Amb l'objectiu de poder fer més eficaç la lluita contra els incendis, s'han analitzat dos models de comportament dels incendis forestals a Catalunya: els incendis periurbans, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i els incendis rurals, a la comarca del Bages. L'anàlisi de l'ocurrència dels focs entre els anys 1987 i 1998 ha permès definir les característiques d'aquests dos àmbits pel que fa a l'efectació dels incendis.En general, l'increment de la massa arbustiva i forestal derivats de l'abandonament dels usos tradicionals dels boscos, juntament amb una major freqüentació, ha comportat l'agument del risc tant d'ignició com de propagació dels focs.L'anàlisi contrastada de les dades dels incendis de l'AMB i del Bages, en el context territorial i humà corresponent, posa de manifest dues situacions ben diverses pel que fa als factors de risc, però igualment vulnerables. L'AMB, que concentra el 50% de la població en l'1,8 del territori català és més vulnerable pel gran nombre d'ignicions. El Bages, en canvi, amb només un 4,2% ho és més a la propagació dels focs.En síntesi, els problemes que han d'afrontar l'AMB i el Bages són:- L'ús molt més dens del territori en el cas de l'AMB afavoreix la proliferació d'ignicions especialment localitzades en la interfase urbàna-forestal. Al Bages, en canvi, sense la mobilitat i fragmentació de l'AMB es fa més difícil de controlar un menor número de focus.- Pel que fa a l'estructura del territori, l'AMB es caracteritza per una gran fragmentació, mentre que el Bages té una major continuïtat de les masses forestals. La comarca es ressent especialment de la tendència d'expansió forestal generalitzada derivada de l'abandonament rural i el canvi d'usos del sòl. - Les actuacions de prevenció són diferents. L'AMB disposa d'un potent dispositiu de prevenció propi, coordinat pel Parc de Collserola, a més de participar en els plans de prevenció general aplicat a tot el territori català. El Bages participa només del sistema de prevenció general aplicat a tot el territori català.Mentre que a l'AMB, tal com ho demostren les estadístiques, el control de la propagació dels incendis està ben solucionat gràcies a la ràpida capacitat de detecció, cal dedicar esforços per reduir l'elevat número d'ignicions. El Bages, en canvi, s'enfronta amb el complex problema de l'increment de superfície forestal sense gestionar. La funció del bosc en un i en un altre àmbit, convida a reflexionar sobre la relació entre els incendis i la gestió territorial. No tot el bosc es pot protegir, però caldria ques en la planificació territorial es consideri la possibilitat de l'incendi i es prevegin les mesures perquè no es presenti o, si es presenta, en minimitzi al màxim les conseqüències. / With the objective of trying to fight more efficiently against fire, two models of behaviour of forest fire in Catalunya have been analysed: the periurban fire in the Metropolitan Area of Barcelona (MAB) and forest fire in the comarca of Bages.In general, the increase of the bush and forest mass, derived from the abandonment of the traditional uses of the woods, together with a major frequentation have increased the risk of ignition and fire propagation.The contrasted analysis of the fire data in the MAB and the Bages, in the corresponding territorial and human context, show two very different situations in relation with the risk factors. The MAB, with the 50% of the population in the 1.8 of the Catalan territory, is more vulnerable because of the number of ignitions, whereas the Bages with only a 4.2 % is more vulnerable to fire propagation.In summary, the problems that the MAB and the Bages have to face up are:- In the MAB, the heavier use of the territory helps the proliferation of ignitions specially located in the urban-fores interphase. On the other hand, it is much more difficult to control a less number of focuses in the Bages, although this territory has less mobility and fragmentation than the MAB.- In relation with the structure of the territory, the MAB has a great fragmentation, whereas the Bages has a major continuity in the forest masses. The comarca suffers the generalized tendency of forest growth derived from the forest abandonment and the change of the uses of the soil.- The actions of prevention are different. The MAB has an own strong prevention system, coordinated by the Collserola park, apart from participating in the general preventive plan applied to all the Catalan territory. The Bages only participates in the general prevention system .As shown in the statistics, the control of the fire propagation in the MAB is well solved thanks to the quick detection efficiency, but it is necessary to make efforts to reduce the high number of ignitions. On the other hand, the Bages faces the complex problem ofthe increase of forest surface without management.In both areas, the forest function should make us think over the relationship between fire and forest management. All woods cannot be protected, but the risk of fire and the ways to prevent it, should be considered in the territorial planification and its consequences should be minimized.

Esta tesis analiza las relaciones entre el pensamiento urbanístico y los debates paisajísticos en São Paulo en la primera mitad del siglo XX, enfocando como los planes urbanísticos para la ciudad incorporaron los parques y sistemas de parque. Ha sido fundamental destacar cuales fueron los principales referentes discutidos y cómo se produjeron las transferencias, cambios y apropiaciones de idearios. Inicialmente, pone de manifiesto que la emergencia de la reflexión urbanística en la ciudad se hizo al mismo tiempo que el surgimiento de la idea de parque urbano moderno. Destaca que la urbanística de la Europa Continental, el Town Planning británico y las ideas de Hénard fueron las principales referencias teóricas apropiadas en la formación del urbanismo paulistano y en la primera divulgación de la importancia de que se crease un sistema de parques conectado al sistema viario. A continuación, analiza las propuestas de Barry Parker para barrios-jardín en la ciudad, su idea de un anillo de parques alrededor del área urbana y su influencia en los anteproyectos para la región del río Tietê. En la secuencia, presenta un cuadro explicativo de las principales visiones nacionales acerca de las relaciones entre modernidad y brasilidad en la construcción de jardines y parques a partir de la década de los 20; discurre sobre determinadas visiones de Le Corbusier - acerca de las relaciones entre arquitectura, naturaleza y ciudad - importantes para la comprensión de proyectos locales y analiza el plan que hizo para São Paulo. Los últimos capítulos siguen analizando los planos urbanísticos para la ciudad y las áreas verdes propuestas y buscan identificar cuáles fueron las matrices conceptuales, las permanencias y rupturas teóricas en relación al momento anterior. De entre estos planes, se examinan el proyecto de Maia y Cintra, de 1924 a 1926; las concepciones de ciudad y de sus áreas verdes de Prestes Maia, sobre todo, en el Plano de Avenidas; al igual que analiza la importancia de las ideas de Anhaia Mello sobre el urbanismo y el recreo activo. Finalmente, examina los razonamientos sobre las áreas verdes en São Paulo en el contexto metropolitano de la década de los 50, con especial énfasis en el análisis del plan de Robert Moses, de 1950, en los proyectos y en la construcción del Parque del Ibirapuera, en los planes para la Ciudad Universitaria y en los debates acerca de la creación de un plan director para la región.

DE TESI DOCTORALEs tracta d'obrir noves vies de recerca que permetin objectivar científicament la relació entre ordenació del territori i el concepte de sostenibilitat, des d'una perspectiva integral i interactiva que englobi:a) les diferents visions sectorials que incideixen sobre el territori en el procés d'urbanització (habitatge, activitats industrials, comerç, lleure, sanitat, xarxes d'abastament, infrastructures del transport,...)b) els requeriments de conservació i millora del medi ambient, en els seus diferents vessants (energia, aigua, residus, qualitat atmosfèrica, biomassa, diversitat biològica, qualitat urbana,...)c) el paper que hi estan cridats a jugar la informació i els intruments de suport fornits per les telecomunicacions i la informàticad) l'acció de l'administració i el control democràtic per part de la ciutadaniaEs pretén donar una visió articulada d'un bloc instrumental suficientment complet, capaç d'afrontar analíticament el conjunt de fenòmens complexos que formen o haurien de formar part de la planificació i del procés de presa de decisions per part dels responsables polítics en matèria d'urbanisme, infrastructures i medi ambient, amb les corresponents implicacions socials i econòmico-financeres, en un context global de sostenibilitat.Aquesta articulació s'ha buscat en els instruments matemàtics propis de diversos camps científics, detectant les possibles aplicacions en el terreny delimitat. L'Ecologia, la Termodinàmica, la Biologia, així com el conjunt d'àmbits del coneixement que configuren l'anomenada teoria del Caos poden versemblantment aportar, com la tesi tracta de justificar, aquest instrumental analític.Sense perdre la referència d'una aplicabilitat universal, s'ha triat el camí de la verificació i quantificació de la sostenibilitat que pot aportar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona a l'àmbit metropolità de Barcelona, en relació a un comportament inercial del procés d'urbanització real en curs. S'ha partit del document elaborat per l'equip redactor, tancat en data octubre de 1998.La tesi desenvolupa en detall un vector determinat del concepte de sostenibilitat, concretament el cas de l'energia, determinant un model matemàtic que permeti una anàlisi quantitativa dels efectes de l'adopció d'una planificació territorial en particular sobre el consum energètic dins l'àmbit considerat.Es constitueix una "cistella" que permet la combinació dels diferents tipus d'energia -les variables de decisió o paràmetres "energètics" a optimitzar- tot minimitzant el consum total d'energia a l'àmbit considerat a l'any horitzó. L'estudi conté la prospectiva verosímil d'evolució de cada tipus d'energia, subjecte tot plegat a determinades condicions de contorn o restriccions, a les que sotmet la FO. La Funció objectiu ha buscat minimitzar el valor total de la despesa energètica i té en compte la variació temporal del cost de cada variable energètica (Variables de decisió), introduint les expectatives de millora en la eficiència dels diferents processos que afecten a cada tipus d'energia.L'anàlisi que planteja aquest treball, sobre la incidència de l'ordenació del territori en l'eficiència energètica, ha fet que s'hagin estudiat per a l'any 2025 els efectes d'un desenvolupament territorial basat en els actuals patrons de creixement urbanístic (escenari inercial de la no-planificació) i s'hagi comparat aquesta tendència amb l'escenari final derivat de la proposta d'ordenació adoptada pel PTMB.El resum d'aquesta comparació ens indica que mitjançant l'aplicació del projecte de PTMB:s'obtindria un estalvi anual per l'any 2025 de 129 milions de euros (21.613 milions de pessetes).s'aconseguiria estalviar unes 490.000 tep d'energia.L'equivalent en dades del sector energètic del 1995:- importació d'energia elèctrica a Espanya;- 23% del consum a Catalunya de gas natural com energia primària; - 5% del consum a Catalunya de combustibles derivats del petroli; - 10% de la producció a Catalunya d'energia nuclear. / OF DOCTORAL THESISThis thesis is intended to open new research lines in the way to improve scientific objectivity to the relationship between regional development and the concept of sustainability. That has been worked from an integral and interactive perspective embracing:a) the different sectoral visions focussing on the territory in the urbanisation process (housing, industrial activity, commerce, leisure, utility networks, transport infrastructure and collective facilities: health, education,.)b) the requirements of environmental conservation and improvement, on its different vectors (energy, water, waste, air quality, biomass, biodiversity, urban quality,.)c) the rol to be played by information, and the support instruments that telecomunications and computer technology can supplyd) the action of the administration and the democratic control from citizenshipThe thesis tries to give an articulated vision of a set of instruments, complete enough to analitically face the wide range of complex phenomena that have to be taken in account in planning and in the processes of decision taking, by political responsibles on land use, infrastructure and environment, having in mind relative socio-economic and financial implications, in a global context of sustainability.This articulation has been searched through mathematical tools belonging to different scientific fields, looking for useful applications to the described subject. Ecology, Thermodynamics, Biology, as well as the diverse knowledge areas shaping the so called Chaos theory, can supply, as the thesis tries to justify, this analitical instrumentation.Without loosing the reference of an universal applicability, it has been choosen the way of verification and quantification of the amount of sustainability that can be provided by the Metropolitan Plan of the Area of Barcelona (Pla Territorial Metropolità de Barcelona - PTMB), compared to the inertial behaviour of the real urbanisation process in progress. So the starting up is in principal this planning document, achieved in october 1998.The more detailed results are referred to the specific vector of energy, by the means of stablishing a mathematical model, allowing a quantitative analysis of the effects on energy consumption, when a particular regional development planning is adopted in the considered territorial area.The different Decision Variables -or energetic parameters to be optimized- are put into an Objective Function (OF), a kind of "basket" where we try to combine the different forms of energy, as to minimize total consumption in the area by the year horizon. The study includes the believable forecasting of the evolution of each one of the energy forms, as certain restrictions affect the OF.The Objective Function tries to minimize the total amount of energy expenditure, having in account the variation along the time on costs of each energetic variable (Decision Variables), introducing improvement prospects on efficiency of the different processes affecting each form of energy.This work considers the influence of regional development on energy efficiency. This has led to analyze, for the year horizon of 2025, the effects of an urbanisation process based on the present urban and regional growth patterns (inertial setting of non-planning), being this trend compared with the prewiewed setting which derives from the proposals of PTMB.In conclusion, such a comparison shows to us, among others related to, the following feasible benefits by the means to apply PTMB, as a regional development plan for the metropolitan area of Barcelona:getting, at 2025, yearly savings for 129 million euro (21.613 million peseta).getting yearly energy savings of about 490.000 tep.That's the equivalent in 1995 figures of the energy sector:- electric energy import in Spain;- 23% of consumption in Catalunya of natural gas as primary energy; - 5% of consumption in Catalunya of oil derived fuel; - 10% of production in Catalunya of nuclear energy.

Entenem per comunitats jardí aquelles intervencions urbanes que, a partir de la disposició de tipologies edificatòries basades en el jardí privat i amb una utilització estratègica dels espais lliures i els equipaments, cerquen la idea de comunitat en el sí de l'operació. L'estudi s'emplaça en el territori català i abasta des de finals del segle XIX fins el 1960, moment en què l'accés al vehicle privat per part de la societat implica un canvi substancial vers aquesta idea de comunitat i, per tant, d'aquest model projectual.Les comunitats jardí demostren una gran versatilitat per adaptar-se a distints contextes socioculturals, sense perdre els seus trets identificatius principals, un fet que es tradueix en un ampli ventall de resultats projectuals. L'estudi d'aquest escenari ens ha portat a establir un quadre taxonòmic amb quatre models principals, que s'ajusten a períodes temporals específics, amb contextes socioculturals concrets:Fase I: Les comunitats jardí lligades a la producció, fins el 1900.Fase II: Les comunitats jardí vinculades amb l'habitatge burgès, resultat de les iniciatives privades de la classe benestant, des de 1900 fins el 1936.Fase III: Les comunitats jardí compromeses a resoldre el problema de l'habitatge social, de 1939 a 1955.Fase IV: Les comunitats jardí vinculades al turisme en l'àmbit costaner, de la dècada de 1930 i de 1943 fins el 1960.Dins de cada un dels models identificats podem distingir distintes famílies, que comparteixen determinats trets característics, especialment pel que fa a les seves motivacions teòriques. Un quadre taxonòmic ofereix una matriu per situar les comunitats jardí del període estudiat.Per bé que les comunitats jardí vinculades a la producció signifiquen un important precedent, les operacions associades al turisme representen un assaig experimental amb un final suggerent però al mateix temps incert i poc consolidat. Les comunitats jardí vinculades a l'habitatge social i les d'iniciativa burgesa presenten però una major coherència projectual i presten camps d'experimentació més desenvolupats.El model d'habitatge social es basa en espais centrals significatius, singularitzats per volumetries específiques, i empra sovint els equipaments com a elements estructurals de les propostes. Utilitza freqüentment suggerents recursos compositius en la definició volumètrica dels espais i carrers, especialment en els espais lliures centrals, que es delimiten amb una definició espaial tancada o semitancada. És destacable l'aportació de les places porticades que es configuren mitjançant habitatges plurifamiliars amb comerç a les plantes baixes. Presenta així mateix una elevada diversitat tipològica, utilitzant en distintes ocasions i per a objectius diferents l'habitatge unifamiliar aïllat, el bifamiliar, les fileres i els blocs plurifamiliars, amb un resultat arquitectònic molt homogeni.Per la seva part, el model d'habitatge burgès fonamenta la seva estructura urbana a partir del viari, utilitza exclussivament l'habitatge unifamiliar aïllat en els seus projectes amb arquitectures singulars i heterogènies i formalitza els seus espais lliures mitjançant una definició espaial oberta. En conjunt, podem veure com desapareix en aquests casos el potencial dels espais oberts com peces d'interrelació social, el seu percentatge disminueix, i també ho fa la diversitat tipològica, la jerarquia viària i la densitat, augmentant el tamany de la parcel·la i les dimensions dels habitatges.El treball ens ha permès també identificar els trets generals de les comunitats jardí. En aquest sentit, s'han extret conclusions sobre la composició urbana de les intervencions, sobre la seva disposició edificatòria, els seus mecanismes d'agregació, la seva jerarquia viària, així com també s'ha posat de relleu la seva aportació patrimonial. Així mateix, la lectura de la localització de les comunitats jardí respecte els nuclis urbans preexistents ens permet abordar la seva faceta més teòrica, entenent aquests assentaments com a peces urbanes significatives en la construcció de les nostres ciutats. Així podem distingir quatre localitzacions distintes: les situades autònomament sobre el territori, les emplaçades en la perifèria de les ciutats, les ubicades en la ciutat però amb una identitat pròpia i les que formen part d'un teixit.El treball demostra finalment la poca precisió que implica l'utilització del terme "teixit de ciutat jardí" per a referir-nos als conjunts d'habitatges unifamiliars aïllats actuals, on no es parla de límits, de centre urbà, d'estratègia projectual o, en definitiva, de sensació de comunitat, aspecte aquest clau en el que hem anomenat "comunitats jardí".

Esta tesis se centró en el período 1950-2000, cuando se produjo una verdadera transformación del sistema urbano argentino. La consecuencia primordial fue el peso que adquirieron en el territorio y la población argentina las ciudades medianas. San Luis en este período primero fue parte del grupo de ciudades pequeñas y luego de ciudades medianas. Se propuso como foco central de estudio la evolución geográfica-urbanística-socio-económica de la ciudad mediana de San Luis, que hasta los 60’s fue una de las capitales de menor desarrollo económico relativo del país, con peligro de estancamiento y graves deformaciones de su estructura económico-social y con una diferenciación socio-espacial casi clásica-colonial hasta esa época. Aceleradamente sufrió una profunda transformación territorial y económica, ubicándose en una posición estratégica dentro del contexto nacional. Constituyó un modelo interesante de análisis por su capacidad de cambio bajo ritmos rápidos y sistemáticos de reorganización. Sirvió de ejemplo para evaluar aspectos favorables y flaquezas en este nuevo dibujo geográfico hacia el cual se orientó, así como el impacto que su desarrollo poblacional y espacial generó dentro del sistema urbano provincial, regional y nacional. La metodología seguida fue esencialmente exploratoria. Se elaboraron, describieron y compararon datos estadísticos: censales demográficos y económicos usando tablas. Se relacionaron patrones espaciales en diferentes períodos históricos con políticas y medidas implementadas por el gobierno. Mediante mapas se graficaron los modelos de diferenciación socio-espacial y funcional de cada etapa hasta la ciudad actual. Se determinaron los indicadores básicos que caracterizaron la evolución del modelo de ciudad, se mostraron los detalles y rasgos relevantes y a través de ellos se pudo reflejar la estructura general y los procesos acontecidos que le dieron forma a San Luis. Finalmente se comparó el modelo actual con los modelos tradicionales que explican la evolución de las ciudades latinoamericanas. Los resultados obtenidos indicaron que los cambios en la evolución de la estructura económica, las políticas nacionales y provinciales implementadas, los efectos que causó el programa de ajuste y estabilidad económica aplicado desde los 90’s y la ventajosa ubicación de San Luis sobre una de las rutas terrestres principales entre Argentina, Chile y el MERCOSUR, repercutieron en la ciudad, permitiendo y estimulando su crecimiento. Este proceso de crecimiento que provocó transformaciones estructurales y funcionales en esta ciudad constituye un reflejo de lo que ocurre en las grandes ciudades latinoamericanas, aunque en San Luis presentan diferencias de intensidad, adoptan rasgos locales particulares y ritmos propios que se traducen en un retraso temporal. Éstas, muestran una fragmentación del espacio urbano que expresa un creciente grado de polarización social y una clara segregación entre áreas residenciales de prestigio que se oponen a otras marginales de estratos muy pobres y entre diferentes estilos de vida. Al mismo tiempo, evidencian una tendencia hacia la estandarización de los paisajes urbanos debido a la homogeneización funcional, arquitectónica e incluso simbólica de los productos. Conjuntamente, aparece el conflicto de la falta de una adecuada gestión urbana, que se extiende hasta hoy. Durante este trabajo quedó en evidencia la importancia de los modelos urbanos como concepto operativo que permite verificar empíricamente la diferenciación socio-espacial y funcional en el interior de la ciudad y, se constituyen en indicadores de la problemática urbana. Resultan de suma importancia para una planificación urbana y regional futura dirigida y ordenada. Se espera que la investigación haya sido provechosa para lograr una concientización en cuanto a la realidad de la ciudad y su problemática, a la capacitación de profesionales que encaren tareas como estas y, como aporte de elementos útiles para elaborar acciones a través de los organismos de gestión correspondientes destinados a mejorar las condiciones de las áreas críticas. / This thesis is centred on the time period 1950-2000. Certain urban phenomena have produced changes of great impact to the city-state. Within the city, spatially and urbanistically speaking, these phenomena have taken form in transformations on levels of an urban-morphological, a structural, social and functional nature, together with socio-structural-spatial fragmentation. The most important consequence of these transformations was the weight of impact that intermediate-sized cities had upon Argentinean territories and populations. During this period of time, San Luis was first within the group of small cities, and then followed to become part of the mid-sized cities. The central focus of this research was the evolution of the mid-sized city of San Luis, which had been, until the mid-60s, one of the capitals with the relatively lowest economic development in the country, in danger of economic stagnation and serious deformities in its socio-economic infrastructure and with a socio-spatial differentiation almost classically colonial up until this era. Notwithstanding, San Luis rapidly underwent a dramatic territorial and economic transformation to the extent that it came to occupy a strategic position within the current national context. San Luis further provided an interesting analytical model due to its capacity for change in the midst of fast and systematic paces of reorganization. It has served as an example in order to evaluate both its favourable and weaker elements, as well as to evaluate the impact generated by its population and spatial development upon provincial, regional and national urban systems. The methodology followed was essentially of an exploratory nature. On one hand, statistical, demographic and economic data were elaborated, described and compared. On the other hand, spatial patterns within different historical periods were related to one another along with the policies and measures implemented by the government. Next, differentiated socio-spatial and functional models were elaborated for each time period up until the present-day city. Basic indicators were determined within each time frame to characterize the evolution of the model of the city and to demonstrate the key details and defining features reflected in the general structure and important processes that occurred to give shape to San Luis. Finally, the current model was compared with various traditional models that have in the past explained the evolution of Latin American cities. While this work was being carried out, the importance of urban models as an operating concept in order to empirically verify socio-spatial and functional differentiations within the confines of the city was confirmed; they can be constituted within indications of urban problems and are essential for the planning of interventions.

Este trabalho parte do entendimento de que a formação de economias de aglomeração está na base do desenvolvimento econômico de centros urbanos e regiões, especialmente das cidades médias, e defende a tese de que uma universidade pública de médio porte gera externalidades capazes de formar economias de aglomeração, tornando a expansão do ensino superior um núcleo de desenvolvimento setorial regional. O aporte teórico-metodológico utilizado como base para a construção deste modelo de análise será composto pelo conjunto de teorias clássicas da localização e pelo conjunto de teorias de desenvolvimento regional com ênfase nos fatores de aglomeração, sendo cluster o conceito chave do estudo, pelo seu estreito e indissolúvel vínculo ao objeto acima referido e por constituir-se o estado da arte das economias de aglomeração. O objetivo principal deste trabalho consiste em verificar se a expansão do ensino superior em uma cidade de médio porte contribui de forma marginal ou determinante para o desenvolvimento regional. Para verificar se tal condição se materializa, o presente trabalho analisa a aglomeração de ensino superior na cidade de Vitória da Conquista, na Bahia - formada a partir das externalidades geradas pela Universidade Estadual do Sudoeste da Bahia (UESB) - como motor do desenvolvimento local, confirmando ou refutando a hipótese de que esta aglomeração caracteriza-se como um núcleo de desenvolvimento setorial-regional. Em paralelo buscou examinar se a expansão do ensino superior em Vitória da Conquista contribui para a redução ou aumento das desigualdades no seu Território de Identidade. Secundariamente, mas com uma relação direta com o conceito de aglomerações produtivas, procurou identificar as alterações na localização das atividades econômicas no espaço, a criação de novas centralidades e vetores de crescimento urbano e sua influência no tecido social. Para caracterizar uma aglomeração produtiva utilizou as medidas de especialização – QL (Quociente Locacional) e PRE (Participação Relativa no Emprego) - analisando o seu comportamento dessas variáveis entre 2000 e 2009. Os dados do QL e da PRE foram utilizados para determinar se as externalidades geradas pela expansão do ensino superior em Vitória da Conquista constituem-se como um núcleo de desenvolvimento setorial regional. Para essa caracterização tomou-se por base os valores referenciais calculados pelo Observatório de Atividades Econômicas (2007) da Distribuição Setorial das Atividades Aglomeradas por Território de Identidade da Bahia em 2007. Os resultados mostraram, baseados nas medidas de especialização (QL e PRE), que a expansão dos serviços de ensino superior em Vitória da Conquista constitui-se apenas em um embrião de sistema local de produção. Além disso, mostraram que, no período analisado, na maioria dos municípios do Território de Identidade (61%) a desigualdade aumentou. Portanto, aceita-se a hipótese de que a expansão do ensino superior em Vitória da Conquista contribui para o aumento das desigualdades regionais, aumentando a influência da cidade em sua região de articulação, mas rejeita-se a hipótese de que esta expansão constitui-se como um núcleo de desenvolvimento setorial-regional. / UNIVERSITY, EXTERNALITIES AND REGIONAL DEVELOPMENT: THE SOCIOECONOMIC DIMENSIONS OF EXPANSION OF HIGHER EDUCATION IN VITÓRIA DA CONQUISTA. This work starts with the understanding that the formation of agglomeration economies underpins the economic development of cities and regions, especially of medium-sized cities, and defends the thesis that a midsized public university generates externalities capable of forming agglomeration economies, making the expansion of higher education a core of regional sectoral development. The theoretical and methodological framework used as the basis for building this type of analysis will consist on the set of classical theories of location and the set of theories of regional development with emphasis on agglomeration factors. The main goal of this study consists on verifying if the expansion of higher education in a midsize city contributes in a marginal or determinant way for regional development. To verify if such condition materializes, this paper analyzes the agglomeration of higher education in the city of Vitoria da Conquista, Bahia - formed from the externalities generated by the State University of Southwest Bahia (UESB) - as an engine of local development confirming or refuting the hypothesis that this cluster is characterized as a core of industrial-regional development. At the same time it sought to examine whether the expansion of higher education in Vitória da Conquista contributes to the reduction or increase in inequality in its Territorial Identity. To characterize a productive concentration it used measures of specialization - QL (location quotient) and PRE (Relative Participation in Employment) - analyzing the behavior of these variables between 2000 and 2009. Data from the QL and PRE were used to determine whether the externalities generated by the expansion of higher education in Vitória da Conquista constitute itself as a regional center for the development sector. The results, based on measures of specialization (QL and PRE), showed that the expansion of higher education services in Vitória da Conquista is only an embryo of local system production. Moreover, they showed that over that period, in most counties of the Territory of identity (61%) inequality has increased.

La tesis doctoral "LA URBANIZACIÓN DE GRANDES EJES METROPOLITANOS, un proyecto de ordenación para la ciudad de baja densidad, Guadalajara, México" de María Elena de la Torre pone el énfasis en el soporte viario como elemento estructural del modelo de crecimiento en baja densidad. Se reconoce su riqueza proyectual y propositiva como elemento estratégico para la urbanización, la ordenación y significación de los territorios de la baja densidad. Esta tesis se estructura desde dos lecturas: una es un marco teórico en el que se reconoce, a lo largo de la historia, el potencial ordenador de las infraestructuras y el impacto que produce el proyecto de renovación del sistema viario sobre la ciudad. Por otro lado se realiza un análisis general de una ciudad de baja densidad y su clasificación en dos modelos de interpretación: el de los "sectores ecológicos" y la estructura morfológica. En el proceso de evolución y transformación se reconoce como valor explicativo fundamental la función de la infraestructura en la difusión del acceso al territorio. Se reconoce la fuerza del soporte infraestructural en la forma de organizar y transformar el espacio urbano. El proyecto de urbanización de grandes ejes se plantea desde dos perspectivas: una es como la renovación de estos elementos en sí mismos de acuerdo con sus atributos. El espacio urbano puede mejorarse considerablemente a través de la definición de sus fachadas urbanas, de la configuración del espacio público, a través de organizar la movilidad y resolver las intersecciones en nodos y cruces. La otra perspectiva es la ordenación de la escala metropolitana; estos elementos aseguran la conectividad interescalar por tanto presentan el potencial para ordenar el crecimiento expansivo y controlar la densificación en el interior de la ciudad.Por otro lado la intervención en estos espacios se plantea desde la perspectiva de proyectos urbanos integrales. Se han reconocido áreas con valor de centralidad; los grandes ejes se convierten por tanto en los canales de articulación de puntos neurálgicos de la ciudad central. Por último, el proyecto de urbanización de grandes ejes metropolitanos se presenta como una apuesta por la renovación y revalorización del sector central de un territorio metropolitano que presenta una fuerte dinámica de crecimiento. Los grandes ejes son piezas clave como organizadores de la movilidad de un sector con valor jerárquico en relación al territorio. Permiten poner en relación el sistema viario primario y secundario y garantizar la accesibilidad a las distintas áreas urbanas, su renovación presenta un impacto sobre una gran extensión de la ciudad.La tesis se estructura en tres apartados. La primera parte es la elaboración del marco teórico que se construye a partir de un repaso histórico y de los proyectos de transformación de grandes ejes en diferentes contextos. En la segunda parte, se hace una descripción del caso de estudio desde los diferentes procesos y formas que han producido el crecimiento horizontal de baja densidad. Y la tercera parte consiste en una metodología analítica en clave proyectual de la estructura morfológica de los grandes ejes del caso del estudio. Y a manera de conclusión se plantean los criterios para el proyecto de transformación de los grandes ejes en la ciudad de baja densidad. En el campo disciplinar esta tesis propone una reflexión en clave proyectual para la intervención en territorios de la baja densidad con una predominancia en el soporte infraestructural que ha dejado de lado la urbanización de la ciudad que articula.

La región noreste de México y el Estado de Texas, de Norteamérica, cuentan con una población que supera los 30 millones de personas. El turismo es una actividad muy destacada a considerar en México por los ingresos reflejados en el PIB nacional y en materia de turismo cinegético, el noreste de México es el más importante del país. En Estados Unidos de Norteamérica, la industria cinegética y el turismo cinegético que se desprende de la misma, son tan importantes como la producción primaria, siendo Texas el Estado con más granjas cinegéticas del país. La cacería se ha llevado a cabo históricamente en ambos países, México y Estados Unidos de Norteamérica, siendo la región noreste de México y Sureste de Texas las más destacadas en esta actividad. En el presente trabajo de tesis, se ha estudiado la importancia de la actividad cinegética del noreste de México, comparándola con el sureste de Texas, y sus efectos sobre la economía y el uso sostenible de los recursos de flora y fauna y sus características en el ecosistema de matorral espinoso del noreste de México (la Cuenca de Burgos, Tamaulipas) y del sureste de Texas, enmarcando su significado en el contexto económico y territorial; y se ha llevado a cabo un estudio comparado de los dos ámbitos, valorando el papel de estas actividades como fundamento de las actividades cinegéticas y de un turismo que han de permitir el desarrollo de la región. Durante los años 2008 y 2010 se realizaron una serie de actividades de gabinete y campo para caracterizar la gestión de la actividad cinegética, recabando información a través de entrevistas directas, consulta de medios y mediante seis cuestionarios, tres en castellano y tres en ingles, en instituciones y sitios oficiales, asociaciones y grupos de caza y pesca, así como por internet a través de las redes sociales, foros y asociaciones especializadas. En total, se ha logrado recabar información en 632 cuestionarios, de los cuales 422 corresponden a respuestas en el idioma castellano y 210 al idioma ingles, lográndose la precisión requerida y dar cumplimiento a los objetivos y demostrar las hipótesis propuestas en la presente tesis. / The northeastern region of Mexico and the State of Texas, in North America, has a population of over 30 million people. Tourism national GDP is a very prominent activity in Mexico to be considered as well as hunting activity in the northeast of Mexico because is the largest area to hunt and has the best white tail deer in the country. Hunting and cervid industry and hunting tourism In United States are as important as cattle production, and Texas State is number one in hunting farms. Hunting has historically taken place in both countries, Mexico and the United States of America, being the northeast of Mexico and Southeast Texas the most prominent in this activity. In this thesis, we have studied the importance of hunting in northeastern Mexico, comparing to the southeast of Texas; its effects on the economy and the sustainable use of wildlife resources and their characteristics in the thorn scrub ecosystem in northeastern Mexico (the Cuenca de Burgos, Tamaulipas) and Southeast Texas, its significance in the economic and over the region, and has carried out a comparative study of these two areas, assessing the role of these activities as the basis for hunting activities and tourism that will enable the development of the region. From 2008 to 2010 a series of cabinet and field activities were done to characterize the management of hunting, gathering information through direct interviews, media consultation and through six questionnaires; three in English and three in Spanish, in institutions and official web sites, associations and groups for hunting and fishing, as well as online through social networks, forums and specialized associations. In total, it has been gathering information on 632 questionnaires, of which 422 correspond to responses in the Spanish language and 210 in English, achieving the required accuracy and to fulfill the objectives and prove the hypotheses proposed in this thesis.

A l'Annex 4 es presenten els últims dos textos íntegres de l’Estratègia de Paisatge d’Andalusia i el State of Environment d’Eslovàquia. Aquests textos no els posem degut a la protecció d’escriptura de les fonts originals / En aquesta tesi doctoral es pretén estudiar les diferents polítiques de paisatge a Europa, centrant-se en l’estudi a fons del Conveni Europeu del Paisatge, únic instrument dedicat exclusivament al paisatge. Mitjançant l’anàlisi de tres casos d’estudi, Espanya, Alemanya i Eslovàquia, més l’estudi de respectives regions dels mateixos, s’explicaran les eines i instruments existents avui per protegir, gestionar i ordenar el paisatge, afegint, però, l’element social, indiscutiblement lligat a la manera de veure, pensar i viure el paisatge. Es respon així a la hipòtesis de si ens trobem davant un canvi de paradigma, davant una nova sensibilitat respecte del paisatge. Indirectament es responen a dues preguntes més: demostrar si després de 10 anys de funcionament del Conveni Europeu del Paisatge aquest es perfila com a instrument per excel•lència per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Europa i si és possible l’existència de polítiques de paisatge efectives al marge del Conveni Europeu del Paisatge. / This doctoral dissertation focuses on the study of the different European landscape policies, in particular on the study of the European Landscape Convention, being the only international instrument dedicated exclusively to landscape. Through analysis of three case studies, Spain, Germany and Slovakia plus further studies of some of their regions we will describe the tools and instruments, existing today, to protect, manage and plan landscapes adding however, the social element which is without doubt related to our way of seeing, thinking and living the landscape. This way we will answer the hypothesis: is there a change of paradigm and are we experiencing a new sensitivity towards the landscape? Indirectly we are also answering two other questions: firstly we will prove whether after ten years in function the ELC is the ultimate instrument to protect, manage and plan landscapes in Europe. Secondly, if there are other effective instruments in existence, besides the European Landscape Convention.

This thesis focuses on regional coastal planning, starting with a look at the scope of the new coastal planning responsibilities assumed by the Catalan Government as established in article 149.3 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and then analysing the urban master plans for the coastal system. The thesis begins (Chapter 1) with a study of the evolution of the legal framework for coastal planning and its complex division of responsibilities, which has been conditioned by two recent events: the new responsibilities incurred by the Catalan Government in the matter of coastal planning and sentence 31/2010 passed by the Constitutional Court concerning the Statute. Then (in Chapter 2) other coastal planning models, with problems similar to our own, are studied by comparing cases in both foreign and autonomous law that provide solutions and ideas to help shape a more ambitious model for the protection of our coastline. The main body of the thesis (Chapter 3) deals with the key to the current plans for the Catalan coastline: the urban master plans for the coastal system. Seven years after they were passed a jurisprudential analysis has been conducted to know how well they fit in with the principle of municipal autonomy, their suitability to regional and municipal planning, and the possible pecuniary liability incurred by the state upon their approval. The thesis concludes (Chapter 4) by defending the need to articulate an integrated management model for the Catalan coastline with a Catalan law governing coastal planning, which would serve to deal not only with the risks this area is subject to, but also with the need to limit the negative effects of the proposed reform of the state coastal law / La tesi se centra en l’estudi de l’ordenació urbanística i territorial del litoral, partint de les potencialitats de les noves competències de la Generalitat de Catalunya en ordenació del litoral atorgades per l’article 149.3 de l’Estatut i analitzant la figura dels plans directors urbanístics del sistema costaner. El treball s’inicia (capítol I) amb l’estudi de l’evolució del marc jurídic en ordenació del litoral i el seu complex marc competencial, condicionat per dos elements recents: les noves competències traspassades a la Generalitat en matèria d’ordenació del litoral i la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 sobre l’Estatut. A continuació (capítol II) s’estudien altres models d’ordenació litoral en el dret comparat estranger —de França, Itàlia i els EUA— i autonòmic, amb problemàtiques similars a les nostres, que ens aporten solucions i idees per ajudar a configurar un model més ambiciós de protecció de la nostra costa. En la part central de la tesi (capítol III) s’aborda l’estudi de la peça clau de l’actual ordenació del litoral català: els plans directors urbanístics del sistema costaner. Set anys després de la seva aprovació —i a través de la jurisprudència—, s’analitza el seu encaix en el principi d’autonomia municipal, la seva adequació al planejament territorial i municipal, així com l’eventual responsabilitat patrimonial que va operar en la seva aprovació. Finalment, el treball es clou (capítol IV) defensant la necessitat d’articular un model de gestió integrada del litoral català a través d’una llei catalana d’ordenació del litoral que serveixi per fer front als riscos a què es troba sotmès aquest espai, però també a la necessitat de limitar els efectes negatius de la reforma de la Llei de costes estatal que ara es planteja