Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) són neoplàsies clonals de la cèl·lula mare hematopoètica que es caracteritzen per una mielopoesi ineficaç, displàsia en una o més de les línies mieloides i citopènies progressives a sang perifèrica (SP). Aproximadament el 50% d’aquestes neoplàsies presenten alteracions citogenètiques. Algunes d’aquestes alteracions es consideren presumptives de SMD. La trisomia 8 (+8) és l’alteració més freqüent en forma de guany cromosòmic, i segons l’índex pronòstic internacional revisat (IPSS-R) per les SMD, s’inclou dins del grup d’alteracions citogenètiques de risc intermedi quan es troba de forma aïllada. Tot i així, no es recomana utilitzar-la com a marcador clonal en el diagnòstic de SMD (OMS2008), degut a que es pot presentar de forma constitucional en mosaic (cT8M) en persones sanes. No existeixen estudis que demostrin la naturalesa constitucional de la +8 en series amplies de pacients amb SMD amb +8. La finalitat del present projecte, era una banda, caracteritzar les SMD amb trisomia 8 a partir d’un anàlisis estadístic descriptiu de pacients procedents del “Registro Español de SMD”, i determinar l’impacte pronòstic de les alteracions addicionals. S’ha objectivat que la troballa de la +8 de forma aïllada en les SMD confereix un impacte pronòstic negatiu en quan a la supervivència global i a la transformació a leucèmia aguda. Així doncs, aquest estudi recolza la inclusió de la +8 aïllada en el grup citogenètic de risc intermedi. Les alteracions addicionals empitjoren el pronòstic d’aquests pacients. Per altre banda, també es pretenia determinar si la +8 és una alteració constitucional o adquirida en les SMD, analitzant la presència de la mateixa en la línia germinal de pacients amb +8 aïllada i SMD. A partir de 22 pacients amb SMD amb +8, es va analitzar la presència de la +8 mitjançant citogenètica convencional de SP estimulada amb phitohematoglutinina (PHA) i hibridació in situ fluorescent (FISH) en granulòcits, limfòcits T i cèl·lules de mucosa oral. Es va detectar la +8 en 3/22 pacients per citogenètica convencional de SP i no es va detectar aquesta alteració en l’anàlisi per FISH de limfòcits T ni cèl·lules de mucosa oral. Els resultats demostren que la +8 es adquirida en les SMD que es van analitzar, i apunta que, en el cas de detectar-se aquesta alteració en un pacient amb sospita de SMD, s’ha determinar si és constitucional o adquirida mitjançant la tècnica de FISH en teixits no hematològics. La citogenètica convencional de sang perifèrica estimulada amb PHA és insuficient. Si es descarta la +8 de forma constitucional, la troballa d’aquesta alteració s’ha de considerar com a marcador clonal que ens permet establir el diagnòstic de SMD. / Myelodysplastic syndromes (MDS) are a heterogeneous group of myeloid stem cell neoplasms characterized by hypercellular bone marrow with myeloid lineage dysplasia and ineffective hematopoiesis leading to peripheral cytopenias. Around 50% of MDS cases presented cytogenetic abnormalities. Some of these recurrent cytogenetic alterations are considered definitive evidence for MDS. Trisomy 8 (+8) is the most common chromosome gain in MDS, and, according to the MDS revised international prognostic scoring system (R-IPSS), MDS patients with isolated +8 are included in the intermediate cytogenetic risk group. Since trisomy 8 was found as a constitutional mosaicism (cT8M) in healthy people, it was not considered a tumour marker. However, there are no studies with long series that demonstrate the cT8M in MDS patients. The aims of the present study were to define the biological characteristics of de novo MDS with +8 as a sole change, to clarify the prognostic impact of +8 as a single anomaly, and finally, to elucidate the importance of the addition of other chromosomal aberrations in terms of OS and acute myeloid leukemia (AML) transformation, of patients belonging of the registry of Spanish group of MDS (GESMD). Initially, a statistical retrospective analysis of patients with MDS and +8 from “Registro Español de SMD” to define the characteristics of de novo MDS with +8 was made. The prognostic impact of isolated +8 in MDS and the additional cytogenetic aberrations were also analyzed. Isolated trisomy 8 conferred a negative prognostic impact in MDS and, according revised international prognostic scoring system (IPSS-R), trisomy 8 should be considered in the intermediate cytogenetic risk group. The additional aberrations confers poorer prognosis. On the other hand, we have analyzed the presence of +8 by conventional cytogenetics of peripheral blood stimulated with phitohematoglutinin (PHA) and by fluorescent in situ hybridization (FISH) on granulocytes and CD3+ lymphocytes from 22 patients diagnosed with MDS carrying +8, in order to clarify the incidence of cT8M in MDS and try to provide a precise diagnostic value for isolated +8. Three of de 22 patients showed +8 using conventional cytogenetics and no +8 was seen on T lymphocytes or oral mucous. In our study demonstrated that +8 was acquired in all MDS patients analyzed, and we suggested that trisomy 8 should be ruled out using FISH on CD3+ cells and on nonhematological cells such as oral mucosa ones in MDS suspicion. Conventional cytogenetics is not enough to discard cT8M. Hence, once discarded cT8M by FISH from CD3+ lymphocytes and non-hematological cells such as oral mucosa ones, +8 should be considered as a tumour marker with enough power to MDS diagnosis.

La present tesi doctoral tenia com a objectiu complementar el coneixement actual sobre l’eficàcia de la vacuna enfront a PCV2 en condicions d’infecció subclínica i explorar dos conceptes nous (en quan a estratègies de vacunació enfront a aquest patogen) que poguessin augmentar l’eficàcia d’aquest tractament. El primer estudi pretenia avaluar la possible interferència de la presència de diferents nivells d’anticossos d’origen maten (AOM) en el moment de la vacunació, en l’evolució del guany mig diari de pes (GMDP). En aquest estudi, només es va detectar una possible interferència en l’eficàcia de la vacuna sobre el GMDP, quan es va considerar la subpoblació d’animals amb els valors S/P més alts. Per tant, l’impacte d’aquesta possible interferència en condicions de camp es probablement negligible en la majoria d’animals i de les granges. En el segon estudi, es va avaluar la viabilitat d’eradicar la infecció de PCV2 en una granja convencional infectada subclínicament amb PCV2 mitjançant una estratègia de vacunació en massa. L’aplicació durant una any de la vacunació en massa enfront a PCV2 (sense implementar mesures específiques de maneig o de bioseguretat) no va ser capaç d’eliminar l’infecció per PCV2. De fet, un cop la vacunació es va aturar, el virus es va detectar de nou. De totes maneres, la disminució dels nivells d’anticossos i la no detecció del virus durant la segona meitat del període de vacunació en massa deixa entreveure que la eradicació de la infecció de PCV2 mitjançant un programa de vacunació més llarg i més extensiu podria ser possible. / This thesis aimed to complement the current knowledge on PCV2 vaccination efficacy under subclinical infection conditions and give new creative concepts (“thinking out of the box”) for future related studies. The first study had the objective to assess the putative interference of different maternally derived antibody (MDA) levels at the time of vaccination on the average daily weight gain (ADWG) evolution. In this study, an apparent interference of vaccine efficacy on ADWG was noticed only when a small subpopulation of pigs with the highest ELISA S/P ratios was considered, Therefore, the impact of this possible interference under field conditions is probably negligible for most of the animals and farms. In the second study, the feasibility to eradicate PCV2 in a conventional PCV2 infected farm by using a mass vaccination strategy was assessed.. One year period of mass PCV2 vaccination (without implementing further farm management practices or biosafety measures) was not able to clear out PCV2 infection. Indeed the virus became detectable again when vaccination was stopped. However, the decreasing antibody levels and the lack of viral detection during the second half of the vaccination period shed a light on eradicating this virus by applying a longer term vaccination in a wider area would be feasible.

El cáncer de mama es el más frecuente en las mujeres de todo el mundo. Existen evidencias epidemiológicas y, sobretodo, experimentales de que los factores ambientales, especialmente los nutricionales, tienen un papel en la etiología y desarrollo de esta enfermedad. Por otra parte, se ha descrito el adelantamiento de la pubertad como factor de riesgo de cáncer de mama, así como que el momento en que se produce la menarquia viene determinado, en gran parte, por el estado nutricional del individuo. El objetivo de este trabajo ha sido estudiar los efectos moduladores de las dietas hiperlipídicas de aceite de maíz (M20), rica en PUFA n-6, y de aceite de oliva virgen extra (mO20), rica en MUFA n-9 y compuestos bioactivos, administradas desde la etapa prepuberal o la edad adulta, sobre la maduración sexual y la carcinogénesis mamaria experimental, así como algunos de los mecanismos moleculares por los cuales se podrían ejercer dichos efectos. Se ha utilizado como soporte experimental el modelo de tumores mamarios inducidos en ratas hembra Sprague-Dawley con el carcinógeno químico 7,12-dimetilbenz(a)antraceno. Los resultados de este trabajo muestran un efecto diferencial de las dietas hiperlipídicas sobre el peso y la masa corporal de los animales, que aumentaron por efecto de la dieta M20. Por el contrario, la dieta mO20 no modificó estos parámetros, y según los resultados obtenidos podría ser debido, al menos en parte, a que favorecería la disipación de la energía disminuyendo, por tanto, su almacenamiento. Por otro lado, ambas dietas hiperlipídicas adelantaron el inicio de la pubertad, aunque el efecto fue superior en el caso de la de aceite de maíz, observándose clínica, morfológica y molecularmente, una maduración sexual a edad más temprana. Asimismo, la caracterización morfológica y molecular de la glándula mamaria reveló un posible aumento de la susceptibilidad a la transformación neoplásica por efecto de les dietas hiperlipídicas, principalmente la M20, que aumentó el número de estructuras epiteliales indiferenciadas, parámetros relacionados con la proliferación celular e índices de estrés oxidativo. En cuanto al estudio de la carcinogénesis, se ha constatado que la dieta rica en aceite de maíz ejerció un claro efecto estimulador, fundamentalmente promotor, de la carcinogénesis mamaria experimental que se manifestó en un menor tiempo de latencia, mayor número de animales afectados, y el elevado contenido y volumen tumorales, así como unas características tumorales de mayor grado histopatológico, necrosis tumoral y reacción estromal. Por su parte, la dieta rica en aceite de oliva mostró una influencia similar a la de la dieta normolipídica en una primera fase del estudio, mientras que para períodos más largos se observó un débil efecto estimulador. A pesar de ello, los adenocarcinomas de los animales alimentados con dicha dieta fueron de menor histopatológico de malignidad que los de la dieta M20. En relación a los mecanismos mediante los cuales las dietas ejercerían sus efectos se hallaría la disminución de la capacidad antioxidante en glándula mamaria, aunque dicha situación no se observó en tumores. Por otra parte, la determinación del perfil de expresión génica mediante microarrays mostró un efecto diferencial de ambas dietas. Así, la dieta rica en aceite de maíz, pero no la de aceite de oliva, disminuyó la expresión de genes implicados en la respuesta inmunitaria y la apoptosis tanto en glándula mamaria como en tumores. En conclusión, los datos obtenidos muestran una clara influencia de la dieta rica en PUFA n-6 sobre la maduración sexual y la carcinogénesis mamaria experimental, mientras que la rica en aceite de oliva virgen extra muestra un efecto más parecido a la dieta control normolipídica, y pone de relevancia la trascendencia de los hábitos dietéticos desde edades tempranas. / Breast cancer is the most common malignancy in women worldwide. Several epidemiological and, mainly, experimental evidences have shown that environmental factors, especially nutritional ones, have a role in the etiology and development of this disease. Furthermore, advance of puberty have been described as a risk factor for breast cancer, as well as that time of menarche is determined, largely, by the nutritional status. The aim of this work was to study the modulatory effects of diets high in corn oil (M20), rich in n-6 PUFA, and extra virgin olive oil (mO20), rich in n-9 MUFA and bioactive compounds, administered from prepuberty or in adulthood, on sexual maturation and experimental mammary carcinogenesis, as well as some of the molecular mechanisms by which such effects could be exerted. The experimental model of mammary tumors chemically induced with 7,12-dimethylbenz(α)anthracene (DMBA) in the female Sprague-Dawley rat has been used. The results of this work showed a differential effect of these high fat diets on body weight and mass, which were increased by the M20 diet. On the contrary, the diet rich in olive oil (mO20) did not modify such parameters, and the data obtained indicate that this could be due, at least in part, to an effect on energy dissipation therefore decreasing its storage. Moreover, both high fat diets advanced puberty onset, such effect being stronger by the high corn oil diet. Thus, animals fed the M20 diet showed clinical, morphological and molecular parameters of earlier sexual maturation. Furthermore, morphological and molecular characterization of the mammary gland suggested an increase in the susceptibility to neoplastic transformation by both high fat diets, especially the M20, which increased the number of undifferentiated epithelial structures, parameters related to cell proliferation, and oxidative stress indexes. In relation to the carcinogenesis study, results indicated that the high corn oil diet exerted a clear stimulating effect on experimental breast cancer, mainly in the promotion stage. Such effect was observed by the lower latency time, higher number of tumor-bearing animals, and the increased tumor yield and volume, in addition to the anatomopathological characteristics (higher histological degree, necrosis and stromal reaction). On the other hand, the diet rich in olive oil had a similar influence than the low fat control diet in the first stages of the study, whereas for longer periods it showed a weak stimulatory effect. Nevertheless, adenocarcinomas from animals fed the high olive oil diet displayed a lower histopathological degree of tumor malignancy than those from the M20 diet. In relation to the mechanisms by which high fat diets could exert their effects we found a decrease in the antioxidant capacity in the mammary gland, although such decrease was not observed in adenocarcinomas. Moreover, determination of gene expression profile by microarrays revealed a clear differential effect of the high fat diets. Thus, the diet rich in corn oil, but not high olive oil diet, decreased the expression of genes related to immune response and apoptosis, both in mammary gland and in tumors. In conclusion, the results of this work showed a clear influence of the diet rich in n-6 PUFA on sexual maturation and experimental mammary carcinogenesis, whereas the diet rich in extra virgin olive oil had an effect similar to that of the low fat control diet, highlighting the importance of dietary habits from an early age.

L’ansietat és una emoció que involucra canvis fisiològics, psicològics i comportamentals. Quan l’ansietat és excessiva i per tant desadaptatitva, es caracteritza per sentiments de tensió, de preocupació i, s’acompanya de diferents sensacions corporals desagradables que produeixen gran malestar; minvant així l’autonomia personal del que la pateix. La etiologia dels trastorns d’ansietat encara és poc clara. No obstant, estudis clínics i neurofisiològics han descrit alguns factors de predisposició ansiosa que resulten ser claus en el desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. Entre aquests factors de predisposició destaquen l’ansietat tret, la consciència corporal i la interocepció, que han estat àmpliament descrits com a trets de vulnerabilitat i marcadors potencials per a la hipocondria, l’ansietat i la somatització. A més a més vàries regions cerebrals hi tenen també un rol clau, especialment les que conformen l’anomenat cervell emocional (ex.: amígdala, còrtex cingulat anterior, insula i hipocamp). Per últim destacar també la Síndrome d’Hiperlaxitud Articular, una anomalia col·làgena generalitzada que està associada a irregularitats en la reactivitat autonòmica i descrita com a factor de risc pels trastorns d’ansietat. A més a més, troballes recents han destacat la possible associació entre la consciència corporal i la hiperlaxitud articular, com també determinades zones cerebrals que podrien mediar l’expressió clínica d’ansietat a través de la laxitud articular. Per tal de comprendre millor la etiologia de l’ansietat i els símptomes somàtics i, així ajudar a millorar el tractament dels trastorns d’ansietat, explorem trets biològics i neurofisiològics d’ansietat en una població que presenta diferents graus de laxitud articular i d’ansietat no clínica. Realitzem doncs dos estudis diferents: (1) explorar l’associació entre la consciència corporal, l’ansietat estat i la laxitud articular i, (2) identificar correlats neuronals d’ hiperlaxitud articular, ansietat tret i ansietat social. En el primer estudi, tots els participants van ser examinats a través d’una exploració clínica d’ hiperlaxitud articular, van realitzar tasques per mesurar la capacitat interoceptiva i van completar qüestionaris per mesurar les tendències ansioses (ansietat estat) i la consciència corporal. També, alguns participants van realitzar una tasca de processament emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. En el segon estudi, tots els participants van ser examinats a través de la mateixa exploració clínica per l’hiperlaxitud articular, van completar qüestionaris per mesurar tendències ansioses (ansietat tret i social) i van formar part d’un paradigma emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. Els resultats obtinguts mostren que l’ansietat estat correlaciona positivament amb la capacitat interoceptiva (elevada percepció dels batecs del cor) i negativament amb dos de les subescales de mesura de consciència corporal: capacitat de regular l’atenció i confiança vers les sensacions corporals. Per altra banda, l’ hiperlaxitud articular s’associa amb puntuacions més elevades en ansietat estat i s’observa que la capacitat interoceptiva fa de mediadora en l’associació obtinguda entre hiperlaxitud articular i ansietat estat. De la mateixa manera, els participants hiperlaxes presenten una reactivitat discretament més elevada en arees involucrades en el processament interoceptiu (insula, tronc encefàlic) durant un paradigma d’estimulació afectiva que els participants no hiperlaxes. Els resultats també mostren associacions significatives entre l’ansietat tret i l’ansietat social, i entre l’ansietat tret i la laxitud articular. Els anàlisis ROI no mostren cap associació entre la resposta BOLD i les mesures d’ansietat. No obstant, quan estudiem les puntuacions de laxitud articular en el contrast emocional (cares plorant vs. cares neutres), els anàlisis ROI mostren una associació positiva de la resposta BOLD a l’hipocamp com a resposta del paradigma emocional. A més a més, les anàlisis exploratòries no corregides mostren que les puntuacions en laxitud articular correlacionen positivament amb l’increment de la resposta BOLD en altres àrees importants pel processament afectiu: còrtex cingulat anterior i mitjà, girus fusiforme, àrea parahipocampal, còrtex orbito frontal i cerebel. Activitat discretament més elevada en àrees involucrades. Presentem el primer estudi de neuroimatge sobre l’associació entre diferents tendències ansioses (ansietat estat-tret, ansietat social i laxitud articular) que també explora la interocepció en una població no clínica. Els nostres resultats tenen el potencial de millorar els coneixements dels mecanismes a través dels quals la vulnerabilitat pels trastorns d’ansietat i els símptomes somàtics apareixen en persones amb ansietat tret, capacitat interceptiva i hiperlaxitud articular. / Anxiety is an emotion state that involves behavioural, psychological and physiological changes. Importantly at its excessive expression, anxiety is usually approached as a mind-body multisystem condition specifically characterized by feelings of tension, worried thoughts and physical changes that can lead to significant distress. he aetiology of anxiety disorders (ADs) still remains unclear. However clinical and neurophysiological studies have described some important predisposing factors. Accordingly trait anxiety, body awareness and interoception have been widely used as vulnerability traits and potential markers for hypochondriasis, anxiety and somatization. In addition several brain regions have a key role in the development and maintenance of ADs, mostly those conferring the so called emotional brain (e.g.: amygdala, anterior cingulate cortex, insula and hippocampus). Besides Joint Hypermobility Syndrome (JHS), which is an inherited generalized collagen condition associated with abnormal autonomic reactivity, has shown to be a risk factor for developing ADs. Importantly, recent findings have point out a possible association between body awareness and JHS as well as specific brain regions that are likely to mediate the clinical expression of anxiety through JHS. In order to better understand the aetiology of anxiety and somatic symptoms and thus help improving the treatment of ADs, we explore biological traits and neurophysiological substrates of anxiety and somatic symptoms in a general population with different ranges of joint hypermobility (JH) as well as different ranges of non-clinical anxiety. Hence we conducted two different studies to: (1) explore the association between body awareness, sate anxiety and JH and (2) identify neural correlates of JH and trait/social anxiety. In the first study, all participants underwent a clinical examination for hypermobility, undertook tests of interoceptive sensitivity and completed questionnaire measures of state anxiety and body awareness. Also, some participants performed an emotional processing task during fMRI. In the second study, all participants were assessed with a structured clinical examination for hypermobility, completed validated questionnaire measures of anxiety tendency (i.e.: trait and social anxiety) and underwent a functional emotional paradigm using fMRI techniques. Results showed that state anxiety negatively correlates with the attention regulation subscale and the trusting body sensations subscale of the body awareness self-reported measure. Also state anxiety positively correlated with higher accuracy of interoceptive sensitivity. JH was associated with higher state anxiety and demonstrated higher interoceptive accuracy than non-JH. Still, our mediation analysis revealed that interoceptive sensitivity mediated the association found between JH and state anxiety. Likewise, JH individuals were found to present a discrete but stronger neural reactivity to affective stimuli in brain areas known to be involved in emotional processing (particularly in anxiety) and interoception (i.e.: insula, brainstem), when compared to non-hypermobile participants. Results also show a significant association between trait anxiety and social anxiety, and between trait anxiety and JH. Our ROI analyses showed no associations with BOLD signals and the anxiety measures. However when studying JH scores, ROI analyses showed a positive association between BOLD signals in the hippocampus as a response to crying faces compared to neutral faces. Additionally, the whole brain analysis showed that hypermobility scores were positively associated with an increased BOLD signal in some other key affective processing areas, such as the middle and anterior cingulate cortex, the fusiform gyros, the parahippocampal region, the orbitofrontal cortex and the cerebellum. We present the first neuroimaging study of the relationship between anxiety tendencies (state-trait anxiety, social anxiety and hypermobility) that also examines interoceptive sensitivity in a non-clinical sample. Our findings have the potential to increase our understanding of the mechanisms through which vulnerability to anxiety disorders and somatic symptoms arises in people with trait anxiety, enhanced interoception and/or JH.

Hoy en día, las enfermedades cerebrovasculares tienen un impacto muy importante en la sociedad en países desarrollados, en el nuestro, son una causa muy frecuente de hospitalización, muerte y discapacidad. Además, el envejecimiento de la población conlleva un incremento en la incidencia de estas enfermedades, así como del coste sanitario asociado. Desde hace años, sabemos que los infartos cerebrales pueden darse en ausencia de síntomas acompañantes sugestivos de ictus y en ese caso, hablamos de infartos cerebrales silentes o encubiertos, que en conjunto son cinco veces más frecuentes que el ictus clínico. La mayoría de ellos son infartos lacunares y suceden en el contexto de una enfermedad de pequeño vaso cerebral (EPVC), por lo que coexisten con otros marcadores radiológicos, tales como las lesiones de la sustancia blanca, microsangrados o espacios perivasculares dilatados. El estudio de la enfermedad de pequeño vaso cerebral en estas etapas iniciales o pre-sintomáticas podría contribuir al mejor conocimiento de los mecanismos que conducen a la enfermedad y así facilitar el desarrollo de medidas preventivas eficaces para reducir la incidencia de las mismas y de sus complicaciones (riesgo de ictus futuros y demencia). En esta Tesis Doctoral hemos realizado una revisión bibliográfica que ha puesto de manifiesto que el número de estudios centrados en el uso de biomarcadores para la detección temprana de los signos de EPVC mediante la identificación de las lesiones cerebrales silentes o subclínicas se ha incrementado en los últimos años. Sin embargo, hasta la fecha no se ha conseguido establecer la capacidad diagnostica de los biomarcadores o su papel en la discriminación de las lesiones silentes junto a factores clínicos, que puedan justificar su utilidad clínica. Los estudios previos tienen como limitaciones la heterogeneidad en las definiciones utilizadas de las lesiones de la enfermedad de pequeño vaso cerebral, la falta de replicación de los resultados en cohortes independientes y la inclusión de marcadores candidatos individuales en la mayor parte de casos. Por otra parte, se precisan estudios longitudinales para evaluar la progresión de las lesiones y su relación con los biomarcadores. En esta tesis doctoral se recogen resultados del estudio de biomarcadores en una población hipertensa de entre 50 y 70 años de edad, sin antecedentes de ictus o demencia previos. Se trata de un sustrato adecuado para el estudio del inicio de la enfermedad de pequeño vaso puesto que la hipertensión es un factor de riesgo vascular establecido. Hemos seleccionado biomarcadores novedosos en el campo pero prometedores por su actividad biológica (fosfolipasa A2 ligada a lipoproteínas, NT-proBNP, perfil de N-glicosilación en suero, cociente albumina-creatinina en orina), como candidatos para la predicción de lesiones identificadas en la resonancia magnética cerebral (infartos cerebrales silentes, lesiones de la sustancia blanca y otros marcadores). Hemos analizado las lesiones definidas en la resonancia magnética por separado, y en conjunto, como un escenario más fisiológico de la enfermedad, mediante la aplicación de una escala de enfermedad de pequeño vaso cerebral ya descrita previamente. Se han aplicado criterios estadísticos para valorar la utilidad de los biomarcadores junto con variables clínicas de obtención en la práctica clínica habitual. El estudio de estos y otros biomarcadores, en el contexto de la enfermedad de pequeño vaso cerebral, además de facilitar el diagnóstico, puede proporcionar información de los mecanismos subyacentes en esta etapa pre-clínica, y podrían ser útiles como dianas terapéuticas o para monitorizar la progresión de la enfermedad. / Nowadays cerebrovascular diseases have a major social impact; they are a commonly associated with increased rates of hospitalization, morbidity and mortality. Furthermore, it is expected that ageing will increases the incidence of cerebrovascular diseases and their associated healthcare costs. Cerebral infarcts occurring without stroke-like symptoms are known as silent or covert cerebral infarcts; they are five times more common than symptomatic stroke. Most of them are lacunar infarcts and they appear associated with other imaging markers of cerebral small vessel disease, as white matter hyperintensities, microbleeds or dilated perivascular spaces. Research on cerebral small vessel disease pre-clinical or pre-symptomatic stages may potentially improve the knowledge of the leading and involved disease pathways, and the development of prevention approaches aimed to reduce their incidence and associated complications (such as stroke and dementia). In this Thesis, we have performed a bibliographic literature review, and found that the number of studies regarding biomarker usefulness in the early detection of small vessel disease by identification of silent or subclinical cerebral lesions have increased for the last years. However, the use of biomarkers with diagnostic purposes to detect silent brain lesions has not been already established, so clinical their usefulness is still not justified. Previous studies limitations are heterogeneity regarding cerebral small vessel disease lesions definitions, the lack of replication in independent cohorts and the use of individual candidate biomarkers. Also longitudinal studies are needed to evaluate lesions progression and biomarkers associations. In this Thesis we also included biomarker study results, based on a hypertensive stroke and dementia-free population, 50-70 years old. This is a suitable population for the study of the onset of the disease, since hypertension is an established vascular risk factor. Magnetic resonance imaging-defined lesions where analyzed individually, and then combined in a previously described cerebral small vessel disease score being the latter a more physiologic condition. Statistic criteria were applied to evaluate the usefulness of the clinical models including the selected biomarkers, in the clinical practice. Small vessel disease biomarkers study can improve diagnosis of silent brain cerebrovascular lesions and also provide information regarding preclinical stage leading pathways. They can be useful as therapeutic and disease progression monitoring targets.

Els estudis d’helmints paràsits de rosegadors (ordre Rodentia) són abundants a la península Ibèrica i, han sigut realitzats en gran part per l’equip d’helmintologia del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries (Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona). Segons l’Atlas de los Mamíferos terrestres de España (1) hi ha 19 espècies de rosegadors excloent les espècies al·lòctones. La recopilació de Feliu et al. (1997) recull dades d’helmints de 16 espècies de rosegadors (2). Si hi afegim els estudis de Sciurus vulgaris (3) i de Glis glis (4) concloem que a excepció de Apodemus flavicollis s’han estudiat totes les espècies de rosegadors a nivell d’helmintofauna. Atès que l’estudi en aquesta àrea geogràfica rondaria la saturació i que es pot donar la catalogació de les espècies d’helmints com a etapa finalitzada, s’ha mirat d’enfocar l’estudi helmintològic cap a altres àrees biogeogràfiques, com és el Sud-est asiàtic (SEA). Encara que aquesta regió està sotmesa a grans canvis ambientals deguts a la globalització i la pressió del desenvolupament econòmic, el SEA la subfamília Murinae està formada per quasi 300 espècies (5) mostra de l’elevada biodiversitat. El nombre d’estudis realitzats per tal de conèixer la fauna helmintiana (quines espècies d’helmints paràsits hi ha i quins rosegadors actuen com a hostes d’aquests) referenciats a la base de dades del Natural History Museum of London (Host-Parasite Database) (6) és baix, i tant sols existeixen estudis de 26 (13%) de les espècies de Murinae associades al SEA. La combinació entre la gran diversitat d’hostes i el baix nombre d’estudis realitzats ens permet plantejar la hipòtesi de que existeix una elevada probabilitat de trobar espècies d’helmints no descrites anteriorment o poc conegudes. Durant l’estada de Kittipong Chaisiri del Departament de Zoologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Kasetsart (Bangkok, Tailàndia) al Laboratori de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UB l’any 2009, es va redactar un article que incloïa l’anàlisi de 68 rosegadors capturats en diferents hàbitats a les províncies de Buriram, Loei i Nan (Tailàndia), on es van identificar 11 espècies d’helmints: 2 cestodes, 8 nematodes i 1 acantocèfal (7). Aquests resultats van ser com un sondeig de la zona i, en veure que algunes d’aquestes espècies eren desconegudes per la ciència, no vam voler perdre geogràfica. Així, es va iniciar una etapa de col·laboracions amb els projectes finançats pel l’oportunitat d’aprofundir en l’estudi de l’helmintofauna d’aquesta zona govern francès: BiodivHealthSEA (Local impacts and perceptions of global changes: Biodiversity, health and zoonoses in Southeast Asia) i CERoPath (Community Ecology of Rodents and their Pathogens in a changing environment) que es van desenvolupar al SEA. Entre el 2011 i el 2015 hem identificat i descrit espècies noves de nematodes paràsits, hem trobat espècies que no s’havien tornat a trobar (o identificar) després de la seva descripció i hem pogut estudiar l’espectre helmintofaunístic d’una espècie de micromamífer insectívor. Les hipòtesis fonamentades en la situació global i particular d’aquests helmints i hostes, ens porten a un marc d’estudi en el que els objectius són els següents: 1. Augmentar el coneixement de la biodiversitat helmintiana de rosegadors del Sud-est asiàtic mitjançant la descripció d’espècies noves per a la ciència. 2. Incrementar el coneixement d’espècies d’helmints de micromamífers del Sud-est asiàtic prèviament descrites però poc conegudes aportant noves dades biogeogràfiques, mètriques, moleculars i morfològiques i sobre l’associació amb els seus hostes. 3. Ampliar el coneixement de l’espectre helmíntic d’una espècie de micromamífer insectívor (Suncus murinus) donant les primeres dades faunístiques a Cambodja. A mode esquemàtic presentem la metodologia global del conjunt de publicacions que conformen la tesi (detallada extensivament a cada publicació). En una primera etapa es realitza la captura dels hostes per trampeig i la seva identificació (segons morfometria i/o segons genètica), i posteriorment es procedeix a realitzar-ne l’eutanàsia i dissecció per obtenir els helmints. La segona etapa recull els procediments seguits des de l’obtenció dels helmints fins la seva identificació: preparació de les mostres per observació en microscòpia òptica o microscòpia electrònica, caracterització morfològica dels helmints amb mesures, il·lustracions i fotografies de microscòpia òptica o electrònica, classificació filogenètica d’helmints amb tècniques moleculars, i dipòsit d’espècimens a la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquests passos es realitzen en funció del nombre i de la qualitat dels helmints disponibles. En relació a la recerca bibliogràfica, la metodologia es basa en cercar paraules clau relacionades amb els paràsits, les localitats i els hostes en bases de dades de referència com Host-Parasite, Medline, ScienceDirect i WoK així com cercadors com Google academic i Google.

Este proyecto de investigación estudia la extracción, optimización de la extracción y uso de los polifenoles naturales procedentes de los residuos de limón (Lemon Waste, LW) y de té blanco (White Tea, WT), el té más antioxidante del mundo. Persigue un objetivo doble, encontrar y testar nuevas fuentes de productos y compuestos naturales bioactivos que puedan sustituir o disminuir el uso de compuestos sintéticos, y reutilizar y revalorizar residuos agroalimentarios. En la primera etapa de la investigación, se optimizó la extracción de polifenoles procedentes del WT mediante superficie respuesta (RSM), se caracterizó su composición y se evaluó su eficacia antiradicalaria. En la segunda etapa se optimizó la extracción de polifenoles del LW usando campos eléctricos pulsados (PEF), una técnica de extracción segura para el medio. Se caracterizó la composición de los extractos y se evaluó su capacidad antioxidante, antimicrobiana y de protección al estrés oxidativo inducido en células y en DNA. Finalmente se aplicaron los extractos a carne cruda (carne de vacuno cruda picada) y a envases activo de PE y PLA. Los resultados obtenidos muestran que los extractos de LW obtenidos poseen capacidad antioxidante, pueden proteger al DNA y a las células del estrés oxidativo inducido. Sin embargo muestra leves efectos como antioxidante en envases activos y en carne. Por otro lado, los extractos de WT demuestran ser un muy buen agente antioxidante muy efectivo en carnes crudas y en envases activos tanto los elaborados por recubrimiento de un film de PE como en los films desarrollados en PLA. Con lo que se concluye que es posible reutilizar residuos agroalimentarios para la obtención de antioxidantes naturales. Además se puede concluir que el WT es un muy buen agente protector de la oxidación con posibles aplicaciones en la industria cárnica y en la del embalaje. / This research project studied the antioxidant activity of lemon waste and white tea extracts, focusing on the optimization of the extraction process as well as their application onto food matrices and active packaging. The investigation was divided in three parts: in the first study, the extraction process was optimized by using Response Surface Methodology (RSM) based on the quantification of the antioxidant capacity and determination of the antiradical capacity of each extract. In the second study, environmentally- friendly extractions (i.e. without using organic solvents) were performed by using Pulsed Electric Fields. Furthermore, antimicrobial activity of the extracts and their capacity to protect cellular and DNA damage induced by external oxidative stress were evaluated. In the final part, the extracts were applied onto model emulsions, food (minced raw beef meat) and onto two different active packaging solutions based on polyethylene and polylactic acid. Results obtained demonstrate that lemon waste extracts show antioxidant capacity, can protect cells and DNA from externally induced oxidative damage and can be used as antioxidants in model emulsions, however show a reduced antioxidant effect in meat and in active packaging applied to meat. On the other hand, white tea extracts can be used as effective antioxidant agents in meat and in active packaging. From the results of these studies it is possible to conclude that lemon residual material can be used as a source of antioxidants. In addition, white tea is a good protector agent against oxidative processes and can be considered a good candidate for use as food additive or/and as a compound for active packaging formulations.

Cocoa is a well recognized source of polyphenols, but studies on their consumption refer that it contributes with a low proportion to the daily polyphenol consumption. Cocoa polyphenol content is plenty recognized and the benefits from its consumption in human health are established. However, the contribution of cocoa to daily polyphenol intake is not totally clear due to the lack of studies estimating cocoa consumption. Taking these facts into account, the hypothesis of this thesis was that cocoa consumption is underestimated in overall food intake studies and perhaps it can be associated with healthy status. Therefore, the present thesis was carried out on the following aims: 1) to develop and validate a food frequency questionnaire (FFQ) including the main cocoa food products common in Catalan and Portuguese dietary habits in a young population; 2) to establish the consumption of cocoa in university students of Catalonia and Portugal; and 3) to establish the relationship between cocoa intake and healthy status, including the presence of allergies, and healthy lifestyle practices. The FFQ developed as well as the other questionnaires to validate them have been applied to a sample of 50 students from the University of Barcelona and to a sample of 70 students from Egas Moniz Health Sciences Institute. Afterwards, validated FFQ together questionnaires inquiring about physical activity and also health status were applied to a sample of 270 students from both institutions. The main results of this thesis consist in the development and validation of a FFQ devoted to know the real cocoa intake in University students in Spanish and Portuguese languages. This FFQ allows the assessment of more cocoa/chocolate product intake than others FFQ because it considered a wide range of products which were not included in others FFQ (dairy, pastry, desserts, cereals and spreads). According the developed FFQ, students from the University of Barcelona use to eat 2.5 portions of products containing cocoa or chocolate per day that represents 12 g of cocoa per day, whereas the students of the Egas Moniz Health Science Institute consume more than 3 products per day which represent 14 g of cocoa per day. Moreover, differential cocoa consumption patterns between both cohorts have been found. In a cohort of 270 students from both Universities it has been established correlations between cocoa consumption and physical activity, body mass index, blood pressure, recent illness and also allergic processes. In addition, the values of these variables were assessed in students grouped according their cocoa consumption (low, moderate and high consumers). There was not a significant correlation of cocoa intake with physical activity and blood pressure, but there was a significantly lower proportion of overweight individuals in the high cocoa consumers group. The proportion of allergic people in the moderate and high cocoa consumers resulted statistically lower than that in the students in the low cocoa consumer group. Moreover, the cocoa intake, especially moderate consumption, was also associated with lower presence of allergic derived symptoms. In summary, the present study evidences the underestimation of cocoa consumption due to approach limitations and has generated a valid tool for estimating real cocoa consumption. Cocoa intake in University students has been assessed, and different patterns of consumption have been found between Portuguese and Spanish university students regarding the type of cocoa source more frequently consumed. Finally, some clear associations between cocoa consumption and health status have been found. Therefore, this study can be the first part of a new study using the same methodology in a higher number of participants or different type of population. Alternatively, these health improvements by cocoa consumption showed here can be confirmed by an interventional clinical study. / El cacao posee efectos beneficiosos para el organismo, si bien estudios sobre ingesta de alimentos revelan su bajo consumo. Los objetivos de esta tesis han sido: 1) desarrollar y validar una encuesta de frecuencia de consumo alimentario que incluya los alimentos con cacao frecuentes en la dieta de Cataluña y Portugal; 2) estimar la ingesta de cacao en estudiantes universitarios de los dos países; y 3) evaluar la asociación entre ingesta de cacao e indicadores de actividad física y de salud, incluyendo las alergias. El FFQ desarrollado se ha validado con 50 estudiantes de la Universidad de Barcelona y 70 estudiantes de Egas Moniz Health Sciences Institute. Posteriormente, se ha aplicado a 270 estudiantes de ambas instituciones junto con cuestionarios acerca de su actividad física y su estado de salud. Los resultados muestran el desarrollo y validación de un FFQ dedicado a conocer la ingesta real de cacao en los estudiantes universitarios. Su aplicación ha permitido evaluar la ingesta de más productos de cacao/chocolate que otros FFQ, puesto que considera una amplia gama de productos. Según el FFQ desarrollado, los estudiantes de la Universidad de Barcelona ingieren 2,5 porciones de productos con cacao/chocolate por día, lo que representa unos 12 g/día, mientras que los estudiantes del Egas Moniz Health Sciences Institute consumen más de 3 productos por día, que representan unos 14 g/día. Se han estudiado la relación entre el consumo de cacao y la actividad física, el índice de masa corporal, la presión arterial, una enfermedad reciente y también procesos alérgicos. No se ha hallado una correlación significativa entre la ingesta de cacao y la actividad física y la presión arterial, pero existe una proporción menor de personas con sobrepeso en el grupo de estudiantes con elevado consumo de cacao. El porcentaje de personas alérgicas en el grupo con moderado y elevado consumo de cacao ha resultado ser inferior a la de los estudiantes en el grupo de baja ingesta de cacao. Por otra parte, el consumo de cacao, especialmente el consumo moderado, también se ha podido asociar a una menor presencia de manifestaciones alérgicas.

En els darrers anys l’adopció internacional s’ha convertit en una realitat molt estesa en el nostre país. D’ençà que va ratificar el Conveni de la Haia, Espanya s’ha convertit en un dels països on s’han realitzat més adopcions a l’estranger (des del 1997 més de 50.000 infants han estat adoptats internacionalment per famílies espanyoles). Això implica que el nombre d’infants adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat és considerable, fet que fa necessari l’estudi de l’adaptació i evolució d’aquests menors i les seves famílies. Aquesta tesi doctoral pretén contribuir en aquest coneixement, pensem que una correcta identificació de les variables que intervenen en els processos d’adaptació familiar després de l’arribada dels menors adoptats internacionalment, permetrà un ajust superior en les accions formatives i de prevenció posteriors, generant un millor ajustament entre els implicats en aquest procés i prevenint possibles situacions de fracàs. L’objectiu de la recerca és analitzar l’ajust psicosocial dels menors adoptats internacionalment i diferents variables internes, externes i relacionals, de l’entorn familiar que influeixen en la seva adaptació personal i familiar. Els resultats mostren que la majoria d’infants estan ben adaptats i presenten un adequat ajust psicosocial, malgrat al voltant d’una tercera part dels infants adoptats internacionalment presenten dificultats importants en conductes externalitzants i una quarta part també en conductes internalitzants. Pel que fa als pares adoptius, també mostren una bona adaptació a la parentalitat adoptiva, la majoria presenten nivells adequats d’estrès parental, estils d’aferrament segurs i les famílies es perceben altament adaptables i cohesionades. Algunes variables sociodemogràfiques tant dels nens com de les famílies es mostren ser rellevants. D’altra banda, es constata que els problemes de comportament manifestats pels menors adoptats passat un temps de l’adopció, estan relacionats amb variables dels pares, així com amb les dinàmiques familiars. Al mateix temps, els nivells d’estrès parental també es troben associats al seu estil d’aferrament i a les dinàmiques familiars. / En los últimos años la adopción internacional se ha convertido en una realidad muy extendida en nuestro país. Desde que ratificó el Convenio de La Haya, España se ha convertido en uno de los países donde se han realizado más adopciones en el extranjero (desde 1997 más de 50.000 niños han sido adoptados internacionalmente por familias españolas). Esto implica que el número de niños adoptados internacionalmente que están creciendo en nuestra sociedad es considerable, lo que hace necesario el estudio de la adaptación y evolución de estos menores y sus familias. Esta tesis doctoral pretende contribuir a este conocimiento, pensamos que una correcta identificación de las variables que intervienen en los procesos de adaptación familiar tras la llegada de los menores adoptados internacionalmente, permitirá una mayor adecuación de las acciones formativas y de prevención posteriores, generando un mejor ajuste entre los implicados en este proceso y previniendo posibles situaciones de fracaso. El objetivo de la investigación es analizar el ajuste psicosocial de los menores adoptados internacionalmente y diferentes variables internas, externas y relacionales, del entorno familiar que influyen en su adaptación personal y familiar. Los resultados muestran que la mayoría de niños están bien adaptados y presentan un adecuado ajuste psicosocial, a pesar de que alrededor de una tercera parte de los niños adoptados internacionalmente presentan dificultades importantes en conductas externalizantes y una cuarta parte también en conductas internalizantes. En cuanto a los padres adoptivos, también muestran una buena adaptación a la paternidad adoptiva, la mayoría presentan niveles adecuados de estrés parental, estilos de apego seguros y las familias se perciben altamente adaptables y cohesionadas. Algunas variables sociodemográficas tanto de los niños como de las familias muestran ser relevantes. Por otra parte, se constata que los problemas de comportamiento manifestados por los menores adoptados pasado un tiempo de la adopción, están relacionados con variables de los padres, así como con las dinámicas familiares. Al mismo tiempo, los niveles de estrés parental también se encuentran asociados a su estilo de apego y a las dinámicas familiares. / In recent years, international adoption has become a widespread reality in our country. Since ratifiying The Hague Convention, Spain has become one of the countries with greater abroad adoptions fignes (since 1997, more than 50,000 children have been internationally adopted by Spanish families). This implies that the number of internationally adopted children growing in our society is considerable, making thus necessary to study the adaptation and evolution of these children and their families. The aim of this thesis is to contribute to this knowledge: we believe that a correct identification of the variables involved in the process of family adaptation after the arrival of internationally adopted children, will allow a better adjustment of the training and subsequent prevention activities, more accurate adaptation process for all the related parts and preventing possible situations of failure. The aim of this research is to analyze the psychosocial adjustment of internationally adopted children, as well as a set of internal, external and relational variables of the family environment that influence their personal and familiar adaptation. The results show that most children are well adapted and have adequate psychosocial adjustment, even though about a third of internationally adopted children have got significant difficulties in externalized behavior and a quarter also in internalized behaviors. The adoptive parents also show a good adaptation to the adoptive parenthood, most have adequate levels of parental stress, secure attachment styles and the families are perceived as highly adaptable and cohesive. Some sociodemographic variables of both children and families are shown to be relevant. Moreover, it appears that the behavior problems exhibited by adopted children some years after the adoption are related to parental variables, as well as family dynamics. At the same time, parental stress levels are also associated with their attachment style and family dynamics.

La tesis constituye un recorrido teórico-empírico en torno a la configuración sociopolítica del fenómeno de la inmigración como “problema de Estado” a partir del estudio del caso de la formación para la inserción laboral. En primer lugar, se señala la intrínseca relación entre inmigración y Estado, y cómo este último sigue siendo un factor decisivo en el tratamiento de aquella (Sayad, 2010). Además, se identifican los procesos de transformación en la promoción de los lazos sociales por parte del Estado de bienestar de los países europeos que inciden en la impartición de recursos y derechos sociales dirigidos a las personas inmigrantes. En este sentido, en el trabajo se analiza la capacidad de los Estados de bienestar de establecer fronteras organizativas o internas que distinguen a los inmigrantes como miembros “deseados” o “indeseados” (Geddes, 1998; 2006). Dicha función de distinción se realiza mediante la concesión o denegación del acceso de las personas inmigrantes a los recursos, como así también a partir de la definición de los contenidos de los cursos de formación dirigidos a estas personas. El acceso a los recursos de formación se encuentra atravesado por el estatus legal de las personas inmigrantes. Las personas sin permisos de residencia y/o trabajo son quienes poseen un acceso muy limitado a recursos sociales, obteniendo un suministro “informal” de prestaciones dependientes de la sociedad civil y al margen de las otorgadas por las administraciones. Por consiguiente, se produce inestabilidad y desobligación en la promoción de la formación por parte del Estado dejando a otros actores que presten asistencia ligada a la caridad y al asistencialismo. Los recursos de formación para personas reagrupadas refuerzan los espacios donde existe una selección previa del mercado. Por otra parte, los recursos normalizados (donde no habría diferencias entre nacionales y extranjeros), tienen un sesgo excluyente en relación con las personas inmigrantes en la medida que el permiso de trabajo está estrechamente ligado a las necesidades del mercado. En este sentido, resulta cuestionada la idea comúnmente aceptada de la obtención progresiva de derechos sociales para inmigrantes: el panorama se presenta sinuoso y complejo, y con una escasa atención a la corrección de las desigualdades por parte de los gobiernos públicos. Los contenidos de los cursos de formación también apuntan a la conformación del inmigrando deseado: se espera que las personas inmigrantes se adapten, y sean sujetos disponibles y activos, que dejen de lado todas las “particularidades” (culturales, sociales, etc.) que son entendidas como rémoras para la inclusión en exitosa en la sociedad de instalación. Por otro lado, los cursos de formación se perfilan como un dispositivo que antes que servir para la promoción social es un débil sustituto del empleo que hace que las personas “hagan algo” mientras se encuentran sin trabajo y que promueven un tipo de inserción que se podría calificar como “inclusión diferenciada” (Mezzadra, 2005, 2007). El trabajo ha sido realizado desde una perspectiva cualitativa, utilizando las técnicas de la observación participante y la entrevista en profundidad a coordinadores de los cursos de formación, formadores y personas inmigrantes que llevan a cabo sus procesos de formación de los diferentes tipos de recursos presentes en la ciudad de Barcelona. Se ha servido también de fuentes documentales y periodísticas en la construcción del corpus de la investigación. / This dissertation presents a theoretical/empirical analysis of the socio-political construction of the immigration phenomenon as a “state issue” starting from the study of the case of workforce training programmes. First of all, it points out the intrinsic relationship between immigration and State, and how the latter is still a decisive factor in the treatment of the former (Sayad, 2010). Besides, it identifies the transformation processes in the promotion of social bonds by European welfare states, which affect the provision of resources and social rights aimed at immigrants. In this regard, this work analyzes the capacity of welfare states to establish organizational or internal boundaries to divide immigrants into two categories: "wanted" or "unwanted" members (Geddes, 1998, 2006). This distinction is made based both on access (granted or denied) of immigrants to resources and on the definition of the contents of training courses aimed at them. Access to training resources is crossed by the legal status of immigrants. People without residence or work permits are those who have very limited access to social resources, thus obtaining an "informal" supply of benefits depending on the civil society and beyond those granted by the government. Consequently, instability and deobligation are created in the promotion of training provided by the State, which allows other actors to give assistance related to charity and assistentialism. Training resources for immigrants who have arrived under family reunification plans reinforce the effect of the previous selection carried out by the labour market. Moreover, mainstream resources (where there would be no differences between nationals and non-nationals) have an exclusive bias in relation with immigrants to the extent that the work permit is closely linked to market needs. In this respect, the commonly accepted idea of a progressive access to social rights by immigrants is questioned: the situation is difficult and complex, and little effort is being made by public governments to address inequalities. The contents of the training courses are also aimed at producing of a wanted immigrant: immigrants are expected to adapt themselves, to be available and active subjects and to put aside all their "peculiarities" (cultural, social, etc.), which are seen as a hindrance for a successful inclusion in the installation society. In addition, training courses are seen as a device which, rather than serving the purposes of social promotion, becomes a weak substitute for employment that lets people "do something" while they are unemployed and promotes a type of integration that might be called "differential inclusion" (Mezzadra 2005, 2007). The study was conducted from a qualitative perspective, using the techniques of participant observation and in-depth interviews with coordinators of the training courses, trainers and immigrants who use the different types of resources available in Barcelona to carry out their training processes. It has also used documentary and journalistic sources in the construction of the research corpus.