceptes de programació des de la bibliografia clàssica i s'aporta noves preguntes i visions sobre la programació que s'intueixen en la part teòrica i que seran respostes un cop feta la part pràctica; i una segona part pràctica on es descriuen 4 apartats on el més important és l'últim ja que descriu l'eina dissenyada, la seva aplicació i s'avaluen els seus resultats. En una tercera part refem el marc teòric, aportem detalls i afegim les conclusions on s'observaran canvis. Es conclou que l'eina presentada és una eina útil per a la millora del procés d'ensenyament-aprenentatge amb el desenvolupament d'una nova cultura comunitària-escolar i la integració TPACK. Paraules claus: programació didàctica, nova cultura educativa, procés d'ensenyament-aprenentatge, autonomia, co-responsabilitat i control de l'aprenentatge, implicació educativa, models de programació, comunicació, TPACK. / El presente trabajo intenta llevar a cabo una investigación en el ámbito de la programación didáctica en secundaria, primero en un marco teórico para luego pasar a diseñar y aplicar una herramienta de programación que será una herramienta no sólo para los docentes sino para todos los agentes implicados en el proceso educativo. La investigación está dividida en dos partes: una parte teórica donde se analizan los aspectos y conceptos de programación desde la bibliografía clásica y aporta nuevas preguntas y visiones sobre la programación que se intuyen en la parte teórica y que serán respuestas en la parte práctica; y una segunda parte práctica en el que se describen 4 apartados donde el más importante es el último ya que describe la herramienta diseñada, su aplicación y se evalúan sus resultados. En una tercera parte rehacemos el marco teórico, aportamos detalles y añadimos las conclusiones donde se observan cambios. Se concluye que la herramienta presentada es una herramienta útil para la mejora del proceso de enseñanza-aprendizaje con el desarrollo de una nueva cultura comunitaria-escolar y la integración TPACK Palabras claves: programación didáctica, nueva cultura educativa, proceso de enseñanza-aprendizaje, autonomía, co-responsabilidad y control del aprendizaje, implicación educativa, modelos de programación, comunicación, TPACK. . / This paper attempts to research in the field of didactic programming in the secondary school, first in a theoretical framework and then went on to design and implement a programming tool that will be a tool not only for teachers but for all those involved in the education community. The research is divided into two parts: the theoretical aspect analyzing the aspects and concepts of programming from classical literature, and contributing with new questions and answers that will be answered once the practical part is done. And a second practical part describing four sections where the most important is the latest because it is where the tool designed is described, and also its application and evaluating the results. In a third part we redo the theoretical framework, provide details and add the findings on observed changes. It is concluded that the tool presented is a useful tool for improving the teaching-learning with the development of a new community-school culture and the integration TPACK. Key words: syllabus planning, new educational culture, teaching-learning process, autonomy, co-responsability and control of the own learning process, educational involvement, programming models, communication, TPACK.

Diferentes estudios muestran la importancia que tiene la matemática en una sociedad como la actual y su importancia para disminuir la brecha entre los que tienen más y menos recursos. En Chile, se ha implementado una política pública sostenida en el tiempo, sobre educación, sin embargo, esta no ha demostrado mejorar los resultados en matemática, pudiéndose observar esto en los resultados en pruebas estandarizadas nacionales e internacionales y en lo que sus actores reconocen e informan. Un elemento que ha influido en los resultados actuales de la educación, se refiere a la formación inicial de los docentes, además, de la baja valoración social que hay en nuestro país hacia los profesores, a diferencia de los de lo que sucede en los países con mejores resultados en matemática en las pruebas internacionales. Así mismo, están sucediendo cambios sociales relevantes, donde se requiere una fuerte sintonía entre la sociedad y la escuela, siendo la tecnología y el impacto del conocimiento científico tecnológicos, los principales factores de dichos cambios. En Chile se ha implementado una sostenida política pública en el tiempo, sobre educación e informática, en la formación de la Red Enlaces del Centro de Educación y Tecnología del Ministerio de Educación. Esta ha formado una red entre los establecimientos educacionales, algunas Universidades y el Ministerio de Educación, instalando computadores, formando a docentes, dando acceso a Internet y recursos digitales, proporcionando asistencia técnica y asesoría, entre otros aspectos. A pesar de esta importante base instalada en nuestro país, un estudio de la OCDE concluye que existe un problema pedagógico, respecto al insuficiente conocimiento acerca de cada sector de aprendizaje. De igual forma los avances en integración de las tecnologías al curriculum ha sido complejo y lento a nivel mundial. Una mirada al curriculum de matemática de Chile, así como a nivel internacional, muestra un énfasis en el uso de la estrategia de resolución de problemas. Así también, es reconocido que dicha estrategia no es simple de implementar en las salas de clases. Por otra parte, las tecnologías de información y comunicación, se presentan como un elemento dinamizador y central en las modificaciones e innovaciones que requiere la educación, modificando la forma de hacer y acceder al conocimiento, además de ayudar en lograr en tener estudiantes más motivados y activos. Es así que se hace necesario estudiar la forma en que profesores y alumnos usan las tecnologías de la información y comunicación, en el desarrollo real de las prácticas en el aula, con la finalidad de avanzar en el conocimiento sobre el uso e integración de las tecnologías digitales en las salas de clases. Con esta tesis, se avanzó en el conocimiento sobre la problemática existente de la integración de las tecnologías de la información y comunicación al curriculum de matemática, en particular en resolución de problemas abiertos, lo cual es complejo tanto para profesores, como para alumnos. Por esto, fue necesario conocer el uso de la tecnología de la información y comunicación y analizar el comportamiento del trabajo del profesor y sus alumnos, en resolución de problemas abiertos en matemática en educación secundaria, en un contexto de sala o laboratorio de computación. En el marco de esta tesis, se observó el actuar de profesores y alumnos en salas de clases que, haciendo uso de un modelo de innovación curricular y recursos digitales, se caracterizó dicho uso en resolución de problemas abiertos en matemática en el nivel de secundaria.

Aquesta tesi es va realitzar en el context xilè en el qual hi ha una gran preocupació per implementar una reforma educativa basada en la qualitat i equitat de l'educació. El propòsit de la investigació va ser presentar una alternativa per als que mantenen la convicció que la persona és vocació a construir la seva biografia sustentada en valors i així contribuir a edificar un món més humà. En la realització d'aquesta vocació és fonamental la tasca de l'educació entesa com a procés antropogenètic. L'interès per efectuar l'estudi dels valors en l'obra d'Octavi Fullat va estar motivada per la rellevància i originalitat d'aquest filòsof de l'educació, la preocupació ha estat centrada en l'educació, l'antropologia i la axiologia. Així mateix, la reflexió d'aquestes temàtiques l'ha dut a terme en diàleg amb el món postmodern. Per aconseguir aquest projecte es van analitzar les obres d'Octavi Fullat compreses entre Les finalitats educatives en temps de crisi fins al segle postmodern (1900-2001), amb l'objectiu de visualitzar fins a quin punt els reptes que planteja la postmodernitat podien ser afrontats des de la concepció antropològica que sustenta la axiologia d'Octavi Fullat basada en la dignitat humana, els valors del sentit i els morals. El disseny metodològic utilitzat va correspondre a una investigació qualitativa, utilitzant el mètode hermenèutic de Paul Ricoeur. Les seves reflexions hermenèutiques van ser aplicades als objectius que es van proposar en aquesta tesi. Aquests van ser: Identificar, en les obres del Doctor Octavi Fullat, una axiologia que li possibiliti l'ésser humà, en l'actual context postmodern, realitzar el procés des del ser que és en ser que vol arribar a ser, mostrar, en el pensament de Octavi Fullat la utilitat d'una concepció pedagògica que, a partir de l'antropologia i la axiologia, dóna compte de la fragilitat humana al mateix temps que propugna la possibilitat de la autorealització i analitzar la pertinència de la proposta pedagògica d'Octavi Fullat en el context xilè de la implementació d'una reforma basada en la qualitat i equitat. Dels resultats obtinguts es destaquen: primer que la necessitat de valors sorgeix de la pròpia estructura ontològica del anthropos, els quals li permeten dur a terme el seu procés biogràfic; així mateix es van identificar tres nuclis axiològics en les obres analitzades del Doctor Fullat: la dignitat humana , els valors del sentit i els morals, els quals possibiliten afrontar les crisis antropològica, axiològica i ètica característiques de l'època postmoderna. / Esta tesis se realizó en el contexto chileno en el cual existe una gran preocupación por implementar una reforma educativa basada en la calidad y equidad de la educación. El propósito de la investigación fue presentar una alternativa para quienes mantienen la convicción de que la persona es vocación a construir su biografía sustentada en valores y así contribuir en edificar un mundo más humano. En la realización de esta vocación es fundamental la tarea de la educación entendida como proceso antropogenético. El interés por efectuar el estudio de los valores en la obra de Octavi Fullat estuvo motivada por la relevancia y originalidad de este filósofo de la educación, cuya preocupación ha estado centrada en la educación, la antropología y la axiología. Asimismo, la reflexión de estas temáticas la ha llevado a cabo en diálogo con el mundo postmoderno. Para lograr este proyecto se analizaron las obras de Octavi Fullat comprendidas entre Las finalidades educativas en tiempo de crisis hasta El siglo postmoderno (1900-2001), con el objetivo de visualizar hasta qué punto los retos que plantea la postmodernidad podían ser afrontados desde la concepción antropológica que sustenta la axiología de Octavi Fullat basada en la dignidad humana, los valores del sentido y los morales. El diseño metodológico utilizado correspondió a una investigación cualitativa, utilizando el método hermenéutico de Paul Ricoeur. Sus reflexiones hermenéuticas fueron aplicadas a los objetivos que se propusieron en esta tesis. Estos fueron: Identificar, en las obras del Doctor Octavi Fullat, una axiología que le posibilite al ser humano, en el actual contexto postmoderno, realizar el proceso desde el ser que es al ser que quiere llegar a ser; mostrar, en el pensamiento de Octavi Fullat la utilidad de una concepción pedagógica que, a partir de la antropología y la axiología, da cuenta de la fragilidad humana a la vez que propugna la posibilidad de la autorrealización y analizar la pertinencia de la propuesta pedagógica de Octavi Fullat en el contexto chileno de la implementación de una reforma basada en la calidad y equidad. De los resultados obtenidos se destacan: primero que la necesidad de valores surge de la propia estructura ontológica del anthropos, los cuales le permiten llevar a cabo su proceso biográfico; asimismo se identificaron tres núcleos axiológicos en las obras analizadas del Doctor Fullat: la dignidad humana, los valores del sentido y los morales, los cuales posibilitan enfrentar las crisis antropológica, axiológica y ética características de la época postmoderna. / This thesis was written from a Chilean viewpoint, at a time when the implementation of a new quality and equity-based educational reform in that country was of great concern. The purpose of the investigation was to present an alternative for those who believe that the person is vocation for building his own biography based on values and in doing so, contribute to making the world a more human place. In fulfilling this calling, education needs to be understood as a anthropogenetic process. Octavi Fullat´s interests in education, anthropology and axiology, and his relevance and originality triggered the interest in conducting this study. Moreover, when pondering on these issues, Fullat’s reflections have always taken into consideration the postmodern world. This study aims to assess the extent to which the challenges brought by postmodernism can be dealt with from an anthropological conception such as the one Fullat proposes, which is based on human dignity, sense and moral values. To perfom this assessment Octavi Fullat’s works spanning from “Las finalidades educativas en tiempo de crisis” to “El siglo postmderno (1900-2001)” were analyzed. Methodologically speaking, this is a qualitative investigation which uses Paul Ricoeur’s hermeneutic method, and applies his hermeneutic reflections. This study aims to: identify from Octavi Fullat’s works, an axiology which would allow the person to move from the BEING that he IS to the BEING that he wants to BE within today’s postmodern reality; show, from Octavi Fullat’s ideas, the usefulness of a pedagogical concept, that stemming from anthropology and axiology, is able to reveal human fragility as well as to support the possibility of self realization; and analyze the appropriateness of Octavi Fullat’s pedagogical proposal for Chile’s aim of implementing a quality and equity-based reform. The following results of this study are particularly worthy of being mentioned: first, the need for values arises from anthropos’ ontological structure itself, and it is these values that allow him to fullfil his biographical process. In addition, three axiological nucleus were identified in Fullat’s analyzed works: human dignity, sense and moral values, allow Man to face the anthropological, axiological and ethical crisis that characterizes the postmodern period.

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives. / The study of collaborative activity (joint activity) in the teaching of term sports (games) in schools takes as points of departure contributions of instructional psychology, on the one hand, and contributions of methodology of physical and sports education on the other. From psychology we have focused on constructivist perspectives, especially on contributions made by Vigotsky and Bruner (zone of proximal development and the metaphor of scaffolding). We propose the study of the process of teaching and learning sports from the analysis of 'interactional education' and especially from 'interactivity'. We highlight the 'mechanisms of educational influence' which operate in this ambit and which allow to understand how teachers adjust the help they give to students to enhance the construction of knowledge. We have studied one of these mechanisms: the process of cession and transfer of responsibility of the control and of the learning, following the theoretical and epistemological models proposed by Coll et al (1992, 1995) and also by Vila (1996, 1998). From the teaching of term sports, we have taken as a point of departure the teaching model based on tactics (Bunker&Thorpe, 1982; Castejón, 1997; Devís, 1996). We have developed a didactic sequence of four sessions with ten students and we have obtained data of what the participants say and do in the sequence. The research is interpretative and uses the participants' observation as a technique. As units of analysis we have used the didactic sequence, the session, the segments of interactivity and the configurations of interactivity segments together with the analysis of the tasks and the sequencing of content. The data obtained have permitted to corroborate the following hypothesis: a) It is possible to obtain indicators about the process of cession and transfer in a teaching situation about tactic collaboration in initiation to sports. This process is gradual and discontinuous and does not occur in an absolute and definitive way. b) We need to relate this mechanism in relation to a second one: the construction of a system of meanings shared between the teacher and the students. c) We can verify the fundamental role of typology and the criteria of organisation and the sequencing of content in the organisation of the collaborative activity.

Las conductas delictivas protagonizadas por adolescentes obtienen una relevancia social mayor que las protagonizadas por los adultos como consecuencia de una percepción social de la delincuencia basada en la repercusión social de los medios de comunicación de casos muy graves que provocan gran alarma social. Sin embargo las cifras de los delitos cometidos por menores, tanto en España como en otros países de nuestro entorno, no son tan elevadas como suele considerarse por la opinión pública. En este trabajo mostramos la evolución de la delincuencia juvenil en España y en la Región de Murcia, desde la perspectiva de los procesos de exclusión social y educativa que generan cada vez mayor vulnerabilidad. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, presente y futuro que experimentan los adolescentes en conflicto con la ley y, lejos de visiones catastrofistas repletas de connotaciones negativas, pretendemos aportar una descripción de la situación de los adolescentes sujetos a medidas judiciales en la Región de Murcia desde la consideración de la delincuencia juvenil como un fenómeno social que afecta especialmente a adolescentes que viven trayectorias de vulnerabilidades diversas desde lo social y desde lo educativo. Creemos que es necesario aproximarse al estudio de la delincuencia juvenil desde visiones ecológicas que tengan en cuenta los aspectos familiares, personales y del contexto de iguales pero, sobre todo, los educativos. Utilizando la metodología de las historias de vida queremos dar voz a los adolescentes a los que solo se les conoce por lo que hacen puntualmente en el lugar de la conducta delictiva. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, un presente y un futuro en el que todos estamos implicados. / Criminal behavior carried out by teenagers get more than starring adults as a result of social perceptions of crime based on the social impact of the media of severe cases causing great alarm social relevance. However the numbers of crimes committed by juveniles, both in Spain and in other countries around us are not as high as is often seen by the public. In this paper we show the evolution of juvenile delinquency in Spain and the Region of Murcia, from the perspective of the process of social and educational exclusion that generate increasing vulnerability. We argue that there is a life history of a past, present and future experienced by adolescents in conflict with the law and far from catastrophic visions full of negative connotations, we aim to provide a description of the situation of adolescents subject to legal action in the Region Murcia from the consideration of juvenile crime as a social phenomenon that particularly affects teenagers living paths several vulnerabilities from the social and from the school. We believe it is necessary to approach the study of juvenile delinquency from ecological views that take into account the family, personal and context of equal but especially educational aspects. Using the methodology of the life stories we want to give a voice to teens to recognize that they are only doing so on time at the place of the criminal conduct. We argue that there is a life story of a past, a present and a future in which we are involved. / Les conductes delictives protagonitzades per adolescents obtenen una rellevància social major que les protagonitzades per adults com a conseqüència d’una percepció social de la delinqüència basada en la repercussió social dels mitjans de comunicació de casos molt greus que provoquen gran alarma social. Malgrat tot, les xifres dels delictes comesos per menors, tant a Espanya com a altres països del nostre entorn, no són tan elevades com se sol considerar per l’opinió pública. En aquest treball mostrem una evolució de la delinqüència juvenil a Espanya i a la Regió de Múrcia, des de la perspectiva dels processos d’exclusió social i educativa que generen cada vegada major vulnerabilitat. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, present i futur que experimenten els adolescents en conflicte amb la llei i, lluny de visions catastrofistes repletes de connotacions negatives, pretenem aportar una descripció de la situació dels adolescents que viuen trajectòries de vulnerabilitats diverses, des d'allò que és social i des d'allò que és educatiu. Pensem que és necessari aproximar-se a l’estudi de la delinqüència juvenil des de visions ecològiques que tinguin en compte els aspectes familiars, personals i del context d’iguals però, sobretot, els educatius. Utilitzant la metodologia de les històries de vida volem donar veu als adolescents als quals sols se’ls reconeix pel que fan puntualment en el lloc de la conducta delictiva. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, un present i un futur en el qual tots hi estem implicats.

La realització d’aquesta investigació ve motivada pel fet de voler conèixer quins són els factors que influeixen en els processos de transferència de la formació permanent del professorat a la pràctica a les aules. Situem el nostre estudi dins del paradigma interpretatiu, utilitzant el mètode de l’estudi de cas múltiple dins de la metodologia qualitativa, realitzant un treball de camp en dos centres d’infantil i primària, cercant les informacions el més ajustades possible a la realitat, sobre el desenvolupament de tres accions formatives. Les tècniques i instruments que hem utilitzat han estat: l’anàlisi documental, les entrevistes, el grup de discussió i els qüestionaris per recollir informació del context i les opinions dels agents participants en les tres accions formatives analitzades. L’anàlisi de resultats ens han permès concloure que quan s’elaboren els plans de formació de centre, els docents han de tenir un paper molt més rellevant en els protocols d’estudi de necessitats de formació, en la presa de decisions i en el disseny d’unes accions formatives que tinguin un component d’ajust a la realitat pel que fa a les possibilitats de dur-les a terme. També trobem molt important que en la cultura del centre s’instal•li la necessitat d’avaluar la transferència de la formació i que es propiciïn els lideratges necessaris per donar suport als docents en el mateix lloc de treball a l’hora de transferir els continguts apresos, recollint evidències de la seva pràctica i ajustant-los als imprevistos sorgits. Per últim pensem que la motivació dels docents per transferir a les aules el que han après a la formació també ha d’anar acompanyada d’un cert reconeixement del docent, per part de l’Administració educativa, pel fet d’haver canviat la seva conducta en el lloc de treball. / La realización de esta investigación viene motivada por el hecho de querer conocer cuáles son los factores que influyen en los procesos de transferencia de la formación permanente del profesorado en la práctica en las aulas. Situamos nuestro estudio dentro del paradigma interpretativo, utilizando el método del estudio de caso múltiple dentro de la metodología cualitativa, realizando un trabajo de campo en dos centros de infantil y primaria, buscando las informaciones lo más ajustadas posible a la realidad, sobre el desarrollo de tres acciones formativas. Las técnicas e instrumentos que hemos utilizado han sido: el análisis documental, las entrevistas, el grupo de discusión y cuestionarios para recoger información del contexto y las opiniones de los agentes participantes en las tres acciones formativas analizadas. El análisis de resultados nos han permitido concluir que cuando se elaboran los planes de formación de centro, los docentes deben tener un papel mucho más relevante en los protocolos de estudio de necesidades de formación, en la toma de decisiones y en el diseño de unas acciones formativas que tengan un componente de ajuste a la realidad con respecto a las posibilidades de llevarlas a cabo. También encontramos muy importante que en la cultura del centro se imponga la necesidad de evaluar la transferencia de la formación y que se propicien los liderazgos necesarios para apoyar a los docentes en el mismo puesto de trabajo a la hora de transferir los contenidos aprendidos , recogiendo evidencias de su práctica y ajustándolos a los imprevistos surgidos . Por último pensamos que la motivación de los docentes para transferir a las aulas lo aprendido en la formación también debe ir acompañada de un cierto reconocimiento del docente, por parte de la Administración educativa, al haber cambiado su conducta en el lugar d / The realization of this research is motivated by the fact of wanting to know which are the factors that influence the processes of transfer of teacher's lifelong learning to classroom practice. We place our study within the interpretive paradigm, using the method of multiple case study within the qualitative methodology, doing fieldwork in both primary and nursery schools, looking for information as possible adjusted to reality on the development of three training programs. Techniques and tools that we have used has been: document analysis, interviews, discussion groups, questionnaires to gather contextual information and opinions of the actors involved in the three training programs analyzed. The analysis of the results have let us conlude that when the training plans are developed, teachers must have a more important role in the study protocols of training needs, in the decision making, in the designing of training programs conforming to reality regarding the possibilities of carrying them out. We also find very important that in the culture of the institution is set up the need of evaluate the training transfer and the promotion of the required leaderships to suport the teachers in the workplace in order to transfer the learnt contents, picking up evidences of its practice and adjusting to unexpected events. Finally we think that the motivation of the teachers to transfer in their classrooms what they have learnt in the training must be accompanied with a certain appreciation of the teacher from educational administration, for having changed their behavior in the workplace.