NFAT5 is the main regulator of an osmoprotective gene program that is switched on by osmotic stress. Hypertonicity causes a harmful increase in the intracellular concentration of inorganic ions and NFAT5-regulated genes allow the accumulation of organic osmolytes and chaperones in order to protect the cells. However, little is known about the physiopathologic tonicity thresholds that trigger NFAT5 transcriptional activity, and which signaling pathways are involved, in primary cells. We have studied the regulation of NFAT5 transcriptional activity in several types of primary cells obtained from transgenic mice carrying the 9xNFAT-Luc reporter developed by the Molkentin laboratory. Our results indicate that NFAT5 is able to respond to pathological tonicity levels in primary cells and it requires a combination of signaling mediators, some of which are more relevant in specific cell types.

[EN] One of the defining features of a eukaryotic cell is the presence of a nuclear envelope. This allowed the physical separation between nucleus and cytoplasm, although the presence of a variable number of openings called nuclear pore complexes (NPCs) allowed a constant flow of molecules and information between the two compartments. Certain molecules passively diffuse, but others need energy and specific interactions with transporters and components of the NPC to travel between through both compartments. The messenger RNAs (mRNAs) are among the molecules selectively exported from the nucleus to the cytoplasm. The physical separation between nucleus and cytoplasm isolates the processes of transcription and translation in eukaryotic cells, allowing the cell to select core transcripts competent for export and that will lead to a functional protein in the cytoplasm. The right transcript levels in a cell, depending on the nutritional requirements, reproductive or relationship with the environment is essential for life. To this end, mechanisms regulating transcription, processing, stability, degradation, export or translation of the transcripts, are physically and spatially highly coupled in order to finely regulate the transcript levels in the cell. In Saccharomyces cerevisiae, SUS1 codes for a small protein of 11 kDa highly conserved in all eukaryotes. SUS1 is part of the SAGA transcriptional co-activator, being a submodule component involved in chromatin remodeling. In addition, SUS1 is one of the components of the TREX2 complex, wich interacts with the nuclear pore in the periphery of the nucleus and it is involved in the export of messenger RNAs. The presence of SUS1 in both complexes allows the physical and spatial coupling phenomena of transcription and export of mRNAs. In addition, SUS1 has two introns which is an unusual fact for the S. cerevisiae genome. Unlike other fungi or metazoans, the percentage of genes with introns in S. cerevisiae is very low (5%) and only 10 genes have more than one intron interrupting its coding sequence. The unusual characteristics of SUS1, the role of Sus1 coordinating processes during mRNA biogenesis and its functional conservation in higher eukaryotes, led the research conducted in this dissertation. In this work we studied in detail the biogenesis of SUS1 transcripts. We have identified different factors, acting in cis and trans that are involved in regulating the expression of SUS1 and function of the protein it encodes. On the other hand, we have studied the genetic relationship of SUS1 with components of the 5 '- 3' cytoplasmic degradation machinery and expanded the knowledge about the role of SUS1 during the biogenesis of mRNAs, not only in the nucleus but also in the cytoplasm. / [ES] Una de las características que definen a una célula eucariota es la presencia de una envoltura nuclear. Aunque este hecho permite la separación física entre núcleo y citoplasma, la presencia de un número variable de aberturas, denominadas complejos del poro nuclear (NPCs), permiten un flujo constante de moléculas e información entre ambos compartimentos. Ciertas moléculas difunden de forma pasiva, pero otras necesitan energía e interacciones específicas a través de transportadores y componentes del NPC para transitar entre ambos compartimentos. Entre las moléculas selectivamente exportadas del núcleo al citoplasma se encuentran los RNAs mensajeros (mRNAs). La separación física del núcleo y del citoplasma en eucariotas, aísla los procesos de transcripción y traducción, permitiendo a la célula seleccionar en el núcleo los transcritos competentes para ser exportados y que darán lugar a una proteína funcional en el citoplasma. Adecuar los niveles de transcritos en una célula, en función de las necesidades nutritivas, reproductivas o de relación con el entorno, es esencial para la vida. Para ello, los mecanismos encargados de regular la transcripción, el procesamiento, la estabilidad, la degradación, el exporte o la traducción de los transcritos, se encuentran altamente acoplados física y espacialmente con el fin de regular finamente los niveles de mensajeros en la célula. En el núcleo de las células de la levadura Saccharomyces cerevisiae se encuentra Sus1, una proteína de 11 kDa altamente conservada en eucariotas. Sus1 forma parte del co-activador transcripcional SAGA, siendo componente de un submódulo implicado en la desubicuitinación de la histona H2B. Además, Sus1 es uno de los componentes del complejo TREX2, que interacciona con el poro nuclear en la periferia del nucleo y está implicado en el exporte de RNAs mensajeros y en estabilidad genómica. La presencia de Sus1 en ambos complejos permite el acoplamiento físico y espacial de los fenómenos de transcripción y exporte de mRNAs. Además, el gen SUS1 posee dos intrones, siendo este un evento muy inusual en el genoma de S. cerevisiae. A diferencia de otros hongos o metazoos, el porcentaje de genes con intrones en S. cerevisiae es muy reducido (5%) y solo 10 genes poseen más de un intrón interrumpiendo su secuencia codificante. Las características peculiares del gen SUS1, el papel de la proteína que codifica coordinando procesos durante la biogénesis del mRNA y su conservación funcional en eucariotas superiores, motivó las investigaciones llevadas a cabo en esta tesis doctoral. En este trabajo hemos estudiado en detalle la biogénesis de los transcritos de SUS1. Se han identificado diferentes factores, tanto en cis como en trans, implicados en la regulación de la expresión de SUS1 y en la función de la proteína que codifica. Por otro lado, hemos estudiado la relación genética de SUS1 con componentes de la maquinaria de degradación citoplasmática 5'-3' y hemos ampliado los conocimientos respecto al papel de Sus1 durante la biogénesis de los mRNAs, no solo en el núcleo sino también en el citoplasma. / [CAT] Una de les característiques que definixen a una cèl·lula eucariota és la presència d'un embolcall nuclear. Este fet permet la separació física entre nucli i citoplasma, encara que la presència d'un nombre variable d'obertures, denominades complexos del porus nuclear (NPCs), permet un flux constant de molècules i informació entre ambdós compartiments. Certes molècules difonen de forma passiva, però altres necessiten energia i interaccions específiques amb transportadors i components del NPC per a transitar entre ambdós compartiments. Entre les molècules selectivament exportades del nucli al citoplasma es troben els RNAs missatgers (mRNAs). La separació física del nucli i del citoplasma aïlla els processos de transcripció i traducció en eucariòtes, permetent a la cèl·lula seleccionar en el nucli els transcrits competents per a ser exportats i que donaran lloc a una proteïna funcional en el citoplasma. Adequar els nivells de transcrits en una cèl·lula, en funció de les necessitats nutritives, reproductives o de relació amb l'entorn, és essencial per a la vida. Per a això, els mecanismes encarregats de regular la transcripció, el processament, l'estabilitat, la degradació, l'exportació o la traducció dels transcrits, es troben altament acoblats física i espacialment amb el fi de regular finament els nivells de missatgers en la cèl·lula. En el nucli de les cèl·lules del rent Saccharomyces cerevisiae es troba Sus1, una xicoteta proteïna d'11 kDa altament conservada en eucariotes. Sus1 forma part del coactivador transcripcional SAGA, sent component d'un submòdul implicat en la modificació de histones. A més, Sus1 és un dels components del complex TREX2, que interacciona amb l'embolall nuclear a la perriferia del nucli i està implicat en l'export de RNAs missatgers. La presència de Sus1 en ambdós complexos permet l'adaptament físic i espacial dels fenòmens de transcripció i exportació de mRNAs. A més, el gen SUS1 posseïx dos introns i este fet és inusual en el genoma de S. cerevisiae. A diferència d'altres fongs o metazous, el percentatge de gens amb introns en S. cerevisiae és molt reduït (5%) i només 10 gens posseïxen més d'un intró interrompent la seua seqüència codificant. Les característiques peculiars del gen SUS1, el paper de la proteïna que codifica coordinant processos durant la biogènesi del mRNA i la seua conservació funcional en eucariotes superiors, va motivar les investigacions dutes a terme en esta tesi doctoral. En este treball hem estudiat en detall la biogènesi dels transcrits de SUS1. S'han identificat diferents factors, tant en cis com en trans, implicats en la regulació de l'expressió de SUS1 i en la funció de la proteïna que codifica. D'altra banda, hem estudiat la relació genètica de SUS1 amb components de la maquinària de degradació citoplasmática 5'-3' i hem ampliat els coneixements respecte al paper de Sus1 durant la biogènesi dels mRNAs, no sols en el nucli sinó també al citoplasma. / Cuenca Bono, B. (2016). Identificación y caracterización de elementos reguladores de la expresión de SUS1 y nuevas funciones celulares para la proteina Sus1 en Saccharomyces cerevisiae [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62327 / TESIS

This thesis adds new data to the musical and documented heritage kept in the basílica arciprestal of the church of Santa María La Mayor de Morella (Castellón province). Such information was unknown until this research has been done. The recent findings by the author of a new bulk of scores not previously listed has changed the number of works, composers and musicians in Morella's musical archive. So, a good number of authors and new works are now included along with the music scores of composers already known. Altogether, the musical treasure of the archive has increased substantially. In the field of musicology, the building of a chronology of all musicians who have been working for the chapel of Morella's church brings information and knowledge. The new discoveries will be useful in the future to compare and complement the information about the same musicians kept in other churches, cathedrals and private archives. The additions bring to the surface data about these musicians during their time in Morella and which of them have left written works in the music's archive. With new research and discoveries of data and compositions located in other archives, it will be possible to recover and build the complete biography and works of every one of the musicians. Two figures have been closely studied in this research: the Valencian, Vicente Comas Casasayas and the Morellano, José Guimerá Sabater. Both were prominent organists in the period studied in this research representing 19th century music in Morella. In addition the selected scores that had been transcribed correspond to original musical compositions for keyboard of late 18th and middle of 19th centuries of four of the authors that appear in the chronology. Through studying these it has been possible to arrive at a number of conclusions of relevance from styling and composition procedures of the musicians' approach, to the keyboard instruments used. The research gives an idea of the forms and genres foremost in vogue and performed in the context of this church, and also more generally, as well as about skills and training of performers for whom they were written. It is hoped that the recovery of music and information about the composers can contribute to the enrichment of the history of the musical heritage of the town of Morella, the region of Valencia and the whole of Spain. It would be desirable that these works will be included in the educational programmes of music schools as well as in the concert programmes of today's musicians. / El trabajo de esta tesis aporta nuevos datos sobre una parte del patrimonio documental y musical custodiado en la basílica arciprestal de Morella, y desconocido hasta ahora. El descubrimiento reciente por parte de la autora, durante este trabajo de investigación, de un nuevo armario lleno de partituras sin catalogar ni inventariar ha variado el número total de obras y autores conservados en este archivo. En este sentido, hemos añadido autores y obras nuevas, pero también partituras de algunos autores ya inventariados y clasificados, aumentando de esta manera la riqueza musical de este archivo. La reconstrucción cronológica de todos los músicos que pasaron por la capilla de esta arciprestal aporta conocimientos nuevos, dentro del campo de la musicología, que servirán, en un futuro, para cotejarlos y completarlos con la información de los mismos músicos conservada en otras iglesias, catedrales o archivos privados. Con nuestra aportación, salen a la luz todos los datos de estos músicos en su período de estancia en la arciprestal de Morella y cuáles de ellos dejaron obras escritas para la arciprestal, que todavía se conservan en el archivo de música. De esta manera, con la aparición de nuevos datos y composiciones situados en otros templos o archivos que aporten otras investigaciones se podrá ir recuperando y reconstruyendo la biografía y obra de cada uno de ellos. Este seguimiento biográfico individual ha sido realizado en este trabajo sobre las figuras del valenciano Vicente Comas Casasayas y del morellano José Guimerá Sabater, los dos músicos organistas más importantes de todos los siglos investigados, y representativos de la música del s. XIX en Morella. Por otra parte, la música seleccionada para su transcripción corresponde a partituras inéditas para tecla de finales del s. XVIII y mediados del s. XIX de cuatro de los autores que aparecen en nuestra reconstrucción. A través de su estudio y ejecución hemos podido llegar a conclusiones relevantes desde el punto de vista del estilo y procedimientos compositivos de los autores, así como de los instrumentos de tecla utilizados, lo cual da una idea de las formas y géneros más en boga e interpretados en el contexto de nuestra arciprestal (y fuera de ella), así como de la habilidad y formación de los intérpretes a quienes iban dirigidas. Se espera que las averiguaciones aquí desveladas puedan contribuir al enriquecimiento de la historia de la música de nuestra ciudad, Comunidad Valenciana y de España; que nuestro pequeño granito de arena pueda contribuir al enriquecimiento del patrimonio musical español, y estas obras sean incluidas en las programaciones de los conservatorios y en los programas de conciertos de los intérpretes de hoy, objetivo final de cualquier tarea de recuperación musicológica. / El treball d'aquesta tesi aporta noves dades sobre una part del patrimoni documental i musical conservat a la basílica arxiprestal de Morella, i desconegut fins ara. El recent descobriment per part de l'autora, durant aquest treball d'investigació, d'un nou armari ple de partitures sense catalogar ni inventariar ha variat el nombre total d'obres i autors conservats en aquest arxiu. En aquest sentit, s'han afegit autors i peces noves, però també altres obres d'alguns autors ja inventariats i classificats, augmentant així la riquesa musical d'aquest arxiu. La reconstrucció cronològica de tots els músics que han passat per la capella d'aquesta arxiprestal aporta coneixements nous, dins del camp de la musicologia, que serviran, en un futur, per a comparar-los i completar-los amb la informació dels mateixos músics conservada en altres esglèsies, catedrals o arxius privats. Amb la nostra aportació surten a la llum totes les dades d'aquestos músics durant el seu període de permanència a l'arxiprestal de Morella, i sobre aquells que van deixar partitures a l'arxiu de música. D'aquesta manera, amb l'aparició de noves dades i composicions provenients d'altres temples o arxius que aporten altres investigacions, es podrà recuperar i reconstruir la biografia i obra de cadascun d'ells. En aquest treball, aquest seguiment biogràfic individual, s'ha realitzat sobre les figures del valencià Vicent Comas Casasayas i del morellà José Guimerá Sabater, els dos músics organistes més importants de tots els segles investigats, i representatius de la música del s. XIX a Morella. D'altra banda, la música seleccionada per a la transcripció es correspon amb partitures inèdites per a tecla de finals del s. XVIII i mitjans del s. XIX de quatre dels autors que apareixen a la reconstrucció. A través del seu estudi i interpretació s'ha pogut arribar a conclusions rellevants des del punt de vista de l'estil i procedimients compositius dels autors, així como dels instruments de tecla utilitzats, la qual cosa dóna l'idea de les formes i gèneres más en voga i interpretats en el context de la nostra arxiprestal (i fora d'ella), així com de l'habilitat i formació dels intèrprets a qui anaven dirigides. S'espera que els resultats desvetllats en aquesta investigació puguen contribuir a l'enriquement de la història de la música de la nostra ciutat, Comunitat Valenciana i d'Espanya; que el nostre petit gra d'arena puga contribuir al desenvolupament del patrimoni musical espanyol, i aquestes obres siguen incloses a les programacions dels conservatoris i en els programes dels concerts dels intèrprets d'avui, objectiu final de qualsevol tasca de recuperació musicològica. / Aguilar Gasulla, E. (2017). La música en la Basílica Arciprestal de Morella [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86287 / TESIS

[EN] Cells respond to environmental stimuli by fine tuned regulation of gene expression. In this thesis we investigate the dose dependent modulation of the genetic response upon nutrient and stress signals in yeast. A destabilized version of firefly luciferase was used in living yeast cells as a real-time reporter for gene expression. This highly sensitive and non-invasive system can be simultaneously used upon many different experimental conditions in small culture aliquots. This allows the dose-response behaviour of gene expression driven by any yeast promoter to be reported and can be used to quantify important parameters, such as the threshold, sensitivity, response time, maximal activity and synthesis rate for a given stimulus. We applied the luciferase assay to the nutrient-regulated GAL1 promoter and the stress-responsive GRE2 promoter. We find that luciferase expression driven by the GAL1 promoter responds dynamically to growing galactose concentrations, with increasing synthesis rates determined by the light increment in the initial linear phase of activation. The GAL1 gene is activated with continuously increasing synthesis rates in a well defined range of galactose concentrations, correlating with a dynamic increase of histone remodeling and subsequent association of the RNAPII complex. Dose dependent chromatin remodeling appears to be the basis for the dynamic GAL1 expression since mutants with impaired histone dynamics show severely truncated dose response profiles. In the case of the GRE2 promoter, we demonstrate that the very short-lived version of luciferase used here is an excellent tool to quantitatively describe transient transcriptional activation. The luciferase expression controlled by the GRE2 promoter responds dynamically to a gradual increase of osmotic or oxidative stress stimuli, which is mainly based on the progressive increase of the time the promoter remains active. In contrast, the GRE2 promoter operates like an off/on switch in response to increasing osmotic stress with almost constant synthesis rates and exclusively temporal regulation of histone remodeling and RNAPII occupancy. The Gal3 inducer and the Hog1 MAP kinase seem to determine the different dose response strategies at the two promoters. Our analysis reveals important differences in the way dynamic signals create dose sensitive gene expression outputs. Taken together, the luciferase assay described here is an attractive tool to rapidly and precisely determine and compare kinetic parameters of gene expression. Additionally, the function of the specific transcriptor factor Smp1 involved in the yeast osmostress response was investigated. Location analyses upon osmotic stress reveal that Smp1 associates preferentially with the whole transcribed regions (ORFs) upon stress as opposed to other transcriptional activators involved in the osmostress response. However, Smp1 seems to be important for stress-activated gene expression only in the presence of the natural induced gene and not of artificial promoter fusions. This highlights the possible role of Smp1 in regulating gene expression from ORF sequences rather than promoter regions. / [ES] Las células responden a los estímulos ambientales a través de una regulación precisa de la expresión génica. En este trabajo se investigó la modulación dosis dependiente de la expresión de genes activados en respuesta a estrés y por nutrientes. Se utilizó una versión desestabilizada de luciferasa de luciérnaga en células vivas de levadura como reportero para la detección de la expresión génica en tiempo real. Este sistema altamente sensible y no invasivo puede ser utilizado simultáneamente en diferentes condiciones experimentales a través de pequeñas alícuotas de cultivo. Esto permite la caracterización dosis-respuesta de la regulación de los promotores de levadura y puede ser utilizado para cuantificar parámetros importantes como el umbral, la sensibilidad, el tiempo de respuesta, la actividad máxima y el ratio de síntesis provocado por un determinado estímulo. Se aplicó el ensayo luciferasa al promotor GAL1 regulado por nutrientes y al promotor GRE2 activado en respuesta a estrés. Se observó que la expresión de la luciferasa activada por el promotor GAL1 responde de forma dinámica a las crecientes concentraciones de galactosa, con un incremento del ratio de síntesis determinado por el aumento de luz en la fase lineal inicial de la activación, en función de una gama de concentraciones de galactosa bien definidas. Este mecanismo de regulación depende de un aumento en la remodelación de las histonas y la consecuente asociación del complejo ARN pol II. La remodelación de la cromatina dosis dependiente parece ser la base de la expresión dinámica de GAL1, pues los mutantes relacionados con la dinámica de las histonas muestran perfiles dosis respuesta severamente afectados. En el caso del promotor GRE2, se demostró que una versión de una luciferasa desestabilizada es una herramienta excelente para describir de forma cuantitativa la activación transcipcional transitoria. La expresión de la luciferasa controlada por el promotor GRE2 responde de forma dinámica al aumento gradual de estímulo de estrés osmótico u oxidativo. La activación se observa principalmente en el incremento progresivo del tiempo en que el promotor permanece activo. Diferentemente de GAL1, el promotor GRE2 opera a través de un cambio apagado/encendido en respuesta a un aumento de estrés osmótico a través de ratios de síntesis prácticamente constantes y cuya regulación solamente depende de la remodelación de la cromatina y de la permanencia de la ARN pol II. Finalmente, se puede especular que el inductor Gal3 y la MAPK Hog1 son las moléculas determinantes para las diferentes estrategias de respuesta dinámica para los dos promotores. En este trabajo se identifican importantes diferencias en la señalización dinámica determinada por la dosis de estímulo en la expresión génica. En conjunto, el ensayo de luciferasa presentado en este trabajo puede ser una herramienta interesante para determinar y comparar de forma rápida y precisa los parámetros de la expresión génica. Adicionalmente se investigó la función del factor de transcripción Smp1 involucrado en la respuesta a osmoestrés en levadura. Un análisis de la asociación a la cromatina in vivo bajo estrés osmótico demostró que Smp1 se une preferentemente a regiones transcritas (ORFs) lo que refleja un comportamiento diferente comparando con otros activadores transcripcionales de la respuesta a estrés osmótico. Sin embargo, Smp1 parece ser importante para la expresión génica activada por estrés osmótico sólo en la presencia del gen natural inducido y no de fusiones artificiales del promotor. Esto evidencia el posible papel de Smp1 en la regulación de la expresión génica desde secuencias ORF y no en las regiones promotoras. / [CA] Les cèl·lules responen als estímuls ambientals a través d'una regulació precisa de l'expressió gènica. A aquest treball es va investigar la modulació dosi dependent de l'expressió de gens activats en resposta a estrès i per nutrients. Es va utilitzar una versió desestabilitzada de luciferasa de cuca de llum en cèl·lules vives de llevat com a reporter per a la detecció de l'expressió gènica a temps real. Aquest sistema altament sensible i no invasiu pot ser utilitzat simultàniament en diferents condicions experimentals a través de xicotetes alíquotes de cultiu. Això permet la caracterització dosi-resposta de la regulació dels promotors de llevat i pot ser utilitzat per a quantificar paràmetres importants com el llindar, la sensibilitat, el temps de resposta, l'activitat màxima i el rati de síntesi provocat per un determinat estímul. L'assaig luciferasa es va aplicar al promotor GAL1 regulat per nutrients i al promotor GRE2 activat en resposta a estrès. Es va observar que l'expressió de la luciferasa activada pel promotor GAL1 respon de forma dinàmica a les creixents concentracions de galactosa, amb un increment del rati de síntesi determinat per l'augment de llum en la fase lineal inicial de l'activació, en funció d'una gama de concentracions de galactosa ben definides. Aquest mecanisme de regulació depèn d'un augment en la remodelació de les histones i la conseqüent associació del complex ARN pol II. La remodelació de la cromatina dosi dependent sembla ser la base de l'expressió dinàmica de GAL1, ja què els mutants relacionats amb la dinàmica de les histones mostren perfils dosi-resposta severament afectats. En el cas del promotor GRE2, es va demostrar que una versió d'una luciferasa desestabilitzada és una eina excel·lent per a descriure de forma quantitativa l'activació transcripcional transitòria. L'expressió de la luciferasa controlada pel promotor GRE2 respon de forma dinàmica a l'augment gradual d'estímul d'estrès osmòtic o oxidatiu. L'activació s'observa principalment a l'increment progressiu del temps al qual el promotor roman actiu. De forma diferent de GAL1, el promotor GRE2 opera a través d'un canvi apagat/encès en resposta a un augment d'estrès osmòtic a través de ratis de síntesi pràcticament constants i als quals la seua regulació només depèn de la remodelació de la cromatina i de la permanència de l'ARN pol II. Finalment, es pot especular que l'inductor Gal3 i la MAPK Hog1 són les molècules determinants per a les diferents estratègies de resposta dinàmica per als dos promotors. A aquest treball s'identifiquen importants diferències a la senyalització dinàmica determinada per la dosi d'estímul a l'expressió gènica. En conjunt, l'assaig luciferasa presentat a aquest treball pot ser una eina interesant per a determinar i comparar de forma ràpida i precisa els paràmetres de l'expressió gènica. Addicionalment, es va investigar la funció del factor de transcripció Smp1 involucrat en la resposta a osmoestrès en llevat. Una anàlisi de l'associació a la cromatina in vivo sota l'estrès osmòtic va demostrar que Smp1 s'uneix preferentment a regions transcrites (ORFs), el qual reflecteix un comportament diferent comparant amb altres activadors transcripcionals de la resposta a estrès osmòtic. Tot i així, Smp1 sembla ser important per a l'expressió gènica activada per estrès osmòtic només en la presència del gen natural induït i no de fusions artificials del promotor. Això evidencia el possible paper de Smp1 en la regulació de l'expressió gènica des de seqüències ORF i no a les regions promotores. / Rienzo, A. (2016). Estudio de la regulación dinámica de la expresión génica en respuesta a estrés osmótico en levadura [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62160 / TESIS

[EN] If we speak about the musical life in the city of Zamora in the first half of the 20th Century, an obligatory reference is Inocencio Haedo Ganza (Santander 1878-Zamora 1956). Performer, conductor of several ensembles and composer, he left us a legacy that is worthy to recover, a work in which this doctoral dissertation is centered. Before studying his work, we contextualize it, in the first place by studying of the composer's biography, starting with his father, whose music career represented, in a way, a model to Haedo. In our contextualization we also present the history of the main music ensembles created by the musician: Banda Provincial de Zamora, Orfeón El Duero and Coral Zamora. After carrying out this general contextualization, we center us in the work itself, first by cataloging all the author's known works and arrangements.Subsequently, we analyse each original work for wind ensemble and for choir, including an individual contextualization of each composition and, in case of pieces recorded by Haedo himself conducting his Coral Zamora, a performative analysis. All of that leads us to a number of conclusions that allow us to define the style of this author's work and the circumstances in which it was created and performed, thus contributing to bring attention to a person who was one of the most important musicians in Zamora during the first half of the 20th Century. / [ES] Si hablamos de la vida musical de la ciudad de Zamora durante la primera mitad del s. XX una referencia obligada es Inocencio Haedo Ganza (Santander 1878-Zamora 1956). Intérprete, director de varias formaciones y compositor, nos dejó un legado que merecía ser recuperado, labor en la que se centra el presente trabajo de investigación. Antes de investigar su obra procedemos a contextualizarla, primero mediante un estudio de la biografía del compositor, comenzando en el precedente que supuso la figura de su padre, cuya trayectoria proporcionó, en cierto modo, el modelo que siguió la de Haedo. Dentro de esta contextualización abordamos, igualmente, la historia de las principales formaciones creadas por el músico: la Banda Provincial de Zamora, el Orfeón El Duero y la Coral Zamora. Tras llevar a cabo esta contextualización general, pasamos a centrarnos en la obra propiamente dicha, lo que hacemos primero mediante la catalogación de todas las obras originales de autor y de todos sus arreglos localizados. Posteriormente, realizamos los análisis de cada una de las obras originales para banda y para coro, incluyendo en ellos una contextualización individual de cada composición y, en el caso de piezas grabadas por el propio Haedo al frente de la Coral Zamora, un análisis de la interpretación. Todo ello nos lleva a una serie de conclusiones que nos permiten definir el estilo de la obra de este autor, así como las circunstancias en las que esta surgió y se interpretó, contribuyendo así a dar a conocer al que fue uno de los músicos más importantes de Zamora durante la primera mitad del s. XX. / [CAT] Si parlem de la vida musical de la ciutat de Zamora durant la primera meitat de s. XX una referència obligada és Inocencio Haedo Ganza (Santander 1878-Zamora 1956). Intèrpret, director de diverses formacions i compositor, ens va deixar un llegat que mereixia ser recuperat, tasca en la qual se centra el present treball de recerca. Abans d'investigar la seva obra procedim a contextualitzar, primer mitjançant un estudi de la biografia del compositor, començant en el precedent que va suposar la figura del seu pare, la trajectòria va proporcionar, en certa manera, el model que va seguir la d'Haedo. Dins d'aquesta contextualització abordem, igualment, la història de les principals formacions creades pel músic: la Banda Provincial de Zamora, l'Orfeó El Duero i la Coral Zamora. Després de dur a terme aquesta contextualització general, passem a centrar-nos en l'obra pròpiament dita, el que fem primer mitjançant la catalogació de totes les obres originals d'autor i de tots els seus arranjaments localitzats. Posteriorment, vam realitzar les anàlisis de cadascuna de les obres originals per a banda i per a cor, incloent-hi una contextualització individual de cada composició i, en el cas de peces gravades pel propi Haedo a el front de la Coral Zamora, una anàlisi de la interpretació. Tot això ens porta a una sèrie de conclusions que ens permeten definir l'estil de l'obra d'aquest autor, així com les circumstàncies en què aquesta va sorgir i es va interpretar, contribuint així a donar a conèixer a què va ser un dels músics més importants de Zamora durant la primera meitat de s. XX. / Villar Fernández, R. (2021). Inocencio Haedo Ganza, director y compositor: estudio, catalogación y análisis de su obra [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176065 / TESIS

When DNA replication is challenged, cells activate a DNA synthesis checkpoint blocking cell cycle progression until they are able to overcome the replication defects. In fission yeast, Cds1 is the effector kinase of this checkpoint, inhibiting M phase entry, stabilizing stalled replication forks and triggering transcriptional activation of S-phase genes; the molecular basis of this last effect remains largely unknown. The MBF complex controls the transcription of S-phase genes. We have purified novel interactors of the MBF complex and among them we have identified the repressor Max1. When the DNA synthesis checkpoint is activated, Max1 is phosphorylated by Cds1 resulting in the abrogation of its binding to MBF. As a consequence, MBF-dependent transcription is maintained active until cells are able to overcome this challenge. / Cuando la replicación del DNA se ve alterada, las células activan un mecanismo de control bloqueando la progresión del ciclo celular hasta que son capaces de superar el daño. En la levadura de fisión, Cds1 es la proteína kinasa efectora de dicha respuesta, mediante inhibición de la entrada en fase M, estabilización las horquillas de replicación bloqueadas, e inducción de la activación de la transcripción de los genes de fase S; siendo la base molecular de este último proceso poco conocida. El factor de transcripción MBF controla la transcripción de los genes de fase S. Hemos purificado proteínas que interaccionan con MBF, y entre ellas, hemos identificado al represor Max1. Cuando el checkpoint de síntesis de DNA es activado, Max1 es fosforilado por la kinasa Cds1, y esto se traduce en la disociación de Max1 del complejo MBF. Como consecuencia, la transcripción MBF-dependiente se mantiene activa hasta que las células son capaces de superar el daño.

El procés de regeneració permet als organismes refer parts o teixits del seu cos que han sofert algun dany. Els discs imaginals de Drosophila melanogaster, primordis larvaris de les estructures adultes, tenen capacitat de promoure processos de cicatrització i proliferació, regenerant el teixit i donant lloc a estructures adultes completament normals. Hem estudiat el perfil d’expressió de discs d’ala a 0, 24 i 72h de regeneració. Els resultats obtinguts mostren un enriquiment significatiu de l’expressió de Factors de Transcripció lligats a importants vies de senyalització com Wingless (Wg), Notch (N) i Jun N-terminal Kinasa (JNK). Mitjançant la cerca computacional de motius d’unió d’AP-1 (factor de transcripció de la via de la JNK) en els promotors dels gens amb canvis d’expressió, hem descrit els gens diana d’aquesta la via procés durant la regeneració. Entre aquests gens es troba cabut (cbt), l’expressió del qual augmenta durant les primeres 24h i disminueix a les 72h, recuperant els seus nivells basals. Hem confirmat aquests resultats per qRT-PCR i amb tècniques d’hibridació in situ, demostrant a més, que l’increment de l’expressió de cbt està associat a cèl•lules del blastema. També hem comprovat que l’expressió de cbt augmenta per sobreactivació de la via de la JNK en el disc d’ala, tal i com s’havia vist prèviament en embrió. Mitjançant la tècnica EMSA hem validat la unió in vitro de les proteïnes Jun i DFos (que formen el dímer AP-1) a la seqüència predita en el promotor del gen cbt confirmant la regulació directe de la via de la JNK. L’anàlisi de discs mutants per cbt indica que l’expressió d’aquest gen és necessària per al tancament de la ferida i proliferació durant la regeneració. Cabut (Cbt) és un factor de transcripció Zn finger de la família dels Krüpple like Factors i els seus ortòleg en vertebrats són els gens TGFβ Inducible Early Genes (TIEG). Aquest gen s’ha descrit com a modulador de les vies Dpp i JAK/STAT en el disc d’ala. Una aproximació per descriure les funcions d’un factor de transcripció com Cbt és determinar els seus gens diana. Amb aquest objectiu hem realitzat un ChIP-Seq amb un anticòs contra la proteïna Cbt. Els resultats obtinguts mostren que Cbt es troba localitzat principalment als promotors dels gens. Aquest estudi ha reportat 2060 gens diana de Cbt en el disc d’ala. Les categories funcionals GO associades a aquest grup de gens són: Regulació de la transcripció, cicle cel•lular, desenvolupament dels discs imaginals i desenvolupament neuronal. També hem trobat un enriquiment en gens lligats a vies de senyalització com la JNK, Wg i N. L’anàlisi de les seqüències de les dianes de Cbt i altres estudis publicats apunten els factors Sin3A i GAF com a possibles cofactors de Cbt. Finalment hem analitzat el paper de Cbt en la regulació de la via de N, els resultats obtinguts mostren que Cbt regula positivament la via de N promovent el creixement i la formació del marge Dorso/Ventral del disc d’ala. Per tal d’establir quins factors de transcripció s’uneixen al promotor de cbt i regulen la seva expressió, hem realitzat un cribratge a gran escala utilitzant la tècnica de Yeast-One-Hybrid, que permet descriure la unió de factors de transcripció a una seqüència concreta. Hem obtingut factors de transcripció lligats al desenvolupament neural, a la segmentació i a la resposta immune amb capacitat d’unir-se al promotor de cbt. Aquestes dades no només ens donen informació sobre la regulació de Cbt sinó que també suggereixen la seva implicació en aquests processos. En conjunt el nostre treball mostra que Cbt regula el creixement i l’homeòstasi del disc d’ala durant el desenvolupament. I que quan es produeix un dany en aquest teixit l’expressió de Cbt incrementa, de manera depenent de la via de la JNK, per garantir la restauració del teixit perdut. / Regeneration is the ability to rebuild a body part that has been damaged or amputated. Drosophila imaginal discs are able to undergo wound healing and regenerative growth after ablation. Genome-wide expression profiling of regenerating wing discs at 0, 24 and 72 hours after fragmentation have revealed a significant enrichment of transcription factors and chromatin regulators. To identify JNK target genes among the differentially expressed genes we performed a computational search of AP-1 binding sites in the promoter regions of these gens. Among them we identified cabut (cbt), the Drosophila ortholog of TGFβ Inducible Early Genes (TIEG). During regeneration cbt expression is induced between 0 and 24 and down-regulated between 24 and 72 hours, suggesting a tight and controlled mechanism of regulation. qRT-PCR and in situ hybridization experiments confirmed cbt expression changes and highlighted that cbt upregulation is associated to cells located in the blastema region. Moreover the analysis of regenerated cbt mutant discs demonstrated that cbt upregulation is required for wound healing and growth during regeneration. Cbt is a Zn finger transcription factor related to JNK and Dpp pathways, but few is known about its target genes. In order to identify Cbt target genes in development, we performed a Cbt ChIP-Seq analysis of wing discs from larvae III. This study reveal that Cbt is located mostly in the promoter regions of its target genes. We identified 2060 Cbt target genes which were related to functional categories such imaginal disc development, transcription regulation, neuron development or cell cycle. Furthermore several Cbt target genes were associated to signaling pathways like JNK, Wg or Notch (N). The analysis of cbt targets and previous reports pointed the factors GAF and Sin3A as a possible cofactors of Cbt. Finally, genetic interactions between cbt and N mutants demonstrated that Cbt regulates positively N signaling contributing to growth and Dorso/Ventral wing margin regulation. Although we have demonstrated that JNK is upstream of cbt, there is no much data available about cbt regulation in normal development. To approach this question we performed a high throughput Yeast-One-Hybrid screening that allowed us to defined factors that bind to cbt proximal promoter. The identified factors were related to immune response, neuron development and segmentation. Our results contributed to decipher cbt regulation network and suggested possible new roles for Cbt. In summary Cbt regulates growth and homeoastasis of wing disc during development. However in front of injury cbt is upregulated in a JNK dependent manner to ensure complete regeneration.

Esta tesis doctoral consiste en la caracterización de la ciclina meiótica Rem1, de Schizosaccharomyces pombe. En este trabajo se analizó, inicialmente, el patrón de transcripción y expresión de rem1 durante la meiosis observando que el pico de expresión se produce durante la meiosis I, la actividad quinasa del complejo ciclina-Cdk también coincide con la meiosis I. Seguidamente, se determinó que la transcripción del mRNA maduro de rem1 depende de Mei4 a través de las cajas FLEX del promotor de rem1. También se observó la presencia de un RNA "antisense" que se transcribe durante las primeras horas de la meiosis. A continuación, se estudió la función de Rem1 durante la meiosis determinando una función de esta ciclina en la meiosis I. Se observó la toxicidad de Rem1 expresado durante el ciclo mitótico. Posteriormente, se analizaron posibles interacciones genéticas con otras ciclinas meióticas detectando que Rem1 tiene una función redundante con Cig2 durante la fase S meiótica. También se determinó la necesaria presencia de rem1 para conseguir unos niveles de recombinación meiótica intragénica normales, mientras que se requiere para la recombinación intergénica. / The main goal of this doctoral thesis is the characterization of the meiotic cyclin Rem1, in Schizosaccharomyces pombe. First of all we analized the transcription and expresion profiles of rem1 during meiosis. We observed the maximum of expresion during meiosi I and the kinase activity of the complex cyclin-Cdk had exactly the same profile. Then, we analized the transcription profile of the mature mRNA of rem1, showing that this transcription depends on Mei4 through the FLEX boxes which are loclized in the rem1 promoter. An antisense RNA was also detected at the begining of the meiosis. We next diceded to study the function of this cyclin. Firstly we observed that overexpression of Rem1 is toxic for the cell during mitotic cell growth. Moreover, a function for Rem1 was observed during meiosis I. Rem1 is also required in order to obtain normal levels of meiotic intragenic recombination, but it is not necesary for the intergenic recombination. Finally, we could detect a genetic interaction betwen Rem1 and the meiotic S phase cyclin, Cig2.

In Schizosaccharomyces pombe, the MAPK pathway Sty1 is activated upon several stress situations, like osmotic and oxidative stress, stationary phase, UV radiation or heat shock. Since the modulation of gene expression is one of the main outputs of this response, we focused this Thesis work on the charactherization of the transcription regulation by the activation of the Sty1 pathway and through the transcription factors Atf1 and Pcr1. Moreover, we extend our field of interest investigating how stress–related chromatin remodelers are affecting the stress defence transcription of the cells. / En Schizosaccharomyces pombe, la vía de la MAPK Sty1 es activada ante diferentes situaciones de estrés, como son el estrés oxidativo u osmótico, fase estacionaria, radiación UV o choque de calor. Al ser la modulación de la expresión génica uno de los más importantes objetivos de esta respuesta, hemos focalizado el trabajo de esta Tesis doctoral en la caracterización de la regulación transcripcional mediada por la activación de la ruta de Sty1 y los factores de transcripción Atf1 y Pcr1. Además, hemos ampliado nuestra área de interés investigando el papel de remodeladores de cromatina relacionados con la respuesta a estrés y cómo a participan en la transcripción estrés-dependiente.

[EN] Pelargonium line pattern virus (PLPV) is one of the most frequent viral agents in geranium. It's an icosahedral virus, with a monopartite, positive-sense, single-stranded RNA genome, lacking a cap structure at the 5' end and poly(A) tail at its 3' end. Its genomic RNA (gRNA) contains five genes that encode two proteins involved in replication, two proteins involved in movement, (MP1 and MP2), and a coat protein (CP) that also acts as viral suppressor of RNA silencing. The first two genes are translated from the gRNA whereas the remaining three are translated from the single subgenomic RNA (sgRNA) that the virus produces during infection. The PLPV belongs to the family Tombusviridae and presents unique characteristics such as: i) production of a sole sgRNA that is structural and functionally tricistronic, ii) presence of a non-AUG start codon (CUG or GUG) initiating the MP2 ORF, iii) absence of AUG codons in any frame between the AUG initiation codons of MP1 and CP genes, and iv) sequence-based phylogenetic clustering of all encoded proteins in separate clades from those of other family members. In this doctoral thesis we have tried, on the one hand, to further study the regulation of PLPV gene expression and, on the other hand, to obtain information on degradation processes to which its genome is subjected, particularly on those related to the mechanism of RNA silencing. The first objective in this work was to determine the mechanism and the viral RNA elements involved in the generation of the sgRNA of PLPV. An RNA-RNA interaction involving distant segments of the gRNA of plus polarity has been identified. Such long-range interaction seems to act in cis and specifically mediates the production of the negative strand of the sgRNA, a type of molecule easily detectable in infected tissue. These results together with the possibility of uncoupling the synthesis of negative and positive strands of the sgRNA and with the observation of sequence similarity between the 5' ends of the gRNA and the sgRNA (with promoter function in their complementary strands), suggest that PLPV follows a model of premature termination for the formation of its unique sgRNA. The second objective of this work was to identify the elements of the viral genome that are involved in its translation through a cap-independent mechanism. Transfection of N. benthamiana protoplasts with PLPV-based reporter constructs has allowed us to corroborate the functionality of the CITE in the context of both the gRNA and the sgRNA. Additionally, it has been shown that this element establishes a long-distance RNA-RNA interaction with the 5'-region of the corresponding RNA which is essential for its activity. Moreover, data that support the relevance of the CITE during the infectious cycle of the virus have been obtained. Finally, in order to gain information on the role of PLPV as inducer and target of RNA silencing that the plant triggers as a defense against the virus, we have characterized the viral small RNAs (vsRNAs) present in PLPV-infected N. benthamiana plants. High-throughput sequencing, computational analysis and molecular hybridization assays have shown that: i) vsRNAs of the PLPV accumulate in extraordinarily high proportions in infected tissue, ii) 21 and 22 nt vsRNAs are the most frequent ones, iii) the vsRNAs of positive and negative polarities are in similar proportions, and, iv) there is variability in the vsRNAs 5'-proximal nucleotide. These results have provided clues on the viral molecules that must act as substrates for the formation of the vsRNAs and, also, about the components of the silencing machinery of the host that are likely involved in the response against the virus. / [ES] El virus del arabesco del Pelargonium (PLPV) es uno de los agentes virales más frecuentes en geranio. Se trata de un virus icosaédrico, con un genoma monopartito de RNA de simple cadena y de polaridad positiva que carece de estructura cap en su extremo 5' y de cola poli(A) en su extremo 3'. Su RNA genómico (gRNA) contiene 5 genes que codifican dos proteínas implicadas en replicación, dos proteínas implicadas en movimiento, (MP1 y MP2), y una proteína de cubierta (CP) que funciona además como supresor del silenciamiento por RNA. Las dos primeras se traducen a partir del gRNA y las tres restantes lo hacen a partir de un único RNA subgenómico (sgRNA) que el virus produce en el curso de la infección. El PLPV pertenece a la familia Tombusviridae y presenta características peculiares como son: a) la generación de un solo sgRNA estructural y funcionalmente tricistrónico, b) la presencia de un codón de iniciación no canónico (CUG o GUG) en el gen de la MP2, c) la ausencia de codones AUG en cualquier pauta de lectura entre los codones de inicio AUG de los genes MP1 y CP, y d) la agrupación filogenética en un clado separado de otros miembros de la familia Tombusviridae. En esta tesis se ha pretendido, por una parte, profundizar en el estudio de las estrategias de regulación de la expresión génica del PLPV y, por otra, recabar información sobre los procesos de degradación a los que se encuentra sometido su genoma, particularmente sobre aquellos relacionados con el mecanismo de silenciamiento por RNA. El primer objetivo abordado en este trabajo ha sido determinar el mecanismo y los elementos del RNA viral implicados en la generación del sgRNA del PLPV. Se ha identificado una interacción entre segmentos alejados del gRNA de polaridad positiva, que actúa en cis y que media la producción de la cadena negativa del sgRNA, un tipo de molécula fácilmente detectable en tejido infectado. Estos resultados junto con la posibilidad de desacoplar la síntesis de cadenas negativas y positivas del sgRNA y con la observación de similitud de secuencia entre el extremo 5' del gRNA y del sgRNA (con una función promotora en las cadenas complementarias), sugieren que el PLPV sigue un modelo de terminación prematura para la formación de su único sgRNA. El segundo objetivo de este trabajo ha sido identificar los elementos del genoma viral que están implicados en su traducción a través de un mecanismo independiente de cap. Mediante trasfección de protoplastos de N. benthamiana con construcciones delatoras, se ha corroborado la presencia de un estimulador traduccional (CITE) tanto en el contexto del gRNA como del sgRNA. Adicionalmente, se ha constatado que este elemento establece una interacción RNA-RNA a larga distancia con la región 5' del RNA correspondiente que es esencial para su actividad. Asimismo, se han obtenido datos que apoyan la relevancia del CITE durante el ciclo infeccioso del virus. Por último, para intentar recabar información sobre el papel del PLPV como inductor y diana de mecanismos de silenciamiento por RNA disparados por la planta como defensa frente al virus, se han caracterizado los pequeños RNAs virales (vsRNAs) presentes en plantas de N. benthamiana infectadas. Mediante secuenciación masiva, análisis computacionales e hibridación molecular, se ha podido determinar que: a) los vsRNAs del PLPV se acumulan en proporciones extraordinariamente elevadas en tejido infectado, b) los vsRNAs de 21 y 22 nt son los mayoritarios, c) los vsRNAs de polaridad positiva y negativa están en proporciones similares, y d) existe variabilidad en el nucleótido 5'-proximal de los vsRNAs. Estos resultados han permitido obtener pistas acerca de las moléculas virales que deben actuar cómo sustratos para la formación de los vsRNAs y, también, acerca de los componentes de la maquinaria de silenciamiento del huésped que deben participar en la respuesta del mismo frente al virus. / [CAT] El virus de l'arabesc del Pelargonium (PLPV) és un dels agents virals més freqüents en gerani. Es tracta d'un virus icosaèdric, amb un genoma monopartit de RNA de simple cadena i de polaritat positiva que manca d'estructura cap en el seu extrem 5', i de cua poli(A) en el seu extrem 3'. La seua RNA genòmic (gRNA) conté 5 gens que codifiquen dues proteïnes implicades en replicació, dues proteïnes implicades en moviment, (MP1 i MP2), i una proteïna de coberta (CP) que funciona a més com supresor del silenciamiento per RNA. Les dues primeres es tradueixen a partir del gRNA i les tres restants ho fan a partir d'un únic RNA subgenómico (sgRNA) que el virus produeix en el curs de la infecció. El PLPV pertany a la família Tombusviridae, i presenta característiques peculiars com són: a) la generació d'un sol sgRNA estructural i funcionalment tricistrònic, b) la presència d'un codó d'iniciació no canònic (CUG o GUG) en el gen de la MP2, c) l'absència de codons AUG en qualsevol pauta de lectura entre els codons d'inici AUG dels gens MP1 i CP, i d) l'agrupació filogenètica en un clade separat d'altres membres de la família Tombusviridae. En aquesta tesi s'ha pretès, d'una banda, aprofundir en l'estudi de les estratègies de regulació de l'expressió gènica del PLPV i, per una altra, recopilar informació sobre els processos de degradació als quals es troba sotmès el seu genoma, particularment sobre aquells relacionats amb el mecanisme de silenciament per RNA. El primer objectiu abordat en aquest treball ha sigut determinar el mecanisme i els elements del RNA viral implicats en la generació del sgRNA del PLPV. S'ha identificat una interacció entre segments allunyats del gRNA de polaritat positiva, que actua en cis i que intervé en la producció de la cadena negativa del sgRNA, un tipus de molècula fàcilment detectable en teixit infectat. Aquests resultats juntament amb la possibilitat de desacoblar la síntesi de cadenes negatives i positives del sgRNA i amb l'observació de similitud de seqüència entre l'extrem 5' del gRNA i del sgRNA (amb una funció promotora en les cadenes complementàries), suggereixen que el PLPV segueix un model de terminació prematura per a la formació del seu únic sgRNA. El segon objectiu d'aquest treball ha sigut identificar els elements del genoma viral que estan implicats en la seua traducció a través d'un mecanisme independent de cap. Mitjançant trasfección de protoplastos de N. benthamiana amb construccions delatores, s'ha corroborat la presència d'un estimulador traduccional (CITE) tant en el context del gRNA com del sgRNA. Addicionalment, s'ha constatat que aquest element estableix una interacció RNA-RNA a llarga distància amb la regió 5' del RNA corresponent que és essencial per a la seua activitat. Així mateix, s'han obtingut dades que recolzen la rellevància del CITE durant el cicle infecciós del virus. Finalment, per intentar recopilar informació sobre el paper del PLPV com inductor i diana de mecanismes de silenciament per RNA disparats per la planta com a defensa davant del virus, s'han caracteritzat els xicotets RNAs virals (vsRNAs) presents en plantes de N. benthamiana infectades. Mitjançant seqüenciació massiva, anàlisis computacionals i hibridació molecular, s'ha pogut determinar que: a) els vsRNAs del PLPV s'acumulen en proporcions extraordinàriament elevades en teixit infectat, b) els vsRNAs de 21 i 22 nt són els majoritaris, c) els vsRNAs de polaritat positiva i negativa estan en proporcions similars, i d) existeix variabilitat en el nucleòtid 5'-proximal dels vsRNAs. Aquests resultats han permès obtenir pistes sobre les molècules virals que han d'actuar com substrats per a la formació dels vsRNAs i, també, sobre els components de la maquinària de silenciament de l'hoste que han de participar en la resposta del mateix enfront del virus. / Blanco Pérez, M. (2016). Análisis de procesos de transcripción, traducción y degradación del virus del arabesco del Pelargonium [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63452 / TESIS