Esta investigación se centra en el marco de los estudios sobre instancias participativas institucionales, específicamente aquellas de naturaleza deliberativa. Actualmente experiencias de participación y deliberación vienen siendo puestas en marcha en diferentes contextos siendo la observación de esta realidad una de las principales motivaciones que llevó al desarrollo de esta investigación. Específicamente se ha observado la presencia de experiencias de participación en sociedades tan diferentes como las sociedades brasileña, catalana y mozambiqueña. Partiendo de esta observación se ha investigado y analizado aspectos del diseño institucional de experiencias de participación en cada una de éstas sociedades, buscando verificar cómo éstos aspectos influyeron en el funcionamiento de las mismas y generaron consecuencias en los actores sociales. La relación entre el formato institucional de las experiencias, su funcionamiento y sus consecuencias en los actores sociales es realizada considerando justamente las particularidades de las condiciones donde éstas son llevadas a cabo. Estos contextos - Brasil, Mozambique y Cataluña - fueron seleccionados debido a sus distintas “trayectorias participativas”. En cada contexto se ha seleccionado una instancia participativa en que se analiza con base en documentos y entrevistas con actores de la sociedad civil, del gobierno y, en el caso de Mozambique, con representantes de la cooperación internacional, tanto el diseño institucional de la instancia, su funcionamiento y las consecuencias en los actores sociales participantes. El estudio de las tres experiencias realizado en esta investigación ha demostrado que diferentes aspectos del formato institucional pueden contribuir tanto positivamente como negativamente para la percepción de los propios actores sobre su papel, sobre su contribución para el resultado final, como también para que hayan percibido la experiencia como oportunidad de aprendizaje y de creación de lazos y vínculos con otros actores. Se ha identificado también la influencia de factores relacionados al contexto político y social en el funcionamiento, en la dinámica y en la percepción de los actores sociales participantes. / This research belongs to the field of studies of cases of institutional participation, specifically those of a deliberative nature. Experiences of participation and deliberation are currently being implemented in different contexts and this observation is one of the main motivations that led to the development of this research. More specifically, the presence of participatory experiences in societies as different as the Brazilian, Catalan and Mozambican ones was noted. This research has thus investigated and analyzed aspects of the institutional design of participatory experiences in each of these societies, seeking to verify how these influenced the way they worked and the impact they generated on social actors. The relationship between the institutional design of these experiences, their operation and their impact on social actors is studied considering exactly the particular conditions where they are carried out. These contexts - Brazil, Mozambique and Catalonia - were selected because of their different "participation paths". In each context a specific participatory initiative was analyzed based on documents and interviews with actors from civil society, government and, in the case of Mozambique, representatives of international cooperation agencies, looking at both the institutional design of the initiative, its operations and the impact on participating social actors. The study of these three experiences on which this research is based has shown that different aspects of the institutional design can contribute both positively and negatively to the perception of the actors about their role, their contribution to the final result, and their experience of participation as a learning opportunity and as a way of creating ties and linkages with other actors. It has also identified the influence of factors related to the political and social context in the functioning, dynamics and perception of the participating stakeholders.

La síndrome d’apnea-hipoapnea del son (SAHS) és una malaltia amb una elevada prevalença en la població general que ha estat associada a entitats oftalmològiques diverses, sent la més prevalent la síndrome de la parpella laxa i, entre les que comporten més risc de pèrdua visual permanent el glaucoma i la neuropatia òptica. No es coneix la relació fisiopatològica entre les manifestacions oftalmològiques i la SAHS. La hipòxia intermitent secundària a les apnees crea una disfunció de l’autoregulació del flux vascular i un increment de l’estrès oxidatiu que s’han proposat com a factors de risc pel glaucoma. La nostra hipòtesis fou que la SAHS és un factor de risc de patir dany papil·lar glaucomatós independentment de la PIO, i que la laxitud palpebral i el dany glaucomatós de la papil·la estan relacionats en aquests pacients. L’objectiu de l’estudi fou definir les característiques glaucomatoses d’aquests pacients, tenint en compte la PIO, el dany papil·lar i el dany en el camp visual. Els objectius secundaris van ser relacionar les manifestacions oftalmològiques amb la severitat del SAHS i valorar la possible relació entre el glaucoma i la laxitud palpebral. El disseny de l’estudi fou transversal sobre una població de sospitosos de SAHS. Es va realitzar polisonmografia completa i exploració oftalmològica que inclogué PIO en diferents posicions amb tonòmetre de Perkins, camp visual i retinografia seqüencial estereoscòpica. Per la classificació de la SAHS es va tenir en compte l’Índex Apnea- Hipoapnea del son (IAH). L’estudi estadístic es va realitzar amb STATA 11. Com a resultats destacats vam observar que no hi havia diferències en la PIO mitjana en posició assegut entre el grup SAHS moderat/sever i el grup SAHS no/lleu mentre que la PIO en decúbit supí va ser més elevada i amb diferència estadísticament significativa en el grup SAHS moderat/sever respecte el grup SAHS no/ lleu. La PIO en supí i en decúbit lateral per l’ull inferior van presentar una correlació positiva i amb significació estadística amb l’IAH. Aquesta relació no s’ha descrit fins ara. En el grup SAHS moderat/sever el 12,9% va presentar papil·les sospitoses de glaucoma i el 32% un camp visual anòmal. Les diferències respecte al grup SAHS no/lleu foren estadísticament significatives p=0,002 i p=0,013 respectivament. La flaccidesa palpebral fou més freqüent en el grup SAHS moderat/sever respecte el grup SAHS no/lleu, si bé no es van detectar diferències entre el grup amb papil·la sospitosa de glaucoma respecte el grup sense sospita. En l’exploració fundoscòpica vam observar un major percentatge d’estries angioides idiopàtiques en la mostra respecte a l’esperat en la població general. Tres pacients (3/49) amb SAHS sever van presentar estries angioides bilaterals, representant el 6% del grup SAHS sever. Que en tinguem coneixement no s’ha descrit fins ara aquesta associació. A partir d’aquests resultats ens plantegem que hi hagi una relació entre la SAHS i les estries degut a una lesió dels teixits connectius en la SAHS, ja sigui primària o secundària a les conseqüències fisiopatològiques de la SAHS. Les limitacions principals de l’estudi van ser l’elecció d’una mostra no representativa de la població general i el disseny transversal que no permet fer un diagnòstic de certesa del glaucoma basat en la progressió. Com a fortaleses cal destacar l’homogeneïtat de la mostra: pacients sospitosos de SAHS, i l’estudi del glaucoma tenint en compte les diferents variables. Com a conclusions els pacients amb SAHS moderat o sever haurien de ser considerats un grup de risc de patir glaucoma. Seria adequada la derivació a oftalmologia per realitzar la mesura de PIO en decúbit supí i lateral, realitzar un fons d’ull i una prova de camp visual per valorar el risc de glaucoma i descartar altres patologies associades / Sleep Hipoapnea-apnea syndrome (OSA) is a disease with a high prevalence in the general population that has been associated with various ophthalmic manifestations, the most prevalent is the floppy eye syndrome whereas glaucoma and ischemic optic neuropathy involve greater risk of permanent visual loss. Pathophysiological relationship between OSA and the ocular manifestations is not completely understood. Nocturnal apnea causes intermittent hypoxia, increased oxidative stress and dysfunction of the vascular tone; these factors have been proposed as risk factors for glaucoma. Our hypothesis was that OSA is a risk factor for glaucomatous changes in the optic nerve regardless of the IOP; and that eyelid laxity and glaucoma could be related in these patients. The aim of the study was to define the characteristics of glaucomatous patients, taking into account IOP, optic disk and visual field characteristics. The secondary objectives were to correlate them with the severity of OSA and to evaluate the possible relationship between glaucoma and eyelid laxity. The study design was cross-sectional in a population of suspected SAHS. We conducted polysomnography and a comprehensive ophthalmic test including IOP in different positions with Perkins tonometer, a sequential stereoscopic retinography and a visual field test. Classification of the OSA was based on the Apnea- Hipoapnea Index (AHI). The statistical study was performed with STATA 11. We observed no differences in mean IOP in sitting position between the moderate/severe OSA group and no/mild OSA. In supine position, IOP was higher in the moderate/severe OSA group compared to the no/mild OSA group. This difference was statistically significant. IOP in supine and lateral decubitus in the lower eye showed a statistically significant positive correlation with AHI. This relationship has not been described before. In the moderate/severe OSA group 12.9% of the eyes had a glaucomatous optic disk and 32% presented an abnormal visual field test. Differences between this group and the no / mild OSA were statistically significant, p = 0.002 and p = 0.013 respectively. Floppy eyelid was more frequent in the moderate/severe OSA group compared to the no/mild OSA. Nevertheless, no differences were found regarding the presence of floppy eyelid between eyes with glaucomatous optic disk or those without suspicion of optic disk glaucomatous changes. On funduscopic examination with stereoscopic retinography we observed a higher percentage of idiopathic angioid streaks compared to the expected in the general population. Three patients (6%; 3/49) of the severe OSA group (AHI>30) showed angioid streaks in both eyes. This association has not been described. Considering these results, we suggest that there can be a relationship between OSA and angioid streaks due to the connective tissue abnormalities present in OSA, either primary or secondary to the pathophysiological consequences of OSA. The main limitations of the study were the selection of the sample, which was not representative of the general population and the cross-sectional design, which does not allow a final diagnosis of glaucoma based on the progression. The main strengths include the homogeneity of the sample, patients with suspicion of SAHS and the wide analysis of glaucoma considering different parameters. As conclusions, patients with moderate or severe OSA should be considered a group of risk for glaucoma. It would be appropriate an ophthalmic referral that should include IOP measurement in supine and lateral position, fundus examination to check retina and optic disk and a visual field test to rule out glaucoma or other ophthalmic manifestations.

El objetivo general del trabajo presentado es investigar nuevas metodologías para la síntesis de: a) nectrisina, un inhibidor de α-glucosidasas y α-mannosidasas, b) del fragmento oligosacarídico del antibiótico AT2433-A1, un antibiótico utilizado en el tratamiento de numerosos tipos de cánceres y, c) de análogos del cidofovir o HPMPC, nucleósido acíclico que incorpora una unidad de fosfonato, y que se utiliza en el tratamiento del citomegalovirus (CMV) en pacientes con SIDA. Síntesis enantioselectiva de nectrisina Retrosintéticamente la síntesis de la nectrisina puede llevarse a cabo por ciclación del aminoaldehído 2 (R4=CHO), el cual puede proceder del alqueno trans 3 mediante una reacción de dihidroxilación estereoselectiva. La síntesis de 3 puede llevarse a cabo a partir de 4 mediante elongación de la cadena utilizando la reacción de metatesis cruzada catalizada por rutenio. Finalmente, el intermedio clave 4 procede de una aminación alílica asimétrica catalizada por Pd del monepóxido de butadieno racémico 5, reacción ya descrita por Trost. La aminación alílica asimétrica del monepóxido de butadieno racémico catalizada por Pd (η3-C3H5)PdCl/DACH-naftilo transcurrió con elevado rendimiento y enantioselectividad para dar el compuesto 4. La elongación de la cadena de 4 se realizó mediante una metatesis cruzada catalizada por el catalizador de Grubbs-Hoveyda con diferentes alquenos como acroleína, 2-vinil-1,3-dioxolano, y con acrilato de etilo. Sólo en este último caso se obtuvieron resultados relevantes del compuesto 3 (R4=COOEt) como para continuar la síntesis. La reacción de dihidroxilación estereoselectiva del alqueno trans 3 (R4=COOEt) condujo al diol deseado 2 (R4=COOEt) con buena selectividad utilizando OsO4/TMEDA. La hidrólisis del benzoato con LiOH y la ciclación in situ condujo a la lactama, a partir de la cual se siguió una secuencia sintética descrita en la bibliografía, consistente en la sililación de los grupos hidroxilo, protección del grupo amino en forma de terc-butil carbamato, reducción del carbonilo y eliminación con desprotección concomitante de los grupo sililo para dar la imina, que en nuestras manos no logró llevarse a fin debido a problemas en la última etapa de eliminación para dar la imina. Síntesis enantioselectiva de análogos de Cidofovir HPMPC La síntesis de los análogos del cidofovir se planteó siguiendo un esquema sintético similar al de la nectrisina, en el que la síntesis del intermedio 7 se llevó a cabo mediante la aminación alílica asimétrica del monoepóxido del butadieno y posterior reacción de metátesis cruzada como pasos clave. En primer lugar se realizó la aminación alílica asimétrica catalizada por Pd (η3-C3H5)PdCl/DACH-naftil del monepóxido de butadieno racémico, con adenina y citosina la cual se optimizó hasta conseguir rendimientos y excesos enantioméricos superiores al 90%. Seguidamente se optimizó la reacción de metátesis cruzada de los compuestos obtenidos (6) con un alil fosfonato convenientemente protegido, obteniendo 7 con buen rendimiento. La síntesis de los análogos de cidofovir insaturados 8 y 9 se completó tras la desprotección de todos los grupos protectores con TMSBr. La síntesis del derivado saturado 10 se realizó mediante la hydrogenación (3 bares de hidrógeno, Pd/C durante 5h) y la eliminación de los grupos protectores. Síntesis enantioselectiva del fragmento oligosacarídico del antibiótico AT2433-A1 La retrosíntesis de 18 se planteó por ciclación electrófila inducida por yodo de 15, donde X debiera ser un grupo activador del doble enlace que a su vez se pudiera comportar como grupo saliente en la subsiguiente reacción de glicosilación a partir de 15. La síntesis del intermedio 15 se planteó por diferentes procedimientos y en particular a partir del sulfato 14, el cual provendría del diol 13, que a su vez provendría de la dihidroxilación de 12. El compuesto 12 debería poder obtenerse a partir de 5 por la secuencia clásica de DYKAT y metatesis cruzada. Así, a partir del compuesto 11 (R=Boc) se realizó la metatesis cruzada con diferentes alquenos y en particular con el alil fenil tioéter. Las limitaciones se encontraron en la reacción de dihidroxilación, ya que en casi todos los casos ensayados se produjo la oxidación del azufre, lo que conduciría al cambio de la selectividad en posteriores etapas como la ciclación. Se consiguió evitar la oxidación utilizando ligandos quirales en la dihidroxilación, pero con rendimientos muy bajos no compatibles con un esquema de síntesis por etapas. / The present thesis deals with the development of methodology for the syntheses of several organic molecules that were selected by their interesting biological properties: the antibiotic AT2433-A1, the glycosidase inhibidor nectrisine and analogs of the anti-viral Cidofovir (Figure 1.1) . Although apparently structurally unrelated, they were envisaged to be synthesized through common high-efficient key steps that involve metal-catalyzed process. Enantioselective Synthesis of nectrisine We explore an enantioselective synthesis of nectrisine based on Pd-catalyzed asymmetric allylic amination, cross-metathesis and dihydroxylation as key steps. Scheme 1 shows the retrosynthesis proposed, where the key synthon is the allylamine 4 which is obtained in high enantiomeric purity by a deracemization process using Pd/DACH as a catalytic system. Cross-metathesis will allow increasing the chain length, and at the same time would provide the aldehyde functionality necessary for formation of the cyclic imine moiety in the final nectrisine. Besides, configuration of double bond resulting from cross-metathesis must be E in order to provide the correct configuration of hydroxyl groups in 2 after the dihydroxylation reaction. The stereoselectivity of this reaction will be controlled by the stereocenter in the molecule, which could be also be enhanced by chiral ligands in a matched double stereodifferentiation process. The asymmetric allylic amination from racemic butadiene monoepoxide using (η3-C3H5)PdCl/DACH-naphtyl system and t-Butyl-benzoyl-imido carboxylate as a N-nucleophile proceeded with excellent yield (98%) and enantioselectivity (97%) to obtain the chiral allylic amine synthon 4. Elongation of the chain of the key chiral allylic imide with ethyl acrylate through cross metathesis using Hoveyda-Grubbs catalyst (5 mol %), proceeded quatitatively to obtain the trans alkene intermediates 3. The installation of the syn diol moiety via dihydroxylation of the alkene proceeded with high yield and good diastereoselectivity with OsO4/TMEDA. Hydrolysis of benzoate group in 2 with LiOH and in situ cyclization led to the lactam. Whose hydroxyl functionalities were fully protected by treatment with TBSCl. Subsequent protection with di-t-butyl dicarbonate (Boc) 2O and Et3N in CH2Cl2 gave desired product in 50% yield. The increased carbonyl electrophilicity resulting from NBoc protection should facilitate the smooth reduction of the lactam, which proceeded by reaction with Super Hydride® at −78°C to give lactol. Enantioselective Synthesis of Cidofovir Analogues In this context, the retrosynthetic proposal is shown in Scheme 2. Cidofovir (HPMPC) analogues could be obtained by double bond reduction of product 7 followed by protecting group cleavage on compound 11. Compound 7 in turn can be synthesized from compound 6 via chain elongation mediated by cross-metathesis reaction. Lastly, chiral synthon 6 could be obtained by a palladium-catalyzed dynamic kinetic asymmetric transformation (DYKAT) from racemic butadiene monoepoxide (5). The asymmetric allylic amination of racemic butadiene monoepoxide with cytosine as N-nucleophile was carried out with (η3-C3H5)PdCl/DACH-naphtyl system to obtain chiral allylic cytosine in 85% yield and 72% ee. The reaction was successfully expanded to other pyrimidine and purine bases, among which adenine afforded chiral allyl adenine in 90% yield and 92% ee. Chain elongation via Ru-cross metathesis of key allylic nucleobases and diethyl allylphosphonate with second generation Grubbs catalyst (5 mol%), produced desired compounds in 92% and 90% yield, respectively. Deprotection of all protecting groups with TMSBr afforded the desired unsaturated acyclic nucleosides 8 and 9 in good yields. Hydrogenation with (H2, /Pd/C) at 3 bar rendered the saturated Cidifovir analogues 10. Approaches to the Enantioselective Synthesis of AT2433-A1 The objective of this work was to explore a new enantioselective method to obtain AT2433-A1 with special focus on the synthesis of the 2, 4-dideoxy-4-amino-xyloside moiety. The retrosynthetic proposal is shown in Scheme 5.6. The aminodeoxysugar (19) could be obtained from 16 by eletrophile-induced cyclization. A key point is the selection of group X, since it must control the regioselectivity of the cyclization to an endo-mode and eventually must behave as a leaving group in a future glycosylation reaction. Amino alcohol 16 could be prepared from allylic amine 13 by dihydroxylation, sulphate formation and elimination. Compound 13 can be synthesized from allyl amine 12 via chain elongation mediated by cross-metathesis reaction. Lastly, chiral allyl amine 12 could be obtained, similarly to the previous chapters, by a palladium-catalyzed dynamic kinetic asymmetric transformation (DYKAT) from the racemic butadiene monoepoxide 5. On the other hand, the intermediate 15 could be also obtained by addition to the Garner aldehyde (18) followed by deprotection of the protecting groups in 17. The asymmetric allylic amination from racemic butadiene monoepoxide using (η3-C3H5)PdCl/DACH-naphtyl system and imide as a nitrogen nucleophile proceeded with good yield (96%) and enantioselectivity (90%). Chain elongation of key chiral allylic amine 12 was carried out by cross metathesis with allyl phenyl sulphide with Hoveyda-Grubbs catalyst (5 mol%) to obtain the corresponding trans alkene 13 in 80% yield. The installation of the diol moiety with OsO4 was unsuccesful, due to the competitive oxidation of sulfur, preventing the completion of the synthesis.

L'obesitat és una situació d'excés de massa de greix corporal que pot conduir a la síndrome metabòlica (SM). Omentin es produeix i és secretada pel TAV i pot tenir un paper antiinflamatori important en estats pro-inflamatoris. La disminució dels nivells circulants i de l'expressió génica de vaspina s'associa a empitjorament de la diabetis i la pèrdua de pes corporal. Simultàniament a l'augment de la incidència de l'obesitat i la diabetis, augmenta la prevalença de l'hepatopatia grassa no alcohòlica (HGNA). La prova gold standard per al diagnòstic histològic és la biòpsia hepàtica. Atès que és una tècnica invasiva, hi ha un interès en el desenvolupament de biomarcadors no invasius per a la identificació d'esteatohepatitis. Els objectius van ser analitzar els nivells circulants d’omentin i vaspina, la seva expressió gènica en teixit adipós en dones amb obesitat mórbida (OM) enfront de dones amb normopès. Es va examinar la seva associació amb les diferents variables bioquímiques, així com l'ús clínic dels nivells circulants d’omentin i vaspina com a potencials biomarcadors de la presència de HGNA. Primer, es van analitzar els nivells circulants i expressió génica de vaspina i omentina en individus amb pes normal i OM. Després, es van analitzar 40 mostres de fetge de les dones amb OM. Els resultats mostraren disminució dels nivells circulants d’omentin a l'OM, presentant correlació inversa amb els paràmetres glucèmics i amb el SM. L'expressió d’Omentin estava disminuïda en OM. En contrast, els nivells de vaspina en els OM no van ser diferents dels controls, amb una correlació inversa amb els nivells de lipocalina-2 i IL6. L'expressió de vaspina va ser significativament més gran en els OM. Quant a l’HGNA, els resultats van objectivar augment dels nivells circulants d’omentin en els pacients amb EHNA respecte l’esteatosi simple. D'altra banda, el rendiment dels nivells d’omentin per al diagnòstic d’EHNA va mostrar una excel•lent AUROC. Les principals conclusions són que omentin sembla exercir un efecte protector front l'obesitat, mentre que els seus nivells circulants augmenten paradoxalment en els pacients amb EHNA. / La obesidad es una situación de exceso de masa grasa corporal que puede conducir al síndrome metabólico (SM). Omentin se produce y es secretada por el TAV y puede tener un papel antiinflamatorio importante en estados pro-inflamatorios. La disminución de los niveles circulantes y de la expresión génica de vaspina se asocia a empeoramiento de la diabetes y la pérdida de peso corporal. Simultaneamente al aumento de la incidencia de la obesidad y la diabetes, aumenta la prevalencia de la hepatopatía grasa no alcohólica (HGNA). Dado que la biopsia hepática es una técnica invasiva, existe un interés en el desarrollo de biomarcadores no invasivos para la identificación de esteatohepatitis. Los objetivos fueron analizar los niveles circulantes de omentin y vaspina, su expresión génica en el tejido adiposo en mujeres con obesidad mórbida frente a mujeres con peso normal. Se examinó su asociación con las variables bioquímicas así como el uso clínico de los niveles circulantes de omentin y vaspina como potenciales biomarcadores de la presencia de la HGNA. Primero, se analizaron los niveles circulantes y la expresión génica de vaspina y omentin en sujetos con normopeso y obesidad mórbida (OM). Después, se analizaron 40 muestras de hígado de las mujeres con OM. Los resultados mostraron disminución de los niveles de omentin en la OM, presentando correlación inversa con los parámetros glucémicos y el SM. La expresión de Omentin estaba disminuida en la OM. En contraste, los niveles séricos de vaspina en los OM no fueron diferentes de los controles, con una correlación inversa con los niveles de lipocalina-2 e IL6. La expresión de vaspina fue mayor en los OM. En cuanto a la HGNA, demostramos un aumento de los niveles circulantes de omentin en los pacientes con EHNA respecto a aquellos con ES. El rendimiento de los niveles de omentin para el diagnóstico de EHNA mostró una excelente AUROC. Las conclusiones son que omentin parece ejercer un efecto protector frente la obesidad, mientras que sus niveles circulantes aumentan paradójicamente en los pacientes con EHNA. / Obesity is a situacion with excess of body fat mass that can lead to metabolic syndrome. Omentin is produced and secreted by VAT and may have an important anti-inflammatory role in pro-inflammatory states. Decreases in vaspin expression and plasma levels accompany worsening of diabetes and body weight loss. In parallel with increased incidence of obesity and type 2 diabetes, the prevalence of non-alcoholic fatty liver disease (NAFLD) is growing worldwide. Because liver biopsy is an invasive procedure there is strong interest in developing non-invasive biomarkers for identifying steatohepatitis in NAFLD. The main objectives of this doctoral thesis were to analyze omentin and vaspin gene expression in VAT and SAT as well as circulating levels in a group of morbidly obese women versus normal-weight control women and its associations with the clinical-biochemical variables as well as the clinical use of circulating omentin and vaspin levels as biomarkers for the presence of NAFLD. First, we analyzed the circulating levels and gene expression of vaspin and omentin in normal-weight and morbidly obese (MO) subjects. Then, we analyzed 40 liver samples from MO women. We showed lower circulating omentin levels in the MO, correlating inversely with glucidic metabolism parameters and also with MetS. Omentin mRNA expression in VAT was reduced in MO. In contrast, serum vaspin levels in the MO were not significantly different from those in the controls, correlating inversely with lipocalin-2 and interleukin-6 levels. Vaspin mRNA expression was significantly higher in the MO. Regarding NAFLD, we revealed increased circulating omentin levels in NASH patients in comparison with SS. The performance of omentin in diagnosing NASH showed an excellent AUROC. In conclusion, the main findings of this doctoral thesis are that omentin appears to exert a protective effect against obesity, whereas circulating omentin levels are paradoxically increased in patients with NASH.

Tot i que les teràpies per les infeccions fúngiques han millorat molt en els últims 10 anys, les infeccions per fongs oportunistes segueixen sent una greu amenaça, especialment pels pacients inmunocompromesos. La baixa incidéncia d’aquestes infeccions ha dificultat l’adopció d’estratègies terapeútiques eficaces pel que, estàn associades a una elevada mortalitat. L’objectiu d’aquesta tesi ha estat contribuir al desenvolupament d’alternatives terapeútiques experimentals per les micosis oportunistes causades pels patògens emergents Saprochaete capitata, Cryptococcus albidus, Cryptococcus laurentii, Rhodotorula mucilaginosa i Saccharomyces cerevisiae. Avaluacions in vitro i in vivo es van portar a terme i han permès proposar noves alternatives terapeútiques per les infeccions causades per aquests patògens. / Aunque las terapias para las infecciones fúngicas han mejorado mucho en los últimos 10 años, las infecciones por hongos oportunistas siguen siendo una grave amenaza, especialmente para los pacientes inmunocomprometidos. La baja incidencia de estas infecciones ha dificultado la adopción de estrategias terapéuticas eficaces por lo que, están asociadas a una elevada mortalidad El objetivo de esta tesis ha sido contribuir al desarrollo de alternativas terapéuticas experimentales para las micosis oportunistas causadas por los patógenos emergentes Saprochaete capitata, Cryptococcus albidus, Cryptococcus laurentii, Rhodotorula mucilaginosa y Saccharomyces cerevisiae. Evaluaciones in vitro e in vivo se llevaron a cabo y han permitido proponer nuevas alternativas terapéuticas para las infecciones causadas por estos patógenos. / Although therapies for fungal infections have improved much during last 10 years, infections by opportunistic fungus still are a serious threat, especially for immune-compromised patients. The low influence of these infections have complicated the adoption of effective therapeutic strategies, hence they’re associated with a high mortality rate. The goal of this thesis has been to contribute the development of experimental therapies alternative for opportunistic mycoses originated by emerging pathogens Saprochaete capitata, Cryptococcus albidus, Cryptococcus laurentii, Rhodotorula mucilaginosa and Saccharomyces cerevisiae. In vitro and in vivo evaluations were carried out and they have led us to propose new therapeutic alternatives for the infections caused by these pathogens.

La Metrologia és el camp d’investigació sobre les eines estadístiques i el disseny tecnològic dels aparells de mesura necessaris per inferir informació precisa sobre paràmetres físics. En un sistema físic el soroll és inherent en última instància amb el de les seves parts, i per tant en un nivell microscòpic està governat per les lleis de la física quàntica. Les mesures quàntiques són intrínsecament sorolloses i per tant limiten la precisió amb la qual es pot obtenir en qualsevol escenari de metrologia. El camp de la metrologia quàntica està dedicat a l’estudi d’aquests límits i al desenvolupament de noves eines per ajudar a superar-los, sovint fent ús de les característiques exclusivament quàntiques com la superposició o l'entrellaçament.En el procés de disseny d’un protocol d’estimació és necessari utilitzar una figura de mèrit per optimitzar el rendiment d’aquests protocols. Fins ara la majoria de plantejaments de metrologia quàntica i els límits que en deriven han estat deterministes, és a dir, que estan optimitzats per tal de proporcionar una estimació vàlida per a cadascun dels possibles resultats de la mesura i minimitzar-ne l’error promig entre el valor estimat i el real del paràmetre. Aquesta avaluació dels protocols mitjançant el seu error promig és molt natural i convenient, però pot haver-hi algunes situacions en què això no sigui suficient per a expressar l’ús concret que se li donarà al valor obtingut.Un punt central d’aquesta tesi és observar que resultats concrets d’una mesura poden proporcionar una estimació amb una millor precisió que la mitjana. Perquè això succeeixi hi ha d’haver altres resultats imprecisos que compensin la mitjana perquè aquesta no violi els límits deterministes. En aquesta tesi hem escollit una figura de merit que reflecteix la màxima precisió que es pot obtenir. Optimitzem la precisió d’un subconjunt de resultats senyalats, i quantifiquem la probabilitat d’obtenir-ne algun d’ells, o en altres paraules, la probabilitat que el protocol proporcioni una estimació. Això pot ser entès com proposar una opció addicional que està sempre disponible per la mesura, a saber, la possibilitat de post-seleccionar els resultats i donar amb només certa probabilitat una resposta concloent. Aquests protocols probabilístics garanteixen una precisió mínima pels resultats senyalats. En la mecànica quàntica hi ha moltes maneres de poder llegir les dades d’un sistema quàntic. Per tant, l’optimització dels esquemes probabilístics no es pot reduir a la reinterpretació de resultats a partir dels esquemes (determinsitic) de metrologia quàntica canòniques, sinó que implica la recerca de mesures quàntiques completament diferents. Concretament, hem dissenyat protocols probabilístics per a l’estimació de fases, direccions i de sistemes de referència. Hem vist que la post-selecció té dos efectes possibles: compensar una mala elecció de l’estat inicial o contrarestar els efectes negatius del soroll presents en l’estat del sistema o en el procés de mesurament. En particular, trobem que afegir la possibilitat d’abstenció en l’estimació de fases en presència de soroll pot produir una millora en la precisió que supera la cota trobada per protocols deterministes. Trobem una cota que correspon a la millor precisió que es pot obtenir. / Metrology is the field of research on statistical tools and technological design of measurement devices to infer accurate information about physical parameters. The noise in a physical setup is ultimately related to that of its constituents, and at a microscopic level this is in turn dictated by the rules of quantum physics. Quantum measurements are inherently noisy and hence limit the precision that can be reached by any metrology scheme. The field of quantum metrology is devoted to the study of such limits and to the development of new tools that help to surmount them, often make use unique quantum features such as superposition or entanglement. In the process of designing an estimation protocol, the experimentalist uses a figure of merit to optimise the performance of such protocols. Up until now most quantum metrology schemes and known bounds have been deterministic, that is, they are optimized in order to provide a valid estimate for each possible measurement outcome and minimize the average error between the estimated and true value of the parameter. This benchmarking of a protocol by its average performance is very natural and convenient, but there can be some scenarios in which this is not enough to express the concrete use that will be given to the obtained value. A central point in this thesis is that particular measurement outcomes can provide an estimate with a better precision than the average one. Notice that for this to happen there must be other imprecise outcomes so that the average does not violate the deterministic bounds. In this thesis we choose a figure of merit that reflects the maximum precision one can obtain. We optimise the precision of a set of heralded outcomes, and quantify the chance of such outcomes to occur, or in other words the probability that the protocol fails to provide an estimate. This can be understood as putting forward an extra feature that is always available to the experimentalist, namely the possibility of post-selecting the outcomes of their measurements and giving with some probability an inconclusive answer. These probabilistic protocols guarantee a minimal precision upon a heralded outcome. In quantum mechanics there are many ways in which data can be read-off from a quantum system. Hence, the optimization of probabilistic schemes cannot be reduced to reinterpreting results from the canonical (determinsitic) quantum metrology schemes, but rather it entails the search of completly different quantum generalized measurements. Specifically, we design probabilistic protocols for phase, direction and reference frame estimation. We show that post-selection has two possible effects: to compensate a bad choice of probe state or to counterbal¬ance the negative effects of noise present in the state system or in the measurement process. In particular, we show that adding the possibility of abstaining in phase estimation in presence of noise can produce an enhancement in precision that overtake the ultimate bound of deterministic protocols. The bound derived is the best precision that can be obtained, and in this sense one can speak of ultimate bound in precision.

El productes de plasma dessecat per esprai (SDP) tenen un alt contingut proteic i són components útils per a moltes aplicacions, principalment com a productes valuosos per la nutrició animal. El plasma s'obté a partir de sang de porcs sans aptes pel consum humà. Durant l’obtenció, s’afegeixen anticoagulants i la sang s’emmagatzema en tancs refrigerats. Un cop a la planta de processament, la sang es centrifuga, per separar el plasma de la fracció cel∙lular. El plasma es deshidrata en un procés d'assecat per polvorització per produir un producte final en pols. El dispositiu assecador crea microgotes per aspersió del plasma a alta pressió, l’aigua s'evapora per l'entrada d'aire a 170‐250°C i una temperatura de sortida a 80°C. L'assecat per esprai o polvorització produeix diferents efectes simultanis de deshidratació, canvis de temperatura i altres efectes com canvis osmòtics, dany oxidatiu i desnaturalització proteica que podrien contribuir a explicar un procés encara poc entès d'inactivació microbiana. L'objectiu d'aquesta tesi va ser avaluar si el plasma porcí assecat per aerosol (SDPP), en forma de producte comercial i obtingut a partir de lots de milers de porcs y sotmès a tractament, podria transmetre o no alguns dels virus més resistents a altes temperatures y que per altra banda, de forma molt freqüent, afecten a la producció porcina. Atès que la majoria d'elles poden produir infeccions inaparents, fins i tot a l’edat de final d’engreix, el risc que es puguin trobar a a la sang de recollida d’escorxador no és menyspreable. En el primer estudi es va fer el seguiment de la transmissió del Parvovirus porcí (PPV) durant el subministra d’SDPP comercial, com a model de detecció de virus d'alta resistència tèrmica, en porcs susceptibles. Trenta‐sis porcs Landrace x Duroc deslletats (28 d d'edat) van ser alimentats amb dietes que contenien 0 o 8% SDPP. El lot d’SDPP utilitzat contenia anticossos (ABs) per PPV (títol 1: 400). Es varen prendre mostres de sang dels porcs els dies 0 i 63 per a determinar si l'alimentació SDPP havia causat el desenvolupament d'ABs contra PPV, Virus de la síndrome reproductiva i respiratòria (PRRSV) o el Virus de la malaltia d'Aujeszky (ADV). La inclusió de SDPP a la dieta va millorar el creixement dels porcs sense seroconversió contra els virus estudiats. L'objectiu del segon estudi fou avaluar si l’SDPP comercial que conté genoma del Circovirus porcí tipus 2 (PCV2) podia ser un vehicle de transmissió d'aquest virus. Es varen utilitzar garrins Landrace recent deslletats de truges no virèmiques i seleccionats per baixos títols d'ABs. En aquest estudi, l'absència d'ABs enfront PCV2 en porcs experimentals no era necessari ja que els anticossos materns són comuns a les granges comercials. L’SDPP es va incloure en les dietes d'assaig a 0 o 8%. El lot SDPP utilitzat a l'estudi contenia 2,47 x 105 còpies d'ADN de PCV2 / ml mesurats per PCR quantitativa en temps real (qrt‐PCR). Els porcs van ser mostrejats a dies 0, 10, 35 i 45 . No es va observar virèmia o seroconversió enfront PCV2 en porcs alimentats amb SDPP i tampoc no es va observar seroconversió a cap altre dels virus analitzats (PPV, el virus de la malaltia vesicular porcina i ADV). En el tercer estudi, l’SDPP que contenia ADN de PCV2 es va utilitzar per provar la potencial transmissió del PCV2 de porcs inoculats amb el PRRSV. El PRRSV és un virus amb efectes immunomoduladors que normalment facilita les infeccions concurrents. Vint‐i‐tres porcs Landrace de 3,5 setmanes d'edat distribuïts en un arranjament factorial 2 x 2 i assignats a corralines de nivell de bioseguretat 3 (BSL3) per evitar la contaminació creuada per PRRSV (ja que és un virus molt estès en la producció comercial). Les dietes contenien 0 o 8% SDPP. El lot comercial específic de SDPP utilitzat en aquest estudi contenia 7,56 x 105 còpies del genoma de PCV2 per gram. Els porcs varen ser mostrejats a 0, 14 i 28 dies després de l'exposició PRRSV. Tant els grups desafiats amb PRRSV com amb SDPP no varen donar lloc a la transmissió de PCV2. El quart estudi es va dirigir a avaluar si l’SDPP comercial podia estar involucrat en la transmissió del Virus de l'hepatitis E (VHE), una infecció viral freqüent entre la població de porcs i que ha estat reconegut com a zoonotic potencial. Es van trobar ABs enfront HEV en el 100% de les 84 mostres analitzades de diferents lots comercials d’SDPP d'origen espanyol, mentre que només el 22,4% de les mateixes mostres varen ser positives a l'ARN del VHE. En conseqüència, era un motiu de preocupació saber si SDPP pot contribuir a la transmissió del VHE per SDPP. Es varen analitzar mostres de sèrum d'estudis previs en els quals s'havien alimentat els porcs amb dietes comercials SDPP al 0 o 8% per detectar HEV. L’edat dels porcs va variar de 3 a 15 setmanes d’edat i la durada d'alimentació va ser entre 4 a 9 setmanes, depenent de l'experiment. En una de les mostres d’SDPP es va confirmar que contenia VHE ARN. No es va detectar seroconversió en cap dels animals pertanyents als diferents estudis, el que va portar a la conclusió que l’SDPP no representa un risc per a la transmissió del VHE. Es pot concloure que els resultats dels estudis abans esmentats van contribuir a aclarir que SDPP no sembla ser un vector de patògens i, per tant, és un ingredient d’alt contingut de proteïna natural segur i d'alta qualitat per al seu ús en l'alimentació animal. / El plasma desecado por aerosol (SDP) tiene un alto contenido proteico, que lo convierte en un componente útil para muchas aplicaciones, y de alto valor para la nutrición animal. El plasma se obtiene a partir de sangre de cerdos sanos, aptos para el consumo humano. Durante su obtención, se añaden anticoagulantes y la sangre se almacena en tanques refrigerados. Una vez en la planta de procesado, la sangre se centrifuga, para separar el plasma de la fracción celular. El plasma se deshidrata mediante un proceso de secado por pulverización en aerosol para producir un producto final en polvo. El dispositivo crea un espray de microgotas por aspersión del plasma a alta presión, el agua se evapora por la entrada de aire a 170‐250°C y una temperatura de salida de 80°C. El secado por pulverización produce distintos efectos simultáneos, incluyendo: deshidratación, cambios bruscos de temperatura y otros efectos tales como cambios osmóticos, estrés oxidativo y desnaturalitzación proteica que podrían contribuir a explicar un proceso aún poco entendido de inactivación microbiana. El objetivo de esta tesis fue el de evaluar si el plasma porcino desecado por aerosol (SDPP) en forma de producto comercial y obtenido a partir de lotes de miles de cerdos podría transmitir o no algunos de los virus más resistentes a altas temperaturas y que frecuentemente afectan a la producción porcina. Dado que la mayoría de ellos pueden producir infecciones inaparentes, incluso a la edad de final de engorde, el riesgo que puedan encontrarse en la sangre recogida en matadero no es despreciable. En el primer estudio se realizó un seguimiento de transmisión del Parvovirus porcino (PPV) durante el aporte de SDPP comercial en la dieta, como un modelo de detección de virus de alta resistencia térmica, en cerdos susceptibles. Treinta y seis cerdos Landrace x Duroc recién destetados (28 de edad) se alimentaron con dietas que contenían 0 o 8% SDPP. El lote de SDPP utilizado contenía anticuerpos (ABs) para PPV (título 1: 400). Se tomaron muestras de sangre de cerdos en el día 0 y 63 para determinar si la inclusión de SDPP en el alimento había causado el desarrollo de ABs frente PPV, el Virus del síndrome reproductivo y respiratorio porcino (PRRSV) o el Virus de la enfermedad de Aujeszky (ADV). La inclusión de SDPP en la dieta mejoró el crecimiento de los cerdos sin seroconversión frente a los virus estudiados. El objetivo del segundo estudio consistió en evaluar si el SDPP comercial que contenía genoma de Circovirus porcino tipo 2 (PCV2) podía ser un vehículo de transmisión de este virus. Se utilizaron lechones Landrace recién destetados de cerdas no virémicas y seleccionados por presentar bajos títulos de ABs. En este estudio, la ausencia de ABs frente PCV2 en cerdos experimentales no era una condición excluyente, ya que los anticuerpos maternos son un factor común en los cerdos de granjas comerciales. El SDPP se incluyó en las dietas de ensayo a 0 o 8%. El lote de SDPP utilizado en el estudio contenía 2,47 x 105 copias de ADN de PCV2 / ml medidos por PCR cuantitativa de tiempo real PCR (qrtPCR). Los cerdos fueron muestreados a 0, 10, 35 y 45 días. No se observó viremia o seroconversión frente PCV2 en los cerdos alimentados con SDPP y tampoco se observó seroconversión frente a ninguno de los otros virus analizados (PPV, el virus de la enfermedad vesicular porcina, y ADV). En el tercer estudio, el SDPP que contenía ADN de PCV2 se utilizó para probar la potencial transmisión del PCV2 en cerdos inoculados con el PRRSV. El PRRSV es un virus con efectos inmunomoduladores que normalmente facilita las infecciones concurrentes. Veintitrés cerdos Landrace de 3,5 semanas de edad fueron distribuidos en un diseño factorial 2 x 2 y asignados a corralinas BSL3 para evitar la contaminación cruzada por PRRSV (un virus ampliamente extendido en condiciones de producción comercial). Las dietas contenían 0 o 8% SDPP. El lote comercial específico de SDPP utilizado en este estudio contenía 7,56 x 105 copias del genoma de PCV2 por gramo. Los cerdos se muestrearon a 0, 14 i 28 d después de la exposición al PRRSV. Los grupos desafiados con PRRSV y alimentados con SDPP no dieron lugar a transmisión del PCV2. El cuarto estudio se dirigió a evaluar si el SDPP comercial estaba involucrado en la transmisión del Virus de la Hepatitis E (VHE), una infección viral frecuente entre la población de cerdos que ha sido reconocido como un virus con potencial zoonótico. Se encontraron ABs frente a HEV en el 100% de las 84 muestras analizadas de distintos lotes comerciales de SDPP de origen español, mientras que solo el 22,4% de las mismas muestras fueron positivas por ARN del VHE. En consecuencia, era un motivo de preocupación conocer si el SDPP puede contribuir a la transmisión del el VHE. Se analizaron muestras de estudios previos en los que se habían alimentado los cerdos con dietas comerciales con SDPP al 0 o 8% para detectar HEV. La edad de los cerdos varió entre 3 a 15 semanas de edad y la duración de la alimentación fue entre 4 a 9 semanas, dependiendo del experimento. Una de las muestras de SDPP se confirmó que contenía ARN del VHE. No se detectó la seroconversión en ninguno de los animales pertenecientes a los distintos estudios, lo que condujo a la conclusión que el SDPP no representa un riesgo para la transmisión del VHE. Se concluyó que los resultados de los estudios mencionados contribuyeron a aclarar que el SDPP no parece ser un vector de los agentes patógenos estudiados y, por lo tanto, según los estudios realizados se trata de un ingrediente natural seguro de alta calidad con un alto contenido de proteínas para su uso en nutrición animal. / Spray dried plasma (SDP) products have high protein contents and, therefore, are useful components for many applications, mainly as valuable products for animal nutrition. Plasma is obtained from blood of healthy pigs fit for slaughter for human consumption. Blood is pooled from many animals, collected in tanks with anticoagulant and chilled. In the processing plant, blood is centrifuged to separate the plasma from cellular fraction and dehydrated by a spray‐drying process to produce a powered ingredient. The spray dryer device creates micro‐drops and evaporates water by inlet air at 170‐250°C and outlet temperature at 80°C. Spray‐drying produces concurrent effects of dehydration, changes of temperature and others effects such as osmotic changes, oxidative damage, and protein denaturizing stress that could contribute to explain a poorly understood process of microbial inactivation. The objective of this thesis was to evaluate if commercial spray dried porcine plasma (SDPP) obtained from batches of thousands of pigs could transmit or not some of most common high heat resistant viruses that affect swine production. Since most of them may produce unapparent infections at slaughter age, the risk to be found in collected blood at slaughterhouse is not negligible. In the first study, Porcine parvovirus (PPV) transmission throughout commercial SDPP, as model of high thermally resistant virus, was explored in susceptible naïve pigs. Thirty‐six Landrace × Duroc weanling pigs (28 d of age) were fed with diets containing either 0 or 8% SDPP. The SDPP lot used contained antibodies (ABs) to PPV (titer 1:400). Blood samples were collected from pigs on d0 and 63 to determine whether feeding SDPP caused development of ABs against PPV, Porcine reproductive and respiratory syndrome virus (PRRSV) or Aujezsky disease virus (ADV). Inclusion of SDPP in the diet improved growth of pigs without seroconversion against studied viruses. The objective of the second study was to assess if commercial SDPP containing Porcine circovirus type 2 (PCV2) genome may be a vehicle of transmission for this virus. Weaned Landrace piglets from non viremic sows and selected for low ABs titres were used. In this study, absence of ABs against PCV2 in experimental pigs was not required because maternal antibodies are widespread in commercial farms. SDPP were included in the test diets at 0 or 8%. The SDPP lot used in the study contained 2.47 x 105 PCV2 DNA copies/ml measured by quantitative real time PCR (qPCR). Pigs were sampled at 0, 10, 35 and 45 d. No viremia or seroconversion against PCV2 was observed in pigs fed with SDPP and also no seroconversion to other virus analyzed (PPV, ADV and Swine vesicular disease virus, SVDV) was observed. In the third study, SDPP containing PCV2 DNA was used to test the potential transmission of PCV2 to pigs challenged with PRRSV. PRRSV is a virus with immunomodulatory effects that usually facilitates concurrent infections. Twenty‐three Landrace pigs of 3.5 weeks (w) of age were distributed in a 2 x 2 factorial arrangement and allocated in BSL3 boxes to avoid PRRSV cross‐contamination (since it is a widely spread virus under commercial production conditions). The diets contained 0 or 8% SDPP. The specific commercial lot of SDPP used in this study contained 7.56 x 105 PCV2 genome copies per gram. Pigs were sampled at 0, 14 and 28 d post PRRSV challenge. PRRSV challenged groups and SDPP groups, did not result in PCV2 transmission. The fourth study was addressed to assess if commercial SDPP was involved in the transmission of Hepatitis E virus (HEV), a prevalent viral infection within the pig population that has been recognized with zoonotic potential. HEV ABs were found in 100% of 84 samples of different commercial SDPP lots from Spanish origin, while only 22.4% of the same samples were positive for HEV RNA. Accordingly, it was of concern to know if SDPP may contribute to HEV transmission by SDPP. Serum samples from previous studies in which naïve pigs were fed with commercial SDPP diets at 0 or 8% were analysed to detect HEV. Age of pigs ranged from 3 to 15w of age and the feeding duration was between 4 to 9w, depending on the experiment. One of the lots of SDPP was confirmed to contain HEV RNA. HEV seroconversion was not detected in any of the animals belonging to the different studies, leading to the conclusion that SDPP does not represent a risk for HEV transmission. It can be concluded that the results of the above mentioned studies contributed to clarify that SDPP seems not to be a vector for pathogens and, therefore, it is a natural, safe, high‐quality ingredient with high protein contents for use in animal nutrition.

Esta tesis contribuye a la literatura sobre plataformas bilaterales y compensaciones a gestores de capital de riesgo. Las plataformas bilaterales reúnen dos grupos de usuarios interdependientes entre sí, y permiten cierta interacción entre ellos. Los primeros dos capítulos de esta tesis se centran en el análisis de la competencia en la industria de sistemas operativos para teléfonos móviles inteligentes, en que los principales competidores adoptan diferentes modelos de negocio. En el primer capítulo se estudia el impacto de la venta por paquetes pura (bundling puro) y del nivel de información de los consumidores sobre la competencia entre dos plataformas que reúnen consumidores y desarrolladores. Uno de los resultados encontrados es que, en presencia de externalidades de red bilaterales asimétricas, el bundling puro constituye una estrategia de maximización de beneficios en la que las plataformas subsidian el lado con bajo nivel de externalidades (consumidores) y obtienen ganancias en el lado de alta externalidad (desarrolladores). El bundling puede ser utilizado como una herramienta para intensificar la naturaleza de ”divide y vencerás" que tienen las estrategias de establecimiento de precios en la competencia entre plataformas, asimismo es una manera eficaz de estimular la demanda de los consumidores en tanto que sea mayor la proporción de consumidores informados. Se encuentra también que el nivel de información que tiene consumidor intensifica la competencia de precios. En línea con lo anterior, el bundling y el mayor nivel de información de los consumidores mejoran el bienestar del consumidor, es menos probable que el bundling cuando la proporción de consumidores informados aumenta. En el segundo capítulo, se estudia la elección de modelo de negocio que realizan las plataformas, entre el modelo basado en subscripciones y el modelo híbrido patrocinado por publicidad. Bajo el modelo de negocio híbrido patrocinado por publicidad, la plataforma ajusta el precio de suscripción de los consumidores para compensarlos por la caída de la calidad percibida de plataforma inducida por la publicidad, que afecta las demandas de los consumidores y desarrolladores y, como consecuencia, también los beneficios de la plataforma. Se obtiene como resultado que, cuando los consumidores derivan de la publicidad una desutilidad marginal cada vez mayor, el modelo de negocio patrocinado con publicidad es más rentable cuando se enfrenta a un rival con modelo de negocio basado en suscripción, sin importar que las plataformas fijen los precios de suscripción de forma simultánea en ambos lados del mercado o fijen los precios de suscripción en el lado del desarrollador antes que en el lado del consumidor. El último capítulo de la tesis analiza la compensación al gestor de capital de riesgo. Las reglas de distribución de valor en los acuerdos de sociedad limitada, en el caso de capital de riesgo, determinan cuándo el gestor de capital de riesgo (VC) recibe su parte de las ganancias y, a menudo generan un préstamo libre de intereses entre los socios (LP) y el CV. En este artículo se analiza cómo las reglas de distribución de valor afectan los incentivos del VC al momento de tomar sus decisiones de entrada y salida de la sociedad y, por lo tanto, de la duración de las inversiones. Se establece como punto de referencia, el caso en el que que los roles de proveedor de capital y tomador de decisiones coinciden, de esta manera se identifican y analizan los conflictos existentes entre el VC y los LPs bajo ciertos tipos de contratos de distribución. En el artículo se muestra que la distorsión de la duración de la inversión creada por el préstamos libre de intereses entre las partes puede ser eliminada mediante un contrato que de al VC una cierta proporción de los beneficios generados, siempre y cuando el VC devuelva el capital invertido en la fecha de salida. La distorsión de la duración de la inversión que se crearían por el hecho de que el VC no devuelva el capital invertido en la fecha de salida no se podrían eliminar de esta manera. / This thesis contributes to the literature on two-sided platforms and venture capitalist compensation. Two-sided platforms bring two groups interdependent users together, and enable certain interactions between them. The first two chapters of this thesis focus on the competition in the smartphone operating system industry, where major competitors adopt different business models. In the first chapter, I study the impact of pure bundling and the level of consumer information on duopolistic competition between platforms that connect consumers and developers. I find that, in the presence of asymmetric bilateral network externalities, pure bundling emerges as a profit-maximizing strategy when platforms subsidize the low-externality side (consumers) and make profits on the high-externality side (developers). Bundling can be used as a tool to enhance the "divide-and-conquer" nature of platform's pricing strategies, and is more effective in stimulating consumer demand the larger proportion of informed consumers. I also find that consumer information intensifies price competition. Consequently, bundling and more consumer information improve consumer welfare, but bundling is less likely to emerge as the fraction of informed consumers increases. In the second chapter, I study the platform's choice of business model between the subscription-based and the hybrid ad-sponsored business models when facing a subscription-based rival. Under the hybrid ad-sponsored business model, the platform adjusts its consumer subscription price to compensate consumers for the perceived platform quality drop induced by advertising, affecting consumer and developer demands, hence platform profits. I find that, when consumers have increasing marginal disutility towards advertising, the ad-sponsored business model is more profitable when facing a subscription-based rival, no matter whether platforms set the subscription prices simultaneously on both sides or set the subscription prices on developer's side before consumer's side. The last chapter of the thesis is about the venture capitalist compensation. The value-of-distribution rules of venture capital limited partnership agreements determine when the venture capitalist (VC) receives his share of profits and often generate an interest-free loan between the limited partners (LPs) and the VC. This paper explores how the value-of-distribution rules affect the VC's incentives on the timing of starting and exit decisions, hence the duration, of investments. We provide the first-best case as a benchmark, where the roles of capital provider and decision maker coincide, to identify and analyze the conflicts between the VC and the LPs under certain types of distribution contracts. We show that the distortion in investment duration created by the interest-free loan can be overcome by giving the VC a certain share of profits as long as the VC returns the invested capital at each exit date. The distortion in investment duration created by the fact that the VC does not return the invested capital at the exit date cannot be overcome in the same way.

Els diferents treballs presentats en aquesta tesi han permès aprofundir en diversos aspectes relacionats amb el maneig de plantacions de cirerer per a fusta de qualitat en un context mediterrani, així com en uns altres més purament relacionats amb processos hidrològics, fisiològics o ecològics i amb la metodologia utilitzada per la mesura d'aquests. En el primer capítol es van testar els efectes que poden tenir sobre la producció de fusta el tipus de sòl (argilenc amb escàs percentatge d'elements gruixuts, enfront de sorrenc amb elevat percentatge d'elements gruixuts), el reg per degoteig (reg enfront de no reg) i el llaurat del sòl (llaurat mecànic enfront de vegetació espontània). Els resultats van mostrar que tant el tipus de sòl com el reg van tenir efectes significatius, mentre que el llaurat de sòl no va suposar increments notables en el increment en el volum de fusta. L'extrapolació dels resultats a tot el torn de plantació va permetre establir que, si la tendència observada es manté, el torn de plantació pot ser massa elevat per al sòl de tipus sorrenc, mentre que s'aconseguiria una reducció del voltant de deu anys al aplicar el reg, independentment del tipus de sòl. D'altra banda, la valoració econòmica i ecològica dels resultats del llaurat del sòl va permetre establir una forta reducció dels costos associats i una alta diversitat de la vegetació herbàcia acompanyant, amb els beneficis associats que aquesta última podria portar amb si. En el següent capítol es va estudiar la partició de la pluja amb un disseny experimental d'alta resolució espacial i temporal (que va permetre estudiar els processos a diferents escales), i amb un seguiment de l'estructura forestal i el clima com a possibles factors explicatius. Mentre que certes pluges d'escassa magnitud van provocar elevades intercepcions de pluja, els resultats a escala global (acumulat per a tot el període d'estudi) van indicar una baixa capacitat d'intercepció de la plantació, amb el que això pot suposar en matèria de reg. Des del punt de vista metodològic, es va posar de manifest que deu pluviòmetres per mesurar la trascolaciò són suficients per recollir la variabilitat espacial d'aquesta variable a l'escala global. En el tercer i quart capítol així com en l'annex, es va avaluar la transpiració i la seva relació amb variables ambientals (evapotranspiraciò i contingut hídric del perfil de sòl) i estructurals de la vegetació, d'una banda, i diversos aspectes metodològics relacionats amb l'us de sensors de flux de saba per estimar la transpiració, per una altra. Com a resultats més importants, es va posar de manifest el control estomàtic de la transpiració per a rangs concrets de contingut hídric del sòl, així com de la utilitat de les podes per millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua a escala de plantació (capítol 3). En relació als aspectes metodològics, es va confirmar que alguns mètodes àmpliament utilitzats en altres espècies per estimar l'àrea conductora no van ser vàlids per a l'espècie estudiada. D'altra banda, es van establir els perfils radials i azimutals de la densitat de flux de saba (capítol 4) i es va comprovar que no considerar la variació que l'àrea conductora té al llarg del període vegetatiu pot suposar importants errors en l'estimació de la transpiració (annex). Finalment, en el capítol cinc, gràcies a l'us d'isòtops estables de l'aigua, es va arribar a la conclusió que, encara que les arrels fines dels arbres es van presentar al llarg del tot el perfil de sòl (0-100 cm), l'extracció principal d'aigua en l'època vegetativa es va produir fonamentalment de les capes superficials, unes vegades a 25 cm de profunditat i unes altres a menor profunditat. Aquest patró d'extracció d'aigua, juntament amb el similar observat per a la vegetació herbàcia acompanyant, va semblar indicar una competència per l'ús de l'aigua entre els arbres i les herbàcies. D'altra banda, els resultats en el sòl de pitjor qualitat agronòmica (el de tipus sorrenc indicat en el primer paràgraf d'aquest resum), amb taxes transpiratives molt baixes en les condicions de no reg, van indicar que la tècnica isotòpica podria ser no adequada en aquestes condicions, on la mescla de les aigües del xilema i floema invalidaria l'assumpció inicial de la relació directa entre l'aigua de xilema i l'aigua del sòl. / Los diferentes trabajos presentados en esta tesis han permitido profundizar en diversos aspectos relacionados con el manejo de plantaciones de cerezo para madera de calidad en un contexto mediterráneo, así como en otros más puramente relacionados con procesos hidrológicos, fisiológicos ó ecológicos y con la metodología utilizada para el monitoreo de éstos. En el primer capítulo se testaron los efectos que pueden tener sobre la producción de madera el tipo de suelo (arcilloso con escaso porcentaje de elementos gruesos frente a arenoso con porcentaje elevado de elementos gruesos), el riego por goteo (riego frente a no riego) y el laboreo del suelo (laboreo mecánico frente a vegetación espontánea). Los resultados mostraron que tanto el tipo de suelo como el riego tuvieron efectos significativos, mientras que el laboreo no supuso incrementos notables en el volumen maderable. La extrapolación de los resultados a todo el turno de plantación permitió establecer que, si la tendencia observada se mantiene, el turno de plantación puede ser demasiado elevado para el suelo de tipo arenoso con porcentaje elevado de elementos gruesos, mientras que se lograría una reducción de alrededor de diez años al aplicar el riego, independientemente del tipo de suelo. Por otra parte, la valoración económica y ecológica de los resultados del laboreo del suelo permitió establecer una fuerte reducción de los costes asociados y una alta diversidad de la vegetación herbácea acompañante, con los beneficios asociados que esta última puede traer consigo. En el segundo capítulo se estudió la partición de la lluvia con un diseño experimental de alta resolución espacial y temporal, además de un seguimiento de la estructura forestal y las variables meteorológicas como posibles factores explicativos de la variabilidad espacio-temporal. Mientras que ciertas lluvias de escasa magnitud provocaron elevadas pérdidas por interceptación, los resultados para todo el periodo de estudio indicaron una baja capacidad de interceptación de la plantación, con lo que ello puede implicar en materia de riego. Desde el punto de vista metodológico, se puso de manifiesto que diez pluviómetros son suficientes para recoger la variabilidad espacial de la trascolación a escala de parcela. En el tercer y cuarto capítulos, así como en el anejo, se evaluó la transpiración y su relación con las variables ambientales (evapotranspiración y contenido hídrico del perfil de suelo) y estructurales de la vegetación. Así mismo, se analizaron diversos aspectos metodológicos relacionados con el empleo de sensores de flujo de savia para estimar la transpiración. Como resultados más destacables se puso de manifiesto el control estomático de la transpiración para rangos concretos de contenido hídrico del suelo, así como de la utilidad de las podas para mejorar la eficiencia en el uso del agua a escala de plantación (capítulo 3). En lo que se refiere a los aspectos metodológicos, se confirmó que algunos métodos ampliamente utilizados en otras especies para estimar el área conductora, no fueron válidos para la especie estudiada. Por otro lado, se establecieron los perfiles radiales y azimutales de la densidad de flujo de savia (capítulo 4) y se comprobó que no considerar la variación a lo largo del período vegetativo del área conductora puede suponer importantes errores en la estimación de la transpiración (anejo). Por último, en el capítulo cinco, gracias al empleo de isótopos estables del agua, se llegó a la conclusión de que, aunque las raíces finas de los árboles se localizaron a lo largo del todo el perfil de suelo (0-100 cm), la extracción de agua durante el período vegetativo se produjo principalmente de las capas más superficiales, unas veces a 25 cm de profundidad y otras a menor profundidad. Este patrón de extracción de agua, junto con un patrón similar observado para la vegetación herbácea acompañante, pareció indicar una competencia por el uso del agua entre los árboles y las herbáceas. Finalmente, las tasas transpirativas tan bajas obtenidas en condiciones de no riego en los árboles situados en el suelo de peor calidad agronómica (el de tipo arenoso indicado en el primer párrafo de este resumen), indicaron que la técnica isotópica podría ser no adecuada en dichas condiciones, ya que una posible mezcla de las aguas del xilema y floema, en estas condiciones de estrés severo, invalidaría la asunción inicial del método de una relación directa entre el agua del xilema y el agua del suelo. / All different works presented in this thesis have allowed a further study of some of the main aspects related to the management of wild cherry tree plantations for timber production under Mediterranean climatic conditions. Moreover, key hydrological, physiological and ecological processes have been monitored and the methodology used for that purpose tested. Within the first chapter, the potential effects of soil type (clay-loam texture with negligible presence of gravels versus sandy-loam texture with high proportion of gravels), irrigation (drip irrigation versus rainfed conditions) and soil tillage (soil tillage versus spontaneous herbaceous plants leaved to grow) on timber volume were tested. Results showed that both soil type and irrigation had significant effects on the timber volume increase, whereas soil tillage did not. Extrapolation of these results to the future allowed setting that, if the observed tendency is maintained, the rotation length will be too high for the sandy soil, whereas a reduction of ten years in the rotation length will be obtained if irrigation is applied, regardless the soil type. On the other hand, the economic and ecological assessment of soil tillage results allowed establishing a strong reduction of the associated costs and high herbaceous vegetation diversity, with the potential related benefits the latter could imply. In the following chapter rainfall partitioning was studied by using an experimental design of high spatial and temporal resolution, together with the monitoring of forest structure and climate variables as potential driving factors. While certain rainfall events of low magnitude caused high interception losses, results at global scale (the accumulated value for the whole study period) indicated a low rainfall interception capacity for the plantation. From a methodological point of view, it was showed that ten tipping buckets were sufficient to collect the spatial variability of throughfall at the global scale. Within chapters three and four and in the annex, stand transpiration and its dependency with environmental (evapotranspiration and soil water content) and forest structural variables were assessed in one hand, and in the other, certain methodological aspects related to the use of sap flow sensors were evaluated. As for the most relevant results, the linear relationship between transpiration and soil water content, and the ability of branch pruning to improve the water use efficiency at stand scale, are highlighted (chapter 3). With regards to methodological aspects, it was confirmed that some methods widely used in other species to estimate the sapwood area were not suitable for the specie under study. In addition, radial and azimuthal profiles of the sap flux density were defined (chapter 4), and it was confirmed that the non consideration of the variation of the sapwood area along the vegetative period may cause relevant errors in the transpiration estimates (annex). Finally, in chapter five, thanks to the use of stable water isotopes, it could be concluded that, even though fine tree roots were observed all through the soil profile (0-100 cm), the root water extraction during the vegetative period was mainly obtained from soil superficial layers, sometimes from 25 cm depth, and some other times from more superficial depths. This water uptake pattern for wild cherry tree, together with that similar one observed in the spontaneous vegetation, is likely to be an indication of water use competence between trees and herbaceous plants. On the other hand, results from the lowest agronomic quality soil (that of sandy texture indicated in the first paragraph of this summary), with very low tree transpiration rates under rainfed conditions, seemed to indicate that water isotopes technique can be inadequate for such conditions, where the mixture of xylem and phloem waters may invalidate the assumption of a direct linkage between xylem and soil waters.

Aquesta tesi es basa en l’estudi de l’auto-assemblatge de porfirines quirals i la utilització d’aquests cromòfors en l’organització de molècules orgàniques de manera quiral. Les porfirines i els seus derivats son colorants – uns d’ells naturals - formats per quatre anells pirròlics units entre si per un enllaç metilè i les quals formen part d’una família de cromòfors cíclics. Les porfirines estan presents a la natura i juguen un paper important in diferents processos en sistemes biològics, especialment aquells de transport d’electrons or com a captadors de llum. És important remarcar que tots aquests macrocicles posseeixen un ambient quiralt provinent de l’auto-assemblatge a traves de d’enllaços no-covalents tal com ponts d’hidrogen, interaccions febles de van der Waals, interaccions π-π i enllaços de coordinació mitjançant un centre metàl·lic. L’estudi de l’auto-assemblatge de porfirines i metal·loporfirines ha rebut un gran interès els darrers anys degut a les propietats òptiques, elèctriques i magnètiques que aquests cromòfors presenten. És per aquest motiu, que aquests pigments naturals puguin ser utilitzats en múltiples aplicacions en camps de la nanoelectrònica, celes fotovoltaiques o com a transistors d’efecte de camp orgànic (OFETs). Les porfirines i metal·loporfirines estudiades en aquest treball contenen en la seva estructura diferents grups capaços de dirigir l’auto-assemblatge. A més a més, la presència de de l’ió zinc (II) enllaçat a l’interior de l’anell porfirínic pot també influir en l’organització de l’agregat, ja que el zinc presenta una gran tendència a coordinar-se amb lligants axials que continguin àtoms d’oxigen, sofre o nitrogen en la seva estructura. És important destacar, l’important rol del grup quiral en els substituents de l’anell de porfirina, ja que el nombre i posició dels centres esterogènics afecten directament en la transferència de quiralitat des de nivell molecular al sistema supramolecular. Tenint totes aquestes consideracions en ment, el disseny d’estructures supramolecular quirals basades en porfirines ha estat dut a terme per tal de determinar la influència de la quiralitat en la morfologia dels agregats i per tant la influencia de l’organització quiral de les estructures supramoleculars en l’eficiència del transport de càrrega per a futures aplicacions. S’ha pogut observar en els estudis d’auto-assemblatge d’una família de metal·loporfirnes amb grups amida quirals i grups piridina en dissolució i en estat sòlit la influència del nombre i posició dels diferents grups en l’activitat òptica dels agregats i en la seva morfologia. S’ha determinat que els agregats s’han format mitjançant la coordinació d’un grup piridina amb el zinc (II) metàl·lic. S’ha estudiat l’auto-assemblatge d’una molècula simètrica C3 basada en porfirines quirals en diferents dissolvents de diferents polaritats i la morfologia dels agregats formats quan aquests son dipositats sobre una superfície de grafit o mica. Finalment, l’organització supramolecular d’un complex format per una metal·loporfirna quiral i un bloc copolímer s’ha estudiat en dissolució, observant-se mitjançant CD una transferència de la quiralitat des de la porfirina lliure al complex. / This thesis focuses on the self-assembly studies of chiral porphyrins and the use of these chromophores to drive the organization optically active molecular materials. Porphyrins and their derivatives are pigments – some found in natural systems - that are made up of four pyrrolic units linked by methine bridges and they form part of an important class of cyclic chromophores. Porphyrins are present in nature developing important processes in biological systems, especially in electron transport or light harvesting systems. It is important to emphasize that these macrocycles have chiral environment arising from self-organization through non-covalent interactions such as hydrogen-bonding, van der Waals interactions, π-π interactions and metal coordination. The study of the self-assembly of porphyrins and metalloporphyrins has received great attention in recent years because of their optical, electronic and magnetic properties that make these chromophores suitable for a broad range of potential applications such as nanoelectronic devices, solar cells or organic field-effect transistors (OFETs). The porphyrins and metalloporphyrins studied in this work contain in their structures different moieties capable to direct the self-assembly. Moreover, the presence of a zinc (II) metal ion in the core of the chromophoric ring can influence in their organization due to its ability to coordinate with oxygen, nitrogen and sulfur containing derivatives. The important role of the chiral group in the periphery of the porphyrin ring is noteworthy. Therefore, the number and position of the stereogenic centers directly affect the chiral transfer from molecular level to supramolecular systems. Bearing these considerations in mind, the design of chiral supramolecular systems based on porphyrins has been carried out in order to determine the influence of chirality in the hierarchy morphology of the aggregates and in consequence the influence of the chiral organization in the efficiency for further applications. The self-assembly studies in solution and in the solid state of a family of metalloporphyrins which contain in their structure chiral amide groups and pyridyl groups show the influence in the constitution in their optical activity and morphology of the aggregates, all of them formed as a main interaction the coordination between the pyridyl unit with the zinc (II) metal ion. The self-assembly of a C3 symmetric molecule based on chiral porphyrins has been studied by CD in different solvents and the morphology of the aggregates by AFM after be deposited on HOPG and mica. Finally, the supramolecular organization of a chiral metalloporphyrin-block copolymer complex has been studied in solution. Moreover, the CD studies suggested chirality transfer from chiral metalloporphyrin to the superstructure of the complex.