Bakgrund: Nästan hälften av alla människor som drabbats av stroke får någon form av talhandikapp till följd som har stor påverkan på deras fortsatta livskvalitet. Varje år får ca 12 000 personer i Sverige afasi, vilket innebär avsaknad av en språklig funktion på grund av skador i hjärnan. Det är ovanligt med en total avsaknad av språk istället brukar det variera mellan att glömma bort ord, upprepningar, ha ett oförståeligt tal och felaktig grammatisk ordföljd. Sjuksköterskan har en stor roll i patientens rehabiliteringsprocess efter en stroke och kunskaper kring afasi och hur det påverkar individen och dess närstående är betydande för att kunna ge adekvat omvårdnad och ett bra bemötande. Syfte: Syftet med studien var att utifrån tidigare forskning beskriva hur afasi efter stroke påverkar vuxna personers sociala liv. Metod: En litteraturstudie som inkluderade tio artiklar varav åtta var kvalitativa och två var kvantitativa. Resultat: Resultatet visade att många afasipatienter upplevde svårigheter i kommunikationen med sina närstående och kände att både de och deras anhöriga behövde mer kunskap kring kommunikationsstrategier. Anhöriga spelade en viktig roll i rehabiliteringsprocessen och behövde göras delaktiga i ett tidigt skede för ett bättre resultat av rehabiliteringen. Graden av belastning hos närstående påverkades av hur den anhörige upplevde den afatiskes begränsningar och det var störst påfrestning för de som bodde ihop med den som drabbats av afasi. Vårdpersonal har möjligheten göra anhöriga delaktiga och och ge både den afatiske och dess närstående de instrument som krävs för att de ska kunna utveckla nya kommunikationsstrategier. Slutsatser: En bibehållen god relation med familj och vänner var en mycket viktig faktor för de afatiska personernas välbefinnande och dessa relationer bör stärkas bland annat genom större kunskaper om afasi med hjälp av vårdpersonal. / Background: Almost 50 percent of all people affected by stroke get some form of speech and language disability that will have a major impact on their continued quality of life. Every year about 12 000 people in Sweden are diagnosed with aphasia, which means the lack of a linguistic function due to damage of the brain. Total absence of language is rare, usually the severity varies between forgetting and repeating words, incomprehensible speech and incorrect grammar. The nurse has a major role in the patient's rehabilitation process after a stroke. Knowledge of aphasia and how it affects the individual and their relatives are important to provide adequate care and good treatment. Aim: The purpose of the study was to based on previous research describe how aphasia after stroke affects social life of adults persons. Method: Literature study that included ten articles, of which eight were qualitative and two was quantitative. Results: The results showed that many patients with aphasia experienced difficulties in communicating with their family and felt that both they and their families needed more knowledge about communication strategies. Family members played an important role in the rehabilitation process and needed to be involved at an early stage for better rehabilitation results. The degree of strain on the relative was influenced by how they experienced the new limitations of the person suffering from aphasia and it was hardest on those living with the relative suffering from aphasia. Nurses should make families involved and give both the person with aphasia and their relatives instruments required to enable them to develop new communication strategies. Conclusion: Maintaining a good relationship with family and friends was a very important factor for the aphasic person’s well-being and these relations should be strengthened through greater knowledge of aphasia with the help of medical professionals.

Syfte: Att undersöka vilka utmaningar sjuksköterskor möter i arbetet på ett sjukhus i centrala Uganda samt att undersöka vilka strategier de använder för att hantera dessa utmaningar. Bakgrund: I Uganda är medellivslängden 53 år och 50% av befolkningen är under 14 år. Det gör att sjukdomspanoramat ser annorlunda ut i jämförelse med europeiska länder. De vanligaste dödsorsakerna i Uganda är malaria, pneumoni och följdsjukdomar relaterat till HIV/AIDS. Den statliga finaniseringen av sjukvården är lägre än i andra subsahariska länder. Sjukhuset i Entebbe bör enligt rekommendationer från det Ugandiska Hälso Ministeriet ha 46 sjuksköterskor och 11 läkare men i dagsläget är antalet sjuksköterskor 17 och läkare 7 stycken. Metod: En etnografisk studie baserad på observationer av sjuksköterskor på sjukhuset i Entebbe i Uganda samt intervjuer med sjuksköterskor på samma sjukhus. Studien gjordes under fyra veckor, November – December 2014. Materialet analyserades med innehållsanalys. Resultat: Sjuksköterskorna upplevde att de största utmaningarna i deras arbete låg i brist på personal, otillräcklig utrustning och beroendet av anhöriga till patienter. De strategier som sjuksköterskorna använde var att improvisera, tron på Gud, att samlas varje vecka och att individuellt planera sina arbetspass. Slutsats: Sjuksköterskorna på sjukhuset i Entebbe mötte många olika utmaningar och använde olika strategier för att hantera dem. På grund av den kulturella och ekonomiska kontexten så skiljer sig både utmaningarna och strategierna från situationen i Sverige. Mer forskning är eftersträvansvärd för en fördjupad förståelse. / Aim: To explore what kind of challenges nurses are facing in their work at a hospital incentral Uganda and what strategies they used due to these challenges. Background: In Uganda, life expectancy is 53 years old and 50% of the population is under 14 years. This means that the spectrum of diseases looks different in comparison from European countries. The most common causes of death are malaria, pneumonia and complications related to HIV and AIDS. State funding of health care is lower than in other sub-Saharan countries. The hospital in Entebbe should, as recommended by the Ugandan Ministry of Health, have 46 nurses and 11 doctors but in the present situation the number of nurses are 18 and 7 doctors.Method: An ethnographic study based on observations of the nurses at the hospital in Entebbe, Uganda and interviews with nurses at the same hospital. The study was done in four weeks from November to December 2014. The material was analysed using content analysis. Findings: The nurses experienced that the biggest challenges in their work was the shortage of staff, lack of equipment and dependence on relatives of patients. The strategies the nurses used were improvisation, faith in God, gathering every week and individually plan their shift. Conclusion: The nurses at Entebbe hospital faces a range of challenges and applies various kinds of strategies to deal with those. Due to the cultural and economic context both the challenges and strategies differs from the situation in Sweden. Further research should be done for a deeper understanding.

The aim of this study was to gain a deeper understanding through interviews of how relatives of suicidal people experience communication from healthcare in Sweden today. The theoretical starting point for the study was phenomenology where a qualitative research method was then used with semi-structured interviews as a data collection method. A total of six relatives were interviewed. The results of the study show that all relatives have a similar experience of their life world as a relative. Four themes were identified where three affect the relative's life world, as well as one theme that concerns the relative's desired location. The results show that communication from healthcare has been close to non-existent and in the cases where relatives have had contact with the care, this has been characterized by own initiative, poor treatment and blaming of the relative. Communication is shown to be a key factor for relatives to reach understanding about both their own situation as well as their family member. This could have helped them to get a better experience of their role as a relative to a suicidal family member and could therefore affect their life world for the better. Keywords: Communication,

An observer rat that interacts with a conspecific, a demonstrator that has eaten a flavoured food, is subsequently more likely to eat that food than an alternative, novel food (Galef & Wigmore, 1983). In the first part of this thesis, four experiments were undertaken to determine the influence of unreliable demonstrators on observer food preference. In the first three experiments, observers were poisoned after interaction with demonstrators; a demonstrator that demonstrated a food that led to poisoning was considered an unreliable demonstrator. The first experiment compared the influence of an unreliable demonstrator and an unfamiliar demonstrator on observers' food preferences. Experiment 2 compared the influence of demonstration from an unreliable conspecific and a familiar conspecific that had only provided irrelevant information. The third experiment compared the influence of an unreliable and a reliable demonstrator. Experiment 4 compared the influence for protein-deficient observers of a demonstrator that had previously demonstrated a protein-deficient diet and a demonstrator that was unfamiliar. None of the first four experiments showed a significant difference in effectiveness of social transmission due to demonstrator quality. In the second part of the thesis I investigated the influence of familiarity on demonstrator effectiveness. In Experiment 5, the influence of local sisters was compared with that of unfamiliar non-relatives as demonstrators. Sisters were not better demonstrators than unfamiliar non-relatives. / Thesis / Master of Science (MSc)

No / This paper explores findings from an exploratory study on sibling relationships following adoption reunion in adulthood. The qualitative data was gathered through in‐depth interviews with 33 adopted adults who were reunited with their birth sibling(s) through an adoption agency in the Republic of Ireland. The findings throw light upon the development of the emotional, often complex, relationships which may emerge when siblings meet for the first time in adult life. Factors influential in facilitating or hindering these post‐reunion relationships are discussed. The important insights are then considered in the context of the wider international literature on adoption, search and reunion.

Tesis por compendio / Alimentar a la futura población en crecimiento en un contexto de cambio climático exige nuevos enfoques y herramientas de mejora genética para desarrollar nuevas variedades de cultivos que sean resilientes y eficientes en el uso de los recursos. Entre las hortalizas, la berenjena (Solanum melongena) es reconocida como un cultivo importante y como tal está incluida en el Anexo 1 del Tratado Internacional sobre los Recursos Fitogenéticos para la Alimentación y la Agricultura, que incluye 34 cultivos considerados como los más relevantes para la humanidad. Antes del inicio de esta tesis, se disponía de pocas herramientas genéticas y genómicas para la mejora genética de la berenjena, las cuales se revisan en un capítulo introductorio. Asimismo, hemos reconocido la importancia de los parientes silvestres de la berenjena, que apenas se han utilizado en la mejora genética de la misma. A este respecto, para hacer un uso más eficiente de los parientes silvestres en la mejora genética, propusimos un enfoque ambicioso, llamado "introgressiomics", que consiste en un desarrollo sistemático y masivo de materiales que lleven introgresiones de parientes silvestres (CWR), los cuales generalmente son una fuente inexplorada e desaprovechada de variación genética. Los trabajos realizados en esta tesis están relacionados con la aplicación de este enfoque a la berenjena. En este marco, los objetivos generales de la tesis son el desarrollo de la información y herramientas genéticas y genómicas en el acervo genético de la berenjena, utilizando un enfoque multidisciplinario y multifacético para la mejora genética en el desarrollo de nuevas variedades mejoradas y resistentes usando especies relacionadas como fuente de variación. Concretamente, en el primer capítulo de esta tesis, secuenciamos el transcriptoma de dos especies relacionadas con la berenjena, la silvestre Solanum incanum y la especie cultivada africana S. aethiopicum, que tienen un gran interés en la mejora genética de la berenjena. Los transcriptomas se ensamblaron en 83,905 y 87,084 unigenes para S. incanum y S. aethiopicum respectivamente, los cuales fueron extensivamente anotados estructuralmente y funcionalmente. La busqueda de variantes alélicas identificó decenas de miles de polimorfismos intraespecíficos e interespecíficos, así como alrededor de un millar de SSRs en cada especie. En el segundo capítulo, un subconjunto de esos marcadores (11 SSRs y 35 SNPs) se analizaron para confirmar su utilidad para la huella genética, la evaluación de la diversidad y el establecimiento de relaciones entre las berenjenas cultivadas (común, escarlata y gboma). Observamos que los SSRs y los SNPs proporcionaron resultados diferentes en el establecimiento de las relaciones, lo que sugiere que cada tipo de marcador muestreó diferentes niveles de variación genética. Sin embargo, aunque ambos marcadores proporcionaron un nivel similar de información, los SNPs parecen proporcionar una mejor resolución que los SSRs para materiales filogenéticamente más distantes. En el tercer capítulo, para ampliar la estimación de la diversidad genética y las relaciones genéticas entre y dentro de las especies silvestres y cultivadas pertenecientes al complejo berenjena, realizamos un genotipado masivo, mediante un enfoque de genotipado por secuenciación, de 76 accesiones pertenecientes a 17 especies del acervo genético primario, secundario y terciario de la berenjena común. De los 75,399 sitios polimórficos identificados, 12,859 se asociaron a regiones CDS y se usaron para establecer una evaluación exhaustiva y detallada de la diversidad alélica natural y las relaciones genéticas en el acervo genético de la berenjena utilizando tres enfoques diferentes (estructura jerárquica de la población, dendrograma basado en UPGMA y análisis de PCoA). En el cuatro capítulo, desarrollamos un mapa genético interespecífico entre S. incanum y S. melongena, vinculado a otros / Feeding the future burgeoning population in a climate change scenario demands new breeding approaches and tools to develop new resource-efficient and resilient crop varieties. Among vegetable crops, eggplant (Solanum melongena) is recognized as an important food crop and as such is included in the Annex 1 of the International Treaty on Plant Genetic Resources for Food and Agriculture, which includes 34 crops considered as most relevant for mankind. Before the start of this thesis, few genetic and genomic tools and resources for eggplant breeding, which are reviewed in an introductory chapter, were available. We have recognized the importance of wild eggplant relatives, which have been barely used in eggplant breeding. In this respect, in order to make a more efficient use of wild relatives in plant breeding, we proposed an ambitious approach, called "introgressiomics", consisting of a systematic and massive development of materials carrying introgressions from crop wild relatives (CWRs), which usually are an unexplored and unexploited source of genetic variation for breeding traits. The works done in this thesis are related to the application of the introgressiomics approach to eggplant. In this framework, the general objectives of the thesis are the development of genetic and genomic information and tools in eggplant genepool, using a multidisciplinary and multi-pronged approach to assist eggplant breeding in the development of new improved and resilient varieties using eggplant relatives as a source of variation. Specifically, in the first chapter of this thesis, we sequenced the transcriptome of two eggplant related species, the wild Solanum incanum and the cultivated S. aethiopicum, that have a great interest in eggplant breeding. The transcriptomes were assembled in 83,905 and 87,084 unigenes for S. incanum and S. aethiopicum respectively, which were extensively structurally and functionally annotated. The variant call analysis identified tens of thousands intraspecific and interspecific polymorphisms, as well as around a thousand of SSRs in each species. In the second chapter, a subset of those markers (11 SSRs and 35 SNPs) was tested for confirming their usefulness for genetic fingerprinting, diversity evaluation and the establishment of relationships in cultivated eggplant (common, scarlet and gboma) genepools. We observed that SSRs and SNPs provided different results in the establishment of the relationships, suggesting that each marker type sampled different levels of genetic variation. However, although both markers provided a similar level of information, SNPs seem to provide a better resolution than SSRs for materials phylogenetically more distant. In the third chapter, in order to broaden the estimation of the genetic diversity and genetic relationships among and within wild and cultivated species belonging to eggplant complexes, we performed a massive genotyping, by a genotype-by-sequencing approach, of 76 accessions belonging to 17 species from the primary, secondary and tertiary genepool of common eggplant. Out of 75,399 polymorphic sites identified, 12,859 were associated to CDS regions and used to establish an exhaustive and detailed evaluation of the natural allelic diversity and genetic relationships in eggplant genepool using three different approaches (hierarchical population structure, UPGMA-based dendrogram, and PCoA analysis). In the four chapter, we developed an interspecific genetic map between S. incanum and S. melongena, linked to four previous eggplant maps and to one tomato map. A total of 243 molecular markers were successfully mapped consisting of 42 COSII, 99 SSRs, 88 AFLPs, 9 CAPS, 4 SNPs and one morphological polymorphic markers encompassed 1085 cM distributed in 12 linkage groups. Based on the syntheny with tomato, the candidate genes involved in the core chlorogenic acid synthesis pathway in eggplant (PAL, C4H, 4CL, HCT, C3¿H, HQT), five polyphenol oxidase genes (PPO1, PPO2, PPO3, PP / Alimentar la futura població en creixement en un context de canvi climàtic exigeix nous enfocaments i eines de millora genètica per desenvolupar noves varietats de cultius que siguin resilients i eficients en l'ús dels recursos. Entre les hortalisses, l'albergínia (Solanum melongena) és reconeguda com un cultiu important i com a tal està inclosa en l'Annex 1 del Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l'Alimentació i l'Agricultura, que inclou 34 cultius considerats com els més rellevants per a la humanitat. Abans de l'inici d'aquesta tesi, es disposava de poques eines genètiques i genòmiques per a la millora genètica de l'albergínia, les quals es revisen en un capítol introductori. Així mateix, hem reconegut la importància dels parents silvestres de l'albergínia, que tot just s'han utilitzat en la millora genètica de la mateixa. Referent a això, per fer un ús més eficient dels parents silvestres a la millora genètica, vam proposar un enfocament ambiciós, anomenat "introgressiomics", que consisteix en un desenvolupament sistemàtic i massiu de materials que portin introgresions de parents silvestres (CWR), els quals generalment són una font inexplorada i desaprofitada de variació genètica. Els treballs realitzats en aquesta tesi estan relacionats amb l'aplicació d'aquest enfocament a l'albergínia. En aquest marc, els objectius generals de la tesi són el desenvolupament de la informació i eines genètiques i genòmiques en el patrimoni genètic de l'albergínia, utilitzant un enfocament multidisciplinari i multifacètic per a la millora genètica en el desenvolupament de noves varietats millorades i resistents emprent spècies relacionades com a font de variació. Concretament, en el primer capítol d'aquesta tesi, seqüenciem el transcriptoma de dues espècies relacionades amb l'albergínia, la silvestre Solanum incanum i l'espècie cultivada africana S. aethiopicum, que tenen un gran interès en la millora genètica de l'albergínia. Els transcriptomes s'ensamblaren en 83,905 i 87,084 unigenes per S. incanum i S. aethiopicum respectivament, els quals van ser extensivament anotats estructuralment i funcionalment. La recerca de variants al·lèliques va identificar desenes de milers de polimorfismes intraespecífics i interespecífics, així com al voltant d'un miler de SSRs en cada espècie. En el segon capítol, un subconjunt d'aquests marcadors (11 SSRs i 35 SNPs) es van analitzar per confirmar la seva utilitat per l'empremta genètica, l'avaluació de la diversitat i l'establiment de relacions entre les albergínies conreades (comú, escarlata i gboma). Observem que els SSRs i els SNPs van proporcionar resultats diferents en l'establiment de les relacions, el que suggereix que cada tipus de marcador va mostrejar diferents nivells de variació genètica. No obstant això, encara que tots dos marcadors van proporcionar un nivell similar d'informació, els SNPs semblen proporcionar una millor resolució que els SSRs per materials filogenèticament més distants. En el tercer capítol, per a ampliar l'estimació de la diversitat genètica i les relacions genètiques entre i dins de les espècies silvestres i conreades pertanyents al complex albergínia, vam realitzar un genotipat massiu, mitjançant un enfocament de genotipat per seqüenciació, de 76 accessions pertanyents a 17 espècies del patrimoni genètic primari, secundari i terciari de l'albergínia comuna. Dels 75,399 llocs polimòrfics identificats, 12,859 es van associar a regions CDS i es van usar per a establir una avaluació exhaustiva i detallada de la diversitat al·lèlica natural i les relacions genètiques en el patrimoni genètic de l'albergínia utilitzant tres enfocaments diferents (estructura jeràrquica de la població, dendrograma basat en UPGMA i anàlisi de PCoA). En el quart capítol, desenvolupem un mapa genètic interespecífic entre S. incanum i S. melongena, vinculat a altres quatre mapes anterior / Gramazio, P. (2018). GENETICS AND GENOMICS OF CULTIVATED EGGPLANTS AND WILD RELATIVES [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/104605 / Compendio

No description available.

No description available.

“Not just a relative” A qualitative study on how it is to be a relative of a partner with mental illness   The purpose of the study is to investigate how relatives of a partner with mental illness communicate about their relationship, how employees at a municipal unit work with support of this kind of family while observing from an outside and unbiased perspective, and what kind of support society can offer to prevent problems for the person with mental illness. We have conducted a qualitative survey by interviews and results show that the relatives in the study experience stress, shame, guilt, and  have a strong need to portray a better image of their lives towards others and society. The love of the sick partner as well as the will to help the sick partner makes them stay. There is an inner conflict within these relatives between the will to help and how much and what help can be offered or expected while listening to ones body and psyche. All informants have received support from the society. The employees at the municipal unit work to prevent issues and problems arising by communicating with the family early on in the prognosis and they attach great importance to the involvement of the family in the treatment and care, as well as seeing the relatives as a resource.     Written by Amal Lindgren and Malin Johansson / Sammanfattning   ”Inte bara anhörig” En kvalitativ studie om hur det är att vara anhörig till en partner med psykisk ohälsa     Av: Amal Idris Lindgren och Malin Johansson     Syftet med studien är att undersöka hur anhöriga till en partner med psykisk ohälsa talar om sin relation, hur anställda på en kommunal enhet som arbetar med anhörigstöd ser på det utifrån samt vilket stöd samhället erbjuder för att förebygga problem hos den anhörige. Vi genomförde en kvalitativ undersökning i form av intervjuer. Resultatet visade att de anhöriga i studien upplever stress, skam och skuld samt har ett starkt behov av att visa en bättre bild av sina liv utåt. Kärleken och viljan att hjälpa sin sjuka partner gör att flera väljer att stanna. Det sker en inre konflikt inom dessa anhöriga mellan viljan att hjälpa, förväntas hjälpa och samtidigt lyssna på sin kropp och psyke. Samtliga informanter har fått stöd av samhället. Personalen i den kommunala enheten arbetar förebyggande för att fånga anhöriga tidigt. Personalen lägger stor vikt i att anhöriga ska vara delaktiga inom vården och ses som en resurs.

Évaluation des services d'un organisme communautaire venant en aide aux proches de personnes assassinées et disparues / Le but de la recherche est d’identifier les besoins des proches de personnes assassinées et disparues afin de comparer les similitudes et les différences entre les deux groupes de proches de personnes victimes. À l’aide d’un questionnaire construit conjointement avec un organisme d’aide aux familles des victimes, deux conclusions peuvent être tirées. Les proches de personnes assassinées seraient plutôt à la recherche de services axés sur le soutien psychologique et émotionnel, alors que les proches de personnes disparues prioriseraient les services visant à combler des besoins plus pratiques, pour gérer la crise engendrée par la disparition d’un proche. Ces résultats sont cohérents avec la recherche sur les proches de personnes assassinées et disparues. Toutefois, les résultats sont influencés par des limites importantes, dont la petite taille de l’échantillon. / The objective of the research is to identify the needs of families of murdered and missing people. This would allow to compare similarities and differences between the needs of these groups of victims. A questionnaire was buit in cooperation with an organization helping families of missing or murdered victims. Two conclusions were drawn from the results. Families and friends of murdered people were looking for psychological and emotional support services. In comparison, families and friends of missing people were looking to fill more practical needs, such as managing the crisis following the disappearance of a member of their family. These results are consistent with research on family and friends of murdered and missing people. However, these conclusions are limited by important gaps in the research, such as a small sample.