La principal finalitat d’aquest treball d’investigació és aprofundir en l’estudi psicoeducatiu de l’aprenentatge col•laboratiu amb suport de l’ordinador en tasques de cerca i d’elaboració de la informació en l’educació secundària obligatòria. Partint d’un enfocament sociocognitiu sobre l’ensenyament i l’aprenentatge la pregunta que guia el treball és la següent: Com afecta el tipus de demanda en el procés i en els resultats d’aprenentatge de parelles d’estudiants de secundària que resolen tasques de cerca i elaboració de continguts de literatura catalana amb el suport de l’ordinador? Aquesta pregunta s’ha concretat en quatre objectius específics: 1) Identificar els efectes de la complexitat de la demanda en els processos psicoeducatius i en les relacions que s’estableixen entre ells. 2) Identificar els processos que influeixen en els resultats d’aprenentatge en cada tipus de demanda. 3) Descriure el funcionament del procés que condueix a uns millors resultats d’aprenentatge en cada demanda. 4) Comprovar si el canvi que es produeix en el coneixement compartit és resultat del procés de col•laboració o un producte de l’aprenentatge. Per assolir aquests objectius s’ha portat a terme un estudi quasi-experimental amb un disseny de tipus pre-posttest i s’ha procedit a l’anàlisi del procés i dels resultats d’aprenentatge de quaranta nou parelles d’estudiants de quart de secundària pertanyents a dos centres educatius. L’anàlisi de la interacció educativa en el si de les parelles i de les accions que realitzen s’ha portat a terme basant-nos en vuit dimensions: l’amplitud de la cerca, la navegació hipertextual, la lectura de documents, l’elaboració de la informació, la construcció de coneixement compartit, l’estructura d’interacció grupal, la regulació de l’aprenentatge i el clima emocional. Els resultats d’aprenentatge s’han analitzat en termes de coneixement compartit i qualitat del producte grupal. Els resultats obtinguts de l’anàlisi estadística de les dades posen de manifest que la complexitat de la tasca influeix sobre els processos relatius a l’ús de les TIC (l’amplitud de la cerca, la navegació hipertextual, la lectura de documents i l’elaboració del contingut curricular) i el nivell de transactivitat del coneixement. Per contra, els processos que no s’han vist afectats per la complexitat de la demanda han estat la regulació de l’aprenentatge, l’estructura d’interacció grupal i el clima emocional. D’altra banda, si considerem les relacions entre processos, podem afirmar que el grau de complexitat de la tasca també ha influït en les relacions que s’estableixen entre els processos psicoeducatius estudiats durant el procés d’aprenentatge de les parelles i que aquesta influència es fa més evident quan major és la complexitat de la tasca. Pel que fa als efectes del procés d’aprenentatge sobre els resultats d’aprenentatge, les dades han evidenciat que el procés pren rellevància d’acord amb l’augment de la complexitat de la demanda. Així mateix, podem concloure que les relacions que s’estableixen entre els millors resultats d’aprenentatge i els processos que es posen en joc són diferents en cada tipus de demanda en funció del tipus de resultat d’aprenentatge. Finalment, l’anàlisi dels resultats de coneixement compartit ens han portat a determinar que la convergència de coneixement obtinguda pot ser atribuïda a la interacció col•laborativa únicament en la demanda més complexa. / The main goal of this research is to deepen the psychoeducational study of computer-supported collaborative learning during the searching and elaboration of information in secondary education. Based on a sociocognitive point of view about teaching and learning, the question behind this study is the following: How specific tasks affect the learning process and results of secondary student pairs when working on the search and elaboration contents of Catalan literature computer-supported? To address this question we aim at four specific goals: 1) To identify the effects of the complexity of the task on the psycho educational processes and on the relationships among them. 2) To identify the processes influencing the learning results for each kind of task. 3) To describe the process leading to the best learning results for each task. 4) To test whether the change that is produced in the shared knowledge is the result of the collaborative process or a product of the learning process. To reach these goals, a quasi-experimental study has been conducted with a pre-post-test design, and the learning process and results of forty-nine student pairs of secondary fourth grade from two different educational centres have been analyzed. Regarding the effects of the learning process on the learning results, the data demonstrate that the importance of the process is positively correlated with the complexity of the task. Likewise we can conclude that the relationship between the best learning results and the processes involved vary according to the type of task required. Finally, based on the data analysis of shared knowledge, we can affirm that the convergence of knowledge obtained can be attributed to the collaborative interaction only in the case of most complex tasks.

El coneixement professional és epistemològicament diferent a d'altres tipus de coneixement; el coneixement professionalitzador ha de permetre als estudiants gestionar situacions de la seva pràctica professional. En aquest sentit, el coneixement professionalitzador implica unes demandes superiors en comparació a d'altres tipus de coneixement. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar la naturalesa del coneixement professionalitzador i el canvi en el discurs professionalitzador en entorns l'aprenentatge en línia. Analitzar la naturalesa del discurs professionalitzador permet conèixer quins factors estan implicats en la construcció del coneixement professional i ajustar els entorns d'aprenentatge en línia. Aquesta tesi doctoral descriu els resultats de l'anàlisi de quatre casos relatius a la construcció del coneixement professionalitzador en el camp educatiu. Els resultats obtinguts ens mostren que el discurs professionalitzador construït amb mediació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) està estructurat entorn una part molt petita dels tòpics de discurs professionalitzador (menys del 5%). També hem evidenciat diferencies rellevants evidenciades en funció del tipus d'activitat d'aprenentatge, el tipus de contingut i l'escenari de la tasca (tàcit o explícit). Pel que fa al canvi del discurs professionalitzador, els estudiants expressen tensions en la seva concepció de la pràctica i interaccionen com una comunitat de pràctica professional amb diferents característiques depenent del tipus d'activitat, el tipus de contingut i l'escenari de la tasca. / Professional knowledge is epistemologically different from other kinds of knowledge. Students are considered to have built academic discourse when they are able to produce speech based on concrete academic content whereas professional knowledge should enable students to manage situations in professional practice. In this sense, professional knowledge is more demanding than other kinds of knowledge. Our objective was to analyze the nature of professional knowledge and change in professional discourse in the framework of online learning environments. Analyzing the nature of professional discourse helps us understand the characteristics that make it special and that relate to managing situations in professional practice. Analyzing change in professional discourse enables us to know which factors are involved in building professional knowledge and to adjust online learning environments accordingly. This paper describes the results of an analysis of different cases related to the construction of professional knowledge in the educational field. The results we obtained show us that professional discourse built using ICT is structured by a very small fraction of identified topics of professional discourse (less than 5%), furthermore, relevant differences are evidenced depending on the type of learning activity, kind of content and task scenarios conducted (tacit or explicit). Regarding change in professional discourse, students expressed tensions in their conception of practice and interacted as a structured professional community although different characteristics depending on the type of activity, kind of content and task scenarios were observed in all cases.

Die vorliegende Arbeit befasst sich mit dem großen Oberthema der Ikonizität und ihrer Verbreitung auf verschiedenen linguistischen Ebenen. Ikonizität bezeichnet die Ähnlichkeit zwischen der sprachlichen Form und ihrer Bedeutung (vgl. Perniss und Vigliocco, 2014). So wie eine Skulptur einem Objekt oder einer Person ähnelt, kann auch der Klang oder die Form von Wörtern der Sache ähneln, auf die sie verweisen. Frühere theoretische Ansätze betonen, dass die Arbitrarität von sprachlichen Zeichen und deren Bedeutung ein Hauptmerkmal menschlicher Sprache ist und Ikonizität für die Sprachevolution eine Rolle gespielt haben mag, jedoch in der heutigen Sprache zu vernachlässigen ist. Im Gegensatz dazu ist das Hauptanliegen dieser Arbeit, das Potenzial und die Bedeutung von Ikonizität in der heutigen Sprache zu untersuchen. Die einzelnen Kapitel der Dissertation können als separate Teile betrachtet werden, die in ihrer Gesamtheit das umfassende Spektrum der Ikonizität sichtbar machen. Von der sprachevolutionären Debatte ausgehend wird in den einzelnen Kapiteln auf die unterschiedlichen Ebenen der Ikonizität eingegangen. Es werden experimentelle Untersuchungen zur Lautsymbolik, am Beispiel der deutschen Pokémon-Namen, zur ikonischen Prosodie und zu ikonischen Wörtern, den sogenannten Ideophonen, vorgestellt. Die Ergebnisse der einzelnen Untersuchungen deuten auf die weite Verbreitung der Ikonizität im heutigen Deutsch hin. Darüber hinaus entschlüsselt diese Dissertation das kommunikative Potenzial der Ikonizität als eine Kraft, die nicht nur die Entstehung der Sprache ermöglichte, sondern auch nach Jahrtausenden bestehen bleibt, sich immer wieder neu entfaltet und uns tagtäglich in mündlicher, schriftlicher Form und in Gesten begegnet. / This dissertation is concerned with the major theme of iconicity and its prevalence on different linguistic levels. Iconicity refers to a resemblance between the linguistic form and the meaning of a referent (cf. Perniss and Vigliocco, 2014). Just like a sculpture resembles an object or a model, so can the sound or shape of words resemble the thing they refer to. Previous theoretical approaches emphasize that arbitrariness of the linguistic sign is one of the main features of human language; iconicity, however, may have played a role for language evolution, but is negligible in contemporary language. In contrast, the main point of this thesis is to explore the potential and the importance of iconicity in the language nowadays. The individual chapters of the dissertation can be viewed as separate parts that, taken together, reveal the comprehensive spectrum of iconicity. Starting from the language evolutionary debate, the individual chapters address iconicity on different linguistic levels. I present experimental evidence on sound symbolism, using the example of German Pokémon names, on iconic prosody, and on iconic words, the so-called ideophones. The results of the individual investigations point to the widespread use of iconicity in contemporary German. Moreover, this dissertation deciphers the communicative potential of iconicity as a force that not only enabled the emergence of language, but also persists after millennia, unfolding again and again and encountering us every day in speech, writing, and gestures.

Die Dissertation stellt erstmals die episkopale Memoria in England von 1200 bis 1550 im Zusammenhang dar. Das christliche, rituelle Totengedenken, das in der heutigen Forschung mit den Begriffen des Memorial- und Stiftungswesens beschrieben wird, sorgte in diesem Zeitraum für gesellschaftliche Dynamik. In England war die soziale Gruppe der Bischöfe einer der bedeutendsten Träger jener Gedächtniskultur, die auf der Vorstellung beruhte, dass die Toten und ihre im Fegefeuer leidenden Seelen in der Welt gegenwärtig blieben. In einem System gegenseitiger Hilfestellungen hofften die Lebenden und die Toten bis zum Jüngsten Gericht das Seelenheil zu erlangen. Dabei sollten ihr gesellschaftlicher Status und ihre eingenommenen, sozialen Rollen im Tod beibehalten werden. Religiöse Gründe und Repräsentationsstreben bestimmten alle Formen episkopalen Totengedenkens. Die Variabilität bischöflicher Memoria, die sich in Gegenständen und Ritualen äußerte, ist so anhand der englischen Beispiele vorher nicht behandelt worden. Jeder Aspekt wird als Baustein für das erst in seiner Gesamtheit voll wirksame Totengedächtnis verstanden. Fehlende Bausteine oder isolierende Betrachtungen führen zu verzerrter Wahrnehmung. Von zentraler Bedeutung sind hier dennoch die Grabmäler und ihre Typologie. Sie werden vor dem Hintergrund von Auftraggeberanforderungen, funktionalen Aspekten sowie künstlerischen, orts- und zeitspezifischen Optionen der Handwerker behandelt. Formen und Funktionen der Grabmäler, Liturgien, außerliturgischen Rituale, Bau- und Kunstwerke bedingten und durchdrangen sich gegenseitig. Aus dem Anspruch auf ein angemessenes Totengedenken ergaben sich weitreichende soziale Folgen und ein reiches Erbe an Objekten und Bauwerken. Die vorliegende Arbeit verschafft Einsichten in die Phänomene episkopaler Memoria in England, indem sie gegenseitige Kommentierungen und Wechselwirkungen aufzeigt und sich dafür kunst-, glaubens- und sozialgeschichtlich relevanter Quellen bedient. / The dissertation is presenting a unique as well as coherent treatment of the topic of episcopal memorialization in England from 1200 to 1550. The English episcopacy was of substantial importance for furthering the promotion of what is now called the medieval system of foundation and commemoration. During the period concerned, it was believed that the dead and their suffering souls would stay alive in purgatory and were thought to be still present and spiritually connected to the living. By providing mutual support, people hoped to gain salvation on Last Judgement. Social status and role gained in life were to be retained after death and also had to be visually represented in tombs and rituals. Religious reasons and criteria of representation dominated all kinds of episcopal commemoration. Variability of memorialization, expressed in objects and rituals, was yet to be documented with English episcopal monuments and features. The commemoration of one single bishop consisted of many individual aspects. Hence, missing aspects and isolated interpretations are causing misunderstandings and distorted views. Forms and functions of tombs, liturgies, non-liturgical rituals, buildings and artworks influenced each other and were substantially linked. The typology of bishop’s tombs explains which options craftsmen and clients had in certain ages and under certain conditions. Patrons made demands for the look of the monuments. On the other hand, craftsmen created a personal portfolio of what they could offer to potential customers. Bishop’s tombs were also orchestrated with theatrical effects. Aspiration of appropriate commemoration led to wide-ranging social implications and a rich inheritance of objects and building constructions. This dissertation provides annotations and interrelations within the phenomenon of memorialization by considering various areas of history, like the history of art, faith and society.

Ce mémoire cherche à approfondir les connaissances actuelles de la médiévistique en matière de notion d'espace pour le haut Moyen Âge. L'étude de la figure de l'insula au sein de l'Historia ecclesiastica gentis Anglorum de Bède le Vénérable demeure au centre de cet approfondissement. Le présent document offre dans un premier temps une analyse de la place et du rôle des îles dans les discours géographiques de l'Antiquité et du haut Moyen Âge. S'y trouve ensuite une analyse des principaux sens du vocable insula de l'Historia ecclesiastica suivi d'une réflexion sur les principaux rapports sociaux mis en exergue et les structures auxquelles ils s'attachent. Finalement, on s'intéresse à la notion d'unitas ainsi qu'aux modalités de sa réalisation, sachant qu'elle est nécessaire à la transformation de la Bretagne en « Île promise ».

No description available.