OBJETIVOS Construir y validar la escala EVEM para valorar la Entrevista Motivacional(EM) en consultas de Atención Primaria de Salud (APS). MÉTODOS Tipo de estudio: estudio cualitativo (elaboración de la escala) y cuantitativo (observacional descriptivo, multicéntrico). Ámbito: consultas médicas de 27 centros de APS ubicados en Galicia, Andalucía, Cataluña y Extremadura. Sujetos, muestreo y tamaño: validación aparente y de consenso: grupo de expertos en EM; evaluación de propiedades psicométricas: 332 entrevistas videograbadas procedentes del estudio Dislip-EM (abordaje multidiana de riesgo cardiovascular en pacientes de APS). Mediciones e intervenciones: Propuesta de escala mediante metodología tipo Delphi. Propiedades psicométricas: dimensionalidad, consistencia interna (alfa de Cronbach-α-), fiabilidad intra e interobservador (índice Kappa, coeficiente de correlación intraclase-CCI-, método de Bland y Altman), sensibilidad al cambio tras intervención formativa (T de Student) y validez convergente con el cuestionario BECCI (coeficiente de Spearman). RESULTADOS Construcción de una escala inicial de 29 ítems que tras el proceso de consenso y refinamiento queda en 14 ítems. Análisis factorial: identificación de 2 factores (relacional y direccional) que explican el 76,6% de la varianza. Consistencia interna, α=0,99. Fiabilidad intraobservador: CCI=0,96(IC95%: 0,73-0,99). Concordancia interobservador: 0,97(IC95%: 0,96-0,97). Sensibilidad al cambio: puntuación media pre=23,63 y post=38,57 (t=-4,549; p<0,001). El Coeficiente de correlación de Spearman entre el EVEM 2.0 y el BECCI fue de 0,98 (p<0,001). CONCLUSIONES La escala EVEM demuestra unas propiedades psicométricas y atributos adecuados que la hacen útil para la valoración, con fines de formación e investigación, de la EM aplicada por profesionales médicos en un entorno de APS, al ser factible, fiable, homogénea, válida y convergente con otra escala similar previamente validada. / AIMS To construct and validate the EVEM scale as an instrument to assess the integrity of Motivational Interviewing (MI) delivered in Primary Health Care (PHC) settings. METHODS Type of study: qualitative study (building of the scale) and descriptive observational study. Settings: 27 PHC medical consultations in Galicia, Andalusia, Catalonia and Extremadura (Spain). Subjects, sampling and size: face and consensus validity: group of experts in MI; psychometric properties: 332 videorecordings of consultations coming from the Dislip-EM study (multitarget intervention to reduce cardiovascular risk in PHC). Interventions and measurements: building of the scale through a Delphi-type methodology; psychometric properties: dimensionality, internal consistency (Cronbach alpha-α-), intra and interrater reliability (Kappa index, intraclass correlation coefficient -ICC-, Bland and Altman method), sensitivity to change after training intervention (Student’s T) and convergent validity with the BECCI scale (Spearman’s coefficient). RESULTS An original 29 items scale was constructed, finally including 14 items after the quaitative validation. Factor analysis: 2 factors (relational and directional) explained 76.6% of the total variance. Internal consistency, α=0,99. Intrarater reliability, ICC=0,96(CI95%: 0,73-0,99). Interrater reliability, ICC=0,97(CI95%: 0,96-0,97). Sensitivity to change: means before and after training were 23,63 vs 38,57 (t=-4,549; p<0,001). Spearman’s coefficient between the EVEM and the BECCI scale was 0,98 (p<0,001). CONCLUSIONS The EVEM scale psychometric properties and attributes make it useful for the assessment of MI in PHC settings, with training and research purposes, as it is feasible, reliable, consistent, valid and convergent with a similar scale previously validated.

La leucèmia limfàtica crònica (LLC), el més tipus de leucèmia més freqüent en el món occidental, es caracteritza per l’acumulació i proliferació de limfòcits B madurs CD5+ en sang perifèrica (SP), ganglis limfàtics (GL) i moll de l’os (MO). Històricament, s’havia descrit que l’acumulació de cèl·lules d’LLC era deguda més a un defecte en l’apoptosi que a un augment en la seva proliferació. No obstant, estudis recents demostren l’existència d’una fracció de cèl·lules d’LLC proliferants que es troba principalment en els GL i el MO, en aquestes localitzacions les cèl·lules d’LLC formen unes estructures histològiques anomenades “centres proliferatius” o “pseudofol·licles”. En aquest microambient, les cèl·lules d’LLC reben senyals provinents d’altres tipus cel·lulars com els limfòcits T i les cèl·lules mesenquimals. Aquests senyals es propaguen a través de receptors com el CD40, els TLR (de l’anglès, toll-like receptors), el CXCR4 i el receptor dels limfòcits B (BCR, de l’anglès B cell receptor) que al seu torn activen vies de senyalització que finalment promouen la proliferació, la quimiotaxi i protegeixen les cèl·lules d’LLC de l’apoptosi espontània i induïda per fàrmacs. Les cèl·lules d’LLC que persisteixen després del tractament en aquests nínxols protectors estarien contribuint a la persistència i progressió de la malaltia residual observada en tots els pacients d’LLC després del tractament. En el primer treball, amb l’objectiu de caracteritzar aquest compartiment de cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents vam dissenyar un model de cocultiu in vitro de cèl·lules primàries d’LLC amb cèl·lules estromals del MO, lligand del CD40 i CpG ODN per tal de reproduir parcialment el microambient dels centres proliferatius. Aquest sistema de cocultiu va induir proliferació i quimioresistència en les cèl·lules d’LLC. De forma important, les cèl·lules d’LLC cocultivades compartien moltes característiques fenotípiques amb les cèl·lules d’LLC proliferants de SP, com per exemple la sobreexpressió de ZAP-70,CD38 i de les integrines CD49d i CD62L. Això indicaria una major agressivitat i capacitat per a interaccionar amb les cèl·lules circundants, respectivament. A més a més, els nivells de CXCR4 es trobaren disminuits probablement degut a una interiorització després de l’estimulació pel CXCL12 a través de les cèl·lules mesenquimals del MO. Aquests resultats suggereixen que aquest sistema de cocultiu podria utilitzar-se per a testar nous fàrmacs i potencials combinacions dirigides a erradicar les cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents. En el segon treball, vam observar inicialment com la survivina, una proteïna antiapoptòtica, es trobava expressada específicament en aquelles cèl·lules d’LLC cultivades en el nostre sistema de cocultiu. Per tal de tractar específicament les cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents, vam estudiar els efectes del tractament amb YM155, un inhibidor de survivina. I el que vam observar va ser que l’YM155 suprimïa l’expressió induïda pel co-cultiu de la survivina, i com això va ser suficient per inhibir la proliferació i induir eficaçment l’apoptosi del compartiment proliferant de cèl·lules d’LLC. A més a més, la sensibilitat al tractament amb YM155 va resultar independent a l’existència de marcadors de mal pronòstic, com la delecció del cromosoma 17p. Per tant, aquests resultats demostren per primer cop l’eficàcia in vitro de l’YM155 en les cèl·lules d’LLC proliferants el que dóna suport al desenvolupament clínic d’aquest fàrmac en pacients diagnosticats d’LLC. / Chronic lymphocytic leukemia (CLL), the most common type of leukemia in western countries, is characterized by the accumulation and proliferation of monoclonal CD5+ mature B cells in peripheral blood, lymph nodes (LN) and bone marrow (BM). Historycally, CLL cells had been described to accumulate as a result of a defective apoptosis, rather than of an increased proliferation. However, recent studies have shown that a distinc fraction of CLL cells are proliferating. CLL cells mainly receive proliferative signals in tissue compartments, such as LN and BM, where CLL cells form aggregates of activated, proliferating cells called “proliferation centers” or “pseudofollicles”. Within this tissue microenvironment, CLL cells receive advantageous signals from accessory cells such as T cells and mesenchymal cells. These signals are propagated through diverse receptors, such as CD40, Toll-like receptor (TLR), CXCR4 and the B cell receptor (BCR), which activate downstream signaling pathways that ultimately promote proliferation, modulate cell adhesion and chemotaxis and protect CLL cells from spontaneous and drug-induced apoptosis. Residual leukemic cells residing in these protective niches after treatment are therefore potentially contributing to minimal residual disease persistence and to the disease relapse virtually observed in all patients after chemotherapy even after achievement of complete remission. In the first study, with the aim of characterizing this proliferative and chemoresistant CLL cells compartment, we designed a co-culture system of primary CLL cells cultured with BM stromal cells, CD40 ligand and CpG ODN to partially mimic the microenvironment in the proliferative centers. This co-culture system induced proliferation and chemoresistance in primary CLL cells. Importantly, co-cultured primary CLL cells shared many phemotypical features with circulating proliferative CLL cells, such as upregulation of ZAP-70 and CD38 and higher CD49d and CD62L expression. This indicates aggressiveness and capability to interact with surrounding cells, respectively. In addition, levels of CXCR4 were decreased due to CXCR4 internalization after CXCL12 stimulation by BM stromal cells. We suggest that this co-culture system can be used to test drugs and their combinations that target the proliferative and drug resistant CLL cells. In the second study, we iniatially observed that survivin, an anti-apoptotic protein, was specifically expressed in those CLL cells cultured in our coculture model. With the aim of specifically targeting actively proliferating and chemoresistant CLL cells, we investigated the effects of treatment with YM155, a small-molecule survivin inhibitor, in this co-culture system. YM155 treatment suppressed the co-culture-induced survivin expression and that was sufficient to inhibit proliferation and effectively induce apoptosis particularly in the proliferative subset of CLL cells. Interestingly, sensitivity to YM155 was independent from common prognostic markers, including 17p13.1 deletion. Altogether, these findings provide a rationale for clinical development of YM155 in CLL.

Los implantes cocleares son unos dispositivos en forma de transductores que transforman las señales acústicas en señales eléctricas y estimulan al nervio coclear. Están indicados en aquellos pacientes que sufren una sordera neurosensorial uni o bilateral, profunda o total, y que no se benefician de una prótesis auditiva. En la valoración radiológica prequirúrgica es imperativa la realización de una TC y una RM del hueso temporal. La introducción de las TCMD de 64 detectores, ha aumentado la calidad de la imagen, al realizar secciones de hasta 0,625 mm, lo que permite un estudio detallado de la anatomía del oído, la realización de reconstrucciones multiplanares postprocesado 2D lineales, curvas, visiones endoscópicas virtuales y 3D. Actualmente existen implantes cocleares de diferentes longitudes. Son necesarias técnicas de imagen de alta resolución y sistemas de postprocesado que permitan hacer un estudio exhaustivo de la morfología de la cóclea y su longitud para poder seleccionar el implante más adecuado (forma, longitud y número de electrodos) para cada paciente y determinar la profundidad de inserción adecuada. La hipótesis de la presente tesis fue que la TCMD es capaz de medir la longitud de la cóclea de forma fiable con la finalidad de seleccionar el implante del tamaño más adecuado para cada paciente y conseguir los mejores resultados auditivos posibles. Los objetivos principales de la presente tesis fueron: estudiar la anatomía radiológica de las estructuras del hueso temporal implicadas en el proceso de implantación y validar el método de cálculo de la longitud de la cóclea y del implante a partir del estudio de oídos estándar de TCMD. Los objetivos secundarios fueron: determinar qué variables (anatómicas, epidemiológicas, radiológicas y/o quirúrgicas) se relacionan con los mejores resultados auditivos en los pacientes implantados y valorar cuál es el mejor sistema de postprocesado que permite la medición más exacta de la longitud de la cóclea y/o implante. Para ello se llevó a cabo un estudio observacional, retrospectivo, de los 50 pacientes a los que se ha colocado un implante coclear en el Hospital Universitari Germans Trias i Pujol desde enero 2007 hasta junio 2014 que cumplían todos los criterios de inclusión y ninguno de exclusión, mediante la recogida de variables anatomoradiológicas, epidemiológicas , quirúrgicas y funcionales. Los resultados obtenidos permitieron concluir que la variabilidad interindividual de las medidas de los distintas variables morfológicas de las cóclea justifica la necesidad de la selección de un implante de características, principalmente longitud, adecuadas para cada paciente de forma que se cubran los requerimientos auditivos de acuerdo a los mapas de distribución tonotópica de las frecuencias calculada por los ángulos de inserción y/o longitud de inserción estimada. La valoración postquirúrgica mediante TCMD de 64 detectores, usando la reconstrucción doble coronal oblicua y midmodiolar, es capaz de evaluar la posición, longitud y profundidad global de toda la guía portadora de electrodos así como de cada electrodo individualmente sin artefactos significativos lo que permite diseñar unas estrategias de programación de acuerdo a las necesidades auditivas y la sección de frecuencias específicas para cada paciente. / Cochlear implants are transducers devices that transform the acoustic signals into electrical ones to stimulate the cochlear nerve. They are indicated in those patients that suffer a unilateral or bilateral, deep or severe, neurosensorial deafness, that do not benefit from an auditory prostheses. CT and a MR of the temporal bone are mandatory in the pre-surgical evaluation of cochlear implant candidates. The development of the 64 detector CT, has improved the image quality as it can perform sections up to 0,625 mm thick (allowing a detailed study of the anatomy of the ear), the achievement of 2D multiplanar linear or curve reconstructions, virtual endoscopic navigation or 3D images. Nowadays cochlear implants of different lengths are available. High resolution imaging techniques and image post processing software’s are necessary to perform an accurate analysis of the cochlear morphology and its length, which allows to select the most suitable implant (in terms of form, length and number of electrodes) for each patient and to determine the depth of suitable insertion. The hypothesis of this dissertation was that the MDCT allows to measure the length of the cochlea accurately with the purpose of selecting the most suitable implant size for each patient in order to obtain the best possible auditory results. The main objectives of the present thesis were: to study the radiological anatomy of the structures of the temporal bone involved in the implantation process. To validate the calculation method of the cochlear and implant length from the standard ear MDCT studies. The secondary objectives were: to determine what variables (anatomical, epidemiologic, radiological and/or surgical) are related to the best auditory results in the implanted patients. To evaluate which is the best post processing software that allows the most accurate measurement of the cochlear and /or implant length. An observational , retrospective study was carry out ; 50 implanted patients, from January 2007 until June 2014, in Hospital Universitari Germans i Pujol that fulfilled all the inclusion criteria and none of exclusion, were selected. Anatomic, radiologic, epidemiologic, surgical and functional variables were collected. The obtained results allowed to conclude that the inter-individual measurement’s variability of the different morphologic variables of the cochlea justifies the need of selecting an implant with the adequate characteristics, principally length, adapted for every patient so that the auditory requests are covered in accordance with the tonotopic distribution frequencies maps calculated by means of insertion angles and/or insertion length. The postsurgical evaluation by means of 64 CT, using the double coronal oblique and midmodiolar reconstructions, is capable of evaluating the position, length and global depth of the whole carrying guide of electrodes as well as of every electrode individually without significant gadgetry what allows to design a strategies of programming in accordance with the auditory needs and the section of specific frequencies for every patient.

La fibromialgia (FM) es una enfermedad de etiología desconocida, que se caracteriza por la presencia de dolor musculoesquelético difuso crónico de más de tres meses de evolución, acompañado generalmente de fatiga, rigidez de intensidad variable y un amplio rango de otros síntomas. Con frecuencia los pacientes con FM suelen referir, quejas sobre su rendimiento cognitivo, manifestando principalmetne dificultad para concentrarse y pérdida de memoria. Con la intención de conocer los rasgos de personalidad de un grupo de pacientes con FM y describir su rendimiento cognitivo bajo criterios neuropsicológicos estandarizados se evaluó una muestra de población de pacientes con FM, recogida atendiendo al criterio de accesibilidad.

The main aim of this thesis is to study the expectations and preferences of the Catalan population regarding the public health system, and an appraisal of the influence played by factors such as age, gender, geographical origin and socioeconomic status. Secondarily, the effect of the economic crisis on patient satisfaction with the health service is evaluated. The results showed the high importance attached by patients to competency and relationships with health professionals. Patient expectations were met by competency and respectful manner, but not by closeness in the relationship established with the healthcare professional. As to the factors studied, the most influential was age, followed by socioeconomic status. This thesis reflects a greater influence of the economic crisis and health cuts in the elderly, who in turn present a greater dissatisfaction and failed expectations / El objetivo principal de la tesis es el estudio de las expectativas y las preferencias de la población catalana ante el sistema sanitario público y la valoración de la influencia de los factores edad, sexo, origen de procedencia y nivel socioeconómico. Secundariamente, se evalúa el efecto de la crisis económica en la satisfacción. Los resultados destacan la alta importancia concedida a la competencia y a la relación con los profesionales de la salud. Las expectativas se cumplen en referencia a la competencia y el trato respetuoso, pero no en la relación de cercanía establecida. En relación a los factores estudiados, el que más influye es la edad y en segundo lugar el nivel socioeconómico. La tesis refleja una mayor afectación de la crisis económica y de los recortes en salud en los pacientes de edad avanzada, que son a su vez los que presentan mayor insatisfacción e incumplimiento de expectativas

Introducció: El motiu del treball no és només exposar com apliquem les tècniques intervencionistes als petits nòduls pulmonars definits com aquells que fan aproximadament un centímetre o menys, fent una revisió critica de la nostra experiència en puncions i col·locació d’ arpons, sinó sobretot demostrar la necessitat de realitzar un canvi en el protocol de maneig d'aquests pacients, en el sentit que s'ha de ser més pràctics i més resolutius , ja que pensem que no podem estar esperant fent proves i controls evolutius, quan un pacient pot o no tenir una metàstasi o un primari, sabent que la cirurgia ofereix molt bons resultats en els tumors de menys de 2 cm. Material i mètodes: Es fa una revisió de la situació actual del maneig dels nòduls petits tant dels que es troben a l’estadiatge o seguiment de les neoplàsies , com els que es troben en els estudis pulmonars de screening o son troballes casuals de un estudi radiològic (RX simple o TC) en un altre context clínic . Es fa un estudi retrospectiu de les 122 puncions efectuades i un estudi dels primers nou casos ( treball de recerca de doctorat) en que es va aplicar la tècnica de col·locació d’ arpons abans de una videotoracoscòpia per a marcatge dels esmentats nòduls. S ‘exposa el disseny de l’estudi prospectiu amb’ un nou protocol basat en uns criteris de sospita clinico-radiològica ( 194 pacients amb estudi completat). Es tracta de agrupar els diferents paràmetres clínics i radiològics del pacients en quatre graus bàsics de sospita i aplicar en cada cas els criteris proposats. Resultats: Per a la discussió dels resultats es compara amb els resultats anatomopatològics obtinguts com a gold standard i la literatura existent sobre el tema . De l’ estudi retrospectiu hem vist la seva alta eficàcia (“accuracy”) condicionada en primer lloc a la experiència en puncions pulmonars de l’ operador. Hi ha un segon factor d’ experiència dels anatomopatòlegs en el maneig i interpretació de les mostres. Tot això fa difícil generalitzar la tècnica fins que no s’ adquireix per les dues parts una llarga experiència. La tècnica de col•locació de l’ arpó prèvia a videotoracoscòpia ha estat molt útil doncs ens permet sempre obtenir un diagnòstic i sovint el tractament , dels nòduls petits, alhora que resol l’ angoixa del malalt i del metge que el porta al resoldre definitivament els dubtes que hi pot haver sobre la seva naturalesa. L’ evolució tècnica de la videotoracoscòpia li dona moltes possibilitats de intervenir amb baix risc tant en el diagnòstic com la resecció dels nòduls. Conclusions: l’ aplicació de les dues tècniques esmentades , de una manera sistematitzada dins un protocol aplicat amb uns criteris de sospita ben definits, ens permet un maneig àgil i ràpid dels nòduls petits. Amb el protocol aplicat aconseguim ser més resolutius del que veníem essent fins ara. Reduïm l’ angoixa del malalt i del clínic al donar més seguretat a la conducta adoptada i escurçar l’ obtenció de diagnòstic. Veiem que les perspectives que teníem al dissenyar el protocol es corresponen bastant al que esperàvem obtenir. Perquè? Doncs senzillament perquè l’ experiència ja ens dona una certa “evidencia” del que cal fer. El treball prospectiu ens confirma això i ens permet sobretot poder plantejar la necessitat de aplicar un protocol guiat pel grau de sospita amb les eines intervencionistes que tenim. Per tot això recomanem aquest protocol pel maneig dels nòduls petits pulmonars que es puguin trobar en l’ estudi dels malalts ja sigui amb neoplàsia coneguda o no. / Introduction: The aim of this study is double. First, to show how we have applied interventional techniques to small pulmonary nodules (10 mm or less), adding a critical review of our experience with punctures and placement of harpoons. Second to demonstrate there is a need to change the management algorithm of these patients, in the sense that we have to be more practical and more resolute. We think that we can’t be expecting evolutionary testing and monitoring when a patient may have a primary or metastatic tumor, knowing that surgery provides excellent results in tumors less than 2 cm. Methods: We have performed a review of the current status of the management of small nodules. We have focused on both staging and monitoring of tumors, such as those found in lung screening studies (RX or TC) or in another clinical setting. We present a research-based doctoral study with the first nine cases in which the technique was applied. The placement of the harpoons was done before a videothoracoscopy (VATS). We present the design of a prospective study with a new protocol based on criteria of suspicion (194 patients completed study). These pooled clinical and radiological parameters of the patients in four basic levels of suspicion and applied in each case the proposed approaches. Results: Our results are compared with those existing in the literature, taking histological final results as the gold standard. In the retrospective study we have noticed the high accuracy of this technique depending first on the experience in lung punctures of the radiologist, and a second on the pathologists experience in handling and interpreting samples. These conditions make it difficult to generalize the technique as it is not easy to acquire a long experience by both parties. The technique of placing the harpoon before VATS is very useful as it always permits to get a diagnosis and often in addition to treat the small nodules, this makes possible to resolve the anxiety of the patient and doctor having no doubts about the small nodules nature. The technical evolution of VATS gives more possibilities to surgery, with lower risks in diagnosis and resection of the nodules. Conclusions: The application of the two techniques mentioned, a systematic protocol applied in a suspected well-defined criteria, allows a fast and agile handling of small nodules. In a future the protocol applied in this study has to become more decisive than it is now. It will make possible to reduce the anxiety of the patient and the clinician and will provide security in the conduct adopted. It will also shorten the time to obtain a histological diagnosis. We have checked that final results obtained with our protocol accomplish our initial perspectives. Why? Well, simply because experience gives us some "evidence" of what to do. Our prospective study confirms this and allows us to consider the need to implement a protocol guided by clinical suspicion interventionist with the tools we have. So we recommend this protocol to manage small pulmonary nodules that may be found in the study of cancer patients (known or not).

La migració pot constituir un esdeveniment vital estressant. Existeix dificultat per identificar les persones amb més risc de patir trastorns de salut mental. Objectius: a) prevalença de simptomatologia de depressió en els immigrants de la Segarra, b) descriure les característiques socioeconòmiques i demogràfiques relacionades i c) relació entre l’estrès aculturatiu, les xarxes de suport social i la presència d’ansietat, amb l’aparició de simptomatologia depressiva. Estudi descriptiu transversal de prevalença. Obtenim una mostra al•leatoria de 112 individus amb una prevalença de simptomatologia depressiva d’un 27,1%. Alguns factors socioeconòmics i de salut, així com, tots els tests analitzats es relacionen significativament amb l’aparició de simptomatologia depressiva. Hem realitzat un model d’anàlisi discriminant que ens classifica correctament al 86,9% dels individus. La simptomatologia depressiva està relacionada amb factors socioeconòmics de desigualtat i pobresa; amb pobres xarxes de suport social i a elevats nivells d’estrès general i aculturatiu. Però són els factors individuals de personalitat i d’experiència vital els que tenen un pes determinant per desenvolupar simptomatologia depressiva. / La migración puede constituir un acontecimiento vital estresante. Existe dificultad para identificar a las personas con más riesgo de sufrir trastornos de salud mental. Objetivos: a) prevalencia de sintomatología de depresión en los inmigrantes de la Segarra, b) describir las características socioeconómicas y demográficas relacionadas y c) relación entre el estrés aculturativo, las redes de apoyo social y la presencia de ansiedad, con la aparición de sintomatología depresiva. Estudio descriptivo transversal de prevalencia. Obtenemos una muestra aleatoria de 112 individuos con una prevalencia de sintomatología depresiva de un 27,1%. Algunos factores socioeconómicos y de salud, así como, todos los tests analizados se relacionan significativamente con la aparición de sintomatología depresiva. Hemos realizado un modelo de análisis discriminante que nos clasifica correctamente el 86,9% de los individuos. La sintomatología depresiva está relacionada con factores socioeconómicos de desigualdad y pobreza, con pobres redes de apoyo social y elevados niveles de estrés general y aculturativo. Pero son los factores individuales de personalidad y de experiencia vital los que tienen un peso determinante para desarrollar sintomatología depresiva. / Migration may be a stressful life event. There is difficulty in identifying people with increased risk of mental health disorders. Objectives: a) prevalence of symptoms of depression among immigrants from the region of Segarra, b) describe the demographic and socioeconomic characteristics related and c) study the relationship between acculturative stress, social network and social support and the presence of anxiety, with the appearance of symptoms of depression. Cross sectional prevalence study. Obtain a reference sample of 112 individuals with a prevalence of depression of 27.1%. Some socioeconomic factors and health factors, as well as, all the tests analyzed relate statistically with the onset of depressive symptoms. We conducted a discriminant analysis model that correctly classified 86.9% of the individuals. Depressive symptomatology is related to socio-economic inequality and poverty, poor social support networks and high levels of general and acculturative stress. However, individual personality factors and life experiences play a primary role in the developement of depressive symptoms.

En los últimos años, el pronóstico de los pacientes con linfoma no Hodgkin ha mejorado considerablemente, aunque todavía hoy muchos pacientes fallecen por la enfermedad o por complicaciones derivadas del tratamiento quimioterápico. Se han descrito múltiples índices pronósticos e índices de comorbilidad con la intención de seleccionar de forma óptima el tratamiento en cada paciente y se ha intentado caracterizar de forma precisa la función cardiaca en pacientes que son candidatos a recibir tratamiento con antraciclinas, para intentar evitar o reducir la cardiotoxicidad secundaria a este tratamiento. En este contexto, se propuso analizar el valor pronóstico de los niveles de NT-proBNP en una serie prospectiva de pacientes con linfoma no Hodgkin (LNH). Para ello se incluyeron 104 pacientes con LNH en primera línea de tratamiento quimioterápico con intención curativa. Se realizó ecocardiografía y se determinaron los niveles de NT-proBNP previos al inicio del tratamiento en todos los pacientes. La variable principal del estudio fue la muerte por cualquier causa. La mediana de los valores de NT-proBNP al diagnóstico fue de 210 pg/ml (rango, 9-9102 pg/ml). El valor de corte de NT-proBNP de 900 pg/ml fue el que mejor discriminó para supervivencia global (SG) (HR 11,1 (IC 95% 3.8-32.9) p<0,001). La SG a los 6 y 24 meses fue de 89% y 77%, respectivamente. No se encontró ninguna relación entre los niveles de NT-proBNP y la fracción de eyección del ventrículo izquierdo (FEVI). Además, los valores elevados de NT-proBNP también demostraron ser un predictor de mortalidad en una serie externa de validación (HR 4,4 (IC 95% 1,6-12,2) p<0.005). Estos resultados también se confirmaron en una cohorte de 35 pacientes frágiles con LNH agresivo y con comorbilidades importantes, tratados en primera línea con el esquema R-CHOP modificado con doxorrubicina liposomal no pegilada (DLNP) a dosis reducidas (30mg/m2) por contraindicación absoluta a antraciclinas convencionales. El 51% de los pacientes incluidos presentaban antecedentes de cardiopatía previa, y el 42,8% presentaban niveles de NT-proBNP al diagnóstico >900 pg/ml. Las respuestas globales en nuestra serie fueron del 86%. No hubo ninguna muerte relacionada con complicaciones cardiacas. La SG a los 12 y 24 meses fue de 74% y 70%, respectivamente. La supervivencia libre de progresión para la serie global a los 12 y 24 meses fue de 68% y 58%, respectivamente. Se observó una disminución de la FEVI y de los niveles de NT-proBNP al finalizar el tratamiento, pero las diferencias no fueron estadísticamente significativas. Con estos resultados concluimos que los niveles de NT-proBNP > 900 pg/ml fueron capaces de predecir alto riesgo de mortalidad por cualquier causa en pacientes con linfoma no Hodgkin tratados con primera línea de tratamiento quimioterápico con intención curativa y que a pesar de que el tratamiento óptimo para pacientes mayores frágiles con importantes comorbilidades con LNH agresivo todavía hoy no ha sido determinado, la administración de dosis intermedias de DLNP en el esquema CHOP +/- Rituximab fue efectiva y bien tolerada, por lo que podría considerarse una buena opción curativa en estos pacientes. / Although the prognosis of patients with non-Hodgkin lymphoma has improved considerably in the last decade, many patients still die either from the disease or from treatment-related complications. Prognostic and comorbidity indexes are routinely used in the choice of the better tailored chemotherapy. To this respect, an accurate cardiologic assessment prior to chemotherapy can avoid or reduce anthracyclines related cardiotoxicity. We analized the prognostic value of NT-proBNP in 104 non-Hodgkin lymphoma (NHL) patients treated with chemotherapy. Echocardiography and NT-proBNP were determined prior to treatment in all patients. The primary end point of the study was death from any cause. The median NT-proBNP level was 210 pg per milliliter (range, 9–9102). NT-proBNP≥900 pg/ml was the variable associated with higher risk of death (adjusted hazard ratio 11.1; 95% CI 3.8–32.9; P<0.001). Overall survival (OS) at 6 and 24 months was 89% and 77%, respectively. No association between NT-proBNP levels and left ventricular ejection fraction (LVEF) was found. We validated the predictive value for death of NT-proBNP in an independent series of 40 patients (HR 4.4 (95% CI, 1.6–12.2; P<0.005). We also confirmed those results in a cohort of 35 frail elderly patients with aggressive lymphoma with important comorbidities treated with modified-CHOP régimen ± Rituximab with nonpegylated liposome-encapsulated doxorubicin (DLNP) at intermediate doses (30mg/m2). The 51% of our series had heart disease and 15% (42.8%) had a NT-proBNP level >900 pg/ml at diagnosis. The overall response rate was 86%. There were no cardiac related deaths. OS at 12 and 24 months was 74% and 70%, respectively. Progression free survival at 12 and 24 months was 68% and 58%, respectively. LVEF and NT-ProBNP levels decreased after chemotherapy but not in a statistically significant manner. In conclusion, our results indicate that NT-proBNP levels > 900 pg/ml identified those patients with a significantly increased risk of death from any cause in a consecutive and prospective series of patients with non-Hodgkin lymphoma. Although the optimal treatment for the frail elderly patients with aggressive lymphoma is still a matter of debate, the reduced doses of NPLD in the CHOP-modified regimen are effective and can be safely administered in this population.

Els mecanismes fisiopatològics del fum del tabac són poc coneguts. Alguns autors demostren un augment de radicals lliures (RL) i dany oxidatiu en relació al consum de tabac. La font serien molts components del fum del tabac, però també hi podria contribuir una disfunció mitocondrial. Pocs treballs analitzen les possibles alteracions mitocondrials en relació al fum del tabac però apunten cap a una probable interacció a nivell de la cadena respiratòria mitocondrial (CRM), implicant-ne una o més substàncies.La hipòtesi és que el fum del tabac és tòxic per a la CRM. Donat que el monòxid de carboni (CO) és un dels principals components del fum del tabac i donada la gran afinitat del CO pel grup heme, les alteracions mitocondrials als fumadors s'haurien de trobar principalment a nivell del complex IV.Els objectius són analitzar el funcionalisme mitocondrial en fumadors crònics i la possible reversibilitat dels efectes del fum del tabac en abandonar el costum tòxic, investigar l'efecte agut del fum del tabac en persones no fumadores i finalment esbrinar el paper que pot tenir el CO en la patogènesi dels possibles efectes del fum del tabac envers el funcionalisme mitocondrial.S'estableixen 4 grups de pacients: un grup de fumadors crònics sense patologia coneguda que abandonen el seu costum tòxic (A), un grup de voluntaris sans no fumadors que fumaran 5 cigarretes en 45min (B), un grup d'intoxicats per CO (C) i un grup de pacients no fumadors sotmesos a cirurgia ortopèdica per a col·locació de pròtesi de maluc (D). En tots es determinen nivells de carboxihemoglobina (COHb) mitjançant CO-oximetria i nivells de CO en aire exhalat (COAE) mitjançant un transductor electroquímic. Als grups A, B i C s'extrau una mostra de sang per a aïllar cèl·lules mononuclears mitjançant un gradient de Ficoll i quantificar el contingut proteic mitjançant el mètode de Bradford. Al grup D s'extrau una mostra de múscul per a aïllar mitocondris. Els estudis de funcionalisme mitocondrial es fan mitjançant espectrofotometria i polarografia i els de dany oxidatiu de membranes lipídiques mitjançant fluorimetria.Els fumadors mostren una inhibició del 23% de l'activitat del complex IV en relació als no fumadors, a més, d'un major dany oxidatiu en forma de peroxidació lipídica. La inhibició de l'activitat del complex IV dels fumadors progressivament es va normalitzant en abandonar el consum de tabac.En consumir tabac els no fumadors es produeix una immediata disminució de l'activitat del complex IV que es recupera en 24h.Els pacients intoxicats per CO mostren una inhibició de l'activitat del complex IV del 78% acompanyada d'un augment de la peroxidació lipídica respecte els controls no fumadors. L'estudi de l'evolució temporal del funcionalisme mitocondrial de pacients intoxicats per CO, mostra una inhibició inicial dels complexes III i IV acompanyada d'una disminució de l'activitat oxidativa pels diferents substrats, i a més, que les activitats enzimàtiques romanen alterades en el temps però amb una tendència progressiva cap a la recuperació.Els mitocondris aïllats de múscul, en ser sotmesos a concentracions creixents de CO a 0, 50, 100 i 500ppm, mostren una inhibició de l'activitat del complex IV tant més important quan major sia la concentració de CO al que els mitocondris hagin estat exposats, no resultant-ne afectat cap altre complex de la CRM.El fum del tabac altera el funcionalisme mitocondrial, principalment inhibint l'activitat del complex IV de la cadena respiratòria mitocondrial, essent en principi aquesta alteració reversible en deixar de fumar. En fumadors, aquesta alteració s'acompanya d'un augment del dany oxidatiu, cosa que no s'observa en no fumadors. El monòxid de carboni contingut al fum del tabac sembla ser el principal responsable d'aquesta toxicitat mitocondrial. / Reactive oxygen species are an important pathophysiologic mechanism of tobacco smoke. Tobacco smoke is a major source of this substances, but additionally any mitochondria dysfunction could contribute. There are few studies on the relationship between tobacco consumption and mitochondria activity then considering tobacco smoke as a mitochondria toxic. Since tobacco smoke is an important source of carbon monoxide (CO) and CO has "heme" affinity, main target in smoker mitochondria should be complex IV.The aim is to investigate mitochondria dysfunction in smokers and reversibility when stop smoking, the acute effects of tobacco smoke on non-smokers mitochondria, and the specific pathogenic mechanism of CO on the mitochondria respiratory chain (MRC) of human mitochondria.MRC function is studied in smokers (A), non-smokers (B), patients suffering from acute CO intoxication (C), and patients submitted to orthopaedic surgery (D). Carboxihaemoglobin and exhaled-CO levels are determined in all groups. Blood samples are obtained in groups A, B and C, and mononuclear cells are isolated by Ficoll's gradient and protein content is quantified according to Bradford's method. In group D, muscle sample is obtained and mitochondria are isolated. MRC function, respectively oxidative and enzymatic activities, is assessed by polarographic and spectrophotometric assays. Lipid membrane peroxidation as oxidative damage is assessed by fluorimetric assays.Results show a 23% of inhibition complex IV activity in smokers associated with an enhanced oxidative damage. Smoking cessation returns to normal levels enzyme activities. Non-smokers show a similar inhibition in complex IV activity immediately after smoking, that returns to initial levels in 24h. Patients suffering from acute CO intoxication show a 78% inhibition complex IV activity and an enhanced oxidative damage. When a follow-up is made, inhibition of complex activities remain large time but there is a tendency to improve. Finally, isolated mitochondria show a progressive inhibition of complex IV activity by increased exposures of CO concentrations, while other complexes are not affected.Tobacco smoke causes mitochondrial dysfunction, mainly through a reversible inhibition in complex IV activity. This finding coexists with an increased oxidative damage in smokers, but not in non-smokers. Carbon monoxide seems to be main responsible for the mitochondrial toxicity.

La present Tesi Doctoral comprén vuit estudis científics que investiguen la genètica i el funcionalisme mitocondrial en les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (CMSP) de diferents grups de pacients infectats pel VIH. L'objectiu d'aquests estudis és determinar els efectes tòxics que els antiretrovirals (ARVs) i la pròpia infecció pel VIH poden exercir "in vivo" sobre els mitocondris d'aquest tipus cel·lular. A la introducció es reflecteix la capacitat destructora del VIH sobre les cèl·lules del sistema immunològic, i la capacitat supressora dels ARVs sobre el VIH. Igualment, es fa constar la importància de la biologia mitocondrial per a la viabilitat de qualsevol tipus cel·lular amb metabolisme oxidatiu, el significat i la repercussió clínica que una alteració mitocondrial pot suposar en l'organisme humà. La interacció d'aquests tres factors (VIH, ARVs i mitocondris) pot comprometre la funció mitocondrial i magnificar la susceptibilitat d'aquests orgànuls generadors d'energia a patir qualsevol tipus d'alteració que, en últim terme, es pot manifestar clínicament. Durant els últims 10 anys, la teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA) contra la infecció pel VIH ha aportat grans beneficis als individus infectats, però l'administració crònica del TARGA ha generat l'aparició d'una sèrie d'efectes adversos greus, com per exemple miopatia, polineuropatia, pancreatitis, hiperlactatèmia, acidosi làctica i lipodistròfia (LD), els quals s'han relacionat amb un origen patogènic associat a una disfunció mitocondrial. Les greus conseqüències que poden tenir aquests efectes adversos poden motivar l'abandonament del tractament ARV i conduir al fracàs terapèutic. D'aquí deriva la importància vital de determinar els possibles mecanismes fisiopatològics d'aquestes alteracions, que permetin el control dels efectes secundaris associats al TARGA. Dels estudis presentats deriven les següents conclusions: 1) Els pacients en tractament ARV que han desenvolupat LD presenten alteracions mitocondrials en les CMSP, que s'expressen principalment com a depleció de l'ADN mitocondrial (ADNmt) i disminució de l'activitat enzimàtica dels complexos proteics del sistema de fosforilació oxidativa (sistema OXPHOS) que estan parcialment codificats per l'ADNmt 2) Les alteracions mitocondrials en les CMSP dels pacients VIH positius amb LD no implica disminució important de la capacitat oxidativa mitocondrial en aquest tipus cel·lular 3) La toxicitat mitocondrial dels ARVs és detectable en les CMSP dels pacients VIH positius que reben TARGA en una fase asimptomàtica, abans de que apareixin manifestacions clíniques d'algun efecte secundari greu associat al TARGA 4) L'afectació mitocondrial de les CMSP pels ARVs es manifesta de manera diferent i amb intensitat variable segons la combinació d'ARVs administrada 5) La depleció d'ADNmt present en les CMSP de pacients asimptomàtics que reben TARGA no és utilitzable como a únic marcador de detecció precoç dels efectes secundaris, ja que no sempre implica alteració de la funció oxidativa mitocondrial 6) Existeixen mecanismes cel·lulars compensatoris previs al desenvolupament de la simptomatologia clínica de la toxicitat mitocondrial, que permeten que els pacients asimptomàtics puguin mantenir un contingut normal de les subunitats proteiques que conformen els complexos enzimàtics del sistema OXPHOS i conservar la funció oxidativa mitocondrial inalterada malgrat presentar certa depleció de l'ADNmt 7) La pròpia infecció pel VIH produeix una alteració mitocondrial generalitzada en les CMSP, probablement mediada per mecanismes apoptòtics 8) La pròpia infecció pel VIH indueix l'activació de mecanismes apoptòtics al múscul esquelètic, els quals en aquest teixit no es veuen incrementats addicionalment per l'administració del TARGA ni pel desenvolupament de la LD.