Tant els professionals de la pràctica com els investigadors troben diverses dificultats per mesurar l'efectivitat de la formació contínua amb precisió, i la majoria de vegades no són capaços de determinar si una acció formativa ha estat transferida al lloc de treball, produint millores en l'actuació professional de les persones participants en la formació.Els models actuals d'avaluació de la formació contínua han emergit recentment, prenent com a punt d'inici el clàssic Kirkpatrick i els seu Model d'Avaluació dels Quatre Nivells, el qual es basa en l'avaluació de "la reacció", "l'aprenentatge", "el comportament" i "els resultats" (Kirkpatrick, 1999). Alguns investigadors han intentat oferir reelaboracions, actualitzacions i modificacions del model de Kirkpatrick (Brinkerhoff, 1991; Kaufman i Keller, 1994; Phillips, 1997; Pineda, 2002; Swanson, 1996). D'altra banda, altres investigadors han observat que cal trobar noves aproximacions i alternatives (Abernathy, 1999; Kraiger, 2002; Preskill i Torres, 1999). No obstant, tot i que en tots els models "la transferència" és un dels nivells d'avaluació clau, les diverses propostes són encara excessivament àmplies i necessiten ser definides.El valor de l'avaluació de la transferència resideix en mesurar l'èxit de la formació en l'assoliment dels resultats esperats en el lloc de treball i en identificar quins factors han facilitat o obstaculitzat aquest procés. Per un costat, l'avaluació dels resultats de la transferència fa relació a la mesura de l'aplicació de l'aprenentatge adquirit en la formació al lloc de treball. Diversos estudis han subratllat la necessitat de crear sistemes d'avaluació que siguin vàlids, fiables i viables operativament per tal d'avaluar esmentats resultats de la transferència (Bell i Kerr, 1987; Cronshaw i Alexander, 1991; Kraiger, McLinden i Casper, 2004; Lawson, 1993, 1994; Phillips, 1997, 1999; Yadapadithaya i Steward, 2003), però només alguns d'aquests han dut a terme aquestes avaluacions i només al voltant de la meitat de les accions formatives són avaluades a partir d'objectius comportamentals (Sims, 1993: 591; Swanson i Holton, 2001, 364).Per un altre costat, l'avaluació dels factors que afecten la transferència té relació amb la identificació i l'avaluació dels aspectes que han afectat positiva o negativament l'èxit de l'aplicació de la formació. Noe (1986), i Baldwin i Ford (1988) són probablement els autors clàssics que més han desenvolupat conceptualment aquests factors. Al 2000, Holton, Bates i Ruona van desenvolupar l'única eina psicomètrica validada mundialment per a mesurar els factors que afecten la millora de l'actuació professional com a resultat de la participació en formació: el LTSI (Learning Transfer System Inventory). En aquesta Tesi, presentem els resultats d'una recerca realitzada per avaluar la transferència de la formació contínua per a directius/ves. Varem dissenyar un model per avaluar la transferència basat en la identificació de canvis en el comportament dels participants desprès de la formació i en descobrir millores en la seva actuació professional, junt amb l'anàlisi del context de transferència i dels factors que podien haver afectat els resultats. Utilitzant enquestes pre/post-formació per a participants i pels seus superiors, varem constatar que les accions formatives avaluades havien estat transferides al lloc de treball amb èxit, i que havien estat envoltades per un clima de suport a la transferència. Igualment, varem aprendre que la creació i la implementació d'un sistema d'avaluació de la transferència que sigui exhaustiu i rigorós requereix de la inversió de molts recursos, la qual cosa ens va portar a realitzar propostes per a millorar el model creat i per a utilitzar altres alternatives. / Both practitioners and researchers find several difficulties in order to measure training effectiveness in precise terms, and most of the times are not able to determinate whether a training program has been transferred to the work, producing improvements into trainees' performance. The current training evaluation models have emerged recently, with the starting point being input from the classical Kirkpatrick and his Four Levels of Evaluation Model, which is based in "reaction", "learning", "behavior" and "results" evaluation (Kirkpatrick, 1999). Some researchers have attempted to offer elaborations, updates and variations of Kirkpatrick's model (Brinkerhoff, 1991; Kaufman and Keller, 1994; Phillips, 1997; Pineda, 2002; Swanson, 1996). Moreover, other researchers have observed that new approaches and alternatives are needed (Abernathy, 1999; Kraiger, 2002; Preskill and Torres, 1999). Nevertheless, despite in all the models "transfer" forms one of the key levels of evaluation, their proposals are still broad and need to be defined.The value of transfer evaluation lies in measuring the training success in achieving the expected results in the work, and identifying what factors have facilitated or impeded this process. On the one hand, the evaluation of the results of transfer relates to the measurement of the implementation of the learning acquired through training in the job. Several studies have underlined the perceived need to create valid, reliable, and operationally viable measures to evaluate transfer results (Bell and Kerr, 1987; Cronshaw and Alexander, 1991; Kraiger, McLinden and Casper, 2004; Lawson, 1993, 1994; Phillips, 1997, 1999; Yadapadithaya and Steward, 2003), but only some of them have carried out those measures and only about half of the training programs are evaluated for objective performance outcomes (Sims, 1993: 591; Swanson and Holton, 2001, 364).On the other hand, the evaluation of factors affecting transfer relates to the identification and assessment of aspects which have positively or negatively affected the success of transfer. Noe (1986), and Baldwin and Ford (1988) are probably the classical authors who have most conceptually developed these factors. In 2000, Holton, Bates and Ruona developed the only worldwide validated psychometric assessment tool to measure the factors identified as affecting the improvement of professional performance as a result of training: the LTSI (Learning Transfer System Inventory). In this dissertation, we present the results of a research carried out in order to evaluate transfer in training for managers and leaders. We designed a model for transfer evaluation based on the identification of changes in the behavior of participants after training and in discovering improvements in their professional performance, altogether with the analysis of the transfer context and the factors that could affect the results. Using pre/post-training surveys to trainees and their supervisors, we realized that the training program had been transferred to the work successfully, and that it had been surrounded by a supportive transfer climate. However, we learned that the creation and implementation of an exhaustive and rigorous training transfer evaluation system needed a huge amount of sources, which brought us to make proposals to improve the model created and use other alternatives.

El treball de tesi es troba agrupat en 5 capítols a part de la introducció. El títol del treball fa referència a l'"entorn" i com s'acobla amb el moviment de l'àtom(s) d'hidrogen, ja sigui en reaccions de transferència o d'eliminació. Per "entorn" s'entendrà en aquest treball qualsevol conjunt de coordenades a part de les que descriuen explícitament el moviment dels àtoms més lleugers. Al llarg dels diversos capítols de la tesi s'anirà explorant, entre d'altres qüestions, l'efecte que exerceix aquest entorn sobre l'evolució dels graus de llibertat amb massa lleugera associada, intentant d'esbrinar-ne els detalls mecanístics. En la realització dels diferents estudis s'empraran diverses metodologies dinàmiques, les més adequades en cada situació. Concretament, s'estudiaran dos processos de transferència protònica intramolecular fotoinduïda. El primer d'ells, l'estudi de l'acoblament entre la rotació del grup metil i la transferència protònica a la molècula de 5metiltropolona (capítol 2), es basa en una resolució exacta de l'equació d'Schrödinger nuclear independent del temps per a un model del sistema. D'aquesta manera es pretén obtenir informació detallada dels estats vibracionals de més baixa energia sobre la superfície d'energia potencial corresponent a l'estat electrònic excitat singlet de més baixa energia. Aquesta informació ens ajudarà a entendre la relació existent entre el procés de transferència protònica i el procés de rotació interna del grup metil. El problema nuclear es solucionarà numèricament utilitzant una representació discreta (DVR). També s'estudiarà la transferència protònica intramolecular en estat excitat a la molècula de 2-(2fi-hidroxifenil)-4-metiloxazole (HPMO) (capítol 3), i el paper que hi juguen diferents fases condensades, concretament dos dissolvents i una cavitat proteica. Per a aquest estudi s'emprarà dinàmica clàssica i un potencial electrònic de tipus Empirical Valence Bond (EVB). L'objectiu de l'estudi és la simulació en temps real de l'evolució del sistema immediatament després de la fotoexitació. La metodologia seleccionada, tant la dinàmica com la descripció del potencial, ens permetran simular les fases condensades explícitament, i obtenir propietats de forma estadística per a col.lectius de sistemes. En els capítols 4 i 5 es tractaran transferències protòniques intermoleculars. En el capítol 4 es planteja un estudi a nivell purament electrònic de la transferència protònica intermolecular del cromòfor de la Green Fluorescent Protein (GFP) cap a una molècula d'aigua. L'objectiu, més enllà del text d'aquesta tesi, és la simulació de la proton-wire que opera a l'interior d'aquesta proteïna. Aquesta proton-wire s'activa en ser fotoexcitat el cromòfor. Degut a la manca de dades prou detallades a la literatura sobre la transferència protònica del cromòfor en qüestió, plantejarem un estudi electrònic a un nivell de càlcul elevat que guiï futures prospeccions en models més complexos. Per altra banda, la proton-wire més estudiada fins ara a diversos nivells d'aproximació és la formada per una cadena d'aigües, i que es troba de forma natural en proteïnes tubulars transmembrana. Al capítol 5 ens plantejarem l'estudi d'aquest sistema a partir de la construcció d'un model que contingui els àtoms essencials en el procés de transferència m«ultiple, protons, i oxígens donadors i acceptors. Aquest sistema serà tractat a nivell de dinàmica quàntica solucionant l'equació d'Schrödinger dependent del temps, i seguint l'evolució temporal del sistema. Degut a la dimensionalitat del model ja no serà possible una solució quàntica exacta, de manera que emprarem el mètode Multi Configurational Time Dependent Hartree (MCTDH), variacionalment convergent a un tractament exacte, i extremadament més eficient. L'objectiu principal del treball, donat que tant els protons com els oxígens es tracten quànticament a la dinàmica, és establir la relació entre ambdós conjunts de graus de llibertat, i fins a quin punt són possibles certes particions arbitràries de la funció d'ona entre graus de llibertat lleugers i pesants que són assumides implícitament en aproximacions dinàmiques quàntiques-clàssiques. Aquest treball servirà també com a exploració dinàmica prèvia del tipus de model que es pretén utilitzar en l'estudi de la proton-wire a la GFP i que es troba fora del domini d'aquesta tesi. El capítol 6 fa referència a l'estudi de la fotoeliminació d'hidrogen molecular en dos complexos dihidrur de ruteni. L'objectiu principal serà comparar ambdós complexos entre ells i oferir una visió teòrica dels resultats disponibles experimentalment a partir d'un coneixement detallat dels mecanismes que operen. Els resultats experimentals indiquen temps de reacció en l'escala dels centenars de femtosegons. Per dur a terme aquest estudi s'emprarà un model bidimensional del potencial amb dues coordenades per descriure la posició relativa dels dos hidrògens i la seva distància amb el metall. El sistema es tractarà mitjanücant la resolució de l'equació d'Schrödinger nuclear dependent del temps, amb una representació de tipus split operator de l'operador d'evolució temporal i la utilització de l'algorisme Fast Fourier Transform (FFT) per realitzar els canvis de representació entre posicions i moments.

In the early 1970 fs, R. Coifman and G. Weiss, generalizing the techniques introduced by A. Calderon, developed a method for transferring abstract convolution type operators, defined on general topological groups, and their respective bounds, to the so called gtransferred operators h, which are operators defined on general measure spaces. To be specific, if G is a topological group and R_x is a representation of G on some Banach space B and K is a convolution operator on G given by Kf= çk(x-y) f(y) dywith k an L^1 function, the transferred operator T is defined by letting Tf= çk(x-y) R_xf(y) dy.Transfer methods deal with the study of the preservation of properties of K that are still valid for T, mostly focusing on the preservation of boundedness on Lebesgue spaces Lp. These methods has been applied to several problems in Mathematical Analysis, and especially to the problem of restrict Fourier multipliers to closed subgroups. These techniques have been extended by other authors as N. Asmar, E. Berkson and A. Gillespie, among many others. It is worth noting however, that these prior developments have always been focused on inequalities for operators on Lebesgue spaces Lp.In this thesis there are developed several transference techniques for quasi-Banach spaces more general than Lebesgue spaces Lp, as Lorentz spaces Lp, q, Orlicz-Lorentz, Lorentz-Zygmund spaces as well as for weighted Lebesgue spaces Lp(w). The most significant applications are obtained in the field of restriction of Fourier multipliers for rearrangement invariant spaces and weighted Lebesgue spaces Lp(w). Specifically, we get generalizations of the results obtained by K. De Leeuw for Fourier multipliers. There are also developed similar techniques in the context of multilinear operators of convolution type, where the basic example is the bilinear Hilbert transform, as well as for modular inequalities and inequalities arising in extrapolation

La tesi s’inicia fent una presentació del comportament dels llits estabilitzats magnèticament i de les seves aplicacions, així com de les limitacions que tenen degut a les pèrdues de les propietats magnètiques en certes condicions.A continuació, es proposa un model matemàtic dels llits fluïditzats estabilitzats magnèticament, basat en la distribució que segueixen les partícules amb les línies del camp. L’estabilització magnètica també s’ha aplicat a llits fluïditzats amb barreges de partícules magnètiques i no magnètiques. S’ha estudiat el comportament d’aquests sistemes, així com la influència de la fracció màssica de material magnètic en el retard en l’aparició del bombolleig. Els resultats obtinguts mostren que l’estabilització magnètica pot aplicar-se no solament a la fluïdització de partícules magnetitzables sinó també a partícules no magnetitzables, si una certa fracció de material magnètic és present en el llit. Es proposen diferents correlacions per al càlcul de la velocitat de transició en funció de les propietats del sistema gas-sòlid i les condicions d’operació.També s’estudia l’efecte del camp magnètic sobre el comportament tèrmic dels llits fluïditzats de partícules magnètiques escalfats amb una superfície calefactora introduïda dins el llit. S’ha determinat la distribució axial i radial de temperatures en el llit. A partir dels resultats experimentals, s’ha desenvolupat un model que permet el càlcul de la conductivitat tèrmica efectiva del llit. A més, mitjançant l’aplicació de l’analogia de Chilton i Colburn a les dades experimentals obtingudes, s’han proposat diferents correlacions per a l’estimació del coeficient de transferència de calor en llits estabilitzats i semi estabilitzats.Finalment, s’ha estudiat experimentalment, mitjançant l’assecament d’aire humit en llits formats per barreges d’alúmina-acer, la transferència de matèria en llits estabilitzats i semi estabilitzats. S’han emprat dos paràmetres, eficiència del llit i factor de eficiència, per comparar el comportament dels diferents tipus de llits. La precisió del model teòric desenvolupat s’ha provat amb els resultats experimentals obtinguts. Els models corresponents als llits fluïditzats clàssics no presenten un bon ajust amb les dades experimentals; ara bé, quan aquests models són modificats tenint en compte l’efecte del camp magnètic, l’ajust amb les dades és molt millor. / First, in this thesis, the behaviour of the magnetically stabilized fluidized bed is presented, as well as its applications; the limitations due to the loss of magnetic properties in certain conditions are also considered.Later, a mathematical model of the magnetically stabilized fluidized bed, based on the arrangement of particles following field lines is proposed. Magnetic stabilization has also been applied to fluidized beds with mixture of magnetisable and non-magnetisable particles. The behaviour of these systems is studied, as well as the influence of the magnetic material mass fraction on the delay of bubbling. The results obtained show that the magnetic stabilization can be applied not only to the fluidization of magnetisable materials but also to non-magnetisable particles, if a certain fraction of magnetisable material is present. Correlations are proposed to calculate the transition velocity as a function of gas-solid properties and operating conditions.Also, the effect of the magnetic field on the thermal behaviour of a fluidized bed of magnetisable particles with an immersed heating surface has been studied. The temperature distribution inside the bed has been determined, both in the radial and axial directions. A model has been developed which allows calculation of the effective thermal conductivity of the bed from experimental data. In addition, by means of the application of the Chilton and Colburn analogy to the experimental data obtained, different correlations for the estimation of the heat transfer coefficient in stabilized and semi-stabilized beds have been proposed.Finally, the mass transfer in magnetically stabilized and semi-stabilized beds has been studied experimentally using the drying of moist air in beds of alumina-steel mixtures. Two parameters, bed efficiency and efficiency factor have been used to compare the behaviour of the different beds. The accuracy of the theoretical model developed has been tested using the results obtained. The models corresponding to the classical fluidized bed do not agree with experimental data; however, when these models are modified to take into account the effect of magnetic stabilization, the accuracy is much better.

L'objectiu principal d'aquesta tesi es l'estudi de la transferència d'energia per radiació. Per aquest motiu, s'ha estudiat la fenomenologia bàsica de la transferencia de calor per radiació. Tenint en compte el tipus d'equació que descriu aquesta transferència d'energia, aquesta tesi esta encarada als metodes numèrics que ens permetran incorporar la radiació en els nostres càlculs. Donat que aquest és el primer treball d'aquestes característiques en el grup de recerca CTTC ("Centre Tecnològic de Transferència de Calor"), està limitat a geometries senzilles, cartesianes i cilíndriques. En el capítol 1 s'exposa una breu introducció a la transferència d'energia per radiació, i una explicació de les equacions que la governen. Es tracta de l'equació del transport radiatiu, formulada en termes dels coeficients d'absorció i de dispersió, i l'equació de l'energia. També s'indica quan cal tenir en compte aquest fenòmen, i a més a més, es defineixen totes les magnituds i conceptes que s'han utilitzat en aquesta tesi. També es dóna una breu descripció d'algunes simplificacions que es poden fer a les equacions governants. El mètode de les radiositats s'explica en el capítol 2. També s'hi descriu un procediment numèric que permet calcular els factors de vista en geometries amb simetria cilíndrica, i es presenten resultats obtinguts amb el mètode descrit. Tot i que aquest capítol està una mica deslligat de la resta de la tesi, l'algoritme ideat per tractar geometries tridimensionals amb un temps computacional molt proper al de geometries bidimensionals, sense un increment de memòria apreciable, dóna uns resultats prou bons com per formar part de la tesi. El mètode de les ordenades discretes (DOM) es detalla en el capítol 3. L'aspecte més important d'aquest mètode es l'elecció del conjunt d'ordenades per integrar l'equació del transport radiatiu. S'enumeren quines propietats han d'acomplir aquests conjunts. S'hi explica amb detall la discretització de la equació del transport radiatiu, tant en coordenades cartesianes com en cilíndriques. Es presenten també alguns resultats ilustratius obtinguts amb aquest mètode. En el moment en que es vol resoldre un problema real, cal tenir present que el coeficients d'absorció pot dependre bruscament de la longitud d'ona de la radiació. En aquesta tesi s'ha considerat aquesta dependència amb especial interés, en el capítol 4. Aquest interès ha motivat una recerca bibliogràfica sobre la modelització aquesta forta dependència espectral del coeficient d'absorció. Aquesta recerca s'ha dirigit també a l'estudi dels diferents models numèrics existents capaços d'abordar-la, i de resoldre la equació del transport radiatiu en aquestes condicions. Es descriuen diversos mètodes, i, d'aquests, se n'han implementat dos: el mètode de la suma ponderada de gasos grisos (WSGG), i el mètode de la suma de gasos grisos ponderada per línies espectrals (SLW). S'hi presenten també resultats ilustratius.S'han realitzat multitud de proves en el codi numèric resultant de l'elaboració d'aquesta tesi. Tenint en compte els resultats obtinguts, es pot dir que els objectius proposats a l'inici de la tesi s'han acomplert. Com a demostració de la utilitat del codi resultant, aquest ha estat integrat en un codi de proposit general (DPC), resultat del treball de molts investigadors en els darrers anys. Aquesta esmentada integració permet la resolució de problemes combinats de transferència de calor, analitzats en els capítols 5 i 6, on la radiació s'acobla amb la transferència de calor per convecció. La influència de la radiació en la transferència total de calor s'estudia en el capítol 5, publicat a la International Journal of Heat and Mass Transfer, volum 47 (núm. 2), pàg. 257-269, 2004. En el capítol 6, s'analitza l'efecte d'alguns paràmetres del mètode SLW en un problema combinat de transferència de calor. Aquest capítol s'ha enviat a la revista Journal of Quantitative Spectroscopy and Radiative Transfer, per què en consideri la publicació. / The main objective of the present thesis is to study the energy transfer by means of radiation. Therefore, the basic phenomenology of radiative heat transfer has been studied. However, considering the nature of the equation that describes such energy transfer, this work is focussed on the numerical methods which will allow us to take radiation into account, for both transparent and participating media. Being this the first effort within the CTTC ("Centre Tecnològic de Transferència de Calor") research group on this subject, it is limited to simple cartesian and cylindrical geometries.For this purpose, chapter 1 contains an introduction to radiative energy transfer and the basic equations that govern radiative transfer are discussed. These are the radiative transfer equation, formulated in terms of the absorption and scattering coefficients, and the energy equation. It is also given a discussion on when this mode of energy transfer should be considered. In this chapter are also defined all of the magnitudes and concepts used throughout this work. It ends with a brief description of some approximate methods to take radiation into account.The Radiosity Irradiosity Method is introduced in chapter 2. In this chapter it is also described a numerical method to calculate the view factors for axial symmetric geometries. The main results obtained in such geometries are also presented. Although a little disconnected from the rest of the present thesis, the algorithm used to handle "de facto"' three dimensional geometries with computation time just a little longer than two dimensional cases, with no additional memory consumption, is considered worthy enough to be included in this work.In chapter 3, the Discrete Ordinates Method (DOM) is detailed. The fundamental aspect of this method is the choice of an ordinate set to integrate the radiative transfer equation. The characterization of such valuable ordinate sets is laid out properly. The discretization of the radiative transfer equation is explained in etail. The direct solution procedure is also outlined. Finally, illustrative results obtained with the DOM under several conditions are presented.In the moment we wish to solve real problems, we face the fact that the absorption and scattering coefficients depend strongly on radiation wavelength. In the present thesis, special emphasis has been placed on studying the radiative properties of real gases in chapter 4. This interest resulted on a bibliographical research on how the wavenumber dependence of the absorption coefficient is modeled and estimated. Furthermore, this bibliographical research was focussed also on numerical models able to handle such wavenumber dependence. Several methods are discussed, and two of them, namely the Weighted Sum of Gray Gases (WSGG) and the Spectral Line Weighted sum of gray gases (SLW), have been implemented to perform non gray calculations. Some significant results are shown.Plenty of tests have been performed to the numerical code that resulted from the elaboration of this thesis. According to the results obtained, the objectives proposed in this thesis have been satisfied. As a demonstration of the usefulness of the implemented code, it has been succesfully integrated to a general purpose computational fluid dynamics code (DPC), fruit of the effort of many researchers during many years. Results of the above integration lead to the resolution of combined heat transfer problems, that are analyzed in chapters 5 and 6, where radiative heat transfer is coupled to convection heat transfer. The effect of radiation on the total heat transfer is studied in chapter 5, which has been published as International Journal of Heat and Mass Transfer, volume 47 (issue 2), pages 257--269, year 2004. In chapter 6, the impact of some parameters of the SLW model on a combined heat transfer problem is analyzed. This chapter has been submitted for publication at the Journal of Quantitative Spectroscopy and Radiative Transfer.

La tesis presentada se trata de un estudio sobre la evaluación de la transferencia de la formación. Es un análisis de las opiniones de los protagonistas de la gestión de la formación (CRP’s e ICE’s) al entorno de como se hace la evaluación de la formación en la modalidad de asesoramiento en Cataluña y una sistematización de propuestas respecto de cómo podría hacerse, quienes deberían estar implicados y que procesos se deberían desplegar. El tema que aborda la tesis resulta pertinente e innovador. En primer lugar, se trata de un estudio pertinente porque cabe disponer de investigaciones que intentan mostrar la necesidad de incorporar procesos de evaluación en la formación, de forma que se pueda determinar las fortalezas y debilidades de la formación y tomar decisiones en consecuencia. A la vez, en este momento es importante interesante disponer de documentos que enfatizan la conveniencia de evaluar la transferencia de la formación, buscando la eficiencia de los procesos formativos y el impacto de ésta en los usuarios últimos. En según lugar se trata de un estudio innovador porque el campo de la transferencia de la formación se ha estudiado en otros ámbitos, pero poco en el campo educativo, donde tiene una dinámica propia, por la idiosincrasia de los fenómenos educativos, y donde cabe buscar formas diferentes de evaluar la transferencia. A un nivel formal, la tesis se estructura en 6 capítulos, de los cuales los dos primeros constituyen el marco teórico del estudio, seguidos por un capítulo del marco metodológico, el apartado de resultados se estructura en dos capítulos más y finaliza con un apartado de conclusiones. En el marco teórico se realizan aportaciones substantivas respecto al tema, combinando estudios clásicos con bibliografía actualizada. En el capítulo primer se sitúa el tema de la formación docente, aludiendo a los paradigmas, características y fases y sistematizando también las diversas modalidades existentes, con especial incidencia en la modalidad de asesoramiento, que es la que constituye el objeto de estudio. En el capítulo segundo se presenta el tema de la evaluación de los programas de formación, primer en el sentido general y siendo aplicado a la formación docente. Se abordan también las fases en la evaluación y se caracterizan los procesos evaluativos según la modalidad, con especial mención a la transferencia. Cabe destacar la importancia del punto cuatro de este según capítulo, que es donde se perfilan los retos más relevantes de la evaluación de la transferencia de la formación, que es el eje que aborda esta tesis. En la segunda parte de la tesis, dentro del marco metodológico, se caracteriza el estudio realizado como estudio de casos y se muestra la instrumentación empleada, justificando su selección, explicitando las fases de creación tanto del cuestionario como de la entrevista y los colectivos participantes en el estudio. El apartado de resultados muestra en primer lugar, de forma separada, los trabajos hechos a partir del cuestionario administrado a los responsables de los Centro de Recursos Pedagógicos de Cataluña y las aportaciones realizadas por los expertos en formación y gestión y evaluación de la formación mediante las entrevistas. A continuación se muestran las estrategias y condiciones para favorecer la transferencia. En este apartado se distinguen las consignas que han aparecido por los gestores de los procesos formativos de manera que desde el momento inicial o del diseño tengan presente qué aspectos son fundamentales para que la transferencia sea posible. Finalmente, los resultados se centran en la evaluación de la transferencia (agentes, momentos, instrumentos) y en la eliminación de las barreras que han emergido desde el estudio como elementos más obstacularizadores y que pueden dificultar este proceso. Las conclusiones se direccionan desde los aspectos más genéricos hasta los más concretos, siguiendo una secuencia que aborda ordenadamente formación, evaluación, transferencia y evaluación de la transferencia. Finalmente se diseña un borrador de propuesta de agentes y momentos para favorecer este proceso. En resumen, el estudio recoge las opiniones de los expertos dedicados a la gestión de la formación y rescata, de forma emergente, algunas propuestas para mejorarla, convirtiéndose una aportación de interés a la comunidad académica. / Doctoral thesis: "Assessment of teachers’ permanent transfer of training in the form of consultancy: a proposal towards transfer assessment" The thesis presented is a study on the training’s transfer assessment. It is an analysis of the opinions from the protagonists involved in training management (CRP's and ICE's) regarding how the training evaluation within the consultancy type has been carried out in Catalonia. It also encompasses a systematization of proposals on how this category of evaluation could be done, who should be involved and which procedures should be deployed. The matter addressed in the thesis is relevant and innovative. Firstly, the study is relevant once it makes available a research that attempt to show the need to incorporate evaluation processes within training, in a way that the strengths and weaknesses in the training process can be identified and therefore decisions can be made accordingly. Also, at this point it is important and interesting to have documents which emphasize the convenience of assessing the transfer of training, seeking the educational processes’ efficiency and its impact on the final users. Secondly, it is an innovative study because although the transfer of training field of inquiry has been studied in other aspects, little has been done in the educational field, which has its own dynamic, due to the educational phenomena’s idiosyncrasies, and where it is pertinent to search for different forms to evaluate the transference. In summary, the study gathers the opinions of experts involved in the training management and rescues, in an emerging way, some proposals to improve it, becoming an important asset to the academic community.

La predicció de l'índex UV consisteix a determinar la irradiància biològicament efectiva que incidirà en un temps posterior a partir del coneixement dels factors que hi intervenen: l'ozó, l'angle zenital, l'altitud del lloc, la dispersió atmosfèrica, els núvols i l'albedo. La influència d'aquests factors es posa de manifest en la formulació de les equacions de transferència radiativa que resolen numèricament els models de irradiància espectral. En aquesta tesi s'ha treballat amb 2 models de dispersió simple (SMARTS2 i UVAGOA) que consideren l'atmosfera com una sola capa i 2 models de dispersió múltiple (SBDART i STAR) que tenen en compte la no-homogeneïtat vertical de l'atmosfera i la divideixen en una superposició de capes. S'ha realitzat un estudi comparatiu entre ells i s'ha arribat a la conclusió que els models de dispersió múltiple obtenen un millor acord entre ells amb diferències del 2 al 3% per a angles zenitals menors de 60º. També s'han comparat amb mesures instrumentals i s'han constatat diferències que oscil·len entre el 2 i el 15% en les hores centrals del dia. Les mesures instrumentals utilitzades, tant per a comparar amb les sortides d'aquests models com per a determinar els seus paràmetres d'entrada, han estat: 4 anys d'espectres de irradiància UV (de 285 a 400 nm cada 0,5 nm) d'un espectroradiòmetre Bentham 300, 3 anys de mesures de l'índex UV d'un piranòmetre YES i 3 piranòmetres Solar Light, 4 anys de mesures diàries d'un fotòmetre Microtops i 1 any de mesures d'un fotòmetre CIMEL. Per a la determinació de la columna total d'ozó s'han utilitzat les mesures de l'espectroradiòmetre Bentham i del fotòmetre Microtops i s'han constatat diferències del 9%. AL comparar-los amb mesures de teledetecció (TOMS i GOME) s'arriba a un RMSE del 4% en el cas del Microtops. En quant a la dispersió deguda als aerosols s'han utilitzat com a paràmetres d'entrada els espessors òptics calculats a partir del fotòmetre CIMEL, mentre que la massa d'aigua precipitable, relacionada amb el creixement higroscòpic dels aerosols, s'ha determinat a partir dels fotòmetres CIMEL i Microtops i també a partir del radiosondatge. Les diferències observades estan al voltant del 12-15% entre els fotòmetres i el radiosondatge. Totes aquestes mesures s'han aplicat al model SBDART per a la predicció de l'índex UV a Catalunya durant els anys 2000-2002, utilitzant la hipòtesi de persistència de la columna total d'ozó que en aquest treball s'ha constatat que té un error del 6% a l'estiu per a dies de cel serè. Els resultats s'han validat amb el piranòmetre YES i s'han observat diferències al voltant del 14%. L'any 2003, es va incorporar la predicció d'ozó del Deutscher Wetterdienst a 36 hores i per a dies de cel serè, els resultats milloren sensiblement, passant d'unes diferències del 20% al 16%. / In this thesis it has been used 2 models of simple scattering SMARTS2 and UVAGOA and 2 models of multiple scattering SBDART and STAR. A comparative study among them has been made and it has been reached the conclusion that the models of multiple scattering obtain a better agreement among them with differences from the 2 to 3% for smaller zenithal angles of 60º. It also have been compared with instrumental measures and differences have been found between 2 and 15% in the central hours of the day. In this work it has been used different instrumental measures: 4 years of spectrum of irradiance UV (from 285 to 400 nm each 0.5 nm) of spectroradiometer Bentham 300, 3 years of measures of index UV of a pyranometer YES and 3 pyranometers Solar Light, 4 years of daily measures of a Microtops photometer and 1 year of measures of a photometer CIMEL. The total ozone column has been determined with the measurements of spectroradiometer Bentham and a Microtops photometer and differences of 9% have been found. In comparison with telemetry measurements (TOMS and GOME) a RMSE of 4% is found in the case of the Microtops. For the scattering due to the aerosols, the calculated optical thicknesses from photometer CIMEL have been used as an input parameter, whereas the mass of precipitable water, related to the hygroscopic growth of the aerosols, has been determined from the photometers CIMEL and Microtops and also from the radiosonde. The observed differences are around 12-15% between the photometers and radiosonde. All these measurements have been applied to model SBDART for the prediction of index UV in Catalunya during years 2000-2002, using the hypothesis of persistence of the total ozone column that in this work has been found that has an error of 6% in summer for cloudless sky days. The results have been validated with the pyranometer YES and differences around 14% have been observed. In 2003, the ozone forecasting of the Deutscher Wetterdienst was introduced and for cloudless sky days, the results improve from differences of 20% to 16%.

Se ha desarrollado un modelo que permite calcular los perfiles de temperatura en el interior de las baldosas cerámicas durante su cocción; así como estimar la evolución de la curvatura de las piezas durante el calentamiento y cocción.Los resultados de las simulaciones se han contrastado con medidas experimentales obtenidas mediante un horno prototipo de laboratorio, que permite conocer las diferencias de temperatura entre las superficies superior e inferior de las probetas, así como su curvatura.

This dissertation focuses on the problem of providing mechanisms for routing point to point and multipoint connections in ATM networks. In general the notion of multipoint connection refers to connections that involve a group of users with more than two members. The main objective of this dissertation is to contribute to design efficient routing protocols with alterative routes in fully connected VP-based ATM Networks for call establishment of point to point and multipoint VC connections. An efficient route should be computed during this connection establishment phase.

Cada any milers d'hectàrees forestals es destrueixen a causa dels incendis forestals. Investigar quins són els mecanismes que controlen la ignició i la propagació dels incendis forestals és necessari per planificar estratègies eficients de lluita contra els incendis forestals i per establir plans de gestió de les àrees forestals. Durant aquests darrers seixanta anys des del món de la recerca s'han formulat models per descriure el comportament dels focs forestals de superfície, principalment, i en un menor grau els focs de capçades. No obstant, aquests models tenen un punt feble significatiu: cap d'ells ha estat desenvolupat per ser utilitzat com a eina predictiva del comportament del foc després d'actuacions d'atac indirecte amb retardants a llarg termini (o retardants). A més, la majoria de treballs desenvolupats fins ara amb retardants a llarg termini han tingut l'objectiu d'avaluar diferents productes per al seu ús públic per comparació amb un de referència.L'objectiu del present estudi ha estat millorar el coneixement sobre l'efecte dels retardants a llarg termini en el comportament dels incendis forestals. L'efecte dels retardants sobre la intensitat del front de flames ha estat quantificat per a diferents condicions (sense pendent/sense vent, sota la influència del vent, sota la influència del pendent), així com l'efecte dels retardants sobre la calor de combustió del combustible forestal i l'emissivitat de la flama. Avaluar com varien aquests dos últims paràmetres per la presència de retardant al combustible és un primer pas per incloure en els models de propagació l'efecte de les operacions d'atac indirecte amb retardants.Per a les condicions experimentals provades en aquest estudi, hem trobat que la intensitat del front de flames es redueix en un factor de 0.8 per la presència de retardant. També s'ha observat que la quantitat de calor alliberada durant la combustió amb flama es redueix en un factor de 0.18 per la presència de retardants i que l'emissivitat de la flama no es veu afectada per la presència de retardants. Aquests resultats indiquen que la presència de retardant redueix la intensitat del front de flames fonamentalment perquè es redueix la quantitat de calor efectivament alliberada per unitat de massa de combustible, més que perquè les propietats radiatives de la flama es canviïn. / Every year, thousands of hectares of forest are destroyed by wildland fires. It is necessary to investigate the mechanisms that influence the ignition and propagation of wildland fires in order to successfully devise strategies for fighting wildland fires and to establish plans for managing forest areas or grasslands. Researchers have been formulating models to describe surface fires and, to a lesser extent, crown fires, for more than sixty years. However, these models have a significant shortcoming: none of them has been developed for use as a tool to predict fire behavior after indirect attack operations with long-term retardants. Furthermore, most of the work done to date on long-term retardants has been with the goal of evaluating these products for commercial purposes.The goal of the present study was to improve knowledge of the effects of long-term retardants on the spread of forest fires. Retardants' effects on fire intensity were quantified for varying fire situations (no-slope/no-wind, upslope, upwind), together with retardants' effects on the heat of combustion of the fuel and flame emissivity. Assessing how these last two parameters change due to the presence of retardants on the fuel is a first step towards including the effects of indirect attack operations with long-term retardants in propagation models. We found that the presence of retardants reduced fire intensity by a factor of 0.8 under the experimental conditions tested in this study. The amount of heat effectively released during flaming combustion under the presence of retardants was observed to decrease by a factor of 0.18 in comparison with untreated samples and flame emissivity was observed to be unaffected by the presence of retardants. These results indicated that the presence of retardants reduces fire intensity primarily by reducing the amount of heat effectively released per unit mass of fuel, rather than by affecting the radiation properties of the flames.