Non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is a common consequence of metabolic syndrome (MetS) with the least severe form of NAFLD being hepatic steatosis, which is the accumulation of intrahepatic fat. Omega-3 polyunsaturated fatty acids (n3 PUFAs) are fatty acids in our diets commonly found in marine animals (eicosapentaenoic acid [EPA] and docosahexaenoic acid [DHA]) and certain plants (α-linoleic acid [ALA]). Although past studies have examined the consumption of marine sources or plant sources on hepatic steatosis and MetS parameters, individual n3 PUFA have yet to be compared to each other. Thus fa/fa Zucker rats were provided n3 PUFA diets containing ALA, EPA or DHA for 8 weeks relative to a linoleic acid (LA)-rich n6 PUFA diet provided to fa/fa and lean Zucker rats. Comparisons were to baseline fa/fa Zucker rats. It was shown that DHA prevented the progression of hepatic steatosis and was associated with improvements in insulin resistance.

A ring laser gyroscope (gyro) is an active laser interferometer designed to sense rotation through the Sagnac frequency shift encountered by two beams travelling in opposite directions around a closed path. The classes of devices considered in this thesis are the large and ultra-large ring laser gyros. These instruments are designed for direct measurement of earth rotation rate and find applications in geodesy, geophysics, and tests of physical theories. The research presented in this thesis focuses on the demonstration of new techniques for operating ring laser gyros. The main goal of these techniques has been the correction for variations in the geometry of an ultra-large ring laser gyro, UG-3. This instrument is a 77 m perimeter ultra-large ring laser gyro of heterolithic construction and is the primary instrument used in the experiments presented here. UG-3 has been used to demonstrate measurement of earth strains which have been used to correct for changes in the geometry of the instrument. It has also been used to demonstrate a control technique where the co-rotating beams were alternately offset allowing the number of wavelengths around the perimeter to be counted and a Sagnac rotation signal to be obtained. Among the most important outcomes of this research of interest to the large ring laser gyro community is that we now understand most of the problems that would affect a next generation ring laser gyro. This understanding allows us to choose an operational technique best suited to the measurements being made and thus maximise the scientific potential of the instrument. Additionally, the development of a new standard for data storage and an associated suite of software to acquire, query and analyse ring laser data is expected to improve collaboration with the wider research community. Other research outcomes of more general interest include the analysis of how oscillation of a single mode is established in a high finesse laser cavity. We demonstrate that the ultimate mode of operation can be selected with a ‘seed’ beam of exceptionally low intensity. An interesting related outcome is the demonstration of Sagnac beat frequency measurement during the ring down of a ring cavity, a type of measurement immune to dispersive and flow related frequency shifts.

L’Urotensine II (UII) est un peptide cyclique de 11 acides aminés initialement isolé à partir de l’urophyse de gobie. Cette hormone est impliquée dans l'homéostasie cardiovasculaire et exerce la majorité de ses effets par l'intermédiaire du récepteur de l'urotensine (UT). Le récepteur UT est couplé préférentiellement à la protéine G hétérotrimérique G?q et les propriétés fonctionnelles de ce récepteur ont principalement été étudiées pour sa capacité à induire la production d'inositol phosphate ainsi que la mobilisation de Ca[indice supérieur 2+] intracellulaire. Il a été rapporté que UT peut également coupler à d'autres protéines G hétérotrimériques G?i/o et qu’il peut activer plusieurs voies indépendantes de la protéine G, tels que la voie des MAP Kinase et de la beta-arrestine. Notre hypothèse stipule que différents ligands d’UT peuvent induire ou stabiliser différentes conformations du récepteur, chacune conduisant à une signalisation spécifique, ce concept est connu sous le nom de sélectivité fonctionnelle ou signalisation biaisée. Nous avons sélectionné 6 analogues de UII qui diffèrent dans leur structure chimique et nous avons évalué leur capacité à activer plusieurs voies de signalisation: G?q G?i, G?13, ERK, NF?B et le recrutement de la ?-arrestine. Par ailleurs, la technologie de transfert d’énergie bioluminescente par résonnance (BRET) fut utilisée pour évaluer l’activation spécifique des protéines G?q, G?i, G?13 ainsi que le recrutement de la ?-arrestine-2. Nous avons montré que la substitution de la lysine en huitième position de UII affecte la propriété du peptide à activer certaines voies de signalisation. De plus, l’analogue Nle8-UII agit comme agoniste complet sur la voie G?q mais active faiblement le recrutement de la ?-arrestine-2 ainsi que la voie NF?B. Cette étude a permis d’identifier des ligands sélectifs pour certaines voies de signalisation d’UT et pourrait permettre la conception de ligands sélectifs pour UT dans diverses pathologies associées à ce récepteur. [symboles non conformes]

Syftet med denna litteraturstudie är att undersöka hur lässvårigheter och läsinlärningsproblematik yttrar sig, samt hur framgångsrik undervisning organiseras med detta i åtanke. Studiens resultat baseras på tidigare forskning och avser besvara följande forskningsfrågor: Hur visar sig lässvårigheter i de första årskurserna (förskoleklass och grundskolans årskurs 1-3)? Hur kan lärare arbeta för att förebygga uppkomsten av lässvårigheter och underlätta för elever med sådan problematik? Studien visar att lässvårigheter går att upptäcka redan hos barn i förskoleklass och att det på så vis går att förutse hur läsutvecklingen kommer att fortskrida. I de tidiga årskurserna kan svårigheter bli synliga redan i den grundläggande lästräningen och hindra eleven från fortsatt utveckling. Ofta visar sig svårigheterna genom otillräcklig avkodningsförmåga, bristande automatiserad läsning, svag läsförståelse samt låg motivation. Identifiering av elever med svårigheter bör ske i ett tidigt stadie så att åtgärder kan sättas in. Undervisningen bör i största möjliga mån utgå från de olika elevernas förutsättningar och detta kan ske genom att läraren anammar flera undervisningsmetoder. I denna studie presenteras såväl övergripande faktorer för en lyckad läsundervisning som mer specifika metoder och strategier. Att identifiering och insatser ofta dröjer kan bottna i lärares okunskap om lässvårigheter och otillräckliga verktyg för att möta elever med denna problematik, varför utökad kunskap om detta är nödvändig.

No description available.

No description available.

El cuidador familiar i la persona dependent són les figures principals i el focus de l’estudi. El suport donat per la família a la persona amb dependència és important quan les situacions normals s’alteren per malalties o qualsevol altra circumstància. Aquest suport se centra en la figura del cuidador, sorgit del cercle més immediat de la persona dependent; ell és qui dóna atenció en primera instància, amb dedicació i afecte. El suport del cuidador no és només físic, instrumental o terapèutic, aspectes molt treballats des del vessant sanitari, sinó que a més, es responsabilitza i es compromet amb la persona dependent. Cuidar exigeix un mínim d’afecte entre el cuidador i la persona que rep les cures, implica responsabilitat, esforç, temps, coherència i autenticitat en la interacció que s’estableix. La tesi actual contempla la persona dependent i el seu cuidador com a centre de les atencions, donada la relació que s’estableix entre ells, les emocions i l’afecte. La mesura deles emocions ajuda a entendre els aspectes positius del tenir cura. Haurem de pensar en la persona dependent i el seu cuidador com l’eix central d’un sistema que haurà de tenir en compte el benestar de la persona dependent però també el de la persona que en té cura i, per tant, en les seves relacions i afectes. / The family caregiver and dependant person are the main figures and the focus of the study. The support given by the family to the dependant person is important when normal situations are altered by disease or any other circumstance. This support focuses on the role of caregiver, emerged from the dependent person's immediate circle; He is the one who paid attention in the first instance, with dedication and affection. Caregiver support is not just physical, therapeutic or instrumental, aspects well worked from the health world, but also undertakes and agrees with the dependent person. Take care requires a minimum of affection between the caregiver and the person receiving the care, involves responsibility, effort, time, consistency and authenticity in the interaction that is established. The current thesis includes the dependent person and their caregiver as a center of attention, given the relationship that is established between them, the emotions and affection. Measuring emotions helps to understand the positive aspects of care. We think of the dependent person and your caregiver as the central axis of a system that must take into account the well-being of the individual dependent but also of the person in care and, therefore, their relationships and affections. Working

Kännedom om Omega-3 började med att man upptäckte att omega-3 har en effekt på kardiovaskulära sjukdomar, sedan dess har man börjat utforska allt fler områden där omega-3 har visat sig ha en positiv effekt. Syftet med den här uppsatsen är att undersöka huruvida Omega-3 har en effekt på demens och den vanligaste demenssjukdomen Alzheimer. Demens orsakas bland annat av en omfattande celldöd i hjärnan och uttrycker sig genom att minnet och kognitionen blir gradvis försämrat eftersom det episodiska minnet är försämrat hos dementa. Alzheimer i sin tur har visat sig ha låga nivåer av DHA i hippocampus. Studier har visat att ett intag av fisk och Omega-3 kan förebygga en uppkomst av demens och Alzheimer och förbättra den kognitiva försämringen som sker vid demenssjukdom. Slutresultaten är motsägelsefulla. De flesta studier visar att Omega-3 påverkar och förbättrar kognitionen hos Demens och Alzheimer patienter och kan verka förebyggande och även som behandling. Emellertid finns det de studier som visar på att Omega-3 inte har visat någon signifikant effekt, eller enbart har en förebyggande effekt och endast ifall demenssjukdomen inte är starkt genetiskt betingad.

Les raons que justifiquen aquesta investigació es basen en la necessitat formativa dels/les infermers/es que treballen en el medi penitenciari que dóna lloc a una proposta formativa específica basada en les competències pròpies del seu lloc de treball. Aquesta necessitat ve donada per la singularitat del context penitenciari com espai de comunicació, accions i normes que determinen les relacions entre els agents que hi viuen (reclusos) i conviuen (personal) i, per la manca de coneixements específics relacionats amb la pràctica infermera al medi penitenciari. En conseqüència, els objectius generals que han guiat aquesta recerca són: - Interpretar el context penitenciari i els factors de salut característics de la població reclusa com un element diferenciador de l’atenció infermera. - Valorar el perfil de competències específiques i àrees de formació requerides per desenvolupar el treball infermer en el context penitenciari. Per donar resposta a aquests objectius, el disseny d’aquesta recerca s’ha realitzat des de de la Investigació Avaluativa, que ha permès apropar-nos al context real de la infermeria de presons mitjançant una anàlisi de necessitats. En aquest cas s’ha escollit el model ANISE, desenvolupant les fases de reconeixement, diagnòstic i presa de decisions per poder reunir les dades necessàries i posar de manifest els factors que influeixen en les actuacions infermeres en aquest medi. Les fonts d’informació utilitzades han estat, d’una banda: revisió de documents i bibliografia especialitzada de sanitat i context penitenciari; Pla d’Estudis del Grau d’Infermeria d’una universitat pública i una privada i oferta formativa de Postgrau-Màster de diferents universitats. L’altra font d’informació rellevant han estat els informants clau: a) infermers/es i b) gestors (caps d’infermeria) dels centres penitenciaris catalans. Els infermers/es han respòs un qüestionari autoadministrat, validat per experts, per obtenir informació referent a quatre blocs: perfil dels infermers/es de les presons catalanes, àmbit formatiu dels infermers/es, necessitats formatives de la infermeria i atenció d’infermeria en el medi penitenciari. Els gestors, per la seva part, han discutit i consensuat les característiques específiques d’aquests professionals mitjançant la tècnica del grup focal, complementant les dades obtingudes a partir del qüestionari. Les dades del qüestionari s’han analitzat mitjançant el programa estadístic SPSS v.18.0 i els discursos del grup focal s’han transcrit i sotmès a l’anàlisi del contingut. En tots els casos s’ha respectat tan els termes utilitzats pels participants com la confidencialitat dels seus comentaris. La informació obtinguda s’ha triangulat amb la finalitat de contrastar les dades obtingudes. De l’anàlisi final s’ha conclòs que la població reclusa concentra un sèrie de característiques sociodemogràfiques i en matèria de salut, sobrerepresentades en relació a la població general (drogodependències, malalties infectocontagioses, trastorns mentals, atenció a les urgències, situacions límit, etc.), en un context, el penitenciari, desconegut i complex per desenvolupar la competència infermera. Aquests factors són els elements diferenciadors de la infermeria penitenciària amb l’atenció prestada en altres àmbits de salut. A la revisió dels plans d’estudi del títol de grau d’infermeria s’han detectat carències curriculars a les àrees assistencials anomenades anteriorment i habilitats comunicatives i socials, així com en el coneixement del context i el marc legal penitenciari per cobrir les expectatives professionals requerides. A l’oferta de segon cicle revisada no s’ha trobat cap titulació pròpia de la infermeria penitenciària. D’aquestes conclusions s’ha deduït la necessitat de propostes com: formació de segon cicle tipus postgrau o títol d’expert, i/o inclusió d’una assignatura optativa a la titulació de grau que contemplin els aspectes formatius i competencials de l’infermer/a de presons i elaborar una guia amb els fonaments de la infermeria penitenciària. / Las razones que justifican esta investigación se basan en la necesidad formativa de los/as enfermeros/as que trabajan en el medio penitenciario que da lugar a una propuesta de formación específica basada en las competencias propias de su puesto de trabajo. Esta necesidad viene dada por la singularidad del contexto penitenciario como espacio de comunicación, acciones y normas que determinan las relaciones entre los agentes que viven (reclusos) y conviven (personal) y por la falta de conocimientos específicos relacionados con la práctica enfermera en el medio penitenciario. En consecuencia, los objetivos generales que han guiado esta investigación han sido: - Interpretar el contexto penitenciario y los factores de salud característicos de la población reclusa como un elemento diferenciador de la atención enfermera. - Valorar el perfil de competencias específicas y áreas de formación requeridas para llevar a cabo el trabajo enfermero en el contexto penitenciario. Para dar respuesta a estos objetivos, el diseño de esta investigación se ha realizado desde la Investigación Evaluativa, que ha permitido acercarnos al contexto real de la enfermeria de prisiones mediante un análisis de necesidades. En este caso se ha escogido el modelo ANISE, llevándose a cabo las fases de: reconocimiento, diagnóstico y toma de decisiones para poder reunir los datos necesarios y poner de manifiesto los factores que influyen en las actuaciones enfermeras en este medio. Las fuentes de información utilizadas han sido, por una parte: revisión de documentos y bibliografía especializada de sanidad y contexto penitenciario; Plan de Estudios del Grado de Enfermería de una universidad pública y una privada y oferta formativa de Postgrado-Master de diferentes universidades. La otra fuente de información relevante ha sido los informantes clave: a) enfermeros/as y b) gestores (jefes de enfermería) de los centros penitenciarios catalanes. Los enfermeros/as han respondido un cuestionario autoadministrado, validado por expertos, para poder obtener información referente a cuatro bloques: perfil de los enfermeros/as de las prisiones catalanas, ámbito formativo de los enfermeros/as, necesidades formativas de la enfermería de prisiones y atención de enfermeria en el medio penitenciario. Los gestores, por su parte, han discutido y consensuado las características específicas de estos profesionales mediante la técnica de un grupo focal, complementando los datos obtenidos en el cuestionario. Estos datos se han analizado mediante el programa estadístico SPSSv.18.0 y los discursos del grupo focal se han transcrito y hecho un análisis de contenidos. En todos los casos se ha respetado tanto los términos utilizados por los participantes como la confidencialidad de sus comentarios. La información obtenida se ha triangulado con la finalidad de contrastar los datos obtenidos. Del análisis final se ha concluido que la población reclusa reúne una serie de características sociodemográficas y en materia de salud, sobrerrepresentadas en relación a la población general (drogodependencias, enfermedades infectocontagiosas, trastornos mentales, atención a las urgencias, situaciones límite, etc.), en un contexto, el penitenciario, desconocido y complejo para desarrollar la competencia enfermera. Estos factores son los elementos diferenciadores de la enfermería penitenciaria respecto a la atención prestada en otros ámbitos de salud. En la revisión de los planes de estudio del título del grado de enfermería se han detectado carencias curriculares en las áreas asistenciales nombradas anteriormente y en las habilidades comunicativas y sociales, así como en el conocimiento del contexto y marco legal penitenciario, para cubrir las expectativas profesionales requeridas. En la oferta de segundo ciclo revisada no se ha encontrado ninguna titulación específica de la enfermería penitenciaria. De estas conclusiones se ha deducido la necesidad de propuestas como: formación de segundo ciclo tipo postgrado o título de experto, y/o inclusión de una asignatura optativa en la titulación de grado que contemplen los aspectos formativos y competenciales del enfermero/a de prisiones y la elaboración de una guía con los fundamentos de la enfermería penitenciaria. / The reasons that justify this investigation are based on the assessment of educational needs of those nurses that work in prisons, as well as on being able to implement specific training according to the competences required by their workplace. This need is a result of both the singularities of a prison as a place for communication, actions and rules that regulate the interactions between the people who live (inmates) and work there (staff), as well as the lack of specific information related to nursing in this particular environment. As a consequence, the main objectives of this research are: - Construing the prison’s environment and the prison population’s characteristic health factors as a distinguishing element in the nursing process. - Profile the specific competences and training fields required in order for nurses to work within the prison system. In order to meet these objectives, evaluative research and its methodology was used, which enabled an approach to the Prison Nurses’ work environment by means of a needs evaluation. In this case the ANISE model was implemented: examination, diagnosis and decision-making phases were carried out in order to gather the needed data and highlight the factors that affect the nursing process in this particular workplace. The information sources used throughout this research have been on the one hand: review of documents from specialized books in health care and prison systems; B.Sc in Nursing’s curriculum of one private and one public university; and master’s programs of several universities. On the other hand, other relevant information sources have been the interviewed personnel: a) nurses and b) directors of nursing of Catalonia’s prisons. The nurses answered a question list, ratified by experts, to gather information regarding four subjects: nurses’ profiles in Catalonia’s prison system, educational background of the nurses, educational needs and Prison Nursing. The directors discussed and agreed upon the specific characteristics of these professionals by means of focus group research, complementing the data gathered from the question list, which was analyzed using the statistical program SPSS v.18.0. The speeches of the focus group were transcribed and classified respecting participants’ conditions. With respect to the methodology, data triangulation has been carried out in order to contrast the different data. From the analysis of this information sources, it has been concluded that the inmates show a compendium of socio-demographic and health-related characteristics over-represented in comparison with the general population (drug addictions, infections, mental disorders, emergency care, extreme situations, etc.), in an unknown and complex environment to properly nurse. These factors are the ones that differentiate prison nursing regarding other health fields. When reviewing the B.Sc in Nursing’s curriculum some subjects were missing in: the aforementioned assisting fields and social and communication skills, as well as in the understanding of the prison’s environment and legal framework in order to encompass the required professional expectations. Among the reviewed postgraduate studies, no single degree adapted to Prison Nursing was found. From these conclusions, it was deduced the need for proposals such as: post-graduate education and/or adding an elective subject in the B.Sc, which both take into account the training and competences needed for Prison Nursing, and to draw up a guide with its guidelines.

Studiens syfte var att undersöka hur pedagoger i förskolans yngre åldrar (1-3 år) arbetar talspråksutvecklande under samlingarna. Vi förstod ganska snabbt att det inte gjorts så mycket forskning på små barns talspråksutveckling; sådan forskning har snarare handlat om de äldre förskolebarnen samt skolbarnen. Vi har använt oss av intervju och observation för att samla in data och har delat upp studien i två delstudier, för att därigenom ta ansvar för varsin del. Observationerna gjordes vid tre olika samlingar, på två olika förskolor (totalt sex observationer) och vi intervjuade en förskollärare var. Den intervjuade förskolläraren var också den som observerades i samlingarna. Våra frågeställningar var av sådan typ att både observation och intervju behövdes som metod, för att få fram ett relevant resultat.Resultatet visar att båda de intervjuade förskollärarna är medvetna om barnens talspråksutveckling och det syns också i observationerna. Vi kan också se att vid samlingar med många barn lämnas mindre utrymme till barnens spontana uttryck, än vid samlingar med färre barn. I samlingar med färre barn tillåts barnen i större utsträckning att vara spontana. Resultatet ger några svar, men också några nya frågor där den mest framträdande frågan är om gruppindelningar i samlingarna är bra eller inte, med tanke på talspråksutvecklingen. I vår konklusion har vi lämnat det som förslag på vidare forskning.