El conocimiento de la forma en que el cliente valora las ofertas en competencia permite a la organización desarrollar ventajas competitivas sostenibles.Esta tesisanalizala oferta realizada los grupos competitivos de hoteles a través de factores cognitivos y afectivospercibidos por los clientes, estudiando las interrelaciones entre éstos. Los resultados muestran que la valoración de estos factores entre los clientes de estos grupos competitivos es estadísticamente diferente. Además, los distintos segmentos de clientes, diferenciados por su canal de reserva (e-clientes vs. clientes off-line), perciben con distintos niveles de intensidad los factores y sus interrelaciones. Tras el análisis teóricoformulamos las hipótesis asentadas en paradigmas aceptados por la comunidad científica que hemos contrastado a través del modelo matemático de los logit binomial modificado y ecuaciones estructurales.El resultado del contraste del modelo aporta nuevas recomendaciones para el diseño de la oferta de servicios hoteleros. / Having a deep understandingabout how customers evaluate a business product and/or services is a must whenfirms want to improve their competitiveness. This research analyses customers’cognitive and emotional factors and their interrelationship. All these factors and relationships affect the perceived offer amongst competitive groups of hotels. Results show that the valueperceived by each group of clients is statistically significant in bothcognitive and emotional factors. They also show that depending on the booking channelused by customers (on-line and off-line) consumers perceive with differentintensity cognitive and emotional factors and their relationship. Academicrelevant literature has been reviewed to summarize the state of the art and to designresearch hypothesis. To contrast hypothesis a mathematical model (logitbinomial modified and structural equations) has been used. Finally, severalrecommendations to design hotel services offer are included.

Sa Calatrava Mon Amour és l'anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d'acció col·lectiva dels residents d'aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s'augmenta el valor econòmic no s'efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l'erosió de les formes d'acció col·lectiva, procés que a la tesi s'expressa amb el terme despolitització. L'elecció de Sa Calatrava com a unitat d'anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d'estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s'estengué durant dos anys. Per l'altra banda, a mitjans dels anys 90 l'Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d'aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d'oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d'aquesta plusvàlua no es troba en la venda d'un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d'una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutatPer a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l'entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d'una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l'augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l'eradicació d'aquells elements que s'associaven amb la degradació i l'estigma del barri. Més enllà de l'expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s'ha dut a terme mitjançant la pacificació de l'espai públic i de les activitats que s'hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l'espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d'una concepció de l'espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l'espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables. Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l'extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d'aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l'embelliment i la pacificació del barri. (2) L'erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col·lectiva hegemònica, el que s'observa en l'erosió de les dimensions relacionals de l'espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d'altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l'acció col·lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l'espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s'observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel·lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s'extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l'urbanisme neoliberal, sinó un element central d'aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l'extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l'urbanisme neoliberal, que d'aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista. / "Sa Calatrava mon amour" is the history of 30 years (from 1975 to the present) of collective action in Sa Calatrava (Majorca, Spain), a neighborhood that during the past fifteen years has been subjected to multiple plans of urban regeneration. Sa Calatrava is a very small neighborhood (around 2000 inhabitants) situated in the eastern part of the seafront of the historical center of Palma, the capital city of Majorca, one of the main tourist destinations in the Mediterranean. My doctoral research, based on a two-year fieldwork, deals with the relationship and coherence between the forms of collective action in Sa Calatrava and the plans of urban regeneration, with their aim to increase the real estate values of the area. The central hypothesis of the research is that the process of neo-liberalization is not only an economic process that imposes a discipline of value but also requires the depoliticization of society. Beyond the depoliticization of grassroots movements and groups, this process of depoliticization is grounded on the loss of control of its own space by inhabitants and consequently the substitution of categories like neighbor/resident by others such as user, buyer or visitor and the erosion of the public and relational dimensions of public space. Gentrification is the way by which real estate surpluses are being obtained in the area, but they are produced somewhere else. It is in the production of Sa Calatrava as a valuable setting through the investment in the built environment (façade refurbishing, street renovations, etc.) and through the creation of a culturally valuable narrative based on heritage and history (officially targeted at attracting tourists) where we must find the social production of a space suitable to the needs of the realtors and constructors. For surplus values to be efficiently extracted the neighborhood must be embellished and pacified, an public space loses its role as a space for communication and sociability. Consistently, conflicts among different groups of residents, as well the loss of control of its own space by inhabitants is not a consequence of the gentrification process, but a consequence of the way space has been produced in order to enhance exchange value. KEYWORDS: economic anthropology, urban anthropology, urban studies, Palma, Majorca, gentrification, neoliberalism, depoliticization, eighbours' Associations, entrepreneurial turn, surplus value, social production of space, neighbourhood, Mediterranean, heritage, tourism, commodification, ethnography, social class, governmentality, pacification, embellishement.

The objectives of the thesis are identify in the current tourism landscape, tourist typologies which are capable of ensuring an adequate level of sustainability, ie that take into account the need to establish effective partnerships between major players in the touristic sector: 1. Looking for practical examples of more responsible tourism forms with resources. 2. Stressing the role played by ecotourism, this form of tourism according to the qual makes your holiday visitors relate more directly conscious of environmental and sociocultural present in the venue. 3. identifying actions to ensure the protection of the environment and the economic take off by traditionally depressed areas. 4. identifying objects aimed at boosting tourism consumption of a natural protected area interpreted as ideal as post-Fordist real space and identify profiles of tourists in protected areas. Also if tourism products linked to nature, culture and cuisine can help to revitalize the Ligurian coastal tourism 5. Checking if the regional system of protected areas has produced results in both environmental protection and endogenous development through tourism. 6. Quantifying the actual supply of the areas studied. 7. Checking if the three parks studied were identified and developed specific objects of tourist consumption. / Los objetivos de la tesis son identificar en el panorama turístico actual cuales son las tipologías turísticas capaces de garantizar un adecuado nivel de sostenibilidad, es decir las que tienen en cuenta la necesidad de establecer eficaces alianzas entre los principales actores del sector turístico: 1. Buscando ejemplos prácticos de modalidades turísticas más responsables con los recursos. 2. Destacando el rol desempeñado por el ecoturismo, aquella modalidad turística según la qual el visitante realiza sus vacaciones relacionándose de manera más consciente y directa con los aspectos medioambientales y socioculturales presentes en el lugar elegido. 3. identificando las acciones dirigidas a garantizar la salvaguarda del medio ambiente y el despegue económico de áreas tradicionalmente deprimidas por el hecho de haber estado ajenas a la práctica de actividades productivas y económicamente rentables. 4. identificando objetos dirigidos a estimular el consumo turístico de un área natural protegida interpretada como espacio auténtico según ideales postfordistas e identificar los perfiles de los turistas característicos de las áreas protegidas. Tambien si los productos turísticos ligados a la naturaleza, cultura y gastronomía pueden contribuir a revitalizar el turismo costero de Liguria 5. Verificando si el sistema regional de espacios protegidos ha producido resultados en protección medioambiental y a la vez desarrollo endógeno a través del turismo. 6. Cuantificando la oferta real de las áreas estudiadas. 7. Verificando si los tres parques estudiados han identificado y desarrollado objetos específicos de consumo turístico.

Una propuesta de transición para el espacio turístico caribeño basado en nuevas rutas de movilidad postfordista para el Caribe español basado en las cuatro ciudades patrimonio de la humanidad con sistemas de murallas y fortificaciones de los siglos XVI al XIX

La tesis es un estudio de caso del Polo Petroquímico de Bahía Blanca (Argentina), que analiza su evolución y su configuración actual centrándose en su adecuación o no al modelo de cluster industrial y su contribución al desarrollo regional. El estudio de este cluster en cierta medida “no exitoso” permite cuestionar ciertas nociones de la perspectiva teórica del Nuevo Regionalismo o Teoría del Desarrollo Endógeno. Este estudio se basa en encuestas a las cuatro empresas petroquímicas que componen el Polo y entrevistas a informantes de las empresas y de los principales agentes institucionales que componen el contexto local vinculados a la actividad de las empresas (asociaciones empresariales representantes de las empresas petroquímicas y de los proveedores locales, sindicato, gobierno local, universidades e institutos de I+D). A su vez, se realiza una revisión de los modelos de desarrollo a nivel nacional que sirven de contexto para entender la evolución de la aglomeración de empresas petroquímicas. / The thesis consists of a case study of Bahía Blanca’s Petrochemical Pole (Argentina), analyzing its evolution and present configuration focusing on its adequacy or not to the model of industrial cluster and its contribution to regional development. The case study of a partially “non successful” industrial cluster allows us to question certain notions of New Regionalism and Endogenous Development Theory. The case study is based on a survey of the four petrochemical enterprises and semi-structured interviews to enterprises managers and main institutional agents that shape the local context of the enterprises activity (petrochemical enterprises and local suppliers entrepreneurial associations, the union, local government, universities and R&D institutions). A review of national development models is made in order to provide a context to understand the petrochemical enterprises agglomeration evolution.

El objeto de este trabajo ha sido el estudio, para el caso del Sistema Universitario Mexicano de la interrelación de la innovación, el emprendimiento y la universidad como elementos indispensables que deben combinarse para el fomento de una cultura emprendedora y de creación de empresas, reforzando así la vinculación de las universidades con los ámbitos productivo, público y social. Así, se trata de profundizar no sólo en la doctrina y literatura sobre la materia, sino también en el estudio pormenorizado de las especiales características de la vinculación en el sistema universitario mexicano. La metodología es cuantitativa, a partir de la explotación de la información recogida, nos ha sido posible mostrar, las características de vinculación comunes al conjunto de las universidades y las características de vinculación específicas de las universidades según su subsistema y su región. En vista de resultados los objetivos y la hipótesis de la investigación han sido alcanzados. / The purpose of this work was to study the case of the Mexican University System of the interplay of innovation, entrepreneurship and the university as essential elements to be combined to foster an entrepreneurial culture and entrepreneurship, thereby reinforcing linking universities to the productive, public and social. Thus, it is not only deepening the doctrine and literature on the subject, but also in the detailed study of the special characteristics of the relationship in the Mexican University System. The methodology is quantitative, based on the exploitation of the information gathered, we were able to show the bonding characteristics common to all universities and characteristics of specific link universities according to their subsystem and its region. Given the objectives and results of the research hypotheses have been achieved.

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar els preus hotelers, que inclouen tant el preu que cobra l'hoteler com el que paga el turista. Més en concret, aquesta tesi pretén entendre i explicar la política de preus del sector hoteler, utilitzant per aquest fi els conceptes, instruments i models de l'anàlisi econòmica. L'explotació exhaustiva dels catàlegs dels operadors turístics representa la principal aposta metodològica d'aquest treball. També s'han creat diferents bases de dades de preus hotelers, s'han explotat les dades i preus de guies hoteleres, i s'han fet enquestes als hotelers per conèixer el preu que paga un turista particular. Les aportacions més importants fan referència als preus del sector hoteler, que és el nucli principal del treball, i es podrien resumir de la manera següent:-Determinar com es determinen els preus en el sector hoteler-Conèixer el grau de competència entre operadors turístics-Disposar d'una evolució temporal i estacional dels preus dels hotels. En aquest sentit, la metodologia i les dades emprades podrien ser un punt de partida per elaborar una sèrie temporal de preus i d'aquesta manera corregir la mancança actual d'un índex de preus hoteler -Identificar els serveis i les característiques dels hotels que no tenen un preu explícit, però que resulten rellevants a l'hora de negociar uns preus superiors-Examinar les estratègies de preus d'alguns operadors turístics estrangers-I, en general, millorar el coneixement sobre els preus hotelers / The aim of this thesis is to analyse hotel prices, which include both the rate the hotel charges and what the tourist pays. More concretely, the thesis aims to understand and explain the charges policy of the hotel sector and uses to this end the concepts, tools and models of economic analysis.The exhaustive examination of tour operators' brochures is the main method used in this study. Various data bases of hotel charges were also created; the data and tariffs in hotel guides were used; and questionnaires were submitted to hoteliers on the tariffs a private tourist pays.The main contributions referred to the prices in the hotel sector, which is the central nucleus of the study, and can be summarised as follows:-To determine how tariffs are set in the hotel sector.-To find how much competition there is between tour operators.-To examine how hotel charges vary over time and seasonally. The methodology and data employed could be a starting-point for working out a series of charges over time, and so rectifying the current lack of an index of hotel prices.-To identify the services and characteristics of those hotels without an explicit charge, but which are relevant when the question of negotiating higher charges arises.-To examine the price strategies of some foreign tour operators.-And, in general, to extend knowledge of hotel tariffs.

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball:1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les sevesestructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars.2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentmentcontradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual.3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació...L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferentsentre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories.Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits". / Mirades Turístiques a la ciutat is a study of the behaviour of tourism in towns having important monuments, based on the real-life experience of visitors to the historic centre of Girona. This is a piece of research which has tried to find out the exact way in which visitors come into contact with the heritage sites of the medieval town. This has been done through identifying which factors have an influence (and which do not) on the behaviour of the tourist during their visit, both dose of a general nature (weather, crowding, information...) and those factors which are particular to each visitor. In order to achieve this aims, I put forward a number of working hypotheses:1. There is a particular tourist approach to site which has its own rules, specific structures and as aconsequence the need for specific management tools.2. The way the tourist approaches the site is the result of two seemingly contradiction forces. On the one hand, the tourist tends to repeat socially contructed behaviours which take the form of a ritual. On the other hand, and beyond this common pattern, each visitor has a singular experience. Therefore, the relationship with the site is the result of a subtle balance between experience and ritual.3. The touristic use of a heritage site depends on the relationship between four factors. The first, the image of the place, a metaphor of the town. The second, the code of touristic interpretation, acts as a kind of ritual, a non-written script for being a tourist. The third, the material substratum which are the artistic, historical or cultural components; the geometry of the area, the visual parts, the weight of history or the aesthetic value of the items, obviously, condition the way tourist look at the town. Finally, the experience is conditioned by the management of tourism: the information, the flow of tourists, interpretation.This study uses an original methodology based on direct observation of following visitors during their visit. We observed the visitors and we collected basic information about their visit: the itinerary, the monuments visited, the attitudes shown, the time spent. This methodology has already been used in order studies of the public in different museums. Three kinds of data was collected: data relating to blocks (the segments of a street between two roads), data relating to nodes (the items of interest) and data relating to the visitors. The three sources are connected by a common identifier, that of the touristic code. This has allowed us to connect the data of the visitors with the route taken and the visit of the monuments in the town.The results of the study have allowed us to identify the factors with make the approach of the visitor to the monument a singular one and which differenciate it from the other forms of relationship or of use. That is to say, that the factors which have an effect on the behaviour of the visitors to Girona.Thus, we have been able to define models of itineraries with a very compact internal structure but which are very different between each one, which shows that, despite the regularities which were found in the visits of tourists to the town, differenciated elements in their behaviour were also observed. We detected four models of urban routes: the basic, the commercial, the complex and the town walls, which can each be subdivides into several categories. Finally, the multivariant statistics have allowed us to demonstrate that the relationship between tourist and heritage site responds to at least four forms of differentiated use which we have named "non-touristic", "ritual","interedted" and "erudite".

[ES] Desde hace varias décadas vivimos en lo que los académicos e industriales han convenido llamar la era de la información y economía del conocimiento, ambas caracterizadas, entre otras cosas, por el rol preponderante que ocupan tanto la información como el conocimiento en el quehacer y en los procesos, tanto productivos como de gestión, de las organizaciones. La información y el conocimiento han pasado de ser un recurso más en las organizaciones a ser uno de los principales activos que éstas poseen y utilizan para tomar decisiones, mejorar sus procesos, comprender el entorno y obtener una ventaja competitiva. Pero, para disfrutar de todos estos beneficios, se hace necesario una gestión pro-activa e inteligente de los datos. Esta última se hace más necesaria en el contexto actual en donde la cantidad de datos disponibles sobrepasa la capacidad del hombre para analizarlos. Es en este contexto donde la Inteligencia de Negocios cobra especial importancia, ya que tiene como propósito tomar datos, generalmente, desde diferentes fuentes, integrarlos y procesarlos, dejándolos listos para posteriores tareas de análisis. Paralelo al lugar importante que ocupa la inteligencia de negocios, está la contribución de la Web 2.0 en la generación de nuevo contenido. La Web 2.0 ha sido uno de los desencadenantes en la producción de datos a través de la internet convirtiéndose así en una fuente valiosa de datos sobre lo que las personas hacen, sienten y desean. Tal es el caso de plataformas como Twitter, que permite a las personas expresar su opinión sobre cualquier tema de interés u OpenStreetMap, que facilita la creación y consulta de información geográfica de manera colaborativa, entre otras. Esta tesis gira en torno al uso de datos colaborativas y la utilización de la tecnología de la Inteligencia de Negocio para soportar el proceso de toma de decisiones, aplicado, concretamente, al sector turístico. Aunque el enfoque de tratamiento de los datos descrito en esta tesis puede ser utilizado, con ligeras adaptaciones, para trabajar en otros dominios, se seleccionó el turismo por ser uno de las principales actividades económicas a nivel mundial. Tomando como referencia el año 2019, este sector económico creció en un 3.5 % por encima de la economía global que creció un 2.5 %, generó 330 millones de empleos (1 de cada 10) y representó el 10.3 % del producto interno bruto global. En primer lugar, se realizó un análisis de las fuentes de datos colaborativas que pueden aportar conocimiento para el análisis de este sector y se seleccionaron cuatro fuentes de datos: OpenStreetMap y Twitter, ya nombradas y Tripadvisor y Airbnb para la información sobre alojamientos. Con las cuatro fuentes de datos colaborativas identificadas y utilizando la Inteligencia de Negocio como soporte tecnológico, se creó una plataforma responsable de todo el proceso, el cual abarca la extracción de datos de las diferentes fuentes, su integración en un formato consistente, su procesamiento y estructuración para ser utilizados en tareas de análisis y visualización de los resultados del análisis. La plataforma construida se denomina BITOUR. BITOUR integra la propuesta de un modelo de BI para manejar datos geoespaciales, abiertos, combinados con contenido de redes sociales (colaborativos) junto con la propuesta de una serie de algoritmos para la identificación de los turistas y residentes de los destinos, la detección de usuarios no reales y la asignación de los tuits a los lugares dentro de un destino. La integración de datos colaborativos, junto con los algoritmos, en una plataforma de Inteligencia de negocio representa una fuente potencial de valioso conocimiento que puede ser aprovechado en el sector turismo para conocer las actividades que realizan los turistas en un destino, las opiniones sobre un destino particular y sus atracciones, los periodos del año más frecuentados por los turistas según la nacionalidad, entre muchas otras preguntas. BITOUR permite definir, interactivamente, un destino a analizar, cargar datos desde diferentes tipos de fuentes (espaciales y de opinión, entre otras), ejecutar rutinas que asocian opiniones a lugares e identifican turistas entre los datos recopilados, así como visualizar los datos a través de la misma plataforma. BITOUR permite, entre otras cosas, la creación de tablas y gráficos dinámicos que posibilitan manipular los resultados de todos los cálculos que en la plataforma se han realizado. De esta manera, se pueden analizar tendencias de los turistas, tener un menor tiempo de respuesta frente a los eventos, enfocar mejor las campañas de mercadeo, etc. En definitiva, tener otra forma de acercarse a los turistas y comprenderlos. / [EN] For several decades we have lived what academics and entrepreneurs call the information age and knowledge economy, both characterized, among other things, by the preponderant role that both information and knowledge hold in the production and management work of the organizations. Information and knowledge have evolved from being one among the resources in organizations to being one of their main assets in order to make decisions, to improve their processes, to understand the environment and to obtain a competitive advantage. But, to enjoy all these benefits, a pro-active and intelligent data management is necessary. The latter is more necessary in the current context where the amount of available data exceeds human capacity to analyze it. It is in this context where Business Intelligence takes on special importance since its purpose is to take data, generally from different sources, integrate and process the data so as to leaving it ready for subsequent analysis tasks. Parallel to the relevant role of Business Intelligence, there is the contribution of Web 2.0 in the generation of new data. Web 2.0 has been one of the triggers in the production of data through internet, thus becoming a valuable source of information about what people do, feel and wish. This is the case of platforms such as Twitter, which allows people to express their opinion on any topic of interest or OpenStreetMap, which facilitates the creation and consultation of geographic information in a collaborative way, among others. This thesis revolves around the use of collaborative data and the use of Business Intelligence technology to support the decision-making process, specifically applied to the tourism sector. Although the data management approach described in this thesis can be used, with slight adaptations, to work in other domains, tourism was selected for being one of the main economic activities worldwide. Taking 2019 as a reference, this economic sector grew 3.5 % above the global economy, which grew 2.5 %, generated 330 million jobs (1 in 10) and represented 10.3 % of gross domestic product global. First, an analysis of the collaborative data sources that can provide knowledge for the analysis of this sector was carried out and four data sources were selected: OpenStreetMap and Twitter, already mentioned, and Tripadvisor and Airbnb for information on accommodations. With these four collaborative data sources identified and using Business Intelligence as technological support, a platform responsible for the entire process was created, which includes the extraction of data from the different sources, integration of data in a consistent format, processing and structuring data to be used in analysis tasks and visualization of the analysis results. The built platform is called BITOUR. BITOUR integrates the proposal of a BI model to handle open, geospatial data, combined with content from social networks (collaborative) together with the proposal of a series of algorithms for the identification of tourists and residents of the destinations, the detection of non-real users and the assignment of tweets to places within a destination. The integration of collaborative data in a Business Intelligence platform represents a potential source of valuable knowledge that can be used in the tourism sector to know the activities that tourists carry out in a destination, the opinions about a particular destination and its tourist attractions or the seasons most frequented by tourists according to nationality, among many other questions. BITOUR allows to interactively define a destination to be analyzed, to load data from different types of sources like spatial and opinion sources, to execute routines that associate opinions with places and to identify tourists among the collected data as well as visualize the data in the same platform. BITOUR allows for the creation of dynamic tables and graphics that make it possible to manipulate the results of all the calculations that have been performed on the platform. In this way, tourist trends can be analyzed to shorten response time to events, put the focus on marketing campaigns, etc. In short, having another way of approaching tourists and understanding them. / [CA] Des de fa diverses dècades vivim en el que els acadèmics i industrials han convingut dir la era de la informació i economia del coneixement, totes dues caracteritzades, entre altres coses, pel rol preponderant que ocupen tant la informació com el coneixement en el quefer i en els processos, tant productius com de gestió, de les organitzacions. La informació i el coneixement han passat de ser un recurs més en les organitzacions a ser un dels principals actius que aquestes posseeixen i utilitzen per a prendre decisions, millorar els seus processos, comprendre l'entorn i obtenir un avantatge competitiu. Però, per a gaudir de tots aquests beneficis, es fa necessari una gestió pro-activa i intel·ligent de les dades. Aquesta última es fa més necessària en el context actual on la quantitat de dades disponibles sobrepassa la capacitat de l'home per a analitzar-los. És en aquest context on la Intel·ligència de Negocis cobra especial importància, ja que té com a propòsit prendre dades, generalment, des de diferents fonts, integrar-los i processar-los, deixant-los llestos per a posteriors tasques d'anàlisis. Paral·lel al lloc important que ocupa la intel·ligència de negocis, està la contribució de la Web 2.0 en la generació de nou contingut. La Web 2.0 ha sigut un dels desencadenants en la producció de dades a través de la internet convertint-se així en una font valuosa d'informació sobre el que les persones fan, senten i desitgen. Tal és el cas de plataformes com Twitter, que permet a les persones expressar la seua opinió sobre qualsevol tema d'interès o OpenStreetMap, que facilita la creació i consulta d'informació geogràfica de manera col·laborativa, entre altres. Aquesta tesi gira entorn de l'ús de dades col·laboratives i la utilització de la tecnologia de la Intel·ligència de Negoci per a suportar el procés de presa de decisions, aplicat, concretament, al sector turístic. Encara que l'enfocament de tractament de les dades descrit en aquesta tesi pot ser utilitzat, amb lleugeres adaptacions, per a treballar en altres dominis, es va seleccionar el turisme per ser un de les principals activitats econòmiques a nivell mundial. Prenent com a referència l'any 2019, aquest sector econòmic va créixer en un 3.5 % per damunt de l'economia global que va créixer un 2.5 %, va generar 330 milions d'ocupacions (1 de cada 10) i va representar el 10.3 % del producte intern brut global. En primer lloc, es va realitzar una anàlisi de les fonts de dades col·laboratives que poden aportar coneixement per a l'anàlisi d'aquest sector i es van seleccionar quatre fonts de dades: OpenStreetMap i Twitter, ja nomenades i Tripadvisor i Airbnb per a la informació sobre allotjaments. Amb les quatre fonts de dades col·laboratives identificades i utilitzant la Intel·ligència de Negoci com a suport tecnològic, es va crear una plataforma responsable de tot el procés, el qual abasta l'extracció de dades de les diferents fonts, la seua integració en un format consistent, el seu processament i estructuració per a ser utilitzats en tasques d'anàlisis i visualització dels resultats de l'anàlisi. La plataforma construïda es denomina BITOUR. BITOUR integra la proposta d'un model de BI per a manejar dades geo-espacials, obertes, combinades amb contingut de xarxes socials (col·laboratius) juntament amb la proposta d'una sèrie d'algorismes per a: la identificació dels turistes i residents de les destinacions, la detecció d'usuaris no reals i l'assignació dels "tuits" als llocs dins d'una destinació. La integració de dades col·laboratives en una plataforma d’Intel·ligència de negoci representa una font potencial de valuós coneixement que pot ser aprofitat en el sector turisme per a conèixer les activitats que realitzen els turistes en una destinació, les opinions sobre una destinació particular i les seues atraccions, els períodes de l’any més freqüentats pels turistes segons la nacionalitat, entre moltes altres preguntes. BITOUR permet definir, interactivament, una destinació a analitzar, carregar dades des de diferents tipus de fonts (espacials i d’opinió, entre altres), executar rutines que associen opinions a llocs i identifiquen turistes entre les dades recopilades, així com visualitzar les dades a través de la mateixa plataforma. BITOUR permet, entre altres coses, la creació de taules i gràfics dinàmics que possibiliten manipular els resultats de tots els càlculs que en la plataforma s’han realitzat. D’aquesta manera, es poden analitzar tendències dels turistes, tenir un menor temps de resposta enfront dels esdeveniments, enfocar millor les campanyes de mercadeig, etc. En definitiva, tenir una altra manera d’acostar-se als turistes i comprendre’ls. / Bustamante Martínez, AA. (2020). Análisis de datos colaborativos e inteligencia de negocio: aplicación al sector turístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/160061

Els emprenedors prenen decisions com la d’engegar o no la seva idea de negoci, adaptar-se i ajustar-se a les peticions del mercat, i desafortunadament la de continuar o deixar el procés de creació del nou negoci. Tot i que la constant progressió tecnològica obre oportunitats als emprenedors per engegar idees de negoci en base a noves innovacions tecnològiques, només alguns d’ells i elles aconsegueixen complir amb aquestes expectatives. Les investigacions prèvies en emprenedoria s'han centrat en entendre com els recursos poden explicar l'evolució de les empreses de nova creació. No obstant, quan es planteja l’estudi de l’emprenedoria de base tecnològica trobem dificultats per poder explicar les diferències de resultats si només ens fixem en les combinacions de recursos inicials. Aquesta recerca proposa introduir altres perspectives teòriques que ens poden ajudar a identificar factors per entendre millor com sorgeixen les organitzacions de base tecnològica. Fem servir un mètode mixt, combinant un estudi qualitatiu exploratori amb un estudi quantitatiu. En primer lloc explorem factors i accions que influencien el procés d’emprenedoria tecnològica. Seguidament, ampliem el marc teòric inicial per donar suport als aspectes que han aparegut en el treball qualitatiu, i formular les hipòtesis de recerca. Fem servir un set de dades longitudinals per testejar aquestes hipòtesis. Finament, es conclou el document reflexionant sobre la combinació dels resultats del treball qualitatiu i quantitatiu. Utilitzant la teoria de senyals expliquem que els recursos tecnològics poden tenir una funció com a símbol diferencial de qualitat. Observem que aquests recursos han de ser transformats per tal de generar valor pels potencials clients. Fent servir la perspectiva teòrica de màrqueting i del capital humà es detalla com l’experiència i la intensitat de les seves accions de creació de mercat tenen una influència positiva en el procés de sorgiment. Aquesta recerca contribueix al coneixement actual sobre el desenvolupament de les empreses de nova creació de base tecnològica. Es suggereix que l’orientació de les accions de l’emprenedor, en concret l’activació de capacitats d’interacció amb el mercat, influeixen en sorgiment d’aquest tipus d’organitzacions. Els resultats també tenen implicacions pràctiques per emprenedors, inversors i agents implicats en el desenvolupament d’emprenedoria tecnològica; es proposa que més enllà d’analitzar les combinacions inicials de recursos d’un emprenedor, s’ha de dedicar més atenció a la capacitat de transformar aquests recursos en propostes de valor, i la seva orientació a mercat. / Los emprendedores toman decisiones como la de empezar o no su idea de negocio, adaptarse o no a las necesidades del mercado, y desafortunadamente la de continuar o dejar su proyecto. A pesar de que la constante progresión tecnológica abren oportunidades para generar ideas de negocio a partir de las innovaciones tecnológicas; sólo algunos de ellos y ellas logran cumplir estas expectativas. Las investigaciones previas en emprendimiento han observado como los recursos pueden ayudar a entender la evolución de las empresas de nueva creación. No obstante, cuando se plantea el estudio del emprendimiento de base tecnológica nos encontramos con dificultades para poder explicar las diferencias de resultados si nos limitamos a observar las combinaciones iniciales de recursos. Esta investigación propone introducir perspectivas teóricas que nos permitan identificar factores y su influencia para entender como surgen las organizaciones de base tecnológica. Utilizamos un método mixto, combinando un estudio cualitativo y un cuantitativo. En primer lugar exploramos factores y acciones que influyen en el proceso de emprendimiento tecnológico. A continuación ampliamos el marco teórico inicial para dar soporte a los aspectos identificados en el trabajo cualitativo, y formulamos las hipótesis de investigación. Usamos un set de datos longitudinales para testeas estas hipótesis. Finalmente, se concluyen el documento con una discusión de los resultados obtenidos. La teoría de señales nos permite entender como los recursos tecnológicos pueden tener una función como símbolo de calidad. Observamos que estos recursos deben ser transformados para generar valor para los potenciales clientes. Utilizando la perspectiva teórica de marketing y de capital humano detallamos como la experiencia y la intensidad de las acciones de creación de mercado tienen una influencia positiva en el proceso de creación de las empresas. Esta investigación contribuye al conocimiento actual sobre el desarrollo de empresas de nueva creación de base tecnológica. Se sugiere que la orientación de las acciones del emprendedor, en concreto la activación de orientación a mercado, influyen en desarrollo de estas organizaciones. Los resultados tienen implicaciones prácticas para emprendedores, inversores y agentes implicados en el desarrollo de emprendimiento tecnológico; se propone que más allá de fijarse en las combinaciones iniciales de recursos, debemos dedicar más atención a las capacidades de transformar estos recursos en propuestas de valor y su orientación a mercado. / Despite the remnant promises that sustained technological progress offers to entrepreneurs eager to introduce disruptive technological innovations, we observe that only few of them live up to the expectations. In fact, there is a limited understanding on the factors underlying the transformation of promising technologies into viable organizations, and how they influence the decisions to turn on, tune in with the market, and drop-out or continue with their organizing efforts. Prior entrepreneurship research relying on the resource-based view finds difficulties to explain the technology-based firms' performance. We propose to complement the current understanding with additional perspectives that could help to identify factors that provide further insights on the emergence of new technology-based firms. We adopt a mixed-method approach to combine an exploratory qualitative field work with a quantitative research approach. First, we gather insights on the factors and actions that are seen to be influencing the technology entrepreneurship process, from the initial opportunity to the creation of a stable business. Then, we extend our initial theoretical framework on the technology entrepreneurship process to support the qualitative findings and build propositions; these are tested as hypotheses on a larger sample of technology-based firms. Finally, we combine the findings from the qualitative field work with the findings from the hypotheses test. Using the signaling theory we explain how some resources value goes beyond its direct impact on firm’s performance, suggesting that they are also used for their symbolic value. We observe that technological assets need to be transformed in order to generate value for the potential customers of the new venture. Marketing and human capital theory insights provide an explanation on how experience and market presence positively influence the venture emergence of new technology-based firms. We contribute to the current understanding of new technology-based firms with the introduction of human capital, marketing and technology commercialization theory. Describing how the orientation of entrepreneur's actions and the early development of market capacities influence on the venture emergence of this type of firms. The results also have implications for entrepreneurs, investors in technology startups, and stakeholders in technology entrepreneurship; as they suggest that further attention should be given to the market actions of the entrepreneurs, regardless of their initial combinations of resources.