Le thème de cette thèse est le questionnement autour des objets cinématographiques. Par le terme « objet » on entend ici toute chose manipulable, tout outil ou objet décoratif qui se situe dans la scène filmique et à l’intérieur du cadre. On a choisi le terme « objet » - au lieu de « chose » - pour son caractère d’opposition étymologique et conceptuelle au « sujet ». L’objet en question – au-delà de las séparations entre l’accessoire et le décoratif, entre fonctionnel et contextuel – est donc présent, mais sa visibilité varie selon le cadrage, la mise au point, les relations de compositions, la vraisemblance. Mais elle dépend aussi des prédispositions du spectateur. Par conséquent, à partir d’une définition et d’une première étude des ses caractéristiques physiques [de position, de gosseur, de mouvement et de relation], le travail aborde la question de comment, quand et pourquoi l’objet se montre [et le spectateur le perçoit]. D’un point de vue méthodologique, le travail enrichit chaque cas par un exemple analysé et illustré à partir d’un répertoire iconographique. Cependant, au moment d’exposer et développer un système d’objets cinématographiques, l’analyse a été conduite sur un seul film, I pugni in tasca, de Marco Bellocchio [1965] : ce qui nous intéressait ici c’était la possibilité d’arriver à établir – dans le cas particulier – le fonctionnement systématique des objets. / The present thesis examines cinematographic objects. It is here understood by the term “object” anything that is able of being manipulated, each utensil or decorative apparel that is placed in the filmic scene and inside its frame. The decision of using the term “object” - instead of “thing”- was taken because of its conceptual and etymological opposition to the term “subject”. Hence, the object under inquiry –trying to go further than the mere distinctions between accessories and decoration, functional and contextual- is present; its visibility varies depending on the chosen scene, its composition, focalization and veracity. Moreover, its visibility also depends on the spectator’s dispositions. Therefore, departing from a definition and an initial study of its physical characteristics [position, size, movements and relations], this thesis addresses the questions about how, when and why the object is shown [and the spectator perceives and sees it]. From a methodological standpoint, the present thesis enriches each one of its study cases with the analysis of an example, which is illustrated from an iconographic repertoire. Nonetheless, at the moment of presenting and developing a system of cinematographic objects, the analysis focuses itself on a single film: I pugni in tasca, by Marco Bellocchio [1965]. This is done with the aim of establishing –for a particular case- the systemic workings of objects.

Aquest estudi mostra la presència i pes dels processos i qualitats grupals mediadors de les innovacions professionals. S'argumenta que la recerca sobre processos grupals i innovació requereix un control de la freqüència d'interacció i una distinció qualitativa i quantitativa de la interacció social pròpiament grupal que separa un agregat d'un grup. A partir de la teoria psicològica del col·lectiu (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) es defineix la grupalitat i es transforma l'entrevista qualitativa en una escala psicomètrica anomenada Nivell de Desenvolupament grupal (NDG). Partint d'una revisió sobre grups, canvi i innovació es proposa les variables Qualitats Grupals Innovadores (QGI) per distingir la grupalitat de la grupalitat innovadora. S'estudien comparativament 36 departaments de centres educatius en un nivell d'anàlisi grupal. Els departament innovadors estan realitzant un canvi fonamental en les seves pràctiques professionals. Els resultats indiquen els llindars de grupalitat (mitja = 69 sobre 100), de qualitats grupals innovadores (mitja = 73 sobre 100)i les seves dimensions més rellevants que són mediadores favorables en una innovació recreadora, autoiniciada i radical. En els grups innovadors la presència de membres amb actituds creatives (definida com obertura al canvi) és més elevada que en els no innovadors. El comportament d'ambdues variables permet sustentar la diferència entre ambdós fenòmens: la presència de grupalitat en una agregat d'individus i les qualitats que els grupals han de tenir per a ser facilitadors d'una innovació substantiva. Es descriuen qualitativament les fases d'aquest tipus d'innovació, els seus processos psicosocials, els comportaments més rellevants en cada una de les fases i les seves dimensions grupals claus que permetran al grup adaptar-se als processos esmentats. L'estudi ha estat publicat en castellà el 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; l'any 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; i també el 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil. / "GROUP CONTEXT AND CREATIVE ATTITUDES IN INNOVATION PROCESS". TEXT:This study shows the importance of group qualities mediating in professional innovations. It is argued that research on group processes and innovation requires checking interaction frequency and both qualitative and quantitative distinction in group social interaction that take away an agregate from a group. Groupality i s defined following psychological theory of collective and a qualitative interview is transformed into a psychometric scale also called "group development level" (NDG). As a result of a review of the literature on groups, change and innovation, the "innovative group qualities" (CGI) is proposed. 36 departaments from educational centers are studied with a comparative procedure at a group level. The innovative depaartaments are making a funbdamental change in their professional practices. Results show group influence as mediating in innovation. Results point out thresold of groupality (mean = 69 of 100), thresold of innovative group qualities (mean = 73 of 100) and their relevant dimensions advantageously mediating in a tipe of innovation qualified as recreator, autoinitiated and radical. Individual creative attitudes defined as openning to change is higher in innovative groups than non innovative. Variables behaviour soustain both phenomenon distinction: presence of groupality in an aggregate of individuals and the group qualities to favour change and innovation. Phases on this type of innnovation was qualitatively described, their psychosocial processes, their outstanding behaviours and key group dimensions allowing the group how to adapt to this process. Study have been published in spanish in 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; in 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; and in 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.KEYWORDS: - groupality, innovative group qualities, group work, innovation, attitudes change, group dynamic. / RESUMEN DE LA TESIS:CONTEXTO GRUPAL Y ACTITUDES CREATIVAS EN EL PROCESOS DE INNOVACIÓNEste estudio muestra la presencia y el peso de los procesos y las cualidades grupales que median en las innovaciones profesionales. Se argumenta que la investigación sobre procesos grupales e innovación requiere un control sobre la frecuencia de interacción y una distinción cualitativa y cuantitativa de la interacción social propiamente grupal que separa un agregado de un grupo. A partir de la teoría psicológica del colectivo (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) se define la grupalidad y se transforma la entrevista cualitativa en una escala psicométrica llamada también Nivel de Desarrollo Grupal (NDG). Partiendo de una revisión sobre grupos, cambio e innovación se propone la variable Cualidades Grupales Innovadoras (CGI) para distinguir la grupalidad de la grupalidad innovadora. Se estudian comparativamente 36 departamentos de centros educativos en un nivel de análisis grupal. Los departamentos innovadores están realizando un cambio fundamental en sus prácticas profesionales. Los resultados indican los umbrales de grupalidad (media = 69 sobre 100), de cualidades grupales innovadoras (media = 73 sobre 100) y sus dimensiones más relevantes que median favorablemente en una innovación recreadora, autoiniciada y radical. En los grupos innovadores la presencia de miembros con actitudes creativas (definida como apertura al cambio) es más elevada. El comportamiento de ambas variables permite sustentar la diferencia entre ambos fenómenos: la presencia de grupalidad en un agregado de individuos y las cualidades que los grupos deben tener para ser facilitadores de una innovación sustantiva. Se describen cualitativamente las fases de este tipo de innovación, sus procesos psicosociales, los comportamientos más relevantes en cada una de ellas y sus dimensiones grupales claves que permiten al grupo adaptarse a tales procesos. El estudio ha sido publicado en castellano en 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; en el año 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; y en 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.PALABRAS CLAVE: grupalidad, cualidades grupales innovadoras, grupos de tarea, innovación, cambio de actitudes, dinámica de grupo.

S'ha investigat molt tant els mecanismes neuronals bàsics de l'audició com l'organització psicològica de la percepció de la parla. Tanmateix, en ambdós temes n'hi ha una relativa escassetat en quant a modelització. Aquí describim dos treballs de modelització. Un d'ells proposa un nou mecanisme de millora de selectivitat de freqüències que explica resultats de experiments neurofisiològics investigant manifestacions de forward masking y sobretot auditory streaming en l'escorça auditiva principal (A1). El mecanisme funciona en una xarxa feed-forward amb depressió sináptica entre el tàlem y l'escorça, però mostrem que és robust a l'introducció d'una organització realista del circuit de A1, que per la seva banda explica cantitat de dades neurofisiològics. L'altre treball descriu un mecanisme candidat d'explicar la trobada en estudis psicofísics de diferències en la percepció de paraules entre bilinguës primerencs y simultànis. Simulant tasques de decisió lèxica y discriminació de fonemes, fortifiquem l'hipòtesi de que persones sovint exposades a variacions dialectals de paraules poden guardar aquestes en el seu lèxic, sense alterar representacions fonemàtiques . / Though much experimental research exists on both basic neural mechanisms of hearing and the psychological organization of language perception, there is a relative paucity of modelling work on these subjects. Here we describe two modelling efforts. One proposes a novel mechanism of frequency selectivity improvement that accounts for results of neurophysiological experiments investigating manifestations of forward masking and above all auditory streaming in the primary auditory cortex (A1). The mechanism works in a feed-forward network with depressing thalamocortical synapses, but is further showed to be robust to a realistic organization of the neural circuitry in A1, which accounts for a wealth of neurophysiological data. The other effort describes a candidate mechanism for explaining differences in word/non-word perception between early and simultaneous bilinguals found in psychophysical studies. By simulating lexical decision and phoneme discrimination tasks in an attractor neural network model, we strengthen the hypothesis that people often exposed to dialectal word variations can store these in their lexicons, without altering their phoneme representations. / Se ha investigado mucho tanto los mecanismos neuronales básicos de la audición como la organización psicológica de la percepción del habla. Sin embargo, en ambos temas hay una relativa escasez en cuanto a modelización. Aquí describimos dos trabajos de modelización. Uno propone un nuevo mecanismo de mejora de selectividad de frecuencias que explica resultados de experimentos neurofisiológicos investigando manifestaciones de forward masking y sobre todo auditory streaming en la corteza auditiva principal (A1). El mecanismo funciona en una red feed-forward con depresión sináptica entre el tálamo y la corteza, pero mostramos que es robusto a la introducción de una organización realista del circuito de A1, que a su vez explica cantidad de datos neurofisiológicos. El otro trabajo describe un mecanismo candidato de explicar el hallazgo en estudios psicofísicos de diferencias en la percepción de palabras entre bilinguës tempranos y simultáneos. Simulando tareas de decisión léxica y discriminación de fonemas, fortalecemos la hipótesis de que personas expuestas a menudo a variaciones dialectales de palabras pueden guardar éstas en su léxico, sin alterar representaciones fonémicas.

Durant l'envelliment es dónen canvis estructurals i funcionals al cervell, especialment a l'escorça prefrontal, un dels substractes anatòmics responsables del control atencional. Aquest es va mesurar emprant tècniques neuropsicològioques i neurofuncionals durant l'execució de tasques de canvi amb senyals implícites (tipus WCST). 80 subjectes majors sans es varen dividir segons la seva edat i el seu nivell de control cognitiu. El baix control cognitiu (però no l'edat) s'associà a un augment dels costos residuals de resposta, en paral.lel amb una major amplitud del component P2 davant els senyals. L'edad avançada, en conjunt amb un baix nivell de control s'associà a un increment dels costos locals de resposta durant el canvi de tasca, paral.lelament amb l'augment de les ones lentes durant la fase de senyalització. Mantenir dues tasques en memòria es més difícil per als subectes amb baix control, reflexat per una reducció en l'amplitud de les ones lentes fronto-parietals

This master thesis presents the process of designing and implementing a CNN-based architecture for image recognition included in a larger project in the field of fashion recommendation with deep learning. Concretely, the presented network aims to perform localization and segmentation tasks. Therefore, an accurate analysis of the most well-known localization and segmentation networks in the state of the art has been performed. Afterwards, a multi-task network performing RoI pixel-wise segmentation has been created. This proposal solves the detected weaknesses of the pre-existing networks in the field of application, i.e. fashion recommendation. These weaknesses are basically related with the lack of a fine-grained quality of the segmentation and problems with computational efficiency. When it comes to improve the details of the segmentation, this network proposes to work pixel- wise, i.e. performing a classification task for each of the pixels of the image. Thus, the network is more suitable to detect all the details presented in the analysed images. However, a pixel-wise task requires working in pixel resolution, which implies that the number of operations to perform is usually large. To reduce the total number of operations to perform in the network and increase the computational efficiency, this pixel-wise segmentation is only done in the meaningful regions of the image (Regions of Interest), which are also computed in the network (RoI masks). Then, after a study of the more recent deep learning libraries, the network has been successfully implemented. Finally, to prove the correct operation of the design, a set of experiments have been satisfactorily conducted. In this sense, it must be noted that the evaluation of the results obtained during testing phase with respect to the most well-known architectures is out of the scope of this thesis as the experimental conditions, especially in terms of dataset, have not been suitable for doing so. Nevertheless, the proposed network is totally prepared to perform this evaluation in the future, when the required experimental conditions are available. / Denna examensarbete presenterar processen för att designa och implementera en CNN-baserad arkitektur för bildigenkänning som ingår i ett större projekt inom moderekommendation med djup inlärning. Konkret, det presenterade nätverket syftar till att utföra lokaliseringsoch segmenteringsuppgifter. Därför har en noggrann analys av de mest kända lokaliseringsoch segmenteringsnätena utförts inom den senaste tekniken. Därefter har ett multi-task-nätverk som utför RoI pixel-wise segmentering skapats. Detta förslag löser de upptäckta svagheterna hos de befintliga näten inom tillämpningsområdet, dvs modeanbefaling. Dessa svagheter är i grund och botten relaterade till bristen på en finkornad kvalitet på segmenteringen och problem med beräkningseffektivitet. När det gäller att förbättra detaljerna i segmenteringen, föreslår detta nätverk att arbeta pixelvis, dvs att utföra en klassificeringsuppgift för var och en av bildpunkterna i bilden. Nätverket är sålunda lämpligare att detektera alla detaljer som presenteras i de analyserade bilderna. En pixelvis uppgift kräver dock att man arbetar med pixelupplösning, vilket innebär att antalet operationer som ska utföras är vanligtvis stor. För att minska det totala antalet operationer som ska utföras i nätverket och öka beräkningseffektiviteten görs denna pixelvisa segmentering endast i de meningsfulla regionerna i bilden (intressanta regioner), som också beräknas i nätverket (RoI-masker) . Sedan, efter en studie av de senaste djuplärningsbiblioteken, har nätverket framgångsrikt implementerats. Slutligen, för att bevisa korrekt funktion av konstruktionen, har en uppsättning experiment genomförts på ett tillfredsställande sätt. I detta avseende måste det noteras att utvärderingen av de resultat som uppnåtts under testfasen i förhållande till de mest kända arkitekturerna ligger utanför denna avhandling, eftersom de experimentella förhållandena, särskilt vad gäller dataset, inte har varit lämpliga För att göra det. Ändå är det föreslagna nätverket helt beredd att utföra denna utvärdering i framtiden när de nödvändiga försöksvillkoren är tillgängliga. / En aquest treball de fi de màster es presenta el disseny i la implementació d’una arquitectura pel reconeixement d’imatges fent ús de CNN. Aquesta xarxa es troba inclosa en un projecte de major envergadura en el camp de la recomanació de moda. En concret, la xarxa presentada en aquest document s’encarrega de realitzar les tasques de localització i segmentació. Després d’un estudi a consciència de les xarxes més conegudes de l’estat de l’art, s’ha dissenyat una xarxa multi-tasca encarregada de realitzar una segmentació a resolució de píxel de les regions d’interès de la imatge, les quals han sigut prèviament calculades i emmascarades. Aquesta proposta soluciona les mancances detectades en les xarxes ja existents pel que fa a la tasca de recomanació de moda. Aquestes mancances es basen en la obtenció d’una segmentació sense prou nivell de detalls i en una rellevant complexitat computacional. Pel que fa a la qualitat de la segmentació, aquesta tesi proposa treballar en resolució de píxel, classificant tots els píxels de la imatge de forma individual, per tal de poder adaptar-se a tots els detalls que puguin aparèixer a la imatge analitzada. No obstant, treballar píxel a píxel implica la realització d’una gran quantitat d’operacions. Per reduir-les, proposem fer la segmentació píxel a píxel només a les regions d’interès de la imatge. A continuació, després d’un estudi detallat de les llibreries de deep learnign més destacades, el disseny ha sigut implementat. Finalment s’han dut a terme una sèrie d’experiments per provar el correcte funcionament del disseny. En aquest sentit és important destacar que aquesta tesi no té com a objectiu avaluar el disseny respecte d’altres xarxes ja existents. La raó és que les condicions d’experimentació, sobretot pel que fa a la base de dades, no són adequades per aquesta tasca. No obstant, la xarxa està perfectament preparada per fer aquesta avaluació un cop les condicions d’experimentació així ho permetin.