The objective of this proposed research is to test whether interorganizational collaboration contributes to the ability of an organization to bounce back swiftly from disasters. The research questions are examined from the Institutional Collective Action (ICA) perspective. The general argument of this dissertation is that organizational resilience can be explained by interorganizational collaboration. The ICA framework, specifically, identifies two general network structures to explain strategies that can be adopted to minimize collaboration risks: bonding and bridging structures. This dissertation focuses on how governmental and nongovernmental organizations in South Korea collaborated. The data was collected from the southeastern tip of the Korean Peninsula in August of 2012, and January of 2013. The 2012 Typhoons devastated the area after the first data set was collected in August 2012, causing the loss of estimated US$ 730 million and 29 fatalities. Afterward, the second survey was administrated in January of 2013 to gauge respondents’ views on how organizations responded to the disasters. This dissertation consists of three essays. The first essay presents a brief overview and assessment of the current research on resilience. The second essay empirically tests the sources of organization resilience. The third essay examines the dynamic nature of interorganizational ties by employing stochastic actor-based models. The findings show how organizations prefer to not coordinate with other organizations even though this could reduce their strains during a disaster. The findings also suggest that organizations that operate in higher risk areas or participate in joint full-scale exercises before a disaster form interorganizational ties afterward.

Studien syftade till att synliggöra eventuella samarbeten mellan företag i assistansbranschen, och mellan företag i assistansbranschen och andra företag, samt hur dessa eventuella samarbeten såg ut på branschnivå. Avsikten med arbetet var att få en djupare förståelse för hur organiserad brottslighet kan se ut när brottsligheten möjliggörs med företag som brottsverktyg. Arbetet baserades på registerdata från Inspektionen för vård och omsorg, gällande företag som fått sina tillstånd att bedriva personlig assistans återkallade, samt på information gällande dessa företags styrelser och verkliga huvudmän. Metoden social nätverksanalys användes för att studera dessa samarbeten. Vidare gjordes en deskriptiv analys av assistansföretagens samarbeten på branschnivå. Resultaten visade en låg grad av samarbeten mellan de assistansföretag som fått sina tillstånd återkallande. Däremot var styrelseengagemang i andra företag vanligt förekommande bland företrädare för dessa, framförallt i andra assistansföretag, men också i företag som ägnar sig åt juridisk- och ekonomisk rådgivning. Baserat på teori och tidigare forskning fanns goda skäl att anta förekomst av branschöverskridande brottsliga samarbeten. / The aim of the study was to highlight potential collaborations between companies in the assistance industry, and between companies in the assistance industry and other companies, as well as what these possible collaborations were like at the industry level. The purpose of the exercise was to gain a deeper understanding of what organised crime can look like when crime is facilitated by using companies as criminal tools. The research was based on register data from the Swedish Health and Social Care Inspectorate, concerning companies that have had their licences to provide personal assistance withdrawn, and on information concerning the management boards and actual directors of these companies. The social network analysis method was used to study these collaborations. Furthermore, a descriptive analysis of the assistance companies' cooperation at the industry level was made. The results indicated a low degree of cooperation between the assistance companies that had their licences withdrawn. However, board involvement in other companies was common among representatives of these companies, especially in other assistance companies, but also in companies that provide legal and financial advice. Based on theory and previous research, there were good reasons to assume the existence of cross-industry criminal co-operation.

No description available.

Purpose – This thesis aims to investigate the use and design of informal controls inan organization’s management control package (MCP). Informal controls areoperationalized as the intra-organizational social network.  Design/methodology/approach – An inductive case study is used to investigate ahybrid organization. The thesis uses data from interviews, documents, and a surveyto gather information about the organization’s MCP and intra-organizational socialnetwork.  Findings – It was found that the use of informal controls in the case organizationwas related to the spreading of clans and beliefs. The intra-organizational socialnetwork acts as conduits for clans, while the social network at the individual levelrelates to the spreading of certain beliefs. Furthermore, it was found that informalcontrols play a part in the design of different groups’ MCPs. Specifically, thatcertain groups use informal controls differently depending on whether theycoordinate other groups or directly work with the ongoing operations.  Research limitation/implications – This study has implications for the MCPresearch, as it is the first empirical study to operationalize informal controls associal networks in an MCP. It shed light on the role of informal controls in theMCP. A limitation is that no observational data has been used to analyze theorganizational culture, which may have affected the conclusions. Originality/value – This is the first empirical study that operationalizes informalcontrols as social networks in an MCP. The study also presents the MCPs of 38intra-organizational groups and classifies them according to configurations. / Syfte – Syftet med denna uppsats är att undersöka användandet och designen avinformell kontroll, i form av ett intra-organisatoriskt social nätverk, i enorganisations styrpaket. Metod – En induktiv fallstudie har använts för att studera en hybrid-organisation.Studien använder data från intervjuer, dokument och en enkät för att kunnakonstruera organisationens styrpaket och intra-organisatoriska sociala nätverk. Slutsats – Studien visar på att användandet av informell kontroll inomorganisationen är relaterat till sprdiningen av klaner och övertygelser. Det intraorganisatoriska sociala nätverket agerar som ledningar för spridningen av klaner,medan det sociala nätverket mellan individer är relaterat till vissa övertygelser.Utöver detta, så visar även studien på att informell kontroll har en roll i designen avolika gruppers styrpaket. Mer specifikt, att grupper använder informell kontroll påolika sätt beroende på om de kordinerar andra grupper eller själva utför aktiviteter iden dagliga verksamheten.  Begränsingar & Implikationer – Denna uppsats har implikationer för litteraturenom styrpaket. Det är den första empiriska studien som operationaliserar informellkontroll som ett socialt nätverk vid studie av ett styrpaket. Uppsatsen belyser däravrollen av informell kontroll i styrpaketet. En av studiens begränsningar är att ingenobservationsdata har använts för att analysera verksamhetens organisationskultur,detta kan möjligen fått konsekvenser för slutsatsen Originalitet – Detta är den första empiriska studien som operationaliserar informellkontroll som ett social nätverk vid stidue av ett styrpaket. Denna uppsats presenteraräven styrpaketen hos 38 styckna intra-organisatoriska grupper och klassificerar demi enlighet med styrkonfigurationer

The field of Enterprise Architecture (EA) emerged as an answer to the increasing complexity in managing and aligning the business-IT relationship within enterprises. Both practitioners and academics have expressed interest in the field, with a growing number of publicized works related to EA. In an attempt to provide an outlook of the current research landscape of EA, a systematic literature review was conducted. Citation data from the Scopus (Elsevier) API were automatically extracted and analyzed. By applying the Louvain method on the collected data, 8 research communities and their topic were identified: (1) Enterprise Engineering (I & II), (2) Enterprise Architecture Management, (3) Enterprise Modelling, (4) IT Architecture, (5) Enterprise Integration, (6) Digital Transformation, and (7) Smart Cities. For each community, a summarized description with sub-community graphs as well as tables (describing the top authors, articles, and affiliation countries) are presented. Lastly, a comparison of the results and the EA trends identified by Gampfer et al. are presented. / Fältet Enterprise Architecture (EA) framkom som ett svar på den ökande komplexiteten i att hantera och anpassa affärs-IT-relationen inom företag. Både utövare och akademiker har uttryckt intresse för området, då antal publicerade verk relaterade till EA fortsätter att växa. I ett försök att ge en syn på det aktuella forskningslandskapet inom EA genomfördes ett systematisk litteraturöversikt. Citeringsdata från Scopus (Elsevier) API extraherades och analyserades automatiskt. Genom att tillämpa Louvain-metoden på insamlade datan identifierades 8 forskarsamhällen och deras ämnen: (1) Enterprise Engineering (I & II), (2) Enterprise Architecture Management, (3) Enterprise Modelling, (4) IT Architecture, (5) Enterprise Integration, (6) Digital Transformation och (7) Smart Cities. För varje gemenskap gavs en sammanfattad beskrivning med undergruppsdiagram samt tabeller (över t.ex. de främsta författarna, artiklarna, och anslutningsländerna). Slutligen så gjordes en jämförelse av resultaten och de EA trender som identifierats av Gampfer et al.

Like other countries of the world, Costa Rica faced the challenge of dealing with a variety of trade-offs when implementing sustainability goals in agriculture. Very often, economic promotion is in conflict with goals regarding human and environmental health protection. Organic farming practices could provide strategies to overcome some of these trade-offs. However, in Costa Rica, the majority of farmers still relies on conventional farm practices. In this paper, I investigate the potential for a sustainable transformation in Costa Rica’s agriculture by focusing on organic farming policies. I shed light on the role local actors and organizations play in this process compared to other actor types. I argue that local actors are “the agents of change” in these processes, as these are the target groups of organic farming policies and are the ones who are asked to change their farm practices. Based on survey data and network analysis, I was able to illustrate how differently integrated local actors are compared to other actor types in Costa Rica’s implementation of organic farming policies. Local actors show interest and willingness to further participate in land-use implementation processes when institutional barriers are alleviated, and further promotion instruments are available.

El contexto actual es el de una crisis en la Unión Europea, especialmente en los países del sur. Para acabar con la crisis, la Unión Europea elaboró la estrategia Horizon2020 que se centra en la innovación para abordar los desafíos socio-económicos. La innovación tiene un impacto en la sociedad y por tanto también sobre el territorio en el que habitan las personas que forman dicha sociedad. El empleo de la perspectiva geoespacial permite llevar a cabo un tipo de análisis que es raramente utilizado por los expertos en Educación Superior que suelen centrarse en metodologías puramente estadísticas. El objetivo principal de esta tesis es el desarrollo de un modelo que utiliza los Sistemas de Información Geográfica para evaluar la innovación desde el punto de vista de las universidades y el territorio. Además, a través de la aplicación de ese modelo para el caso específico de la innovación producida por las universidades españolas que forman parte de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas en el año 2015, un segundo objetivo es identificar patrones y tendencias que puedan revelar nueva información. Los resultados muestran dichos patrones así como la posibilidad de mejorar los métodos actuales de evaluación de la innovación. El modelo presentado en esta tesis provee una solución para entender mejor las redes de innovación y su efecto en el territorio. En el caso específico estudiado, la evaluación provee una solución que es fácil de entender para las personas responsables de la toma de decisiones en cada una de las provincias españolas. Estas personas pueden identificar qué tipo de instituciones promueven la innovación y dónde se encuentran, qué conexiones tienen y cómo mejorar los resultados de innovación a través de la identificación de socios significativos. Además, la financiación de investigación e innovación podría dirigirse mejor hacia aquellas instituciones con mayor potencial de innovación. / The current context is one of crisis in the European area, especially in the southern countries. To put an end to the crisis, the European Union elaborated the Horizon 2020 strategy focusing on innovation to tackle the socio-economic challenges. Innovation has an impact on society and, as a result on the territory inhabited by the people forming such society. Employing a geospatial perspective allows performing a type of analysis that is seldom approached by higher education experts, who tend to focus on purely statistical methodologies. The main goal of this dissertation is the development of a model that uses GIS for innovation assessment from the perspective of universities and the territory. Then, through application of the model for the case of the assessment of innovation produced by the Spanish universities listed in CRUE in the year 2015, the secondary goal is to identify patterns that may unearth new significant information. The results show spatial patterns and the potential of improving the current methods of assessing innovation. The model presented in this thesis does provide an innovative solution to better understand innovation networks and their effect on the territory. In the specific case studied, the assessment provides an easy-to-understand solution for decision makers in the different provinces. The decision makers can then identify what type of institutions are driving innovation and where they are located, what connections they have and how to improve their innovation results through the identification of significant partners. Furthermore, the funding for research and innovation could be better directed towards those institutions with the higher potential. / El context actual és el d'una crisi a la Unió Europea, especialment als països del sud. Per acabar amb la crisi, la Unió Europea va elaborar l'estratègia Horizon2020 que es centra en la innovació per afrontar els desafiaments socio-econòmics. La innovació té un impacte en la societat i per tant també sobre el territori en el que habiten les persones que formen eixa societat. L'ús de la perspectiva geoespacial permet realitzar un tipus d'anàlisi que és rarament utilitzat pels experts en Educació Superior que solen centrar-se en metodologies purament estadístiques. L'objectiu principal d'aquesta tesi és el desenvolupament d'un model que utilitza els Sistemes d'Informació Geogràfica per avaluar la innovació des del punt de vista de les universitats i el territori. A més, a través de l'aplicació d'aquest model per al cas específic de la innovació produïda per les universitats espanyoles que formen part de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles durant l'any 2015, un segon objectiu és identificar patrons i tendències que puguen mostrar nova informació. Els resultats mostren aquests patrons així com la possibilitat de millorar els mètodes actuals de l'avaluació de la innovació. El model presentat en aquesta tesi proveeix una solució per comprendre millor les xarxes d'innovació i el seu efecte sobre el territori. Al cas específic estudiat, l'avaluació ofereix una solució que és fàcil de comprendre per a les persones responsables de la presa de decisions en cadascuna de les províncies espanyoles. Aquestes persones poden identificar quins tipus d'institucions promouen la innovació i on es troben, quines connexions tenen i com millorar els resultats d'innovació a través de la identificació de socis significatius. A més, el finançament d'investigació podria dirigir-se millor cap aquelles institucions amb major potencial d'innovació. / Fombuena Valero, A. (2018). Geospatial Social Network lnnovation Assessment of the Spanish Higher Education [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/107943

No description available.

No description available.

No description available.