En aquesta tesi es tracta un cas concret i significatiu d'interacció entre anàlisi conceptual i investigació científica en psicologia cognitiva: l'aspecte demostratiu de la percepció, un tret central que ha estat estudiat recentment per filòsofs com ara Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell i Bill Brewer (encara que ja fou objecte d'atenció per part de Hegel a les primeres seccions de la Fenomenologia de l'espirit). La gran majoria dels filòsofs esmentats postulen un mode de presentació demostratiu perceptual distintiu, i tracten d'explicar en què consisteix. Per aquest propòsit, i en consonància amb una utilització heurística de desenvolupaments recents en l'anàlisi dels modes de presentació de les expresions indèxiques, es proposa que el mode de presentació demostratiu en els judicis de percepció és reflexiu del exemplar (token-reflexive). Aquest enfocament està d'acord amb el de Searle d'una manera general, però en el seu desenvolupament concret s'incorpora l'aspecte atencional enfasitzat per John Campbell i Naomi Eilan. La proposta es modela inicialment mitjançant una descripció ('l'objecte atès en aquest acte d'atenció) que s'interpreta referencialment per explicar el tret de particularitat de la percepció.A la segona part de la tesi s'analitza l'accés conscient a (adonar-se de) aquest mode de presentació (assenyalat per l'expressió demostratiu a la descripció anterior). El problema s'enfoca partint de l'examen d'algunes motivacions per postular que la percepció es dóna normalment en virtut de l'exemplificació de qualitats sensorials o qualia en el subjecte. S'adopta en aquest punt la hipòtesi auxiliar que una concepció dels qualia parcialment funcional i externista defensada en escrits recents per autors com ara Shoemaker i García-Carpintero permet superar amb èxit els coneguts problemes de les teories representacionistes de la percepció si se li afegeix la idea que els qualia dels subjectes de percepció formen part com defensen els autors esmentats de coneixement implícit o "no-tematitzat". Sobre aquesta base, s'argumenta que l'atenció perceptual a l'objecte s'ha d'entendre com "unió" de qualia, dels quals el subjecte de percepció s'adona com a pertanyents a objectes materials.Després d'examinar les principals aproximacions a una teoria empírica general de l'atenció (com ara les de Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) en relació, per una banda, als nivells d'explicació en ciència cognitiva (nivells de Marr) i, per l'altra, les anàlisi conceptuals i basades en la psicologia de sentit comú (William James), la investigació es centra especialment en la teoria de l'atenció selectiva deguda a Anne Treisman. S'argumenta que els trets (features) que com a entitats teòriques es postulen en aquesta teoria són qualitats sensorials semblants als qualia, amb la diferència important que els criteris d'individuació dels trets en qüestió responen a les exigències específiques dels mecanismes funcionals postulats a la teoria empírica en qüestió. Aquest parentiu implica que, encara que la proposta formulada en la investigació sobre el mode de presentació perceptual és sostinguda principalment per arguments a priori, es podria veure afectada pel desenvolupament de la investigació empírica, si bé només en el cas que aquesta resultés ser incompatible amb la postulació de qualia. La posició defensada a la tesi es situa així en una perspectiva defensada d'una manera general per Martin Davies segons la qual les anàlisi conceptuals sobre allò mental tenen conseqüències en els nivells dels mecanismes subpersonals, de manera que són revisables si no s'acompleixen les expectatives corresponents en aquests nivells. Tanmateix, aquesta relació de dependència és menys directa que la postulada a la teoria de Campbell, la qual tracta de caracteritzar directament el mode demostratiu perceptual en termes de mecanismes subpersonals. En les pàgines finals de la tesi s'argumenta que aquest enfocament no és capaç d'explicar els aspectes racionals de la utilització de modes de presentació demostratius. / This dissertation is about a specific and significant case of interaction between conceptual analysis and scientific research in cognitive psychology, namely, the demonstrative aspect of perception, a central feature which has been recently discussed by philosophers such as Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell and Bill Brewer (although it was already treated by Hegel in the first sections of The Phenomenology of Mind). A great majority among the philosophers mentioned postulate a distinctive perceptual mode of presentation, and try to give an account of it. Making an heuristic use of recent developments in the anaylsis of modes of presentation of indexical expressions to this purpose, the contention is made that the mode of presentation in perceptual judgements is token-reflexive. This approach is in agreement with Searle's in a general way, but the present development integrates into it the key attentional aspect emphasized by John Campbell and Naomi Eilan. The proposal is initially modeled by means of a description ('The object attended in this act of attention) referentially conceived on account of the particularity of perception.In the second part of the dissertation the notion of conscious access (awareness) to this mode of presentation is analyzed. (The need for an account of this is obvious from the use of the linguistic demonstrative in the above description.) This problem is approached from the discussion of motivations to postulate that perception occurs normally in virtue of the instantiation of sensorial qualities or qualia in a subject. At this point an appeal is made to the auxiliary hypothesis that a partially functional and externalist view of qualia advocated in recent writtings due to Shoemaker and García-Carpintero allows to overcome successfully the well-known problems that plague representative theories of perception in conjuntion with the view that awareness of qualia is to be understood as implicit or unthematized, also defended by the mentioned authors. On this basis, it is argued that perceptual attention to the object is to be understood by a "binding" of qualia of which the subject is aware as belonging to material objects.After examining the main approaches to a general empirical theory of attention (such as those of Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) in connection, on the one hand, to levels of explanation in cognitive science (Marr's levels) and, on the other, to conceptual and folk-psychology analysis (William James), inquiry focuses specially in the theory of selective attention due to Anne Treisman. It is argued that the features postulated as theoretical entities in such a theory are sensorial qualities similar to qualia, the only significant difference between the two being the fact that the individuation criteria of features are responsive to the specific requirements of the functional mechanisms postulate in the empirical theory at issue. This kinship implies that developments in empirical research have a bearing on the proposal on the perceptual mode of presentation advanced in the dissertation, which might be affected by them even if it is supported mainly by a priori arguments. This, however, could happen only if such developments are incompatible with the postulation of qualia. Thus, the position argued for in the dissertation belongs in a perspective (advocated in a general way by Martin Davies) according to which conceptual analysis in the field of the mental have implications for the subpersonal levels of the mechanisms, so that those analysis are to be revised if the expectatives at those levels which such analysis imply turn out not to be fulfiled. Nevertheless, this dependency relation is less direct than the one involved by Campbell's theory, according to which perceptual modes of presentation are to be characterized directly by appeal to subpersonal mechanisms. In the concluding pages of the dissertation it is argued that this approach is not able to account for the rational aspects of the occurence of perceptual modes of presentation.

No description available.

L'estudi analitza el desenvolupament de l'atenció conjunta dels 10 als 28 mesos d'edat de l'infant. Considerem que l'atenció conjunta és una habilitat de coordinació perquè l'infant ha d'adquirir l'habilitat per coordinar la seva atenció entre un adult i un objecte dins una situació interactiva -episodi- i, una habilitat d'integració perquè, per adquirir l'habilitat de coordinació l'infant ha de desenvolupar-se a nivell de competències cognitives, comunicatives, socials i manipuladores. Considerem l'atenció conjunta una habilitat multidisciplinaria que l'infant va assolint a mesura que adquireix unes determinades competències. L'estudi dóna a conèixer els diferents nivells d'atenció conjunta que reflecteixen evolutivament les diferents formes d'atendre en relació amb el desenvolupament de competències de l'infant en les situacions d'interacció triàdica adult-objecte-infant. S'utilitza un disseny longitudinal-transversal que s'estructura en tres cohorts. Infant i adult juguen amb uns objectes seleccionats i se'ls enregistra durant uns 8-10 minuts. Per a l'obtenció de resultats es creen una sèrie de categories exhaustives i mútuament excloents per a cada membre diàdic. Per a la recollida de dades s'utilitza el programa ObsWin. Un cop registrats s'analitzen seqüencialment amb el SDIS-GSEQ. S'utilitza l'índex de concordança Kappa de Cohen (1960) que mostra que els registres dels comportaments són fiables (kappa = ó <.80) a partir d'un segon de tolerància. A partir dels resultats obtinguts podem concloure que, dels 10 als 28 mesos d'edat, l'infant desenvolupa l'atenció conjunta amb l'adult en funció de l'edat i del nivell de desenvolupament de competències cognitives, comunicatives, socials i manipuladores i que l'adult crea un medi que possibilita l'adquisició i el desenvolupament d'aquestes competències. En aquest desenvolupament, l'infant passa per tres nivells d'atenció conjunta: entre els 10 i 12 mesos assoleix el nivell preliminar d'atenció conjunta, entre els 14 i 16 mesos el nivell d'adquisició d'atenció conjunta i entre els 22-24 mesos assoleix el nivell ulterior d'atenció conjunta. / The study analyses the joint attention development of 10 to 28 months old infants. We consider that joint attention is an ability of coordination because the infant has to acquire the ability of coordinating his attention between an adult and an object within an interactive situation -episode-, and an ability of integration because to acquire the ability of coordination the infant has to develop cognitive, social, communicative and manipulative competences. We consider joint attention as a multidisciplinary cognitive ability that the infant acquires at the same time as he acquires determined competences. The study shows the different joint attention levels that reflect evolutionally the different ways of infant attention in relation to the development of competences in the triadic interaction situation adult-object-infant.We use a longitudinal-transversal design structured in three cohorts. Infant and adult play with a selection of objects and we encumber them during 8-10 minutes. To obtain the results we establish the exhaustive and exclude mutual categories for every dyadic members. To collect data we use the Obswin program. Once the data are registered we analyze them sequentially SDIS-GSEQ. We use the agreement rate Kappa by Cohen (1960) to point out that behavior registers are reliable (Kappa = ó <.80) from one second tolerance.Starting from the obtained results we can conclude that, from 10 to 28 months old, the infant develop the joint attention with an adult depending on the age and on the development of cognitive, communicative, social and manipulative competences, and that the adult creates the environment that makes possible the acquisition and the development of this competences. In this development, the infant goes through three joint attention levels: between 10 and 12 months old he attains the joint attention preliminary level, between 14 and 16 months old he attains the joint attention acquisition level, and between 22 and 24 month old he attains the joint attention subsequent level.

Numerosos estudios conductuales han investigado el papel del núcleo basal magnocelular (NBM) y sus proyecciones colinérgicas a la corteza y a la amígala sobre las funciones cognitivas. Estos estudios señalan la participación del sistema colinérgico del NBM en la atención, la adquisición y la consolidación de la memoria, pero no en la recuperación de la información. Estudios de estimulación eléctrica (EIC) han demostrado la implicación del NBM en la activación cortical y en la plasticidad, mecanismos neurales relacionados con los procesos de aprendizaje y memoria.No obstante, existen pocos estudios conductuales de evaluación de los efectos de la EIC del NBM sobre la memoria. Además, no hay ninguno que analice la activación del NBM a lo largo de múltiples fases del aprendizaje. Por lo tanto, nos propusimos investigar los efectos de la EIC del NBM en diferentes estadios del aprendizaje de la tarea de evitación activa de dos sentidos (EV2). El Experimento I estudia los efectos de la EIC post-entrenamiento sobre la retención a corto (24 h) y a largo (11 días) plazo. La posible influencia de la ejecución en la adquisición también fue estudiada. Los resultados muestran que la EIC del NBM mejora la retención a corto y a largo plazo, especialmente en ratas con un nivel bajo de aprendizaje inicial. En el Experimento II investigamos los efectos de la EIC del NBM aplicada en diferentes fases del aprendizaje de la EV2: (a) inmediatamente antes de la primera sesión de entrenamiento, para evaluar los efectos de la EIC sobre la adquisición (EIC preadquisición); (b) inmediatamente después de la primera sesión, para determinar los efectos sobre la consolidación de la memoria y el reaprendizaje en dos sesiones de retención (24 y 48 h después de la adquisición) (EIC postadquisición); (c) inmediatamente antes de la sesión de retención de 24 h, para analizar los efectos sobre la recuperación de la información, (EIC preretención 24 h). Con el objetivo de obtener mayores efectos sobre el condicionamiento, aumentamos la intensidad de la corriente (100 _A) y la duración del tratamiento (30 o 45 min) de EIC. Los principales resultados son: (i) la EIC preadquisición mejora la adquisición de la tarea sin afectar la conducta en las sesiones posteriores de retención; (ii) la estimulación postadquisición durante 45 min interrumpe ligeramente la ejecución en la sesión de retención de 24 h pero no en la de 48 h; (iii) la EIC preretención 24 h no afecta a ninguna de las dos sesiones de retención. La facilitación en la adquisición de la EV2 puede ser explicada por una mejora en la atención dado que la eficacia del aprendizaje depende de esta función, la cual, a su vez, depende de las proyecciones colinérgicas del NBM. Respecto a la consolidación de la memoria, ambos experimentos muestran efectos moduladores (facilitación o ligera interrupción) sobre la retención dependiendo del (a) nivel inicial de aprendizaje (Experimento I) y (b) la duración del tratamiento y la intensidad de la corriente (Experimento II). Además, nuestros resultados indican que la contribución del NBM es menos importante en la recuperación de la memoria, cuando la tarea ya está aprendida. En general, estos resultados sugieren que la activación del NBM puede contribuir más en estadios iniciales que en fases posteriores de la tarea. Los efectos moduladores sobre los procesos cognitivos tras la EIC del NBM podrían ser explicados por la inducción de plasticidad cortical. La activación del NBM podría haber creado un estado permisivo, a través de la liberación de acetilcolina, que optimizase los mecanismos de plasticidad neural necesarios para los procesos de aprendizaje y memoria. Sin embargo, nuestros resultados también pueden ser interpretados en el contexto de la modulación subcortical (amígdala basolateral) y la activación de otros sistemas de neurotransmisión como el ácido _-aminobutírico. / Extensive behavioral studies have investigated the role of the nucleus basalis magnocellularis (NBM), and mainly its cholinergic projections to neocortex and amygdala, on cognitive functions. Converging evidence from those studies supports an important role of NBM cholinergic system in attention, acquisition and memory consolidation, but not in retrieval of information. Studies of NBM electrical stimulation (ICS) have demonstrated the involvement of NBM in cortical activation and cortical plasticity, both neural mechanisms related to learning and memory processes.Nevertheless, there are only few studies that have evaluated the effects of NBM ICS on behavioral memory. Moreover, there is not any study that examines the activation of NBM across the multiple phases of learning. Therefore, we seek to investigate the effects of NBM ICS during different stages of learning of a two-way active avoidance task (AA2). Experiment I, focused on memory consolidation, assess the effects of the post-training NBM ICS on short-(24 h) and long-(11 days) term retention of AA2. The possible influence of the acquisition performance was also studied. The results show that post-training NBM ICS improves both short-(24 h) and long-(11 days) term retention of AA2, especially in the rats with a low initial learning ability. In Experiment II we investigate the effects of NBM ICS applied at different phases during the learning of AA2: (a) immediately before the first training session, to evaluate the effects stimulating the NBM on the acquisition (preacquisition ICS); (b) immediately after the first training session, testing the animals' performance on two retention sessions (24 and 48 h after the acquisition session), to determine the effects on memory consolidation and relearning (postacquisition ICS); (c) immediately before the 24-h retention session, to analyze the effects of NBM activation on retrieval, when the task-relevant information may be already stored (preretention 24-h ICS). In order to obtain stronger effects on the conditioning, in this experiment we raised both current intensity (100 _A) and treatment duration (30 or 45 min) of the ICS. The main results are: (i) preacquisition ICS of the NBM significantly improved the acquisition of the task, without affecting behaviour in latter retention sessions; (ii) postacquisition ICS for 45 min slightly disrupted performance in the 24-h retention but not the 48-h retention session; (iii) preretention 24-h ICS did not affect either 24 or 48-h retention sessions. The facilitation in acquisition of AA2 could be explained on the basis of attentional enhancement given that the efficacy of learning depends on this function, which, in turn, depends on cholinergic NBM projections. Regarding memory consolidation, both experiments showed modulatory effects (facilitation or slight disruption) on retention, depending on (a) the initial learning ability of the subjects (Experiment I), and (b) the treatment duration and current intensity (Experiment II). Moreover, our results indicate that the contribution of NBM is less important in memory retrieval, when a task is already well learned, and then its activation would not improve latter phases of learning. Collectively, these findings suggest that NBM activation may contribute to early rather that late phases of the task. Modulatory effects on cognitive processes with NBM activation could be explained on the grounds of cortical plasticity induction. Activation of the NBM could have created a permissive state through acetylcholine (ACh) release that would optimize neural plasticity mechanisms, which are necessary for learning and memory processes. However, our results could be interpreted not only in the context of cortical activation and ACh release but also subcortical modulation (basolateral amygdala) and activation of other neurotransmitter systems such as _-aminobutyric acid.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica ( MPOC ) caracteritzada per la presència d’ obstrucció crònica i poc reversible del flux aeri, és una malaltia prevenible i tractable. L’ etiologia més freqüent en el nostre medi és el tabac. És causa freqüent de morbi mortalitat i una important causa de ingrés hospitalari en la nostra àrea, sent en la fase final quan la malaltia genera més despesa al sistema sanitari. No totes les persones fumadores acaben desenvolupant MPOC, cal una susceptibilitat genètica i la concurrència d’ una sèrie de factors afavoridors ( paquets-any acumulats, envelliment, exposició laboral o ambiental a tòxics respiratoris...) Es coneguda en la literatura l’ existència d’ un infradiagnòstic de la malaltia, en part per la desconeixença de la importància de determinats símptomes per part de la població i en part perquè els professionals no busquem prou la malaltia. Una base important en la lluita contra la malaltia és la detecció precoç. Per tal de tenir ben estudiada a la nostra població i mirar de frenar el creixement de la MPOC, vam decidir fer un estudi de cribratge, en l’ àmbit de l’ atenció primària , en la població més susceptible de tenir la malaltia , realitzant una enquesta validada de símptomes respiratoris i exposició laboral i una espirometria a totes les persones del CAP majors o iguals a 45 anys ( en l’ any 2006) que en la seva història informatitzada constaven com a fumadors i exfumadors. El fet de fer l’ espirometria en el CAP va facilitar la participació dels pacients, per la proximitat, en especial en adaptar-nos als seus horaris. La realització de les espirometries per personal del servei de Neumologia en el CAP, habituat a fer les proves, va assegurar un alt percentatge d’ espirometries correctament realitzades. L’ estudi va permetre detectar errors diagnòstics, corroborar diagnòstics de MPOC existents i diagnosticar de MPOC a persones que fins ara no es coneixien afectades de la malaltia, evitant el sobrediagnòstic d’ asmàtics fumadors com a pacients amb MPOC gràcies a la utilització de tractament amb beta-2 i corticoides inhalats durant 4 setmanes. Vam poder conèixer la susceptibilitat de la nostra població fumadora a patir la malaltia. En el treball utilitzarem com a sinònims susceptibilitat per desenvolupar MPOC i prevalença en exposats a tabac. També el grau d’ infradiagnòstic, determinar altres factors de risc per la MPOC diferents de l’ edat i els paquets-any , com són l’ exposició laboral, el dèficit d’ alfa-1 antitripsina i la presència de patologia cardiovascular. Vam determinar quins eren els símptomes respiratoris que s’ associaven amb més freqüència amb el patró d’ obstrucció parcialment irreversible. L’ estudi va demostrar que la patologia cardiovascular era més prevalent en els pacients amb MPOC i que la seva presència orientava a pensar que el pacient estava afectat de MPOC ( tenir PCV augmentava 1,7 vegades la susceptibilitat). També es va concloure que la MPOC era un factor de risc independent per l’ existència de patologia cardiovascular, com ho són el tabac, la hipertensió, la dislipèmia... L’ estudi ens va permetre fer una validació externa d’ un qüestionari de cribratge per MPOC en exposats a tabac, en l’ àmbit de l’ Atenció Primària , basat en l’ edat, els paquets-any, el IMC i uns pocs símptomes, realitzat per Price i col·laboradors, que ens va semblar d’ una gran utilitat per la seva simplicitat i sensibilitat. En analitzar els resultats del nostre estudi, per establir l’ associació entre la MPOC i els diferents paràmetres avaluats i evitar variables confusores, vam identificar variables molt similars a les que contenia el qüestionari de Price, als que vam incorporar l’ existència d’ antecedent d’ exposició laboral de risc i de tenir patologia cardiovascular. Amb aquest nou model de qüestionari afinàvem molt més en el cribratge de la MPOC en els nostres pacients exposats al tabac, permetent-nos detectar a aquells que tenen més susceptibilitat per desenvolupar la malaltia. / Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) characterized by the presence of chronic, poorly reversible obstruction of airflow is a preventable and treatable disease. The most frequent etiology in our area is tobacco. It is a common cause of morbidity and mortality and a major cause of hospitalization in our area, being the final stage when the disease leads to greater spending on healthcare. Not all smokers develop COPD, there must be a genetic susceptibility and the occurrence of a number of favouring factors (packs-year cumulative, age, occupational or environmental exposure to toxic breathing ...) It is known in the literature the existence of an under diagnosing of the disease, partly due to the ignorance of the population about the importance of certain symptoms and partly because professionals do not look for the disease systematically enough. An important foundation in the fight against the disease is early detection. In order to study our population and try to stop the growth of COPD, we decided to make a study of screening in the field of primary care in the more likely population to have the disease. To do so, we made a validated survey of occupational exposure and respiratory symptoms and a spirometry to every smoker or former smoker, who was aged 45 years or more in 2006. The fact of making the spirometry in the PCC (Primary Care Center) facilitated the participation of patients, because of the closeness, in order to adapt to their schedules. The execution of spirometry by trained technician from the service Pneumology in the PCC assured a high percentage of correctly performed spirometry. The study allowed detecting diagnostic errors, confirming existing diagnoses of COPD and diagnosing new COPD patients, avoiding the over diagnosing of asthmatic smokers as if they were COPD patients, through the use of treatment inhaled corticosteroids and beta-2 for 4 weeks. We could find the susceptibility of our smoking population to suffer the disease. The work used as synonyms susceptibility to develop COPD and prevalence in people exposed to tobacco, the degree of under diagnosing, determine risk factors for COPD apart form age and year-packages, such as the occupational exposure, the deficit of alpha-1 antitrypsin and the presence of cardiovascular disease. We determined which respiratory symptoms were more often associated with the pattern of obstruction partially irreversible. The study showed that cardiovascular disease was more prevalent in patients with COPD and that their presence led to think that the patient was suffering from COPD (PCV had increased 1.7 times the susceptibility). We also conclude that COPD was an independent risk factor for the existence of cardiovascular disease, as smoking, hypertension, dyslipidemia ... The study allowed us to have an external validation of a screening questionnaire for COPD patients exposed to tobacco in the field of primary care based on age, package-year, BMI and few symptoms conducted by Price and colleagues, which we find it has a great utility for its simplicity and sensitivity. In analyzing the results of our study to establish the association between COPD and the different evaluated parameters and to avoid confusing variables, we identify variables similar to those contained in the questionnaire of Price. We incorporated the existence of antecedent of occupational risk exposure and the fact of having cardiovascular disease. With this new questionnaire we improved a lot in the screening of COPD in our patients exposed to tobacco, allowing us to detect those who are more susceptible to developing the disease.

La present tesi doctoral: "Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar". Avaluació d'un programa didàctic per ensenyar a aprendre de manera cooperativa, pretén ésser l'avaluació d'un programa didàctic per introduir a les aules ordinàries i comunes una proposta didàctica basada en la cooperació entre iguals, fruit d'un treball previ entorn l'aprenentatge cooperatiu promogut des d'un grup de professors de la Universitat de Vic, i vinculats al GRAD (Grup de Recerca sobre l'Atenció a la Diversitat).Aquest programa ha estat aplicat a una escola d'educació infantil i primària i concretament en el tercer i quart curs d'educació primària. Més concretament els objectius de la tesi han estat:1. L'anàlisi de la coherència del programa. Pel que fa a la coherència suposa analitzar: -La coherència teòrica del programa: és a dir fins a quin punt és coherent amb els principis psicopedagògics de l'aprenentatge que el sustenten.-La coherència lògica: fins a quin punt davant els "antecedents" o "problemàtiques" a les quals el programa en qüestió pretén superar, portar a terme les actuacions previstes en el mateix, suposarà aconseguir els "efectes" esperats o les noves situacions davant de les "problemàtiques".- L'anàlisi de la coherència entre la planificació i la implementació: fins a quin punt el que s'ha aplicat és el que s'havia planificat.2. Anàlisi de la qualitat absoluta del programa: si es constata o verifica que s'han donat una sèrie de criteris (si ha millorat la cohesió del grup, la participació activa de l'alumnat, el clima de l'aula i el rendiment acadèmic dels alumnes).3. Anàlisi del Grau de cooperativitat: Analitzar fins a quin punt el treball dels equips ha estat realment cooperatiu. És a dir analitzar si els equips compleixen els factors que fan que un equip sigui realment cooperatiu: Interdependència positiva, de rols i de tasques, interacció cara a cara, habilitats socials bàsiques i autoavaluació de l'equip. El grau de cooperativitat d'un equip vindrà determinat, per tant, per dos elements: per la quantitat de temps que treballen en equip dins d'una unitat didàctica (expressada pel % dels segments de l'activitat AA de tipus cooperatiu) i per la qualitat del treball cooperatiu (expressada per un índex de qualitat, determinat per la constatació del grau en el qual es donin uns determinats factors de cooperativitat que incrementen l'eficàcia del treball en equip) i/o uns determinats contrafactors (que disminueixen l'eficàcia del treball en equip).La metodologia utilitzada està en la línia de la investigació avaluativa desenvolupada per Robert Stake. / One of the new educational challenges is to advance towards the inclusive education that has as basic aim, the attention of all the pupils (independently of your capacities, conditions of learning) in the group class and inside the ordinary classroom. For this question, it is necessary that the schools, the teachers and teachers check your habitual practices, in order to reach this aim, with the maximum guarantees of quality. This way so, it turns out indispensable to orientate the look towards the organizational and methodological formulae that have been developing during the last years in the centers and countries in which the inclusive education is already a reality. In this respect, though evidently it is a question of educational very different systems and very complex all of them - in which it becomes difficult to generalize the practices-, we must not forget that, adapted to our reality they us can be of great help to advance. Good example of it they turn out to be the multiple options of collaboration inside the classroom of the different professionals, in some cases as personnel of support, in others exclusively for the elaboration of material in other cases, to do direct and specific attention, etc. To sorrow that in many cases we cannot import everything all that we would like, if that many of these initiatives can serve us to incorporate small practical, small formats of work that can be of easy application in our day and to be able to improve someone of our practices. In this respect, one of the principal modals of our study són the considerations of international Organizaciones like the UNESCO (2001) - in the description of 9 rules of gold for the incorporation - or the European Agency for the attention of the educational special needs, who have analyzed the fundamental props that have made possible an inclusive education. Though it is obvious that in every country have been organized of a different form, also it is evident, that in order that the inclusive school is possible have given themselves a few conditions communes and indispensable. In the graph that follows us later, we are going to see these conditions synthesized.Departing from this premise, our project of research began during the year 2006/07 in which we receive a demand of collaboration and advice on the part of the team of orientation of a zone of the Central Catalonia. In this zone, one had given a punctual situation of school incorporation, since des of the 80s the pupils with educational special needs - some of them with severe disabilities - had been attended in the ordinary schools of the sector. Though in a few first moments this situation was answering to a question of geography (the school of special education was placing to approximately 45 minutes), later there was promoted of a form more direct des of the specific services, even des of the same educational inspection. This way so, the context was reflecting a situation of educational incorporation in which, in spite of the difficulties, it was splitting of a trivial condition: all the pupils of infantile education i primary - so much of the public as compound centers-, were in the ordinary classrooms. The aims of the thesis are: o 1.Analysis of the coherence of the program CA/AC o 2. Analysis of the quality of the program CA/AC: if performance of the pupils improves, if the climate of the classroom improves, if it improves the interactions between the student body and if it facilitates the participation of all the pupils,o 3.Análysis the cooperative degree of the teams and of the class in general.The phases of research: 1.PREPARATORY PHASE:Determination of the instruments for the analysis of the aims of the research.2.APPLICATION OF THE PROGRAM: Application of the program CA/AC in two academic courses (the third course in 06/07 and fourth course in 07/08), in the areas of language and mathematical respectively.3 and 4.Evaluation of the program: Analysis of the coherence, the quality and the cooperative degree and final conclusions.

I.- INTRODUCCIÓN: Los países desarrollados han experimentado un progresivo crecimiento del gasto sanitario en los últimos años, a expensas fundamentalmente de la asistencia sanitaria. El análisis de los recursos económicos consumidos en asistencia sanitaria señala que el porcentaje más importante corresponde, con un 63 %, a la asistencia hospitalaria. Si la asignación de los recursos econ6micos públicos destinados a la sanidad tiene un límite, y la capacidad de crecimiento del sector es potencialmente ilimitada, la administración ha de potenciar y desarrollar iniciativas que traten de asegurar unos mínimos básicos equitativos para todos. Para poder afrontar este importante reto, los hospitales deberán renovar sus estructuras y procedimientos de funcionamiento para adaptarse y asimilarse a los de una empresa de servicios. Para ello, una de las innovaciones más necesarias es la introducción de instrumentos de revisión de su utilización como garantía de calidad y eficiencia. El "Appropriateness Evaluation Protocol" (AEP) presenta una consideración global muy favorable ya que es diagnóstico-independiente, tiene carácter genérico, consta de un número limitado de criterios explícitos, no cuestiona la necesidad de asistencia sanitaria y ha presentado una validez y fiabilidad más elevadas. El AEP fue diseñado por P. Gertmann y J. Restuccia a finales de los años setenta en la Universidad de Boston, valora de una parte el ingreso y de otra los diferentes días de estancia.II.- HIPOTESIS: 1. Las bacteriemias nosocomiales por "Staphylococcus aureus" (SA) comportan una prolongación adicional de la estancia hospitalaria que puede cuantificarse mediante la aplicación del AEP. 2. La utilización del AEP como instrumento para determinar las estancias atribuibles a las bacteriemias nosocomiales por SA presenta unos índices de fiabilidad aceptables.III.- OBJETIVOS: Con la finalidad de contribuir al desarrollo y la difusión de metodologías que permitan mejorar la calidad y la eficiencia de nuestros hospitales, los OBJETIVOS que se han planteado en la realización de este estudio han sido: l. Verificar la aplicabilidad del AEP en la determinación de los días de estancia atribuibles a la bacteriemia nosocomial en nuestro entorno sanitario. 2. Valorar el nivel de fiabilidad del AEP como instrumento de medida de las estancias atribuibles a las bacteriemias nosocomiales. 3. Cuantificar los días de estancia hospitalaria inadecuados en pacientes con bacteriemia nosocomial por SA. 4. Señalar las causas de inadecuación de las estancias en pacientes con bacteriemia nosocomial por SA. 5. Cuantificar los días de estancia atribuibles a las bacteriemias nosocomiales por SA. 6. Describir las características epidemiológicas de la bacteriemia nosocomial por SA en un hospital universitario. 7. Diferenciar la repercusión que sobre la calidad hospitalaria tienen los SA según sean sensibles o resistentes a la Methicillina. 8. Estimar el coste económico de las bacteriemias nosocomiales por SA derivado de la prolongación de estancias adicionales generadas. 9. Contribuir a potenciar los programas de garantía de calidad y de prevención y control de las infecciones nosocomiales en nuestroshospitales.IV.- MATERIAL Y METODOS: El diseño de este trabajo se corresponde con un estudio de Cohortes Retrospectiva, efectuando una revisión retrospectiva de las historias clínicas de los pacientes ingresados en el Hospital Clínic de Barcelona durante los años 1989, 1990 y 1991, y que en el transcurso de su estancia desarrollaron una bacteriemia de origen nosocomial por SA. El instrumento utilizado ha sido el AEP para las estancias, conforme a las siguientes etapas: l. Una primera revisión de las Historias mediante el AEP valorando la adecuación para cada uno de los días de la estancia hospitalaria el protocolo. La presencia de algún criterio califica el día de estancia como apropiado. La ausencia de todos los criterios califica el día de estancia como inapropiado. 2. Una segunda revisión de las mismas Historias mediante el citado protocolo, rechazando los días en los que el paciente es sometido, única y exclusivamente, a manipulaciones debidas a la infección nosocomial, identificados mediante una serie de criterios conocidos y objetivos previamente establecidos: Tratamiento antibiótico específico, Catéteres vasculares para administrar tratamientos específicos, Drenajes de abscesos relacionados con la infección, Desbridamientos de heridas quirúrgicas infectadas, Traslado a Salas de Aislamiento, Solicitud de pruebas complementarias para el diagnóstico de la infección (Cultivos, Radiografías, ... ). 3. Los días atribuidos a la infección se obtienen a partir de la diferencia entre los días de estancia adecuados obtenidos en la 1a revisión y los obtenidos en la 2a revisión. En este trabajo de investigación se ha analizado la fiabilidad del proceso mediante el cálculo de la concordancia global, el índice de Kappa, el coeficiente de correlación y el coeficiente de correlación intraclases. Para ello, 50 de las historias clínicas estudiadas han sido revisadas independientemente por dos observadores previamente entrenados en la aplicación del AEP y en epidemiología de la infección nosocomial.V.- CONCLUSIONES: La realización de este trabajo de investigación ha permitido obtener las siguientes conclusiones: 1. El AEP es un instrumento aplicable para determinar los días de estancia atribuibles a la infección nosocomial en nuestro entorno sanitario. 2. La utilización del AEP en la epidemiología de la infección nosocomial ha proporcionado unos indicadores de fiabilidad muy aceptables: Concordancia global del 88 %, Índice de Kappa del 76%, Coeficiente de Correlación del 78%, Índice de Correlación Intraclases del 61 %. 3. El porcentaje de estancias inadecuadas al aplicar el protocolo AEP ha sido del 3,1 %. Considerando únicamente los enfermos con estancias inapropiadas, la media de días de estancia inadecuados es de 6,32 días. El alta diferida y la programación asistencial optimizable son los principales motivos de inadecuación. 4. La estancia media hospitalaria de los pacientes estudiados ha sido de 39,4±36,3 días, muy superior a la estancia media general correspondiente al HCP (11 días) y confirma la complejidad clínica de los pacientes. 5. La media de días de estancia atribuibles a las Bacteriemias Nosocomiales por SA es de 4,3±8,1. En las originadas por MRSA la prolongación de la estancia ha sido de 7,2± 11, y para las por MSSA ha sido de 3,3 ±6,4. 6. La media de los días de estancia atribuibles a la Bacteriemia Nosocomial por SA en aquellos enfermos que han presentado durante su estancia un período exclusivamente imputable a la infección es de 12,25±9,4. Para las originadas por MRSA la prolongación de la estancia ha sido de 17±11,2 y para las originadas por MSSA de 10±7,5. 7. El 81 % de las Bacteriemias estudiadas han sido de tipo secundario, siendo el catéter intravenoso su foco de origen más habitual (72,7%). 8. Las personas > de 65 años presentan un mayor riesgo de infección nosocomial. Considerando el progresivo envejecimiento de la población, y la necesaria optimización de los recursos hospitalarios mediante unas estancias mínimas indispensables, son recomendables programas sectoriales de control y prevención específicos en este colectivo. 9. La Bacteriemia Nosocomial por MRSA ha comportado una letalidad del 60,1 %, la originada por MSSA ha sido del 21,7%. 10. El coste medio suplementario, vinculado a la estancia adicional, atribuible a las Bacteriemias por SA en el HCP se sitúa alrededor de las 147.275 ptas. por infección y para los años estudiados (113.025 ptas. para MSSA y 246.600 para MRSA). 11. El impacto que sobre la mortalidad hospitalaria y la prolongación de la estancia tiene el MRSA hacen necesarias actividades de vigilancia epidemiológica específicas. 12. La vigilancia epidemiológica de la Infección Nosocomial han de contribuir a la instauración de registros hospitalarios de infección nosocomial, que permitan conocer su repercusión en la estancia hospitalaria. 13. Los Programas de Garantía de Calidad Hospitalaria y los Programas de Prevención y Control de la Infección Nosocomial han de incorporar aquellas metodologías que, como el AEP, proporcionen información objetiva del impacto sanitario, social y económico de este importante problema de salud pública. / I.- INTRODUCTION: The inclusion of review tools for hospital use as a quality an efficiency guarantee is one the most necessary novelties in hospitals. Appropriateness Evaluation Protocol (AEP), designed by Gertmann and Restuccia, receives a very favourable global consideration, offering a high validity and reliability.II.- HYPOTHESIS: 1. Nosocomial bacteraemia caused by "Staphylococcus aureus" (SA) produce an additional extension of the stay in hospital that can be quantified by making use of AEP. 2. Using AEP as a tool to determine the number of days staying in hospital imputed to Nosocomial Bacteraemia caused by SA offers acceptable reliability ratios.III.- MATERIAL AND METHOOS: The design of this research work is based on a retrospective Cohorts essay, carried out by revising clinical histories from patients staying in Hospital Clinic of Barcelona through 1989, 1990 and 1991 and who suffered from Bacteraemia caused by SA during their stay. AEP has been the tool used for the extra days staying in the hospital. Reliability of the process has been analysed calculating the global concordance, Kappa Index, Correlation Coefficient and the intraclass correlation coefficient.IV.- CONCLUSIONS: This research work has led us to the following conclusions: l. Using AEP in nosocornial infections Epidemiology, we got acceptable reliability ratios: Global concordance of 88%, Kappa Index of 76%, The Correlation coefficient of 78%, The intraclass correlation coefficient of 61 %. 2. The mean for the extradays of stay in hospital imputed to Nosocomial Bacteraemia caused by SA was 4,3 ±8, 2. For those bacteraemia caused for MRSA the mean was 7,2 ± 11, and for those caused by MSSA, 3,3±6,4.

OBJECTIU: Avaluar el paper del DC en l'aparició de demència a una població de pacients majors de 64 anys, procedents de 54 equips d'Atenció Primària de salut d'arreu del territori català als 3 anys i mig de seguiment, segons presència prèvia o absència de DC. Avaluar també si existeix una associació entre la mortalitat, la institucionalització, la inclusió en el programa ATDOM, la comorbiditat (AVC, IAM, arteriopatia perifèrica) i el consum de recursos dels pacients en relació a la presència o absència de DC DISSENY: Estudi de cohorts retrospectiuÀMBIT: 54 Equips d'Atenció Primària d'arreu de CatalunyaSUBJECTES: 712 pacients dividits en dues cohorts segons presència o absència de DCMEDICIONS. Variables resultat (aparició d'events- demència, èxitus, institucionalització, inclussió al programa ATDOM, AVC incident i temps fins aquesta aparició-) i nombre de visites a professionals. Variables explicatives : DC, edat, sexe, màxim nivell d'estudis, CAP, FRCV (HTA, DM, DL), patologia càrdiovascular prèvia (IAM, AVC, AP), patologies relacionades amb demència (acxfa, hipotiroidisme), altres patologies cròniques.Anàlisi de supervivència (associació entre factors predictors: Hazard Ratio; distribució del temps fins a l'esdeveniment segons DC corbes de supervivència de Kaplan-Maier ; associació entre DC i el temps fins a cada esdeveniment, model de regressió de riscos proporcionals de Cox o model estès de Cox). Nivell de significació: 5%; paquet estadístic Stata/Se versió 9.1Resultats: Presenten demència 72 individus, 66 del grup de deteriorats i 6 del grup de no deteriorats (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Densitat d'incidència global de demència: 38,14 (IC 95%: 30,27-48,05) per 1000 persones-any. La presència de DC (HR que varia en el temps; 3,53 als 4 anys de seguiment) i l'edat (HR 2,59; IC 95%1,62-4,14 i P<0,001 per majors de 80 anys) expliquen l'aparició de demència. Per la resta de variables, els models són els següents. Èxitus: DC, l'edat, la comorbiditat, l'ingrés al programa ATDOM i el fet de patir un AVC ; Institucionalització: DC, l'ingrés al programa ATDOM, el fet de patir un AVC i el fet de patir demència;ATDOM: DC, l'edat, el fet de patir un AVC i el fet de no tenir DL. AVC: edat i la DM. No influeixen la HTA ni la DL ni el DC. La comorbiditat i el seguiment de la HTA expliquen la càrrega assistencial dels metges. El seguiment de la HTA, el seguiment de la DM i el sexe masculí expliquen la càrrega assistencial de les infermeres. Ni el DC ni la demència influeixen en la càrrega assistencialCONCLUSIONS: el DC és un predictor de la incidència de demència (HR varia en el temps), èxitus (HR=1,86), institucionalització (HR=4,99) i ATDOM (HR=1,87). No hem pogut demostrar que tingui aquest paper en el cas de la incidència d'AVC ni en el consum de recursos sanitaris. / "Study of the freqüency of cognitive impairment (CI) in Catalonia and prediction role of cognitive impairment. First Phase of Cuida'l study"TEXT:OBJECTIVE. To know the role of CI in dementia appearance in a population of people older than 64 years, from 54 Primary Care teams all arround Catalonia according to presence or absence of CI. DESIGN: Retrospective cohort studySETTING: Primary Care PARTICIPANTS: 712 patients divided into two cohorts according to presence or absence of CI. MEASUREMENTS: Result Variables: Dementia, death, institutionalisation, home care, stroke and times until these events. Number of visits to physician and nurse. Explicative variables: CI, age, sex, educational level, primary care team, cardiovascular risk factors, previous cardiovascular diseases, diseases related to dementia, and other chronic diseasesSurvival analysis. Signification level 5%. Statistical software: Stata 9.1.MAIN RESULTS: 72 patients adquired dementia (66 with previous CI, 6 without (Chi quadrat 66,47; P<0,000). Global density of incidence of dementia: 38,14 (CI 95%: 30,27-48,05) 1000 persons-year. The presence of CI (HR time-changing: 3,53 at 4 years of follow-up) and age HR 2,59; CI 95%1,62-4,14 and P<0,001 for older than 80 years explain the diagnosis of dementia). CI is explains mortality, institutionalisation, and home care. But has no role on stroke and sanitary services use.CONCLUSIONS: CI has a role on dementia (HR time-changing), death (HR=1,86), institutionalisation (HR=4,99) and home care (HR=1,87).KEY WORDS: Cognitive impairment, prediction role, dementia, primary care

Resum tesi: Avaluació d'una intervenció domiciliaria en malalts amb insuficiència cardíaca.INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: Ens hem proposat avaluar les diferències en ingressos hospitalaris, visites al servei d'urgències, costos econòmics i la qualitat de vida, després d'una intervenció educativa a pacients amb insuficiència cardíaca (IC), en el domicili una setmana després de l'alta, realitzada per personal d'infermeria.MÈTODES: Els pacients ingressats per IC sistòlica en els serveis de cardiologia i medicina interna van ser distribuïts, mitjançant una taula de nombres aleatoris, en un grup que va rebre la intervenció educativa i altre grup control que va ser atès de forma convencional. RESULTATS: a) PRIMER TREBALL:Aquest treball recull el seguiment durant 6 mesos dels primers 70 pacients inclosos des del mes de juliol de l'any 2001 fins a novembre del 2002. Es van distribuir en dos grups; el grup de 34 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 36 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,21 vs. 1,33; p<0.001), menys ingressos hospitalaris (0,09 vs. 0,94; p<0.001) i amb un menor cost per individu (diferència ajustada: 1190,9 ; p<0,001). La salut percebuda va millorar de forma significativa en el grup d'intervenció. També es va observar una disminució significativa de la mortalitat (2 vs. 11; p <0.01).b) SEGON TREBALL:Aquest treball mostra els resultats del seguiment durant 24 mesos de 106 pacients. El grup de 42 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 64 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,68 vs. 2,00; p 0,000) i menys ingressos hospitalaris (0,68 vs. 1,71; p 0,000) que el grup control. L'anàlisi de les diferències de mortalitat va mostrar una reducció de la mateixa, però no de forma significativa (14 (46,67%) vs. 31 (55,36%); p 0,45). I amb un menor cost per individu ( 671,56 per persona vs. 2154,24; p 0,001) i una tendència a la milloria en la salut percebuda.c) TERCER TREBALL:Aquest treball ha avaluat la utilitat del qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en la qualitat de vida de pacients amb IC, comparant-lo amb el SF-36 i altres variables clíniques, i veure la seva sensibilitat al canvi davant una intervenció. Hem avaluat 99 pacients (70 varons i 29 dones), amb una mitjana d'edat de 78 anys. Hem trobat una correlació discordant entre la puntuació del MLWHFQ i SF-36 inicial (p 0,01, r = -0,41) i final (p 0,01, r = -0,45). També es correlaciona amb l'índex de Barthel (p 0,02, r = -0,23), classe funcional (p 0,01, r = 0,37) i nombre de fàrmacs (p 0,04, r = 0,2). El fet de rebre la intervenció disminueix la puntuació del MLWHFQ 34 punts (a menor puntuació millor qualitat de vida; p=0,0001), i augmenta la puntuació del SF-36, 17 punts el sumari físic i 16 el sumari mental (a major puntuació millor qualitat de vida; p=0,001). Les puntuacions del MLWHFQ inicial i final es relacionen amb el nombre d'ingressos en 6 mesos (r = 0,92 i r = 0,47 respectivament, p<0,002). CONCLUSIONS: Aquest senzill programa educatiu, basat en una única visita efectuada una setmana després de l'alta hospitalària en el domicili del pacient, disminueix el nombre d'ingressos hospitalaris, les visites al servei d'urgències i la mortalitat, i l'efecte es manté fins a 24 mesos després de la intervenció (excepte per la mortalitat). És una opció assistencial cost-efectiva i millora la QV en pacients amb IC sistòlica. El MLWHFQ és un instrument vàlid, doncs es correlaciona amb la classe funcional i amb el SF-36, i és sensible als canvis de salut ja que es correlaciona amb el pronòstic dels pacients. / "Implications of a single home-based educational intervention in heart failure patients"TEXT:OBJECTIVE AND METHODS: the objective of the project was to evaluate the effectiveness of a single home-based educational intervention for patients admitted with heart failure. Patients were randomly assigned to receive an intervention, by nursing staff, 1 week after discharge. Primary endpoints were readmissions, emergency department visits, deaths, costs and quality of life (QOL). For the evaluation of quality of life we have applied the Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) to compare with the SF-36 to evaluate the QOL in patients with heart failure (HF). Patients hospitalized with HF have been asked about their QOL before and 6 months after to receive a home-based educational intervention after hospital discharge.RESULTS: for this study there were 106 patients: 42 in the intervention group and 64 in the control group. During the 24-month follow-up, there were fewer mean emergency department visits in the intervention group than in the control group (0.68 vs. 2.00; p=0.000), fewer unplanned readmissions (0.68 vs. 1.71; p=0.000) and Costs ( 671.56 = USD974.63 = GBP598.42 per person vs. 2,154.24 = USD3,126.01 = GBP1,919.64; p=0.001). There was a trend towards fewer out-of-hospital deaths (14 (46.6%) vs. 31 (55.3%); p=0.45). The initial MLWHFQ score has a good correlation with SF-36 initial score (p 0,01, r = 0,41) and final score (p 0,01, r = 0,45), and with the Barthel score (p 0,02, r = -0,23), NYHA functional class (p 0,01, r = 0,37) and the number of pills (p 0,04, r = 0,2). During the follow-up, the MLWHFQ score of the intervention patients has abated 34 points (lower score = better QOL; p=0,0001). The initial and final MLWHFQ score has a good correlation with the number of readmissions (r = 0,92 and r = 0,47; respectively, p<0,002). CONCLUSION: Heart failure patients who receive a home-based educational intervention experience fewer emergency department visits and unplanned readmissions with lower healthcare costs. The MLWHFQ score has a good correlation with SF-36, other clinical features as the functional class and the prognosis of the patients. And can detect changes in QOL secondary an intervention.

Aquesta tesi es tracta d'una recerca-acció en la qual hi intervenen la pràctica totalitat de l'alumnat i vuit professors de l'Institut Mediterrània de Castelldefels (des de 1r d'ESO a 2n Batxillerat) . El Programa TREVA (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l'Aula) és d'elaboració pròpia i parteix de dues fonts. D'una banda, l'experiència i el treball previs de l'investigador que es concreten en un estudi de revisió i l'anàlisi dels diferents mètodes de relaxació existents del qual se n'extrau la conclusió de que hi ha dotze recursos psicofísics de relaxació els quals formaran el contingut del programa. En segon lloc, s'hi aprofita l'avaluació de les necessitats reals del centre, realitzat durant un assessorament del Programa d'Educació per a la Salut a partir del qual es va arribar a la concreció del problema i a la corresponent hipòtesi-acció. La recerca-acció consta de sis fases: 1) Diagnòstic; 2) Hipòtesi-acció; 3) Disseny del programa: 4) Realització del programa (Formació del professorat i Intervenció a l'aula), 5) Presentació i anàlisi dels resultats i 6) Avaluació i seguiment. L'avaluació del programa és qualitativa-quantitativa i parteix com a estructura base del Model CIPP d'Stufflebeam, tot responent als criteris d'impacte, efectivitat, sostenibilitat i transportabilitat. Aquesta es duu a terme mitjançant una quinzena d'instruments la majoria dels quals són de creació pròpia i altres ja validats. Pel que fa a l'avaluació del context, es fa una anàlisi de les característiques del centre, un estudi dels hàbits personals i familiars, del clima d'aula, de la competència emocional, de la competència relaxatòria i del rendiment acadèmic. Tanmateix, després d'avaluar l'input del programa, en què s'analitzen recursos, obstacles i coherència interna, s'avalua el procés mitjançant l'anàlisi de dades dels estudis realitzats durant les dues estratègies d'intervenció: la formació del professorat (aprenentatge, pràctica personal, valoració de la formació ) i la intervenció a l'aula (compromís de l'alumnat, diari-acció, qüestionaris d'avaluació). Finalment, el producte, a l'igual que el procés, és avaluat tant des de la perspectiva dels docents com la dels alumnes mitjançant qüestionaris específics i sessions productives, així com un Test d'Aptitud Relaxatòria, un Estudi correlacional finals i una Anàlisi de regressió lineal múltiple. Els resultats mostren que es cumpleix pràcticament la totalitat de la hipòtesi-acció: s'ha millorat la competència relaxatòria de l'alumnat, que calia millorar, mitjançant el Programa TREVA. La relaxació ha produït efectes positius individuals en el benestar subjectiu de l'alumnat, en la concentració i en l'atenció envers les tasques d'aprenentatge i ha afavorit el clima d'aula. A la llarga, es creu que podria ajudar a millorar el rendiment acadèmic. Es demostra d'aquesta manera que la relaxació a l'aula pot esdevenir un recurs psicopedagògic per afavorir la tasca docent. D'altra banda, la recerca indica l'estreta relació que hi ha entre l'aplicació del Programa TREVA i la competència relaxatòria assolida i que hi ha correlacions estadísticament significatives entre l'avaluació del Programa TREVA, la competència relaxatòria, la competència emocional i clima d'aula. No n'hi ha correlació, en canvi, entre l'avaluació del programa i el rendiment acadèmic. Es demostra que l'educació emocional i el clima d'aula influeixen en el rendiment acadèmic i que el Programa TREVA, la relaxació i l'educació emocional poden desenvolupar el clima d'aula. També es confirma que la relaxació, el clima d'aula i el rendiment acadèmic són predictors de l'educació emocional, així com el clima d'aula i l'educació emocional ho són del nivell de relaxació de l'alumnat. En definitiva, el Programa TREVA ha tingut un bon impacte, és efectiu, sostenible i transportable. / "Design and development of an experiential relaxation program applied to the classroom"TEXT: Action research qualitative and quantitative, correlational study of relaxation, classroom climate, emotional competence and academic achievement wich involved 8 teachers, n = 420 students and the researcher. A study-review of 44 different methods of relaxation leads to the conclusion that there are 12 different psychophysical resources that lead to the contents of TREVA Program (Experiential Relaxation Techniques Applied to the Classroom) own creation. Bases are proposed for a new scientific model of relaxation: experiential relaxation. First, teachers were trained and then those involved in their own classrooms for several weekly cycles. The program was evaluated with the Stufflebeam CIPP Model (Context, input, process and product) by 16 instruments, some of his own creation including a relaxation School Scale and Scale 36 items (post) and a Relaxation Proficiency Test inspired in the skills and states "R" (Smith, 2001).The results indicate that the program TREVA exceeded the criteria of impact, effectiveness, sustainability and portability and improved competition relajatoria of students somewhat more in boys than girls but no difference in academic factor. The relaxation in the classroom improved subjective well-being, care and classroom climate. Statistically significant correlations were found between competition relajatoria, emotional education, classroom climate, and academic performance TREVA Program except between program and academic performance. After doing Schefée test, one finds, among other predictions, that the climate of the classroom is under the jurisdiction of relajatoria proficency and TREVA Program evaluation; that Relajatoria Aptitude Test predicts TREVA's Program Assessment and emotional competence predicts performance academic. This raises the interest in developing the experiential relaxation model, implement the TREVA Program in other educational ages and further investigate the relationship between the assiduous practice of relaxation and academic performance. / RESUMEN:"DISEÑO Y DESARROLLO DE UN PROGRAMA DE RELAJACIÓN VIVENCIAL APLICADA AL AULA"Investigación-acción cuantitativa-cualitativa y estudio correlacional entre relajación, clima de aula, competencia emocional y rendimiento académico. Participan 8 profesores (y el investigador); n=420 alumnos (de ESO y bachillerato, 12-18 años). Se proponen las bases para un nuevo modelo de científico de relajación: relajación vivencial. De un estudio-revisión de 44 métodos diferentes de relajación se llega a la conclusión de que existen 12 recursos psicofísicos distintos que dan lugar a los contenidos del Programa TREVA de creación propia (12 Técnicas de Relajación Vivencial Aplicada al Aula: autoobservación, respiración, visualización, voz-habla, letting-go, conciencia sensorial, postura, movimiento, energía, focusing, silencio mental y centramiento). Primero se formó a los docentes y a continuación, estos intervinieron en sus propias clases durante varios ciclos semanales. Se evaluó el programa con el Modelo CIPP de Stufflebeam (contexto, input, proceso y producto) mediante 16 instrumentos, algunos de creación propia entre ellos una Escala de Relajación Escolar de 36 ítems, un Test de Aptitud Relajatoria inspirada en las habilidades "R" y estados "R" (Smith, 2001), una Escala de Clima de aula, el Cuestionario Reducido de Educación Emocional y las calificaciones finales. Los resultados indican que el Programa TREVA superó los criterios de impacto, efectividad, sostenibilidad y transportabilidad y mejoró la competencia relajatoria de los alumnos un tanto más en niños que en niñas pero sin diferencias por factor nivel académico. La relajación en el aula mejoró el bienestar subjetivo, la atención y el clima de aula. Se hallaron correlaciones estadísticamente significativas entre competencia relajatoria, educación emocional, clima de aula, Programa TREVA y rendimiento académico. Al hacer prueba de Schefée, se comprueba, entre otras predicciones, que el clima del aula depende de la competencia relajatoria y de la evaluación del Programa TREVA; que el Test de Aptitud Relajatoria predice la evaluación del Programa y que la competencia emocional predice el rendimiento académico. El Programa TREVA se ha aplicado de manera diversa en una docena de centros escolares catalanes de infantil, primaria y secundaria. El desarrollo de la competencia relajatoria y emocional mejora el rendimiento académico por lo que el PROGRAMA TREVA puede contribuir a prevenir el fracaso escolar.