L'objectiu general de l'estudi és descriure i avaluar l'experimentació del projecte de batxillerat Biologia en context. S'ha dividit l'avaluació del projecte en tres fases amb els següents objectius específics:1ª Fase (Avaluació preliminar)- Valorar la qualitat intrínseca del projecte.2ª Fase (Avaluació del desenvolupament del procés)- Determinar si el projecte seria acceptable tal com s'ha experimentat o si cal corregir alguns aspectes que no han funcionat.3ª Fase (Avaluació dels resultats)- Determinar el grau d'assoliment dels objectius del projecte.- Determinar si la implementació del projecte comporta una millora en els resultats finals dels alumnes experimentadors.- Determinar si hi ha diferències respecte als coneixements conceptuals entre els alumnes que han seguit el projecte i els que han seguit un programa convencional de biologia.- Determinar si existeixen diferències entre els resultats de les PAU dels alumnes que han seguit el projecte i els dels que han seguit un programa de Biologia de batxillerat convencional.- Determinar les actituds així com el grau de satisfacció final dels professors i alumnes implicats en el projecte.La recerca ha permès concloure que:- es tracta d'un projecte coherent amb el marc teòric de referència i s'estava implementant de manera bastant conseqüent amb el disseny que s'havia realitzat. També que la major part dels professors experimentadors portaven una dinàmica de classe coherent amb el disseny.- amb algunes excepcions, les notes en la matèria de Biologia a final del batxillerat dels alumnes que segueixen el projecte, són millors que les dels alumnes dels mateixos centres que en cursos anteriors havien seguit un sistema convencional en la matèria de biologia.- Existeix una tendència a obtenir millors resultats per part dels alumnes experimentadors . També s'observa la tendència a una major permanència del coneixement en els alumnes que havien experimentat el projecte.- quan es comparen les notes aconseguides en les PAU els resultats mostren que no existeixen diferències estadísticament significatives entre els dos grups però sí que existeix una tendència a obtenir millors notes en el cas d'alumnat que ha seguit el projecte.- els participants van manifestar actituds força positives envers el projecte i les dades analitzades també van mostrar que les opinions de l'alumnat eren independents del professor que tenien. / In that study the general aim is to describe and evaluate the High school project called Context Biology. The evaluation of that project was been divided into three stages with the following aims for each one: First stage (Preliminary evaluation)- To assess the intrinsic project quality.Second stage (Evaluation of the project development)- To determine if the project will be acceptable in the way that it was been experimented, or if it will be better with some little changes in the parts that didn't work well at all. Third stage (Results evaluation)- To determine the aims project obtaining.- To determine if the project entails a final results improvement in project students. - To determine the conceptual knowledge differences among project students and students out of the project.- To determine the differences of the marks of the university access exam among project students and students out of the project.- To determine the project teacher's and project student's attitude and final satisfaction The research allows to conclude that: - it is a coherent project with the theoretical reference, and it was implementing consequently with the theoretical design. Also, most of project teachers made coherent lessons with the design. - with some exceptions, project students marks, at the end of High School, are better than marks of the previous students of the same school who didn't follow the project in that subject.- most of project students have better marks and more permanence of the acquire knowledge. - when the university access exam marks are compared, the results show us that there are no significative differences between the two groups but the project students group have a tendency to take better marks.- the people who participated in that project have a positive attitude with the whole project and the analyzed information, and also they show that the students opinions are independent on the teacher they have.

Objetivo: El objetivo general de la presente Tesis Doctoral ha sido profundizar en el conocimiento del sistema circadiano de teleósteos. Para ello se han utilizado cuatro especies, una especie de interés en investigación básica, el pez cebra, y tres especies de interés en acuicultura, la lubina, la dorada y la trucha arcoíris. Metodología: A lo largo de diferentes experimentos, se estudió la influencia de las condiciones de iluminación y de disponibilidad de alimento sobre los distintos ritmos circadianos de teleósteos y sobre la expresión de los principales genes que forman parte de los relojes moleculares. Asimismo, se analizó a nivel molecular la maduración de los relojes moleculares de teleósteos durante las primeras etapas del desarrollo y la influencia de las condiciones lumínicas sobre la funcionalidad de dichas estructuras. Resultados y conclusiones: Los principales resultados y conclusiones obtenidas fueron: - El gen per1 de lubina ha sido clonado y secuenciado. La expresion de este gen mostró un patrón de expresión circadiano, con una acrofase o pico de expresión cercana al final de la noche. - En larvas del lubina, la expresión del gen reloj per1, comienza en etapas tempranas del desarrollo, adquiriendo un patrón circadiano robusto a partir del día 16 post-eclosión bajo un ciclo LD. - El inicio de un patrón rítmico en la expresión de per1 en larvas de lubina requiere de la presencia un ciclo luz/oscuridad durante el desarrollo, permaneciendo arrítmico bajo condiciones constantes de luz u oscuridad. La composición del espectral de la luz utilizada en el ciclo LD, también afecta al comienzo de la expresión rítmica de este gen. - El fotoperiodo afecta a la expresión de los genes reloj durante el desarrollo embrionario de la trucha arcoíris. Bajo un fotoperiodo 12L:12D, se detectó un patrón rítmico de expresión en los genes reloj (per1 y clock) a partir del día 8 post-fertilización, mientras que la expresión rítmica de aanat2 es detectable a partir del día 21. Por el contrario, bajo condiciones constantes de luz, la expresión de los genes reloj es alterada. - Los ritmos de expresión de genes reloj en trucha arcoíris, podrían iniciarse por fotorreceptores aún no identificados, ya que aparecen antes del desarrollo de los fotorreceptores clásicos (pineal y retina), y no se observan bajo condiciones constantes. - Los peces cebra sometidos a alimentación periódica muestran una actividad anticipatoria al alimento, que se manifiesta como un aumento de la actividad locomotora en las horas previas a la hora de alimentación. - En pez cebra, el oscilador sincronizado por el alimento parece localizarse fuera del cerebro. - La alimentación aleatoria afecta a los ritmos de comportamiento en dorada provocando un aumento de los niveles diarios de actividad locomotora, mientras que la alimentación periódica provoca un incremento de la actividad locomotora en la las horas previas a la hora de la alimentación (FAA), mostrando un nivel de actividad diaria total menor. - En Dorada, la alimentación periódica mejora el bienestar animal y el crecimiento. Cuando los animales no pueden predecir la llegada del alimento aumentan los niveles de indicadores de estrés, como el cortisol y glucosa plasmáticos. Además, esta situación afecta al crecimiento, al menos a corto plazo. Estos resultados contribuyen al avance del conocimiento sobre sistema circadiano de teleósteos y ponen de manifiesto la importancia de las condiciones ambientales para el correcto desarrollo y funcionamiento del sistema circadiano, así como la influencia de este sistema sobre la fisiología global del todo el organismo. / Aims: The aim of this Doctoral Thesis is to improve our knowledge on the circadian system in teleosts. To this end, four species have been used: one species of interest in basic research, the zebrafish, and three species of interest in aquaculture, the bass, the sea bream and the rainbow trout. Methods: Throughout the different experiments, the influence of lighting conditions and food availability on the different circadian rhythms in teleosts, and on the expression of the principal genes which form part of the molecular clock, was studied. The maturation of the molecular clock in teleosts during the initial stages of development and the influence of lighting conditions on the functionality of said structures were also analysed. Results and conclusions: - The clock gene, per1, was cloned in sea bass. This gene showed a circadian pattern of expression, with an acrophase or peak expression near the end of the dark phase. - In European sea bass larvae, per1 expression starts in the early stages of development, showing a circadian pattern of expression from day 16 post— - In sea bass lavae, the photoperiod induces the start of a rhythmic pattern in per1 expression during development, remained arrhythmic under constant conditions of light and dark. The spectral composition of light used in the LD cycle, also affect the onset of rhythmic expression of this gene. - The photoperiod affects the expression of clock genes during the embryonic development of rainbow trout. Under a 12L: 12D photoperiod, the rhythmic expression of the clock genes (Per1 and clock) are detectable from day 8 post-fertilization (dpf), while aanat2 rhythmic expression is detectable from day 21dpf. By contrast, under LL, the expression of clock genes is altered, - In rainbow trout embryos, the rhythmic expression of per1 starts before the development of the classical photoreceptors (pineal and retina), and is not observed under LL, suggesting that this cycle could be initiated by other as yet unidentified photoreceptors. - Zebrafish subjected to periodic feeding showed Food Anticipatory Activity, which is manifested by an increase in the locomotor activity in the previous hours prior to meal time. - In zebrafish, the oscillator synchronized by food could be located outside the brain. - In sea bream, random feeding affects behavioural rhythms, increasing the locomotor activity levels. In contrast, periodic feeding induced an increase in locomotor activity in the hours prior to meal time (FAA). - In sea bream, scheduled feeding improves animal welfare. When the animals cannot predict the arrival of the food, the levels of stress indicators, such as cortisol and plasma glucose, are increased. ). In addition, periodic feeding improves growth in sea bream, at least in the short term. The results contribute to the advancement of scientific knowledge on the circadian system in teleosts and highlight the importance of environmental conditions for proper development and functioning of the circadian system, as well as the influence of this system on the overall physiology of the whole organism.

La conca del Vallès-Penedès es una àrea clau per a l'estudi de les successions de mamífers del Miocè europeu, donat que el seu abundant registre cobreix gairebé la totalitat d'aquest període. Recentment, degut a les obres d'ampliació de l'Abocador de Can Mata (ACM), al terme municipal de Els Hostalets de Pierola (l'Anoia, Barcelona), el nombre de jaciments coneguts de micro- i macromamífers s'ha duplicat. L'estudi de les faunes de micromamífers de la sèrie estratigràfica de l'ACM ha permès aportar importants dades bioestratigràfiques per a la definició de les biozones MN 7 i MN 8, actualment basades en localitats aïllades de França i Alemanya. També es proposa una correlació bioestratigràfica amb altres conques ibèriques com Calataiud-Terol. Pel que fa als rosegadors de la sèrie de l'ACM, es descriu una nova espècie de castòrid: Chalicomys n. sp. Aquesta espècie ja presenta un mode de locomoció aquàtica molt similar al del castor actual. Durant les obres d'ampliació de l'ACM es localitzà un nou jaciment, Barranc de Can Vila 1 (BCV1), que, a més d'una abundant mostra de micro- i macrofauna, ha lliurat un esquelet remarcablement complet d'una nova espècie de gran antropomorf: Pierolapithecus catalaunicus. L'estudi dels rosegadors de BCV1 ha permès situar cronològicament aquesta localitat a la part baixa de la MN 7+8, entre els 12,5 i els 12 Ma. En conseqüència aquesta localitat representa el registre més antic dels grans antropomorfs a la Península Ibèrica. L'estudi tafonòmic de les restes recuperades a BCV1 revela que diferents agents tafonòmics estigueren involucrats en la gènesi de l'acumulació. Es reconeix la depredació com el principal agent d'acumulació en el cas de l'individu de primat. Per contra l'acumulació de la majoria de la resta de fòssils no sembla estar associada a l'acció de depredadors i/o carronyaires. La fauna de micromamífers de BCV1 ens indica la presència d'un ambient forestal subtropical i humit en oposició a l'ambient clarament més sec i obert imperant a les conques de l'interior d'Espanya. Aquest fet podria explicar l'absència d'antropomorfs a aquestes àrees durant el Miocè. Seguidament es compara la composició i estructura de la taxocenosi de rosegadors de l'Aragonià terminal i del Vallesià de la conca del Vallès-Penedès amb la dues conques ibèriques (Calataiud-Terol i Duero). Els resultats dels anàlisis estadístics multivariants mostren que les paleocomunitats de rosegadors de la conca del Vallès-Penedès són marcadament diferents de les de les conques de l'interior d'Espanya durant la major part de l'interval de temps considerat. L'ambient al Vallès-Penedès sembla que fou més humit i boscós, assimilant-se a l'existent a zones més septentrionals. Al límit entre el Vallesià Inferior i el Superior (vers fa 9,7 milions d'anys) les paleocomunitats de rosegadors canvien bruscament a totes les conques. Aquest període és testimoni d'un canvi vers a associacions menys diverses i dominades per un o uns pocs gèneres. La diferenciació biogeogràfica existent a la Península Ibèrica es manté i fins hi tot incrementa durant el Vallesià Superior. Aquest canvi abrupte es coneix com la Crisi Vallesiana i també afectà a les comunitats de macromamífers, implicant en ambdós casos l'extinció de formes pròpies del Miocè Mitjà adaptades a ambients càlids i boscosos i resultant en un descens en la diversitat. Mitjançant diferents tècniques es mostra que aquest esdeveniment d'extinció no es va estendre a altres àrees d'Europa, on la diversitat es va mantenir estable o fins hi tot va incrementar. / The Vallès-Penedès Basin is a crucial area for the study of the mammal succession of the European Miocene, since its abundant record covers nearly the totality of this period. Recently, thanks to the extension works of a rubbish dump, the so-called "Abocador de Can Mata" (ACM) at Els Hostalets de Pierola (l'Anoia, Barcelona), the number of known micro- and macromammal sites has doubled. The study of the micromammal faunas of the stratigraphic series of the ACM has added important data for the definition of the biozones MN 7 and MN 8, which now are based in isolated sites from France and Germany. We have also proposed biostratigraphic correlation for the Late Aragonian of the Vallès-Penedès Basin to other Iberian basins such as Calatayud-Teruel. Concerning the rodents of the ACM series, a new species of castorid is described: Chalicomys n. sp. This species already shows a mode of aquatic locomotion very similar to that of the extant beaver. A new site which has yielded an abundant sample of micro- and macrofauna, Barranc de Can Vila 1 (BCV1), was discovered during the extension works of the ACM. This site has also provided a remarkably complete skeleton of a new species of great ape: Pierolapithecus catalaunicus. The study of the rodents of BCV1 allows us to chronologically place this site in the lower part of MN 7+8, that is between 12.5 and 12 Ma. Accordingly this locality represents the oldest record of great apes in the Iberian Peninsula. The taphonomical study of the remains recovered at BCV1 reveals that different taphonomical agents were involved in the origin of the accumulation. Predation is recognized as the main accumulation agent in the case of the primate individual. In contrast, the accumulation of the rest of the fossils does not seem related to the action of predators and/or scavengers. The micromammal fauna from BCV1 indicates the presence of a humid subtropical forest environment as opposed to the clearly dryer an more open environment dominant in inner Spanish basins. This fact may account for the absence of great apes in those areas during the Miocene. Straight after that the composition and structure of rodent taxocenosis from the latest Aragonian and the Vallesian of the Vallès-Penedès Basin is compared with those of two Iberian basins (Calatayud-Teruel and Duero). The results of the multivariate statistic analyses show that the rodent paleocommunities of the Vallès-Penedès are markedly different from those of the inner Spanish basins during most of the considered time span. The environment in the Vallès-Penedès Basin appears to have been more humid and forested, being similar to that occurring at higher latitudes. At the Early/Late Vallesian boundary (at 9.7 Ma) an abrupt change in the rodent paleocommunities of all the basins is recorded. This period witnesses a shift towards lower-diversity faunas dominated by one or a few genera. The biogeographic differentiation existing in the Iberian Peninsula is retained and even increases during the Late Vallesian. This abrupt change is known as the Vallesian Crisis and also affected the macromammal communities, implying in both cases the extinction of forms of characteristic of the Middle Miocene and adapted to warm forest environments. That ultimately resulted in a decrease of diversity. By the means of different techniques we show that this extinction event did not affected other areas of Europe, where diversity remained stable or even increased.

Introducción Las primeras cepas de Staphylococcus aureus resistentes a la meticilina (SARM) se detectaron en el Reino Unido en 1960. Posteriormente, se diseminaron por todo el mundo. Al principio, el SARM era un patógeno nosocomial; pero, progresivamente, se fue extendiendo a pacientes no ingresados, la mayoría de ellos relacionados con el sistema sanitario, como es el caso de los residentes geriátricos. A partir del año 2000, se detectaron cepas de SARM comunitario, con características clínicas y microbiológicas peculiares, como la presencia de genes codificantes de la leucocidina de Panton-Valentine (LPV). Uno de los antimicrobianos alternativos para tratar el SARM es la linezolida, pero se han detectado cepas de estafilococos resistentes a este antimicrobiano. Objetivos Estudiar la relación clonal de los aislados de SARM detectados en el Hospital Universitari Son Dureta-Son Espases, hospital de referencia de las Islas Baleares, durante cuatro períodos: 1999-2000, 2002-2004, 2008 y 2012-2013. Comparar la relación clonal de los aislados de SARM del hospital de referencia con los de otros hospitales de Mallorca. Determinar la frecuencia de LPV. Estudiar la prevalencia de la colonización por SARM en exudados nasales y de úlcera de los residentes en el mayor centro geriátrico de Mallorca. Determinar los factores de riesgo de colonización y evaluar su evolución temporal. Estudiar la epidemiología molecular y el mecanismo de resistencia a la linezolida en cepas de SARM, Staphylococcus epidermidis y Staphylococcus hominis, resistentes a este antimicrobiano detectadas en dos hospitales de Mallorca. Metodología Se documentaron todos los pacientes con SARM en muestras clínicas en los cuatro períodos de estudio. La relación clonal se determinó mediante electroforesis en campo pulsado y multilocus sequence typing. Se realizaron diversos ensayos de PCR para la detección de los genes de LPV, tipificación del casete cromosómico estafilocócico mec (SCCmec) y subtipificación del SCCmec tipo IV. En el estudio de prevalencia de SARM en geriátricos, se recogieron muestras de exudado nasal y de úlcera durante los meses de octubre y noviembre de 2005. Para determinar los factores de riesgo de colonización, se cumplimentó un formulario estandarizado con datos clínicos de cada participante. Se realizó seguimiento clínico y de la colonización a los 8, 12 y 18 meses, tanto en los pacientes colonizados por SARM (casos), como en un grupo de residentes no colonizados (controles). En los aislados de SARM, S. epidermidis y S. hominis resistentes a la linezolida, se realizaron diversos ensayos de PCR y de transferencia del plásmido. Se procedió a la caracterización del plásmido de multirresistencia (pERGB) tras la clonación de los distintos fragmentos en pUCP24. Resultados y conclusiones La situación epidemiológica de SARM en nuestro hospital se caracterizó por la presencia endémica de 3 clones mayoritarios en 1999-2004 (ST125-IVc, ST228-I y ST22-IVh). Los clones ST125-IVc y ST228-I predominaban también en muchos hospitales españoles, mientras que el ST22-IVh (EMRSA-15), prevalente en el Reino Unido, era prácticamente inexistente en el territorio peninsular español. Estos tres clones predominaban en otros hospitales de Mallorca. En 2008, un 7% de las cepas de SARM hospitalarias fueron productoras de LPV. La prevalencia de SARM en exudados nasales de los residentes geriátricos fue del 8%, relativamente baja y generalmente transitoria. Los factores de riesgo asociados con la colonización fueron el ingreso hospitalario previo, la enfermedad vascular, la diabetes, la presencia de úlceras de decúbito y el tratamiento antibiótico previo. La gran mayoría de residentes colonizados no desarrollaron una infección subsiguiente por SARM. Se detectó la presencia de dos clones distintos, también encontrados en el hospital de referencia. Por primera vez, se describe un plásmido de multirresistencia conjugativo portador de los genes cfr, ant(4’)-Ia, tet(L) y dfrK en S. aureus y S. epidermidis que determina la resistencia a la linezolida y a otros antibióticos. Todas las cepas de S. hominis resistentes a la linezolida pertenecían al mismo clon y presentaban la mutación G2576T en el gen ARNr 23S. / Introducció Les primeres soques de Staphylococcus aureus resistents a la meticil·lina (SARM) es detectaren al Regne Unit l’any 1960. Posteriorment, es disseminaren per tot el món. Al començament, el SARM era un patogen nosocomial; però, progressivament, es va estendre a malalts no ingressats, la majoria d’ells relacionats amb el sistema sanitari, com ara els residents geriàtrics. A partir de l’any 2000, es detectaren soques de SARM comunitari, amb característiques clíniques i microbiològiques peculiars, com la presència de gens codificants de la leucocidina de Panton-Valentine (LPV). Un dels antimicrobians alternatius per tractar el SARM és la linezolida, encara que també s’han detectat soques d’estafilococs resistents a aquest antimicrobià. Objectius Estudiar la relació clonal dels aïllats de SARM detectats a l’Hospital Universitari Son Dureta-Son Espases, hospital de referència de les Illes Balears, durant quatre períodes: 1999-2000, 2002-2004, 2008 i 2012-2013. Comparar la relació clonal dels aïllats de SARM de l’hospital de referència amb els d’altres hospitals de Mallorca. Determinar la freqüència de LPV. Estudiar la prevalença de la colonització per SARM en exsudats nasals i d’úlcera dels residents al centre geriàtric més gran de Mallorca. Determinar els factors de risc d’aquesta colonització i avaluar-ne l’evolució temporal. Estudiar l’epidemiologia molecular i el mecanisme de resistència a la linezolida en soques de SARM, Staphylococcus epidermidis i Staphylococcus hominis, resistents a aquest antimicrobià detectades a dos hospitals de Mallorca. Metodologia Es documentaren tots els malalts amb SARM detectat en mostres clíniques durant els quatre períodes d’estudi. La relació clonal es determinà mitjançant electroforesi en camp polsant i multilocus sequence typing. Es dugueren a terme diferents assajos de PCR per a la detecció dels gens de LPV, tipificació del casset cromosòmic estafilocòccic mec (SCCmec) i subtipificació de l’SCCmec tipus IV. A l’estudi de prevalença de SARM en geriàtrics, es recolliren exsudats nasals i d’úlcera durant els mesos d’octubre i novembre de 2005. Per determinar els factors de risc de colonització, s’emplenà un formulari estandarditzat amb les dades clíniques de cada participant. Es va fer el seguiment clínic i de la colonització als 8, 12 i 18 mesos, tant en els malalts colonitzats per SARM (casos), com en un grup de residents no colonitzats (controls). En els aïllats de SARM, S. epidermidis i S. hominis resistents a la linezolida, s’efectuaren diversos assajos de PCR i de transferència del plasmidi. Es procedí a la caracterització del plasmidi de multiresistència (pERGB) després de la clonació dels diferents fragments en pUCP24. Resultats i conclusions La situació epidemiològica de SARM al nostre hospital es caracteritza per la presència endèmica de 3 clons majoritaris en 1999-2004 (ST125-IVc, ST228-I i ST22-IVh). Els clons ST125-IVc i ST228-I predominaven també en molts hospitals espanyols mentre que el ST22-IVh (EMRSA-15), prevalent al Regne Unit, era pràcticament inexistent en el territori peninsular espanyol. Aquests tres clons van ser els més freqüents en els altres hospitals de Mallorca. L’any 2008, un 7% de les soques de SARM de l’hospital foren productores de LPV. La prevalença de SARM en exsudats nasals dels residents geriàtrics fou del 8%, relativament baixa i generalment transitòria. Els factors de risc associats amb la colonització foren l’ingrés hospitalari previ, la malaltia vascular, la diabetis, la presència d’úlceres de decúbit i el tractament antibiòtic previ. La gran majoria dels residents colonitzats no desenvoluparen una infecció subsegüent per SARM. Es detectà la presència dos clons diferents, trobats també a l’hospital de referència. Per primera vegada, es descriu un plasmidi de multiresistència conjugatiu portador dels gens cfr, ant(4’)-Ia, tet(L) i dfrK en S. aureus i S. epidermidis que determina la resistència a la linezolida i a altres antimicrobians. Totes les soques de S. hominis resistents a la linezolida pertanyien al mateix clon i presentaven la mutació G2576T al gen ARNr 23S. / Introduction Methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA) strains were first detected in the United Kingdom in the sixties of the past century, and then spread all over the world. At the beginning, MRSA behaved as nosocomial pathogen but progressively was detected outside the hospital, mostly in health-care associated patients. Since year 2000, community-acquired MRSA strains showing a particular clinical and microbiological profile emerged; most of these strains typically contain two genes encoding the Panton-Valentine leucocidin (PVL). Linezolid is a useful alternative for treating patients with staphylococcal infections but resistance to this antimicrobial has arisen. Objectives To study the clonal relatedness of MRSA isolates detected at the Hospital Universitari Son Dureta-Son Espases, along four periods: 1999-2000, 2002-2004, 2008, and 2012-2013; to compare the clonal relatedness of these MRSA isolates with those from other Majorcan hospitals; to determine the frequency of PVL gene detection in the MRSA strains. To study the prevalence of MRSA colonization (nasal and ulcer swabs) in the residents admitted at the major geriatric center of Majorca. To determine the risk factors for colonization, and to evaluate its evolution in over time. To study the molecular epidemiology and the mechanisms of resistance in linezolid-resistant MRSA, Staphylococcus epidermidis and Staphylococcus hominis strains detected at two Majorcan hospitals. Methodology Clonal relatedness was determined by pulsed-field gel electrophoresis and multilocus sequence typing. Several PCR assays were carried out for detection of PVL genes, typing of staphylococcal chromosomal cassette mec (SCCmec), and subtyping of SCCmec type IV isolates. Regarding the prevalence of MRSA carriage in geriatric patients, nasal and ulcer swabs were collected from the study participants in October-November 2005. In order to determine the risk factors for MRSA colonization, a standardized questionnaire with clinical data from each resident was completed. Two cohorts of residents (MRSA carriers and non-carriers) were followed up to 18 months, with nasal cultures performed every six months. PCR detection of several genes and plasmid transfer assays were done in MRSA, S. epidermidis and S. hominis linezolid-resistant isolates to decipher the determinants of this resistance. The multidrug resistance plasmid (pERGB) was characterized after cloning different gene fragments in pUCP24. Results and conclusions The epidemiologic profile of MRSA strains from our hospital was characterized for the endemic presence of 3 major clones during 1999-2004 (ST125-IVc, ST228-I and ST22-IVh). The ST125-IVc and ST228-I clones were also predominant in many Spanish hospitals at that time, whereas the ST22-IVh (EMRSA-15), the most prevalent in British hospitals, was almost nonexistent in centers of the Iberian Peninsula in that period. These three clones were also predominant in the others Majorcan hospitals. In 2008, 7% of MRSA isolates were PVL-producers. MRSA carriage in participants living in the geriatric facility was 8%, lower in comparison with other studies, and generally intermittent. Previous hospital admission, vascular disease, diabetes mellitus, presence of decubitus ulcers and previous antibiotic treatment were the risk factors for MRSA colonization. Most of the residents carrying MRSA did not develop subsequent MRSA infections. MRSA isolates belonged to two different clones, both found also in the reference hospital. A multidrug resistance conjugative plasmid was described for the first time carriyng cfr, ant(4’)-Ia, tet(L) and dfrK genes driving resistance to linezolid and other antimicrobials in S. aureus and S. epidermidis strains. All the linezolid-resistant S. hominis strains belonged to the same clone and presented the G2576T mutation at the 23S rRNA gene.

In this study the principal disturbance factors of the Empordà saltmarsh and their influence on water composition, and on plankton community structure and composition are analyzed. The importance of the turnover rate is emphasized, which is function of the disturbance factors, very different in origin, intensity and frequency. The influence of this disturbance factors on species composition, specially on the structuration of zooplankton community, has been analyzed. Based on the results of the multivariate analysis, a new measure is proposed, for evaluate the intensity of a determinate disturbance, in base of its effect on the community structure, independently of the nature of this disturbance. So we can determinate the negative effects from the flow regulation on the zooplankton community structure, that contrasts with the relative low effects of the insecticide applications, when are applicated at the usual dose and frequency of treatment / En el present treball s’analitzen els principals factors pertorbadors de la Maresma dels Aiguamolls de L’Empordà i la seva influència sobre la composició de l’aigua i sobre l’estructura i composició de les comunitats planctòniques. Es destaca la importància de la taxa de renovació de l’aigua, la qual és funció de factors pertorbadors molt diferents en la seva intensitat, en la seva freqüència i en el seu origen. També es posa de manifest la incidència d’aquests factors pertorbadors sobre la composició específica i, especialment, sobre el grau d’estructuració de la comunitat de zooplàncton. A partir dels resultats de l’anàlisi multivariable es proposa una mesura per avaluar la intensitat d’una pertorbació determinada a partir del seu efecte sobre l’estructura de la comunitat, independentment de la naturalesa d’aquesta pertorbació. Això permet determinar l’efecte negatiu de la regulació de fluxos i, contràriament, la influència relativament baixa que tenen els tractaments amb els insecticides utilitzats, a les dosis i freqüències de tractament que s’utilitzen, sobre l’estructura de la comunitat de zooplàncton

In this work it has been developed and implemented a data analysis pipeline for the discovery of biomarkers by high throughput shotgun proteomics. Specifically the solution has been optimized for the analysis of secretomes of tumor cell lines by label-free LC-MS/MS, with proteins quantified by peptide spectral counts. Along the development it has been shown the incidence and relevance of batch effects in the comparative analysis of label-free proteomics by LC-MS/MS. Also the features providing reproducibility to potential biomarkers have been identified. The model has been developed on empirical data obtained from a series of spiked experiments, and with the help of simulations to evaluate its performance. The pipeline comprises an exploratory data analysis (EDA) R/Bioconductor package, msmsEDA, based on multidimensional analysis tools and a R/Bioconductor inference package, msmsTests, based on generalized linear models (GLM) with Poisson or negative binomial distributions, or the quasi-likelihood GLM extension. Two graphical interfaces have also been produced to ease the use of the provided solution in a MS lab by non experts, and are freely available at GitHub. The designed model is devised to discover differentially expressed proteins in tumor cell line secretomes, using the cell as the unit of interest. The model allows blocking factors as a mean for batch effects correction. The normalization to cell units is embedded in the model through the use of offsets, and no previous data treatment is required. The two packages developed, msmsEDA and msmsTests, allow for: • Dataset quality assessment. • The identification of outliers • The identification of confounding factors or batch effects. • The discovery of potential biomarkers by using the distribution best fitting the available data. • The improvement of reproducibility by a post test filter based of effect size and signal levels. Different papers have been published in peer-reviewed proteomics journals develo-ping each data treatment step, and demonstrating its use and value in biological experiments carried out in the Tumor Biomarker lab at VHIO. / En la tesi s'ha desenvolupat, dissenyat i implementat una solució per l'anàlisi de dades de proteòmica comparativa en descobriment de biomarcadors. Específicament la solució s'ha optimitzat per l'anàlisi de secretomes de línies cel•lulars tumorals per LC-MS/MS sense marcatge, i quantificant pel nombre d'espectres de pèptids assignats a cada proteïna. Durant el desenvolupament de la metodologia s'ha demostrat la incidència i rellevància dels efectes batch en l'anàlisi comparatiu de pèptits sense marcar per LC-MS/MS. Així com les característiques que identifiquen un potencial biomarcador com a reproductible. Els models s'han desenvolupat amb l'ajut de dades empíriques obtingudes de mostres amb mescles controlades de proteïnes, i de simulacions. La solució informàtica que implementa el model desenvolupat consta de dos paquets R/Bioconductor, amb les respectives interfícies gràfiques que faciliten el seu ús a no experts. El primer paquet, msmsEDA, consta de funcions útils en l'anàlisi exploratòria de dades, i permet avaluar la qualitat del conjunt de dades d'un experiment de LC-MS/MS basat en comptatge d'espectres, així com explorar l'eventual presència de valors extrems, factors de confusió, o d'efectes batch. El segon paquet, msmsTests, encapsula funcions per la inferència en el descobriment de biomarcadors. El model emprat és un GLM que contempla la inclusió de factors per blocs per la correcció d'efectes batch, i incorpora una normalització generalitzada per offsets que permet la comparació de secretoma al nivell d'una cel•lula. Les distribucions implementades són la de Poisson i la binomial negativa, així com l'extensió de la quasiversemblança. En conjut el model desenvolupat i la implementació informàtica que se'n ha fet permet: • Avaluar la qualitat d'un conjunt de dades de LC-MS/MS. • Identificar valors extrems. • Identificar la presència de factors de confusió o d'efectes batch. • El descobriment de biomarcadors emprant la distribució que millor s'ajusti a les dades. • Assegurar un bon nivell de reproductibilitat mercès a un filtre post-test. Els paquets i llur documentació es troben lliurement disponibles a bioconductor.org, i les interfícies gràfiques a github.com.

En la present tesis s'han estudiat estratègies per incrementar l'eficiència de la producció intensiva de vedells mitjançant pràctiques de maneig i d'alimentació. La primera estratègia plantejada per augmentar l'eficiència de la producció intensiva de vedells ha estat la millora de la qualitat de la canal i la carn. Per aquesta raó, es va desenvolupar un estudi per avaluar els efectes de diferents factors pre-sacrifici sobre la incidència de carns amb pH alt o canals amb danys tissulars extrems, i per aconseguir propostes i decisions tècniques de maneig per disminuir la incidència de carns amb pH alt o canals amb danys tissulars extrems. Desafortunadament, l'objectiu per se no es va assolir perquè la variablititat del pH últim de la carn i la incidència de canals amb dany tissular extrem explicada per aquests factors va ser molt baixa. Conseqüentment, la indústria càrnia ha d'acceptar com a "normal" un percentatge de canals amb pH elevat (per sobre 13%) i/o presència de dany tissular extrem (per sobre 2%). La castració pre-pubertal-l de vedells Holstein (8 mesos d'edat) mitjançant Burdizzo també s'ha estudiat com a pràctica de maneig per millorar la qualitat de la canal i la carn. De fet, els resultats d'aquest estudi demostren que la castració millora la classificació d'engreixament de la canal, el contingut de greix intramuscular, el valor dels paràmetres colorimètrics, i la tendresa. A més a més, l'assoliment d'una tendresa òptima en els animals castrats sense pràcticament temps de maduració, representa una avantatge competitiva en la indústria espanyola de la carn. No obstant, la castració mitjançant el mètode Burdizzo pot fallar en un 23% dels casos, i reduir el guany de pes total durant la fase d'acabat. A més a més, la castració il·lustra la delicada situació relacionada amb temes de benestar animal i pràctiques de maneig a la granja, per tant, més investigació relacionada amb els efectes de la castració sobre el dolor crònic i agut i l'estrès és necessària per assegurar que és una bona estratègia per augmentar la qualitat de la carn i la canal de vedells Holstein. Finalment, la suplementació en les dietes dels vedells amb ingredients rics en omega-3 també s'ha proposat com a estratègia per augmentar la qualitat de la canal i la carn. Efectivament, la suplementació a les dietes amb llavor de lli per sobre el 12% en el total de matèria seca ingerida, augmenta la qualitat de la carn, i a més converteix la carn en un producte funcional (carn enriquida amb omega-3), sense afectar la producció animal i la fermentació ruminal. La oportunitat d'expansió en el mercat sembla favorable i l'interès dels consumidors és elevat, però la difusió d'aquest productes necessita de la superació de la legislació per a la certificació, així com el preu elevat de les llavors de lli i la seva disponibilitat. La segona alternativa plantejada per augmentar l'eficiència de la producció intensiva de vedells ha estat la reducció dels costos d'alimentació a través de la utilització de sub-productes de la indústria. Per aquesta raó, s'ha proposat estudiar els efectes de l'inclusió de glicerina per sobre el 12% en el total de matèria seca ingerida, com a ingredient energètic alternatiu als cereals. Amb èxit, la inclusió de glicerina com a ingredient energètic no ha afectat negativament els índexs de producció animal, la fermentació ruminal, el metabolisme, i els paràmetres de qualitat de la canal i la carn. No obstant, avui en dia, la reducció dels costos d'alimentació a través de la inclusió de glicerina pot no ser una bona estratègia degut al seu alt cost en relació als altres ingredients.En resum, la present tesis no només ha proporcionat resultats sobre diferents estratègies de maneig i alimentació que milloren la eficiència de producció intensiva, sinó també informació sobre les seves limitacions i inconvenients. / In the present thesis, strategies to increase efficiency in intensive beef production focused mainly on feeding and management practices have been studied. The first strategy proposed to increase the efficiency of intensive beef production has been the improvement of carcass and meat quality. Indeed, a study was conducted to evaluate the effect of different pre-slaughter factors on the incidence of high ultimate pH and extreme carcass bruises, and to make proposals pertaining to management, technical, or economic decisions, which could lead to improvements on the high incidence of high ultimate meat pH and the extreme carcass bruises observed in intensive beef production systems. Unfortunately the objective per se was not achieved because the variability of ultimate meat pH and carcass bruises explained by these factors was very low. In consequence, the percentage of beef carcasses with high ultimate meat pH (up to 13%) and extreme bruises (up to 2%) needs to be accepted as "normal" by the current beef industry. Burdizzo castration of pre-pubertal (8 months of age) Holstein bulls has also been studied as an animal management practice, in order to improve carcass and meat quality. For instance, results from this study stated that castration improves the grade of backfat classification, the intramuscular fat content, colorimetric parameters, and tenderness. Furthermore, as the optimal tenderness might be achieved in castrated animals without a long ageing period, it represents a good competitive advantage for the Spanish beef industry. However, Burdizzo castration might fail in 23% of the cases, and might reduce the total weight gain during the finishing phase. Additionally, the practice of castration illustrates the delicate balance between animal welfare and some management practices on the farm. Therefore, further research (specially in acute and chronic pain and stress) will be necessary to ensure that castration is a good method of improving the meat quality in Holstein bulls. Finally, the supplementation of specific omega-3 rich-ingredients in the ruminant diets has also been proposed as a strategy to increase the carcass and meat quality. Effectively, the supplementation of whole linseed of up to 12% of total dry matter intake, enhances meat quality, and additionally converts meat into functional food (meat rich in omega-3), without affecting animal performance and rumen fermentation. The opportunities for expansion of the market seem to be quite favourable and the interest of the consumers is quite high, but the diffusion of these products in the community area is slowed down by some obstacles, including certification, the prices of whole linseed, and its availability.The second strategy proposed to increase the efficiency of intensive beef production has been the reduction of feeding cost through the use of industrial by-products. Indeed, the study of the effect of the inclusion of crude glycerin up to 10% of total dry matter intake, as an alternative energy source, to substitute cereals in the diet, has been proposed. Fortunately, the inclusion of crude glycerin of up to 12.1%, does not incur any negative effects in performance, ruminal fermentation, metabolism, animal health, or carcass and meat quality parameters. However, today the reduction of feeding cost through the inclusion of crude glycerin may not be a feasible strategy as a result of the high price of crude glycerin in relation to other concentrate ingredients.In summary, the present thesis not only provides the results of different feeding and management strategies to improve intensive beef production efficiency, but also highlights concerns about their constrains and limitations.

No description available.

Capítulo I: Para evaluar el efecto sinérgico de IL-12/IL-18 y M-CSF/GM-CSF en la diferenciación de los monocitos y su impacto en el estallido respiratorio y el metabolismo del colesterol de los monocitos derivados en macrófagos, los monocitos fueron diferenciados durante 7 días en presencia de la combinación de la granulocyte-macrophage colony-stimulating factor (GM-CSF) y macrophage colonystimulating factor (M-CSF) o la interleucina 12 (IL-12) e IL-18 para producir respectivamente la M / GM-Ф y IL12/IL18- Ф. Como control, los monocitos fueron diferenciados sólo con M-CSF, GM-CSF, IL-12 e IL-18 para producir respectivamente la M-Ф, GM-Ф, IL12-Ф y IL18-Ф. El análisis de muestras de cuatro donantes de monocitos demostró una diferencia en el metabolismo del colesterol y el estallido respiratorio de las subpoblaciones de macrófagos. Los M/GM-Ф y IL12/IL18-Ф estimulados producieron alto nivel de H2O2 y mieloperoxidasa, y generaron gran cantidad de HOCl en respuesta al PMA. Por el contrario, mostraron bajos niveles de enzima antioxidante catalasa. Además intensificaron la oxidación de LDL y acumularon de forma espontánea gran cantidad de colesterol cuando incubado con la lipoproteína de baja densidad nativa. Los resultados sugieren que las vías M-CSF/GM-CSF o IL12/IL18 podría ser algunas señales sinérgica crítica experimentado por los monocitos / macrófagos durante su diferenciación in-vivo, en el que su potencial aterogénico o su capacidad de oxidar el LDL aumenta. Capítulo II: Estudios recientes muestran que el rebote de la carga del VIH-1 después de largos períodos de interrupciones del tratamiento (IT), resulta en un estallido de biomarcadores de la enfermedad arterial coronaria (CAD). Hemos investigado si las interrupciones cortas inducen un estallido de estos biomarcadores, si los niveles de estos biomarcadores vuelven a la basal durante la reintroducción del tratamiento y si los estallidos eran relacionados con el número de interrupciones. Los biomarcadores de CAD CRP, CXCL8, dímero-D, MMP-9 y los lípidos plasmáticos fueron medidos a partir de muestras de plasma almacenadas de 21 sujetos con infección crónica por el VIH-1 sometidos en un estudio de evaluación de seis ciclos de "2 semanas de interrupción" / "4 semanas reintroducción" de la terapia antirretrovirales. Los sujetos fueron agrupados en aquellos con un rebote de la carga viral después de interrumpir el tratamiento y los que no sufrieron del rebote. Los niveles de CRP, MMP-9, CXCL8, dímero-D y los triglicéridos aumentaron significativamente después de cada IT en los pacientes con el rebote de la carga viral. Los cambios de incremento medio en los sujetos sin rebote de la carga viral eran muy bajos en comparación con la basal y sin interés clínico como los valores se mantuvieron entre los rangos plasmáticos normales. Ningún efecto tiempo se observó durante la IT a la excepción de la CRP. Todos los biomarcadores volvieron a los niveles basales después de cada reinicio del tratamiento. Los resultados sugieren que las IT antirretroviral de tan sólo dos semanas son asociadas con un estallido de relevancia clínica de los biomarcadores de CAD aguda, que indica la importancia de la adherencia al tratamiento. / We organized the thesis into two chapters: Chapter I: To evaluate the synergic effect of IL-12/IL-18 and M-CSF/GM-CSF on monocytes differentiation and their impact on the respiratory burst and cholesterol metabolism of monocytes-derived macrophages, monocytes were differentiated for 7 days in the presence of both granulocyte-macrophage colonystimulating factor (GM-CSF) and macrophage colony-stimulating factor (M-CSF) or Interleukin-12 (IL- 12) and IL-18 to produce respectively M/GM-Ф and IL12/IL18-Ф. As control, monocytes were differentiated only with M-CSF, GM-CSF, IL-12 and IL-18 to produce respectively M-Ф, GM-Ф, IL12- Ф and IL18-Ф. Samples analyses of four monocytes donors demonstrated a differential in the cholesterol metabolism and respiratory burst of macrophage subpopulations. Stimulated M/GM-Ф and IL12/IL18-Ф produce high level of H2O2 and myeloperoxidase; and generate significant amount of HOCl in response to PMA. In contrast, they show low levels of anti-oxidant enzyme catalase. Moreover they intensify LDL oxidation and spontaneously accumulate significant amount of cholesterol when incubated with unmodified low-density lipoprotein. The results suggest that M-CSF/GM-CSF or IL12/IL18 pathways might be some critical synergic signals experienced by monocytes/macrophages during their differentiation in-vivo; in which their atherogenic potential or their capacity to oxidize LDL increase. Chapter II: Recent studies show that HIV-1 load rebound after long periods of treatment interruptions (TI), results in a burst of coronary artery disease (CAD) biomarkers. We investigate whether short interruptions induce a burst of these biomarkers, whether their levels return to the baseline during treatment resumption and if the burst were related to the number of interruptions. CAD biomarkers CRP, CXCL8, D-dimer, MMP-9 and plasma lipids were measured from stored plasma samples of 21 chronically HIV-1 infected subjects enrolled in a study evaluating six cycles of “2 weeks off” / “4 weeks on” antiretroviral therapy. Subjects were clustered into those with a viral load rebound after stopping treatment and those without. The levels of CRP, MMP-9, CXCL8, D-dimer and triglycerides rose significantly after each TI in subjects with viral load rebound. Changes of means increment in subjects without viral load rebound were too low relative to the baseline and without clinical interest as values stayed between the normal plasma ranges. No times effect was observed during TI except for CRP. All biomarkers return to baseline levels after each treatment resumption. The results suggest that antiretroviral TI as short as two weeks are associated with a clinically relevant burst of acute CAD biomarkers, that indicating the importance of adhering to treatment.

El objetivo del presente trabajo de tesis es establecer métodos biocatalíticos para la síntesis de los aminoácidos L-fenilalanina, L-aspartato, β−aminobutirato y de las aminas aromáticas 1-feniletilamina y 3-amino-1-fenilbutano, usando biocatalizadores con actividad transaminasa y amonio liasa inmovilizados por técnicas de formación de enlaces covalentes (en el caso de enzimas) y por atrapamiento (tanto para enzimas como para células). Se establecieron dos métodos enzimáticos para la síntesis del aminoácido aromático esencial L-fenilalanina (Phe). El primer método de síntesis se realizó usando como biocatalizador L-aspartato transaminasa (AAT) de corazón porcino inmovilizado. Se optimizaron los métodos de inmovilización de AAT en los soportes Eupergit® C, MANA-agarosa y LentiKats®. Los biocatalizadores inmovilizados resultantes se emplearon en la síntesis de Phe. La inmovilización en Eupergit® C y LentiKats® permitió mejorar la estabilidad del enzima AAT, así como alcanzar rendimientos de reacción de síntesis de Phe superiores al 70%. Además se estableció un método de síntesis multienzimática “one-pot”, para lo que se acoplaron las reacciones catalizadas por los enzimas aspartasa (AspB) y transaminasa (AT). Se determinó la compatibilidad de los enzimas en las condiciones de reacción (pH 7,5 y 37°C) y se establecieron las concentraciones óptimas de los sustratos (0,15 M de fumarato, 0,3 M de NH4Cl y 0,1 M de fenilpiruvato) y de los enzimas (0,3 U de AspB/mL y 2 U de AT/mL). En estas condiciones, se alcanzó un rendimiento global de reacción de 80%. Para la síntesis de L-aspartato (Asp) se utilizó el enzima L-aspartato amonio liasa o aspartasa (AspB) de Bacillus sp. YM55-1 parcialmente purificado. El enzima se inmovilizó en los soportes Eupergit® C, MANA-agarosa y LentiKats®. Los biocatalizadores inmovilizados se emplearon en la síntesis de altas concentraciones de Asp (≥ 60 g/L). Además, el enzima inmovilizado se reutilizó eficientemente en la síntesis del aminoácido, manteniendo alrededor del 90% de su actividad inicial al cabo de 5 ciclos de reacción en todos los casos. La síntesis de las aminas aromáticas 1-feniletilamina (FEA) y 3-amino-1-fenilbutano (AFB) se llevó a cabo utilizando biocatalizadores (células y/o enzima parcialmente purificado) con actividad ω−transaminasa (ω−TA). Se estableció un método de permeabilización de las membranas de células ω−TA utilizando bromuro de cetrimonio (CTAB). Las células ω−TA se inmovilizaron en el soporte LentiKats® con un 100% de retención de su actividad catalítica. El enzima ω−TA se inmovilizó en varios soportes, obteniéndose los mejores resultados en Eupergit® CM y LentiKats®. La inmovilización en LentiKats®, tanto de células (no permeabilizadas y permeabilizadas) como del enzima, permitió la reutilización de los catalizadores hasta en 5 y 10 ciclos de síntesis de AFB, manteniendo alrededor del 80 y 70% de la actividad inicial, respectivamente. Por último, se comprobó que el enzima aspartasa mutado (AspB-C6) a partir de AspB, cataliza la reacción de aminación regioselectiva del ácido crotónico para producir β−aminobutirato. Este enzima se inmovilizó en los soportes Eupergit® C y MANA-agarosa según los métodos de inmovilización establecidos para el enzima AspB en los mismos soportes. Se obtuvieron rendimientos de inmovilización similares pero las actividades retenidas fueron significativamente inferiores para AspB-C6 que para AspB. / The objective of this thesis is to establish biocatalytic methods for the synthesis of the amino acids L-aspartate, L-phenylalanine and β−aminobutyrate, as well as the aromatic amines 1-phenylethylamine and 3-amine-1-phenylbutane, by using biocatalysts with transaminase and ammonia-lyase activity immobilized by covalent attachment techniques (for enzymes) and entrapment (for enzymes and cells). Two methods for the synthesis of the essential aromatic amino acid L-phenylalanine (Phe) were established. The first method was carried out by using L-aspartate transaminase (AAT) from porcine heart as biocatalyst. The immobilization of the enzyme AAT on Eupergit® C, MANA-agarose and LentiKats® supports was optimized, and the three immobilized enzymatic derivatives were used for the synthesis of Phe. AAT immobilized on Eupergit® C and LentiKats® allowed improving the stability of the enzyme as well as reaching reaction yields of Phe over 70%. Moreover, a multi-enzymatic one-pot method for the synthesis of Phe was established by coupling of two consecutive enzymatic reactions catalyzed by aspartase (AspB) and transaminase (AT). The compatibility of both enzymes under the reaction conditions (pH 7,5 and 37°C) was shown; and, the optimum concentration of substrates (0,15 M fumarate, 0,3 M NH4Cl and 0,1 M phenylpyruvate) and enzymes (0,3 U of AspB/mL and 2 U of AT/mL) were established. In these conditions, the global reaction yield was 80%. L-aspartate was synthesized by using the enzyme L-aspartate ammonia-lyase or aspartase (AspB) from Bacillus sp. YM55-1. The enzyme was immobilized on Eupergit® C, MANA-agarose and LentiKats® supports. The immobilized biocatalysts were used for the synthesis of highly concentrated Asp (≥ 60 g/L). Furthermore, the immobilized biocatalysts were efficiently reused in 5 cycles of Asp synthesis, maintaining over 90% of activity and reaching over 90% of conversion in all the cases. The synthesis of the aromatic amine 3-amine-phenylbutane (APB) was carried out by means of cells with ω−transaminase (ω−TA) activity as well as the partially purified enzyme ω−TA. A permeabilization method of the cell membranes with cetrimonium bromide (CTAB) was performed. Cells were immobilized in LentiKats® with 100% retention of the catalytic activity. The enzyme ω−TA was immobilized on several supports, and the best results were obtained with Eupergit® CM and LentiKats® supports. The cells (non-permeabilized and permeabilized) and the enzyme immobilized in LentiKats®, allowed reusing the biocatalysts up to 5 and 10 cycles of synthesis of APB, maintaining around 80 and 70% of the initial activity respectively. Finally, it was shown that the mutated aspartase (AspB-C6) from AspB, catalyzes the regioselective amination of crotonic acid to yield β−aminobutyrate. This enzyme was immobilized on Eupergit® C and MANA-agarose supports, according to the immobilization methods established for AspB on the same supports. The immobilization yields were similar; however the retained activities were lower than those obtained for AspB.