• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 16
  • 7
  • 6
  • 4
  • 1
  • Tagged with
  • 34
  • 14
  • 9
  • 8
  • 6
  • 6
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
31

Use of Statistical Methods for the Analysis of Educational Data: the Role of ICTs in the Educational Context

Gómez Fernández, Nerea María 21 February 2022 (has links)
[ES] En las últimas décadas, la intensificación del uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) ha supuesto grandes cambios en nuestra forma de vida. En este contexto de intensa y creciente digitalización, esta tesis doctoral estudia el papel que juegan las TIC como un factor determinante del rendimiento académico de los estudiantes de educación secundaria, así como los factores que propician el uso de las TIC en el aula por parte de los docentes. La tesis se compone de tres capítulos: (1) en el primero de ellos, se analiza la relación entre distintos tipos de uso de las TIC en el contexto social y educativo y el rendimiento académico; (2) en el capítulo dos, se centra la atención en el impacto que tiene sobre el rendimiento académico el uso de las TIC en el aula para realizar tareas y ejercicios; (3) y en el capítulo tres se analizan los factores que determinan la frecuencia de uso de las TIC en el aula por parte de los docentes. Para realizar estos análisis, se estudian datos procedentes de evaluaciones educativas internacionales y nacionales mediante la aplicación de distintos métodos estadísticos: modelos multinivel, método de variables instrumentales, método de emparejamiento por puntaje de propensión, regresiones cuantílicas y técnica de imputación multivariante por ecuaciones encadenadas. Los resultados alcanzados en las distintas investigaciones proporcionan evidencia empírica novedosa que permite elaborar recomendaciones en materia de política educativa, así como abrir futuras líneas de investigación que permitirán complementar los resultados de esta tesis doctoral. / [CA] En les últimes dècades, la intensificació de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha suposat grans canvis en la nostra forma de vida. En aquest context d'intensa i creixent digitalització, aquesta tesi doctoral estudia el paper que juguen les TIC com un factor determinant del rendiment acadèmic dels estudiants d'educació secundària, així com els factors que propicien l'ús de les TIC a l'aula per part dels docents. La tesi es compon de tres capítols: (1) en el primer d'ells, s'analitza la relació entre diferents tipus d'ús de les TIC en el context social i educatiu i el rendiment acadèmic; (2) en el capítol dos, se centra l'atenció en l'impacte que té sobre el rendiment acadèmic l'ús de les TIC a l'aula per a fer tasques i exercicis; (3) i en el capítol tres s'analitzen els factors que determinen la freqüència d'ús de les TIC a l'aula per part dels docents. Per a realitzar aquestes anàlisis, s'estudien dades procedents d'avaluacions educatives internacionals i nacionals mitjançant l'aplicació de diferents mètodes estadístics: models multinivell, mètode de variables instrumentals, mètode d'aparellament per puntuació de propensió, regressió quantílica i tècnica d'imputació multivariant per equacions encadenades. Els resultats aconseguits en les diferents investigacions proporcionen evidència empírica nova que permet elaborar recomanacions en matèria de política educativa, així com obrir futures línies d'investigació que permetran complementar els resultats d'aquesta tesi doctoral. / [EN] In recent decades, the intensification of the use of information and communication technologies (ICT) has brought about major changes in our way of life. In this context of intense and increasing digitalization, this doctoral thesis studies the role of ICT as a determinant of the academic performance of secondary school students, as well as the factors that favour the use of ICT in the classroom by teachers. The thesis consists of three chapters: (1) in the first one, the relationship between different types of ICT use in the social and educational context and academic performance is analysed; (2) in chapter two, attention is focused on the impact on academic performance of the use of ICT in the classroom to carry out tasks and exercises; (3) and in chapter three, the factors that determine the frequency of ICT use in the classroom by teachers are analysed. In order to carry out these analyses, data from international and national educational assessments are studied by applying different statistical methods: multilevel models, instrumental variables method, propensity score matching method, quantile regressions and multivariate imputation technique by chained equations. The results achieved in the different investigations provide novel empirical evidence that allows us to elaborate recommendations for educational policy, as well as to open future lines of research that will allow us to complement the results of this doctoral thesis. / Mi agradecimiento al Ministerio de Universidades por su apuesta en la financiación de mi proyecto de investigación mediante el contrato FPU16/04571 y por permitirme dedicarme durante estos cuatro años exclusivamente a la investigación y a la docencia universitaria. Agradezco también al Ministerio de Economía y Competitividad y al doctor Jorge Calero, investigador principal del proyecto “Evaluación de intervenciones educativas para la mejora de la calidad educativa”, por permitirme participar como miembro del equipo de trabajo en el proyecto EDU2016-76414-R y financiar la presentación de mis investigaciones en congresos nacionales e internacionales. Igualmente, agradezco a la Fundación Sabadell por otorgarme una ayuda a la investigación científica en la convocatoria 2020-2021. / Gómez Fernández, NM. (2022). Use of Statistical Methods for the Analysis of Educational Data: the Role of ICTs in the Educational Context [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181000 / TESIS
32

Transporte público y entorno construido: análisis de las áreas de influencia de las estaciones del BRT en la ciudad de Quito

Núñez Basantes, Alba Cristina 04 March 2024 (has links)
[ES] Los sistemas de buses de tránsito rápido (Bus Rapid Transit, BRT por sus siglas en inglés) han experimentado un gran crecimiento en los últimos años, pues más de 170 ciudades tienen algún tipo de sistema BRT. La evidencia empírica acerca de la relación entre el entorno urbano y estos sistemas todavía requiere ser estudiada, especialmente en las urbes en desarrollo que no disponen de información a pie de calle para realizar análisis en el nivel de las estaciones. En este contexto, el primer objetivo de la investigación fue generar datos a microescala (a pie de calle) del entorno próximo a las estaciones del sistema BRT de Quito, mediante métodos e instrumentos de análisis de campo, así como seguimientos, recopilación técnica de información de características del entorno urbano y encuestas. Además, se propuso utilizar los sistemas de información geográfica (SIG) para el manejo y análisis de los datos. Así, se obtuvieron mapas que representan la densidad de la población a escala de manzana y a escala de segmentos: la densidad de la edificación, la mezcla de usos de suelo (servicios, entidades públicas, escuelas, comercio, etc.); mezcla vertical (es decir, usos de vivienda, comercio y oficina en el mismo edificio) y características de espacio público (seguridad vial, ancho de acera, topografía, etc.). Se propuso también identificar el umbral de distancia máxima mediante el método de seguimiento, cuyo hallazgo revela que este umbral se sitúa en una distancia de 600 metros En relación al objetivo de analizar las características de los usuarios del sistema BRT y el comportamiento del viaje a través de una encuesta de intercepción, los resultados establecen que la mayoría de los usuarios encuestados corresponden al grupo femenino con formación académica universitaria que utiliza el transporte por trabajo. El siguiente objetivo fue determinar de forma cuantitativa la relación entre el sistema BRT de Quito y las características del entorno urbano en un umbral de distancia de 600 m, en 42 puntos a través del análisis estadístico multivariante (modelo de regresión múltiple). Los resultados señalan que la densidad de los segmentos del viario con acera entre 3 y 4 metros, la densidad del equipamiento de administración pública son variables significativas y positivas. Asimismo, la distancia al centro de la ciudad (accesibilidad regional) y la distancia a los destinos dentro de los 400 metros, (accesibilidad local), son dominios con signo negativo. Mientras que, la densidad no tiene un poder explicativo en el modelo de demanda del sistema tipo BRT de la ciudad de Quito. Asimismo, se planteó el examinar las cualidades del contexto inmediato de las mismas 42 estaciones del sistema BRT de Quito dentro de un umbral de distancia de 600 m a través del análisis estadístico multivariante. Los resultados muestran que la accesibilidad local, es decir, la distancia a la parada destino, el índice de rodeo (relación entre la distancia a pie medida a través de la red y la distancia euclidiana), el logaritmo de la densidad de la población se correlaciona de manera positiva con la distancia a pie. Mientras que, la densidad de los estratos (medio alto y alto), la densidad no residente (personas que trabajan, estudian o realizan otras actividades) y la distancia a la parada destino son variables significativas y con signo negativo. Otro objetivo de estudio fue tipificar el entorno urbano próximo de las 42 paradas en un umbral de distancia de 600 metros del sistema BRT de Quito a través del análisis estadístico factorial y los clústeres. Las características del entorno se clasificaron en tres factores. / [CA] Els sistemes de busos de trànsit ràpid (Bus Rapid Transit, BRT per les seues sigles en anglés) han experimentat un gran creixement en els últims anys, perquè més de 170 ciutats tenen algun tipus de sistema BRT. L'evidència empírica sobre la relació entre l'entorn urbà i estos sistemes encara requereix ser estudiada, especialment en les urbs en desenvolupament que no disposen d'informació a peu de carrer per a realitzar anàlisi en el nivell de les estacions. En este context, el primer objectiu de la investigació va ser generar dades a microescala (a peu de carrer) de l'entorn pròxim a les estacions del sistema BRT de Quito, mitjançant mètodes i instruments d'anàlisis de camp, així com seguiments, recopilació tècnica d'informació de característiques de l'entorn urbà i enquestes. A més, es va proposar utilitzar els sistemes d'informació geogràfica (*SIG) per al maneig i anàlisi de les dades. Així, es van obtindre mapes que representen la densitat de la població a escala de poma i a escala de segments: la densitat de l'edificació, la mescla d'usos de sòl (serveis, entitats públiques, escoles, comerç, etc.); mescla vertical (és a dir, usos d'habitatge, comerç i oficina en el mateix edifici) i característiques d'espai públic (seguretat viària, ample de vorera, topografia, etc.). Es va proposar també identificar el llindar de distància màxima mitjançant el mètode de seguiment, la troballa del qual revela que este llindar se situa en una distància de 600 metres En relació a l'objectiu d'analitzar les característiques dels usuaris del sistema BRT i el comportament del viatge a través d'una enquesta d'intercepció, els resultats estableixen que la majoria dels usuaris enquestats corresponen al grup femení amb formació acadèmica universitària que utilitza el transport per treball. El següent objectiu va ser determinar de manera quantitativa la relació entre el sistema BRT de Quito i les característiques de l'entorn urbà en un llindar de distància de 600 metres, en 42 punts a través de l'anàlisi estadística multivariant (model de regressió múltiple). Els resultats assenyalen que la densitat dels segments del viari amb vorera entre 3 i 4 metres, la densitat de l'equipament d'administració pública són variables significatives i positives. Així mateix, la distància al centre de la ciutat (accessibilitat regional) i la distància als destins dins dels 400 metres, (accessibilitat local), són dominis amb signe negatiu. Mentre que, la densitat no té un poder explicatiu en el model de demanda del sistema tipus BRT de la ciutat de Quito. Així mateix, es va plantejar l'examinar les qualitats del context immediat de les mateixes 42 estacions del sistema BRT de Quito dins d'un llindar de distància de 600 metres a través de l'anàlisi estadística multivariant. Els resultats mostren que l'accessibilitat local, és a dir, la distància a la parada destine, l'índex de marrada (relació entre la distància a peu mesurada a través de la xarxa i la distància euclidiana), el logaritme de la densitat de la població es correlaciona de manera positiva amb la distància a peu. Mentre que, la densitat dels estrats (mig alt i alt), la densitat no resident (persones que treballen, estudien o realitzen altres activitats) i la distància a la parada destine són variables significatives i amb signe negatiu. Un altre objectiu d'estudi va ser tipificar l'entorn urbà pròxim de les 42 parades en un llindar de distància de 600 metres del sistema BRT de Quito a través de l'anàlisi estadística factorial i els clústers. Les característiques de l'entorn es van classificar en tres factors. / [EN] Bus Rapid Transit (BRT) systems have experienced tremendous growth in recent years, with more than 170 cities having some form of BRT system. Empirical evidence about the relationship between the urban environment and these systems still needs to be studied, especially in developing cities that do not have street-level information for station-level analysis. In this context, the first objective of the research was to generate micro-scale data (at street level) of the environment near the stations of Quito's BRT system, through field analysis methods and tools, as well as monitoring, technical collection of information on urban environment characteristics and surveys. In addition, the use of geographic information systems (GIS) was proposed for data management and analysis. As a result, maps were obtained that represent population density at the block scale and at the segment scale: building density, mix of land uses (services, public entities, schools, commerce, etc.), vertical mix (i.e., housing, commerce and office uses in the same building) and public space characteristics (road safety, sidewalk width, topography, etc.). Also, it was proposed to identify the maximum distance threshold using the tracking method, the finding of which reveals a distance of 600 meters. Regarding the objective of recognizing the qualities of the users of the BRT system and the characteristics of the trip through the application of an intercept survey, the results establish that most of the surveyed users correspond to female group with university education who use the transport for work. The next objective was to quantitatively determine the relationship between Quito's BRT system and the characteristics of the urban environment at a distance threshold of 600 meters, at 42 locations through multivariate statistical analysis (multiple regression model). The results indicate that the density of road segments with sidewalks between 3 and 4 meters, the density of public administration equipment are significant and positive variables, likewise, the distance to the city center, regional accessibility and the distance to destinations within 400 meters, local accessibility, are domains with a negative sign. Meanwhile, density has no explanatory power in the demand model of the BRT type system in the city of Quito. Likewise, it was proposed to examine the qualities of the immediate context of the same 42 stations of the Quito BRT system within a distance threshold of 600 meters through multivariate statistical analysis. The results show that local accessibility, meaning the distance to the destination stop, the rounding index (ratio between the walking distance measured through the network and the Euclidean distance), the logarithm of the population density correlates positively with the walking distance. While, stratum density (upper middle and high), non-resident density (people working, studying or performing other activities) and distance to the destination stop are significant variables and with negative sign. Another study objective was to typify the proximate urban environment of the 42 stops within a distance threshold of 600 meters of the Quito BRT system through statistical factor analysis and clustering. The characteristics of the environment were classified into three factors. / Núñez Basantes, AC. (2024). Transporte público y entorno construido: análisis de las áreas de influencia de las estaciones del BRT en la ciudad de Quito [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202963
33

Social networks and performance in knowledge creation. An application and a methodological proposal

Coromina Soler, Lluís 24 April 2006 (has links)
El objetivo de esta tesis es predecir el rendimiento de los estudiantes de doctorado en la Universidad de Girona según características personales (background), actitudinales y de redes sociales de los estudiantes. La población estudiada son estudiantes de tercer y cuarto curso de doctorado y sus directores de tesis doctoral. Para obtener los datos se ha diseño un cuestionario web especificando sus ventajas y teniendo en cuenta algunos problemas tradicionales de no cobertura o no respuesta. El cuestionario web se hizo debido a la complejidad que comportan de las preguntas de red social. El cuestionario electrónico permite, mediante una serie de instrucciones, reducir el tiempo para responder y hacerlo menos cargado. Este cuestionario web, además es auto administrado, lo cual nos permite, según la literatura, unas respuestas mas honestas que cuestionario con encuestador.Se analiza la calidad de las preguntas de red social en cuestionario web para datos egocéntricos. Para eso se calcula la fiabilidad y la validez de este tipo de preguntas, por primera vez a través del modelo Multirasgo Multimétodo (Multitrait Multimethod). Al ser datos egocéntricos, se pueden considerar jerárquicos, y por primera vez se una un modelo Multirasgo Multimétodo Multinivel (multilevel Multitrait Multimethod). Las la fiabilidad y validez se pueden obtener a nivel individual (within group component) o a nivel de grupo (between group component) y se usan para llevar a cabo un meta-análisis con otras universidades europeas para analizar ciertas características de diseño del cuestionario. Estas características analizan si para preguntas de red social hechas en cuestionarios web son más fiables y validas hechas "by questions" o "by alters", si son presentes todas las etiquetas de frecuencia para los ítems o solo la del inicio y final, o si es mejor que el diseño del cuestionario esté en con color o blanco y negro.También se analiza la calidad de la red social en conjunto, en este caso específico son los grupos de investigación de la universidad. Se tratan los problemas de los datos ausentes en las redes completas. Se propone una nueva alternativa a la solución típica de la red egocéntrica o los respondientes proxies. Esta nueva alternativa la hemos nombrado "Nosduocentered Network" (red Nosduocentrada), se basa en dos actores centrales en una red. Estimando modelos de regresión, esta "Nosduocentered network" tiene mas poder predictivo para el rendimiento de los estudiantes de doctorado que la red egocéntrica.Además se corrigen las correlaciones de las variables actitudinales por atenuación debido al pequeño tamaño muestral. Finalmente, se hacen regresiones de los tres tipos de variables (background, actitudinales y de red social) y luego se combinan para analizar cual para predice mejor el rendimiento (según publicaciones académicas) de los estudiantes de doctorado. Los resultados nos llevan a predecir el rendimiento académico de los estudiantes de doctorado depende de variables personales (background) i actitudinales. Asimismo, se comparan los resultados obtenidos con otros estudios publicados. / The aim of this Doctoral Thesis is to predict the PhD students' academic performance in the University of Girona from characteristics of their research group understood as a social network and from background and attitudinal characteristics of the PhD student.The data collection was done through web survey, regarding the traditional problems related to coverage and response errors. Web survey was made in order to reduce the complexity of social network questions.The quality of social network questions for questionnaires with egocentered data is analyzed. For this, reliability and validity of this kind of questions are computed, for first time using a Multilevel Multitrait-Multimethod approach. Data are egocentered and thus hierarchy can be used. Reliability and validity can be obtained in an individual level (within group component) or group level (between group component), which are used for carrying out a meta analysis with other European universities. We study if social network questions asked in web questionnaires are more reliable and valid done "by questions" or "by alters", if the frequency labels are present or not and if the best questionnaire design is plane or graphical.Social network as a whole is also studied, in this case are the research groups in the University of Girona. There is a proposal for the missing data problem in complete networks, different from the egocentered network. This new network structure is called "Nosduocentered Network", which is based in two central actors in a network. Regression model estimations explain that this network has more predictive power in order to predict the academic performance for PhD students.Finally, regression models with background, attitudinal and social network variables are done. Then, we combine the regressions in order to specify the best combination which predicts the PhD student's performance (according to academic publications) best. According to the results, the academic performance depends on background and attitudinal variables. Also, a comparison of results from other published studies is done.
34

Evolución de la confianza en las instituciones en América Latina entre 1995 y 2021, un análisis transnacional, multinivel y longitudinal

Pena Ibarra, Luis Patricio 09 1900 (has links)
Depuis le retour de la démocratie l’Amérique Latine a expérimenté une série de transformations importantes. Les premières, furent économiques et se caractérisent principalement par une grande vague de libéralisation économique qui a signifié entre d’autres choses, un type de changement fluctuant, des réductions des dépenses publiques, ainsi que, la privatisation des entreprises et des services de l’État qui ont fini pour réduire considérablement leur rôle. Les secondes, furent politiques et ont été marquées par l’arrivée des partis de gauche au pouvoir et la mise en œuvre d’une série de politiques sociales visant à réduire la pauvreté et les inégalités, qui ont permis d’améliorer significativement les conditions de vie de millions de Latino-américains. Tous ces changements, en plus de la fréquente alternance entre l’autoritarisme et la démocratie vécue durant les dernières années ont inévitablement eu un effet sur la confiance que les individus ont envers les institutions. Dans ce sens, comment le niveau de confiance institutionnelle en l’Amérique Latine a-t-il évolué au cours des dernières années? Spécifiquement, comment l’alternance au pouvoir des partis de gauche et de droite qui ont gouverné en Amérique Latine durant les derniers trente ans, a-t-il impacté sur les niveaux de confiance que les Latino-américains ont envers leurs institutions? Utilisant un modèle statistique multiniveau longitudinale de mesures répétées, cette recherche a comme premier objectif, de comprendre l’évolution historique du niveau de confiance institutionnelle en Amérique Latine entre 1995 et 2021, à partir de la combinaison des données incluses dans les sondages réalisées par Latinobarómetro, LAPOP et l’Enquête Mondiale des Valeurs (WVS), et comme deuxième objectif, d’estimer l’impact de l’orientation idéologique des individus et des partis au pouvoir sur le niveau de confiance institutionnelle. Les résultats montrent que quand le parti au pouvoir est de gauche, le niveau de confiance moyen envers les institutions est significativement plus élevé. Ils montrent également que la confiance institutionnelle se renforce positivement chez ceux qui déclarent avoir la même orientation que le parti au pouvoir. L’évolution de la confiance institutionnelle dans la région s’explique donc en partie, par l’orientation idéologique des individus et du parti au pouvoir. / Desde el retorno de la democracia América Latina ha experimentado una serie de importantes transformaciones. Las primeras, fueron económicas y se caracterizaron principalmente por una gran ola de liberalización económica que significó, entre otras cosas, un tipo de cambio fluctuante, recortes en el gasto público, la privatización de las empresas y servicios públicos que terminaron por reducir considerablemente el papel del Estado. Las segundas, fueron políticas y estuvieron marcadas por la llegada de los partidos de izquierda al poder y la implementación de una serie de políticas sociales dirigidas a reducir la pobreza y la desigualdad que permitieron mejorar significativamente las condiciones de vida de millones de latinoamericanos. Todas estas experiencias más la frecuente alternancia entre el autoritarismo y la democracia vivida durante los últimos años inevitablemente han ejercido un efecto en la confianza que los individuos tienen sobre las instituciones. En este sentido, ¿Cómo ha evolucionado el nivel de confianza institucional en América Latina los últimos años? Específicamente, ¿Cómo la alternancia en el poder de partidos de izquierda y de derecha que han gobernado en América Latina durante los últimos treinta años, ha impactado en los niveles de confianza que los latinoamericanos tienen de sus instituciones? A través de un modelo estadístico multinivel longitudinal de medidas repetidas, esta investigación tiene como objetivo en primer lugar, comprender la evolución histórica del nivel de confianza institucional en América Latina entre 1995 y 2021, a partir de la combinación de datos incluidos en las encuestas realizadas por Latinobarómetro, LAPOP y la Encuesta Mundial de Valores (WVS), y en segundo lugar, estimar el impacto de la orientación ideológica de los individuos y de los partidos gobernantes sobre el nivel de confianza institucional. Los resultados muestran que cuando el partido gobernante es de izquierda, el nivel de confianza medio hacia las instituciones es significativamente más alto. Por otra parte, muestran que la confianza hacia las instituciones se refuerza positivamente en aquellas personas que declaran tener la misma orientación que el partido gobernante. Por lo tanto, la evolución de la confianza institucional en América Latina se explica en parte, por la orientación ideológica de los individuos y del partido en el poder. / Since the return of democracy, Latin America has experienced a series of important transformations. The first, were economic and were mainly characterized by a big wave of economic liberalization that meant, among other things, a fluctuating exchange rate, curs in public spending, the privatization of public organizations and services that ended up considerably reducing the role of the State. The second, were politics and were marked by the arrival of left-wing parties to power and the implementation of a series of social policies aimed at reducing poverty and inequality that allowed to significantly improved millions of Latin Americans’ life conditions. All those experiences, plus the frequent alternance between authoritarianism and democracy in recent years, have inevitably had an effect on the trust that individuals have in institutions. Therefore, how has the level of institutional trust evolved in Latin America in recent years? Specifically, how has the alternance in power of left and right parties that have governed in Latin America during the last thirty years, had an impact on the levels of trust that Latin Americans have in their institutions? Through a longitudinal multilevel statistical model of repeated measures, this research aims, first, at understanding the historical evolution of the level of institutional trust in Latin America between 1995 and 2021, from the combination of data included in the surveys carried out by Latinobarómetro, LAPOP and the World Values Survey (WVS), and secondly, to estimate the impact of the ideological orientation of individuals and of the ruling parties on the level of institutional trust. The results show that when the ruling party is from the left, the average level of trust towards the institutions is significantly higher. They also show that trust in institutions is positively reinforced in those people who declare that they have the same orientation as the ruling party. Therefore, the evolution of institutional trust in Latin America is explained in part by the ideological orientation of individuals and the party in power.

Page generated in 0.0608 seconds