The ecological -and yet social- imperative of the reduction of environmental impact represents a challenge for todays society and for the industrial lifestyle. This challenge can only be faced through the activation of deep changes in all the productive sectors. Regarding the construction sector, two phenomena must be observed: the demand of conditions that allow social reproduction, and the progressive reduction of the available resources'flow and the polluting wastes emission. Since any action addressing an increase in the efficiency of a process must start reconsidering its own purpose, the utility that it provides, these causes make necessary a redefinition of the usefulness of this sector -i.e., the inhabitability. The concept of inhabitability that gives off from current housing regulations represents a barrier, which hinders the attachment of the demand of sustainability to the building sector. In this context the goal of this thesis appears: Contributing to the redefinition of inhabitability through the prospection and analysis of the diverse models currently recognized in Catalonia, at social and legislative level. Firstly, the detection, analysis and assessment -quantitatively and qualitatively -of all the inhabitability options available to the society opens the door to an essential reconsideration of the inhabitability subject. Through this task it is made clear that inhabitability is not a property identifiable only with housing, but that this notion must be expanded to a wide range of alternative models: military residences; touristic residences; youth residences; religious residences; shelters; student residences; homeless residences; hospital services; penitentiaries; and local services. These models present important differences compared to housing, and they necessarily must be included in the inhabitability frame. Secondly, three sectors will be studied to allow going in depth into the conceptual basis on top of which these models are put together. These three sectors are the wealthiest -from the point of view of the regulation of their inhabitability conditions -and the most prominent in Catalonia: the touristic residences, the social services and the penitentiary services. The result of this task provides some alternatives to the focus of inhabitability: The touristic residences are organized around a model based on gradualism, an inhabitability that presents different degrees or levels. The social services are an example of the adaptation will of the responses to the current diversity of social profiles. The penitentiary services are established as the way to transpose the fundamental rights to habitat, becoming a reference of functional completeness. Finally, the comparison of these three sectors with housing contributes to a double exploration of the redefinition possibilities of inhabitability. On one hand, the current consideration of inhabitability, as a quality arisen from the properties of certain spaces, is questioned through an approximation based on the functions that it must provide to the different social profiles, which exist in the society and in the wide range of satisfiers available nowadays. On the other hand, the legislative mechanisms to define inhabitability, developed in these three sectors, are valued as possible alternative options to the current procedure.

S'ha fet un estudi faunístic i ecològic dels heteròpters de quatre comunitats vegetals (prat sec, brolla, garriga i alzinar) del Parc Natural del Garraf.Per a cada comunitat vegetal s'han triat tres parcel·les. La presa de mostres s'ha fet mensualment durant els anys 1999, 2000 i 2001, de forma sistematitzada i estratificada sobre la vegetació, en relació al recobriment de cada espècie vegetal. De les 77 espècies trobades, 38 són noves citacions de l'àrea d'estudi, entre les quals destaquen una espècie nova per la ciència, el mírid Orthotylus (Pinocapsus) gemmae Gessé & Goula 2003, el microfísid Loricula ruficeps (Reuter, 1884) que constitueix la segona citació ibèrica, i el pentatòmid Sciocoris maculatus Fieber1851, que és la segona citació de Catalunya. De cada espècie s'indica la seva fenologia i les plantes hoste on s'han trobat. També s'analitzen biogeogràficament les biocenosi d'heteròpters.Es descriu l'estructura i dinàmica de les comunitats d'heteròpters en base a una sèrie d'índexs (densitat, riquesa específica, diversitat, abundància relativa, freqüència, índex de similitud). Excepte a la garriga, les comunitats vegetals presenten una espècie d'heteròpter que domina molt sobre les altres, es tracta de Tingis trichonota (Puton, 1874) al prat sec, Compsidolon crotchi (Scott, 1870) a la brolla i Closterotomus trivialis (Costa, 1852) a l'alzinar. S'estudien també diferents aspectes sobre la relació dels heteròpters amb les seves plantes hoste i sobre el seu règim alimentari. Es constata que cada comunitat d'heteròpters és específica de cada comunitat vegetal de procedència i presenta unes espècies característiques pròpies.Finalment es proposa un protocol de gestió ambiental basat en la prospecció de les plantes i en els mesos on s'han recol·lectat les espècies d'heteròpters característiques de cada comunitat vegetal, que podrien comportar-se com a possibles indicadores de les alteracions del medi.

Els residus carnis, o subproductes animals, són interessants per al procés de digestióanaeròbia i producció de biogàs, donat el seu elevat potencial energètic i l'actual marc legislatiu que prima la producció d'energia renovable. Tot i així, l'elevat contingut en lípids i proteïnes d'aquests residus pot limitar el seu tractament en introduir fenòmens d'inhibició, dels quals el més important és el produït pels àcids grassos de cadena llarga (AGCL), resultants de la hidròlisi dels lípids. L'objectiu de la present tesis és aprofundir en el coneixement d'aquest procés d'inhibició, en la capacitat d'adaptació dels microorganismes i en la recuperació o prevenció dels fenòmens d'inhibició. En una primera aproximació a la problemàtica, es caracteritzen residus orgànics d'escorxador, s'estudia la seva biodegradabilitat anaeròbia amb diferents relacions lípids/proteïnes i es realitzen assaigs discontinus seqüencials incrementant la concentració de substrat mitjançant pulsos consecutius. Es comprova que la hidròlisi i acidogènesi de proteïnes és molt ràpida i que la degradació dels lípids i AGCL limita la velocitat global del procés. Malgrat aquesta limitació, el sistema es recupera després dels pulsos aplicats, tot augmentant la taxa màxima de producció de metà. Per tal d'estudiar el fenòmen de recuperació, s'estudien i desenvolupen diferents estratègies en reactors sotmesos a processos d'inhibició per AGCL. L'increment dels ratis biomassa/AGCL o l'adició d'additius com la bentonita, per tal de reduir la biodisponibilitat o l'adsorció dels AGCL sobre la biomassa activa, es mostren com estratègies funcionals d'utilitat en l'operació de plantes industrials. Els resultats obtinguts reforcen la hipòtesi de que la inhibició és deguda a adsorció d'AGCL sobre la membrana cel·lular i que la recuperació es pot mesurar mitjançant un augment de l'activitat dels microorganismes. Per tal de dilucidar sobre la natura del augment de l'activitat en els processos de recuperació es caracteritza la inhibició-recuperació mitjançant tres tècniques: 1) estudi de les activitats dels microorganismes a diferents substrats 2) utilització de tècniques de biologia molecular per caracteritzar les poblacions, i 3) desenvolupant expressions cinètiques del procés d'inhibició, basades en l'adsorció, en el marc del model matemàtic ADM1 de la International Water Association. Mitjançant aquestes metodologies es comprova que els fenòmens d'inhibició i adaptació es poden explicar mitjançant un creixement poblacional específic i la inclusió dels fenòmens físic d'adsorció en el procés d'inhibició metabòlica. Finalment, s'avalua de forma més detallada el procés d'adsorció-inhibició mitjançant la determinació de les isotermes d'adsorció i monitoritzant mitjançant assaigs amb biomassa granular i tècniques de microscòpia de fluorescència. Aquesta caracterització ha permès obtenir estratègies de prevenció de la inhibició per AGCL, mitjançant competència amb adsorbents sintètics, i concloure que l'àcid palmític és el limitant en el procés de -oxidaciódels AGCL. Els resultats obtinguts constitueixen una base per al millor coneixement de les possibilitats de tractament anaerobi del residus carnis i dels processos d'inhibició per AGCL i adaptació de la biomassa. El procés físic d'adsorció ha estat directament relacionat amb el fenòmen d'inhibició metabòlica, obtenint-se una descripció matemàtica del mateix. Els resultats han permès plantejar estratègies operacionals, sent una eina a disposició d'operadors de plantes de biogàs per optimitzar la producció d'energia d'aquests residus >mitjançant la seva digestió anaeròbia. / Los residuos cárnicos, o subproductos animales, son interesantes para el proceso de digestión anaerobia y producción de biogás, dado su elevado potencial energético y el actual marco legal que prima la producción de energía renovable. A pesar de esto, el elevado contenido en lípidos y proteínas puede limitar su tratamiento, al introducir fenómenos de inhibición, de los cuales el más importante es el producido por ácidos grasos de cadena larga (AGCL), resultado de la hidrólisis de los lípidos. El objetivo de la presente tesis es profundizar en el conocimiento de este proceso de inhibición, en la capacidad de adaptación de los microorganismos t en la recuperación de sistemas inhibidos. En una primera aproximación a la problemática, se caracterizan los residuos orgánicos de matadero, se estudia su biodegradabilidad anaerobia con diferentes relaciones lípido/proteína y se realizan ensayos discontinuos secuenciales incrementando la concentración de substrato mediante pulsos consecutivos. Se comprueba que la hidrólisis y acidogénesis de las proteínas es muy rápido y que la degradación de lípidos y AGCL limita la velocidad global del proceso. A pesar de esta limitación, el sistema se recupera después de los pulsos aplicados aumentando la tasa máxima de producción de metano. A fin de estudiar el fenómeno de recuperación, se estudian y desarrollan diferentes estrategias en reactores inhibidos por AGCL. El incremento de los ratios biomasa/AGCL o la adición de aditivos como la bentonita, a fin de reducir la biodisponibilidad o la adsorción de los AGCL sobre la biomasa activa, se muestran estrategias funcionales de utilidad en la operación de plantas industriales. Los resultados obtenidos refuerzan la hipótesis de que la inhibición es debida a adsorción de AGCL sobre la membrana celular y que la recuperación se puede medir mediante un aumento de la actividad de los microorganismos. A fin de dilucidar sobre la naturaleza del aumento de la actividad en los procesos de recuperación se caracteriza la inhibición mediante tres técnicas: 1) estudio de las actividades de los microorganismos a diferentes substratos, 2) utilización de técnicas de biología molecular para caracterizar las poblaciones, y 3) desarrollando expresiones cinéticas del proceso de inhibición, basado en la adsorbió, en el marco del modelo ADM1 de la International Water Association. Mediante estas metodologías se comprueba que los fenómenos de inhibición y adaptación se pueden explicar mediante un crecimiento poblacional específico y la inclusión de la adsorción en el proceso de inhibición metabólica. Finalmente, se evalúa de forma detallada el proceso de adsorción-inhibición mediante la determinación de las isotermas de adsorción y monitorizando estos procesos mediante ensayos discontinuos con biomasa granular y técnicas de microscopia de fluorescencia. Esta caracterización ha permitido obtener estrategias de prevención de la inhibición por AGCL, mediante competencia con adsorbentes sintéticos, y concluir que el ácido palmítico es el limitante en el proceso de mutante -oxidación de los AGCL. Los resultados obtenidos constituyen una base para el mejor conocimiento de las posibilidades de tratamiento anaerobio de residuos cárnicos y de los procesos de inhibición por AGCL y adaptación de la biomasa. El proceso físico de adsorción se ha relacionado directamente con el fenómeno de inhibición metabólica, obteniéndose una descripción matemática del mismo. Los resultados han permitido plantear estrategias operacionales, siendo una herramienta a disposición de operadores de plantas de biogás para optimizar la producción de energía de estos residuos mediante su digestión anaerobia. / Slaughterhouse wastes are interesting for the anaerobic digestion process regarding its high biogas production potential and because the current legal scenario promotes renewable energy production. The high lipid and protein content of those residues limit its treatment due to inhibitory processes, in particular the inhibition caused by long chain fatty acids (LCFA). The objective of the present disertation is to obtain a deeper insight on the LCFA inhibition process, the microorganism adaptation ability and the prevention/recovery of inhibitory phenomena. In a preliminary approach, organic wastes generated in slaughterhouses are characterized, by studying the anaerobic biodegradability of waste mixtures containing diferents lipid/proteins concentrations. Anaerobic batch tests are performed at increasing substrate concentrations by sequential pulse feeding. From those experiments, the fast hydrolysis-acidogenesis of proteins is verified, being the lipids and LCFA degradation the main limiting step of the overall anaerobic process. Despite this limitation, the system is able to recover up to a higher methane production rate after each applied pulse. In order to elucidate on the mechanisms of the recovery process, several strategies to recover LCFA inhibited reactors are tested. The increase of the biomass/LCFA ratio and the adition of bentonite to reduce the biodisponibility or the adsorption of LCFA over microbial cell walls, are found to be effective approaches in the operation of fullscale biogas plants. The obtained results reinforce the hypothesis of the adsorptive nature of the LCFA inhibition, and that the recovery process can be followed as an increase in the microbial activity. The nature of the reported microbial activity improvement after subsequent sytem inhibition is characterized by three different techniques: 1) the study of specific microbial activities on different model substrates, 2) the application of molecular biology tools to monitor the microbial population structure and, 3) the development of kinetic expressions of the LCFA inhibition phenomena, based on the adsorption process, within the framework of ADM1 model of the International Water Association. The combined analysis of those confirmed that inhibition and adaptation phenomena are explained by a specific microbial growth, including adsorption in the metabolic LCFA inhibition process. The adsorption-inhibition process is evaluated in detail by determining LCFA adsorption isotherms on granular sludge, LCFA toxicity test, and fluorescence microscopy techniques. This multidisciplinary approach results in the definition of an inhibition preventing strategy based on the introduction of competitive adsorbents, and on stating the importance ofpalmitate during ß-oxidation of LCFA. This study contributes to the understanding of slaughterhouse wastes anaerobic treatment, the LCFA inhibition process, and the biomass adaptation phenomena. The physical adsorption process has been directly related with the LCFA metabolic inhibition, and a new mathematical kinetic expression is proposed. New strategies guiding the operation of anaerobic reactors are suggested in order to obtain high renewable energy yields from slaughterhouse wastes digestion.

El fort increment de la mobilitat implica un repte decisiu a l'influir no solament en el funcionament del sistema de transport, sinó també en la competitivitat econòmica i en la qualitat de vida de les persones. La necessitat de protegir el medi ambient i el futur incert de les fonts energètiques invoquen una mobilitat sostenible. El vehicle privat, sinònim de llibertat per a tantes persones en els anys seixanta i setanta ja no es considera de la mateixa manera. Guanya terreny un nova percepció basada en un ús eficient de cada mode de transport per a pal·liar els problemes de saturació de la xarxa viària i l'espai aeri. En aquest sentit, el tren d'alta velocitat és una peça important en el sistema de transport i pot contribuir a la creació d'atractives cadenes de transport, sempre i quan estigui adequadament connectat amb la xarxa local i regional.La creixent xarxa d'alta velocitat ferroviària a nivell europeu en general, però especialment a Espanya és un indicador de la consolidació d'aquest servei ferroviari caracteritzat tant per la seva velocitat com per la seva elevada qualitat. Mentre que uns països aposten més per la velocitat, d'altres es centren en la millora de la interconnexió de les diverses xarxes de transport per oferir un viatge atractiu. La interconnexió del tren d'alta velocitat (TAV) amb la resta del sistema de transport ha de ser una de les principals preocupacions en les ciutats que alberguen una parada. Es necessita establir una complementarietat del TAV amb les altres modalitats de transport, creant una xarxa capil·lar que ajudi a disminuir l'efecte túnel que proporciona el TAV degut al seu nombre limitat de parades. Donat que a l'inici de la tesis doctoral a Espanya encara existien poques estacions de TAV que permetien extrapolar qualsevol anàlisis, la present investigació s'estén a les situacions intermodals en cinc països europeus. L'objectiu de la tesis doctoral es centra en l'estudi de la intermodalitat en estacions TAV de França, Espanya, Alemanya, Suècia i Suïssa. Es comparen paràmetres d' intermodalitat a nivell nacional dels cinc països objecte d'estudi i a nivell local mitjançant dos estudis de cas per país. Per a això s'investiguen les demandes d'accés a les terminals de Aix-en-Provence TGV, Valence TGV, Ciudad Real, Lleida-Pirineus, Kassel-Wilhelmshöhe, Mannheim Hbf, Lund, Västerås, Berna i Lausana i s'analitza el paper de la oferta de connexió intermodal i les pautes de mobilitat en aquestes deu ciutats i en el seu context nacional.La base empírica de l'estudi es fonamenta en dades que, por una banda, s'extrauen d'una sèrie d'enquestes realitzades en el marc de la tesi a viatgers d'un corredor d'alta velocitat i, per l'altre, se'n deriven de la documentació aconseguida en les entrevistes a experts locals a les ciutats i països objecte d'estudi. Com a utillatge d'investigació s'utilitza la cartografia dels cinc països. Un cronometratge i un treball de camp realitzats in situ a les deu estacions ens ajuda a establir una aproximació a la qualitat de les connexions intermodals. Per a la comprensió del concepte d'intermodalitat i per assolir una visió global de la xarxa d'alta velocitat, s'analitza la inserció del TAV en el sistema ferroviari existent.S'aprofundeix en l'anàlisi de la intermodalitat amb l'estudi de la demanda d'accés a l'estació.L'estudi de l' oferta es fonamenta en el treball de camp i en la bibliografia existent, de la que se'n dedueix una recopilació inèdita a escala europea de las formes d'intermodalitat existents en matèria de integració informativa, tarifària i horària. La introducció d'una metodologia evaluativa permet la comparació de les diverses situacions en els deu estudis de cas, el que permet contraposar terminals de transport de diversos modes i de diferents països. A més, la complexitat de la intermodalitat fa necessària una avaluació qualitativa mitjançant un patró intermodal i una avaluació quantitativa, que es realitza a través d'un mètode d' entropia que posa en evidència la qualitat de la intermodalitat.Una anàlisi creuada relaciona els diversos elements intermodals. Amb això es pretén contestar a les preguntes: L'oferta d'accés local al TAV es complementa amb l'oferta intermodal nacional i correspon a les pautes de mobilitat de les persones?, L'oferta intermodal respon a la demanda? En resum: És el mode de major qualitat de connexió a l'estació el que s'utilitza o es pot utilitzar -almenys potencialment- més?A partir d'aquests resultats s'aporten conclusions sobre incoherències en los esforços per crear una intermodalitat eficient i sobre els potencials de millora de la interconexió del TAV, elements que poden ser anticipatoris tant des de la perspectiva de planificació de la xarxa i dels serveis com des del punt de vista dels actors locals. / El fuerte incremento de la movilidad implica un reto decisivo, ya que influye no solamente en el funcionamiento del sistema de transporte, sino también en la competitividad económica y en la calidad de vida de las personas. La necesidad de proteger el medio ambiente y el incierto futuro de las fuentes energéticas invocan una movilidad sostenible. El vehículo privado, sinónimo de libertad para tantas personas en los años sesenta y setenta, ya no se considera de la misma forma. Gana terreno un nuevo enfoque basado en un uso eficiente de cada modo de transporte para paliar los problemas de saturación de la red viaria y del espacio aéreo. En este sentido, el tren de alta velocidad es una pieza importante en el sistema de transporte y puede contribuir a la creación de atractivas cadenas de transporte, siempre y cuanto esté adecuadamente conectado con la red local y regional.La creciente red de alta velocidad ferroviaria a nivel europeo en general, pero en especial en España señala la consolidación de este servicio ferroviario que se caracteriza tanto por su velocidad como por su elevada calidad. Mientras que unos países apuestan más por la velocidad, otras se centran en la mejora de la interconexión de las distintas redes de transporte para ofrecer un viaje atractivo. La interconexión del tren de alta velocidad (TAV) con el resto del sistema de transporte tiene que ser una de las principales preocupaciones en las ciudades que albergan una parada. Se necesita establecer una complementariedad del TAV con los otros modos de transporte, creando una red capilar la cual ayuda a disminuir el efecto túnel que proporciona el TAV debido a su limitado número de paradas.Dado que en el inicio de la tesis doctoral en España existían todavía pocas estaciones TAV que permitieran extrapolar cualquier análisis, la presente investigación se extiende a las situaciones intermodales en cinco países europeos. El objeto de la tesis doctoral se centra en el estudio de la intermodalidad en estaciones TAV de Francia, España, Alemania, Suecia y Suiza. Se comparan parámetros de intermodalidad a nivel nacional de los cinco países objeto de estudio y a nivel local mediante dos estudios de caso por país. Para ello se investiga la demanda de acceso a las terminales de Aix-en-Provence TGV, Valence TGV, Ciudad Real, Lleida-Pirineus, Kassel-Wilhelmshöhe, Mannheim Hbf, Lund, Västerås, Berna y Lausana y se analiza el papel de la oferta de conexión intermodal y las pautas de movilidad en estas diez ciudades y en su contexto nacional.La base empírica del estudio se fundamenta en datos que, por un lado, se extraen de una serie de encuestas realizadas en el marco de la tesis a viajeros de un corredor de alta velocidad y, por otro, se deriva de la documentación conseguida en las entrevistas a expertos locales en las ciudades y países objeto de estudio. Como herramienta de investigación se emplea cartografía de los cinco países. Un cronometraje y un trabajo de campo realizados in situ en las diez estaciones ayudan a establecer una aproximación a la calidad de las conexiones intermodales. Para la comprensión del concepto de intermodalidad y para alcanzar una visión global de la red de alta velocidad, se analiza la inserción del TAV en el sistema ferroviario existente. Se profundiza en el análisis de la intermodalidad con el estudio de la demanda de acceso a la estación.El estudio de la oferta se apoya en el trabajo de campo y en la bibliografía existente, de lo que se deduce una recopilación inédita a escala europea de las formas de intermodalidad existentes en materia de integración informativa, tarifaria y horaria. La introducción de una metodología evaluativa permite la comparación de las situaciones distintas en los diez estudios de caso, lo que permite contraponer terminales de transporte de diferentes modos y de diferentes países. Además, la complejidad de la intermodalidad hace necesario una evaluación cualitativa mediante un patrón intermodal y una evaluación cuantitativa, lo que se realiza a través de un método de entropía que pone en evidencia la calidad de la intermodalidad.Un análisis cruzado relaciona los distintos elementos intermodales. Con ello se pretende contestar a las preguntas: La oferta de acceso local al TAV ¿se complementa con la oferta intermodal nacional y corresponde a las pautas de movilidad de las personas?, ¿La oferta intermodal responde a la demanda?.En resumen: ¿Es el modo de mayor calidad de conexión en la estación que se usa o se puede usar -al menos potencialmente- más?.A partir de estos resultados se aportan conclusiones sobre incoherencias en los esfuerzos de crear una intermodalidad eficiente y sobre los potenciales de mejora de la interconexión del TAV, elementos que pueden ser anticipatorios tanto desde la perspectiva de planificación de la red y de los servicios como desde el punto de vista de los actores locales. / The strong increase in mobility has posed a challenge, as it does not only have an influence on the performance of the transport system, but also on the economic competitiveness and in the quality of life.Both the necessity of protecting the environment and an uncertain future of the energy resources call for a sustainable mobility. Private car, a synonym of freedom for many people in the 60's and 70's, is no longer perceived in the same way. New views spread out, based on an efficient use of each transport mode in order to diminish the problems of road congestion and air quality. In the same direction, highspeed train (HST) is an important part of the transport system, and can contribute to the creation of attractive transport chains, providing it is adequately connected with the local and the regional networks.The growing high-speed network in Europe and especially in Spain indicates a consolidation of the HST services, which are characterized by both high speed and high quality. While some countries are favoring speed, others are focusing on the improvement of the interconnection of the different transport networks to offer an attractive travel. The interconnection of the HST with the rest of the transport system has to be one of the main preoccupations of those cities with a HST stop. The HST needs to be complementary with the other transport modes, thus creating a network with ramifications that may help to diminish the "tunnel effect" created by the HST given its limited number of stops.As at the beginning of this PhD still very few HST stations existed in Spain, the present investigation was extended to intermodal situations in five European countries. The objective of the thesis is therefore centered on the study of intermodality at the French, Spanish, German, Swedish and Swiss HST stations.Intermodality parameters of the five countries are compared on a national and local level through two case studies per country. In order to characterize intermodality access demand in Aix-en-Provence TGV, Valence TGV, Ciudad Real, Lleida-Pirineus, Kassel-Wilhelmshöhe, Mannheim Hbf, Lund, Västerås, Bern and Lausanne is investigated, and the role of the supply of the intermodal connection and the mobility patterns are analyzed in those ten cities, and within their national contexts.The empirical basis of the study is based on data collected on field trips and users polls in a north-south European high-speed corridor. Also, data were extracted from documentation obtained from interviews to local experts in the cities and countries analyzed. Cartography of the five countries is also used as a tool, while time estimates and fieldwork at the ten HST stations help to assess the quality of the intermodal connections. For the full analysis of the concept behind the term intermodality, the introduction of the HST in the preexisting rail system is analyzed. Also, a in-depth analysis is carried out on intermodality by studying the access demand to the station.The analysis of the services supplied is based on the fieldwork and in bibliography. From here, a new European-scale overview on the existing forms of intermodality is deduced, including the role of information in the stations, and the importance of tariff and timetable integration. The use of an evaluative methodology offers a comparison of the different situations in all the ten case studies. This allows comparing transport terminals of different modes and different countries. Given the complexity of intermodality, a qualitative evaluation through an intermodal benchmarking and a quantitative approach through an entropy method have been developed. Both depict the imbalances in intermodality across Europe.A cross-analysis has been used to link different intermodal issues. What is sought is to answer the following questions: Is it the supply of local access to the HST complementary to the national intermodal supply? Does it respond to the travelers' mobility patterns? ¿Does the intermodal supply respond to the demand? In brief: Is the transport mode with the greatest connection quality in the station the more used mode?(or at least, Does it has the potentially of been used?).The results may help to draw conclusions on some of the likely incoherencies to arise in initiatives to create an efficient intermodality. Also, it may shed some light on the potential for improvement into the interconnection of the HST with other modes in terms of anticipation from the network and services planning perspective, as well as from the point of view of the local agents needs.

The objective of this doctoral thesis is to apply different multisectorial models available to analyse the impact that would had on the Catalan economy as a result of the introduction of policies designed to reduce emissions of greenhouse effect gases and save energy, and also at the same time to improve the environmental competitiveness of both individual companies and the economy as a whole. For the purposes of this thesis I have analysed the six greenhouse gases that are regulated by the Kyoto Protocol: carbon dioxide (CO2), methane (CH4), nitrous oxide (N2O), sulphur hexafluoride (SF6), hydrofluorocarbons (HFCs) and perfluorocarbons (PFCs). The range of exercises that I put into practice in this thesis enables us to examine the usefulness of the models applied, and allow to analyse questions that are of great importance for the future environmental and economic conditions of Catalan society.The chapter one contains a brief introduction to computable general equilibrium models, describing the different phases that make up the construction of any applied general equilibrium model, and the advantages and limitations of this type of models. I also give an introduction to the subject of computable general equilibrium models applied to the environment. In the chapter two I construct a social and environmental accounting matrix for Catalonia in the year 2001 (referred to below as NAMEACAT01), which will be used as the numerical basis for all subsequent analyses. A NAMEA (National Accounting Matrix using Environmental Accounts) is simply a double-entry table in which the rows contain the origins of the economic resources and the columns show the uses that economic agents give to the resources concerned.In the next chapter, I define a linear model of emission multipliers using the NAMEA for the Catalan economy. Like income multipliers, emission multipliers can be divided into own effects, open effects and circular effects. This decomposition shows the various channels of income generation and how they affect regional greenhouse pollution.The chapter four I analyses the economic impact of alternative policies implemented on the energy activities of the Catalan production system. Specifically, I analyse the effects of a tax on intermediate energy uses, a reduction in intermediate energy demand, and a tax on intermediate uses combined with a reduction in intermediate energy demand. The methodology involves two versions of the input-output price model: a competitive price formulation and a mark-up price formulation. In chapter five, I use the model proposed by Roland-Holst and Sancho (1995) to assess the economic and social impact of the implementation of different policies to reduce CO2 emissions and improve, at the same time, the environmental competitiveness of enterprises and the private real income in Catalonia. Alternativelly, I also apply a second model, which is an extension of the exogenous determination of production in the input-output quantity model (Miller and Blair, 1985) to a SAM database. Finally, chapter six summarises the conclusions and future research of this study. / La presente tesis doctoral tiene como objetivo efectuar una aplicación de los diferentes modelos multisectoriales, para analizar el impacto que tendría en la economía y la sociedad catalana la implementación de diferentes políticas que nos permitiesen disminuir las emisiones de gases de efecto invernadero y obtener ahorros de energía y al mismo tiempo mejorar la competitividad de nuestras empresas y de nuestra economía. Concretamente para la realización de la presente tesis, hemos utilizamos los seis gases de efecto invernadero regulados por el protocolo de Kyoto: dióxido de carbono (CO2), metano (CH4), oxido nitroso (N2O), hexafluoruro de azufre (SF6), hirofluricarbonos (HFCs) y perflurocarbonos (PFCs). El conjunto de ejercicios que llevamos a cabo en esta tesis permite observar la utilidad de estas aplicaciones, abordando cuestiones de un importante interés para la realidad medioambiental y económica de la sociedad catalana.

DE TESI DOCTORALEs tracta d'obrir noves vies de recerca que permetin objectivar científicament la relació entre ordenació del territori i el concepte de sostenibilitat, des d'una perspectiva integral i interactiva que englobi:a) les diferents visions sectorials que incideixen sobre el territori en el procés d'urbanització (habitatge, activitats industrials, comerç, lleure, sanitat, xarxes d'abastament, infrastructures del transport,...)b) els requeriments de conservació i millora del medi ambient, en els seus diferents vessants (energia, aigua, residus, qualitat atmosfèrica, biomassa, diversitat biològica, qualitat urbana,...)c) el paper que hi estan cridats a jugar la informació i els intruments de suport fornits per les telecomunicacions i la informàticad) l'acció de l'administració i el control democràtic per part de la ciutadaniaEs pretén donar una visió articulada d'un bloc instrumental suficientment complet, capaç d'afrontar analíticament el conjunt de fenòmens complexos que formen o haurien de formar part de la planificació i del procés de presa de decisions per part dels responsables polítics en matèria d'urbanisme, infrastructures i medi ambient, amb les corresponents implicacions socials i econòmico-financeres, en un context global de sostenibilitat.Aquesta articulació s'ha buscat en els instruments matemàtics propis de diversos camps científics, detectant les possibles aplicacions en el terreny delimitat. L'Ecologia, la Termodinàmica, la Biologia, així com el conjunt d'àmbits del coneixement que configuren l'anomenada teoria del Caos poden versemblantment aportar, com la tesi tracta de justificar, aquest instrumental analític.Sense perdre la referència d'una aplicabilitat universal, s'ha triat el camí de la verificació i quantificació de la sostenibilitat que pot aportar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona a l'àmbit metropolità de Barcelona, en relació a un comportament inercial del procés d'urbanització real en curs. S'ha partit del document elaborat per l'equip redactor, tancat en data octubre de 1998.La tesi desenvolupa en detall un vector determinat del concepte de sostenibilitat, concretament el cas de l'energia, determinant un model matemàtic que permeti una anàlisi quantitativa dels efectes de l'adopció d'una planificació territorial en particular sobre el consum energètic dins l'àmbit considerat.Es constitueix una "cistella" que permet la combinació dels diferents tipus d'energia -les variables de decisió o paràmetres "energètics" a optimitzar- tot minimitzant el consum total d'energia a l'àmbit considerat a l'any horitzó. L'estudi conté la prospectiva verosímil d'evolució de cada tipus d'energia, subjecte tot plegat a determinades condicions de contorn o restriccions, a les que sotmet la FO. La Funció objectiu ha buscat minimitzar el valor total de la despesa energètica i té en compte la variació temporal del cost de cada variable energètica (Variables de decisió), introduint les expectatives de millora en la eficiència dels diferents processos que afecten a cada tipus d'energia.L'anàlisi que planteja aquest treball, sobre la incidència de l'ordenació del territori en l'eficiència energètica, ha fet que s'hagin estudiat per a l'any 2025 els efectes d'un desenvolupament territorial basat en els actuals patrons de creixement urbanístic (escenari inercial de la no-planificació) i s'hagi comparat aquesta tendència amb l'escenari final derivat de la proposta d'ordenació adoptada pel PTMB.El resum d'aquesta comparació ens indica que mitjançant l'aplicació del projecte de PTMB:s'obtindria un estalvi anual per l'any 2025 de 129 milions de euros (21.613 milions de pessetes).s'aconseguiria estalviar unes 490.000 tep d'energia.L'equivalent en dades del sector energètic del 1995:- importació d'energia elèctrica a Espanya;- 23% del consum a Catalunya de gas natural com energia primària; - 5% del consum a Catalunya de combustibles derivats del petroli; - 10% de la producció a Catalunya d'energia nuclear. / OF DOCTORAL THESISThis thesis is intended to open new research lines in the way to improve scientific objectivity to the relationship between regional development and the concept of sustainability. That has been worked from an integral and interactive perspective embracing:a) the different sectoral visions focussing on the territory in the urbanisation process (housing, industrial activity, commerce, leisure, utility networks, transport infrastructure and collective facilities: health, education,.)b) the requirements of environmental conservation and improvement, on its different vectors (energy, water, waste, air quality, biomass, biodiversity, urban quality,.)c) the rol to be played by information, and the support instruments that telecomunications and computer technology can supplyd) the action of the administration and the democratic control from citizenshipThe thesis tries to give an articulated vision of a set of instruments, complete enough to analitically face the wide range of complex phenomena that have to be taken in account in planning and in the processes of decision taking, by political responsibles on land use, infrastructure and environment, having in mind relative socio-economic and financial implications, in a global context of sustainability.This articulation has been searched through mathematical tools belonging to different scientific fields, looking for useful applications to the described subject. Ecology, Thermodynamics, Biology, as well as the diverse knowledge areas shaping the so called Chaos theory, can supply, as the thesis tries to justify, this analitical instrumentation.Without loosing the reference of an universal applicability, it has been choosen the way of verification and quantification of the amount of sustainability that can be provided by the Metropolitan Plan of the Area of Barcelona (Pla Territorial Metropolità de Barcelona - PTMB), compared to the inertial behaviour of the real urbanisation process in progress. So the starting up is in principal this planning document, achieved in october 1998.The more detailed results are referred to the specific vector of energy, by the means of stablishing a mathematical model, allowing a quantitative analysis of the effects on energy consumption, when a particular regional development planning is adopted in the considered territorial area.The different Decision Variables -or energetic parameters to be optimized- are put into an Objective Function (OF), a kind of "basket" where we try to combine the different forms of energy, as to minimize total consumption in the area by the year horizon. The study includes the believable forecasting of the evolution of each one of the energy forms, as certain restrictions affect the OF.The Objective Function tries to minimize the total amount of energy expenditure, having in account the variation along the time on costs of each energetic variable (Decision Variables), introducing improvement prospects on efficiency of the different processes affecting each form of energy.This work considers the influence of regional development on energy efficiency. This has led to analyze, for the year horizon of 2025, the effects of an urbanisation process based on the present urban and regional growth patterns (inertial setting of non-planning), being this trend compared with the prewiewed setting which derives from the proposals of PTMB.In conclusion, such a comparison shows to us, among others related to, the following feasible benefits by the means to apply PTMB, as a regional development plan for the metropolitan area of Barcelona:getting, at 2025, yearly savings for 129 million euro (21.613 million peseta).getting yearly energy savings of about 490.000 tep.That's the equivalent in 1995 figures of the energy sector:- electric energy import in Spain;- 23% of consumption in Catalunya of natural gas as primary energy; - 5% of consumption in Catalunya of oil derived fuel; - 10% of production in Catalunya of nuclear energy.

Els ports de mar constitueixen una infraestructura molt important en els països costaners, tant des del punt de vista econòmic com social. Però a la vegada són sistemes molt complexes des del punt de vista ambiental, ja que poden crear impactes significatius sobre l'entorn, magnificats sovint per la seva habitual proximitat a nuclis urbans. Per tant, l'equilibri entre la conservació del medi costaner i la continuïtat de les activitats antròpiques en aquesta zona és força difícil d'aconseguir. En aquesta tesi han estat identificats els principals impactes ambientals generats per l'activitat portuària (emissions a l'aigua, a l'aire, soroll, etc.), destacant de forma especial l'impacte ambiental accidental. El primer pas per tal de minimitzar aquests impactes és dur a terme una gestió adequada dels aspectes ambientals. Per això, s'han analitzat les metodologies existents en el camp de la gestió ambiental en ports, i s'ha arribat a la conclusió que existia la necessitat de crear una metodologia específica per avaluar la gestió ambiental en ports de mar. La metodologia desenvolupada consta de dues eines, per una banda el mètode d'autodiagnosi ambiental (SDM) per avaluar l'estat de la gestió ambiental en ports i, per altra, el mètode per a identificar i valorar aspectes ambientals significatius (SOSEA).L'SDM s'estructura en forma de qüestionari i cobreix els principals requeriments dels estàndards ambientals pel que fa a la gestió ambiental (ISO 14001 i EMAS). Permet identificar els punts forts i febles de la gestió que es duu a terme, tenir la referència dels ports europeus i fixar mesures de millora ambiental.El SOSEA es basa en l'aplicació d'una matriu activitats/aspectes, un qüestionari i una llista de comprovació. A partir de la informació obtinguda en aquests apartats es pot identificar els aspectes ambientals més importants i avaluar com s'està duent a terme la seva gestió.Aquestes eines han estat desenvolupades en el marc del projecte europeu ECOPORTS (2002-2005) i, per al seu disseny i prova, s'ha treballat amb estreta col·laboració amb els ports europeus. Finalment, ambdues eines han estat aplicades a un grup de ports (Goteborg, Barcelona, Gènova, Rotterdam, etc.) i s'ha pogut veure que els resultats de la seva aplicació han estat clarament positius, tant pel que fa a la seva acceptació com a la seva utilitat. / The sea ports are very important for the coastal areas, not only from the economic point of view but also from the social one. But at the same time, they are very complex systems from the environmental point of view since the port activities may create significant impacts on the environment and also disturb the nearby urban areas. So, the equilibrium between nature conservation and port activities in this area is quite difficult to attain.The main environmental impacts created by the port activities (water emissions, air emissions, dust, etc.) have been identified in this thesis, stressing in an important way the accidental (environmental) impact.The first step in order to minimize such impacts is to undertake an adequate management of the environmental issues. In this sense, the main environmental management initiatives in port have been described, concluding that it was necessary to develop a new methodology to assess the environmental management in sea ports.The methodology developed consists of two tools, on one hand the self diagnosis method (SDM) to assess the situation of the environmental management in ports and on the other hand the strategic overview of significant environmental aspects (SOSEA) to identify and assess the significant environmental aspects.SDM is a questionnaire where the main sections required for the implementation of an environmental management system are represented. It also follows the main requirements of ISO 14001. SDM feedback allows the ports to identify the strengths and weaknesses, to compare the results with the European Benchmark and to set up measures for the environmental improvement. SOSEA is based on the application of a matrix of activities/aspects, a questionnaire and a checklist. From the information gathered in these sections it is possible to identify the significant environmental aspects and assess their management. These tools have been developed in the frame of ECOPORTS project (2002-2005), funded by the European Union. For the design and test of the tools a very close collaboration with ports has been carried out.Finally, both tools have been applied to a group of ports (Gothenburg, Barcelona, Genoa, Rotterdam, etc.) and the results of their application have been clearly positive, not only for the good acceptance of the tools but also for their utility.

Objecte1.- Descriure els elements i característiques que tenen les empreses constructores d'obra d'efectuar la gestió de la qualitat en l'exercici de la seva activitat.2.- Determinar paràmetres que puguin descriure i mesurar aquests elements i característiques, la seva adequació i la seva aplicació i utilitat.3.- Definir un model esquemàtic de la composició del sistema i de la seva dinàmica d'aplicació.AbastLa matèria d'investigació és la gestió de la qualitat, i per extensió, la gestió ambiental i la gestió de la seguretat i salut en el treball. El subjecte és la petita i mitjana empresa (pime). Inclosa l'empresa mitjana gran que, tot i que actua més com a gestor que com a constructor, els principis de la qualitat i l'activitat constructora són l'objecte principal i el motor del seu negoci. A l'empresa gran, en l'activitat constructora, també li és aplicable aquesta tesi.L'empresa que actua com contractista principal, i les empreses especialistes de les instal·lacions i dels oficis, atès que la seva activitat té repercussió directa a l'obra i al compliment dels requisits de qualitat, ambientals i de prevenció de riscs laborals.MetodologiaLa investigació d'aquest treball es vertebra al voltant dels models ISO i les premisses de: - l'enfocament a la satisfacció del client i - millorar el funcionament de l'empresa per augmentar la productivitat i reduir costos. Per aconseguir-ho, els models ISO, prescriuen requisits de planificació, control i millora amb la finalitat de conèixer els requisits dels clients, així com els riscs que cal prevenir, i organitzar-se per acomplir el requisits i eliminar o controlar i mitigar els riscs. I alhora, establir mecanismes de recollida i anàlisi de la informació per, en base a ella, anar afinant el funcionament de l'empresa per a millorar-ne l'eficàcia i l'eficiència. La investigació, atesos els principis i les premisses anteriors, planteja unes hipòtesis de gestió de la qualitat, que són motiu d'indagació directa a les empreses mitjançant una enquesta en profunditat a una mostra aleatòria de la població objectiu. Respecte el tractament estadístic, s'ha optat per aplicar la teoria exacta de les petites mostres de Gossen que, amb un cert nivell de confiança (aquí del 95 %), permet inferir els resultats de la mostra, a la població. Pel que respecta a les dades econòmiques, s'ha segmentat la mostra en empreses grans, mitjanes i petites, i s'observen diferències interessants i significatives. ResultatsEls resultats d'aquest treball contemplen les característiques i paràmetres significatius de la gestió de la qualitat de les empreses constructores des del seu origen fins a l'expressió quantificada dels resultats econòmics del seu funcionament. La majoria dels elements i característiques de la gestió de la qualitat trobades en aquest treball, s'han parametritzat i se n'ha quantificat la seva valoració i la seva aplicació per part de les empreses, així com la seva utilitat en el sistema de gestió. Com indicadors de funcionament es presenten els econòmics d'estructura de producció amb les proporcions de participació de recursos i de rendiment d'aquest recursos, de forma directa o a través dels indicadors de productivitat. Resultat final de la investigació, és el model de sistema de gestió que es presenta com a colofó de la tesi: model que s'expressa amb un doble esquema, estàtic i dinàmic. Característiques del model són la gestió del comportament, i la complementarietat i la sinèrgia d'un doble bloc d'elements de gestió a l'estil d'un doble par de forces motores. El bloc generador d'acció i comportament es composa de la planificació (i objectius) i l'ambient de treball intern (clima intern laboral i cultura organitzativa). El bloc motor de l'actuació el composen els elements operatius del sistema. Aporten els resultats i la informació. Aquest model pretén aportar coherència i naturalitat a la gestió de la qualitat, així com mostrar la compacitat, flexibilitat i potència d'un sistema d'aquestes característiques. Un altra aportació capital del model és que potencia un element tan subtil i complex com és la gestió del comportament de les persones, les pròpies i les d'externalització, encomanada a l'ambient de treball, a través del clima laboral i de la cultura.La participació pro activa del treballador propi i dels subcontractistes és imprescindible per aconseguir la seva conscienciació en l'acompliment dels requisits de qualitat, de prevenció de la contaminació i afectació ambiental, i de prevenció dels riscos laborals. D'aquí la importància de la gestió del comportament que proposa aquest model. Funció capital de lideratge de la direcció de l'empresa, i que és poc considerada per part de les empreses constructores.

En els darrers anys s'han iniciat nombrosos estudis de tipus geoquímic, bioquímic i mediambiental, amb l'objectiu d'esbrinar les implicacions del sofre en els sistemes ecològics. El sofre no només és propi dels organismes biològics, on és un element essencial per a la síntesi d'aminoàcids, coenzims i vitamines, sinó que també està associat a aspectes econòmics i mediambientals.L'augment progressiu de les emissions antropogèniques de compostos sofrats a l'atmosfera, com a conseqüència del consum de combustibles fòssils i l'impacte ambiental d'aquestes, ha contribuït a aprofundir més en l'estudi del cicle atmosfèric del sofre.El carbó no és una font d'energia inesgotable, però la seva utilització amb enfocs moderns produiria l'efecte de potenciar les seves reserves amb una menor influència negativa en el medi ambient. Les possibilitats d'utilització del carbó com a font energètica són diverses: combustió en llit fluïditzat, gasificació, piròlisi, liqüefacció. Aquesta tesi obre camí a dues possibles alternatives que pot oferir el carbó: gasificació i captació de metalls pesants, així com s'estudia dos aspectes d'interès geoquímic relacionats amb la presència del sofre: influència en la gènesi d'hidrocarburs i estudi qualitatiu i quantitatiu del sofre mitjançant mètodes analítics destructius i no destructius.Per aquest estudi s'han seleccionat quatre conques sedimentàries que destaquen de forma significativa pel seu alt contingut en sofre. Les conques escollides són: Utrilles, Ribesalbes, Mequinensa, Organyà i Calaf.La tesi consta de quatre capítols: en el primer capítol s'estudia quantitativament i qualitativa les diferents funcions de sofre presents mitjançant els mètodes analítics no destructius XPS (X-ray Photoelectron Spectroscopy), XANES (X-ray Absorption Near Edge Structure) i SEM-EDX (Scanning Electron Microscopy- X-Ray Analysis)i els mètodes destructius ASTM (American Standard Test of Materials) i Py-GC-MS (Pyrolysis Gas Chromatography Mass Spectrometry) establint una comparació dels diferents resultats obtinguts.En el segon capítol es caracteritza la fracció húmica de la leonardita de Torrelapaja que pertany a la conca d'Utrilles. La leonardita és un carbó immadur amb un alt contingut en substàncies húmiques. Per això aquest material s'utilitza com a fertilitzant, però també té propietats útils per aplicacions mediambientals. La leonardita s'ha utilitzat per complexar metalls pesants presents en plantes nuclears (Grau et al., 2000) o per eliminar contaminants orgànics (Rebhun et al., 1998). Per aquest motiu i per les possibles aplicacions mediambientals d'aquest lignit, l'estudi de la fracció húmica pren una importància més rellevant. La fracció húmica ha estat caracteritzada per piròlisi (Py-GC_MS) i piròlisi metilació amb el reactiu hidroxi de tetrametilamoni (TMAH). Finalment, en aquest capítol s'estudien diferents fraccions húmiques i les seves propietats per complexar metalls pesants mitjançant la tècnica EPR (Electron Paramagnetic Resonance).En el tercer capítol s'ha emprat l'anàlisi termogravimètrica (TG), en la qual s'avaluen les pèrdues de pes de les mostres a mesura que es van escalfant a temperatures cada cop més elevades (concretament entre 25ºC i 800ºC) i a diferents velocitats d'escalfament (5,15 i 25ºC/min). En l'etapa relacionada amb la descomposició del sofre orgànic es determinen els paràmetres cinètics (energia d'activació, factor preexponencial i ordre de reacció) a partir de diferents mètodes integrals i diferencials basats en una i vàries corbes termogravimètriques. A partir de les energies d'activació obtingudes pels mètodes basats en vàries corbes s'ha descrit l'esquema cinètic pel qual es podrien regir la descomposició en aquesta etapa. Finalment, es fa un estudi comparatiu dels resultats obtinguts pels diferents mètodes. Els diferents mètodes diferencials i integrals es classifiquen segons un valor nomenat valor del mètode (Popescu i Segal, 1998) el qual no reflecteix en molts casos la fiabilitat del mètode. Per establir la fiabilitat dels paràmetres cinètics calculats s'han simulat les corbes amb el programa SIMNON i s'han comparat aquestes amb les corbes experimentals. Per millorar l'aproximació a les corbes experimentals s'ha aplicat un model matemàtic que utilitza algorismes de mínims quadrats no lineals (NLS) calculant els paràmetres cinètics que minimitzen l'error en cada punt entre les dades experimentals i les calculades. Una vegada determinats els paràmetres cinètics i acceptats com a vàlids s'han comparat les constants cinètiques a les tres velocitats d'escalfament aplicant un factor determinat per Font et al. (2000). Per últim és correlaciona la quantitat de sofre existent amb els paràmetres cinètics obtinguts mostrant relacions importants i confirmant algunes de les hipòtesis més recents.Finalment, el quart capítol estudia un dels principals paràmetres que afecten el procés de gasificació: la reactivitat. S'han calculat i comparat les reactivitats en aire i diòxid de carboni dels carbons de Mequinensa, Cañizara i Calaf.Font R., Martín I., Esperanza M., i Fullana A. (2000): Kinetic law for solid decomposition. Application to thermal degradation of heterogeneus materials. J. Anal. Appl. Pyrol. In pressPopescu i Segal (1998): Critical Considerations on the Methods for Evaluating Kinetic Parameters from Nonisothermal Experiments. International Journal of Chemical Kinetics 30, 313-327. / The atmospheric sulfur cycle has drawn considerable attention recently because of increasing antropogenic emissions of sulfur gases (largely sulfur dioxide) from burning fossil fuels. The sulfur gases, and the aerosols formed from them, cause acidic deposition, and affect the radiation balance of the atmosphere, climatic change and human health.This thesis focus on the study of sulfur from different points of view. Firstly, we study two alternatives for Spain coals which are characterized by a high content of sulfur: gasification and bind heavy metals. Also, we study two important geoquimic aspects related to the presence of sulfur in fossil fuels: study of kinetic parameters in the interval related with oil generation and qualitatively and quantitatively study of functionalities of sulfur by means of destructive and non destructive methods.The selected samples for this study are organic sulfur rich Spanish lignites mined in Mequinensa and Utrillas regions, oil shales from Ribesalbes and calcareous rocks from Organyà. This thesis are divided into four chapters described below, each one representing a separate theme related to the sulfur present in fossil fuels:1.- In the first chapter, a set of coals and oil shales from Spain with a high sulfur content were studied by destructive (ASTM, Py-GC-MS) and non-destructive (SEM-EDX, XPS and XANES) methods in order to determine the functionalities of the sulfur-containing compounds. Non-destructive techniques, such as XANES and XPS, were employed to investigate the composition of the sulfur functionalities (such as sulfide, polysulfide, pyritic, elemental sulfur, thiophene, sulfoxide, sulfonate and sulfate). A comparison is made of XPS and XANES results for the coals and oil shales. The combination of XANES, XPS and ASTM methods offers a more reliable quantification of the organic and pyritic sulfur and to differentiate between organic and inorganic sulfate forms. Intercomparison between these different approaches allows a more complete study the sulfur-containing structures in coals and oil shales.2.- We studied the humic-acid fraction isolated from a Cretaceous basin belonging to the Utrillas facies) using a suite of chromatographic and spectroscopic techniques to characterize the structure of the carbon skeleton and the nature of the sulfur-containing compounds from Spanish leonardite coal (Torrelapaja). In particular, pyrolysis coupled to gas chromatography-mass spectrometry was used to gain detailed molecular information on the organic structures and pyrolysis in the presence of a methylating agent (tetramethyl-ammonium hydroxide, TMAH) was used to characterize polar moieties. There has been much interest in understanding the structure of organic moieties in such coals because of the potential role of the oxidized functionalities to bind many heavy metallic ions through complexation.3.- The abundance of sulfur in sedimentary organic matter may be an important factor changing the kinetics parameters (preexponential factor, activation energy and reaction order) and therefore, in controlling the depth at which petroleum is generated.In this part, we calculate kinetic parameters in the interval related to oil generation by means of integral and differential methods. According to Popescu and Segal (1997) in order to compare the methods of estimating the kinetic parameters we shall use the value of the method. However this value do not reflect the reliability of the method.In order to establish the reliability of the methods proposed, SIMNON program was used to compared simulated curves with those obtained by experimental data. Also NLS method have been applied to determinate the most approximate kinetic parameters. 4.- Finally, we use a procedure (particle size @ 500mm, sample mass 15.5 mg, CO2 and air reactant gases, near isothermal conditions) adopted to determinate the reactivity of chars from Utrillas subbituminous coal, Calaf and Mequinenza lignites by thermogravimetry at 900ºC. The procedure also provides proximate analyses information and affords a quick comparison between different coal types. This part presents the results of the reactivities of chars from one subbituminous and two lignite coals from Spain. Popescu and Segal (1998): Critical Considerations on the Methods for Evaluating Kinetic Parameters from Nonisothermal Experiments. International Journal of Chemical Kinetics 30, 313-327.

Els sistemes absorbidors basats en l'efecte venturi (venturi 'scrubbers') han estat utilitzats tradicionalment per a l'eliminació de partícules i aerosols continguts en efluents gasosos. L'aplicació d'aquesta tecnologia a l'absorció de contaminants químics ha estat poc estudiada, malgrat que el sistema presenta les característiques idònies per a l'eliminació de soluts gasosos solubles en algun dissolvent líquid.En aquesta tesi s'han estudiat les possibilitats del sistema absorbidor jet-venturi a l'eliminació de contaminants gasosos localitzats habitualment en àmbits industrials. L'estudi inclou una caracterització del sistema d'atomitzador responsable de l'elevada àrea interficial generada. En aquest sentit, l'estudi revela que l'atomitzador tipus 'pressure swirl' emprat no és tant eficient com el procés d'atomització que es dóna en sistemes venturi 'scrubber' tradicionals.La capacitat d'autoabastiment del gas a depurar, característica inherent del sistema jet-venturi, ha estat avaluada, i s'observa una baixa eficiència de bombeig en comparació amb equips de característiques similars.L'estudi de la transferència de matèria en el sistema jet-venturi, ha estat recolzat per una anàlisi dels fenòmens hidrodinàmics que esdevenen a l'interior del sistema. Aquests fenòmens permeten discernir quina és la distribució del líquid al llarg del tub venturi, és a dir, quina fracció de líquid circula en forma de gotes, i quina ho fa en forma de pel·lícula adherida a les parets. Les dades experimentals són contrastades amb un model basat en el creixement de la capa límit en el difusor, el qual permet comparar els perfils de pèrdua de pressió al llarg del tub venturi, així com la distribució de líquid. El model emprat prediu fraccions de líquid en forma de pel·lícula amb un error relatiu que no supera el 15 %. La informació experimental referida a la transferència de matèria fou analitzada, inicialment, mitjançant tècniques estadístiques. D'aquesta manera s'obtingueren conclusions aplicables a la millora del disseny dels equips. Per altra banda, es formulà un model mecanicista, basat en l'absorció acompanyada d'una reacció química instantània a cadascuna de les gotes generades per l'atomitzador. Aquest model, tot i ser el més adient, prediu rendiments d'absorció inferiors als determinats experimentalment, la qual cosa indica que la pel·lícula de líquid intervé en el procés de transferència de matèria. El nou model formulat, que contempla l'absorció efectuada en el film, millora les prediccions considerablement, malgrat que aquestes encara es troben allunyades dels valors experimentals. Aquest fet referma la teoria que no es pot negligir la transferència de matèria desenvolupada a la pel·lícula de líquid. Aquesta ha de ser estudiada més a fons i integrada en el model d'absorció per sistemes venturi 'scrubber' en general. / Absorption systems based on the venturi effect (venturi scrubbers) have been used in particle and aerosol removal from gas streams. There is a lack of information about the use of these systems on the removal of chemical pollutants, even though the venturi scrubber seems to be suitable for the absorption of soluble gaseous solutes with the appropriate liquid absorbent. In this thesis, the suitability of the jet-venturi absorption system on the removal of gaseous chemical pollutants has been studied. The pollutants analysed were some of the most characteristic found in industrial environments, mainly ammonia, sulphur dioxide and hydrogen sulphide. The study includes a complete characterisation of the atomisation system, which is responsible of the large interfacial area created. The study shows that the pressure-swirl atomizer used has a poor efficiency in liquid atomisation. The literature on venturi scrubbers reviewed shows a best efficiency when the gas flow rate is the responsible of the liquid atomisation.The gas self-inducing capability, common characteristic of the jet systems, has been evaluated, observing a low pumping efficiency if compared with jet-pump based systems. The performance of both systems is quite similar.Mass transfer characterisation in jet-venturi scrubbers has been accompanied by an exhaustive analysis of the hydrodynamics phenomena involved. These phenomena allow to evaluate the liquid distribution along the venturi tube, thus, the liquid fraction flowing as droplets and as a film attached to the walls could be determined. Experimental data were compared with the predictions given by a model based on the boundary layer growth. This model works out the pressure drop across the z-axis of the venturi tube, taking into account the growth of the boundary layer in the diffuser section, which in turns is used to evaluate the liquid film thickness. The model predictions showed an excellent agreement with the experimental data. The maximum error was found to be lower than 15 %.Mass transfer experimental data were analysed initially by means of statistical methods (Surface Response Methodology). These techniques give reliable information for design purposes. On the other hand a mechanistic model was settled down, based on the absorption accompanied by an instantaneous chemical reaction within each droplet created by the atomisation system. This model, even though is the most suitable, predict removal efficiencies lower than those determined by experimentation. This probably means that the liquid film participates in the mass transfer process. A new model was formulated, allowing mass transfer within the liquid film. In spite of the predictions were improved, there is still an important lack of agreement. This fact supports the idea that neglecting liquid film absorption leads to a underprediction of the removal efficiencies. Thus, a thorough study of the mass transfer within the liquid film, besides an integration of the hydrodynamic model into the general mass transfer model should be performed.