No description available.

La prevalencia ambiental de Legionella spp. en centros hospitalarios y la incidencia real de legionelosis nosocomial son datos por lo general mal conocidos o muy variables de unas áreas a otras. El primer paso para la identificación de la infección nosocomial por Legionella es demostrar la colonización del sistema de distribución hospitalaria para poder establecer un nexo epidemiológico. La comprensión de la ecología y las características de Legionella, a nivel de colonización, tipado, persistencia y virulencia, son esenciales para entender esta problemática y establecer las medidas de prevención.En el primer objetivo, se estudió la prevalencia y variabilidad genotípica de Legionella en los sistemas de distribución de agua sanitaria y refrigeración de 20 hospitales de Cataluña. L. pneumophila se aisló en 17 de los 20 hospitales estudiados en un 37% (73/196) de las muestras analizadas. El nivel de contaminación osciló entre 200 y 74.250 ufc/L en puntos de consumo, y de 200 a 55.500 ufc/L en puntos centrales. El 39,7 % de las muestras positivas estaban colonizadas por L. pneumophila sg. 1 y el resto por L. pneumophila sg. 2-14. El tipado molecular mediante electroforesis en campo pulsante (PFGE) permitió distinguir 25 patrones PFGE diferentes que no estaban compartidos entre los diferentes hospitales. En 10 hospitales se identificó un único patrón, en 6 hospitales se coexistían 2 patrones PFGE y en un hospital coexistían 3 patrones PFGE. Los resultados de este estudio fueron fundamentales para establecer la necesidad de cultivos ambientales en los hospitales en los decretos sobre prevención de legionelosis posteriores en España y Cataluña (RD 865/2003 i D352/2004). También destacó por la necesidad de implementar técnicas de diagnóstico específicas de legionelosis en caso de neumonía de adquisición intrahospitalaria para conocer la incidencia real que tiene cada centro sanitario.En el segundo objetivo, se intenta responder a la pregunta de si la virulencia de las cepas de L. pneumophila presentes en los circuitos de agua sanitaria de un centro sanitario influye en la aparición de casos clínicos en el centro. En este estudio se presentan datos de citopatogenicidad (CEPD50%) de 22 aislados de Legionella con diferente patrón PFGE y se determina su relación con el serogrupo 1, el número de patrones PFGE coexistentes en le mimo sistema de agua sanitaria y con la declaración de casos de legionelosis nosocomial. Todos los aislados eran capaces de infectar y crecer intracelularmente en cultivos de macrófagos produciendo un efecto citopático significativo. Se establecieron 5 grupos citopatogénicos según sus valores CEPD50%. Los aislados de L. pneumophila sg. 1 tenían una citopatogenicidad media más elevada (p=0.003) que los aislados L. pneumophila no-sg. 1. Además, se observaron tendencias de los aislados pertenecientes a los grupos más citopatogénicos (1 a 3) a pertenecer a aquellos hospitales con más de un patrón en los sistemas de distribución de agua (60 % vs. 17 %) y los hospitales que declaraban casos de legionelosis nosocomial (36,3 % vs. 16.6%).En el tercer objetivo se investigó la epidemiología molecular de aislados clínicos y ambientales de Legionella procedentes de 7 hospitales durante los años 1989 a 2006. El número de patrones PFGE de los aislados ambientales oscilaba de 1 a 9 según el hospital. La persistencia genotípica se observó en el 71% de los hospitales, e incluso durante 17 años en algunos hospitales, y se pudo establecer una relación entre los patrones PFGE de origen clínico y los de origen ambiental. Los aislados asociados con legionelosis nosocomial se correspondían a los aislados ambientales que persistían durante más tiempo en los sistemas de distribución de agua sanitaria. / The environmental prevalence of Legionella spp. in hospitals and the incidence of the nosocomial legionelosis are unkonwn data, variable between different areas. Demonstration of water-system contamination is the first step in identifying nosocomial Legionella infection in a hospital. Understanding the ecology and characteristics of Legionella at level of colonization, typing, virulence and persistence are essential to understand this problem and to stablish prevention measures.The first objective was to study the prevalence and genotypic variability of Legionella in the water distribution systems and cooling towers from 20 hospitals in Catalonia. L. pneumophila was isolated in 73 out of 196 water samples analysed, representing 17 of the 20 hospitals included in the study. The degree of colonización ranged from 200 to 74.250 cfu/L in peripheral points and, from 200 to 55.500 cfu/L in central points. L. pneumophila sg. 1 was recovered in the 39.7 % of the positive samples. Twenty-five PFGE patterns were detected by pulsed-field gel electrophoresis (PFGE). Each hospital had its own Legionella PFGE patterns, which was not shared with any other hospitals. A single PFGE pattern was identified in 10 hospitals, 2 PFGE patterns were observed in 6 hospitals, and 1 hospital exhibited 3 different PFGE patterns. The results of this study were important in establishing the need for environmental cultures in hospitals in the legislation on the prevention of legionellosis in Spain and Catalonia post (RD 865/2003 and RD352/2004). It was highlighted the need to implement specific techniques for diagnosis of legionellosis in case of nosocomial pneumonia to determine the actual incidence of each hospital.In the second objective, we attempt to answer the question of whether the virulence of L. pneumophila isolates in the water distribution systems in hospitals influences the number of PFGE patterns coexisting in the same hospital and occurrence of clinical cases in the centre. The cytopathogenicity of 22 L. pneumophila isolates with different PFGE pattern from 17 hospitals was determined by assessing the dose of bacteria necessary to produce 50% cytopathic effect (CPED50) in U937 human-derived macrophages. All isolates were able to infect and grow in macrophage-like cells (range log10 CPED50: 2.67-6.73 cfu/ml). Five groups were established and related to the serogroup, the number of PFGE patterns coexisting in the same hospital water distribution system, and the possible reporting of hospital-acquired Legionnaires' disease cases. L. pneumophila serogroup 1 isolates had the highest cytopathogenicity (p=0.003). Moreover, a trend to more cytopathogenic groups (groups 1-3) in hospitals with more than one PFGE pattern of L. pneumophila in the water distribution system (60% vs. 17%) and in hospitals reporting cases of hospital-acquired Legionnaires' disease (36.3% vs. 16 . 6%) was observed. We conclude that the cytopathogenicty of environmental L. pneumophila should be taken into account in evaluating the risk of a contaminated water reservoir in a hospital and hospital acquisition of Legionnaires' disease.In the third objective, the molecular epidemiology of clinical and environmental Legionella species isolates was studied in seven hospitals from 1989 to 2006. The number of environmental pulsed field gel electrophoresis (PFGE) patterns ranged from one to nine according to the hospital. Genomic PFGE pattern persistence was observed in 71% of the hospitals, even after 17 years in some hospitals, and the relationship between environmental and clinical isolates was established. The isolates associated with hospital-acquired Legionnaires' disease corresponded to the persistent environmental PFGE patterns of Legionella pneumophila in potable water supplies.

No description available.

El programa d'eradicació de la malaltia d'Aujeszky va començar a Espanya l'any 1995, però no va ser fins el 2003, quan a causa de les garanties suplementàries establertes en els intercanvis intracomunitaris de l'espècie porcina amb relació a la malaltia d'Aujeszky, que aquest programa es va reforçar i es varen establir les bases del programa coordinat de lluita, control i eradicació de la malaltia. L'objectiu d'aquest estudi és realitzar una anàlisi espacial de l'eradicació de la malaltia d'Aujeszky a Catalunya (Espanya) des del 2003 fins el 2007. L'estudi s'ha dividit en quatre períodes, en base a les diferents etapes establertes al programa d'eradicació a Catalunya. A la primera part de l'estudi, varem analitzar si la distribució espacial de la malaltia d'Aujeszky a Catalunya ha estat homogènia o hi han hagut zones d'alt risc (conglomerats) durant les diferents etapes del programa d'eradicació. Per fer-ho, en cada període varem realitzar diferents anàlisis espacials amb el programa SaTScan v6.1 basats en el model de Bernoulli. En els quatre períodes d'estudi, varem identificar conglomerats de granges positives de truges (cicle obert i cicle tancat) i/o de granges positives d'engreixos, tant a l'oest com al centre com a l'est de Catalunya. Com que el risc d'infecció va disminuir més ràpidament fora dels conglomerats que dintre, els valors del ràtio de prevalença d'aquests conglomerats augmenten al llarg del temps. Per analitzar l'evolució de la malaltia, varem estudiar si hi havia àrees en les que la proporció de granges que s'havien reinfectat o que havien eliminat la infecció era més gran. Aquestes anàlisis van demostrar que hi havia zones en les que la proporció de granges que havien eliminat la infecció era més alta, i per tant que l'eradicació de la malaltia té també un component espacial. En els quatre períodes d'estudi, també es van detectar àrees en les que la proporció de granges reinfectades havia estat més alta. El risc relatiu d'aquests conglomerats era més gran que el dels conglomerats descrits abans. D'altra banda, existeix una associació geogràfica entre els conglomerats de granges de mares positives, granges d'engreix positives i granges de mares reinfectades. Aquesta associació podria ser deguda a la transmissió a nivell local del virus d'Aujeszky. Ja que la densitat de granges a una zona podria ser un factor relacionat amb aquesta transmissió local, varem analitzar aquesta variable en conglomerats d'eradicació i de reinfeccions. La densitat mitjana de granges de porc als conglomerats d'eradicació és de 0.4 granges per quilòmetre quadrat (mitjana de 0.28 i desviació estàndard de 0.33) i de 1.51 (mitjana de 0.7 i desviació estàndard de 1.61) als conglomerats on més granges de truges s'han reinfectat (valor de p<0.05). En base a aquests resultats, a la segona part de l'estudi varem analitzar el paper que podien exercir factors geogràfics en la transmissió a nivell local del virus i en la persistència de la malaltia d'Aujeszky a determinades zones. Per fer-ho, varem usar un model jeràrquic bayesià, en el que varem incloure diferents variables geogràfiques que podien estar implicades en la transmissió a nivell local del virus; com són la distància a l'escorxador més proper, distància a la carretera més pròxima, nombre d'animals d'engreix positius pròxims a la granja (radi de 750 metres) i nombre de truges positives pròximes a la granja (radi de 750 metres). Al model també varem incloure una altra variable no geogràfica: tipus de granja (cicle obert o cicle tancat). L'ús d'aquests models jeràrquics bayesians permet d'incorporar un terme que té en compte la dependència espacial (autocorrelació) existent a les dades. La dependència espacial va ser inclosa al model mitjançant una distribució normal condicionalment autoregressiva (CAR) basada en un nombre de veïns. Aquests veïns van ser definits com aquelles granges localitzades en un radi de 500 metres de cada granja de truges. De les quatre variables geogràfiques incloses al model, només la presència d'animals d'engreix positius presents a la proximitat d'una granja de truges incrementava la probabilitat d'infecció pel virus d'Aujeszky. Al primer període, per cada 1000 porcs d'engreix al voltant de cada granja de mares, l'odds (raó de probabilitats) de cada granja d'ésser positiva s'incrementava per un factor entre 1.005 i 1.36. En el període 2.2, tenir porcs d'engreix al voltant augmentava la raó de probabilitats d'infecció per un valor d'entre 1.84 i 3.22. En el període 2.1 i en el període 3, cap de les variables va influir de forma significativa en la probabilitat de ser una granja positiva. El tipus de granja (cicle obert o cicle tancat) tampoc es va relacionar amb la probabilitat de ser una granja positiva en cap dels períodes de l'estudi. El patró geogràfic dels residus (observats versus predits) del model binomial jeràrquic bayesià va ser molt similar al dels observats, en tots els períodes de l'estudi. Aquest resultat evidencia que la transmissió a nivell local del virus d'Aujeszky probablement no hagi estat el principal factor relacionat amb la persistència del virus en granges de truges. Altres factors, específics de cada granja, probablement han tingut una relació més alta en la probabilitat d'infecció que les variables geogràfiques incloses en aquesta anàlisi. / El programa de erradicación de la enfermedad de Aujeszky comenzó en España en 1995, pero no fue hasta el 2003, cuando debido a las garantías suplementarias establecidas en los intercambios intracomunitarios de la especie porcina en relación a la enfermedad de Aujeszky, que dicho programa se reforzó y se establecieron las bases del programa coordinado de lucha, control y erradicación de la enfermedad. El objetivo de este estudio es realizar un análisis espacial de la erradicación de la enfermedad de Aujeszky en Cataluña (España) desde el 2003 hasta el 2007. El estudio se ha dividido en cuatro periodos, en base a las diferentes etapas establecidas en el programa de erradicación en Cataluña. En la primera parte del estudio, analizamos si la distribución espacial de la enfermedad de Aujeszky en Cataluña ha sido homogénea o han existido zonas de alto riesgo (conglomerados) durante las distintas etapas del programa de erradicación. Para ello, en cada periodo realizamos diferentes análisis espaciales con el programa SaTScan® v6.1 basados en el modelo de Bernoulli. En los cuatro periodos de estudio, identificamos conglomerados de granjas positivas de cerdas (ciclo abierto y ciclo cerrado) y/o de granjas positivas de engordes, tanto en la parte oeste como en el centro y este de Cataluña. Debido a que el riesgo de infección disminuyó más rápido fuera de los conglomerados que dentro, los valores del ratio de prevalencia de estos conglomerados aumentaron a lo largo del tiempo. Para analizar la evolución de la enfermedad, estudiamos si había áreas en las que la proporción de granjas que se habían reinfectado o que habían eliminado la infección era mayor. Estos análisis demostraron que había zonas en las que la proporción de granjas que habían eliminado la infección era más alta, y por lo tanto que la erradicación de la enfermedad tiene también un componente espacial. En los cuatro periodos de estudio, también se detectaron áreas en las que la proporción de granjas reinfectadas fue más alta. El riesgo relativo de estos conglomerados era mayor que el de los otros análisis de conglomerados. Por otro lado, existía una asociación geográfica entre los conglomerados de granjas de madres positivas, granjas de engorde positivas y granjas de madres reinfectadas. Esta asociación podría ser debida a la transmisión a nivel local del virus de Aujeszky. Ya que la densidad de granjas en una zona podría ser un factor relacionado con esta transmisión local, analizamos esta variable en conglomerados de erradicación y de reinfecciones. La densidad media de granjas de porcino en los conglomerados de erradicación fue de 0.4 granjas por kilómetro cuadrado (mediana de 0.28 y desviación estándar de 0.33) y de 1.51 (mediana de 0.7 y desviación estándar de 1.61) en los conglomerados donde más granjas de cerdas se habían reinfectado (valor de p<0.05). En base a estos resultados, en la segunda parte del estudio analizamos el papel que podían desempeñar factores geográficos en la transmisión a nivel local del virus y en la persistencia de la enfermedad de Aujeszky en determinadas zonas. Para ello, usamos un modelo jerárquico bayesiano y en él incluimos diferentes variables geográficas que podían estar implicadas en la transmisión a nivel local del virus; como son la distancia al matadero más cercano, distancia a la carretera más próxima, número de animals de engorde positivos próximos a la granja (radio de 750 metros) y número de cerdas positivas próximas a la granja (radio de 750 metros). En el modelo también incluimos otra variable no geográfica: tipo de granja (ciclo abierto o ciclo cerrado). El uso de estos modelos jerárquicos bayesianos permite incorporar un término que tiene en cuenta la dependencia espacial (autocorrelación) existente en los datos. La dependencia espacial fue incluida en el modelo mediante una distribución normal condicionalmente autoregresiva (CAR) basada en un número de vecinos. Dichos vecinos fueron definidos como aquellas granjas localizadas en un radio de 500 metros de cada granja de cerdas. De las cuatro variables geográficas incluidas en el modelo, sólo la presencia de animales de engorde positivos presentes en la proximidad de una granja de cerdas incrementaba la probabilidad de infección por el virus de Aujeszky. En el primer periodo, por cada 1000 cerdos de engorde en la vecindad de cada granja de madres, el odds (razón de probabilidades) de ser positiva de cada granja se incrementaba por un factor entre 1.005 y 1.36. En el periodo 2.2, tener cerdos de engorde en la vecindad aumentaba la razón de probabilidades de infección por un valor entre 1.84 y 3.22. En el periodo 2.1 y en el periodo 3, ninguna de las variables influyó de forma significativa en la probabilidad de ser una granja positiva. El tipo de granja (ciclo abierto o ciclo cerrado) tampoco se relacionó con la probabilidad de ser una granja positiva en ninguno de los periodos del estudio. El patrón geográfico de los residuos (observados versus predichos) del modelo binomial jerárquico bayesiano fue muy similar al de los observados, en todos los periodos del estudio. Este resultado evidencia que la transmisión a nivel local del virus de Aujeszky probablemente no haya sido el principal factor relacionado con la persistencia del virus en granjas de cerdas. Otros factores, específicos de cada granja, probablemente tengan una relación más alta en la probabilidad de infección que las variables geográficas incluidas en este análisis. / Aujeszky's disease (AD) eradication programme started in Spain in 1995, but it was not until 2003, due to the additional guarantees in intra-community trade relating to Aujeszky's, that AD eradication programme was adapted and ensured. The aim of this study is to conduct a spatial analysis of the Aujeszky's disease (AD) eradication programme in Catalonia, Spain, from 2003 to 2007. The study has been divided in four periods, based on the phases designed in the AD eradication programme in Catalonia. In the first part of the study, we explore for high risk areas (clusters) in order to test whether the spatial distribution of AD in the region during the consecutive eradication periods was homogeneously distributed over the territory or clustered in space. Different purely spatial analyses, based on the Bernoulli model, were run with SaTScan® v6.1 in each period. Clusters of positive sow farms (farrow to weaning and farrow to finish) and/or fattening farms were identified in the four study periods in the western, central and north eastern part of the region. The prevalence ratio values of these clusters increased throughout the study period due to the fact that the risk of disease decreased faster outside the clusters than inside the clusters. In order to study the evolution of the disease, we explored for areas where more negative sow farms became infected and areas where more sow farms eliminated the infection. These analyses demonstrated areas with significantly higher proportions of sow farms that became negative, which indicates that the eradication of the disease has a spatial component. Clusters of negative sow farms that were infected again (reinfections) were also detected in the four study periods. The relative risk values of these clusters were much higher compared to the other cluster analyses. There was a geographical association between the clusters of positive sow farms, positive fattening farms and re-infected sow farms. This association could be attributable to the local spread of Aujeszky´s disease virus. Pig farm density could be a factor influencing the local spread of infection and was therefore evaluated for clusters of re-infected sow farms and clusters of sow farms that eliminated the infection. The mean density of pig farms was 0.40 farms per square Km (median of 0.28 and standard deviation of 0.33) in clusters of sow farms that became negative and 1.51 (median of 0.70 and standard deviation of 1.61) in clusters where more sow farms became positive (p-value<0.05). Based on these results, in the second part of the study, we tested the role of geographical factors that could be implicated in local spread and persistence of AD in certain areas. Several geographic variables describing the possible risk factors associated to neighbourhood transmission: Distance to the nearest slaughterhouse, distance to conventional roads, mean number of AD serological positive sows and serological positive fattening pigs in the neighbourhood (750 meters radius) of each sow farm were included in a hierarchical Bayesian binomial model. A non geographic variable; type of farm (farrow to weaning versus farrow to finish) was also included. The use of Bayesian models allowed us to take into account the spatial dependence (autocorrelation) among the data; included in the model as a random effect. Spatial dependence was parameterised with a conditional autoregressive distribution (CAR) based on a set of neighbours. The set of neighbours was defined as those farms located in a 500 meters buffer radius around each sow farm. From the four geographical variables included in the model, only positive fattening animals in the neighbourhood of sow farms increased the probability of being AD positive. In the first period, 1,000 positive fattening pigs in the neighbourhood (750 meters buffer radius) increase the odds of each sow farm being AD positive by a factor between 1.005 and 1.36. In period 2.2, having positive fattening animals in the neighbourhood increased the likelihood of each sow farm to be AD positive between 1.84 and 3.22. In period 2.1 and period 3, none of the variables had a positive relation with the probability of being positive. The type of farm (farrow to weaning or farrow to finish) also did not influence the probability of being AD positive in any period. The geographical pattern of the residuals of the hierarchical bayesian binomial model (observed versus predicted) was very similar to the observed infection in sow farms in all the eradication periods, showing that neighbourhood transmission might not be the main factor related to the eradication of Aujeszky-s disease in sow farms. Other herd¬specific risk factors might be much more related to the probability of AD infection than the geographical variables included in this study.

La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l’Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l’actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l’heroïna dels vuitanta canvià l’escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d’èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l’heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers 20 anys, els consums han deixat de generar alarma i s’ha produït un assentament cultural dels consum, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat i que no genera rebuig. L’escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s’entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l’anomenarà el discurs de la regulació. L’acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l’entorn li penjarà l’etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remeten a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d’una interacció opten per una posició “ajustada”, és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l’estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició “autoestigmatitzada”, tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els “transformadors” mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s’ha d’amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l’actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l’actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària. / The normalization of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the last twenty years in Western European countries. This normalization encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among the young at parties, where consumption only played a secondary role in people’s lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the last twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and the consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalization is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had satisfactory contact with drugs. As a result of the process of normalization, ideas about normalization have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. Each individual consumer carries out a subjective interpretation of the idea of normalization in order to consume but avoid undesirable harm. This interpretation has been called the concept of regulation. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes. The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer’s responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalized helps the vast majority of consumers to avoid developing problems. The whole process of the normalization of drug consumption continues to be stigmatized in different formal contexts (workplace, family…) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatization to be out of proportion. Others put themselves in the situation of auto-stigmatization because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the “transformers”, maintain a political commitment aimed at de-stigmatizing the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatization they might suffer. These are the ones who work towards the normalization of drug consumption. In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalization of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalization of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary.

Acid-base disturbances have been reported in the veterinary literature concerning the field of the small animal intensive care. Such disorders have diagnostic, therapeutic, and prognostic implications in terms of morbidity and mortality in such population. Besides albumin is a weak acid that can affect pH and plays a key role in the metabolic component of the acid-base balance often is not taken into account during the acid-base assessment. The main goal of the first study was to compare the traditional and the quantitative approaches for the assessment of acid-base imbalances in hypoalbuminemic dogs. This study was designed as a prospective observational clinical study and included the evaluation of 105 critically ill patients and 135 healthy patients as controls. Jugular venous-blood samples were collected from each patient on admission to determine: TP, Alb , BUN, Glu , hematocrit, , Na+ , Cl- , K +, Pi , pH , pCO2 , HCO3 - , AG, AGalb and /or AGalb-phos, SBE, SID, Atot , and SIG. Patients were divided into two groups according to the severity of hypoalbuminemia: mild hypoalbuminemia (Alb = 2.1 to 2.5 g /dL) and severe hypoalbuminemia (Alb ≤ 2.0 g/dL). According to the HH approach most frequent imbalances were simple disorders (51.4 %) mainly metabolic acidosis (84.7%), in most cases associated to a high AG acidosis. However, when using the quantitative method 58.1% were complex disorders, and SIG acidosis (74.3 %) and Atot alkalosis (33.3 %) were the most frequent acid -base imbalances. The second study allowed us to conclude that the agreement between the traditional and quantitative methods of interpretation of acid-base balance was poor, and many imbalances were detected using the quantitative approach but would remain undetected using the traditional approach to acid-base status. Moreover, these alterations were different according to the severity of hypoalbuminemia and characteristics of the disease in each hypoalbuminemic patient, especially in SIRS/septic patients. In humans, SIRS is relatively frequent condition and is associated with high mortality rates. However, data on the incidence of SIRS and the usefulness of biomarkers in veterinary medicine is scarce. The main goal of the second study was to determine the diagnostic and prognostic value of plasma iron vs the inflammatory markers albumin, CRP and fibrinogen on admission and over the ICU stay of dogs with SIRS. This study was designed as prospective observational study and included 116 client-owned dogs: 54 dogs with SIRS/sepsis, 42 with local inflammation and 20 clinically healthy dogs as a control group. Blood samples were taken on admission in all study groups, and then on alternate days until discharge or death in both inflammation groups. On admission, dogs with SIRS had significantly lower plasma iron (65 ± 5.8 µg/dL, p=0.001) concentrations than dogs with local inflammation (89.5 ± 6.2 µg/dL, p=0.001). Plasma iron, albumin, and CRP were able to separate dogs in the SIRS/sepsis group from those presenting local inflammation with AUCs for the ROCs curves of 0.679, 0.834, and 0.704 respectively. The admission values for these variables did not separate survivors and non survivors within the SIRS/sepsis group. However, the increase in iron and the decrease in CRP, from admission to discharge, was higher in survivors than in non-survivors within the SIRS/septic group (22.8 vs. 2.51 μg/dL respectively, p = 0.021 for iron; -67.1 vs. -4.1 mg/L respectively, p = 0.002 for CRP), resulting in discharge iron and CRP concentrations for survivors similar to those in the local inflammation group. The second study allowed us to conclude that hypoferremia is a sensitive marker of systemic inflammation in dogs. In this study, the increase in iron concentrations during the hospitalization period of SIRS/septic dogs was associated to a better prognosis, suggesting that plasma iron in combination with other biomarkers of inflammation such as CRP and albumin might be used to monitor the inflammatory process.

En esta Tesis Doctoral, el doctorando estudia el papel que pueden tener las técnicas moleculares recientemente introducidas en el análisis del ganglio centinela en el cáncer de mama, con el fin de poder mejorar la información que aporta éste por sí solo. De este modo, y fruto del estudio multicéntrico del que el doctorando fue Investigador Personal y que supone la base de esta Tesis Doctoral, demostró que la cantidad de tumor presente en los ganglios centinela (expresada en ARN mensajero de citoqueratina) es capaz de predecir la afectación de más ganglios, aportando una información adicional al mero hecho de decir si el ganglio analizado es positivo o no. Estos datos proporcionan una nueva herramienta a los diferentes especialistas implicados en el tratamiento de las pacientes con cáncer de mama que permite individualizar más la conducta a seguir. En el primer trabajo se estudia el valor predictivo del análisis molecular del ganglio centinela como valor predictivo de afectación de más ganglios axilares. Para ello se diseñó un estudio multicéntrico retrospectivo que reclutó a 697 pacientes. En todas ellas se determinó la Carga Tumoral Total del ganglio centinela (definida como la suma de copias de ARNm de CK19/µL, obtenida mediante el anàlisis molecular de la muestra) y se relacionó con la afectación de ganglios linfáticos no-centinela. El estudio uni y multivariado demostró que se trataba de un valor altamente relacionado con la afectación de más ganglios, por lo que podría emplearse en la práctica clínica para conocer el riesgo individual de cada paciente. Este trabajo fue publicado en la revista Breast Cancer Research and Treatment siendo el doctorando el primer autor del mismo. Tomando como base los resultados del primer trabajo se decidió construir un nomograma predictivo de afectación axilar que incorporase la Carga Tumoral Total junto con el resto de variables que mostraron tener una correlación estadística con la afectación de ganglios no-centinela. Para ello se tuvo que validar el nomograma derivado del trabajo preliminar, por lo que fue necesario una segunda población de pacientes diferente a la anterior. Se realizó por tanto un nuevo estudio multicéntrico que reunió a 436 nuevas pacientes y confirmó los hallazgos anteriormente descritos. El trabajo fue de nuevo publicado en la revista Breast Cancer Research and Treatment siendo el doctorando el último firmante del mismo. En resumen, esta Tesis Doctoral da un paso más allá en la información que aporta el ganglio centinela, a la vez que abre nuevas vías de investigación que ya han comenzado (en concreto conocer el valor pronóstico de esta nueva herramienta). En la época actual, en la que el papel del ganglio centinela está sufriendo un profundo debate, estas nuevas aportaciones ayudan a definir mejor su rol. De hecho, en los últimos meses se han ido extendiendo, tanto a nivel nacional como internacional, los trabajos que siguen con la idea de la Carga Tumoral Total como nueva herramienta para el tratamiento de las pacientes con cáncer de mama. A su vez, múltiples centros sanitarios españoles han adoptado ya las conclusiones de los trabajos presentados en esta Tesis Doctoral en su práctica diaria. / In this thesis, the student studies the role that may have recently introduced molecular techniques in the analysis of sentinel lymph node in breast cancer, in order to improve the information provided by this alone. Thus, and as a result of the retrospective multicentric study conducted by the researcher and which is the basis of this thesis, he showed that the amount of tumor present in the sentinel nodes (expressed in mRNA of cytokeratin 19) is able to predict the involvement of more nodes, providing additional information tan just saying if the node is positive or not. These data provide a new tool to clinicians involved in the treatment of breast cancer patients allowing to individualize more. In the first study, the predictive value of sentinel lymph node to predict non-sentinel lymph nodes involvement is studied. For this purpose a multicentric retrospective study that enrolled 697 patients was designed. In all of them, the Total Tumor Load (defined as the amount of CK19 mRNA copies/µL, obtained by molecular analysis of the node) was correlated with non-sentinel lymph nodes metastasis. The uni and multivariate study showed that it was highly related to the involvement of more lymph nodes, so it could be used in clinical practice to know the individual risk of each patient. This work was published in Breast Cancer Research and Treatment. Based on the results of the first work, the same group decided to build a nomogram predicting the axillary involvement that incorporated Total Tumor Burden along with the rest of variables shown to have a statistical correlation with the involvement of non-sentinel lymph nodes. To do so, they had to validate the nomogram derived from the preliminary work so a second population of patients, different from the first one was necessary. A new multicentric study gathered 436 new patients and confirmed the findings described in the first study. This work was published again in Breast Cancer Research and Treatment. In summary, this thesis takes a step beyond the information provided by the sentinel node, while opening new ways of research that have already started (i.e. to determine the prognostic value of this new tool). In the current era, in which the role of sentinel lymph node is undergoing a deep debate, these new contributions help to better define its role. In fact, in the last months, many papers have been published that follow with the idea of Total Tumor Load as a new tool for the treatment of breast cáncer patients. Furthermore, many Spanish institutionshave already adopted the conclusions of the work presented in this thesis in their daily practice.

L'objectiu general d'aquesta tesi és valorar la utilitat del tractament de rehabilitació neuropsicològica en pacients esquizofrènics amb dèficits cognitius i predomini de la simptomatologia negativa. El programa utilitzat és l'anomenat Teràpia Integrada de l'Esquizofrènia (IPT, Integriertes Psychologisches Therapieprogramm) dissenyat pel grup de Brenner que disposa d'un manual protocol·litzat a més d'un model teòric susceptible d'estudi empíric. Els efectes de la rehabilitació són analitzats a tres àmbits diferents: funcions cognitives, funcionalisme cerebral mesurat a partir de SPECT i funcionament psicosocial. Per a la realització dels diferents estudis hem aplegat una mostra de 94 pacients diagnosticats d'esquizofrènia amb predomini de la simptomatologia negativa. D'aquests pacients 27 complien els criteris d'inclusió pel que fa a simptomatologia negativa i també el criteri qualitatiu de deterioració cognitiva que queda definit a l'estudi. Aquests pacients han estat sotmesos al tractament de rehabilitació neuropsicològica durant tres mesos. A una mostra de 10 pacients se'ls hi va estudiar amb mètodes de neuroimatge amb SPECT. Un grup de pacients amb predomini dels símptomes negatius però sense dèficit cognitiu han actuat com a control. La part experimental consta de quatre estudis, tres dels quals ja han estat publicats i un està acceptat per publicació. En aquests estudis hem pogut demostrar que els dèficits cognitius s'associen a un pronòstic més perniciós: evolució més cronificada, nivell més baix d'adaptació general, estades més llargues d'hospitalització i una adherència més pobra al tractament farmacològic. Els resultats recolzen que el tractament de rehabilitació neuropsicològica és útil i produeix millories a les funcions prèviament deficitàries. Tal i com estableix el model de Brenner, els canvis a les funcions cognitives elementals (atenció i codificació) estan lligades als canvis a les funcions cognitives més superiors (recuperació i funció executiva). I el que és més important, la millora neuropsicològica està associada a una millora del funcionament psicosocial, concretament un augment de l'autonomia personal i del funcionament psicosocial general. Per altra banda el tractament de rehabilitació neuropsicològica produeix canvis en el flux sanguini cerebral frontal detectable mitjançant estudis d'SPECT realitzats en condicions de neuroactivació. Aquests canvis suposen una reducció de la hipofrontalitat que es deu a la millora del funcionament neuropsicològic.Per tant l'estudi ha pogut confirmar les hipòtesis i es pot concloure que la rehabilitació neuropsicològica és una eina terapèutica que possibilita una millora del funcionament cognitiu, una reducció de l'hipofuncionalisme del flux cerebral frontal, un augment de l'autonomia personal i una millora del funcionament psicosocial als pacients esquizofrènics de pitjor pronòstic.

Prenent com a referència el marc teòric plantejat per la hipòtesi de covariació (Thierry, 2004), al llarg d’aquesta tesi es pretenia elaborar un model d’estructura social en primats integrant les conductes de competició (agressió), de cooperació (grooming) i les relacions de parentiu (kinship). Facilitant així, la comprensió dels processos que intervenen en la formació i manteniment de l’estructura social en primats, integrant-los un únic model més parsimoniós, on l’emergència de les conductes complexes s’explica a partir de la interacció entre regles de conducta simples. Per aconseguir aquests objectius vàrem combinar dues vies d’investigació: a) l’observació naturalista centrada en un grup de Cercocebus torquatus residents al Parc Zoològic de Barcelona; i b) l’elaboració d’un model basat en agents (MBA) anomenat A-KinGDom que està basat en altres MBA ja existents que permeten l’estudi d’estructura social en el gènere Macaca (Hemelrijk, 1998 i Puga-González et al., 2009). La combinació d’ambdues vies de recerca aportaren dades quantitatives sobre els patrons de conducta que determinen l’estructura social en la subfamília Cercopithecinae. Els resultats van mostrar existència de concordança entre les dades procedents de les simulacions i les dades procedents de l’observació naturalista, permeten emprar el model basat en agents com a eina predictiva d’estructura social en Cercopithecinae. / Using as reference the theoretical framework proposed by the covariation hypothesis (Thierry, 2004), this thesis aims to develop a model of social structure in primates integrating competitive behavior (aggression), cooperation (grooming) and kinship. Facilitating the understanding of the processes involved in the formation and maintenance of social structure in primates, integrating them in a single model, where the emergence of complex behavior is explained through the interaction of simple rules of conduct. In order to achieve these objectives, we combine two lines of research: a) naturalistic observation centered on a group of Cercocebus torquatus living at Barcelona Zoo, and b) the development of an agent based model called A-Kingdom. The combination of both pathways contributed to obtain quantitative values that determine the social structure in the subfamily Cercopithecinae. The results showed the existence of concordance between data from the simulations and data from naturalistic observation, so we can use the model based on agents as a predictive tool of social structure in Cercopithecinae.

Introducció: la introducció deis antipsicòtics i la desinstitucionalització ha col•locat en els familiars de pacients amb esquizofrènia la responsabilitat de la cura informal. Això comporta especialment en els cuidadors principals una disminució en la seva qualitat de vida en part deguda a l'increment de la seva percepció de càrrega en les tasques de la cura, a la pèrdua de les seves relacions socials i l'escàs suport professional en els centres sanitaris. Objectius: aquesta recerca analitza la relació existent entre la percepció de càrrega i la qualitat de vida dels cuidadors de pacients amb esquizofrènia. S'estudia també l'associació existent entre aquestes variables i amb altres factors com són les característiques sociodemogràfiques, el suport social i professional del cuidador, podent així aportar indicis sobre les possibles causes que alterarien la percepció carrega i la qualitat de vida del cuidador. Material i mètodes: a través d'un estudi quantitatiu i transversal es va comptar amb la participació de 100 cuidadors d'un centre de salut mental que van ser avaluats mitjançant I' Escala de Sobrecarga del Cuidador Zarit, WHOQOL­ Bref, el Social Network Questionnaire -que va ser adaptat i validat al castellà-, el qüestionari APGAR i I' Escala de Apoyo Profesional que va ser un instrument específicament elaborat i validat per a aquesta recerca. Resultats: el perfil deis cuidadors principals correspon a dones de mitjana edat, progenitores, casades amb estudis basics, que no treballen i salen ser les úniques persones que cuiden del seu familiar. Existeix relació significativa entre la qualitat de vida i la percepció de càrrega. Els cuidadors presenten una baixa qualitat de vida, sobretot en les dimensions social i psicològica. Menys d'un terç: refereixen sobrecàrrega intensa amb el risc de claudicació en la tasca de la cura i la meitat expressen sentir-se sobrecarregats. Ambdues variables guarden al mateix temps relació significativa amb el suport social i professional. La Social Network Questionnaire validada al castellà presenta unes bones propietats mètriques per ser utilitzada igual que I' Escala de Apoyo Profesional que resulta eficaç per avaluar el suport professional als cuidadors. Aquestes troballes són essencials de cara a plantejar pautes i programes d'intervenció familiar que millorin la qualitat de vida i disminueixin la percepció de carrega en els cuidadors. / Introducción: La introducción de los antipsicóticos y la desinstitucionalización ha colocado en los familiares de pacientes con esquizofrenia la responsabilidad del cuidado informal. Ello conlleva especialmente en los cuidadores principales una disminución en su calidad de vida en parte debida al incremento de su percepción de carga en las tareas del cuidado, a la pérdida de sus relaciones sociales y el escaso apoyo profesional en los centros sanitarios. Objetivos: esta investigación analiza la relación existente entre la percepción de carga y la calidad de vida de los cuidadores de pacientes con esquizofrenia. Se estudia también la asociación existente entre dichas variables y con otros factores como son las características sociodemográficas, el apoyo social y profesional del cuidador, pudiendo así aportar indicios sobre las posibles causas que alterarían la percepción carga y la calidad de vida del cuidador. Material y métodos: a través de un estudio cuantitativo y transversal se contó con la participación de 100 cuidadores de un centro de salud mental que fueron evaluados mediante la Escala de Sobrecarga del Cuidador Zarit, WHOQOL­ Bref, el Social Network Questionnaire -que fue adaptado y validado al castellano-, el cuestionario APGAR y la Escala de Apoyo Profesional que fue un instrumento específicamente elaborado y validado para esta investigación. Resultados: el perfil de los cuidadores principales corresponde a mujeres de mediana edad, progenitoras, casadas con estudios básicos, que no trabajan y suelen ser las únicas personas que cuidan de su familiar. Existe relación significativa entre la calidad de vida y la percepción de carga. Los cuidadores presentan una baja calidad de vida, sobre todo en las dimensiones social y psicológica. Menos de un tercio refieren sobrecarga intensa con riesgo de claudicación en la tarea del cuidado y la mitad expresan sentirse sobrecargados. Ambas variables guardan a su vez relación significativa con el apoyo social y profesional. La Social Network Questionnaire validada al castellano presenta unas buenas propiedades métricas para ser utilizada al igual que la Escala de Apoyo Profesional que resulta eficaz para evaluar el apoyo profesional a los cuidadores. Dichos hallazgos son esenciales de cara a plantear pautas y programas de intervención familiar que mejoren la calidad de vida y disminuyan la percepción de carga en los cuidadores. / Introduction: The introduction of the antipsychotics and deinstitutionalization has placed in the relatives of patients with schizophrenia the responsibility of informal care. This entails especially in the main caregivers a decrease in their quality of life in part due to the increase of its perception of load in the care tasks, to the loss of their social relations and the little professional support in the health centres. Aim: This research analyzes the relationship between the perception of load and the quality of life for caregivers of patients with schizophrenia. It also examines the association between these variables and with other factors, such as the sociodemographic characteristics, social support and professional of the caregiver, and can thus provide clues about the possible causes that would alter the perception load and the quality of life of the caregiver. Material and methods: through a quantitative and transversal study that counted with the participation of 100 caregivers in a mental health centre that were evaluated by the Zarit Burden lnterview, WHOQOL-Bref, the Social Network Questionnaire, which was adapted and validated into Spanish-, the questionnaire APGAR and the Professional Support Scale which was a tool specifically developed and validated for this research. Results: the profile of the primary caregivers corresponds to middle-aged women, progenitor, married with basic studies, which do not work and tend to be the only person who care for their family. There is significant relationship between the quality of life and the perception of load. Carers have a low quality of life, especially in the social and psychological dimensions. Less than one-third refer intense overload with risk of claudication in the task of caring for and half express feel overloaded. Both variables saved in turn significant relation to the social and professional support. The Social Network Questionnaire validated into Spanish presents favorable metric properties to be used, the same as the Professional Support Scale which results effective for evaluating the professional support to carers. These findings are essential to raise standards and programs of family intervention to improve the quality of life and decrease the perception of load in the caregivers.