El procediment prejudicial, establert actualment als articles 19.3.b) del TUE i 276 del TFUE per garantir la interpretació i aplicació uniforme del Dret europeu, ha constituït un element essencial en el procés d’integració. Es tracta d’un mecanisme de cooperació que apodera els jutjats i tribunals estatals per l’aplicació de les normes europees i deixa en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la interpretació i enjudiciament de les mateixes. No obstant, aquesta col·laboració que en el text dels Tractats es preveia horitzontal i bilateral, amb una clara delimitació de funcions, s’ha situat en un pla vertical i jeràrquic. El Tribunal de Justícia ha aprofitat la seva condició d’intèrpret del Dret europeu per ampliar paulatinament les seves competències, erigint-se com a última instància judicial de la Unió. Així, no sols ha establert les condicions en què havia de portar-se a terme el procediment prejudicial, sinó que fins i tot ha seleccionat quins ens podien o havien de fer ús d’aquest incident de cooperació. Això per mitjà de la creació del concepte d’òrgan jurisdiccional europeu, diferent al dels Estats membres de la Unió, que arriba a incloure instàncies administratives i organismes al servei de l’administració, així com altres institucions internes no integrades al poder judicial. En aquesta tesi es pretén, en primer lloc, definir el marc jurídic que ha donat lloc a l’ús i a la formulació de la noció d’òrgan jurisdiccional per part del Tribunal de Justícia i sense el qual no es podria entendre el mateix: la qüestió prejudicial. En segon lloc, s’examina de quina manera el Tribunal de Justícia ha procedit a la creació de la noció d’òrgan jurisdiccional; se’n ressalta el seu caràcter autònom i unitari i s’estudien tots i cada un dels criteris orgànics i funcionals que el Tribunal de Justícia ha pres en consideració per la seva identificació. En tercer lloc, es realitza un anàlisi sobre l’aplicació dels criteris jurisprudencials del Tribunal de Justícia al cas concret, tant en la vessant restrictiva del concepte com en l’expansiva. I, en quart lloc, s’exposa la concreta relació entre la noció d’òrgan jurisdiccional i la competència del Tribunal de Justícia, posant de manifest la inseguretat jurídica que provoca l’absència d’un concepte clar d’òrgan jurisdiccional; també s’intenten plasmar algunes propostes de solució. / El procedimiento prejudicial, establecido actualmente en los artículos 19.3.b) del TUE y 267 del TFUE para garantizar la interpretación y aplicación uniforme del Derecho europeo, ha constituido un elemento esencial en proceso de integración. Se trata de un mecanismo de cooperación que apodera a los juzgados y tribunales estatales para la aplicación de las normas europeas y deja en manos del Tribunal de Justicia de la Unión Europea la interpretación y enjuiciamiento de las mismas. Sin embargo, esta colaboración que en el texto de los Tratados se preveía horizontal y bilateral, con una clara delimitación de funciones, se ha situado en un plano vertical y jerárquico. El Tribunal de Justicia ha aprovechado su condición de intérprete del Derecho europeo para ampliar paulatinamente sus competencias, erigiéndose como última instancia judicial de la Unión. Así, no sólo ha establecido las condiciones en que debía llevarse a cabo el procedimiento prejudicial, sino incluso ha seleccionado qué entes podían o debían hacer uso de este incidente de cooperación. Ello mediante la creación del concepto de órgano jurisdiccional europeo, distinto al de los Estados miembros de la Unión, que llega a comprender instancias administrativas y organismos al servicio de la administración, así como otras instituciones internas no integradas en el poder judicial. En esta tesis se pretende, en primer lugar, definir el marco jurídico que ha dado lugar al uso y a la formulación de la noción órgano jurisdiccional por parte del Tribunal de Justicia y sin el cual no podría entenderse el mismo: la cuestión prejudicial. En segundo lugar, se examina de qué forma el Tribunal de Justicia ha procedido a la creación de la noción de órgano jurisdiccional; se resalta su carácter autónomo y unitario y se estudian todos y cada uno de los criterios orgánicos y funcionales que el Tribunal de Justicia ha tomado en consideración para su identificación. En tercer lugar, se realiza un análisis sobre la aplicación de los criterios jurisprudenciales del Tribunal de Justicia al caso concreto, tanto en la vertiente restrictiva del concepto como en la expansiva. Y, en cuarto lugar, se expone la concreta relación entre la noción de órgano jurisdiccional y la competencia del Tribunal de Justicia, poniendo de manifiesto la inseguridad jurídica que provoca la ausencia de un concepto claro de órgano jurisdiccional; también se intentan plasmar algunas propuestas de solución. / The preliminary ruling procedure, as enacted in Articles 19.3.b) of the TEU and 267 of the TFEU to assure the interpretation and uniform application of European law, has been an essential element of the integration process. It is a cooperation mechanism which enables the state courts and tribunals to apply European regulations this leaving it to the European Union Court of Justice to interpret and adjudicate them. However, the collaboration that the Treaty text envisaged as horizontal and bilateral, with a clear delimitation of functions, has hitherto been vertical and hierarchical. The Court of Justice has used its status as the interpreter of European law to gradually expand its powers, establishing itself as the highest judicial authority in the Union. Consequently, not only has it established the conditions under which preliminary proceedings have been carried out but it has even chosen which bodies can or should make use of this cooperation. This was done by the creation of a definition of court or tribunal, distinct from those of the member states, which allows the inclusion of administrative bodies and their supporting services, together with other domestic non-judicial institutions. In this thesis I shall endeavor firstly, to define the legal framework that has led to the use and development of the definition of court or tribunal as the Court of Justice without which it cannot be understood: the preliminary reference. Secondly, I shall examine the ways that the Court of Justice has evolved from the creation of the notion of court or tribunal by highlighting its autonomous and unitary character and studying each and every one of the organic and functional criteria that it has adopted as its identity. Thirdly, I shall analyze the application of the legal criteria of the Court of Justice in a specific case in both the restrictive aspect of the conceptualization and the expansive. Fourthly and finally, I shall demonstrate the particular relationship between the definition of court or tribunal and the power of the Court of Justice, unveiling the legal uncertainty caused by the absence of a clear concept of court or tribunal and furthermore I shall endeavor to offer some solutions.

La presente Tesis Doctoral se propone analizar la responsabilidad administrativa del empresario derivada de las infracciones muy graves en materia de prevención de riesgos laborales, para lo cual se estructura en dos partes.En la Primera Parte se examinan las diferentes infracciones empresariales recogidas en el art. 13 de la Ley sobre Infracciones y Sanciones en el Orden Social (TRLISOS). En la Segunda Parte de este trabajo se examina la sanción administrativa típica, esto es, la multa y otras medidas sancionadoras que pueden imponerse únicamente en el supuesto de que la infracción merezca la calificación de muy grave: publicidad de las sanciones -art. 40.2 TRLISOS-; suspensión o cierre del centro de trabajo -art. 53 Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales (LPRL) -; limitaciones a la facultad de contratar con la Administración -art. 54 LPRL-. / The aim of this Doctoral Thesis is to analyse the system of employer adminstrative responsability that is derived from the most serious infractions of the regulation of occupational risk prevention.The study is divided into two main parts.The first part includes an anlysis of different employer infractions covered in Article 13 of Infractions and Penalties Act.In the second part examines the administrative panalties that is, the fine and other punishable measures that can be imposed only when the infaction is really strict: sanctions publicity, company closing and forbidding of Public Contracts.

Poques vegades al llarg de la història, les universitats europees s’han vist amb la necessitat de donar resposta a les demandes de la societat com en aquests últims decennis. En efecte, és un fet innegable que la universitat es troba immersa en una societat en la què l’educació, la ciència, les innovacions tecnològiques i la informació ocupen un lloc preponderant per al desenvolupament econòmic. El rol que ha de jugar l’educació superior és decisiu per respondre a les demandes de saber i coneixement d’una societat cada vegada més complexa, més experta, més oberta i que es troba en un procés evolutiu accelerat. En un primer temps, l’objectiu de la nostra recerca és posar en perspectiva tots els elements portadors de canvi en les universitats. En aquest sentit, aquesta investigació pren peu en aquest context d’exigències a les que les universitats estan confrontades i s’inscriu clarament en un procés de transformació de la universitat. És per això que la nostra recerca es basa en identificar els dispositius que poden ajudar a donar i a construir un nou sentit a les activitats formatives ja tinguin lloc en un entorn acadèmic o en un entorn professional. Del que es tracta és de saber com les universitats s’adapten a aquest nou escenari, com es construeixen una nova identitat i com s’encaren cap a unes noves competències a les quals estan irremediablement abocades. Des d’aquesta perspectiva, la professionalització de l’educació superior sembla que pot esdevenir una estratègia per a les universitats. Ens referim al desenvolupament de formacions en alternança amb contracte de treball. Dos països europeus privilegien aquesta via de formació en el seu sistema universitari: França i Alemanya. El que pretenem en un segon objectiu de la recerca és presentar la formació en alternança com un dispositiu original de professionalització en l’educació superior que posa en relleu la construcció i el desenvolupament competències individuals com a objectiu clau. La problemàtica de recerca, tal com l’hem plantejat, s’orienta a prendre mesura de la manera en què un dispositiu de professionalització modifica o transforma les modalitats pedagògiques i de quina manera millora l’eficàcia de l’acte formatiu en educació superior. Finalment, el què ens interessa és qüestionar un dispositiu,-l’alternança-, que provoca no només l’evolució de la lògica de les pràctiques pedagògiques, de les missions, de les competències o de les funcions de la universitat sinó que transforma el nostre sistema universitari tal com el coneixem. / En pocas ocasiones a lo largo de la historia, las universidades europeas se han visto en el empeño de dar respuesta a las exigencias de la sociedad, como en estos últimos decenios. En efecto, es un hecho innegable que las universidades se encuentran inmersas en una sociedad en la que la educación, la ciencia, las innovaciones tecnológicas y la información ocupan un lugar preponderante para el desarrollo económico. La universidad juega un papel decisivo para responder a las exigencias de del conocimiento y del saber de una sociedad cada vez más compleja, más experta, más abierta i que se encuentra en un proceso evolutivo acelerado. En un primer momento, el objetivo de nuestra investigación es precisamente poner en perspectiva los elementos portadores de cambio en las universidades. En este sentido, nuestra investigación toma pie en este contexto de exigencias a las que las universidades están confrontadas; así mismo nuestra investigación se inscribe claramente en un proceso de transformación de la universidad. Es por este motivo, que trataremos de identificas los dispositivos de formación que puedan ayudar a dar y a construir un nuevo sentido a las actividades formativas ya sea en un entorno académico o en un entrono profesional. Se trata pues, de saber como las universidades se adaptan en este nuevo escenario, como construyen una nueva identidad y como afrontan las nuevas competencias a las que están irremediablemente abocados. Desde esta perspectiva, la profesionalización de la universidad aparece como una estrategia a tener en cuenta. Nos referimos a las formaciones en alternancia con contrato de trabajo. Dos países están privilegiando, desde hace unos años esta vía de formación en educación superior: Francia i Alemania. Presentamos, como segundo objetivo de investigación, la formación en alternancia como un dispositivo original de profesionalización en educación superior que pone de manifiesto la construcción y el desarrollo de las competencias individuales como objetivo clave. La problemática de investigación, tal como la hemos planteado, se orienta a comprender como un dispositivo de profesionalización modifica y transforma las practicas pedagógicas y cómo mejora la eficacia del acto formativo en educación superior. Finalmente, cuestionamos el dispositivo de la formación en alternancia, que provoca la evolución, no solamente de la práctica pedagógicas, de la misión, de las competencias o de las funciones de la universidad, si no que transforma nuestro sistema universitario tal como lo conocemos. / On few occasions throughout its history has the European university endeavoured so hard to respond to society's demands as during the last few decades. It is clear that the modern-day university forms an integral part of a society in which education, science, technological innovation and information are of vital importance for economic development. It plays a decisive role in feeding the hunger for knowledge and know-how of an ever more complex, open and expert society in the throes of an accelerated evolutionary process. Our investigation aims firstly to provide some form of perspective for those elements which are the cause of change in our universities. This context of universities undergoing a process of transformation and at the same time having to deal with the demands being placed upon them by society provides the setting for our investigation. With this in mind, we will attempt to identify the ways in which training and educational activities, whether in a professional or academic environment, can be redefined and restructured. How do universities adapt to this new scenario? How do they build a new identity? How do they deal with the new challenges they are inevitably required to confront? From this perspective, one strategy that needs to be examined in greater detail is the so-called 'professionalization' of universities. By this, we mean work-linked educational/training courses operating in conjunction with employment contracts. Two countries in particular have been promoting this training pathway in higher education over the last few years: France and Germany. The second aim of our investigation is to present linked work and training as an original measure for higher education professionalization that emphasizes skill building and development as a key objective. Our investigation sets out to understand how such professionalization approaches can modify and transform pedagogical practices and how they might improve the effectiveness and efficacy of higher education and training. Finally, we will look at and question linked work and training and its effects. This professionalization approach is not simply one more aspect in the evolution of the pedagogical practices, objectives and functions of our universities, it is in fact causing a transformation of the university system as we know it.

Aquesta tesi presenta un estudi d'optimització mediambiental de tres pigments ceràmics d'ús convencional en la coloració d'esmalts ceràmics, i que combinats tots tres podrien conformar una "paleta ecològica" de pigments ceràmics:i) un pigment de caire estructural, com és el verd victoria (classificació DCMA 4-07-3), basat en el granat Uvarovita, Ca3Cr2Si3O12, en el qual l'element cromòfor (el crom) forma part de la pròpia estructura cristal.lina del pigment, donant-li la seua col.loració verda característica.ii) una disolució sòlida, com és el cas del pigment blau de vanadi-circó, (Zr,V)SiO4 (classificació DCMA 14-42-2), en el qual el vanadi forma una disol.lució sòlida en la xarxa del circó (ZrSiO4), incorporant-se en les posicions tetraèdriques i/o octaèdriques, actuant de forma simultània com a cromòfor i com a agent "auto-minieralitzador".iii) un pigment de caire encapsulat o "heteromòrfic", com és el pigment rosa coral de ferro-circó, (Zr,Fe)SiO4 (classificació DCMA 14-44-5), en el qual les partícules d'hematita (Fe2O3) queden ocluïdes o encapsulades pels grans de circó neo-formats, otorgant-li la seua coloratció roja característica.En cadascun dels 3 sistemes pigmentants s'ha fet una caracterització cristal.loquímica exhaustiva mijançant diverses tècniques d'estat sòlid (difracció de raigs X, anàlisi tèrmic, espectroscòpia infraroja i UV-VIs, microscopia electrònica) i un estudi d'optimització amb l'objecte de minimitzar les emisions de gasos a l'atmòsfera (pèrdues de calcinació o merma del pigment) i dels lixiviats de caire tòxic o contaminant produïts en el llavat dels colors calcinats. Tot això amb la premisa d'obtenir un rendiment colorimètric comercialment acceptable.Les tres variables bàsiques de l'estudi han sigut:i) el tractament tèrmic; ii) l'utilització de diferents sistemes mineralitzadors (agents de fundència) usuals en la síntesi industrial dels pigments; i iii) aplicació de mètodes de síntesi no convencional (sol-gel) en les composicions optimitzades prèviament per la ruta tradicional ceràmica.Per a cada pigment s'ha fet en primer lloc una optimització de la síntesi per la ruta ceràmica, i després s'ha analitzat l'efecte de la utilització de les metodologies sol-gel sobre la síntesi i cristal.lització del pigment, el seu rendiment colorimètric, així com sobre els paràmetres mediambientals objecte de minimització (emisions a l'atmòsfera i lixiviats tòxics). Finalment es mostra com per mescla d'aquests tres colors (prèviament optimitzats) es pot obtenir una "paleta ecològica" de colors ceràmics.

L'anàlisi i el control de sistemes amb incerteses són un dels problemes més interessants en l'àmbit de la teoria de control. En les últimes dues dècades hi ha hagut un augment important en la recerca dedicada a resoldre de forma analítica problemes de control on les incerteses poden aparèixer tant en la representació del sistema com en les mesures. No obstant, la profusió de la producció científica amb una marcada orientació teòrica no ha estat acompanyat d'una recerca similar dels aspectes d'un caire més aplicat. Aquesta tesi pretén contribuir en la comprensió d'alguns aspectes pràctics d'algoritmes de control específics. Més concretament, tractem el popular mètode anomenat backstepping i una recent tècnica computacional per resoldre el problema de la síntesi de sistemes no lineals.Respecte als sistemes no lineals, els anys 90 van començar amb un important avenç: el backstepping, mètode de control recursiu per a sistemes no lineals i no restringit a fites lineals. La verdadera força d'aquest mètode va ser descoberta quan es van desenvolupar els dissenys de control per a sistemes no lineals amb incerteses estructurades. La manera com el backstepping incorporava les incerteses i els paràmetres desconeguts va contribuir a la seva difusió i acceptació. Aquesta tesi es dedica, d'una banda, a aplicar aquest mètode de control en el camp de l'enginyeria civil i, d'altra banda, a fer un estudi de la sensibilitat numèrica de la implementació computacional del mètode.En l'aplicació d'enginyeria civil, es considera un sistema de control híbrid per estructures amb aïllament de base histerètic (control passiu) i un sistema de control actiu. L'objectiu de la component de control actiu, aplicat a la base de l'estructura, és mantenir els desplaçaments relatius de la base amb el terra, i de l'estructura amb la base dintre d'un rang raonable, d'acord amb el disseny de l'aïllament de base. L'aïllament de base exhibeix un comportament histerètic no lineal, descrit pel model de Bouc-Wen. El sistema es formula representant la dinàmica del sistema en dos sistemes de coordenades: absolutes (respecte un eix inercial) i relatives al terreny. Es presenta una comparació entre les dues alternatives a través de simulacions numèriques i s'observa com, efectivament, la llei de control backstepping garanteix l'estabilitat i un bon comportament transitori del llaç tancat.Una altra línia de recerca ha estat l'estudi de la sensibilitat numèrica del backstepping adaptatiu. En aquest sentit, la complexitat de la llei de control fa imprescindible l'ajut del càlcul numèric per a fer les computacions del senyal de control. El nostre treball estudia per primer cop els aspectes de sensibilitat numèrica del disseny de sistemes de control mitjançant backstepping. Es demostra que, tot i que l'augment dels paràmetres de disseny millora teòricament la resposta del sistema, aquest augment provoca l'aparició d'altes freqüències en el senyal de control.La tercera línia de recerca que tractem en aquest treball és la utilització de solucions numèriques a problemes de control quan solucions analítiques -com ara el backstepping- fallen o són molt difícils d'implementar. De fet, una limitació de la tècnica del backstepping és la necessitat de que el sistema controlat tingui una certa estructura triangular. D'altra banda, una altra limitació pràctica d'aquest mètode és la sensibilitat numèrica o la complexitat de la llei de control. Com una alternativa a les solucions analítiques del problemes de control, es presenta una nova tècnica numèrica. La tècnica està basada en un criteri de convergència recentment desenvolupat -dual del segon teorema de Lyapunov- i en un programari que verifica la positivitat de polinomis de vàries variables basant-se en una descomposició en sumes de quadrats. Les nostres contribucions en aquesta àrea consisteixen a estendre aquestes tècniques a sistemes racionals i la inclusió d'incerteses paramètriques en la formulació del problema de síntesi del control.

La merced es una institución jurídica situada tradicionalmente en una frontera entre la manifestación de la voluntad política del rey y la manifestación de su voluntad jurídica. Durante la Edad Moderna, a raíz de la construcción de una maquinaria burocrática caracterizada por el sistema de Consejos, la merced se articula en virtud de un procedimiento administrativo caracterizado por una regularización jurídica que la constituye como una forma de expresión, paralela y próxima a la administración de justicia, de la decisión del soberano. La merced es una vía de gobierno que además resultamente extremadamente útil para la defensa de los intereses políticos y religiosos de la Monarquía católica en su funcionamiento exterior. Este trabajo pretende analizar concretamente, además de la dimensión conceptual de la institución, los distintos aspectos del funcionamiento práctico de la merced, atendiendo a una naturaleza y a un problema concreto: la naturaleza fundamentalmente pecuniaria de las mercedes concedidas a los extranjeros, y el problema de la acogida de aquellos expatriados que buscan el amparo de la Monarquía católica por razones de distinto cariz, pero fundamentalmente religiosas, fundamentalmente en la primera mitad del siglo XVII. / “Merced”, favor is a juridical institution traditionally situated across from manifestation of the political authority of the King and his legal authority. During Modern Age, conformed the construction of a bureaucratic machine, it characterized by the “Consejos”, favor is articulated to a juridical regulation that constitutes it like a expression form, parallel and close to the administration of justice, according to the decision of sovereign. Favor is a government way that also is useful for the defense of political and religious interests of Catholic Monarchy in its foreign operating. This research expects to analyze specifically, as well the conceptual dimension of institution, various aspects of the practice operating of favor, following a nature and a concrete problem: nature especially pecuniary of favors conceded to foreigners, and the problem of the reception of those expatriates that seek the protection of Catholic Monarchy for different reasons, religious fundamentally, mainly in the first half of seventeenth century.

Nuestra intención es que la presente línea de investigación proporcione mejoras a la práctica profesional de psicólogos, psiquiatras, médicos del trabajo, etc. en lo concerniente a la Valoración del Daño Psicosocial.El objetivo de este trabajo, partiendo de la clasificación, descripción de casos y definición de variables, es organizar los resultados a manera de herramienta, "CDP" Clasificación Diagnóstica Psicosocial, para los profesionales del área. La "CDP" facilita la valoración del daño psicosocial, determinando si estamos o no ante una situación de mobbing, violencia en el trabajo o conflicto. Así mismo los datos relevantes obtenidos a través de la "CDP" y su análisis por expertos, permiten instaurar protocolos de prevención, diseñar la metodología de intervención y también facilita la elaboración de informes periciales sobre los riesgos psicosociales en el ámbito laboral.En primer lugar se ha tenido en cuenta una población total de 151 casos derivados durante los años 2003 y 2004, para atención en Psicología Clínica, por las Mutuas de Accidentes de Trabajo y los que han llegado por consulta privada. Entre estos 151 casos, como criterio de inclusión se seleccionaron los expedientes clínicos documentados de la totalidad de aquellos que contenían datos laborales, habiéndose obtenido una muestra total de 77 casos, que representan un 50,99% del total.En un primer análisis exploratorio, se procedió a la clasificación de los datos recogidos de los 77 casos, en tres grupos: variables demográficas y laborales (VDL), variables diagnósticas (VDG) y variables de conflicto, violencia en el trabajo y mobbing (VCVM), vaciando los datos de los expedientes a una hoja de vaciado de datos con el programa EpiInfo.Este vaciado de datos nos ha permitido obtener posteriormente los estadísticos descriptivos y delimitar cada uno de los casos, perfilándose dos grupos (A) y (NA). En la presente investigación nos referimos a (A) Afectados por Factores psicosociales nocivos o negativos en su entorno laboral a aquellos casos que presentan daño a su bienestar, calidad de vida o a la salud específicamente psicológica o mental y/o al desarrollo de su trabajo, así como una o más de las variables (VCVM).Los resultados obtenidos mediante el análisis estadístico de casos y controles postfacto, es decir, la comparación de los grupos de (A) y (NA), nos permiten establecer el perfil de cada uno de ellos. El perfil diagnóstico y el perfil CVM nos permite realizar la VDP (valoración del daño psicosocial) mediante la valoración de los factores psicosociales nocivos en el entorno laboral y los daños que éstos han producido tanto al bienestar, calidad de vida, salud física y/o mental y en el ámbito laboral con la presencia de una o más variables CVM, así como el grado de las secuelas producidas.Para establecer la calificación de las secuelas derivadas de los factores psicosociales nocivos en el ambiente laboral, deben valorarse los factores psicológicos, médicos, jurídicos y laborales que concurran en cada caso concreto, con la finalidad de establecer el diagnóstico de las lesiones sufridas, las secuelas finales y determinar las limitaciones para el desempeño de su trabajo considerando las tareas fundamentales o no de su trabajo habitual. Se debe proceder a la posterior tipificación jurídica de estas conductas para facilitar así la efectiva realización del peritaje y su correspondiente informe.Así mismo, todos los datos expresados anteriormente, nos permiten mostrar la alteración del estado de la salud de los (A), la nosología del mobbing mediante el estudio de la clínica basada, en la agrupación de sus signos o manifestación objetiva de enfermedad o alteración de la salud, percibidos mediante examen físico y según la clasificación del DSMIV y CIE10, y síntomas significativos o percepción de cambio subjetivo que se puede reconocer como anómalo causado por estado patológico o Descripción y clasificación de pacientes afectados por factores nocivos en su ambiente laboral enfermedad, nos llevan a establecer el cuadro nosológico de lo que hemos denominado Síndrome Psicosocial en el Trabajo "SPT".Finalmente los resultados se organizan y se confecciona la "CDP" Clasificación Diagnóstica Psicosocial, un protocolo para que los profesionales de la salud (psicólogos, médicos y/o psiquiatras) puedan clasificar la información de los casos y detectar la presencia de datos significativos que pueden generarse ante la exposición a factores psicosociales negativos en el puesto de trabajo. / Our intention is that de present line of investigation provides improvements to the professional practice of psychologists, psychiatrics, doctors of the work, etc. as for the Valuation of the Psycho-Social Damage.The objective of this work, starting off the classification, description of cases and definition of variables, is to organize the results to tool way, "CDP" Classification Diagnoses Psycho-Social, for the professionals of the area.The "CDP" facilitates the valuation of the psycho-social damage, determining if we are of not before a situation of mobbing, violence in the work or conflict. Also the excellent data obtained through the "CDP" and their analysis by experts, allow to restore prevention protocols, to design the intervention methodology and also it facilitates the elaboration of expert information on the psycho-social risks in the labor scope.In the first place a total population of 151 cases derived during years 2003 and 2004, has considered for attention in Clinical Psychology, by Mutual of Industrial accidents and those that have arrived by private consultation. Between these 151 cases, as inclusion criterion the documented clinical files of the totality which contained labor data, having itself obtained a total sample of 77 cases, that were selected they represent a 50,99% of the total.In a first exploratory analysis, it was come to the classification of the data gathered of the 77 cases, in three groups: demographic and labor variables (VDL), variables of diagnose (VDG) and variables of conflict, violence in the work and mobbing (VCVM), draining the data of the files to a drained document of data with the EpiInfo program.This draining of data has allowed us to obtain later statistical the descriptive ones and to delimit each one of the cases, being outline two groups (A) and (NA). In the present investigation we talked about (A) Affected by injurious or negative psychosocial Factors in its labor surroundings those cases that present/display damage to their well-being, quality of life or to the psychological or mental health specifically and/or to the development of their work, as well as one or more of the variables (VCVM).The results obtained by means of the statistical analysis of cases and controls postfacto, the comparison of the groups (A) and (NA), allow us to establish the profile of each one of them. The profile diagnosis and profile CVM allow us to make the VDP (valuation of psycho-social damage) by means the valuation of injurious the psychosocial factors in the labor surroundings and the damages that these have produce so much to the well-being, quality of life, physical and/or mental health and in the labor scope with the presence of one or more variables CVM, as well as the degree of the produced sequels.In order to establish the qualification of the sequels derived from injurious the psycho-social factors in the labor atmosphere, the factors must be valued psychological, medical, legal and labor that concur in each tactical mission, with de purpose of establishing the final diagnosis of the suffered injuries, sequels and determining the limitations for the performance of their work considering the fundamental tasks or notof their habitual work. One is due to come to the later legal classification of these conducts to provide therefore the effective accomplishment of the expert work and its corresponding date.Also all the expressed data previously, allow to show us the alteration of the state of the health of the (A), the nosology of mobbing by means of the study of the based clinic, in the grouping of their signs or objective manifestation of disease or alteration of the health, perceived by means of physical examination and according to the classification of DSM-IV and CIE-10, and significant symptoms or perception of subjective change that can be recognized like anomalous caused by pathological state or Description and classification of patients affected by injurious psycho-social factors in its labor disease, take us to establish the nosologic classification of diseases which we have denominated Psycho-social Syndrome in Work "SPT".Finally the results are organized and the "CDP" is made Classification Diagnoses Psycho-Social, a protocol so that the professionals of the health (psychologists, doctors and/or psychiatrists) can classify the information of the cases and detecting the presence of significant data that can be generated before the exhibition to negative psycho-social factors in the job.

La regulació de les actuacions que duen a terme les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en el marc de les investigacions penals és una de les reformes més importants que resten pendent en l’àmbit del dret processal. El TEDH ha advertit a l’Estat Espanyol sobre la insuficient regulació, essent els Tribunals espanyols qui, amb dispar fortuna, han anat corregint les deficiències. La dispersa regulació es mostra insuficient per abastar de forma coherent tots els aspectes associats a les investigacions, pivotant el sistema en l’art. 286 LECrim., que contempla la seva realització per part del Jutge. Mentrestant, l’activitat sembla regida per les màximes de l’experiència i el costum policials, sense que existeixin unes directrius estables d’actuació, i la seva incorporació i eficàcia en el si del procediment obeeix, no poques vegades, a la improvisació i imaginació dels operadors jurídics davant els quals és exposada. La determinació del valor probatori de les diligències policials podria constituir, a priori, una contradicció, però té una indubtable utilitat descriptiva, essent una qüestió no exempta de dificultat que exigeix indagar en la doctrina i en la jurisprudència per arribar a una aproximació de quina és la situació. El rendiment i eficàcia de la prova, en quina adquisició i assegurament ha intervingut la policia, es veurà compromès. Tot plegat, no deixa de ser més que el vell debat que gravita al voltant de l’eficàcia probatòria de la investigació que la LECrim. no ha sabut tallar, i que la pràctica forense ha aplicat amb disparitat. Aquest treball pretén analitzar quines són les diligències policials que s’executen sense intervenció judicial, qualificades de preprocesals, per afirmar que aquestes actuacions, amb lleugeres millores del marc normatiu existent i el concurs de Fiscal, produirien millors resultats. / La regulación de las actuaciones que llevan a cabo las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en el marco de las investigaciones es una de las reformas más importantes pendientes en el derecho procesal. El TEDH ha advertido en más de una ocasión al Estado Español sobre la insuficiente regulación. En ese ínterin son los Tribunales españoles, quienes, con dispar fortuna, han corregido las deficiencias. La dispersa regulación es insuficiente para abarcar de forma coherente todos los aspectos asociados a las investigaciones penales, pivotando el sistema en el art. 286 LECrim., que contempla su realización por parte del Juez de Instrucción. Mientras tanto, la actividad parece regida por las máximas de la experiencia y costumbre policiales, sin que existan unas directrices estables de actuación, resultando que su incorporación y eficacia en el seno del procedimiento obedece, en no pocas ocasiones, a la improvisación e imaginación de los operadores ante los que se expone. La determinación del valor probatorio de las actuaciones y diligencias policiales podría constituir, a priori, una contradicción, pero tiene una indudable utilidad descriptiva, siendo una cuestión no exenta de dificultad que exige indagar en la doctrina y la jurisprudencia. El rendimiento y eficacia de la prueba en cuya adquisición y aseguramiento intervino la policía se va a ver comprometido. Todo ello, no es más que el viejo debate de la eficacia probatoria de la investigación que la LECRim. no ha sabido zanjar, y que la práctica forense ha aplicado con disparidad. Este trabajo pretende analizar cuáles son las diligencias policiales que se ejecutan sin intervención judicial, para afirmar que estas actuaciones, preprocesales, con unas ligeras modificaciones del marco normativo existente y el concurso del Fiscal, producirían resultados más efectivos. / The procedures accomplished by the Forces and State Security Corps within the framework of penal investigations is one of the most important reforms still pending in the procedural law. The ECHR has warned the Spanish State, on more than one occasion, about the inadequate legal regulation. In this interim, the Spanish Courts of Law, with disparate fortune, have been correcting the inadequacies. The dispersed regulation proves inadequate, revolving around the system in the art. 268 LECrim, considering its execution by the investigation judge. Meanwhile the activity seems to be guided by the police criterion and experience without constant rules of procedure, and its inclusion and efficiency in the heart of the procedure is due, frequently, to improvisation and to the imagination of the jurists to whom it is exposed. Although the evidentiary value determination of the police interventions and proceedings might constitute, a priori, a contradiction, it has an indubitable descriptive usefulness. It is a difficult issue that requires enquiring into the doctrine and the jurisprudence in order to arrive to an approach of the situation. The behavior and the test performance in whose acquisition and assurance the police has intervened will be compromised. This whole issue is indeed the old debate that revolves around the evidential effectiveness of the investigation that could not be resolved by the LECRim and that the forensic practice has used with disparity. This paper attempts to capture which police proceedings are executed without judicial intervention. The aim is to question if in such a situation, that is qualified as pre-procedural, with a little more than the existing regulatory framework and the fiscal authority competition, more successful results would be produced.

Nuestros protagonistas en edad escolar básica, están mayormente familiarizados con los modos de resolución de conflictos de manifestaciones violentas. En el tema de la formación de habilidades básicas de comunicación, convivencia y colaboración, giran los ejes centrales de la presente investigación, con la que pretendemos aportar algunas herramientas para estos miembros de nuestra sociedad. Nuestros objetivos se enfocan a: la explotación de habilidades en pro de la resolución pacífica de conflictos, la utilización del dialogo y la expresión con la base fundamental del respeto a los derechos y las opiniones de los demás. El otro gran grupo protagonista de dicha ideología de resolución pacífica de los conflictos, son los docentes, por lo que toda herramienta debe tomar en cuenta, las características de los sistemas educativos, la formación de docentes en los temas de resolución de conflictos y, sobre todo, la viabilidad de aplicación de los programas en los centros escolares. / The students school-age are familiar with the ways of resolving conflicts of violent demonstrations. the formation of basic communication skills, coexistence and cooperation, are the central axes of the present investigation with the which we intend to provide some tools for these members of our society. Our goals focus on: exploitation of skills towards the peaceful resolution of conflicts, the use of dialogue and expression and the fundamental basis of respect for the rights and opinions of others. The other major group of the leading ideology of peaceful conflict resolution are teachers, so that every tool must take into account the characteristics of education systems, teacher training in the areas of conflict resolution and the feasibility of implementing programs in schools.

Cada vegada són més comunes les veus entre la doctrina i la jurisprudència que advoquen per proporcionar una solució al problema del canvi de circumstàncies sobre les obligacions contractuals en el dret civil espanyol. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies està de plena actualitat i així ho demostra el fet que en les més modernes propostes per a la regulació del dret de contractes, tant nacionals com internacionals, es reguli i proporcioni solució específica a aquest problema. Així i tot, l'actualitat del problema no ha de portar a equívocs. La problemàtica relacionada amb l'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no és nova en la ciència del Dret. La problemàtica és clàssica i així ho demostren sens dubte els estudis de la clàusula rebus sic stantibus duts a terme ja durant els segles XVII i XVIII. L'antiguitat del problema no ha suposat, però, una normalització de la institució del canvi de circumstàncies. No almenys en el nostre país ni en molts dels països del nostre entorn cultural. L'alteració sobrevinguda de les circumstàncies no es pot considerar una institució normalitzada en l'àmbit del nostre sistema jurídic des del moment en què les diferents doctrines que es porten a col·lació per al seu estudi i resolució es caracteritzen (almenys en el dret espanyol) per la seva excepcionalitat. Excepcionalitat en la seva aplicació i establiment de requisits però també en la seva fonamentació, basada principalment en una suposada excepció al principi pacta sunt servanda. El respecte del principi pacta sunt servanda és fonamental per al bon funcionament del nostre sistema contractual. Tan fonamental és aquest principi que el seu respecte exigeix que (i) o bé no s'admeti la institució de l'alteració sobrevinguda en el nostre dret, (ii) o bé es descobreixi que el fonament i reconeixement d'aquesta última figura no suposa cap excepció al principi de vinculació contractual. Si això últim és possible, el següent pas consisteix en l'establiment d'uns requisits d'aplicació que normalitzin la institució. Aquest és precisament l'objecte del present treball. / Cada vez son más comunes las voces entre la doctrina y la jurisprudencia que abogan por proporcionar una solución al problema del cambio de circunstancias sobre las obligaciones contractuales en el derecho civil español. La alteración sobrevenida de las circunstancias está de plena actualidad y así lo demuestra el hecho de que en las más modernas propuestas para la regulación del derecho de contratos, tanto nacionales como internacionales, se regule y proporcione solución específica a este problema. Aun así, la actualidad del problema no debe llevar a equívocos. La problemática relacionada con la alteración sobrevenida de las circunstancias no es nueva en la ciencia del Derecho. La problemática es clásica y así lo demuestran sin duda los estudios de la cláusula rebus sic stantibus llevados a cabo ya durante los siglos XVII y XVIII. La antigüedad del problema no ha supuesto, sin embargo, una normalización de la institución del cambio de circunstancias. No al menos en nuestro país ni en muchos de los países de nuestro entorno cultural. La alteración sobrevenida de las circunstancias no puede considerarse una institución normalizada en el ámbito de nuestro sistema jurídico desde el momento en que las distintas doctrinas que se traen a colación para su estudio y resolución se caracterizan (al menos en el derecho español) por su excepcionalidad. Excepcionalidad en su aplicación y establecimiento de requisitos pero también en su fundamentación, basada principalmente en una supuesta excepción al principio pacta sunt servanda. El respeto del principio pacta sunt servanda resulta fundamental para el buen funcionamiento de nuestro sistema contractual. Tan fundamental es este principio que su respeto exige que (i) o bien no se admita la institución de la alteración sobrevenida en nuestro derecho, (ii) o bien se descubra que el fundamento y reconocimiento de esta última figura no supone excepción alguna al principio de vinculación contractual. Si esto último es posible, el siguiente paso consiste en el establecimiento de unos requisitos de aplicación que normalicen la institución. Este es precisamente el objeto del presente trabajo. / In recent times, most scholars and courts in their decisions have argued that problems related to an unexpected change of circumstances deserve a specific solution under Spanish contract law. Additionally, most national and international proposals on contract law include and resolve the problems related to an unexpected change of circumstances. Nevertheless, this topic is not new. Indeed, as may be proved through the clause rebus sic stantibus studies carried out during the seventeenth and eighteenth centuries, this is a classical topic. The age of the problem, however, has not led the doctrines related to an unexpected change of circumstances being considered as normalized, at least not in our legal system or in the legal systems culturally close to that of Spain. Unexpected change of circumstances cannot be considered a normal institution or rule in our legal system since the several doctrines that are used to solve the problem are all configured as exceptional. That is, exceptional both at the time of their application and also when establishing the legal grounds of the doctrines, since most of these doctrines are based on an exception to the pacta sunt servanda principle. Respecting the principle pacta sunt servanda is extremely important in order to ensure that the contractual legal system achieves its goals and functions properly. So important is this principle that respecting it requires fulfillment of either one of these conditions: i) not accepting any doctrine related to the problem of an unexpected change of circumstances; or ii) finding out that the legal foundation and solution of this problem does not imply an exception to the pacta sunt servanda principle. If compatibility between the pacta sunt servanda principle and the doctrines related to the change of circumstances is possible, then the requirements to apply the doctrines must be established. This is precisely what is studied next in this paper.