Es presenta en aquest treball una aproximació a la realitat cultural dels aborígens d'Austràlia per aprendre i comprendre la dinàmica que envolta les relacions que s'emmarquen dins del parentiu. El context cultural concret escollit és la comunitat Aborigen de Jambun, al nordest de l'estat de Queensland, una comunitat de recent creació que ha viscut un procés històric similar al que han patit molts altres grups tribals arreu del continent: invasió, dispersió, desestructuració i finalment marginació. En la primera part del treball es planteja el marc teòric de la investigació a través de la relació que existeix entre les relacions de parentiu i la identitat ètnica en el cas dels Aborígens Australians i com l'antropologia s'ha aproximat a aquesta relació. L'anàlisi bibliogràfic porta a concloure que la decreixent importància que la literatura antropològica més recent atribueix al parentiu en el procés de construcció identitària dels Aborígens Australians es deu tant als canvis que s'han produït en la pròpia teoria antropològica del parentiu, com als canvis que s'han donat en la forma d'organitzar les relacions de parentiu en el cas dels aborígens, com a les modificacions dels trets culturals que se seleccionen per a la construcció de la identitat aborigen. Han canviat alguns aspectes del contingut i de la forma del parentiu però persisteix com a element ideològic important en el manteniment d'un sentiment identitari aborigen. Sobretot els aspectes més tradicionals de les relacions de parentiu. En la segona part, s'analitzen els principals canvis i permanències que s'han donat en la manera d'organitzar les relacions de parentiu a Jambun:- Pautes que pràcticament han desaparegut: l'estil de vida de la selva; les cerimònies d'iniciació; les pautes d'aparellament com la poliginia, el levirat i el sororat; les seccions i el matrimoni preferencial (MeBSD) i, les relacions d'evitació.- Pautes que es mantenen sense massa variacions respecte el passat: viure amb i entre parents; l'hospitalitat la reciprocitat i la mobilitat dins del parentiu; l'enculturació de la descendència segueix afectant a tot el grup; la vinculació entre persones i territori; els noms personals aborígens (conexió llèngua-parentiu-territori); la filiació patrilinial i opció matrilinial; les relacions de parentiu entre cosins paral.lels; i elreconeixement social de l'aparellament.- Pautes que se segueixen practicant amb variacions respecte la tradició: la vida al 'bush'; el control social dels 'elders'; els termes de parentiu; les creences sobre procreació; la complementarietat de les tasques domèstiques; i, els tabús d'evitació entre germans.- Pautes que representen noves incorporacions: el sistema econòmic (treball a les plantacions i dependència ajudes governamentals); les opcions matrimonials; i, noves formes d'organització familiar.Tots aquests canvis i permanències mostren quina és la realitat actual en la que es troba la comunitat de Jambun i com s'articulen les relacions de parentiu entre els seus membres. En el procés de construcció del parentiu les continuïtats des del passat representen el marc ideal de referència en el qual les noves pautes s'hi van incorporant i constitueixen la base de la seva especificitat cultural. Però la situació d'inestabilitat i marginació social i econòmica on aquestes pautes es desenvolupen amenacen la seva pròpia permanència. La dificultat principal de la continuïtat cultural de Jambun no està tant en el manteniment de pautes tradicionals, com en la seva transmissió a les noves generacions. Alhora aquesta mateixa situació marginal propicia un entorn d'autoreproducció cultural en què es rebutja la cultura dominant i es revaloritza la pròpia. / In this work, there is an approach to the cultural reality of Aboriginals in Australia in order to learn and understand the dynamics involved in relationships included in kinship. The particular cultural context selected is the Aboriginal community of Jambun, in the north-east of Queensland, a recently created community that has lived a similar historical process to that suffered by many other tribal groups all around the continent: invasion, dispersion, de-structuring, and finally marginalizing. In the first part of the thesis, the theoretical framework of the research is set up through the relation between kinship relationships and ethnic identity in the case of Australian Aboriginies, and how Anthropology has approached this relation. The bibliographical analysis leads to the conclusion that the decreasing importance given to kinship in the Australian Aboriginal process of identity construction by recent anthropological literature is due both to changes in the anthropological theory of kinship itself, and to changes in the way of organizing kinship relationships in the case of Aboriginals, as well as to modifications in cultural features selected to construct the Aboriginal identity. Some aspects of content and form in kinship have changed, but it is still an important ideological element to maintain an Aboriginal identity feeling. Particularly, the most traditional aspects in kinship relationships. In the second part, the main changes and continuities that have taken place in the way of organizing kinship relationships in Jambun are analysed: - Almost extinguished patterns: rain forest lifestyle; initiation ceremonies; mating patterns as polygyny, levirate, and sororate; sections and preferential marriage (MeBSD), and avoidance relationships.- Patterns maintained without many variations in respect of the past: living with and among relatives; hospitality, reciprocity, and mobility within kinship; enculturating descendants still concerns the whole group; link between people and land; Aboriginal personal names (connection language-kinship-land); patrilineal filiation and matrilineal option; kinship relationships between parallel cousins; and social recognition of mating.- Patterns still in use with some variations in respect of tradition: life in the bush; social control by the elders; kinship terms; beliefs about procreation; complementariness of domestic life; and avoidance taboos among siblings.- Patterns that represent new incorporations: economic system (working in plantations and dependence on governmental subsidies); marriage options; and new ways of family organization.All these changes and continuities show what is the current reality of the community of Jambun and how the kinship relationships are articulated among all its members. In the process of kinship construction, continuities from the past represent the ideal frame of reference, into which new patterns are incorporated and constitute the base of their cultural specificity. But the situation of instability and social and economic marginalization where these patterns develop threatens their own continuity. The main difficulty for cultural continuity in Jambun is not so much maintaining traditional patterns, but transmitting them to new generations. At the same time, this marginal situation enables a cultural self-reproducing environment where the mainstream culture is rejected and their own culture is revalued.

No description available.

Este trabajo arqueozoológico ha tenido el fin de conocer la gestión social del recurso aves por las poblaciones canoeras nómadas que habitaron el archipielago fueguino, en la Patagonia austral, desde hace unos 6000 años hasta el siglo XIX. Estos grupos humanos fueron cazadores recolectores pescadores y basaron su economía en la explotación de especies animales marinas y litorales; entre ellas se encuentran las aves, representadas en la región por unas 200 especies. Para conocer la variabilidad en la explotación del recurso tanto espacial como temporalmente se han seleccionado siete yacimientos arqueológicos emplazados en la costa norte del canal Beagle. La metodología para desarrollar esta investigación y poder hacer asunciones de índole social, se basó en el estudio integral de los restos de animales, discriminando tafonómicamente los aprovechados antrópicamente y cuantificando las porciones aprovechadas de manera diferencial. Ello implica estudios exahustivos de las superficies de los restos óseos a altos aumentos a la vez que complejos procedimientos de digitalización de las modificaciones antrópicas asociadas a diferentes actividades. En lo que se refiere a marcas antrópicas, a la vez que se establece su morfología microscópica de alta resolución, así como la variabilidad interna de las marcas, se ha prestado especial atención a la localización anatómica de las mismas, su agrupamiento, frecuencia de aparición, orientación, distribución y cantidad de cortes, trazas y raspados, asociando lo observado a actividades de procesamiento. Sólo mediante estos análisis es factible llegar a determinar los procesos de caza y captura, despellejamiento, procesamiento, consumo de alimentos, consumo de huesos, tendones, pieles, penachos, garras, vísceras, hasta llegar al descarte de las presas, así como su combustión e historia tafonómica una vez los restos en los depósitos.Es interés primordial del trabajo conocer si las aves y mamíferos marinos se explotaban esporádicamente de manera similar a lo largo del tiempo o si, por el contrario, existieron diferencias coyunturales o tendencias de cambios en su explotación entre diferentes momentos. A lo largo del trabajo se ha definido el rol que jugaron las diferentes clases animales en la dieta humana, a la vez que se identificaron patrones diferenciales en la gestión de las presas, interpretando las estrategias seguidas en cuanto a obtención, procesamiento, consumo y descarte de las especies.Los resultados obtenidos han permitido definir el proceso de aprovechamiento de las aves por parte de estos grupos de cazadores-recolectores-pescadores, la explotación diferencial de los recursos presentes en un entorno, el tratamiento de las presas, cómo se descuartizaban, procesaban y cocinaban, cómo se utilizaban sus huesos, que porciones de las presas eran desechadas y lo que implican estos procesos a nivel social. Más allá del consumo cárnico de los animales se ha identificado el aprovechamiento de materias primas como huesos, cueros, plumas, vísceras, cuernos, pelos, garras, para la confección de instrumentos y ornamentos. Otros aspectos que han podido investigarse están en relación con la estacionalidad de las ocupaciones humanas en la región y la reconstrucción paleoambiental y ecológica de los nichos estudiados entre el Holoceno medio y la actualidad.Ha sido posible obtener conocimiento acerca de cómo estos grupos humanos pudieron llevar una dieta equilibrada, sin la sobreexplotación de los recursos explotables, en un ambiente hostil y pobre en recursos vegetales consumibles a lo largo de los 6000 años de su existencia en la región, hasta que comienza la desintegración social, pudiendo analizar los cambios en la organización de la producción y en la explotación de los recursos antes, durante y después de la colonización europea de la región. En este sentido se analizaron las respuestas de estas sociedades ante puntos de inflexión de índole catastrófica de su realidad inmediata, en este caso la explotación masiva industrial de ballenas y focas (su principal alimento) por parte de empresas europeas y americanas.Esta Tesis Doctoral demuestra que análisis arqueozoológico de los restos animales de diversos yacimientos aporta información no sólo acerca de la manera en que se aprovecharon los recursos disponibles, sino acerca de las formas de subsistencia de esas mismas poblaciones, señalando momentos de creciente aumento en la obtención de la biomasa consumible, la incorporación en la dieta de nuevas especies quizás no rentables y no explotadas o explotadas en cantidad mínima en momentos de abundancia de alimentos de mayor rédito. La investigación enfatiza en los momentos de cambio, estudiando las causas y los efectos de las transformaciones sociales y económicas. / This archaeozoological investigation intends to know the social management of birds by the nomadic populations of fishers, gatherers and hunters who inhabited the fueguian archipielago , in austral Patagonia, for about 6000 years to century XIX. These human groups based their economy on the capture of marine and coastal animals; among them are the birds. They are represented in the region by 200 species. In order to know the historical variability in the social management of this resource seven archaeological sites located in the North coast of the Beagle channel have been selected.The methodology adopted for this investigation to make assumptions of social nature, was based on the integral study of t animal archaeological remains, distinguishing the antropic and non-antropic deposits. Data were quantified. The analysis also implied an exhaustive study of the bone surface, using high and low resolution microscopy technologies, and proceeding to the computer digitalisation of observed wear traces. Special attention was paid to the morphology, internal variability, anatomical location, frequency, direction, intensity and distribution of marks produced on the surface as a result og human action. Only by means of these analyses is feasible to determine animal hunting and processing, distinguishing capture, skinning, butchery and food consumption, as well the consumption of bones, and other residues: skins, plumes, claws, guts, until arriving at the discard of the prey.Throughout the work the aim has been to establish the roles that different classes of animals played in human diet, and discover which patterns allow the identification of differences in the resource management, interpreting the strategies followed as far as obtaining, processing, consumption and discarding animal preys.It is fundamental interest of the work to know whether marine birds and mammals operated themselves sporadically throughout all the temporal span or, on the contrary, appear specific differences or tendencies of change in resource management between different moments.Obtained results have allowed the definition of the advantage birds offered to these groups of hunters-gatherers-fishermen. The differences in the management of existing resources in the immediate environment, the treatment of the preys, how they were butchered, processed and cooked, how their bones were used, which portions of the prey were rejected and what they imply these processes at a social level. Beyond the meat consumption of the animals the advantages of raw materials like bones has been identified, leathers, pens, guts, horns, hairs, claws, for the making of instruments and ornaments. Other aspects which have been investigated are in relation to the seasonality of human occupations in the region and the paleoenvironmental and ecological reconstruction of the niches studied between the Early Holocen and the present time.It has been possible to obtain knowledge about how these human groups got a balanced diet, without an overexploitation of the existing resources, in a hostile and poor environment lacking consumable vegetal resources throughout their 6000 years of history, until the social disintegration begins. This catastrophic finale is a consequence of European colonization of the region. The industrial massive exploitation of whales and seals (its main food) on the part of European and American companies generated a general food stress on local populations, and imposed changes in the organization of the production and the exploitation of resources.This Doctoral Thesis demonstrates that archaeozoological analysis of animal remains from diverse deposits contributes information not only about the way in which the available resources were exploited, but about the forms of subsistence of these populations, indicating moments of increasing volumes of consumable biomass, the incorporation to the diet of new resources, less profitable than other, and probably for that reason not consumed or perhaps consumed in minimum amount at moments of abundance of foods of greater yield. The investigation emphasizes the moments of social change, studying the causes and the effects of the social and economic transformations, using as material evidence the way the captured, processed and consumed coastal birds.

The process of colonization and the economic development that followed the arrival of the Portuguese colonizers were assured by means of imposing the use of native labour force and more than four million of Africans introduced in Brazil as slaves. In order to maintain that human contingent under control and to safeguard the economic interests, corporal punishments, tortures and the execution of slaves were used throughout more than three centuries of slavery as mechanisms that assured the exploitation cycle that it had to them captured. In this work I recover the link between violence and slavery, focusing on the analysis of the punitive mechanisms, aiming to observe how the power of the slavers was consolidated by its means to become effective the control and submission of the slaves.The central issue of this thesis is this problem. It consider the relation between power and body not understood simply and exclusively as a violent action on slaves, but as a link that reveals a system of relations with political, economic and racial basis.In this study is emphasised the role of repressive mechanisms and punitive modalities, seeing them as a punitive spectacle that by means of the staging of the application of physical punishments and public executions it tried to assure the submission of the slaves and the continuity of their exploitation. In order to assure the effectiveness the control, the different violence modalities did not have to be randomly or disordered applied. In order to guarantee it, the ritual of the punishment was fundamental since it was not only a brutality discipline device, but also of the theatricalization of the power, by means of the punitive spectacle aimed to assure its effectiveness and reproduction.

La investigación ha sido realizada en el periodo comprendido entre diciembre de 2002 - julio de 2004. Ha contado con tres fases de trabajo de campo en la novena región de Chile, a partir de las cuales ha sido posible construir una etnografía de la situación enunciada. Los objetivos e hipótesis de investigación contemplan preocupaciones de caracter teórico, metodológico y etnográfico, y han pretendido constatar la pertinencia del estudio antropológico de los fenómenos alimentarios, considerando las distintas tradiciones que le han conducido y los aportes diversos que este tipo de estudios puede generar. De esta manera, la investigación sostiene la tesis de que la antropología de la alimentación que puede analizar los problemas alimentarios que actualmente afectan a la población mapuche de la región de la Araucanía en Chile, es aquella que revisa sus fundamentos epistemológicos y políticos, y diseña una metodología que cubra las expresiones empíricas de tales fundamentos. En lo que respecta a la situación alimentaria de la población mapuche, sostiene que este ha venido siendo progresivamente desintegrado dada la naturaleza de las intervenciones que han introducido modificaciones estructurales e ideológicas en un nivel cultural y social. La intervención de ámbitos tales como la religiosidad, el ecosistema o contexto ecológico, y la organización sociopolítica mapuche, habría detonado las actuales condiciones de su sistema alimentario, sin desconocer la incidencia de otros tales como el económico y el médico. Finalmente, la investigación se proyecta a través del planteamiento de nuevas preocupaciones en el campo metodológico y teórico de la antropología contemporánea. / The research has been carried out between December 2002 - July 2004. It has consisted in three fieldwork phases in the ninth region of Chile, from which has been possible to build an ethnography of the situation affecting the Mapuche. The aims and hypothesis of research take into account several worries of different nature: theoretical, methodological and ethnographic, and they have intended to verify the relevance of the anthropological study of issues related to food and eating, considering the different traditions through which it has been conducted and the contributions this orientation can generate. In this way, the research states that the anthropology of the diet analyzing the eating problems that at present affect the Mapuche in the region of the Araucanía in Chile, has to review its epistemological and political basis, and designs a methodology that covers the empirical expressions of such bases. As for the eating situation of the Mapuche, it has become progressively disintegrated given the nature of the interventions that have introduced structural and ideological modifications both at a social and cultural level. The intervention in areas such as the religious experience, the ecosystem or ecological context, and the social and political organization of the Mapuche, would have produced the present conditions of its eating system, without taking into account the impact of other factors such as the economic and the medical ones. Finally, the research is projected through the approach of new worries in the field of methodology and theory within contemporary anthropology.

El tema de la tesi és el treball femení a la indústria tèxtil llanera sabadellenca durant el segle XX. S'ha elaborat des de l'antropologia històrica, amb influències de la història local, la geografia humana i la història econòmica. L'objectiu principal era analitzar el treball de les dones, conèixer quins oficis desenvolupaven, en quines condicions, quin era el seu nivell formatiu, si estaven organitzades sindicalment, i altres qüestions relacionades amb la seva vida laboral.La recerca partia de la hipòtesi de què les dones passen desapercebudes en l'anàlisi quotidiana del món laboral, perquè són considerades principalment mestresses de casa i la seva activitat com a treballadores és socialment secundària. Per tant, es contemplava la interrelació entre el cicle vital de les dones i la seva vida laboral.La tesi posa de relleu que el treball és un element fonamental en l'estudi de les relacions de gènere, però també constata les dificultats per quantificar el treball femení, pel marcat biaix androcèntric de les estadístiques, tan ideològica com metodològicament, que comporta la seva subrepresentació en els resultats. La metodologia basada en la combinació de fonts bibliogràfiques, arxivístiques i orals, ha propiciat una aproximació a l'objecte d'estudi rica i diversa, i la metodologia qualitativa ha estat molt útil per estudiar el treball i la vida de les treballadores.Fins fa pocs anys no s'ha parat atenció a les treballadores en els estudis locals, malgrat les dones eren majoritàries en alguns sectors, com ara la indústria tèxtil llanera sabadellenca. La seva incorporació al món laboral no és recent, ni forma part d'un procés unilinial de progrés, ni és producte de la revolució industrial. Des d'una perspectiva històrica és evident que les dones han treballat en àmbits tant diversos com ara l'agricultura, les manufactures, el comerç o el servei domèstic, la indústria o els serveis. A Sabadell, les dones eren majoria al tèxtil i estaven repartides pràcticament per totes les fases de la producció. De fet, el sector tèxtil és l'únic sector industrial amb presència significativa de dones a la ciutat. Per tant, el fet que els seus sous siguin més baixos no es pot atribuir a què encara no hagin consolidat la presència en el mercat de treball, sinó a un model social basat en el concepte de salari familiar.La discriminació laboral de les dones obeeix a un principi social estructurador, que atribueix models i estereotips diferenciats en funció del sexe. Aquest model atribueix el treball domèstic a les dones, imposant així restriccions en l'ús del temps i de l'espai. A la indústria tèxtil la mà d'obra era molt especialitzada i la formació sovint s'adquiria mitjançant períodes d'aprenentatge a la fàbrica. Globalment, els salaris dels oficis femenins eren més baixos que els masculins i aquest fet té molt més a veure amb el model de salari familiar que no pas amb les pròpies característiques de l'ofici. / The subject of the thesis is the women's work in the textile wool industry inhabitant of Sabadell during the 20th century. It has been elaborated from historical antropology, with influences of the local history, the human geography and the economic history. Main objective was to analyze the work of the women, to know which professions they developed, in which conditions, which was their formative level, if they were organized in unions, and other questions related to their work life.The research started from the hypothesis that women go unnoticed in daily analysis of the work world, because they are considered mainly housewives and their activity as workers is taken as socially secondary. Therefore, there was an interrelation between the vital cycle of the women and their work life.The thesis points out that work is a fundamental element fot the study of gender relationships, but it also shows the difficulties in quantifying women's work, from the marked androcentric bias of the statistics, as ideological as methodologically, that their subrepresentation entails in the results. The methodology based on the combination of bibliographical, files and oral sources, has propitiated a rich and diverse approach to matter of study, and the qualitative methodology has been very useful to study the work and the life of the workers.Until few years ago not much attention has been focused on female workers in local studies, in spite of women were the most in some sectors, as now the textile wool industry of Sabadell. Their incorporation in the work world is not recent, not even part of an unilinial process of progress, nor it is a product of the industrial revolution. From historical perspective it is evident that women have worked in so different areas as agriculture, manufacturing, trade or domestic service, industry or services. In Sabadell, women were a majority in the textile and they were distributed practically by all the phases of the production. As a matter of fact, the textile sector was the only industry sector with significant presence of women in the city. Therefore, the fact that their salaries are smaller can not claim in what they have not consolidated the presence in the job market yet, but on a social model based on the concept of family wages.Work discrimination of women obeys in a social structure principle, which attributes differentiated models and stereotypes depending on the sex. This model attributes the domestic work to the women, imposing to them time and space restrictions. In the textile industry the labour was very specialized and the experience often was adquired by periods of training in the factory. Globally, the wages of the female professions were smaller than the masculine ones and this fact is related much more with the model of family wages than with the characteristics of work itself.

Los contextos generados a raíz de la entrada en vigencia de la LOGSE han llevado a numerosos cambios. Por un lado, el discurso oficial centrado en las oportunidades para aquellos grupos que con la anterior ley de carácter selectivo se quedaban fuera y, por otro lado, a nuevas realidades y relaciones en el seno de las instituciones educativas. Desarrollo en el caso particular de la Terra de Melide con el acceso del alumnado con procedencia rural que en la situación anterior se quedaba de manera masiva, 70%, fuera de la educación secundaria y actualmente entran todos.El punto de partida en la investigación han sido las relaciones sociales en un sistema social jerárquico que se basa en el medio de procedencia, con la intención de comprender qué ocurre en el interior de la institución educativa con el alumnado procedente del medio rural. Aspecto que nos lleva a introducir que el contexto de cambio a partir de la entrada de la LOGSE ha generado la visibilización del alumnado de procedencia rural, pero no las mayores oportunidades que se esperaban. El bajo rendimiento académico del alumnado del rural es el fenómeno con el que nos encontramos, y las explicaciones están reforzando el proceso de minorización social desde la institución educativa.La investigación ha sido realizada desde abril del año 2000 hasta octubre del año 2005, utilizando para ello una aproximación a nivel múltiple y distintas propuestas teóricas: reproducción y resistencia en educación, el marco de la continuidaddiscontinuidad, y las experiencias comunitarias de las minorías. / The contexts generated soon after the entrance in validity of the LOGSE have led to numerous changes. On the one hand the official speech centred on the opportunities for those groups that with the previous law of selective character were kept outside and, on the other hand new realities and relationships in the center of the educational institutions. Development in the peculiar case of the Terra of Melide with the access of the pupils from rural origin that stayed in a massive way in the previous situations, 70%, outside of the secondary education and nowadays they are all included.The starting point has been the social relationships in a hierarchical social system that is based on the means of origin, with the intention of understanding what happens inside the educational institution with pupil coming from the rural means. An aspect that let us introduce that the context of change starting from the beginning of the LOGSE has generated the visibility of the pupil of rural origin, but not the bigger opportunities that were expected. The low academic achievement of the rural pupils is the phenomenon which we find, and the explanations are reinforcing the process of social minority from the educational institution.The research has been carried out between April 2000 - October 2005. It has followed a "Multilevel Approach" and different theoretical proposals: reproduction and resistance in education, continuity-discontinuity framework, and minority community's experiences.

Aquesta tesi analitza la identitat joola en l'actualitat a Casamance (Senegal). L'autor -que ha fet treball de camp a la regió durant més d'un any i mig- centra el seu estudi en un poble joola, anomenat Oussouye, en una comarca de la Baixa-Casamance, el Húluuf. Oussouye també és la capital del regne del Bubajum áai. La tesi analitza la influència de diferents camps com la història local, les estructures familiars, la identitat del poble, la religió tradicional i el catolicisme, l'educació tradicional i l'escola en la identitat joola actual. Finalment la tesi estudïa el rol de la tradició entre els joola-Húluuf d'Oussouye. Els joola no són un poble homogeni i la tradició és molt local. A Oussouye, a partir de la decada dels '80, assistim a una reconciliació entre els catòlics i els seguidors de la religió tradicional (awaseena), que ha fet incrementar la participació general en rituals tradicionals com la iniciació masculina, ha augmentat la participació en els altars tradicionals, i ha reforçat la figura de la reialesa sagrada. Tot i que el sacerdot Augustin Diamacoune (el líder del moviment independentista MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) prové d'un poble proper a Oussouye, la majoria dels joola-húluuf no s'indentifiquen ni amb els rebels nacionalistes casamancesos ni amb els nacionalistes senegalesos. Els rebels no han tingut el suport dels sacerdots tradicionals del Húluuf, però, alhora, bona part de la població local veu l'estat senegalès com a estrany. El rei Sibilumbay (entronitzat l'any 2000), el rol del qual és assegurar la pau i l'harmonia, així com la collita de l'arròs, ha pressionat ambdues parts -líders rebels i administració estatal- per tal que la pau arribi a la regió. / These thesis analyses the joola identity on the present situation in Casamance (Senegal). The author -who has been doing field research in the region for more than one and a half year- focalises his study in a joola village, called Oussouye, in a Base-Casamance community, the Húluuf. Oussouye is also the main town of the kingdom of Bubajum Áai. These thesis analyses the influence of differents subjects as local history, family structures, village identity, traditional religion and catholicism, traditional education and school, on the present-day joola identity.Finally these thesis analyses the role of tradition among the Joola-Húluuf of Oussouye. It underlines that the Joola are not homogeneous and that Joola tradition is local and particularistic. In Oussouye, there has been since the 1980s a reconciliation of the Catholics and followers of traditional religion (awaseena), which has increased participation in such traditional rituals as male initiation, has reemphasized the traditional shrines, and has made the sacred-king a more central figure. Though Abbé Augustin Diamacoune (the leader of the independentist mouvement MFDC-Mouvement des Forces Démocratiques de Casamance) comes from a village near Oussouye, most joola-húluuf people identify neither with the independentist nationalism of the rebels, nor with the loyalist nationalism of the Senegalese state. The rebels have the support of none of the traditional priests of Húluuf, but at the same time, most local people see the Senegalese state as alien. The king Sibilumbay (enthroned on 2000), whose role traditionally was to assure harmony, peace, and the rice harvest, has put pressure on both sides to respect the desire for peace in Oussouye.

Aquest és un més dels diversos treballs que han estat incentivats des del projecte d'investigacions arqueològiques del poblat arqueològic de Son Fornés, a Montuïri (Mallorca). La seva estratificació i el rigor metodològic de les intervencions arqueològiques han convertit aquest jaciment en un punt de referència per a l'estudi dels canvis socials entre el segle IX cal ANE i el segle I DNE. Així, la definició de la seva seqüència ha permés establir, materialment i temporalment, les característiques que defineixen, entre c. 450 cal ANE i 123 ANE, el període Posttalaiòtic, alhora que ha permès diferenciar dues fases dins d'aquest, el Posttalaiòtic I (c. 450-250 cal ANE) i el Posttalaiòtic II (c. 250-123 ANE).Un dels trets materials definidors de l'inici del període Posttalaiòtic han estat els canvis, tant morfomètrics com materials o tecnològics, dels artefactes ceràmics. Són diversos els autors que han vingut senyalant una suposada disminució de la qualitat dels recipients, vinculant-ho, des d'una perspectiva biologicista de la cultura, a un procés de degradació tecnològica conseqüència de la importació de productes ceràmics extra-insulars que haurien "eclipsat" la producció a mà posttalaiòtica. Aquesta tesi partia, però, de fonaments empírics febles, ja que no només les importacions foren una mínima part de la ceràmica consumida per les comunitats posttalaiòtiques, especialment durant la primera fase, sinó que la producció de recipients per part d'aquestes comunitats patí un increment sense precedents.La tesi aquí sustentada trasllada l'explicació del canvi detectat en la ceràmica local documentada a inicis del Posttalaiòtic al marc més ampli de transformacions socials, econòmiques i polítiques de les pròpies comunitats insulars envers la consolidació de noves relacions socials de producció basades en un accés diferencial a la riquesa. Així, aquestes transformacions s'analitzen des d'una perspectiva paleo-tecnològica amb l'objectiu de contrastar la hipòtesi plantejada segons la qual les transformacions tecnològiques i de l'organització del treball introduïdes al procés de producció ceràmica obeeixen a noves estratègies productives que incentiven l'increment de la producció social i, en termes generals, del rendiment productiu.El conjunt empíric que ha servit de base a aquest estudi procedeix del jaciment de Son Fornés, tot i que s'han analitzat produccions procedents d'altres jaciments per a avaluar la validesa de la generalització d'aquestes transformacions en altres punts geogràfics de l'illa.Així, després d'assentar les bases materials i cronològiques per a la definició del Posttalaiòtic com a període amb entitat històrica pròpia i de plantejar una hipòtesi explicativa dels canvis socials protagonitzats per les comunitats posttalaiòtiques a mitjans del segle V cal ANE (part I), es procedeix a la descripció de la manifestació arqueològica d'aquesta fase a Son Fornés i de la seva sincronia amb altres jaciments de l'illa (part II). A la part III es propora una revisió dels treballs realitzats fins al moment en l'àmbit de la producció ceràmica posttalaiòtica i s'avaluen les explicacions del canvi tecnològic que aquests estudis han generat. Així, partint dels problemes detectats en les lectures del fenomen analitzades, a la part IV es proposa el marc teòric que justifica la necessitat d'enfocar l'estudi dels artefactes ceràmics partint de la seva conceptualització com a factors de la producció. A la llum de la proposta teòrica, es formula una hipòtesis explicativa del canvi tecnològic que justifica, a les parts V i VI, l'aplicació de diferents procediments analítics, tant morfomètrics (proposta tipològica) com de caracterització tecnològica (anàlisi al binocular, al microscopi, DRX), així com de modelitzacions prestades per l'economia.Finalment, a la part VII es recullen les principals conclusions de l'estudi, argumentant la contrastació de la proposta hipotètica inicialment plantejada: les transformacions documentades en la ceràmica del Posttalaiòtic I manifesten els canvis introduïts en el procés productiu ceràmic. Alhora, aquests obeeixen a una tendència a l'optimització de la força de treball en un context d'incentivació de l'increment de la producció social. / This is just one of the diverse works promoted from the Son Fornés Archaeological Project. Son Fornés is an archaeological site situated in Montuïri, just in the middle of Mallorca Island. Its well conserved stratification and the methodological rigor of the excavations have converted this site in a point of reference for the study of social changes occured between c. 850 cal BC and the end of the Ist. century AD. Thus, the definition of its seqüence has allowed to stablish, materially and chronologically, of the characteristics that define, between c. 450-123 BC, the Posttalaiotic period, and also the differentiation of two different phases, Posttalaiotic I (c. 450-250 cal BC) and Posttalaiotic II (c. 250-123 BC).Morphometric and technological pottery changes is just one of the material indicators of the beginning of the Posttalaiotic period. Some authors have insisted in a supposed quality decrease of the pottery and have associated this phenomenon, from a biologicist conception of culture, to a technological degradation process caused by the importation of foreign ceramic products that had overshadowed the posttalaiotic production. Nevertheless, this thesis had a very inconsistent empirical basis: importations not only were a tiny part of the consumed pottery, specially during the first phase, but the local production increased in an unprecedented way.The thesis here sustained moves the explanation of the detected change in local ceramic production at the beginning of the Posttalaiotic to the more wide frame of social, economical and political transformations of the islander communities to the consolidation of new social relations of production based in an inequal access to he social wealth. These transformations are analized from a paleo-technological perspective to contrast the hypothesis that explains that changes in technological aspects and those in the organization of the labour introduced in the posttalaiotic hand-made pottery production process obey to new productive strategies that incentive the increasing of social production.The empirical ensemble that is used as a basis for this study comes from the archaeological site of Son Fornés, although some artifacts coming from other sites around the island have also been analized to evaluate the pertinence of the generalization of these transformations all over the island.So, after fixing the material and chronological basis for the definition of the Posttalaiotic as a period with a historical entity, and after setting up an explanative hypothesis about the social changes protagonized by the posttalaiotic communitites in the middle of the Vth. century BC (part I), we proceed to the description of the archaeological manifestation of this phase in Son Fornés and of the synchrony of other sites in the island (part II). In the part III a revision of the works about posttalaiotic ceramic production and a revision of the traditional technological change explanations are offered.Starting from the detected problems in those works, in the part IV a new theoretical marc that justifies the necessity of enlightening the study of the ceramic artifacts conceptualizing them as production factors is proposed. Under this theoretical proposal, we stablish an explicative hypothesis of the technological change that justifies, in the parts V and VI, the application of several morphometric and tecnological analytical procedures as well as the application of some models borrowed from the economy.Finally, in the part VII the main conclusions obtanied from the study are syntetized arguying the contrastation of the initial social hypothesis stablished: the transformations documented in the Posttalaiotic I pottery manifest the introduced changes in the ceramic productive process. At the same time these are due to a new tendency to the optimitzation of the labour force in a context of the stimulation of the social production increasing.

Tanto los antiguos colonialistas británicos como el actual gobierno local han insistido en que los campesinos malayos no han sabido adaptarse a la nueva economía de mercado. Este es el presunto problema del subdesarrollo económico malayo que aborda la tesis doctoral, una monografía etnográfica basada en quince meses de trabajo de campo entre los pescadores tradicionales de la sociedad de Pulau Tuba, una de las 101 islas del Archipiélago de Langkawi, en el Estado de Kedah, Malaysia. La investigación aborda temas de economía política recogidos bajo rúbricas como «subdesarrollo», «colonialismo y capitalismo», «transformación económica de sociedades campesinas», «intervencionismo público y desarrollo rural», «economía pesquera tradicional», etcétera. El trabajo tiene tres objetivos. El primero es cognitivo: paliar un importante vacío en el ámbito de la antropología nacional sobre el sudeste asiático en general y sobre Malaysia en particular. El segundo objetivo constituye propiamente el núcleo de la investigación: ofrecer una explicación antropológica a las aparentes dificultades y limitaciones que presenta la sociedad malaya para adaptarse al nuevo orden mercantil y evaluar críticamente los argumentos neoliberales generalmente esgrimidos para justificar la necesidad de la rápida transición económica. El tercer objetivo es de orden teórico: a partir de los datos empíricos y la reconstrucción histórica, se reevalúan las tesis de la economía moral referentes al campesinado asiático y al impacto del capitalismo. La etnografía tiene un carácter deliberadamente clásico y empírico: es un ejercicio descriptivo, interpretativo y explicativo que consta de cinco partes. La primera parte, La Forja del Crisol Étnico, aborda el proceso histórico que lleva a la presente configuración pluricultural del país, desde la sociedad precolonial hasta la actual política nacional malaya. La segunda parte, El Tejido Social o El Mundo Visible, describe la realidad del enclave local mediante datos etnohistóricos, demográficos y socioeconómicos y analiza el sistema normativo-moral que impregna a la pequeña comunidad malaya. Este marco general permite analizar las relaciones de parentesco y sus obligaciones y derechos implicados. La cuarta parte, «Alam Ghaib» o el Mundo Invisible, explora la cosmología y el sincretismo malayo. La contraposición entre el mundo visible (lo material y social) y el mundo invisible (lo espiritual e ideal) permite entender la concepción del cuerpo humano, la enfermedad, el azar económico y la relación entre magia negra y economía. La quinta parte, la Radiografía Económica de Pulau Tuba, consta de un análisis pormenorizado de la economía insular. Se analizan los rasgos ecológicos y climáticos, la actividad económica principal (pesca), las fuentes de ingresos secundarios, las relaciones y medios de producción y las características de los negocios rurales. La sexta parte, Las Políticas de la Pobreza y la Marginación, revela las claves de la aparente dificultad económica malaya. Finalmente se ofrece una alternativa a las explicaciones sobre el impacto capitalista y se dedica una crítica a la economía moral. / Old British colonialism and present local government alike have affirmed that Malay peasants have failed to adapt to the new market economy. This is the apparent problem of the Malay economic underdevelopment that approaches this thesis, an ethnographic monograph based on fifteen months of fieldwork among the traditional fishermen of Pulau Tuba, one of the 101 islands of the Archipelago of Langkawi, State of Kedah, Malaysia. The research raises political economy topics under headings like "underdevelopment", "colonialism and Capitalism", "economic transformation of peasant societies", "public interventionism and rural development", "traditional fishing economy", and so on. The work has three objectives. The first one tries to palliate an important lack of Spanish ethnography on Southeast Asia in general and Malaysia in particular. The second objective constitutes properly the corner-stone of the research: to offer an anthropological explanation to the apparent difficulties of the Malay society to adapt to the new mercantile order and to evaluate the neo-liberal arguments used generally to justify the necessity of its economic transition. The third objective is of theoretical order: departing from the empirical and historical data we analyse the moral economy thesis in order to revaluate the theories on Capitalism penetration and Asian peasantry.The ethnography has a classic and empirical character: it is a descriptive interpretative and explanatory exercise that consists of five parts. The first part, The Forge of the Ethnic Crucible, approaches the historical process that makes the present pluricultural configuration of the country, from the precolonial society to the present Malayan national policy. The second part, The Social Weave or the Visible World, describes the reality of the local setting by means of etnohistóric, demographic and socioeconomic data and describes the normative and moral system that impregnates the 'little community'. This general frame allows us to analyse the kinship relationship, its obligations and rights. The fourth part, "Alam Ghaib" or the Invisible World, explores the cosmology and the Malay sincretism. The contrast between visible (the social material and) and invisible world (spiritual and the ideal thing) allows us to understand the local conception of human body, disease, and the relationship between economy and magic. The fifth part, Economic x-ray of Pulau Tuba, is a detailed analysis of the insular economy, and it deals with the ecological and climatic traits, the main economic activity (fishing), sources of secondary income, means and relations of productio, etcetera. The sixth part, Policies of Poverty and Marginalization, reveals the keys of the apparent Malay economic difficulty. Finally an alternative is offered to the explanations on the capitalist impact and a critic is dedicated to the moral economy.