El objeto de estudio de esta tesis se centra en la política europea sobre el pluralismo informativo durante la última década del siglo XX. La metodología está basada en una revisión bibliográfica y hemerográfica completada con un conjunto de entrevistas personales a expertos y funcionarios comunitarios. En la primera parte se describe el escenario del sector audiovisual en Europa en la década de los noventa a partir del análisis de la tres economías de la televisión dominantes (pública, comercial y de pago). Luego, se definen y delimitan los conceptos generales como el pluralismo, la concentración y la convergencia. La investigación destaca que tanto el pluralismo como la concentración son términos polisémicos por lo que se hace necesario una serie de definiciones de base. En cuanto a la convergencia, se analiza su relación con el pluralismo y su impacto en la concentración de empresas de comunicación. En la segunda parte de la tesis, se analiza el papel de las instituciones europeas frente a la concentración. En primer lugar, se estudia cómo el Consejo de Europa ha realizado una notable tarea en el estudio del pluralismo y la concentración de medios a través de la creación de numerosos grupos de expertos. Sin embargo, su incapacidad política derivada de su carta fundacional, le ha impedido ir más allá de una resolución sobre el pluralismo publicada en el año 2000. En cambio, el papel de la UE en el terreno de la regulación del pluralismo ha sido muy importante, sobre todo de manera indirecta a través de sus distintas políticas: competencia, tecnológica, armonizadoras, convergentes, de apoyo al sector audiovisual y de su posición respecto a la pervivencia de las televisiones públicas. El único intento directo de la UE por regular el pluralismo, que se realizó en 1996 y 1997, acabó en fracaso por las dificultades internas y externas que suponía establecer una medida de este tipo a escala europea. El proceso político de la discusión de esta norma está descrito en el último capítulo de la tesis. En el apartado de las conclusiones, además de destacarse la incapacidad de las instituciones comunitarias por abordar complejos problemas políticos como el pluralismo, se intenta establecer una propuesta política amplia que contemple el pluralismo más allá de su asociación con la concentración de empresas de información. Cada tipo de televisión -de pago, pública y comercial- requiere que se le impongan un tipo distinto de obligaciones para asegurar el pluralismo. / The study object of this thesis is the European policy about media pluralism in the last ten years. The methodology used is a check of selected bibliography with personal interviews of EU member staff. In the first part, it describes the framework of the audiovisual sector at the nineties. After that, it defines the general concepts like pluralism, concentration and convergence. In the second part of the thesis, the author analyses the role of European institutions in front of pluralism and concentration. First, it studies how European Council has developed an important task on pluralism research. Nevertheless, his weak politic power has avoided any practical influence in European states. On the other hand, the EU institutions have played an important role in the pluralism regulation of European media. The main politics used have been: competition rules, television standards technologies Directive, 'Television Without Frontiers' harmonization, convergence, public television competition cases and audiovisual aid media schemes. There was only a direct attempt to regulate the pluralism issue at European level in 1996. It failed to pass the Commissioners approval because of internal and external opposition and showed the difficulties to build up a pluralism rule for all of EU members. The policy making process of this rule is described in the last thesis chapter. It concludes that the EU has not yet enough capacity to deal with media pluralism. Another conclusion is that it is necessary to see pluralism policy as something more than ownership restrictions. Pluralism is also diversity on the content broadcasted by the media. Each kind of television -commercial, public and pay- needs a different level of obligations that guarantee the pluralism.

La tesi demostra que les transformacions epistemològiques que van tenir lloc en dos moviments, entre la meitat del s.XVII i a partir del tercer terç del s.XVIII a Europa, no només van canviar el rostre de les estructures del saber sinó que coincideixen amb els canvis en les estructures de legitimació que funden els moderns Estats de dret.De manera que l'estudi de Jürgen Habermas sobre la transformació de la publicitat burgesa es pot inscriure, no només cronològicament sinó també epistemològicament, en aquella transformació del saber. De tal manera que la s'aconseguiria resoldre el problema de la identificació del públic burgès que a l'obra de Habermas havia quedat pendent.La contextualització de la transformació de l'esfera pública burgesa permet identificar el nacionalisme com un complement de caràcter simbòlic que completaria el caràcter racional de l'esfera pública amb valors d'identificació col.lectiva i creences d'unitat (Gemeinsamkeitsglauben).La tercera part de la tesi, doncs, explora les característiques discursives del discurs nacionalista per demostrar tant la plausabilitat d'aquesta complementarietat amb l'esfera pública burgesa per legitimar, en darrera instància, la figura de l'Estat de dret; com la pertinença d'ampliar la noció de mitjans de comunicació en favor de la incorporació de dispositius de difusió habitualment desplaçats de la discussió mediàtica: el teatre, la literatura, la pintura, la música, l'arquitectura, la museística, etc.Al capdavall, al centre de la fotografia, l'aparell del modern Estat de dret es pot identificar com l'artífex i l'orquestrador principal del seu propi aparell de legitimació: l'esfera pública simbòlica que està formada per una esfera normativa de caràcter racional i una altra de simbòlica de caràcter identitari. / This thesis demonstrates that the epistemic transformations that took place in two steps between the mid 17th century and the third 18th century in Europe did not only change the form of the knowledge structures but coincide with the changes in the structures of legitimacy on which the modern States of right are founded.The work of Jürgen Habermas about the transformation of the bourgeois public sphere can thus, be inscribed, not only chronologically but epistemologically too, in such a transformation of knowledge. Therefore, the problem of the identification of the bourgeois public that in the work by Habermas was left open could be, then, solved.The contextualisation of the transformation of the bourgeois public sphere allows the identification of nationalism as a complement with a symbolic character that would complete the rational characteristics of the public sphere with values of collective identification, and beliefs of unity (Gemeinsamkeitsglauben).The third part of the thesis, then, explores the discursive features of the nationalist discourse in order to demonstrate the plausibility of such a complementation with the bourgeois public sphere to legitimate, ultimately, the role of the State of right; with the relevance of broadening the notion of media of communication in favour of the incorporation of devices usually displaced from the media discussion: theatre, literature, painting, music, architecture, museums, etc.At the centre of the picture, finally, the apparatus of the modern State of right can be identified as the cause and articulation of its own apparatus of legitimacy: the symbolic public sphere formed by a normative sphere of rational treats and another symbolic granting cohesion and identity.

Tesi doctoral de caràcter argumentatiu que proposa els àmbits de recerca dels estudis culturals i la geografia cultural com a marcs epistemològics de referència des d'on elaborar una teoria crítica sobre la importància d'incorporar la noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Tant els estudis culturals com la geografia cultural han investigat el paper dels mitjans de comunicació en la constitució d'identitats culturals i en la construcció de discursos sobre aquestes identitats culturals. L'objecte d'estudi (l'espacialitat del procés de la recepció dels mitjans de comunicació) és abordat des de la premissa que les identitats culturals (així com les definicions acadèmiques i socials de les identitats culturals) no poden analitzar-se sense tenir en compte l'espai/temps on tenen lloc. Paral·lelament, les identitats culturalss influeixen en la forma de definir socialment l'espai/temps. La tesi s'estructura en dos parts. Una primera, on s'analitzen els discursos dels dos marcs de referència (els estudis culturals i la geografia cultural), tenint en compte els respectius debats teòrics i metodològics, així com el diàleg generat entre totes dues perspectives, arran de la seva explícita voluntat interdisciplinar. A la segona part de la tesi doctoral s'argumenta la necessitat d'una redefinició dels termes utilitzats en investigació sobre audiències a l'hora de definir els contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Aquesta argumentació es planteja com una forma de qüestionar (i no simplement negar) els discursos imperants en l'àmbit d'estudi de la comunicació. Alhora, es proposa una definició alternativa dels processos de la recepció dels mitjans a partir de la defensa de la premissa de la qual parteix la tesi. / This theoretical thesis proposes the mainstreams of cultural studies and cultural geography as the epistemological framework from which to elaborate a vindication of the inclusion of space within the definition of contexts of mass media reception. Both cultural studies and cultural geography have been looking at the role of mass media in the constitution of cultural identities, as well as in the construction of discourses about those cultural identities. The object of study (the spaciality of the process of media reception) is approached from the premise that cultural identities (as well as their academic and social definitions) cannot be analized without taking time-space into account. At the other hand, cultural identities have an influence on the way of defining time-space socially. The thesis is structured in two parts. The first one analizes the discourses of the two perspectives (cultural studies and cultural geography) that consitute the epistemological framework of the thesis. This analysis includes the theoretical and methodological discourses of each perspective, as well as the dialog generated between them (as far as they express a very explicit interdisciplinary will). The second part of the thesis is an argumentation about the need of a new definition for the terms traditionally used by media audience's research when difining contexts of media reception. This argumentation wants to be a way of questioning (and not merely denying) the kind of discourses that are becoming hegemonic within today's communication studies. At the same time, the second part of the thesis proposes an alternative definition of "media reception processes", through the defense of the premise that originates the argumentation of the thesis.

La tesi planteja una anàlisi econòmica i financera de qui fa televisió, com i perquè en un període de canvi en el sistema televisiu espanyol, des d'un model de televisió pública monopolitzada per l'estat, a un model televisiu de mercat i propietat privada, un canvi que a Espanya s'ha concretat en la dècada dels noranta. Aquesta anàlisi es desenvolupa en tres nivells: - l'anàlisi econòmica i financera de les empreses de televisió protagonistes d'aquest procés: és a dir, la televisió pública espanyola i les tres televisions privades sorgides de la Llei de Televisió Privada,- l'anàlisi de les relacions entre el desenvolupament del negoci televisiu i el conjunt de la indústria de la comunicació espanyola, - i l'anàlisi de les relacions entre aquest procés de mercantilització de la televisió i de canvis en la indústria de la comunicació amb l'evolució de l'entorn polític, econòmic i social.En la primera part es presenta l'anàlisi econòmica i financera de les televisions, que inclou l'anàlisi de l'estructura de propietat, del cicle econòmic o d'explotació, del cicle financer, i de l'output final la programació televisiva de cadascuna de les empreses, així com l'anàlisi agregada i comparada per al conjunt de les televisions.En aquesta primera part, se situen les dimensions del negoci televisiu en funció del volum de facturació, la inversió en actius i el nombre de treballadors, així com l'estructura del negoci, identificant les fonts d'ingrés, el pes dels diferents costos i l'estructura d'inversió. S'identifiquen i es valora el pes dels diferents actors en el finançament de l'activitat televisiva, agrupant-los segons l'activitat i la procedència. S'identifiquen també les etapes en el procés de mercantilització i industrialització de l'activitat televisiva, així com els diferents models de negoci. Aquests models de negoci es fixen segons l'estructura d'ingrés, les diferents opcions de dimensió i combinació de factors de producció, i la posició que ocupen les empreses en l'entramat dels grups empresarials que tenen al darrera.La televisió forma part d'una indústria complexa, que ha rebut diverses denominacions, des de la indústria informativa als autors que parlen ja d'indústries de l'experiència. En el capítol dedicat a l'anàlisi industrial es presenten algunes consideracions sobre el terme i una primera aproximació a la dimensió del conjunt industrial. Després s'analitza l'entorn competitiu més directe de les televisions, format per la resta de televisions que es poden rebre a Espanya, la premsa escrita, la ràdio i internet, així com els proveïdors de continguts audiovisuals. Aquesta descripció de l'entorn industrial s'organitza en quatre apartats: l'oferta i els competidors, tenint en compte el grau de concentració i internacionalització en cada mitjà; la demanda, en aquest cas, públic i anunciants; els proveïdors, principalment proveïdors de continguts i serveis de producció; i la intervenció de l'estat.L'anàlisi de l'entorn general de l'empresa constitueix el tercer nivell d'anàlisi, que situa l'acció de les televisions i l'evolució de la indústria de la comunicació, en el context econòmic, polític i social en què es desenvolupen. La mercantilització de la televisió se situa així en relació a l'evolució de l'economia espanyola i en relació al procés general d'expansió capitalista cap a noves activitats i nous mercats territorials. També es presenta una panoràmica de l'evolució política en la dècada dels noranta a Espanya, tenint en compte el context internacional, i identificant els principals elements de relació amb el nou disseny comunicatiu de televisió privada i regulació mercantil. Igualment, aquest procés es vincula amb l'estructura i els canvis socials a Espanya a la dècada dels noranta. / The thesis approaches an economic and financial analysis of who produces the television, how and why, in a time period of the changes from a public monopolized television state to a market and a private television, that occurred in Spain in the nineties. This analysis develops in three levels:-The economic and financial analysis of television enterprises in this process: The Public Spanish Television, and the three private televisions that emerged from the Private Television Law.-The analysis of the relation between television business and the rest of the communications industry.-And the analysis of the relationships between this television commercialization process, and the changes in the communication industry with the evolution of the politic, economic, and social environment.In the first part is introduced an economic and financial analysis of the televisions that includes the ownership structural analysis, the economic cycle analysis, the financial cycle analysis, and the final output -the television programming- of each enterprise, and the attached analysis compared of all televisions.In this first part, are placed the business dimensions related with the volume of the created income, assets investment, the amount of workers and the business structure, identifying the income sources, the weight of the different expenses, and the structure of investment. It is also identified the weight of the different factors in the financing of the television activity, assembling them by their activity and origin.There are also identified the stages in the process of commercialization and industrialization of the television activity, and their different types of business. These types of business are set depending on the income structure, the different options of dimension and combination of the factors of production, and the position that the enterprises take in the framework of the enterprises groups that are behind them.Television forms part of complex industry of communication that has received diverse denominations, from the informative industry to the authors that already talk of experience industry. In the chapter dedicated to the industrial analysis, are introduced some considerations about the subject, and a first approach to the dimensions of the industrial group. It is also analyzed the most direct competitive environment, formed by the rest of televisions that broadcast in Spain, the press, radio and the internet, and suppliers of audiovisual content. This description of this industrial environment is presented in four subparts: The supply and the competition, keeping in mind the degree of concentration and internationalization of each mean: the demand, in this case, the public and the advertisers; the providers, mainly providers of contents and production services; and the State intervention. The analysis of the industry environment forms the third level of analysis, that places the action of the televisions and the evolution of the communication industry in the economic,political and social context where they develop. Television commercialization is placed here in relation to the evolution of the Spanish economy, in relation to the general process of capitalist expansion towards new activities and new territorial markets. It also presents a panoramic view of the political evolution in the ninety's in Spain, keeping in mind the international context, and identifying the main elements of relation with the new design of private television and trading regulation. This process also bonds with the structure and the social changes in Spain in the nineties.

La investigació es centra en l'àmbit concret dels mitjans de comunicació (diaris, emissores de ràdio i televisió, empreses de press cliping i de seguiment de mitjans) que disposin de pàgina web pròpia. A partir d'aquesta identificació s'ha procedit a analitzar-les per descobrir l'existència d'algun tipus de servei personalitzat d'informació d'actualitat, ofert a partir dels dispositius de telefonia mòbil, agenda electrònica o correu electrònic.Es presenta l'estat de l'art a Espanya, França i Regne Unit i els estats nord americans de Califòrnia, Florida, Nova York i Texas, en referència als mitjans de comunicació que ofereixen algun tipus de servei personalitzat, i a la vegada, s'han avaluat el contingut informatiu, la gestió del servei, la navegabilitat, i el grau de personalització. La recopilació dels serveis personalitzats ha permès crear una classificació d'aquests en funció de les possibilitats que el mitjà permet a l'usuari per a la selecció dels continguts informatius, en funció de les seves preferències. A la recerca s'ha volgut determinar quins mitjans de comunicació han dut a terme un estudi d'usuaris per copsar quines són les necessitats informatives d'aquests, a partir d'una enquesta adreçada als directors dels mitjans que oferien serveis personalitzats. Els resultats obtinguts mostren una infra utilització dels estudis d'usuaris com a eina adequada per aconseguir el coneixement imprescindible de les necessitats informatives dels usuaris dels serveis personalitzats que ofereixen els mitjans de comunicació a la xarxa. Per finalitzar es presenta una visió prospectiva sobre el futur dels serveis personalitzats a la xarxa. / The following research is focused on the concrete area of the media (newspapers, radio stations and televisions, press cliping, and follow-up medias) having their own web site. Starting from this identification, we have proceeded to analyse them in order to find out any sort of current personalized news services offered through devices of a mobile phone, a personal digital assistant (PDA) or an electronic mail. It shows the state of the art in Spain, France, United Kingdom and the North American States of California, Florida, New York and Texas relating to the media which offers some kind of personalized services. At the same time, informative contents, the service management, the web surf as well as the degree of personalization have been evaluated.The compilation of these personalized services has made possible to create a classification of these ones depending on the possibilities of the means given to the user for the selection of informative contents acoording to their preferences.By means of this research we try to determine which medias have carried out a users survey in order to understand their informative needs. This was made starting from an own survey addressed to those directors and editors of medias offering personalized services.The obtained results show a very small use of users surveys as a suitable tool, in order to get the necessary knowledge of those informative needs of the users of personalized services offered by the media on the net. Finally, we show a prospective view of the future of personalized services on the Net. KEY WORDS: Medias, personalized services, Net

Treball sobre l´evolució de la comunicació en el context de l´actual posmodernitat, la qual serveix com a base principal d´aquesta investigació. S´exposen aquells aspectes que han fet possible la transformació de la modernitat a la postmodernitat i tot el que ha significat per al consum quotidià de la informació en un món globalitzat. D´altra part, s´estudia la cultura mediàtica i les seves implicacions sobre l´home actual. S´analitza el poder de la informació que apareix en el mitjans de comunicació. Es tracta de dades amb les que el ciutadà mig articula els seus pensaments, produint-se un procés d´aprenentatge en l´ús de la informació. De tal manera, allò que no s´adapta a l´estil mediàtic tendeix a no aparèixer davant de la societat, ficant-se fora de la realitat mediàtica que és aquella que reflecteixen els mitjans d´informació i que pot o no coincidir amb fets reals o semblar-se als mateixos. La unió dels fenòmens exposats, posmodenitat i realitat mediàtica, comporten un efecte concret dins del terreny de la comunicació. Es tracta de la cultura light, la qual no es podia entendre sense el processos descrits. Aquest concepte implica el desenvolupament de quatre factors clau que conté la comunicació efectiva del nostre temps i que defineix a la pròpia cultura light. Un d´aquests aspectes és la lleugeresa dels missatges i l´ús indiscriminat de la mateixa per part d’un home saturat d’informació. S´ha de veure a un ciutadà sobrecomunicat i que fa ús de la lleugeresa per poder digerir quelcom del que rep. La lleugeresa es presenta com un factor omnipresent en els processos comunicatius de la societat actual. Conseqüentment amb el que s´exposa, s´ofereix una investigació empírica, que és un aval de la investigació fonamental, per mostrar la presència de la lleugeresa. S´ha seleccionat a universitaris i egressats, de Barcelona, amb l´objectiu de trobar un segment de població que no presenti cap carència notable per manca d´instrucció que pugui afavorir l´ús de la lleugeresa en la informació que consumeixen i processen. S´experimenta sobre les seves capacitats comunicatives en relació a tres temes de gran notorietat. Es demostra que fer ús de la lleugeresa en la comunicació actual és un fet quotidià, de manera que la majoria de ciutadans, fins i tot amb un grau elevat de formació, no són capaços de parlar més d´un minut de manera espontània sobre un tema òbviament conegut del qual s´entén que posseeixen un acceptable coneixement.

La tesis nos introduce en el estudio del aeropuerto, dentro del ámbito del derecho aeronáutico en el que tiene su origen a través de un estudio objetivo, en tanto que infraestructura, con la clara motivación de ahondar en el análisis de la naturaleza jurídica del aeropuerto partiendo desde su origen, en el que se entendió que fueron consecuencia , desde una perspectiva jurídico política, de la actividad administrativa soberana de los Estados, por la que impusieron en sus respectivos territorios la reglamentación sobre seguridad y en general, toda la relativa a los diferentes aspectos de control de la actividad aérea. Heterónoma circunstancia que nos lleva a concluir en la efectiva autonomía del derecho aeronáutico, reconociendo sus caracteres de internacionalidad y politicidad. La existencia de aeródromos y aeropuertos se explica no solo por necesidades de orden práctico y técnico, sino también por razones de orden político, tributario, de seguridad, etc., dado que a los Estados siempre les interesó poseer el control de entrada y salida en las diferentes partes de su territorio de las aeronaves, pasajeros y mercancías, principalmente en el marco internacional. Se pretende aportar a la comunidad jurídica los elementos de análisis sobre la evolución de los aeropuertos desde una perspectiva cronológica que entre otros aspectos nos permita armonizar el concepto de aeródromo, instalación o establecimiento aeroportuario (entre otras denominaciones utilizadas), con el más amplio, actual y desarrollado que hoy denominamos infraestructura aeroportuaria (con todo lo que comporta). No puede obviarse la significativa importancia económica de los aeropuertos y sus impactos en las zonas en que se ubican o sirven. Empero, objetivar el aeropuerto desde una perspectiva técnico-operativa se nos antoja más complejo si partimos de conceptos tales como mercado aeroportuario, competencia, privatización o modelos de gestión, todos ellos claramente orientados a su vertiente económica. En definitiva, el trabajo enfoca la búsqueda de la esencia jurídica que permite conceptuar y definir a los aeropuertos, en algunos Estados, como un servicio público; en otros, verlos integrados dentro de un mercado aeroportuario pero no integrados como elementos propios del mercado de transporte; entender los aeropuertos, tal como determinó el TJE en su día, como una verdadera empresa, o incidir en lo ya resuelto jurisdiccionalmente en la U.E. negativamente, tras ardua polémica, de que los aeropuertos realicen una actividad comprendida en el sector de la prestación de servicios. Al hilo de lo expuesto, tratamos la creciente legislación respecto de los impactos medioambientales que se han ido produciendo en estos últimos años y que inciden en el importante instrumento de planificación que es el Plan Director de la infraestructura, regulándose el procedimiento, que respetuoso con la normativa y las competencias concurrentes, permiten su realización. Finalmente, en cuanto a los modos de gestión aeroportuaria, incidimos y planteamos la cuestión de no confundir un cambio de régimen jurídico del gestor (alejándolo de la órbita del Estado), con un cambio en el modo de gestión que en España sigue siendo centralizada y en forma de red, incidiendo como concluyen algunos autores en un abuso de la posición de dominio en el mercado de transporte. / The thesis introduces us in the study of the airport, inside the area of the aviation law in the one that has its origin across an objective study, while infrastructure, with the clear motivation of going deeply into the analysis of the juridical nature of the airport dividing from its origin, in which there was understood that they were a consequence, from a perspective juridically politics, of the administrative sovereign activity of the States, for which they imposed in their respective territories the regulation on safety and in general, quite the relative one to the different aspects of control of the air activity. Heteronim circumstance that it leads us to concluding in the effective autonomy of the aviation law, recognizing its characters of internationality and politicity. The existence of aerodromes and airports explains not only for needs of practical and technical order, but also for reasons of political, tributary order, of safety, etc., provided that to the States always they were interested in possessing the control of entry and exit in the different parts of its territory of the aircraft, passengers and goods, principally in the international frame. One tries to contribute to the juridical community the elements of analysis on the evolution of the airports from a chronological perspective that between other aspects allows us to harmonize the concept of airport, installation or airport establishment (between other used names), with the most wide, current and developed that today we name an airport infrastructure (with everything what it endures). There can not be obviated the significant economic importance of the airports and their impacts in the zones in which they are located or serve. However, to target the airport from a technical - operative perspective takes us a fancy more complex if we depart from such concepts as airport market, competition, privatization or models of management, all of them clearly orientated to their economic slope Definitively, the work focuses the search of the juridical essence that it allows to think and to define to the airports, in some States, as a public service; in others, to see them integrated inside a market airport but not integrated as own elements of the market of transport; to understand the airports, as the European Court of Justice determined, as a real company, or already decisive jurisdictionally affected in the European Union. negatively, after arduous polemic, of which the airports realize an activity understood in the sector of the provision of services. To the thread of the exposed thing, we treat the increasing legislation respect of the environmental impacts that have been taking place in the latter years and that affect in the important instrument of planning that is the Plan The Director of the infrastructure, the procedure being regulated, that respectful with the regulation and the competing competitions, they allow its accomplishment. Finally, as for the manners of airport management, we affect and raise the question of not confusing a change of juridical regime of the manager (removing it from the orbit of the State), with a change in the way of management that in Spain continues being centralized and in the shape of network, affecting since some authors conclude in an abuse of the position of domain on the market of transport.

Aquesta investigació sobre la radiodifusió a Sant Feliu de Llobregat reconstrueix la història de Radio Juventud de Sant Feliu que va emetre entre el 1948 i el 1967, i la de l’actual emissora municipal, Ràdio Sant Feliu, des que va sorgir, el 1981, i fins ara. Per tant, es pot considerar que estem parlant d’una ciutat amb tradició radiofònica. Amb el recorregut d’aquestes dues ràdios també es pretén completar la història contemporània de Sant Feliu mitjançant el paper social que la radiodifusió ha tingut a la ciutat i al seu entorn. Això permet, a més, aprofundir en les causes que expliquen el per què el seu desenvolupament i impuls només s’ha pogut donar per la iniciativa institucional, tant en la dictadura com posteriorment en la democràcia. Les dues van néixer per una necessitat social del moment: en el franquisme va ser la ràdio de l’entreteniment i la participació com a principal reclam; en democràcia ha estat un servei públic, que entén la participació com una forma de donar la veu a la gent facilitant el seu accés, però també perquè la informació i l’actualitat local són un dels eixos de la seva programació. No obstant això, el dèficit de mitjans de comunicació autòctons en l’àmbit local i comarcal, així com la proximitat geogràfica a una de les grans ciutats europees, Barcelona i, per tant, sota la seva influència i hegemonia, són dos factors a considerar per entendre la història de la radiodifusió local i la singularitat d’aquest cas. D’una banda, perquè la ràdio com a mitjà de comunicació, amb les dues emissores que hem dit, ha estat un instrument per reforçar la identitat de Sant Feliu, així com per a projectar la ciutat, però, per l’altra, també se li atorga el caràcter d’entitat o servei públic que s’integra en el teixit associatiu, i desenvolupa la funció de dinamitzador social, econòmic i cultural. Un paper que també s’ha d’entendre en un altre àmbit: com la capital del Baix Llobregat, una comarca que és molt important per població i economia, tot i que diferent a altres perquè té diversos municipis de gran pes i no un que sigui central. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que la dinàmica del municipi i les característiques del mitjà fan que el principal valor de la radiodifusió a Sant Feliu hagi estat i continuï sent, en l’actual context digital, la comunicació de proximitat. El desenvolupament d’una i l’altra emissora s’ha basat en la seva capacitat d’adaptació al context legal i econòmic de cada moment. Sens dubta, aquests dos han estat determinants per la seva continuïtat, així com per avaluar l’eficàcia de la funció per a la qual van ser creades. Però també cal plantejar aquesta eficàcia en termes d’interacció amb la societat amb la què comparteix imaginari. Aquesta adaptació i el seu resultat ens permeten entendre que la ràdio de Sant Feliu sigui el mitjà que més repercussió ha tingut a la ciutat, contribuint, en gran mesura, a la seva projecció. La seva història és també la de l’adaptació de la ràdio als diferents canvis tecnològiques. Per això, es complementa el relat històric amb el desafiament que suposa per a l’emissora i la ràdio de proximitat la revolució d’internet. Donem així continuïtat a la història, malgrat que lògicament aquí estem mancats de perspectiva. Ràdio Sant Feliu pot ser un exemple de còm la ràdio de proximitat, ja sigui per sí sola o com a multiplataforma, és un laboratori que permet assegurar el mitjà i a la vegada, ens assenyala alguns inconvenients del salt digital. / Esta investigación sobre la radiodifusión en Sant Feliu de Llobregat reconstruye la historia de Radio Juventud de Sant Feliu que emitió entre 1948 y 1967, y la de la actual emisora municipal, Ràdio Sant Feliu, desde que surgió, en 1981, y hasta ahora. Por lo tanto, se puede considerar que estamos hablando de una ciudad con tradición radiofónica. Con el recorrido de estas dos radios también se pretende completar la historia contemporánea de Sant Feliu a través del papel social que la radiodifusión ha tenido en la ciudad y su entorno. Esto permite, además, profundizar en las causas que explican el por qué su desarrollo e impulso sólo se ha podido dar por la iniciativa institucional, tanto en la dictadura como posteriormente en la democracia. Las dos nacieron por una necesidad social del momento: en el franquismo fue la radio del entretenimiento y la participación como principal reclamo; en democracia ha sido un servicio público, que entiende la participación como una forma de dar la voz a la gente facilitando su acceso, pero también porque la información y la actualidad local son uno de los ejes de su programación. No obstante, el déficit de medios de comunicación autóctonos en el ámbito local y comarcal, así como la proximidad geográfica a una de las grandes urbes europeas, Barcelona y, por lo tanto, bajo su influencia y hegemonía, son dos factores a considerar para entender la historia de la radiodifusión local y la singularidad de este caso. Por un lado, porque la radio como medio de comunicación, con las dos emisoras citadas, ha sido un instrumento para reforzar la identidad de Sant Feliu, así como para proyectar la ciudad, pero, por otro lado, también se le otorga el carácter de entidad o servicio público que se integra en el tejido asociativo, y desarrolla la función de dinamizador social, económico y cultural. Un papel que también hay que entender en otro ámbito: como la capital del Baix Llobregat, una comarca que es muy importante por población y economía, aunque distinta de otras porque tiene varios municipios de gran peso y no uno central. Esta tesis parte de la hipótesis de que la dinámica del municipio y las características del medio hacen que el principal valor de la radiodifusión en Sant Feliu haya sido y siga siendo, en el actual contexto digital, la comunicación de proximidad. El desarrollo de una y otra emisora ha dependido de su capacidad de adaptación al contexto legal y económico de cada momento. Sin duda, ambos han sido determinantes para su continuidad, así como para evaluar la eficacia de la función para la que fueron creadas. Pero también hay que plantearse esa eficacia en términos de interacción con la sociedad con la que comparte imaginario. Esa adaptación y su resultado nos permiten entender que la radio de Sant Feliu es el medio que más repercusión ha tenido en la ciudad, contribuyendo, en gran medida, a su proyección. Su historia es también la de la adaptación de la radio a los diferentes cambios tecnológicos. Por ello, se complementa el relato histórico con el desafío que supone para la emisora y la radio de proximidad la revolución de internet. Damos así continuidad a la historia, aunque lógicamente aquí carecemos de perspectiva. Ràdio Sant Feliu puede ser un ejemplo de cómo la radio de proximidad, ya sea por sí sola o como multiplataforma, es un laboratorio que permite afianzar el medio y a su vez, apunta algunos inconvenientes del salto digital. / This research on broadcasting in Sant Feliu de Llobregat reconstructs the history of Radio Juventud de Sant Feliu that issued between 1948 and 1967, and the current local radio station, Radio Sant Feliu, since it emerged in 1981 and until now. Therefore, we can consider that we are talking about a city with an extensive radio tradition. In the course of these two radio stations it is also planned to complete the contemporary history of Sant Feliu through the social role that broadcasting has had on the city and its surroundings. This also gives an insight into the causes that explain why its development and promotion has only been able through the institutional public initiative, both during dictatorship and democracy after. Both radios were born because of a social need at that time: during Franco’s dictatorship it was a radio for entertainment and participation as the main claim; during democracy it has been a public service that understands participation as a way to give voice to people and provide easier access; but also because local news and information are one of the pillars of its programming. However, the deficit of local communication media at local and regional level, as well as the geographical proximity to a major European city as Barcelona and, therefore, under its influence and hegemony, are two factors to be considered to understand the history of local broadcasting and the uniqueness of this case. On one side, because the radio as a media, with the two mentioned stations, has been instrumental in strengthening the identity of Sant Feliu and to show the city outward; but on the other hand, it is also identified as an entity or public service integrated into the associative network that develops an active social, economic and cultural mobilizing role. A role which also must be understood in the context of being the capital of the Baix Llobregat, a very important region in terms of population and economy, although distinct from others as it’s made up of several relevant cities and not just one central. This thesis starts from the assumption that the dynamics of the municipality and the media characteristics lead to the fact that the main value of broadcasting in Sant Feliu has been and continues to be, in the current digital environment, a proximity communication. The development of both radio stations has been based on its ability to adapt to the legal and economic context of the moment. Certainly, both have been crucial to its continuity and to evaluate the effectiveness of the function for which they were created. But efficacy must also arise in terms of interaction with society with which it shares a wide range of experiences. This adaptation and its results allow us to understand that Radio Sant Feliu is the media outlet that has had more impact in the city, contributing largely to its projection outward. Its history is also about the radio adaptation to the different technological changes. Therefore, the historical narrative is complemented by the challenge that internet means to the radio station and to the proximity concept. We give continuity to the story, but obviously here we lack perspective. Radio Sant Feliu can be an example of how proximity radio, either alone or as a multiplatform, is a laboratory that can strengthen the media and at the same time suggests some drawbacks to jump into the digital era.

En aquesta tesi doctoral s’analitza la presència i el protagonisme de l’objecte/producte dels espots publicitaris espanyols durant la dècada 1970-1980. L’objectiu de la present investigació està centrat en determinar o no el protagonisme de l’objecte/producte en la publicitat televisiva durant el període estudiat i, saber al mateix temps, quina és la vinculació que aquest estableix amb la presència del model humà. Per aquesta raó, s’ha realitzat una anàlisi de contingut de caràcter quantitatiu i, en conseqüència, s’han establert unes variables a estudiar amb la finalitat d’ il·lustrar la hipòtesi principal d’aquest estudi. Les unitats a observar han estat el fons d’espots dipositats a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, els quals pertanyen al període 1970-1980. Els resultats d’aquesta investigació ens mostren i confirmen la hipòtesi principal sobre el protagonisme de l’objecte/producte i quina és la vinculació que aquest estableix amb la presència del model humà. / En esta tesis doctoral se analiza la presencia y el protagonismo del objecto/producto en los espots publicitarios españoles durant la dècada 1970-1980. El objetivo de la presente investigación está centrado en determinar o no el protagonismo del objecto/producto en la publicidad televisiva durante el periodo estudiado y, saber al mismo tiempo, cuál es la vinculación que éste establece con la presencia del modelo humano. Por esta razón, se ha realitzado un analisis de contenido de carácter cuantitativo y, en consecuencia, se han establecido unas variables a estudiar con la finalitat de ilustrar la hipótesis principal de este estudio. Las unidades a observar han sido un conjunto de espots depositados en la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, los cuales pertenecen al periodo 1970-1980. Los resultados de esta investigación nos muestran y confirman la hipótesis principal sobre el protagonismo del objecto/producto y cual es la vinculación que éste establece con la presencia del modelo humano. / This thesis analyses the presence and leading role of object/product in televison commercials during 70’s decade in Spain. The objective of this research was to draw the leading role of object/product during this decade and to know his linking with the human model. For this reason, a quantitative content analysis tecnique was made and we employed variables that have been ilustrative about the general question about this study. We studied commercials included in the Filmoteca de la Generalitat de Catalunya during the period 1970-1980 as units of analysis. The results of this investigation show and confirm us the leading role of object/product in this studied period

En aquest treball d’investigació s’analitza la situació de les empreses i dels principals sectors econòmics de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani, l'Euram: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, també el Rosselló i el Principat d'Andorra. S'estudien els aspectes estructurals i conjunturals que afecten la seva activitat empresarial centrant-se en l'anàlisi de l'àmbit econòmic financer previ a la crisi (1996-2004) de les seves empreses a diferents nivells. Es mostra també l'Euram com a gran regió econòmica d'Europa i se'n fa una justificació, a nivell econòmic, d'aquesta realitat. Les conclusions apunten cap a un canvi de xip per tal d'entrar en la dinàmica de la innovació permanent a nivell empresarial, entre d'altres mesures com la internacionalització i la dimensió. Es reflexiona sobre la innovació com una aposta per revisar el model de negoci i modificar la cartera de productes oferts per recuperar-se del període de crisi. / This research work analyzes the situation of companies and the main economic sectors of the Mediterranean Arc Euroregion, the Euram: Catalunya, Pais Valencià, Illes Balears and also Rosselló and Principat d'Andorra. We study the structural and cyclical aspects that affect their business activity focusing on the finantial analysis before the financial crisis (1996-2004) of their companies at different levels. It also shows how the Euram is a large economic region of Europe and we make an economic justification of this reality. The findings point to a shift to chip into the dynamics of continuous innovation in business, among other measures such as internationalization and dimension. We reflect on innovation as a commitment to review the business model and modify the portfolio of products offered to recover from the crisis period.