Orientador : Sergio Eduardo Montes Castanho / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Educação / Made available in DSpace on 2018-08-03T23:16:57Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Gomide_DeniseCamargo_M.pdf: 13813955 bytes, checksum: 88c9e989044cd0c1cbf250f95af9a3c7 (MD5) Previous issue date: 2004 / Resumo: Esta pesquisa vivencia uma reorganização do discurso liberal na educação através do estudo do pensamento pedagógico de Rubem Alves que se aproxima dos princípios do liberal escolanovismo desenvolvido no Brasil a partir da década de 30 e que até hoje é influência na história da educação. A análise das aproximações do pensamento de Alves com as propostas escolanovistas nos permitiu inferir que o seu discurso, além de constituir-se uma tentativa de reorganização dos pressupostos liberais, aponta para o discurso de transformação da escola como forma de mudar a sociedade. Sendo assim, concluímos que as proposições de Alves, no tocante à educação, apresentam muitas aproximações com a Educação Nova, principalmente no que diz respeito a crítica à educação tradicional que prioriza um saber distante do universo significativo do aluno como também no deslocamento do eixo da escola para a criança, que passa a ser vista como o centro do processo de ensino-aprendizagem / Abstract: This research lives a reorganization of the liberal speech in the education through the study of the pedagogical thought of Rubem Alves which comes c1oser to the principles of the "liberal escolanovismo" developed in Brazil since the decade of 30 and which is still an influence in the history of education. The analysis of the approaches of Alves's thoughts aIong with the "escolanovistas" proposals allowed us to infer that his speech, besides consisting an attempt of the reorganization of liberal views, points to the speech of transformation of the school as a way of changing the society. This way, we conc1ude that Alves' s proposals, refering to the education, present many approaches as those of the New Education, mainly when it is related to the critical to the traditional education which prioritizes a distant knowing of the student universe as well significant as in the displacement of the axle of the school for the child, which is seen as the center of the teaching learning process / Mestrado / Mestre em Educação

Made available in DSpace on 2014-06-12T18:05:25Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo6783_1.pdf: 6854923 bytes, checksum: 288fa256145bc03025ac407d7f072067 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2007 / Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico / O objetivo deste trabalho é o estudo tafonômico, taxonômico e geocronológico de mamíferos pleistocênicos em depósito de tanque, para subsidiar interpretações paleoecológicas e paleoambientais. A área de estudo situa-se na Localidade Incó, Fazenda Nova, Brejo da Madre de Deus, Pernambuco. A pesquisa envolveu levantamento bibliográfico, cartográfico, trabalhos de campo e laboratoriais. O material coletado foi incorporado à Coleção Científica de Macrofósseis da UFPE, constando de 235 exemplares de dentes, osteodermos, ossos cranianos e pós-cranianos de mamíferos pleistocênicos. O depósito de tanque teve quatro fases de preenchimento sedimentar por fluxos de detritos, estando os fósseis, principalmente, na segunda camada, um conglomerado com ossos e dentes desarticulados, inteiros e fragmentados, de disposição caótica, densamente empacotados na rocha (bone bed) com cimento calcífero (calcrete). A associação fossilífera é monotípica-poliespecífica. Houve preservação da biomineralização original da hidroxioapatita, permineralização e substituições por calcita, cloroapatita e wagnerita. Foram identificadas três ordens de mamíferos pleistocênicos -Xenarthra, Notoungulata e Proboscidea, e seis táxons - Eremotherium laurillardi, Glyptodon clavipes, Panochthus greslebini, Toxodon platensis, Stegomastodon waringi e Holmesina paulacoutoi, sendo essa última espécie, inédita para o Estado de Pernambuco. A fauna pleistocênica é representada por mamíferos predominantemente herbívoros, classificados pelos hábitos alimentares como podadores, herbívoros-onívoros e megaherbívoros. Foram obtidas idades de ressonância paramagnética eletrônica (EPR) de 63.000 ± 8.000 anos e 60.000 ± 9.000 anos para os dentes de Stegomastodon waringi da segunda camada, sugerindo que esses animais habitaram essa região durante um interestadial, fase mais quente do Pleistoceno Superior. A datação obtida por 14C do cimento calcífero da mesma camada foi de 19.400 anos AP., confirmando que a cimentação foi posterior ao soterramento dos fósseis e durante o último máximo glacial. Os dados isotópicos e geocronológicos integrados à associação faunística auxiliaram na interpretação e reconstrução do paleoambiente, sugerindo para o Pleistoceno Superior da região, quando habitavam megamamíferos de hábitos alimentares distintos, um possível ambiente de savana aberta com árvores e arbustos esparsos, predomínio de plantas C3 seguido de plantas CAM sugerindo alteração climática no paleoambiente da região de Fazenda Nova, Brejo da Madre de Deus.

Made available in DSpace on 2014-06-12T18:35:38Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo7677_1.pdf: 1262145 bytes, checksum: b3df794f444f4cb8d2dac9484592d3d0 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2003 / Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico / Este trabalho, que se encontra na linha de um debate historiográfico, procura mostrar o ponto de vista de estudiosos da música popular brasileira, focalizada na década de 60 e nos movimentos musicais Bossa Nova, Canção de Protesto e Tropicalismo. Além disso, sistematiza as obras selecionadas em autores com uma formação intelectual fora do campo de conhecimento da História e Ciências Sociais e autores com formação nestas duas áreas. Também trabalha com um exemplo da música popular brasileira desse período, centrado em Geraldo Vandré. Toda essa discussão, está apoiada no pensamento de Schopenhauer, Adorno e Hobsbawm, sobre música num sentido geral e sobre a música popular e a indústria cultural. Finalmente, procura-se ressaltar os diferentes olhares sobre os três movimentos musicais, dentro do contexto da música popular como um todo, tendo em vista as diferentes formação intelectual e áreas de conhecimento. Também analisa algumas composições de Vandré e tenta organizar idéias no sentido de desmitificar o mito Vandré

Made available in DSpace on 2014-06-12T23:15:31Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo9053_1.pdf: 4591887 bytes, checksum: b05aad58f5bc75ee8ccf8e0778cd99b0 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2011 / Esta pesquisa tem como objetivo pesquisar os processos de imersão dos sujeitos, no universo místico-religioso do Vale do Amanhecer denominação fundada no final dos anos 60, em Planaltina, cidade satélite de Brasília, por Neiva Chaves Zelaya, mais conhecida como Tia Neiva em Pernambuco, tomando como campo empírico a realidade vivenciada pelos adeptos dos templos de Dois Irmãos, em Recife, e em São Lourenço da Mata. Buscase realizar uma análise bourdieusiana, através da qual são investigados os sistemas de percepção e de interpretação dos sujeitos, e de como os agentes sociais adotam práticas diferencidas, na dinâmica religiosa, a partir de suas diversas trajetórias, e da distribuição heterogênea de capital simbólico, em termos de volume e de estrutura entre os mesmos, o que se reverbera, também, em uma lógica de pertencimento que se dá a partir da própria relação com o corpo, através do qual há uma internalização dos sistemas de classificação social. Tomando a classificação existente no movimento, que diferencia os sujeitos a partir do tipo de mediunidade desenvolvida, e do sexo, investigamos como estas classificações se sobrepõem, ao mesmo tempo em que transparecem e reforçam as estruturas de dominação existentes em outros campos, apontando para a relativa autonomia dos mesmos, sendo o principal motor, em termos de práticas sociais, que permite a reprodução de tais estruturas sociais, os próprios rituais religiosos presentes no Vale

The report is part of the development project run by Ingenjörsfirman Geotech AB, where some of the field investigations were carried out in collaboration with Bohusgeo AB. The aim of the thesis is to do field investigations with the new Vane Geotech Nova (Nova-vane) equipment, and compare the results with known and proven methods. The vane test is an in situ method that determines the undrained shear strength, for example for clay soils. Eight tests have been performed with the Nova-vane and they have been compared with the Nilcon-vane, an electronic Nilcon-vane, a CPT-probing and Direct shear tests in the laboratory. Parameter determination has been done with CRS-tests and ordinary laboratory routine examination. According to earlier research, the time for failure, waiting time and rotational speed are parameters that have been tested in order to know how they affect the evaluated shear strength in clay soils. Previous investigations from 1950 to 1990 show that the parameters mentioned above have a major impact on the evaluated shear strength. When comparing already known evaluation methods for the undrained shear strength, it has been found that the Nova-vane generates shear strength measurements are far too low. The reason why the Nova-vane shows lower undrained shear strengths than other methods may be due to a number of factors. The analysis of the tests shows that the rotation speed has not been constant, as the rotation is becoming faster and faster, the time to failure varies between a few seconds to several minutes over the recommended time to failure. Another major factor is the deviating angle compared to the vertical plane, the vane has been driven down with. In the eight tests, the rotational speed has been a difficult parameter to control. The electric engine used, a modified Geotech EVT 2000 electric vane instrument, could only apply different energies and are normally used for 22 mm probe rods. Which specific applied force on the rods generating the correct rotational speed, depends entirely on the properties of the clay. When 36 mm probe rods are used together with the electric engine the rotational speed is even more difficult to control. According to the SGF recommended standard from 1993 states that the time to failure of a vane test should be between 2 and 4 minutes, from the time the vane is activated. It primarily depends on the speed of rotation, which means that the time for failure was also a difficult parameter to control. The angle with which the Nova-vane is driven increases with depth to about 30° at 30 meters. While the angle of CPT-probing increases only 5° at 30 meters. The driven angle could have significance to the shear strength, although it is difficult to conclude what kind. The Nova-vane is the only vane borer that can measure which angle it is driven down with. The increasing angle is assumed to depend on the geometry of the instrument and not on the properties of the clay. The conclusion is that the measurement with the Nova-vane gives lower values than the other methods. However, the range of values proves only small differences down to the depth of 20 meters. The system as a whole is working with an acceptable accuracy, although a stronger engine and a more precise control of the engine speed is needed. More tests have to be done to determine how the Nova-system can be designed and how the investigation should be performed to get equal values as other proven methods. / Rapporten är en del av ett utvecklingsprojekt som drivs av Ingenjörsfirman Geotech AB, där viss del av fältundersökningar utförts i samarbete med Bohusgeo AB. Examensarbetets roll har varit att utföra fältförsök med den nya vingförsöksutrustningen typ Vane Geotech Nova (Nova-vingsond) för att sedan sammanställa och jämföra resultaten med redan kända och väl beprövade metoder. Vingförsöksmetoden är en in situ metod som bestämmer den odränerade skjuvhållfastheten i kohesionsjord. Åtta försök med Nova-vingsond har utförts och jämförts med Nilcon-vingar och eldriven Nilcon-vinge samt CPT-sondering och direkta skjuvförsök i laboratorium. Även CRS-försök och rutinundersökning i laboratorium har gjorts, för parameterbestämning. Enligt undersökningar i tidigare forskning har: tiden till brott, väntetiden och rotationshastigheten varit parametrar som testats för att se hur de påverkar den utvärderade skjuvhållfastheten i lerjordar. Tidigare forskning utförd mellan 1950 och 1990, visar att nämnda parametrar har en stor inverkan på den utvärderade skjuvhållfastheten. Vid jämförelser mellan Nova-vingsonden och andra utförda försök inom provtagningslokalen ger Nova-vingsonden lägre odränerad skjuvhållfasthet, vilket kan bero på flertalet faktorer. Analysen av försöken påvisar att hastigheten inte har varit konstant utan att rotationen blir allt snabbare, tiden till brott varierar mellan några få sekunder till flera minuter över den rekommenderade tiden till brott. Samt att neddrivningsvinkeln är avvikande från det tänkta vertikalplanet. I de åtta försöken har rotationshastigheten varit en svårstyrd parameter. Den elektriska rotationsmotorn som har använts är en modifierad Geotech EVT 2000. Den elektriska är dimensionerad för sondstänger med en diameter på 22 mm och har en effektinställning. Vilken rotationshastighet som den specifika effekten genererar beror helt på lerans egenskaper, vilket gör att rotationshastighet är svår att ställa in på rotationsmotorn, speciellt med 36 mm sondstänger. Tiden till brott för vingförsöksmetoden ska enligt SGF standard från 1993 vara mellan 2 och 4 minuter från dess att vingen aktiverats. Den beror framför allt av rotationshastigheten, vilket medför att även tiden till brott var en svårstyrd parameter. Nova-vingsonden visar en växande neddrivningsvinkel mot djupet, vid 30 meter cirka 30°, i jämförelse med CTP-sonden som endast ökade med 5° på 30 meter.  Neddrivnings-vinkeln kan ha betydelse för den erhållna skjuvhållfastheten, dock är det en svår att bestämma hur. Nova-vingsonden är den enda vingförsöksmetod som har en lodenhet. CPT-sonden har också en lodenhet, den gav mindre utslag. Neddrivningsvinkeln bero förmodligen på instrumentets geometri och inte på lerans egenskaper. För att kunna styra rotationshastigheten och på så vis tiden till brott behövs en utvecklad utrustning. Främst krävs en starkare motor som rotationshastgeten går att ställa in på, övriga komponenter anses vara tillräckligt noggranna, dock behöver viss systemutveckling ske. Slutsatsen blir att de utförda mätningarna med Nova-vingsonden visar lägre resultat än övriga bestämningar. Då det är många parametrar som har inverkan på resultatet, behövs fler undersökningar göras för att fastställa hur Nova-systemet ska konstrueras och hur försök ska utföras för att erhålla likvärdiga resultat som övriga metoder.

This thesis analyses the provisions of the Town Planning Act of Nova Scotia with respect to the procedures for the enactment, amendment, and repeal of the official town plan, the enactment, amendment, variation, and repeal of the zoning by-law, the enactment of subdivision regulations, and the approval of subdivision plans, through the following hypothesis: The Town Planning Act of Nova Scotia does not require amendment if the statutory provisions for the enactment, amendment, and repeal of the official town plan, the enactment, amendment, variation, and repeal of the zoning by-law, the enactment of subdivision regulations, and the approval of subdivision plans pursuant to the subdivision regulations are to be satisfactory in terms of: 1. Systems Mainteance; 2. Community Planning; 3. Openness; 4. Efficiency; 5. Effectiveness; 6. Justice. The hypothesis is tested and proven invalid. However the test itself and the methodology for the development of the conceptual framework and the consequent hypothesis are found to be sufficiently defective to necessitate an alternative conclusion about the validity of the hypothesis, namely, "not proven". Notwithstanding the problem in establishing and testing the hypothesis, it is felt that the thesis is worthwhile inasmuch it has established a valid theoretical framework for the treatment of land use planning related issues and points to further areas of research. The conceptual framework is based upon systems theory. A conceptual framework is a means of organizing concepts and facts about a given class of phenomena in a consistent and logically satisfying manner while lacking the precision of a theory. The main sources of supporting data for the conceptual framework and the test of the hypothesis are the Town Planning Act, population and economic data about the Province of Nova Scotia, and responses to a questionnaire which was mailed to planning authorities in the Province. / Applied Science, Faculty of / Community and Regional Planning (SCARP), School of / Graduate

O ensino de história tem papel relevante na construção da identidade do sujeito, ao estimular sua criticidade, partindo de uma reflexão de natureza histórica. Assim, ao pensar sobre a função da escola juntamente com a sua interação na sociedade, a escola possui uma significação própria pelo contexto existente no bairro, mesmo sendo uma instituição pública, com legislação e estrutura advinda do poder externo. Percebendo a significativa função social exercida pela escola, esse trabalho tem por objetivo examinar a construção da identidade dos moradores do Bairro São João Bosco – PROMORAR, localizado no município de Nova Prata, Rio Grande do Sul, Brasil. O bairro surge na década de mil novecentos e oitenta com a necessidade de amenizar os problemas de habitação da parcela carente da população da cidade. Concomitante com o nascimento do Bairro, têm início as atividades na Escola Municipal de Ensino Fundamental Padre Josué Bardin, no ano de mil novecentos e oitenta e três, para atender as crianças desta localidade. / The teaching of history has relevant subject’s identity construction role, by stimulating subject’s criticality starting from a reflection of historic nature. Thus, thinking about the function of the school together with subject’s interaction in society, the schoool gets an own meaning by the context that exists in the neighbourhood, even tough a public institution, with legislation and structure arising from the external power. Realizing the significative social function exercised by the school, this project aims at examine the construction of identity for local residents of São João Bosco - PROMORAR neighbourhood located in Nova Prata city, Rio Grande do Sul, Brasil. The neighbourhood arises in the 80’s with the necessity of soften the housing problems of the lacking portion of the city’s population. Concomitant with the neighbourhood’s rising there is the beginning of the activities at Padre Josué Bardin Municipal College in the year of one thousand nine hundred and eight three, to attend the children from that location.

[EN] ABSTRACT Alternaria brown spot (ABS), caused by the 'tangerine' pathotype of Alternaria alternata, (Fr.) Keissl. is a serious disease in several mandarin cultivars such as 'Fortune', 'Nova' and other hybrids. Although the disease is widespread in the Mediterranean Basin, the epidemiology of the disease in semi-arid conditions is unknown. Epidemiological studies were conducted during two consecutive years in Spain. The presence of inoculum was studies on leaves, twigs and fruit on affected trees, as well as weeds and leaf litter was determined. The dynamics of airborne conidia of Alternaria were studied with a spore trap and by exposing plates of the semi-selective medium ARSA. The effect of environmental factors in the incidence of ABS was studied through exposure of trap plants. Conidia of Alternaria were continuously detected throughout the period of study and pathogenic isolates were obtained in all sampling dates. Affected leaves and shoots were considered the main source of inoculum, with 15-76% of pathogenic isolates. Pathogenic isolates were also found in leaf litter and weeds of the genus Sonchus. The pathogen survived in fallen immature leaves for up to 76 days. In contrast to humid areas, infections occurred mainly in spring and autumn, on weeks with rainfall >2.5 mm and average temperature >12.5°C. The infection efficiency of the pathogen was studied by inoculating plants of 'Fortune' and 'Nova' under different combinations of temperature (8-35°C) and wetness durations (8-48 hours). Disease incidence significantly increased with leaf wetness duration over 16 hours, decreased with temperatures below 12°C or above 27°C. No infections were observed at 35ºC. The incidence did not increase after a dry period of one hour in 'Fortune' and two hours in 'Nova'. Post-infection temperature had a significant effect in the incubation period of the pathogen. The two infection models obtained, the Alter-Rater model and a simple rule system (SRS) based on temperature and rainfall were evaluated using independent infection data obtained from trap plants exposed weekly in three orchards during 2011 to 2013. Model evaluation was performed using ROC curve analysis. None of the models evaluated was appropriate to predict infections in 'Fortune', in the case of 'Nova', the SRS model had a sensitivity of 0.93 and a specificity of 0.84. This model is currently implemented in the online platform 'gipcitricos' for the integrated management of ABS in Spain. Some studies indicate that flood irrigation could increase leaf wetness duration and the subsequent risk of infection, but there are no specific studies in citrus. Values of soil moisture content, leaf wetness duration, relative humidity, temperature and rainfall were recorded in three mandarin plots with flood irrigation and three plots with drip irrigation during 2012 and 2013. The average daily leaf wetness duration was 4-8 hours with a maximum of 20-23 hours. The dynamics of leaf wetness duration was analyzed by time series ARIMA model (1,1,1). The MAE of the models was 3.17 to 3.91 hours. The increase of leaf wetness duration was not associated with flood irrigations neither in graphical analysis of the residuals and tests or interventions. The increase in leaf wetness duration was associated only with some rain events. / [ES] RESUMEN La mancha marrón causada por un patotipo del hongo Alternaria alternata (Fr.) Keissl. es un factor limitante para algunas variedades de mandarina como 'Fortune', 'Nova' y otros híbridos. La información existente sobre la epidemiologia de la enfermedad procede de las regiones húmedas de Florida, y no puede extrapolarse a las zonas semi-áridas. Por ello se inició un estudio para caracterizar la epidemiología de la mancha marrón en las condiciones de España durante dos años consecutivos. Se determinó la presencia de inóculo en las hojas, brotes y frutos de los árboles afectados, en la hojarasca del suelo y las malas hierbas. Para ello se siguió la dinámica de las conidias de Alternaria en el aire con un capturador y se realizaron exposiciones de placas con medio semi-selectivo ARSA. Se estudió también el efecto de diversos factores ambientales en la incidencia de la enfermedad a través de exposición de plantas trampa. Las hojas y brotes afectados constituyeron la principal fuente de inoculo, con 15-76% de aislados patógenos. Se detectaron también aislados patógenos en la hojarasca y en malas hierbas del género Sonchus. El patógeno sobrevivió en hojas inmaduras caídas al suelo hasta los 76 días. Se detectaron conidias de Alternaria en el aíre de forma continua. Se identificaron colonias patógenas en todas las exposiciones de medio semi-selectivo. Las infecciones de las plantas trampa se observaron principalmente en primavera y otoño, en semanas con precipitaciones >2.5 mm y temperatura media >12.5°C. Se estudió la eficiencia infectiva del patógeno mediante la inoculación de plantas de 'Fortune' y 'Nova' bajo diferentes combinaciones de temperatura (8-35°C) y duraciones de humectación foliar (8-48 horas). Se estudió el efecto de los períodos interrumpidos de humectación foliar sobre la infección y también la influencia de la temperatura en la duración del período de incubación. La incidencia de la enfermedad se incrementó con humectaciones foliares superiores a 16 horas, descendió de con temperaturas inferiores a 12ºC y 27ºC, apenas se detectaron infecciones a 35ºC. La incidencia se detuvo con un período seco de una hora en 'Fortune' y dos horas en 'Nova'. La temperatura tuvo un efecto significativo en la duración del periodo de incubación. Se evaluaron los modelos Alter-Rater y un modelo empírico simple (SRS) basado en temperatura y pluviometría con datos obtenidos en exposiciones de plantas trampa durante los años 2011 a 2013. La evaluación de los modelos se realizó mediante análisis de curvas ROC. Ninguno de los modelos evaluados se consideró adecuado para predecir las infecciones en 'Fortune'. En 'Nova', el modelo SRS permitió predecir los periodos semanales de infección con una sensibilidad de 0,93 y una especificidad de 0,84. Este modelo se ha implementado en la web 'gipcitricos' del IVIA para la gestión integrada de la mancha marrón en cítricos. Algunos estudios indican que el riego por inundación podría incrementar la duración de la humectación foliar y el riesgo de infección, pero no existe ninguna referencia específica en cítricos. Se realizó un estudio durante los años 2012 y 2013 en tres parcelas de mandarina con riego por inundación y otras tres con riego localizado. En cada parcela se registraron los valores del contenido de humedad del suelo, duración de humectación foliar, humedad relativa, temperatura y pluviometría. El promedio de la duración de la humectación foliar diaria fue de 4-8 horas y la máxima de 20-23 horas. La dinámica de la duración de la humectación foliar se analizó mediante un modelo de series temporales ARIMA (1,1,1). En los análisis gráficos de los residuos no se detectó ninguna asociación entre los riegos por inundación y la duración de humectación foliar. / [CAT] RESUM La taca marró causada per un patotip del fong Alternaria alternata (Fr.) Keissl. es un factor limitant per a algunes varietats de mandarina com 'Fortune', 'Nova' i altres híbrids. La informació existent sobre l'epidemiologia de la malaltia procedix de les regions humides de Florida, i no pot extrapolar-se a les zones semi-áridas. Per això es va iniciar un estudi per a caracteritzar l'epidemiologia de la taca marró en les condicions d'Espanya durant dos anys consecutius. Es va determinar la presència d'inòcul en les fulles, brots i fruits dels arbres afectats, en la fullaraca del sòl i les males herbes. Es va seguir la dinàmica de les conidies d'Alternaria en l'aire amb un capturador i es van realitzar exposicions de plaques amb medi semi-selectiu ARSA. Es va estudiar també l'efecte de diversos factors ambientals en la incidència de la malaltia mitjançant l'exposició de plantes trampa. Les fulles i brots afectats van constituir la principal font d'inòcul, amb el 15-76% d'aïllats patògens. Es van detectar també aïllats patògens en la fullaraca i en males herbes del gènere Sonchus. El patogen va sobreviure en fulles immadures caigudes a terra fins als 76 dies. Es van detectar conidies d'Alternaria en l'aire de forma contínua. Es van identificar colònies patògenes en totes les exposicions de medi semi-selectiu. Les infeccions de les plantes trampa es van observar principalment a la primavera i tardor, coincidint en setmanes amb precipitacions >2.5 mm i temperatura mitjana >12.5°C. Es va estudiar l'eficiència infectiva del patogen mitjançant la inoculació de plantes de 'Fortune' i 'Nova' amb diferents combinacions de temperatura (8-35°C) i duracions d'humectació foliar (8-48 hores). Es va estudiar l'efecte dels períodes interromputs d'humectació foliar sobre la infecció i també la influència de la temperatura en la duració del període d'incubació. La incidència de la malaltia es va incrementar amb humectacions foliars superiors a 16 hores, va descendir de amb temperatures inferiors a 12ºC y 27ºC, a penes es van detectar infeccions a 35ºC. La incidència es va detindre amb un període sec d'una hora en 'Fortune' i dos hores en 'Nova'. La temperatura va tindre un efecte significatiu en la duració del període d'incubació. Es van avaluar les models Alter-Rater i un model empíric simple (SRS) basat en temperatura i pluviometria amb dades obtinguts en exposicions de plantes trampa realitzades en tres parcel·les durant els anys 2011 al 2013. L'avaluació dels models es va realitzar amb anàlisi de corbes ROC. Cap dels models avaluats es va considerar adequat per a predir les infeccions en 'Fortune', en 'Nova', el model SRS va permetre predir els períodes setmanals d'infecció amb una sensibilitat de 0,93 i una especificitat de 0,84. Este model s'ha implementat en la web 'gipcitricos' de l'IVIA per a la gestió integrada de la taca marró en cítrics. Alguns estudis indiquen que el reg per inundació podria incrementar la duració de la humectació foliar i el risc d'infecció, però no hi ha cap referència específica en cítrics. Es va realitzar un estudi durant els anys 2012 i 2013 en tres parcel.les de mandarina amb reg per inundació i altres tres amb reg localitzat. En cada parcel.la es van registrar els valors del contingut d'humitat del sòl, duració d'humectació foliar, humitat relativa, temperatura i pluviometria. La mitjana de la duració de la humectació foliar diària va ser de 4-8 hores i la màxima de 20-23 hores. La dinàmica de la duració de la humectació foliar es va analitzar per mitjà d'un model de sèries temporals ARIMA (1,1,1). El MAE dels models va ser de 3,17-3,91 hores. En les anàlisis gràfics dels residus no es va detectar cap associació entre els regs per inundació i la duració d'humectació foliar. Els augments en la duració de la humectació foliar es van relacionar únicament amb alguns esdeveniments de pluja. / Bassimba, DDM. (2015). Epidemiología de la mancha marrón de las mandarinas causada por Alternaria alternata. Desarrollo de estrategias de control eficientes [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54111 / TESIS

Bakgrund: Ett steg i effektiviseringen av sjukvården är att i större utsträckning använda digitala lösningar för dokumentation. En vision med digitaliseringen i den svenska sjukvården är att vara bäst i världen till år 2025. Införandet av surfplattor som arbetsverktyg inom slutenvården förväntas därför öka i framtiden. Parallellt med detta visar forskning att kvalitén på det mellanmänskliga mötet försämras när en mobil enhet, som till exempel en surfplatta, närvarar vilket kan vara problematiskt inom sjukvården där mötet mellan sjukvårdaren och patienten är centralt. Syfte: Syftet med studien var att undersöka patientens uppfattning av personalens användning av surfplattor i vårdarbetet. Hypotesprövningar utfördes utifrån åldersgrupper och kön. Metod: En tvärsnittsstudie genomfördes som omfattade 54 patienter där data insamlades genom enkäter. Deskriptiv statistik användes för analys och rapportering samt chi-två test. Resultat: 1) Patienterna anser inte att surfplattan utgör ett hinder i mötet med vårdpersonalen. 2) Information om surfplattan ges i högre utsträckning till manliga patienter. 3) Trots att den äldre patientgruppen i lägre utsträckning använder smartphone eller surfplatta tycker de att det är bra att sjukvården följer med i den digitala utvecklingen. Slutsats: Majoriteten av patienterna anser inte att surfplattan begränsar kommunikationen eller samspelet/interaktionen med personalen. Surfplattan kan därmed inte anses störa det vårdande mötet.

No description available.