El problema del desbalance de las clases aparece cuando existen muchos más elementos de una o algunas clases, que de la otra u otras clases (dos o múltiples clases). Esta desproporción en el tamaño de las diferentes clases en un mismo conjunto de datos, puede ocasionar una disminución en la efectividad del clasificación sobre las clases menos representadas. En el caso específico de las redes neuronales artificiales, el desbalance de las clases ocasiona lentitud en la convergencia de las clases minoritarias, lo que se traduce en una pobre capacidad de generalización del clasificador. En este trabajo se estudia y trata el problema del desbalance de las clases en el ámbito de las redes neuronales artificiales. Para ello se entrena la red con el algoritmo back-propagation con procesamiento por grupos desde tres enfoques distintos: (a) Incluyendo funciones de coste al proceso de entrenamiento, (b) aplicando redes neuronales modulares (descomposición del problema), y (c) reduciendo la región de solapamiento de las clases menos representadas. En síntesis, este trabajo presenta un estudio empírico comparativo de los efectos y posibles tratamientos del problema del desbalance de las clases sobre tres modelos de red neuronal artificial.

<n>Resum Català</n>: Durant la darrera dècada s'observa un gran creixement del nombre d'universitats que necessiten difondre coneixement i oferir oportunitats d'aprenentatge als seus estudiants a través de l'ensenyament a distància. La progressiva incorporació d'Internet en els diferents àmbits socials, juntament amb els canvis culturals, permet als estudiants accedir a una formació universitària des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. En aquest nou escenari d'educació a distància i per tal d'assolir les competències que determinen les titulacions tècniques, es fa necessària la realització, de manera virtual, d'activitats pràctiques de laboratori. La realització d'aquestes pràctiques requereix tècniques especials d'ensenyament-aprenentatge i, per tant, cal buscar alternatives tecnològiques i pedagògiques a les actuals que permetin trencar la tradicional sincronia en el temps i en l'espai. En definitiva, en una universitat virtual es requereix d'un nou espai, anomenat Laboratori Virtual, per realitzar les activitats pràctiques.Els Laboratoris Virtuals són l'objecte d'estudi principal d'aquest treball de tesi, que té com a finalitat posar a l'abast de la comunitat educativa un sistema capaç de crear una aula virtual per realitzar pràctiques de laboratori en un entorn d'aprenentatge a distància, centrant-se en els estudis universitaris d'Enginyeria en Informàtica. Més concretament, aquest treball de tesi presenta tot el procés de desenvolupament seguit fins arribar a la creació dels Laboratoris Virtuals. Aquest procés fonamentalment ha consistit en dissenyar, en primer lloc, una estructura i una caracterització dels Laboratoris Virtuals; realitzar a continuació la seva especificació formal basada en ontologies; i ,finalment, crear-los sobre una plataforma real d'aprenentatge.L'ús d'ontologies és especialment útil en aquest treball de tesi, ja que proporcionen un significat explícit a la informació, permetent compartir-la i processar-la automàticament, a la vegada que defineixen un nou panorama per representar la informació en àmbits específics en les enginyeries, com és el cas de l'especificació semàntica dels Laboratoris Virtuals.<n>Resum Anglès</n>: During the past decade, a huge growth in the number of universities that need to diffuse knowledge and extend lifelong learning opportunities to students through distance learning environments has been observed. The rapid and continuous developments in information and communication technologies, together with cultural changes, have increased the consciousness and the demand for distance learning, allowing students to access their courses at anytime and anywhere. In this new distance learning scenario, it is necessary to take practical activities in a virtual way, in order to acquire the competences that determine the technical degrees. The accomplishment of these practices require special learning-teaching techniques and, therefore, it is necessary to look for technological and pedagogical alternatives to the present ones, that allow to break with the traditional need for time and space synchronism. For that reason, new virtual spaces are required in a Virtual University, so practical activities can be carried out. Such spaces are called Virtual Laboratories.Virtual Laboratories are the main focus of this dissertation which aims to put at the disposal of the educational community a system capable of creating a virtual classroom to carry out practical activities in a learning virtual environment, focusing on Computer Engineering Education.Specifically, this dissertation presents the development process which was performed to manage the creation of Virtual Laboratories. This process essentially consisted in designing, in the first place, the structure and characterization of the Virtual Laboratories; the next step was to make the formal specification based on ontologies; and finally to create them on a real learning platform.The use of ontologies is especially useful in this dissertation since it provides an explicit meaning to information, permitting it to be shared and processed automatically, as well as defining a new scenario to represent the information in specific fields of engineering. For instance, it is the case of the semantic specification of Virtual Laboratories.

This thesis is structured in four parts for a total of ten chapters. The first part, introduction and review (Chapters 1 to 4), presents an extensive state-of-the-art review of both symbolic and connectionist GI methods, that serves also to state most of the basic material needed to describe later the contributions of the thesis. These contributions constitute the contents of the rest of parts (Chapters 5 to 10). The second part, contributions on symbolic and connectionist techniques for regular grammatical inference (Chapters 5 to 7), describes the contributions related to the theory and methods for regular GI, which include other lateral subjects such as the representation oí. finite-state machines (FSMs) in recurrent neural networks (RNNs).The third part of the thesis, augmented regular expressions and their inductive inference, comprises Chapters 8 and 9. The augmented regular expressions (or AREs) are defined and proposed as a new representation for a subclass of CSLs that does not contain all the context-free languages but a large class of languages capable of describing patterns with symmetries and other (context-sensitive) structures of interest in pattern recognition problems.The fourth part of the thesis just includes Chapter 10: conclusions and future research. Chapter 10 summarizes the main results obtained and points out the lines of further research that should be followed both to deepen in some of the theoretical aspects raised and to facilitate the application of the developed GI tools to real-world problems in the area of computer vision.

Aquesta tesi es planteja com un intent d’assajar altres formes d’habitar la institució escolar actual, dissenyada segons la legislació educativa vigent i que, en la majoria dels casos, es tradueix encara en la posada en escena d’una escola tradicional fruit de l’època de la industrialització. A través d’una narrativa personal, l’autora entra a l’escola, recordant experiències pròpies com a alumna, com a mestra i com a recercadora, i interroga els dispositius que regulen les maneres d’estar i ser en el context escolar, posant en evidència les formes que es privilegien d’acord amb els discursos educatius hegemònics. Focalitzada en com es configura l’experiència de la subjectivitat a l’escola, la recercadora opta per realitzar el treball de camp en un centre educatiu d’Educació Primària que el 2007 va ser reconegut pel Govern Espanyol com a centre de referència en estratègies per a la Resolució de Conflictes i la Mediació. En aquest centre dur a terme una primera fase d’observació etnogràfica en què indaga sobre com circulen els relats personals dels infants a l’escola, explorant les possibilitats que el context escolar brinda perquè un infant esdevingui autor de sí mateix. El gruix de la recerca recau en una segona fase en què la recercadora proposa a un grup d’infants explorar junts ‘què i com podem aprendre del que passa entre nosaltres a l’escola’. Es tracta d’una recerca compartida on tant la recercadora com els infants assagen altres formes de posar-se en joc en l’espai escolar, des de la inquietud d’explorar nous llenguatges per a l’educació, que ens facin més sensibles a la relació amb l’altre sense pensar-la de forma predeterminada. És en aquest sentit que es proposa la metàfora de l’escola com una conversa entre desconeguts, on la impossibilitat de conèixer l’altre es considera una oportunitat pedagògica ja que ens impulsa a explorar l’espai de la diferència de manera imaginativa i creativa. / ‘The school as a conversation with strangers: Researching with children through artistic languages’ This thesis pretends to rehearse alternative ways of inhabiting today's educational institutions. These centres have been designed in relation to current educational legislation, the majority of which is interpreted in a way that results in the enactment of traditional schools, which still bear the mark of the Industrial Revolution. Through personal narrative, the author goes back to school, recuperating her own experiences as a student, as a teacher, and as a researcher. She interrogates the structures that regulate ways of acting and being in the school context, bringing to light what forms are privileged by hegemonic educational discourses. Focussed on how the experience of subjectivity is configured in school, the researcher develops her fieldwork in a primary school in Catalonia, which in 2007 won a national prize from the Spanish government in honour of their Conflict Resolution and Mediation strategies and practices. In this centre, the first phase of the thesis (ethnographic observation) takes place, during which the researcher questions how children's personal stories circulate through the school environment, exploring the possibilities provided by the school for a child to become the author of his/her self. The bulk of the research takes place during a second phase, in which the researcher initiates an enquiry, together a group of children, into 'what and how we can learn from what happens between us in school'. This project is a shared research process, where both the researcher and the children rehearse other ways of getting involved in the school environment. This work stems from an interest in exploring new languages in education that can make us more sensitive to our relationships with each other, without defaulting to a predetermined mindset. It is in this regard that the metaphor of school as a conversation between strangers emerges, where the impossibility of knowing the other is seen as a pedagogical opportunity that drives us to explore the space of difference through our imagination and creativity.

Desde los inicios de la era de la información la reutilización ha supuesto una práctica habitual para el desarrollo de aplicaciones software. Actualmente, la reutilización de software continúa siendo una aspecto esencial en los sistemas de información actuales por el uso de componentes software, vistos como colecciones de código reutilizables que facilitan el desarrollo de aplicaciones software.La aparición de los servicios web ha proporcionado un modelo diferente para el desarrollo de aplicaciones, ofreciendo la capacidad de acceder a servicios heterogéneos de forma unificada e interoperable a través de Internet. Nuevas aplicaciones web son creadas componiendo o combinando servicios web heterogéneos. Desafortunadamente, los desarrollos actuales prestan escasa atención a la reutilización de composiciones de servicios, como mecanismo para facilitar y reducir la complejidad existente a medida que crece el número de servicios web involucrados en una composición.La contribución más importante de esta tesis ha consistido en aportar una aproximación para la composición de servicios web con el fin de facilitar el desarrollo de aplicaciones web basadas en servicios flexibles y reutilizables. Por una parte, la aproximación propuesta introduce el concepto de componente integrado, visto como una unidad básica reutilizable, que integra las características más relevantes sobre reutilización presente en los sistemas basados en componentes software y en el área de los workflows. Por otra parte, esta aproximación describe una metodología de composición para la creación, composición, reutilización de componentes integrados para transformarlos finalmente en procesos ejecutables.

El desenvolupament que han tingut recentment els programes d'alineació de corpus bilingües obre noves perspectives en l'estudi dels textos d'especialitat. La seva utilització permet contrastar i evidenciar diferències discursives entre textos especialitzats paral·lels en llengües diferents, fet que constitueix un benefici a l'hora de tractar el coneixement comparatiu entre un i altre discurs. Tanmateix, la formalització d'aquest coneixement resulta una tasca complexa i així ho demostren els casos de soroll en els resultats dels programes.Partint d'un corpus de textos jurisprudencials paral·lels catalans i castellans i utilitzant el programa ALINEA, fem un estudi descriptiu de detall sobre les diferències discursives entre els textos jurisprudencials catalans i castellans per tal de formalitzar el coneixement comparatiu del discurs jurídic (jurisprudencial) català i castellà. Establim una tipologia dels fenòmens lingüístics propis d'aquest discurs que poden generar alineacions insatisfactòries, n'estudiem les causes i fem una proposta de tractament lexicogràfic i d'estratègies complementàries (regles lingüístiques) per millorar els resultats de l'alineació d'aquest tipus de textos. / Recent development in alignment programs of bilingual corpora open horizons in studies about specialized texts. Its use let to contrast and to show discoursive differences between parallel specialized texts in different languages. This constitues a benefit in the treatment of comparative knowledge between one discourse and the other. Nevertheless, the formalization of this knowledge is a complex task and, so, the cases of noise in the results of the programs show it.Considering a corpus of Catalan and Spanish jurisprudencial parallel texts and using the ALINEA program, we present a descriptive study of detail about the discoursive differences between Catalan and Spanish jurisprudencial texts in order to formalize the comparative knowledge of Catalan and Spanish legal (jurisprundencial) discourse. We set a typology of own linguistic phenomena about this type of discourse which can generate non satisfactory alignments, we study the causes of this and we make a proposal of lexicographic treatment and of supplementary strategies (linguistic rules) in order to improve the results of the alignment of this type of texts.

L'externalització de Sistemes, Serveis i Tecnologies de la Informació (SSTI) és una pràctica habitual al sector privat que ja ha estat àmpliament estudiada a la literatura científica. En canvi, al context del sector públic, aquests processos d'externalització no han estat encara prou ben recollits, malgrat la importància del sector quant a volum econòmic que generen les seves necessitats de SSTI. El treball que presentem fa una aportació a aquesta encara molt reduïda recerca al voltant de l'externalització de SSTI al sector públic, a partir de l'estudi d'un cas innovador: el de l'Acord marc d'homologació de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya (AMH). L'AMH és un mecanisme per a la prequalificació o homologació dels proveïdors que hauran de fer l'aprovisionament d'una part central i diversa dels SSTI dels diferents departaments i ens de la Generalitat. Es va gestar durant el 2003 i la vigència de la seva tercera edició arriba fins a l'inici de 2013. / La externalización de Sistemas, Servicios y Tecnologías de la Información (SSTI) es una práctica habitual en el sector privado que ya ha sido ampliamente estudiada en la literatura científica. En cambio, el contexto del sector público, estos procesos de externalización no han sido todavía suficientemente bien recogidos, a pesar de la importancia del sector en cuanto a volumen económico que generan sus necesidades de SSTI. El trabajo que presentamos hace una aportación a esta todavía muy reducida investigación en torno a la externalización de SSTI al sector público, a partir del estudio de un caso innovador: el del Acuerdo marco de homologación de servicios TIC de la Generalidad de Cataluña (AMH). El AMH es un mecanismo para la precalificación o homologación de los proveedores que deberán hacer el aprovisionamiento de una parte central y diversa de los SSTI los diferentes departamentos y entes de la Generalidad. Se gestó durante 2003 y la vigencia de su tercera edición llega hasta el inicio de 2013. / Outsourcing of Information Systems, Services and Technology (ISST) is a common practice in the private sector that has been widely studied in the literature. However, in the context of the public sector, ISST outsourcing has not yet received sufficient attention, despite the importance of the sector in terms of economic volume generated and ISST needs. The present thesis makes a contribution to the still scarce research about ISST outsourcing in the public sector, by showing the research results arisen during the in-depth study of an innovative case: the so-called Pre-qualification Agreement for ICT services (AMH) led by the Government of Catalunya. The AMH is a mechanism for pre-qualification or certification of provider companies responsible for provisioning a central part of the ISST needed by the various departments and agencies of the Catalan Government. It was firstly conceived in 2003 and, after three different versions, the validity of its third edition reaches the beginning of 2013.

El objetivo principal de esta tesis es la aplicación integrada de enfoques metodológicos de las disciplinas Ingeniería del Software y Auditoría de Sistemas de Información a la Bioinformática, en función de la identificación y caracterización de las aportaciones de esta disciplina a los trabajos de investigación en el área de la Epidemiología Genómica de las Enfermedades Cardiovasculares. Dado que el ámbito de aplicación así definido es demasiado amplio, se ha establecido un tema específico, el cálculo del riesgo cardiovascular a escala individual, sobre el cual giran los trabajos de investigación y se describen las aportaciones concretas de esta tesis.El ámbito de la Epidemiología Genómica de las Enfermedades Cardiovasculares está caracterizado por el Framingham Heart Study (Massachusetts, EE.UU., 1948 ) y los factores de riesgo cardiovascular son de tipo genético y ambiental. Dado que la lista actual de factores genéticos implicados en las enfermedades cardiovasculares contiene casi 3.000 genes, de la misma se han elegido un reducido subconjunto de los cuales se tiene información sobre sus polimorfismos y fenotipos patológicos: CETP, APOE, APOA1, LIPC, SR-BI y PLIN. Este último gen también se ha estudiado comparativamente en población general de la Comunidad Valenciana. Se ha desarrollado un estudio completo de cada uno de los genes relacionados. Los resultados obtenidos permiten descubrir unas interesantes interacciones gen*ambiente, gen*sexo, gen*dieta, gen*diabetes 2 y gen*obesidad, asociados a los polimorfismos de los genes estudiados y que se identifican en cada estudio. En resumen, se ofrecen datos concretos de asociaciones reales observadas entre variaciones genéticas y fenotipos cardiovasculares, así como de interacciones gen*ambiente.En el ámbito de la Bioinformática, se ha desarrollado un modelo para el cálculo del riesgo cardiovascular a escala individual y un modelo para la aplicación de la Auditoría Bioinformática en el análisis y control de las funciones bioinformáticas. También se han desarrollado soluciones específicas para la resolución de problemas planteados en el protocolo científico del laboratorio genómico.En conclusión, la Bioinformática, entendida como una disciplina científico-técnica, es indispensable como instrumento de integración en la investigación genómica cardiovascular en los distintos niveles de adquisición, tratamiento, análisis, almacenamiento y salvaguarda de datos. Sin embargo, debido a su reciente desarrollo, tropieza todavía con las dificultades derivadas de la ausencia de un cuerpo teórico común y consistente, que permita dar respuesta rápida a las grandes demandas de proceso de información ómica que se están detectando en la actualidad.

Aquesta tesi doctoral es proposa contribuir a la delimitació del nivell d'especialitat d'un text a partir de l'anàlisi quantitativa de la terminologia que conté, amb la voluntat, d'una banda, de contribuir a l'estudi i caracterització del text especialitzat des d'una perspectiva lingüística, i de l'altra, de proposar una via que permeti la determinació d'un paràmetre objectivable, vàlid per discriminar un text en funció del nivell d'especialització que presenta, amb la finalitat d'aportar les bases de futurs sistemes de detecció automàtica del nivell d'especialització d'un text.D'acord amb aquest objectiu, la tesi ofereix una revisió crítica de les diferents aproximacions lingüístiques al concepte de text especialitzat i a la consideració de la variació vertical present en les produccions especialitzades i proposa l'ús d'un mesurador estadístic de la diversitat (l'índex de Shannon-Weaver) per obtenir un paràmetre, relacionat amb la diversitat terminològica, susceptible de discriminar els textos en funció del nivell d'especialització que presenten.

[ES] Los incendios forestales son un tema de flamante actualidad en la cuenca mediterránea, han pasado de ser un elemento tradicional de gestión agroforestal a devenir la principal amenaza para la supervivencia de los bosques como consecuencia del cambio climático y del abandono de las zonas rurales. Esta tesis aborda el estudio de la terminología catalana de este campo con tres objetivos: compilarla, caracterizarla y ofrecer una aplicación terminológica adaptada a las necesidades profesionales. Desde el punto de vista teórico, se enmarca en la Teoría Comunicativa de la Terminología (Cabré, 1999) y se fundamenta en las investigaciones sobre los lenguajes de especialidad, la terminología y el trabajo terminológico, que tienen como objeto de estudio principal los términos y como producto prototípico los diccionarios. Desde el punto de vista empírico, acomete una investigación terminográfica sistemática monolingüe con equivalencias siguiendo una metodología ampliamente contrastada en terminología catalana. Primero, se analizan las necesidades terminológicas del personal especialista en incendios forestales y su contexto profesional. Segundo, se elabora un corpus de textos de la especialidad, a partir del cual se realiza la extracción semiautomatizada de los términos mediante la estación de trabajo terminológico Terminus, atendiendo a un árbol de campo previamente preestablecido. A continuación, se configura un fichero terminológico de más de un millar de términos seleccionados del campo de estudio y se completa con definiciones, subcampos, contextos, equivalencias y otras informaciones. Tercero, se analiza el listado de términos obtenido desde un punto de vista formal, semántico, neológico y contrastivo, para establecer los rasgos singulares. Finalmente, se desarrolla una propuesta de diccionario terminológico de incendios forestales catalán-castellano-inglés dirigida al personal experto. / [CA] Els incendis forestals són un tema de flamant actualitat a la conca mediterrània, han passat de ser un element tradicional de gestió agroforestal a esdevenir la principal amenaça per a la supervivència dels boscos com a conseqüència del canvi climàtic i de l'abandonament de les zones rurals. Aquesta tesi aborda l'estudi de la terminologia catalana d'aquest camp amb tres objectius: compilar-la, caracteritzar-la i oferir una aplicació terminològica adaptada a les necessitats professionals. Des del punt de vista teòric, s'emmarca en la Teoria Comunicativa de la Terminologia (Cabré, 1999) i té les bases en les recerques sobre els llenguatges d'especialitat, la terminologia i el treball terminològic, que tenen com a objecte d'estudi principal els termes i com a producte prototípic els diccionaris. Des del punt de vista empíric, acompleix una recerca terminogràfica sistemàtica monolingüe amb equivalències seguint una metodologia àmpliament contrastada en terminologia catalana. Primer, s'analitzen les necessitats terminològiques del personal especialista en incendis forestals i el seu context professional. Segon, s'elabora un corpus de textos de l'especialitat, a partir del qual s'escomet l'extracció semiautomatitzada dels termes mitjançant l'estació de treball terminològic Terminus, tot atenent a un arbre de camp prèviament preestablert. A continuació, es configura un fitxer terminològic de més d'un miler de termes seleccionats de l'especialitat i es completa amb definicions, subcamps, contextos, equivalències i altres informacions. Tercer, s'analitza el llistat de termes obtingut des d'un punt de vista formal, semàntic, neològic i contrastiu, per tal d'establir-ne els trets singulars. Finalment, es desenvolupa una proposta de diccionari terminològic d'incendis forestals català-castellà-anglès adreçada a personal expert. / [EN] Forest fires are currently a topical issue in the Mediterranean basin. They have ceased to be a traditional element of agroforest management to become the main threat for the survival of the forests because of climatic change and abandonment of rural areas. This thesis addresses the study of the Catalan terminology of this field with three main aims: compile it, characterize it and offer a terminological application adapted to the needs of the specialists. From the theoretical point of view, it fits in the framework of the Communicative Theory of Terminology (Cabré, 1999) and is based on the studies on specialized languages, terminology and the terminological work, that have the terms themselves as the main object of study, and the dictionaries as a main product. From an empirical point of view, it accomplished a terminographic monolingual systematic research with equivalences following a widely contrasted methodology in Catalan terminology. First, the terminological needs of the specialists in forest fires and their professional context are analyzed. Second, a corpus of specialized texts is created, from which a semiautomated extraction of the terms by means of the terminological workstation Terminus is done, attending to a preestablished field tree. Following this, a terminological file is compiled, with more than a thousand terms selected by field and completed with definitions, subfields, contexts, equivalences and other information. Third, the list of terms obtained is analyzed from a formal, semantic, neologistic and contrasted point of view, in order to establish their distinctive traits. Finally, a proposal for a terminological forest fires dictionary in Catalan-Spanish-English addressed to experts is presented. / Gil Puig, A. (2022). La terminologia catalana dels incendis forestals. Recerca, anàlisi i proposta de diccionari especialitzat català-castellà-anglès [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186183 / TESIS