El trabajo se divide en dos partes que se acompañan de un anexo y un apéndice. La primera parte, titulada "La construcción de un método de proyectación urbana" aborda el estudio de aquellas cuestiones que permiten entender tanto la elaboración de la idea como el guión de proyectación que, de forma única y coherente, están contenidas en la propuesta del Plan de Extensión de Amsterdam de 1934 (AUP). En la segunda parte, que lleva por título "Experiencia y evolución del método de proyectación", se lleva a cabo el estudio del proceso de proyectación de los planes de distrito que se desarrollan desde el AUP. A partir de una lectura de la estructura de cada barrio, se constata como la experimentación del método lleva a un mayor grado de estructuración de cada proyecto. Finalmente, en el epílogo se evalúan, en función de los criterios extraídos a lo largo de la tesis, algunas propuestas planteadas actualmente para renovar estos barrios.Parte IEl primer capítulo muestra cúal es la idea de proyecto que subyace en el Plan de Extensión. Se revisan los debates que tuvieron lugar en Amsterdam acerca del crecimiento de la ciudad en los años previos a la elaboración del Plan.El segundo capítulo explica los inicios del nuevo método de proyectación urbanística. Se lleva a cabo una aproximación a las reflexiones que realiza Cornelis van Eesteren, principal artífice de dicho método, repasando algunas de las experiencias proyectuales que elabora con anterioridad a su incorporación al Departamento de Urbanismo y que aportan elementos que paulatinamente van transformando su manera de trabajar, hasta desembocar en un nuevo guión de proyectación urbanística; un guión que irá desarrollando tanto en los trabajos del Plan de Extensión como en la posterior construcción de los barrios.En el tercer capítulo se realiza una lectura del Plan de Extensión en tanto que ejercicio de síntesis que establece múltiples diálogos con los distintos parámetros que inciden en él.Parte IIEl primer capítulo explica el desarrollo del proceso proyectual del Plan de Extensión. Se trata de un estudio de carácter diacrónico que se fija en la transformación que experimentan algunos elementos urbanos (eje urbano, tipología, parcela, modelo de ordenación, unidad vecinal) y en el distinto papel que desempeñan en la composición de las sucesivas experiencias proyectuales.En el segundo capítulo se analiza la evolución en el proceso de proyectación de cuatro de los barrios de Amsterdam, que desarrollan el AUP después de la Segunda Guerra Mundial, (Slotermeer, Slotervaart, Osdorp y Buitenveldert) desde los puntos de vista funcional y formal.En la organización funcional, se toma la escala como parámetro que permite distinguir la agregación monofuncional, de los motivos o franjas paralelas como combinación de tipologías edificatorias, de las asociaciones plurifuncionales como la unidad vecinal, el distrito o el fragmento de ciudad.Respecto a la organización formal, se estudia el uso de dos herramientas compositivas básicas, la repetición y la contraposición de elementos urbanos, dentro de configuraciones geométricas como el punto, la línea, el plano y el volumen.ConclusiónSe lleva a cabo una lectura de la estructura de los cuatro barrios antes analizados, cruzando la organización formal con la funcional, para constatar hasta qué punto cada nueva experiencia supone una evolución en la organización de la ciudad.En ese sentido el trabajo pretende mostrar como cada nuevo proyecto de barrio presenta un grado mayor de interacción estructural entre la forma y la función, y como cada nueva experiencia participa de una mayor interrelación entre las distintas escalas de la ciudad. / The work is divided in two parts, together with an attached and an appendix. The first part "The construction of a townplanning method" is about the study of those questions that allow the understanding of the elaboration of the idea as well as the planning script. Questions that are contained, in a unique and coherent way, in the proposal of the AUP (1934). In the second part "Experience and evolution of the planning method" a study of the planning process is carried out about the district plans developed in the AUP. After a reading of every neighbourhood structure we can see how the experimentation of the method leads to a higher degree of structuration in each project. Finally in the epilogue some proposals are evaluated after the different criteria obtained along the thesis. Proposals that are now being suggested for the renovation of these neighbourhoods.Part IThe first chapter shows us which is the idea of project contained in the Extension Plan. The debates that took place in Amsterdam about the growth of the city in previous years to the Plan are being reviewed.The second chapter explains the beginning of the new townplanning method. The thoughts of Cornelis van Eesteren are being approached as he was the main architect of that method. Some of his planning experiences are reviewed. They were made before he joined the townplanning department and they have contributed with elements that gradually will transform his way of working so that he will obtain a new townplanning script. This script will be developed in the works of the Extension Plan and in the later construction of the neighbourhoods.In the third chapter a reading is made of the Extension Plan as a synthesis exercise that allows numerous dialogues with the different parameters that have an influence on it.Part IIThe first chapter explains the development of the planning process of the Extension Plan. It is a study of diacronic character focused on the transformation that some urban elements experimented (urban axis, types, lot, arrangement type, neighbourhood unit) and on the different role they play in the composition of the consecutive planning experiences.In the second chapter there is an analysis of the planning process of four neighbourhoods in Amsterdam that develop the AUP after the Second World War (Slotermeer, Slotervaart, Osdorp and Buitenveldert) from a functional and formal point of view.In the functional organization, the scale is taken as the parameter that allows the distinction of the monofunctional aggregation from the motifs or parallel strips as a combination of types of building, from the plurifunctional associations as the neighbourhood unit, the district or the city fragment.Regarding the formal organization, the use of two basic composition tools is studied. These are the repetition and contrast of urban elements, inside geometrical configurations as the point, the line, the plane and the volume.ConclusionA reading is made about the structure of the four neighbourhoods analyzed, exchanging the formal and functional organizations to make sure in which way every new experience means an evolution in the organization of the city.In this context the work tries to show how every new neighbourhood project present a higher degree of structural interaction between form and function, and as any new experience participates of a higher inter-relation between different scales in the city.

La tesi de la recerca és que el procés de renovació de l'espai públic a Barcelona, iniciat amb la recuperació dels Ajuntaments democràtics el 1979 i que roman obert en l'actualitat, ha conduït a la consolidació d'una cultura compartida i evolutiva de l'espai públic cívic basada en principis urbans. A través de l'anàlisi de 36 espais públics representatius del conjunt del procés, la recerca mostra l'evolució d'aquesta cultura al llarg dels darrers 25 anys, i com ha reforçat una aproximació urbana a l'espai públic (diferent d'una aproximació merament paisatgística, basada en dissenys autònoms i sovint poc contextuals, i diferent també d'una aproximació merament funcionalista, basada en requeriments tècnics i demandes dels usuaris). La tesi aborda el tema des del punt de vista del sentit cívic de l'espai públic, definit com l'experiència de convivencia en la diversitat resultant de la interacció social en l'espai públic. És possible de potenciar aquesta significació cívica a través del projecte de l'espai públic? A més, a l'inscriure's en una visió morfològica i estructural de l'urbanisme, la recerca se centra en l'anàlisi de la configuració formal dels espais, en els seus vincles amb l'estructura urbana, en la seva dimensió monumental i en els mecanismes emprats en la seva projectació (agents, discursos, i instruments de projecte).La tesi s'organitza en sis capítols. El primer desenvolupa el marc conceptual de la recerca (els debats entorn del sentit cívic dels espais públics contemporanis, les experiències urbanístiques en el disseny d'espais públics, i les bases epistemològiques). El segon capítol presenta la metodologia de la recerca (el corpus de casos d'estudi seleccionats, les hipòtesis i els criteris d'anàlisi). El tercer capítol està dedicat a la configuració formal dels espais públics. S'hi argumenta que la cultura de l'espai públic ha evolucionat cap a un tractament més transparent, integrat i contextual, el qual potencia la llegibilitat i complexitat dels espais. El capítol quatre fa referència a l'estructura urbana. Mostra com la cultura de l'espai públic ha desenvolupat una visió estructural, que s'ha traduït en una extensió de l'àmbit dels projectes (de puntuals, a lineals, i a àrees urbanes senceres), així com en una exploració d'instruments de projecte genèrics que fan possible la parcepció d'aquesta estructura urbana. El capítol cinc presenta l'experimentació duta a terme en relació als mecanismes contemporanis de monumentalitat: l'art públic, les arquitectures singulars, la integració del patrimoni històric.El capítol sis i últim desenvolupa la incidència que els agents que participen en la renovació urbana, els discursos i debats teòrics al voltant d'aquests procés, i els instruments de projecte utilitzats han tingut en la gènesis dels projectes d'espais públics, així com en la formulació d'una cultura urbanística compartida. En definitiva, la Tesi suposa algunes contribucions a la disciplina urbanística a tres nivells diferents. En primer lloc, aporta una comprensió aprofundida i global sobre un procés urbà local: la renovació de l'espai públic a Barcelona. I avança algunes orientacions que podrien guiar aquest procés encara obert. En segon lloc, la Tesi desenvolupa els principis, criteris i instruments d'una aproximació urbana al projecte d'espai públic n la ciutat compacta. Es tracta d'una aproximació integral centrada en múltiples relacions urbanes: entre l'espai obert i l'entorn edificat, entre parts d'un espai i entre diversos espais, entre diferents escales urbanes, entre forma i estructura, entre funció i significat... Finalment, la tesi proposa una reflexió sobre els vincles entre la dimensió simbòlica de la ciutat i la seva projectació urbanística. Mostra algunes pautes a través de les quals el projecte de l'espai públic pot potenciar el seu sentit cívic.

La Tesis Doctoral "HACIA LA ASIMILACIÓN DE LAS VÍAS SEGREGADAS EN EL ÁMBITO URBANO. El caso de las Rondas de Dalt y del Litoral en Barcelona", discute dos argumentos centrales:Por un lado, la posibilidad de insertar una vía segregada en un ámbito urbano superando los conflictos funcionales, los desajustes formales y los efectos ambientales que generalmente éste tipo de vías produce en los tejidos atravesados, mediante un proyecto viario indisociable de su área de inserción y de la adecuación y ajuste de los parámetros técnicos de diseño al carácter urbano de este territorio.Por otro lado, el potencial urbanístico que tienen las vías urbanas especializadas (que incluyen carriles segregados en su sección) en la transformación de las primeras periferias de una ciudad central tradicional y en procesos de reconversión de áreas degradadas. Se sostiene que estas vías pueden transformarse en instrumentos válidos para superar determinadas deficiencias conectivas y de accesibilidad, convirtiéndose en ejes de irrigación; para superar condiciones de sub-urbanización, estableciendo una continuidad urbana básica entre piezas y tejidos dispersos y discontinuos entre sí; para crear referencias formales y simbólicas en áreas caracterizadas por la yuxtaposición de partes carentes de una identidad común; y también, para articular estas partes entre sí y entre ellas y el paisaje. Se considera que es posible y conveniente re-pensar este tipo de vías como vías urbanas y concebirlas en el marco de proyectos urbanos integrales, resituando tanto su papel o su función en la ciudad como el papel de los urbanistas en su diseño. De acuerdo con este planteo, la inclusión de vías segregadas en el ámbito urbano no se justifica en la necesidad de permitir desplazamientos a velocidades elevadas sino por la búsqueda de un uso más racional del suelo y de una organización más eficiente de los distintos tipos de desplazamientos, dando respuesta simultáneamente a necesidades conectivas y de distribución y convirtiendo su propia solución formal en elemento de articulación y formalización urbanas. La tesis se organiza en tres partes. La primera, incluye un análisis conceptual entorno a dos ejes de reflexión. Por un lado, la identificación de los desajustes físicos y funcionales que se producen en la ciudad tradicional cuando se introduce una vía segregada que responde a un diseño exclusivamente técnico y por el otro, la identificación de los rasgos esenciales y déficits que caracterizan en general las áreas periféricas o de borde de este tipo de ciudades sobre los que, desde el diseño de este tipo de vías, se puede incidir positivamente.La segunda parte se centra en el estudio de un caso concreto. Se trata del análisis de los criterios que guiaron el diseño de las Rondas de Dalt y del Litoral en relación a las características del área donde se insertaron en la ciudad de Barcelona y en relación a las transformaciones que se operaron en este territorio a partir de su construcción. Las conclusiones de esta segunda parte no sólo sirven a modo de valoración de los efectos urbanísticos obtenidos, sino para contraponer estos resultados a los análisis previos, reforzando a partir de determinadas muestras, las hipótesis mantenidas. En la tercera parte se ponen a consideración una serie de pautas propositivas y de instrumentos de diseño a tener en cuenta en el proyecto de vías semejantes. La investigación incluye además un repaso histórico previo sobre la evolución que las vías segregadas han tenido en el ámbito urbano hasta nuestros días, que permite ubicar esta tesis en el marco de la revisión de este tipo de vías, así como de las estrategias de intervención urbanística sobre la ciudad construida que se vienen dando desde los años 80, y situar el proyecto del caso principal de estudio en el panorama disciplinar y específico de la ciudad de referencia.

Throughout history, man has had the need to communicate through drawings, and drawing has evolved as another language. The technical aspect of drawing has sought to represent objects as faithfully as possible, both insofar as their shape and size, such small objects as the smallest of parts or such large ones as the largest of objects created by man: towns and cities. Part of technical drawing has evolved in the direction of rigorous regulation. Some areas of technical drawing have enabled architects and engineers not just to represent the designed object precisely but, at the same time, try to convey ideas and sensations, thus managing to suggest and stimulate the spectator¿s imagination. The range of mechanisms and techniques of representation used in drawing town plans is most varied, and they have always been subject to the wish of the planner to express what he or she seeks to highlight through the representation of the city plan. With regard to architectural drawing and industrial drawing, a multitude of books, studies and writing is available to us. Also an aspect of technical drawing, urban planning drawing has always straddled the treaties on the graphic representations of architecture and engineering. Understanding town planning as a specific technical discipline, the graphic documentation it generates also fits such definition. Thus, for its representation a whole graphic system of codification created based on the use of a set of drawing mechanisms and resources is established, but the bibliography, publications and articles on this particular subject are rather scarce and disperse. This Doctoral Thesis aims to ascertain which codes, mechanisms and graphic resources have been or are applied in representing town planning; whether they are intuitive or established directly or indirectly by the rules. How might they evolve and what influence can they have in the future of planning? This work is eminently graphic as it aims to offer a semantic analysis of the mechanisms and resources of representation, without seeking to propose a model of standardization for planning drawing. Key words: Architecture, Urbanism, Urban planning, Drawing and engraving. / Al llarg de la història l’home ha tingut la necessitat de comunicar-se mitjançant dibuixos, i el dibuix ha evolucionat com un llenguatge més. La vesant tècnica del dibuix ha tingut com a fi la representació el més exacta possible dels objectes, tant en forma com en dimensió, objectes tan petits com la més petita de les peces o tan grans com el més gran dels objectes creats per l’home, la ciutat. Part del dibuix tècnic ha evolucionat cap una reglamentació rigorosa. Alguns àmbits del dibuix tècnic han permès a arquitectes i enginyers no només representar amb precisió l’objecte projectat sinó, al mateix temps, intentar comunicar idees i sensacions, podent així suggerir i estimular la imaginació de l’espectador. El ventall de mecanismes i tècniques de grafiat emprats en el dibuix dels plànols de les ciutats és molt divers, i sempre han estat sotmesos a la voluntat del planejador per tal d’expressar allò que es pretenia destacar amb la representació de l’ordenació projectada. Sobre el dibuix arquitectònic i el dibuix industrial tenim a la nostra disposició multitud de llibres, estudis i escrits. Essent també una vessant del dibuix tècnic, el dibuix del planejament urbanístic sempre s’ha trobat a cavall dels tractats sobre les representacions gràfiques de l’arquitectura i de l’enginyeria. Entenent l’urbanisme com una disciplina tècnica específica, la documentació gràfica que genera també ho és. S’estableix doncs, per a la seva representació, tota una codificació gràfica que es crea a partir de la mobilització d’un grup de mecanismes i recursos de dibuix, però la bibliografia, publicacions i articles sobre aquesta particular temàtica és molt escassa i dispersa. L’objectiu d’aquesta Tesi Doctoral és intentar esbrinar quins codis, mecanismes o recursos gràfics s’han aplicat o s’apliquen en la representació de l’urbanisme. Si són intuïtius o fixats directament o indirecta per norma. Quina evolució poden tenir i quina influència podran suposar en el futur del planejament. És un treball eminentment gràfic, amb la finalitat d’una d’anàlisi semàntica dels mecanismes i recursos de representació i sense la pretensió de proposar un model de normalització pel dibuix del planejament.

La Tesi Doctoral L’evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques té com a finalitat estudiar el creixement urbà de la ciutat a través del planejament i de les actuacions urbanes. Iniciatives portades a terme tant per part de la iniciativa pública com de la privada. El treball parteix d’una hipòtesi general on es considera que la ciutat no va comptar amb un model de planificació urbana, malgrat l’aplicació del planejament urbanístic. Les principals fonts de recerca han estat els PGOU de 1964 i 1986, els Expedients d’Obres Públiques, els Llibres d’Actes de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Tortosa, les publicacions i la premsa local del període estudiat. Les conclusions s’han dividit en dues parts. A la primera es constata la hipòstesi central del treball, mentre la segona fa èmfasi en la necessitat de disenyar un nou model de ciutat més integrador.

El comienzo de este tercer milenio nos enfrenta a un conjunto de cambios que son el corolario de procesos generados a partir de la segunda mitad del siglo XX.El desarrollo sostenible está dentro del conjunto de cambios paradigmáticos a nivel de sociedad, que lenta pero sostenidamente van perfinlándose como un cambio alternativo, factible, necesario,...La primera parte de esta tesis aborda el desarrollo sostenible desde una perspectiva de ciencia posnormal ,un enfoque mergente, sistémico, que postula la necesidad de abordar nuevas metodologías de trabajo, que incluyan los niveles de incertidumbre en los cuales actualmente se toman decisiones ,mediante un enfoque participativo, holístico, flexible, tal como lo es la gestión ambiental adaptativa.La segunda parte investiga el tema de los indicadores ambientales y urbanos, buscando establecer la lógica sugyacente en la formulación de estos significativos parámetros del actual lenguaje de sostenibilidad. Concretamente ,se investigan los indicadores ambientales y urbanos utilizados en dos instrumentos de gestión estratégica ambiental: la Agenda 21 y las ecoauditorias territoriales municipales.La tercera parte aborda los casos de estudio seleccionados: Catalunya (Diputación de Barcelona y Diputación de Girona), la Región del Mar Báltico (Dinamarca, Estonia,Finlandia,Alemania, Islandia, Latvia, Lituania, Noruega, Polonia, el noreste de Russia y Suecia), Alemania y Gran Bretaña. Y en ellos, se recopilan los antecedentes de rigor y se evaluan los resultados obtenidos a la fecha mediante la utilización de los sistemas de indicadores ambientales y urbanos propuestos en cada caso.La cuarta y última parte intenta establecer una sistematización de la información ambiental obtenida mediante la aplicación de los indicadores ad-hoc, la búsqueda de un lenguaje común, de un orden genérico que permita aclarar las fortalezas y debilidades evidenciadas en el proceso de sostenibilidad impulsado a través de las Agendas 21 y los instrumentos de gestión ambiental y territorial complementarios y/o previos a la elaboración de ella. En aquellos ámbitos de trascendencia para efectos de lograr el desarrollo sostenible.Esta investigación se adscribe a la corriente de avanzada de la actual época posmodernista, caracterizada por un desdibujamiento de los límites disciplinares, de un necesario replanteamiento de las fronteras en las que se adscriben las posturas disciplinares actuales, de la necesidad de reformulación de métodos para solucionar problemas, de enfoques sectoriales, parciales, de creciente necesidad de establecer vínculos transdisciplinares y de amplia base ,de adscripción al paradigma holístico que afirma qué ;"la relación entre las partes es más importante que las partes mismas"El tema de los indicadores ambientales es considerado estratégico para efectos del lenguaje utilizado y la evaluación, control y ajustes del proceso de sostenibilidad impulsado a nivel europeo. Del mismo modo qué, la formulación de una estrategia de vinculación en la cual, los indicadores de vínculos funcionales significativos serán no sólo necesarios sino imprescindibles.

El estudio a continuación propuesto se enmarca dentro del campo de investigación relacionado con las fuerzas que delimitan la asignación locativa de las actividades residencial y terciaria en el interior de la ciudad tradicional. Estas actividades normalmente se implantan en el límite de las libertades que el planeamiento urbanístico establece para cada una de ellas. No obstante, su relación e interacción espacial mantienen en gran medida la estabilidad productiva y el equilibrio del sistema interno de la ciudad. En este sentido, el propósito general de la presente tesis es dimensionar y enlazar las causas y resultados de la congruencia entre las actividades residencial y terciaria dentro de un espacio urbano definido a partir de un contexto locacional existente.De lo anterior se desprende que el estudio de un entorno urbanístico y formalmente concluido, invariablemente, exigirá tomar posición frente a una situación que marcha impulsada por un flujo equilibrado de inercia económica y funcional. De hecho: la hipótesis general de este trabajo se empeña en demostrar la capacidad de las actividades residencial y terciaria en cuanto a su positiva influencia en la renovación potencial de la estructura urbana en el espacio central de la ciudad de Barcelona.La investigación establece un marco teórico relacionado con la valoración apreciativa de la extensión o concentración, de la actividad terciaria en un contexto físico-espacial. En orden a demostrar su favorable repercusión sobre el producto inmobiliario residencial.Mediante un estudio empírico, se clarificará en que medida el uso terciario del suelo urbano condiciona el valor del producto inmobiliario residencial, y como la utilización mixta del suelo puede repercutir sobre un medio ambiente concreto. Provocando un plusvalor o una suboptimización de la función residencial y del producto arquitectónico.Metodológicamente, se plantea el análisis e identificación de las singularidades contextuales de los valores inmobiliarios residenciales expuestos a procesos de terciarización. Y como estas externalidades pueden actuar económicamente sobre el segmento central de la ciudad de Barcelona. A partir de este horizonte conceptual y metodológico, se pueden tratar algunas cuestiones de gran interés y actualidad urbanística como es: el incremento de plusvalía que experimenta el producto inmobiliario central al verse influido tanto por un efecto coyuntural -que incrementa el precio del producto edificado-, como también por una acción terciarizadora - aleatoria o específica- que aumenta el valor y calidad del entorno construido.Este supuesto académico entiende la ciudad como un producto espacial edificado. Sin que ello presuma, de ningún modo, entenderla sólo como una mercancía sujeta a procesos de naturaleza financiera y proyectual vinculada a un modelo de producción neocapitalista. En este sentido, el espíritu académico que impulsa la presente tesis se encuentra en: viabilizar una vía de predicción y diagnóstico para la implementación y diseño de políticas de planificación residencial en relación con el efecto positivo que origina una acción económica dirigida -en este caso la terciaria- sobre un espacio céntrico. En orden a conocer de que manera y ante que condiciones o acciones económicas específicas tiende a ocurrir una cierta reacción o transformación urbanística-residencial espacialmente cuantificable.Consiguiendo, con ello, identificar en que medida las condiciones en el producto inmobiliario residencial resultan alteradas por la acción terciaria de un modo concreto. Y cómo debido a esta acción se verá también afectado el comportamiento espacial de la ciudad central y de los valores urbanos en un nivel general.Así, la investigación sostiene que: la plusvalía inmobiliaria de los espacios centrales es el agente principal de conservación y reproducción urbana. Y que el excedente económico generado en el interior de la ciudad permite potenciar y mejorar el espacio construido contribuyendo a producir nuevas centralidades en la ciudad. / The study proposed in this doctoral thesis it is framed inside the investigation field with the forces that locate the assignment of the residential and tertiary activities into the traditional city of Barcelona. These activities are usually implanted in the limit of the freedoms that the urban planning allow for each one of them. Nevertheless, their relationship and space interaction maintain, in great measure, the productive stability and the balance of the inner city.In this sense, the purpose of the present thesis is to measure and connect the causes and results of the location consistency between the residential and tertiary activities defined into the central urban space. In fact, the study of a inner city environment will demand to take position in front of a situation that goes impelled by a balanced flow between urban economic and urban functions. The hypothesis of this work attemp to demonstrate the capacity of the residential and tertiary activities to its positive influence in the potential renovation of the urban structure in the inner city space. The investigation establishes a theoretical topic related with the appreciative valuation of the extension, or concentration, of the tertiary activity. Located in a physical and space context in order to demonstrate their positive repercussion in fornt of the real state product.By means of an empiric study, it will be clarified the tertiary use of urban land. And also will be measure the value of the real state product into the inner city environment. That cause a increased value, or a devaluation, of the residential product.The analysis make oneself clear the identification of contextual singularities between residential real state values and tertiary processes pre sent in Barcelona city.Starting from this conceptual and methodological horizon, it can be able to explain some questions of great interest: like the appreciation increment value of the central real state product, or the influenced of a locative effect that increases the price and quality of the urban center built environment.This supposition understands the city like a built space product. In this sense, the academic spirit that impels the present thesis is: to viability a prediction and a diagnostic for the implementation of a political residential planning. In connection with the positive effect that originates an economic action directed into a central space.In this way, the thesis sustains that: the real state appreciation of the central space of Barcelona is the main agent of conservation for urban reproduction. And that the internal economic generated inside the inner city improve the built space, contributing to produce news and betters downtown areas in the city.

En aquesta Tesi Doctoral, s'ha fet una recerca sobre les instal·lacions dels clubs de tennis de Catalunya, amb la intenció de poder determinar-ne unes pautes de disseny. Atesa la particularitat d'aquest tipus d'instal·lació, que per la no poliesportivitat de l'espai de joc ha quedat fora de la Xarxa Bàsica especificada i estudiada per la Generalitat de Catalunya, s'ha cregut convenient endegar aquest estudi i aportar algunes consideracions per a la seva concepció i disseny. Cal remarcar la intenció d'estudiar la instal·lació en la complexitat amb la que ens la trobem habitualment, és a dir, distribuïda heterogèniament en el territori i constituïda per espais esportius, complementaris i auxiliars.La fonamentació teòrica ha aportat la revisió de conceptes entorn l'espai esportiu i que fan referència a l'evolució històrica, la concepció urbanística i de planificació territorial, i la vessant sociològica. Posteriorment, i entrant en la fonamentació metodològica, s'ha fet una recerca aplicada en la mesura que s'han traslladat els conceptes recollits i revisats en el marc teòric dins de la realitat pròpia dels espais esportius de tennis, i a Catalunya. Per a dur a terme aquesta part, s'han desenvolupat propostes d'anàlisi geogràfica i territorial, esbrinant els motius de l'heterogènia distribució actual de pistes de tennis i determinant els dèficits territorials a través de l'aplicació de les eines existents del planejament.La utilització d'aquestes eines ha facilitat la revisió dels paràmetres descriptius i classificatoris de les instal·lacions esportives, i ha permès determinar quins d'aquests paràmetres són definibles des del disseny i aplicables en el cas de les pistes de tennis. Aquest ha estat el punt de partida per a l'elaboració d'un instrument d'observació i estudi de l'espai esportiu concret (pista de tennis) en la realitat organitzativa en què sol trobar-se al nostre país (clubs).A través de l'aplicació sobre una mostra representativa de clubs s'han cercat aquells valors del model d'anàlisi que han fet possible, per una banda acostar-se a la comprensió de l'objecte d'estudi i per altra esbrinar, amb la interrelació dels seus indicadors, els valors que proporcionen major idoneïtat quant al disseny en cada nivell d'observació. / En esta Tesis Doctoral, se ha planteado una investigación sobre las instalaciones de los clubes de tenis de Cataluña, con la intención de poder determinar unas pautas de diseño. Dada la particularidad de este tipo de instalación, que por la no poli deportividad del espacio de juego ha quedado fuera de la Xarxa Bàsica (Red Básica) especificada y estudiada por la Generalitat de Catalunya, se ha considerado conveniente realizar este estudio y aportar algunas consideraciones para su concepción y diseño. Es preciso remarcar la intención de analizar la instalación con la complejidad que nos la encontramos habitualmente, es decir, distribuida heterogéneamente en el territorio y constituida por espacios deportivos, complementarios y auxiliares.La fundamentación teórica ha aportado la revisión de conceptos alrededor del espacio deportivo y que hacen referencia a la evolución histórica, la concepción urbanística y de planificación territorial, y la vertiente sociológica. Posteriormente, y entrando en la fundamentación metodológica, se ha realizado una investigación aplicada en la que los conceptos recogidos y revisados en el marco teórico han sido trasladados a la realidad concreta de los espacios deportivos de tenis, y a Cataluña. Para desarrollar esta parte, se han realizado propuestas de análisis geográfico y territorial, buscando los motivos de la heterogeneidad en la distribución actual de pistas de tenis y determinando el déficit territorial a través de la aplicación de los instrumentos existentes de planificación.El uso de estas herramientas ha facilitado la revisión de parámetros descriptivos y clasificatorios de las instalaciones deportivas, y ha hecho posible la determinación de aquellos parámetros que son definibles desde el diseño y aplicables en el caso de las pistas de tenis. Este ha sido el punto de inicio para la elaboración de un instrumento de observación y estudio del espacio deportivo concreto (pista de tenis) según la forma organizativa que suele encontrarse en nuestro país (clubes).A través de la aplicación sobre una muestra representativa de clubes se han buscado aquellos valores del modelo de análisis que han hecho posible, por un lado acercarse a la comprensión del objeto de estudio, y por otro concretar, con la interrelación de sus indicadores, los valores que proporcionan mayor idoneidad en cuanto al diseño de cada nivel de observación. / In this Doctoral Thesis, research has been conducted on tennis club facilities in Catalonia, with the aim of determining some design guidelines. Given the peculiarity of this type of sports facility, which due to its non-multisport character has been left out of the Xarxa Bàsica (Basic Network) specified and studied by the Generalitat de Catalunya, then we believe it is necessary to begin this study and provide some considerations for their conception and design. It is important to point out that we intend to study these facilities with the complexity with which we usually find them, that is to say, with a heterogeneous distribution in the territory and made up of sports, complementary and auxiliary spaces.The theoretical base has provided a review of concepts surrounding the sports space and their historical evolution, their urban planning and the sociological aspects. Later, and going into the methodological foundations, applied research has been carried out because the concepts, collected and reviewed in the theoretical framework have been applied in the specific reality of the tennis courts, and in Catalonia. To carry out this part, we have developed proposals for geographical and territorial analysis, searching for the reasons for the current heterogeneous distribution of tennis courts and determining territorial deficits through the implementation of existing planning tools.The use of these tools has facilitated the review of the descriptive and classifying parameters of sports facilities and it has allowed us to determine which of these parameters are definable from design and to be applied in the case of tennis courts. This was the starting point for the creation of an instrument to observe and study specific sports spaces (tennis courts) in the organisational reality that we normally find in our country (clubs). Applying this to a representative sample of clubs, we search for the values of the analysis model which on the one hand make possible the approach to understanding the object of study, and on the other hand, to know, with the interrelation of its indicators, the values that provide greater suitability for the design in each level of observation.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és la identificació i quantificació de les càrregues ambientals associades al cultiu de tomàquet sota hivernacle. Per a dur a terme aquesta quantificació s'utilitza la metodologia de l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). El treball s'ha estructurat en set capítols.Els tres primers tenen un caràcter introductori. En el capítol 1 es revisen els antecedents i s'especifiquen els objectius. En el capítol 2 es fa una breu ressenya històrica de l'ús dels hivernacles descrivint el seu funcionament i les tècniques de conreu més comunes. La tesi es centra en l'hivernacle anomenat Mediterrani que és el propi de regions càlides o temperades. Es caracteritza per presentar coberta plàstica i, normalment, no disposa de calefacció. Rep aquest nom Mediterrani per a diferenciar-lo de l'hivernacle original de les regions europees més fredes. Aquests darrers acostumen a tenir com a material de coberta el vidre i disposen de calefacció. El capítol 3 consisteix en una descripció de la metodologia pròpia dels estudis d'ACV. D'acord amb la normativa ISO 14040, un projecte d'ACV pot dividir-se en quatre fases: objectius i abast de l'estudi, inventari, anàlisi de l'impacte i interpretació. S'explica cadascuna d'aquestes fases, fent esment de les categories d'impacte i indicadors que s'utilitzaran i les limitacions que comporta l'ús d'aquesta metodologia encara en fase de desenvolupament. El capítol 4 és el nucli central d'aquesta tesi i en ell es realitza l'ACV del procés de cultiu de tomàquet sota hivernacle. L'anàlisi dels resultats s'ha estructurat en dues parts: en la primera s'analitzen les càrregues ambientals generades pel cultiu hidropònic amb recirculació de lixiviats.Aquestes càrregues s'associen a les diferents categories d'impacte seleccionades. En la segona s'avaluen diferents alternatives de maneig de les tècniques de cultiu. L'anàlisi ha donat lloc a l'elaboració d'unes recomanacions destinades a la millora del cultiu sota hivernacle des del punt de vista ambiental. Entre aquestes, destaquen les relatives al tipus de material emprat en l'estructura i en els equips auxiliars, a la gestió de la fertilització i al tractament dels residus generats. Els dos següents capítols es dediquen a aspectes metodològics. En el capítol 5 s'estudia la toxicitat potencial dels plaguicides, comparant diferents models emprats per al seu càlcul.Posteriorment aquests models s'apliquen a l'avaluació de explotacions gestionades seguint criteris de control químic o integrat. S'han utilitzat dos mètodes, CST i USES-LCA per avaluar l'impacte de l'aplicació dels plaguicides. Una estratègia de control de plagues i malalties basada en control integrat presenta una tendència més baixa de toxicitat, que obeeix, principalment, al menor ús d'insecticides.El capítol 6 s'ha dedicat als indicadors d'impacte ambiental utilitzats en l'anàlisi de l'ús del sòl. S'han revisat les metodologies proposades per diferents autors analitzant-se la problemàtica que es pot derivar de la seva aplicació. Les metodologies descrites avaluen aquest impacte de manera parcial i es troben fortament condicionades per la disponibilitat de dades.El capítol 7 recull les conclusions generals referides, d'una banda a la detecció del aspectes ambientalment febles del cultiu en hivernacle i, de l'altra, a la adopció de la metodologia de l'ACV per al seu ús en els processos agrícoles, en general, i la horticultura protegida, en particular.Finalment es recomanen futures línies d'investigació. / El objetivo principal de esta tesis es la identificación y cuantificación de las cargas ambientales asociadas al cultivo de tomate bajo invernadero. Para llevar a cabo esta cuantificación se utiliza la metodología del Análisis del Ciclo de Vida (ACV). El trabajo se ha estructurado en siete capítulos.Los tres primeros tienen un carácter introductorio. En el capítulo 1 se revisan los antecedentes y se especifican los objetivos. En el capítulo 2 se hace una breve reseña histórica del uso de los invernaderos describiéndose su funcionamiento y las técnicas más comunes de cultivo en ellos. La investigación se centra en el invernadero llamado Mediterráneo que es aquel propio de regiones cálidas o templadas. Se caracteriza por presentar cubierta plástica y, normalmente, no dispone de calefacción. Se le denomina Mediterráneo para diferenciarlo del invernadero original de las regiones europeas más frías. Estos últimos acostumbran a tener como material de cubierta el vidrio y disponen de calefacción. El capítulo 3 consiste en una descripción de la metodología propia de los estudios de ACV. De acuerdo con la normativa ISO 14040 un proyecto de ACV puede dividirse en cuatro fases: objetivos y alcance del estudio, inventario, análisis del impacto e interpretación. Se analiza cada una de estas fases detallándose las categorías de impacto e indicadores que se utilizarán y las limitaciones que conlleva la utilización de esta metodología que se encuentra aún en fase de desarrollo.El capítulo 4 es el núcleo central de esta tesis y en ella se realiza el ACV del proceso de cultivo de tomate en invernadero.Los dos siguientes capítulos se dedican a aspectos metodológicos. El capítulo 5 se detiene en el análisis de la toxicidad potencial de los plaguicidas, comparando diferentes modelos usados para su cálculo. Posteriormente dichos modelos se aplican en la evaluación de explotaciones gestionadas siguiendo criterios de control químico o integrado. Se han utilizado dos métodos, CST y USESLCA para evaluar el impacto de la aplicación de los plaguicidas. Una estrategia de control de plagas y enfermedades basada en control integrado presenta una tendencia más baja de toxicidad, que obedece, principalmente, al menor uso de insecticidas.El capítulo 6 se ha dedicado a los indicadores de impacto ambiental utilizados en el análisis del uso del suelo, para ello se han revisado las metodologías propuestas por diferentes autores analizándose la problemática que puede derivarse de su aplicación. Las metodologías presentadas evalúan este impacto de manera parcial y se hallan fuertemente condicionadas por la disponibilidad de datos.Por último, en el capítulo 7 se recogen las conclusiones generales del trabajo derivadas por un lado de la detección de los puntos ambientalmente débiles del cultivo en invernadero y, por el otro los correspondientes a la adaptación de la metodología del ACV para su uso en los procesos agrícolas en general y en la horticultura protegida en particular. Asimismo, se recomiendan líneas futuras de investigación. / The aim of this thesis is the identification and quantitative evaluation of the environmental damages associate to greenhouse tomato crop. Life Cycle Assessment (LCA) is the tool used to identify the environmental burdens related to this process. This study has been structured in seven chapters.The first three chapters are introductories. Chapter 1 presents the state of the art and specify the main objectives of the research. Chapter 2 provides an overview of the greenhouse history.Operations and more common crop techniques are explained. The research is focused in Mediterranean greenhouses, which are located in warm and temperate areas, and they are mainly based on low technology with a plastic cover and, usually, without heating. It is called Mediterranean to differentiate it of the glasshouse from Northern areas where glasshouses are made of glass and use heating systems. Chapter 3 consists in the description of the methodology of LCA studies. According to ISO standardisation guidelines an LCA study can be divided into four steps: goal and scope definition, inventory analysis, impact assessment, and interpretation. Each one of these steps is analysed. Impacts categories used are detailed and also limits of the proposed methodology are revised.Chapter 4 outlines the core issue of this thesis. LCA is used to analyse and evaluate the process of greenhouse tomato crop. The assessment of the results have been structured in two parts: at the first one environmental loads generated by hydroponics closed systems are analysed. These loads are associated to the different impacts categories chosen. At the second part different greenhouse crop production systems are evaluated. Therefore, the most important environmental damages are found and consequently the best technologies can be applied in order to mitigate them.Improving the materials of structures and auxiliary materials are advised. More rational management criteria in the supply of nutrients to the crop will have to be found. And also wastes management is of extreme importance.Two next chapters are dedicated to methodological aspects. Chapter 5 evaluates the potential toxicity of pesticides comparing different models that are used in its calculation. Later on, these models are applied in the assessment of different tomato greenhouse crop settings that are using chemical (CPM) or integrated (IPM) pest management. Two methods, CST and USES-LCA, are used to calculate the impact of pesticides. Impact scores have in general shown a higher level of potential contamination in greenhouses treated with CPM compared to IPM. Nevertheless, relative impacts have been shown highly dependent on the selection of specific pesticides. This means that both CPM and IPM could be improved by a careful selection of pesticides. Chapter 6 presents a review of different methods proposed to assess the environmental impacts of land use and analyse problems derived from their application. Methods applied solve the problem partially and are strongly conditioned by the availability of data. Chapter 7 draw the general conclusions related on one side to the detection of the weak points from the environmental point of view of the greenhouse crops, and on the other side to the LCA methodology applied in agriculture process and protected horticulture specifically. Finally, recommendations for further research are given.

DE LA TESI:Aquesta tesi parteix de la base de considerar que, des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel.lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Aquest projecte centrarà el primer objecte d'aquest treball; nogensmenys, la primera part de la tesi du el títol "De la Gross-Barcelona a la Catalunya-Ciutat". Efectivament, a partir d'un cert moment (posem vora el 1920) existirà un projecte per a la formació d'una veritable "Gross-Stadt" amb un abast territorial que abraçarà l'espai català central. El subtítol d'aquest primer volum és "News from No-where", fent esment a la cita de la coneguda utopia de William Morris, que justament en aquella època serà traduïda pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona. Això ens serveis per a assenyalar el carácter utòpic (però d'arrel capitalista) de bona part d'aquest projecte. Aquest títol secundari ens condueix, però, a la segona part d'aquest treball que es titula "La crisi de la ciutat capitalista". Sense aquesta crisi -les causes de la qual caldrà esbrinar- tindria poc sentit parlar de "ciutat roja" o de "ciutat pàl·lida".Si la segona part d'aquest treball inclou l'estudi d'algunes respostes a la crisi (com, per exemple, les anàlisis del Regional Planning i del Pla Macià), serà la tercera part la dedicada, íntegrament, a l'estudi de la sortida d'aquesta crisi, al que és anomenat, aleshores, "nova economia urbana". Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells, però n'hi ha dos particularment interessants: a) El nivell de la planificació urbana territorial, i b) El nivell del pensament econòmic. Pel que fa al primer nivell, el que s'ha anomentar molt correctament "economia urbana" no s'ha consolidat a nivell universitari fins a dates molt recents. Tots els especialistes en la matèria assenyalen que es tracta d'una disciplina en ple desenvolupament, mancada de models teòrics prou desenvolupats. Per què? Perque fins al període que inicia la primera guerra mundial, la demanda social d'economia ha estat escassa, car una hàbil combinació de laissez-faire a l'espai i intervencions tècniques (higiene i vialitat) suficients, al vult-cents. Les dificultats per a analitzar la política econòmica urbana des d'una òptica disciplinar són, doncs, molt grans. A aquest fet, a més, caldria afegir-hi, el caràcter esotèric, reservat a uns pretesos experts, de la intervenciósobre l'espai, de l' "urbanisme". Pel que fa al segon nivell, és important assenyalr que sense un estudi del pensament econòmic (i dels seus lligams amb la política urbana i territorial), el nostre treball seria clarament insatisfactori. Perquè? Perqué el camp ideològic i científic serà, és clar, un camp especialmente "ocupat" pels intel.lectuals lligats al "partit industrial", que assajaran, fins i tot, de donar lliçons als sindicalistes, tot explicant el carácter utòpic/ucrònic de les seves alternatives o, situats més tard a la segona trinxera, assenyalaran les distorsions internes dels models alternatius. En definitiva, l'estudi del pensament -i del pensament econòmic que n'és la mèdul·la- esdevé, així, inexcusable. De la influència de Schmoller o Wagner a la de Marshall, de la de Kropotkin o Reclus a la de Karl Marx, cal refer la història dels economistes catalans del segle XX. "Amb Marx" -va escriure molt aviat Gramsci (1918, in 1970)- "la història segueix essent domini de les idees, de l'esperit, de l'activitat consciente dels individus aïllats o associats. Però les idees,l'esperit, es realitzen, perden la seva arbitrarietat, ja no són fictícies abstraccions religioses o sociològiques. La substància que amaguen es troba a l'economia, a l'activitat pràctica, en els sistemes i les relacions de producció i de canvi". L'estudi de la política econòmica esdevé difícil sense una anàlisi del pensament econòmic general que l'inspira. Per això proposem estudiar les relacions entre el pensament econòmic polític i econòmic, en un marc espaial-temporal determinat: la Catalunya del primer terç del segle XX. Com que el punt de partida és la formació social catalana, l'estudi de la política econòmica tindrà, aquí, un doble vessant; caldrà, en una direcció, conèixer els efectes de la política econòmica generada per un Estat que, com és el cas de l'Estat espanyol, ha representat sovint classes socials i fraccions de classe alienes a la formació social catalana; en un altre sentit, caldrà esgratinyar papers i actituds econòmiques col.lectives per a descobrir els projectes i les realitzacions político-econòmiques produïdes dins de l'àrea catalana. En el període que analitzem (1901-1939) aquests projectes tenen una característica doble: un àmbit geogrltic petit en relació al conjunt català (el terme municipal de Barcelona i la "província" de Barcelona: en dos moments -Mancomunitat, Generalitat- una part molt important dels Països Catalans, Catalunya, podrà ésser objecte d'un plantejament de conjunt) i, al mateix temps, la política econòmica generada des de qualsevol unitat econòmico-política de la tormació social catalana tindrà etectes, sovint positius, per a la reconstrucció de les desballestades estructures. d'aquesta tormació. En aquest sentit, la política econòmica catalana tindrà, gairebé per definició, un clar caràcter de política territorial a diferents escales espaials i en diferents àmbits sectorials.S'esdevé que, dins del conjunt català -i dins de l'Estat espanyol- la ciutat de Barcelona, juga, com a eina, un paper polític fonamental. Aleshores, la política territorial a Barcelona (de Barcelona, contra Barcelona, sobre Barcelona), és a dir, la política urbana que s'aplica i/o que sorgeix de Barcelona ha de tenir, a nivell d'hipòtesi, un espai conceptual rellevant. Així, per a estudiar dialècticament el pensament econòmic i la política econòmica a la Catalunya del primer terç del segle XX, pot ésser útil estudiar les relacions entre pensament econòmic i política urbana i territorial.Si ens aboquem -perque cal- a un examen de la literatura econòmica i no-econòmica existent, les aportacions són inqüestionables. Pel que fa a la política econòmica urbana i territorial del període 1901-1939 hom pot trobar en els papers contemporanis de Pierre Vilar (1929, 1934, 1936), suggeriments valuosos, dins d'una síntesi (Vilar 1929) no superada. l, és clar, en la reelaboració posterior de Vilar (1964) hipòtesis i informaoions es multipliquen. Ara bé, en tots aquests casos, la qüestió de les localitzacions i la història econòmica del que és definit oom a "regió de Barcelona" són els eixos dominants. A partir de 1968-69, es produeix un canvi dins la literatura. La nova escala en la que cal plantejar definitivament els problemes del sistema urbà de Barcelona i el ressorgiment dels moviments socials a la ciutat amb l'inici de la lluita urbana (Alibés 1975), susciten un bon nombre d'estats de la qüestió, de síntesis ràpides que, com és lògic, han d'acarar-se amb la política seguida en el període del segle XX anterior a la guerra civil. Així, hom pot trobar-hi referències a papers del Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (1970), de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (Martorell 1970), del Cercle d'Economia (1973), dels serveis d'estudis d'alguns bancs (per exemple: SEBUB 1973), dels col.legis professionals (a publicacions com "Cuademos de arquitectura y urbanismo" o "Novatécnica), dels experts aplegats al Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (Solà, 1974), etc.Per la banda de la literatura sobre el pensament econòmic espanyol -i català- del segle XX, les aigües romanen tranquiles pel moment. Hi ha uns esquemes que han envellit tot sols, però els darrers estats de qüestió no permeten parlar de grans progressos pel que fa al coneixement del pensament econòmic. Falten reedcions crítiques i estudis de fons, síntesis globalitzadores, i el que és més greu encara, no existeix cap pla de recerques elaborat i en marxa. Algunes iniciatives com la sorgida del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de València o el Diccionari de Ciències Socials de la Fundació Jaume Bofill de Barcelona han iniciat, des de 1971, una tasca que, si no hi ha cap daltabaix, pot esdevenir productiva, sempre, és clar, que els "francotreballadors" no desapareguin de l'escena intel.lectual.