Spelling suggestions: "subject:"sostenibilidad"" "subject:"sostenible""
1 |
Sostenibilitat, espai públic i participació: Conseqüències i paradoxes del model urbà d'una societat postmodernaParés i Franzi, Marc 28 April 2006 (has links)
L'objectiu d'aquesta tesi és elaborar una anàlisi integral de la sostenibilitat en el cas concret dels espais públics de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L'anàlisi es desenvolupa en un context social de postmodernitat en què, conjuntament a la proliferació d'un model urbà dispers i de baixa densitat, emergeixen nous processos de participació ciutadana. Per fer-ho, s'ha dut a terme una triangulació metodològica integrant mètodes quantitatius amb mètodes qualitatius per acabar desenvolupant una anàlisi integral de la sostenibilitat dels espais públics urbans. Així, s'ha treballat quantitativament a partir de la digitalització cartogràfica des espais públics enjardinats de la RMB, un l'anàlisi quantitatiu de 315 d'aquests espais i un qüestionari enviat a tots els municipis de la regió; però també s'ha treballat amb metodologies qualitatives a partir de 38 entrevistes en profunditat i 19 observacions d'espais públics urbans.La integració s'ha fet a partir de la discussió de dues aparents paradoxes entorn els espais públics urbans de la RMB. La primera, que he anomenat la paradoxa ambiental, es basa en que els espais públics que es desenvolupen en els nous entorns urbans de baixa densitat segurament tenen un impacte ambiental menor que no pas els espais públics desenvolupats en un entorn en general ambientalment més sostenible com és la ciutat compacta. Són els espais públics de la ciutat compacta els que, tot i tenir un paper naturalitzador més destacat, acostumen a estar constituïts per espècies al·lòctones altament consumidores d'aigua.I la segona paradoxa, que he anomenat la paradoxa sociopolítica, es basa en que en la societat actual, en què sembla ser que emergeix la necessitat de desenvolupar noves formes de democràcia participativa, s'està avançant cap a un model territorial dispers i de baixa densitat on es redueix la presència relativa d'espais públics i, en conseqüència, disminueix un actiu que pot actuar com a element potenciador de capital social i catalitzador d'aquests processos participatius emergents. L'anàlisi s'ha dut a terme des de la lògica de l'Ecologia Política, integrant les dimensions ambiental, econòmica, social i política del concepte de sostenibilitat, amb una visió multiescalar de l'objecte d'estudi i seguint la tradició de la geografia marxista que recentment ha incorporat en la darrera dècada la dimensió ambiental en el seu anàlisi.A partir de l'anàlisi empírica es pot concloure que el model urbà i regional produït en les darreres dècades està relacionat amb les dinàmiques d'acumulació de capital, responent als interessos d'una elit que ha gentrificat el centre de la regió i ha originat la migració d'una bona part de la població de classe mitja i mitja-baixa cap a la perifèria, on la urbanització dispersa és la forma urbana predominant.La tesi conclou que els espais públics de la RMB i la seva evolució recent no han contribuït a millorar la sostenibilitat de la RMB en la mesura que responen a la proliferació d'una construcció socioambiental, la urbanització dispersa, que està associada a una disminució dels espais públics i a una proliferació dels jardineria privada. La manca d'espais públics d'aquests nous entorns urbans redueix els espais de relació potencialment generadors de capital social, fet que redueix el compromís cívic dels seus habitants i dificulta enormement l'èxit de les noves formes de govern participatives que, d'altra banda, s'apunten com les noves formes per a governar l'actual societat complexa. Al mateix temps, la proliferació de jardins privats multiplica el consum d'aigua a la RMB, posant cada cop més en crisi el ja precari equilibri hídric entre oferta i demanda. / The objective of this doctoral dissertationthesis is to developmake an integrated analysis of sustainability of public spaces in the Metropolitan Region of Barcelona (MRB). The analysis is performed under a postmodern developed in a context of post modernity where, the expansion of theat the same time that a low density urban model currently taking place in the MRB is contrasted with the rise of is spreading, new processes of political participationare arising.OTo develop this research, an is one of the significantimportant contributions of this thesis is the integration of has been done, integrating quantitative and qualitative methodologies, leading developing, at the end, towards an integrated assessment of the sustainability of urban public spaces sustainability. On the one handIn one hand, the quantitative work has consisted inI have quantitatively worked obtaining the digital cartography digitalizing the cartography of urban gardened public spaces of the MRB, developing a numericalnumeric analysis of several variables from a sample of 315 of these public spaces, and sending a questionnaire to the 163 municipalities of the MRB. On the other hand, the qualitative work has implied I have qualitatively worked with 38 38 open but detailed interviews with residents of the region, and 19 direct observations of urban public spaces of this areaaround the region.Integration has been approached done from two apparent paradoxes of urban public spaces. The first one, that I have called the environmental paradox, is based on the low environmental impact of public spaces in the sprawled areas, , a urban model where, generally, environmental impacts are very high. However, in the On the contrary, in compact city, a typically more sustainable urban model, urban public spaces are less environmentally sustainable because their dependencein the sense that these urban public spaces on are characterized by a predominance of turf grass, a very high water consumption species that needs therefore massive quantities of this scarce resource in the Mediterranean.in a Mediterranean context.The second paradox, that I have called the socio-political paradox, is based in the fact that while on that nowadays, with an emerging need of new forms of governance based on citizens participation are emerging in the MRB, the also emerging process of urban MRB is going to an urban sprawl model, and the decline of public spaces it implies, erodeswhere public spaces are minimized and, in consequence the potential of these public spaces tois diminishing an active that could generate social capital and thus to facilitate these emergent processes of political participation.The theoretical stance of the dissertation has been largely modelled after aThe analysis has been done from a Political Ecology point of view, following the tradition of Marxist Geography that recently has fully incorporated the environmental dimension in its analysis. The eEnvironmental, economic, social and political dimensions of the sustainability concept have been integrated with a scalar vision of the production of urban public spaces.After the empirical analysis, I can concludeaffirm that the urban and regional model produced in the last decades is related to dynamics of capital accumulation, responding to the interest of an elite that has gentrified the centre of the region and has caused the migration of a part of the population of middle and ow-middle-low income classes to the periphery of the region, where urban sprawl is the predominantce urban form.The thesis concludes that public spaces of the MRB and theirits recent evolution have not contributed much to improve sustainability in the MRB. Public spaces in this regionof the MRB respond to a proliferation of the socio-environmental construction of the urban sprawl. This socio-environmental construction reduces urban public spaces as spaces of relation that could generate social capital. At , at the same time, the that a spread of private gardens is associated with this urban sprawlenvironment, multiplies ying water consumption in of the MRB adding new stresses to an already difficult hidrosocial cycle.
|
2 |
Responsabilitat corporativa i sostenibilitat: actors socials, comunicació i governançaDíaz i Pont, Joana 15 February 2007 (has links)
L'objectiu de la tesi és ordenar les percepcions i discursos socials sobre responsabilitat corporativa com una forma d'entendre la distància entre actors de la sostenibilitat i, alhora, l'estructura de relacions que governa el canvi cap a la sostenibilitat en l'àmbit corporatiu. Per fer-ho, ens basem en una anàlisi qualitativa de les diverses definicions, construccions i posicions que fan i adopten els agents corporatius i els actors socials pel que fa a la RSC. Aquesta anàlisi emfasitza la dimensió relacional de la RSC en assentar-se en la comunicació i la governança com estructures de relació entre actors. / El objetivo de la tesis es ordenar las percepciones y discursos sociales sobre responsabilidad corporativa como una forma de entender la distancia entre actores de la sostenibilidad y, al mismo tiempo, la estructura de relaciones que gobierna el cambio hacia la sostenibilidad en el ámbito corporativo. Para ello, la investigación se basa en un análisis cualitativo de las diversas definiciones, construcciones y posiciones que hacen y adoptan los agentes corporativos y los stakeholders sociales con respecto a la responsabilidad social corporativa (RSC). Este análisis enfatiza la dimensión relacional de la RSC al asentarse en la comunicación y la gobernanza como estructuras de relación entre actores. / The objective of the thesis is to position the perceptions and social discourses about corporate responsibility as a means for the understanding of distances and conflicts between sustainability actors. This, at the same time, is intended to understand which structure of relationships is governing the change towards sustainability in business corporations. The work is based on qualitative analysis of the various definitions, constructions and positions adopted by corporate agents and social stakeholders regarding corporate social responsibility (CSR). This analysis emphasizes the relational dimension of CSR as it settles on communication and governance as structures of relationship between stakeholders.
|
3 |
L’espai urbà del capitalism. La construcció del projecte neoliberal de PalmaVives Miró, Sònia 04 March 2013 (has links)
No description available.
|
4 |
Rotaciones de cultivos en el sudeste de la provincia de Buenos Aires (Argentina): una herramienta para el manejo de la dinámica del nitrogeno y del carbono en el sueloStuddert, Guillermo Alberto 01 February 2006 (has links)
No description available.
|
5 |
Instruments d'anàlisi de la sostenibilitat per a l'ordenació del Territori.( El cas de l'energia a l'àrea metropolitana de Barcelona).Bernis Calatayud, Josep 07 March 2001 (has links)
DE TESI DOCTORALEs tracta d'obrir noves vies de recerca que permetin objectivar científicament la relació entre ordenació del territori i el concepte de sostenibilitat, des d'una perspectiva integral i interactiva que englobi:a) les diferents visions sectorials que incideixen sobre el territori en el procés d'urbanització (habitatge, activitats industrials, comerç, lleure, sanitat, xarxes d'abastament, infrastructures del transport,...)b) els requeriments de conservació i millora del medi ambient, en els seus diferents vessants (energia, aigua, residus, qualitat atmosfèrica, biomassa, diversitat biològica, qualitat urbana,...)c) el paper que hi estan cridats a jugar la informació i els intruments de suport fornits per les telecomunicacions i la informàticad) l'acció de l'administració i el control democràtic per part de la ciutadaniaEs pretén donar una visió articulada d'un bloc instrumental suficientment complet, capaç d'afrontar analíticament el conjunt de fenòmens complexos que formen o haurien de formar part de la planificació i del procés de presa de decisions per part dels responsables polítics en matèria d'urbanisme, infrastructures i medi ambient, amb les corresponents implicacions socials i econòmico-financeres, en un context global de sostenibilitat.Aquesta articulació s'ha buscat en els instruments matemàtics propis de diversos camps científics, detectant les possibles aplicacions en el terreny delimitat. L'Ecologia, la Termodinàmica, la Biologia, així com el conjunt d'àmbits del coneixement que configuren l'anomenada teoria del Caos poden versemblantment aportar, com la tesi tracta de justificar, aquest instrumental analític.Sense perdre la referència d'una aplicabilitat universal, s'ha triat el camí de la verificació i quantificació de la sostenibilitat que pot aportar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona a l'àmbit metropolità de Barcelona, en relació a un comportament inercial del procés d'urbanització real en curs. S'ha partit del document elaborat per l'equip redactor, tancat en data octubre de 1998.La tesi desenvolupa en detall un vector determinat del concepte de sostenibilitat, concretament el cas de l'energia, determinant un model matemàtic que permeti una anàlisi quantitativa dels efectes de l'adopció d'una planificació territorial en particular sobre el consum energètic dins l'àmbit considerat.Es constitueix una "cistella" que permet la combinació dels diferents tipus d'energia -les variables de decisió o paràmetres "energètics" a optimitzar- tot minimitzant el consum total d'energia a l'àmbit considerat a l'any horitzó. L'estudi conté la prospectiva verosímil d'evolució de cada tipus d'energia, subjecte tot plegat a determinades condicions de contorn o restriccions, a les que sotmet la FO. La Funció objectiu ha buscat minimitzar el valor total de la despesa energètica i té en compte la variació temporal del cost de cada variable energètica (Variables de decisió), introduint les expectatives de millora en la eficiència dels diferents processos que afecten a cada tipus d'energia.L'anàlisi que planteja aquest treball, sobre la incidència de l'ordenació del territori en l'eficiència energètica, ha fet que s'hagin estudiat per a l'any 2025 els efectes d'un desenvolupament territorial basat en els actuals patrons de creixement urbanístic (escenari inercial de la no-planificació) i s'hagi comparat aquesta tendència amb l'escenari final derivat de la proposta d'ordenació adoptada pel PTMB.El resum d'aquesta comparació ens indica que mitjançant l'aplicació del projecte de PTMB:s'obtindria un estalvi anual per l'any 2025 de 129 milions de euros (21.613 milions de pessetes).s'aconseguiria estalviar unes 490.000 tep d'energia.L'equivalent en dades del sector energètic del 1995:- importació d'energia elèctrica a Espanya;- 23% del consum a Catalunya de gas natural com energia primària; - 5% del consum a Catalunya de combustibles derivats del petroli; - 10% de la producció a Catalunya d'energia nuclear. / OF DOCTORAL THESISThis thesis is intended to open new research lines in the way to improve scientific objectivity to the relationship between regional development and the concept of sustainability. That has been worked from an integral and interactive perspective embracing:a) the different sectoral visions focussing on the territory in the urbanisation process (housing, industrial activity, commerce, leisure, utility networks, transport infrastructure and collective facilities: health, education,.)b) the requirements of environmental conservation and improvement, on its different vectors (energy, water, waste, air quality, biomass, biodiversity, urban quality,.)c) the rol to be played by information, and the support instruments that telecomunications and computer technology can supplyd) the action of the administration and the democratic control from citizenshipThe thesis tries to give an articulated vision of a set of instruments, complete enough to analitically face the wide range of complex phenomena that have to be taken in account in planning and in the processes of decision taking, by political responsibles on land use, infrastructure and environment, having in mind relative socio-economic and financial implications, in a global context of sustainability.This articulation has been searched through mathematical tools belonging to different scientific fields, looking for useful applications to the described subject. Ecology, Thermodynamics, Biology, as well as the diverse knowledge areas shaping the so called Chaos theory, can supply, as the thesis tries to justify, this analitical instrumentation.Without loosing the reference of an universal applicability, it has been choosen the way of verification and quantification of the amount of sustainability that can be provided by the Metropolitan Plan of the Area of Barcelona (Pla Territorial Metropolità de Barcelona - PTMB), compared to the inertial behaviour of the real urbanisation process in progress. So the starting up is in principal this planning document, achieved in october 1998.The more detailed results are referred to the specific vector of energy, by the means of stablishing a mathematical model, allowing a quantitative analysis of the effects on energy consumption, when a particular regional development planning is adopted in the considered territorial area.The different Decision Variables -or energetic parameters to be optimized- are put into an Objective Function (OF), a kind of "basket" where we try to combine the different forms of energy, as to minimize total consumption in the area by the year horizon. The study includes the believable forecasting of the evolution of each one of the energy forms, as certain restrictions affect the OF.The Objective Function tries to minimize the total amount of energy expenditure, having in account the variation along the time on costs of each energetic variable (Decision Variables), introducing improvement prospects on efficiency of the different processes affecting each form of energy.This work considers the influence of regional development on energy efficiency. This has led to analyze, for the year horizon of 2025, the effects of an urbanisation process based on the present urban and regional growth patterns (inertial setting of non-planning), being this trend compared with the prewiewed setting which derives from the proposals of PTMB.In conclusion, such a comparison shows to us, among others related to, the following feasible benefits by the means to apply PTMB, as a regional development plan for the metropolitan area of Barcelona:getting, at 2025, yearly savings for 129 million euro (21.613 million peseta).getting yearly energy savings of about 490.000 tep.That's the equivalent in 1995 figures of the energy sector:- electric energy import in Spain;- 23% of consumption in Catalunya of natural gas as primary energy; - 5% of consumption in Catalunya of oil derived fuel; - 10% of production in Catalunya of nuclear energy.
|
6 |
Posibles escenarios futuros mundiales de emisiones y absorciones de CO2 y cumplimiento de los acuerdos de KyotoFelipe Blanch, José Juan de 21 July 2004 (has links)
El problema de las emisiones y su efecto directo, el cambio Climático que sufre el planeta, es de ámbito mundial, global, y en él interviene de manera directa el ser humano, como individuo y como sociedad. Esta Tesis, intenta analizar diferentes posibles caminos hacia el futuro a corto plazo, de esta problemática ambiental, teniendo muy presente tanto los factores físicos como las interrelaciones políticas - sociales (retroalimentaciones) que involucran estas emisiones, que repercuten y repercutirán de manera tan directa en la vida del hombre, y en general, en la vida de nuestro planeta.Por ello y tal como especifica el título de la tesis, el objetivo de ésta es realizar un estudio de las implicaciones políticas, económicas, tecnológicas y medio ambientales en las emisiones de CO2, que nos permita hacer diversas prospecciones de dichas emisiones en un futuro cercano (con una visión a 12 años vista), y que a la vez nos ayuden, realmente, a definir el conjunto de acciones políticas más adecuadas, para acercarnos lo más posible a las metas de los acuerdos del Protocolo de Kyoto, bajo el punto de vista de la sostenibilidad del desarrollo.Para este fin, realizaremos un estudio minucioso de la evolución de las emisiones hasta el presente, así como sus relaciones con las tecnologías, la economía y la política, a fin de poder conocer con el mayor detalle posible, sus interrelaciones, para posteriormente poder parametrizarlas, y realizar un modelo multinivel, jerárquico, que nos permita realizar diferentes prospecciones de futuro según diferentes hipótesis (lo más realistas posibles).El segundo paso pues, será realizar un modelo matemático de segundo nivel o nivel medio, que nos relacione las diferentes variables, tanto económicas, como tecnológicas y políticas, así como medio ambientales, que nos permita predecir las diferentes posibles evoluciones de las emisiones de gases de efecto invernadero en el planeta en el futuro (del dióxido de carbono, exclusivamente), imbricadas por un modelo de primer nivel o nivel superior, nos permitirá tener en cuenta las posibles implicaciones políticas que puedan ocurrir, dependiendo de las diferentes evoluciones de las variables de entrada calculadas con el modelo jerárquico inferior.Estos modelos, seguirán las pautas marcadas por la Cumbre de Kyoto, así como las marcadas por las siguientes Convenciones sobre dicha materia, teniendo en cuenta las absorciones, y el posible mercado de emisiones, y otros mecanismos de flexibilidad previstos por dichos tratados internacionales.Estos modelos se desarrollarán centrándose en las relaciones dinámicas principales que existen entre la economía, la tecnología y las emisiones de gases de efecto invernadero, así como las políticas y su interrelación a través del tiempo.Por otra parte, utilizaremos los datos disponibles públicamente en los diferentes bancos de datos (IEA, ONU, FAO y diversos organismos internacionales), así como resultados de modelos complejos integrados, para parametrizar las variables de los modelos y aplicarlo a todas las regiones del mundo.Para el cálculo de las emisiones de CO2 utilizaremos los criterios seguidos por el I.P.C.C. (International Pannel Climate Change). / The present Doctoral Thesis has been carried out within the framework of Chair UNESCO in "Tecnologia, Sustainable Desenvolupament, Desequilibris i Global Canvi "(Technology, Sustainable Development, Imbalances and Global Change) of the U.P.C. (Universitat Politècnica de Catalunya); within the program of doctorate "Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme "(Sustainability, Tecnologi'a and Humanismo).The problem of the emissions and its direct influence, the Climatic change that undergoes the planet, it is of world-wide scope, global, and in him the human being takes part of direct way, like individual and society. This Thesis, it tries to raise different possible ways towards the future in the short term, of this problematic environmental one, remembering very as much the physical factors as the political interrelations - social (feedbacks) that involves these emissions, that they repel and they will repel of so direct way in the life of the man, and in general, in the life of our planet.For that reason and as it specifies the title of the thesis, the objective subject of this one is to make a study of the political implications, economic, technological and average environmental in the CO2 emissions, that it allows us to make diverse prospections of these emissions in a near future (with a vision to 12 Vista years), and that simultaneously defines the set to us of more suitable political actions, that they approach us most possible the agreements of the Protocol of Kyoto, under the point of view of the sustainability of the development.For this aim, we will make a meticulous study of the evolution of the emissions until the present, as well as its relations with the technologies, the economy and the policy, in order to be able to know with the greater possible detail, its interrelations, later to be able to parametrizar them, and to make a model multilevel, hierarchic, that it allows us to make different prospections from future according to different hypotheses (most realistic possible).The second step, it is to make a mathematical model of second level or mean level, that it relates the different variables to us, economic as as much technological, as well as average environmental, that it allows to predict different the possible evolutions us fromthe gas discharges effect conservatory in the planet in the future, overlapped by a model of first level or superior level, in where we will consider the possible political implications that they can happen, depending on the different evolutions from these variables (inputs).This model, it will follow the standards set by the Summit of Kyoto, as well as the marked ones by the following Conventions on this matter, considering the absorptions, and the possible market of emissions, and other mechanisms of flexibility anticipated by these international treaties.This model will be developed being centered in main the dynamic relations that exist between the economy, the technology and the gas discharges of effect conservatory, as well as the policies and their interrelation through the time (transitory nonlinear system); we will publicly use the data available in the different data banks (IEA, The UN, The FAO and diverse international organisms), as well as results of integrated complex models, in order to parametrizar the variables of the models and to apply it to all the regions of the world.For the calculation of the CO2 emissions we will use the criteria followed by the I.P.C.C. (International Pannel Climate Change).
|
7 |
Proposta metodològica per a l'anàlisi de la sostenibilitat, utilitzant indicadors i índexs, implementats i analitzats amb una eina de suport al raonament. Cas d'estudi: municipi de TerrassaSureda Carbonell, Bàrbara 06 July 2007 (has links)
Les ciutats d'avui en dia es caracteritzen per un progressiu creixement de la població dins un territori físic limitat. Aquest creixement comporta problemes diversos, com ara la falta d'autocontenció de la ciutat; la segregació espacial de segments de població heterogenis, ja sigui per raons econòmiques o bé per raons socials o culturals; el col·lapse de les infraestructures de transport, o la manca de zones verdes, entre molts altres que podríem destacar. La present tesi doctoral pretén facilitar l'anàlisi de la sostenibilitat d'un sistema, en concret d'un sistema urbà, proposant una metodologia d'anàlisi de la sostenibilitat de sistemes urbans, aplicable a municipis mitjans europeus. La metodologia que proposem es basa en un marc conceptual format per tres components. Un primer component és determinat per la definició de desenvolupament sostenible, la qual solament es pot aplicar si es té una visió sistèmica, transversal i multidisciplinària dels sistemes.Un segon component és determinat per la consideració del sistema com a sistema complex, format per múltiples interrelacions entre els elements que el constitueixen, i entre aquests elements i el seu entorn, cosa que determina una de les principals característiques dels sistemes que cal considerar, la complexitat, la qual planteja greus reptes del sistema a tots els nivells, que fins i tot poden arribar a provocar ne el col·lapse. Un tercer component que cal tenir en compte en parlar de sistemes complexos és la incertesa que els caracteritza. Amb el suport d'aquest marc conceptual i fruit de l'estudi i l'anàlisi de les eines de mesura i modelització de la sostenibilitat existents, la metodologia proposada conforma un procés a partir d'un conjunt d'eines (models, correlacions entre variables, indicadors, índexs i escenaris de futur) que possibiliten analitzar un sistema urbà, caracteritzat per una sèrie de problemàtiques concretes, amb la finalitat de poder definir estratègies o polítiques per aconseguir un desenvolupament sostenible del sistema objecte d'estudi. La metodologia desenvolupada s'ha aplicat en un cas d'estudi concret, el municipi de Terrassa.El desenvolupament de la proposta metodològica aplicada al cas d'estudi ha permès la identificació de les problemàtiques que poden produir impactes significatius en el desenvolupament sostenible de la ciutat, cosa que ens ha permès definir estratègies adequades per aconseguir-ne la contenció. / Modern cities are characterised by progressive population growth in limited physical spaces.This growth gives rise to many problems, including lack of self-containment of cities, spatial segregation of heterogeneous population sectors (whether for economic, social or cultural reasons), the collapse of transport infrastructures, and the lack of green areas.The aim of this doctoral thesis is to facilitate the analysis of a system's sustainability. It examines a particular urban system and puts forward a methodology for analysing the sustainability of urban systems that can be applied to medium-size European towns.The methodology proposed is based on a three part conceptual framework. Firstly, sustainable development can only be applied through a systematic, transversal and multidisciplinary approach. Secondly urban systems must be considered as being inherently complex, as they are made up of multiple interrelationships between their component parts, which in turn interact with their surroundings. This complexity means that the systems are faced with enormous challenges at all levels, and may even face collapse. Thirdly, one of the features that must be taken into account in dealing with complex systems is their high level of uncertainty.The proposed methodology is based on this conceptual framework and a review of existing tools for measuring and modelling sustainability. The result is a process based on a set of tools (models, correlations between variables, indicators, indices and future scenarios) that can be used to analyse urban systems characterised by specific problems and to define strategies and policies for achieving sustainable development in these systems.Through the application of the methodology to a specific case study, the municipality of Terrassa, it was possible to identify problems that may have a significant impact on the town's sustainable development and to define suitable strategies for achieving urban containment.
|
8 |
Activitat esportiva en el medi natural: L'esquí nòrdic a Catalunya, L'.Funollet i Queixalós, Feliu 18 September 2002 (has links)
La tesi s'inicia prenent consciència d'estar davant d'un canvi social sense precedents que afecta el paradigma científic, i va des d'una concepció mecanicista del món fins a una visió més holística i ecològica. Al canvi ideològic s'hi afegeix el fraccionament dels sistemes naturals, les guerres i la fam mundial com a problemàtiques globals, i si es té en compte la hiperfreqüentació i massificació del medi natural, amb els afegits d'erosió, contaminació, alteració de cicles biogeoquímics, i la corresponent destrucció del patrimoni biològic i geològic, degut a l'ús recreatiu del medi natural, obliga des de tots els àmbits i estaments culturals a intentar integrar l'educació ambiental a totes les àrees de coneixement, i l'esport no en pot restar al marge.Per altra banda, s'ha consolidat la conscienciació sobre els problemes medio-ambientals: forat d'ozó, efecte hivernacle, pluges àcides, erosió o pèrdua d'espècies. S'ha posat de manifest que aquests problemes ja no són extravagàncies d'uns alarmistes, i que poden buscar-se solucions originals i efectives. I com des de principis dels noranta, s'ha popularitzat el concepte de desenvolupament sostenible, es pensa en fomentar un model esportiu on l'individu s'integri i es comprometi més amb el medi natural. Tanmateix, com a l'oferta d'activitats en el medi natural existeix un cert caos terminològic, es precisa d'un suport teòric que el cohesioni i en faciliti l'estudi i la reflexió. Per això, i a partir de l'experiència dels últims anys de docència a l'INEFC, ensenyant tècniques esportives en el medi natural i reflexionant sobre les mateixes, s'intenta confeccionar un marc teòric que hi doni coherència i faciliti l'aprenentatge de l'alumnat. A més, en gaudir d'una vinculació directa amb l'esquí nòrdic, tan a nivell de pràctica recreativa com d'exercici professional, s'aprofita per fer un sondeig en aquest àmbit i esbrinar les possibles connexions amb el que s'està exposant.Els objectius de la tesi són: recollir les problemàtiques ecològiques que presenta la Terra, fer-ne unes propostes didàctiques integrades en els continguts de l'ensenyament esportiu en el medi natural, cercar l'opinió dels practicants d'esquí nòrdic sobre els equipaments, els serveis que utilitzen i l'entorn que millor satisfà la seva estada, tant per la pràctica com per l'allotjament. Però, també es pretén observar com es fa l'ensenyament de l'esquí nòrdic a Catalunya.En definitiva es vol saber què opinen, els usuaris, dels serveis i equipaments que freqüenten, els aprenents, dels seus ensenyants i de l'ensenyament que reben, els ensenyants, de la seva pròpia labor, i contrastar-la amb l'observació de com fan l'ensenyament. Per saber l'estat d'opinió, es varen passar enquestes als usuaris, aprenents i ensenyants. Per observar què feien les escoles i els seus professors, es van filmar unes classes d'iniciació que varen ser analitzades des d'una perspectiva didàctica.La part conceptual vol recollir les problemàtiques més significatives que presenta la Terra, mostrar el caràcter diferenciador de l'activitat esportiva en el medi natural, exposar el seu aspecte condicionador, establir les bases per conèixer i millor entendre aquesta activitat, tot mostrant que, quan es fa activitat esportiva en el medi natural es tendeix a actuar-hi d'igual forma que si es tractés d'un entorn artificial, i així, es reflexiona sobre la necessitat de fer propostes esportives sostenibles que integrin el medi natural i que cerquin l'autonomia del practicant. La part empírica intenta conèixer les expectatives dels clients de les estacions d'esquí nòrdic a Catalunya i comparar l'opinió dels usuaris aprenents amb el que diuen que fan els ensenyants i el que fan realment. / SUMMARU:"SPORTS ACTIVITY IN THE NATURAL ENVIRONMENT: Nordic skiing in Catalonia". TEXT: The thesis begins being aware of an unprecedented social change that affects the scientific paradigm, and goes from a mechanistic conception of the world to a more holistic and ecological. Plus an ideological change also has the fractionation of natural systems, wars and world hunger as a global problem, and if one takes into account the overcrowding in the natural environment, with the additions of erosion, pollution, alteration of cycles biogeochemical, and the destruction of biological and geological heritage, because of the recreational use of the natural environment, forces from all areas and cultural bodies to try to integrate environmental education in all areas of knowledge; and sport can not remain on the sidelines. Moreover, there is a greater awareness of environmental problems: ozone depletion, greenhouse effect, acid rain, erosion or loss of species. It has been shown that these problems are not extravagant, and they can find original and effective solutions. And since the early nineties, has popularized the concept of sustainable development, we would encourage a sportive model where the person is committed and more integrated with the environment. However, as bid activity in the natural environment there is some terminological chaos, which needs a theoretical basis that enables the cohesion, facilitates the study and reflection. Therefore, and based on the experience of teaching sports in INEFC during the last years, teaching sports techniques in the natural environment and reflecting on them, attempting to draw a theoretical framework that gives coherence and facilitates the learning of students.In addition, the advantage of a direct link with the Nordic, such as recreational level of professional practice, is used to do a survey in this area and find out possible connections with what is being exposed.
|
9 |
Material sustainability on scenographies for theatre performances : Sustainability assessment for scenographic activitiesBanal-Fernández, Marta January 2023 (has links)
Theatrical scenography is developing its methods to address its ecological impacts. This research observes the stages already accomplished by certain theaters and scenographers. Also acknowledges how expertise in sustainable product design can be transferred to scenography design and processes. The results of this research offer insights into how to apply sustainability criteria in relation to scenographic processes analysing how international practitioners work. The study also offers a qualitative assessment tool as a means of estimating the overall sustainability of scenographic practices. This tool monitors the entire scenographic cycle from conception to recycling and helps to visualize and compare weaknesses and achievements. / La escenografía teatral está desarrollando sus métodos para hacer frente a sus impactos ecológicos. Esta investigación observa las etapas ya cumplidas por algunos teatros y escenógrafos. También reconoce cómo la experiencia en el diseño de productos sostenibles puede transferirse al diseño y los procesos de la escenografía. Los resultados de esta investigación ofrecen ideas sobre cómo aplicar criterios de sostenibilidad en relación con los procesos escenográficos analizando cómo trabajan los profesionales internacionales. El estudio también ofrece una herramienta de evaluación cualitativa como medio para estimar la sostenibilidad global de las prácticas escenográficas. Esta herramienta supervisa todo el ciclo escenográfico, desde la concepción hasta el reciclaje, y ayuda a visualizar y comparar los puntos débiles y los logros. / L'escenografia teatral està desenvolupant els seus mètodes per a fer front als seus impactes ecològics. Aquesta recerca observa les etapes ja complertes per alguns teatres i escenògrafs. També reconeix com l'experiència en el disseny de productes sostenibles pot transferir-se al disseny i els processos de l'escenografia. Els resultats d'aquesta recerca ofereixen idees sobre com aplicar criteris de sostenibilitat en relació amb els processos escenogràfics analitzant com treballen els professionals internacionals. L'estudi també ofereix una eina d'avaluació qualitativa com a mitjà per a estimar la sostenibilitat global de les pràctiques escenogràfiques. Aquesta eina supervisa tot el cicle escenogràfic, des de la concepció fins al reciclatge, i ajuda a visualitzar i comparar els punts febles i els assoliments. / <p></p><p>www.uniarts.se/folk/studenter/marta-banal-fernandez</p><p>www.sustainablescenography.com/</p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p>
|
10 |
Arquitectura per a un territori. Principis de sostenibilitat en l'arquitectura vernacla de l'entorn de l'AlbuferaRosaleny Gamón, Marcel·Lí 07 September 2023 (has links)
[ES] La preocupación por el efecto que el desarrollo económico estaba causando sobre el medio ambienta ya durante la década de los 80 impulsó la creación de diferentes comisiones de seguimiento que pudiesen esclarecer el alcance de este impacto. El objetivo de estas comisiones era plantear los principios sobre los cuales establecer un nuevo modelo de crecimiento que pudiese paliar los efectos sobre el planeta que estaba provocando el progreso de las sociedades industrializadas.
Esta tesis reflexiona sobre la necesidad de la arquitectura, como motor de desarrollo social y económico, de meditar y aportar soluciones para hacer frente a estas crisis.
La tesis parte de la necesidad de profundizar en la búsqueda de un modelo alternativo capaz de hacer frente a los retos a los que se deberá hacer frente los próximos años. Así, el trabajo persigue el objetivo de demostrar si, en efecto, la arquitectura vernácula supone un modelo de arquitectura sostenible aplicable a la arquitectura contemporánea.
En tanto que uno de los preceptos de la arquitectura vernácula es que esta supone un ejemplo de construcción estrictamente vinculado al territorio sobre el que se construye, la tesis define desde el primer momento un entorno físico concreto, la Albufera de València. Así, el primer capítulo de este trabajo se centra en el análisis del entorno tanto a nivel físico como a nivel histórico y cultural. El objetivo de este primer capítulo es establecer, por un lado, los recursos materiales y los condicionantes físicos del entorno, y, por otro lado, los condicionantes culturales que han terminado por definir una arquitectura concreta en esta área: la barraca.
Esta arquitectura, que es fruto de los recursos materiales y de los condicionados que ofrece el entorno, es el eje central del segundo capítulo de la tesis. En éste, se pretende describir y analizar la respuesta que han dado los habitantes del entorno a sus necesidades básicas de protección y producción. Así, se analizan las variantes de la barraca que aparecen al entorno y que vienen en parte condicionadas por las personas que las habitan y sus profesiones, y en parte por los recursos materiales que se encuentran al entorno más próximo de la parcela donde se construye.
Una vez establecido el entorno y la respuesta arquitectónica que han dado los habitantes a sus necesidades, el siguiente capítulo del trabajo pretende determinar hasta qué punto esta arquitectura, la barraca valenciana, es un modelo de construcción sostenible. Así, partiendo de los principios de sostenibilidad establecidos por el equipo VerSus, se pretende demostrar cómo esta arquitectura vernácula supone un ejemplo de sostenibilidad en la construcción que alcanza los tres ejes de la sostenibilidad: ambiental, sociocultural y socioeconómica.
La arquitectura vernácula, aquella que producen las personas que la habitan, es el resultado de una reflexión continuada en la búsqueda de una solución óptima para cubrir sus necesidades. Esta tesis pretende demostrar que esta solución es consecuencia de una forma de entender y explotar el territorio de forma sostenible y que un cambio de modelo de desarrollo basado en los criterios otros tiempos hará más llevaderas estas crisis (energética, demográfica y ambiental). / [CA] La preocupació entorn a l'efecte que el desenvolupament econòmic estava causant sobre el medi ambient ja durant la dècada dels 80 va impulsar la creació de diferents comissions de seguiment que pogueren esclarir l'abast d'aquest impacte. L'objectiu d'aquestes comissions era plantejar els principis sobre els quals establir un nou model de creixement que poguera pal·liar els efectes sobre el planeta que estava provocant el progrés de les societats industrialitzades.
Aquesta tesi reflexiona sobre la necessitat de l'arquitectura, com a motor de desenvolupament social i econòmic, de meditar i aportar solucions per tal de fer front a aquestes crisis.
La tesi parteix de la necessitat d'aprofundir en la recerca d'un model alternatiu capaç de fer front als reptes a què s'haurà de fer front els pròxims anys. Així, el treball persegueix l'objectiu de demostrar si l'arquitectura vernacla suposa un model d'arquitectura sostenible aplicable a l'arquitectura contemporània.
En tant que un dels preceptes de l'arquitectura vernacla és que aquesta suposa un exemple de construcció estrictament vinculada al territori sobre el que es construeix, la tesi defineix des de el primer moment un entorn físic concret, l'Albufera de València. Així, el primer capítol del treball es centra en l'anàlisi de l'entorn tant a nivell físic com a nivell històric i cultural. L'objectiu d'aquest primer capítol és establir, d'una banda, els recursos materials i els condicionants físics de l'entorn, i d'altra banda, els condicionants culturals que han acabat per definir una arquitectura concreta en aquesta àrea: la barraca.
Aquesta arquitectura, que és fruit dels recursos materials i dels condicionats que ofereix l'entorn, és l'eix central del segon capítol de la tesi. En aquest, es pretén descriure i analitzar la resposta que han donat els habitants de l'entorn a les seues necessitats bàsiques de protecció i producció. Així, s'analitzen les variants de la barraca que apareixen a l'entorn i que vénen en part condicionades per les persones que les habiten i les seues professions, i en part pels recursos materials que es troben a l'entorn més pròxim de la parcel·la on es construeix.
Una vegada establert l'entorn i la resposta arquitectònica que han donat els habitants a les seues necessitats, el següent capítol del treball pretén determinar fins a quin punt aquesta arquitectura, la barraca valenciana, és un model de construcció sostenible. Així, partint dels principis de sostenibilitat establerts per l'equip VerSus, es pretén demostrar com aquesta arquitectura vernacla suposa un exemple de sostenibilitat en la construcció que abasta els tres eixos de la sostenibilitat: ambiental, sociocultural i socioeconòmica.
L'arquitectura vernacla, aquella que produeixen les persones que l'habiten, és el resultat d'una reflexió continuada en la recerca d'una solució òptima per a cobrir les seues necessitats. Aquesta tesi pretén demostrar que aquesta solució és conseqüència d'una forma d'entendre i explotar el territori de forma sostenible i que un canvi de model de desenvolupament basat en els criteris d'altres temps farà més lleugeres aquestes crisis (energètica, demogràfica i ambiental). / [EN] Concern for the effect that economic development was causing on the environment already during the 80's prompted the creation of different follow-up commissions that could clarify the scope of this impact. The objective of these commissions was to propose the principles on which to establish a new growth model that could alleviate the effects on the planet that the progress of industrialized societies was causing.
This thesis reflects on the need for architecture, as an engine of social and economic development, to meditate and provide solutions to face these crises with a reflection on habitat models, construction models, or urban models of urban growth.
The thesis stems from the need to deepen the search for an alternative model capable of facing the challenges that will have to be faced in the coming years. Thus, the work pursues the objective of demonstrating whether, in effect, vernacular architecture is a model of sustainable architecture applicable to contemporary architecture.
While one of the precepts of vernacular architecture is that it is an example of construction strictly linked to the territory on which it is built, the thesis defines from the outset a specific physical environment, the Albufera of València. Thus, the first chapter of this work focuses on the analysis of the environment both at a physical level and at a historical and cultural level. The objective of this first chapter is to establish, on the one hand, the material resources and the physical conditions of the environment, and, on the other hand, the cultural conditions that have ended up defining a specific architecture in this area: the barraca.
This architecture, which is the result of material resources and the conditions offered by the environment, is the central axis of the second chapter of the thesis. In this, it is intended to describe and analyze the response that the inhabitants of the environment have given to their basic needs for protection and production. Thus, the variants of the barraca that appear in the environment are analyzed and are partly conditioned by the people who inhabit them and their professions, and partly by the material resources found in the closest environment of the plot where it is built.
Once the environment and the architectural response that the inhabitants have given to their needs have been established, the next chapter of the work aims to determine to what extent this architecture, the Valencian barraca, is a model of sustainable construction. Thus, based on the sustainability principles established by the VerSus team, it is intended to demonstrate how this vernacular architecture is an example of sustainability in construction that reaches the three axes of sustainability: environmental, sociocultural and socioeconomic.
Vernacular architecture, that produced by the people who inhabit it, is the result of continuous reflection in the search for an optimal solution to meet their needs. This thesis aims to demonstrate that this solution is the consequence of a way of understanding and exploiting the territory in a sustainable way and that a change in the development model based on the criteria of other times will make these crises (energy, demographic and environmental) more bearable. / Aquesta tesi doctoral s’ha desenvolupat en l’àmbit i sota la perspectiva desenvolupada pels projectes europeus Project VerSus: Lessons from Vernacular Heritage in Sustainable Architecture 2012-2014 (grant 2012-2792/001-001CU7 COOP7) del Programa Culture 2000 i VerSus + / Heritage for PEOPLE. 2019-2023 (ref.: 607593-CREA-1-2019-1-ES-CULT-COOP1) del Programa Creative Europe, ambdós financiats per la Unió Europea. / Rosaleny Gamón, M. (2023). Arquitectura per a un territori. Principis de sostenibilitat en l'arquitectura vernacla de l'entorn de l'Albufera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196685
|
Page generated in 0.0558 seconds