Tesi realitzada al Dept. d'Història Moderna - Programa de doctorat Societat i Cultura / L’origen de la premsa periòdica a Europa es remunta a principi del segle XVII amb l’aparició de les primeres gasetes. A Catalunya aquesta periodicitat es va consolidar al llarg de la segona meitat d’aquell segle, gràcies a l’acció d’uns quants impressors, encapçalats per Rafael Figueró, que van dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies, com a forma de diversificar el seu negoci. Aquest treball de recerca, per tant, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s’organitzava l’estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Paral•lelament, la tesi doctoral aporta informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre, cosa que contribueix al coneixement de la vida quotidiana del període. / The consolidation of the periodical press in Catalunya dates from the second half of the Seventeenth century. At that time, some printers of Barcelona, headed by Rafael Figueró, focused part of their activity on the edition of news sheets as a complementary form of business. This research explores both, the organisation of print industry, from economic, social and political perspectives, and the production and circulation of news in the period between the wars of els Segadors and Succession.

A tese de doutoramento apresentada ao longo das páginas seguintes analisa como a transformação da base económica da cidade de Barcelona teve um impacto transformador na sua configuração física e, por conseguinte, do seu espaço público. Este fenómeno encontra-se vinculado a processos de Regeneração Urbana, comuns a dinâmicas ocorrentes noutras cidades. Consideramos importante a análise destes processos, ao permitir-nos relacionar as premissas económicas e políticas com os resultados sobre o território. Para além deste interesse geral, o caso de Barcelona possui características especificas que a fazem sobressair com relação às operações conduzidas noutras cidades, merecendo assim o empenho desta investigação. Assumindo a caracterização de Barcelona enquanto uma cidade criativa, concentramo-nos no processo de desindustrialização e da posterior re­industrializaçào do bairro do Poblenou através do projeto 22@,noqualseverificaa passagem das antigas indústrias para as indústrias vinculadas ao conhecimento, onde a cultura ocupa um lugar preponderante. Utilizámos uma metodologia inovadora, consistindo na aplicação de uma análise multi-escalar, no espaço e no tempo, e incidindo sobre o âmbito das políticas económicas e do terntório no Poblenou. De forma a contextualizar a nossa análise, examinámos primeiramente a evolução geral das políticas culturais nas cidades, de forma a articularmos o conceito de "creative cities" com os processos de Regeneração Urbana. Em seguida, observamos o vínculo entre a evolução dos usos com o território físico do Poblenou, assim como o avanço das políticas culturais em Barcelona. Finalmente, aprofundámos o estudo sobre o projeto 22@Barcelona no seu âmbito geral e, em especial, avaliamos o espaço público adjacente ao edificado das novas alividadcs produtivas criath'as. Este é exemplarmente representado pela intervenção de Palo Alto, dado o seu processo de transformação físico, produtivo o cultural. Desta aplicação do Poblenou, destacamos elementos de continuidade e de ruptura. Dos primeiros, a integração do território físico, relativamente ao conjunto da cidade; a continuidade da sua conceptualização enquanto um distrito industrial, inclusivamente adaptando o edificado da primeira industrializaçào para novos usos e valorizado enquanto património; a tentativa de manter a população residente, c a Instauração de novas infraestruturas físicas e sociais, que asseguram uma equivalência ao conjunto da cidade. Consideramos a configuração global do espaço público projetada pelo 22@ como qualitativamente positiva, fomentando a sua integraçao na cidade e a sua coesão urbana. Por outro lado, verificamos uma ruptura no ambiente construído: notoriamente no plano vertical, a tentativa de introduzir novos elementos diferenciadores na paisagem urbana resulta numa imagem trivial e na própria banalização dos recursos culturais. Sobre a ambiguidade destes resultados, valorizamos a integração do desenho destes novos espaços públicos do Poblenou numa continuidade histórica e territorial do conjunto da cidade, destacando-se este domínio de excelência representativo da Barcelona atual. / This Ph.D. Dissertation examines how the transformation of the economic base of the city of Barcelona had a transformative impact on its physical configuration, and therefore on its public space. This phenomenon is linked to urban regeneration processes, common to the dynamics that occur in other cities. We believe it is important to analyse such processes, as they allow us to relate the economic and political assumptions with the results in the territory. Beyond this general interest, the specific characteristics of Barcelona make it stand out in relation to the operations in other cities, therefore ensuring the commitment of this research. By characterizing Barcelona as a creative city, we then analyse the deindustrialization and subsequent re-industrialization of the Poblenou derived of the 22@ plnn, which transforms the old manufacturing industries in knowledge­related industries, where culture is predominant. We use an innovative methodology, consisting of implementing a multi-scale analysis in space, and time, focusing on both economic and territorial policies in Poblenou. To contextualize this analysis, we first examine the general evolution of cities' cultural policies, in order to articulate the concept of “creative cities” with the process ot urban regeneration. Then, we look at the linkage between the uses evolution of the physical territory of Poblenou, and the progress of cultu.ral policies in Barcelona. Finally, we deepen the study of the 22@Barcelona project in its general context and, in particular, we evaluate the public space adjacent to buildings used for creating new productive activities. We analyse the intervention in Palo Alto by considering it esp«ially characteristic of this physical, productive and cultural transformation processes. This appreciation of Poblenou includes elements of continuity and rupture. On the first onc, wc observe the integration of its physical territory, in relation to the whole city; the continuity of its conceptualization as an industrial district, including the :ldaptation of the first industrialization buildings to new uses and valued an heritage; the attempt to keep the resident population; and finally, by the introduction of new physical and social infrastructures, providing an equivalence within the city. We consider the overall configuration of the public space designed for 22@ as qualitatively positive, by encouraging its integration in the city and its urban cohesion. But we also identify a break in the built environment: especially in the vertical plane, the intent of introducing new differentiators in the urban landscape results in a mundane image and on a cultural resources trivialization. On the ambiguity of these results, we highlight the value and integration and of these Poblenou's newly designed public spaces in the historical and territorial continuity of the whole city, emphasizing this aspect of excellence and as a representative of the contemporary Barcelona. / La tesi doctoral presentada a les pàgines següents examina rom la transformació de la base econòmica de la ciutat de Barcelona va tenir un impacte transformador en la seva configuració física i per tant el seu espai públic. Aquest fenomen està lligat a processos de regeneració urbana. comuns a les dinàmiques que ocorren en altres ciutats. Considerem que és important analitzar aquests processos doncs permeten que ens relacionar els supòsits econòmics i polítics amb els resultats sobre el territori. Més enllà d'aquest interès general. el cas de Barcelona té característiques especifiques que fan que es destaqui en relació amb les operacions desenvolupades en altres ciutats, que garanteix el compromís d'aquesta investigació. Caracteritzant Barcelona com a ciutat creativa, ens permet concentrar-nos en la desindustrialització i la posterior re-industrialització del barri del Poblenou gràcies al projecte 22@, trobant-hi el pas de les velles indústries a les indústries relacionades amb el coneixement,. on la cultura és predominant. Utilitzem una metodologia innovadora que consisteix en l'aplicació d'una anàlisi multi-escala, en l'espai i en el temps, i incideix en l'àmbit de les polítiques econòmiques i territorials al Poblenou. Per tal de contextualitzar l'anàlisi, examinem primer l'evolució general de les polítiques culturals a les ciutats, per tal d'articular el concepte de "ciutats creatives" amb els processos de regeneració urbana. Després observem el vincle entre l'evolució dels usos del territori físic del Poblenou, així com l'avanç de les polítiques culturals a Barcelona. Finalment, aprofundim l'estudi del projecte 22 @ Barcelona en el seu context general i, en particular, avaluem l'espai públic adjacent als edificis destinats a les noves activitats productives creadores. Això es mostra a tall d'exemple per la intervenció a Palo Alto, donada el seu procés de transformació física, productiva i cultural. D'aquesta apreciació del Poblenou, en destaquem els elements de continuïtat i ruptura. Els primers, la integració del territori físic, en relació a tota la ciutat; la continuïtat de la seva conceptualització com un districte industrial, incloent-hi l'adaptació dels edificis de la primera industrialització als nous usos i valorats com a patrimoni; tractant de mantenir a la població resident, i la introducció de nova infraestructura física i social, que proporcionen una equivalència amb tota la ciutat. Considerem que la configuració global de l'espai públic dissenyat per al 22@ és qualitativament positiva, fomentant la seva integració a les ciutat i la seva cohesió urbana. D'altra banda, comprovem una ruptura en l'entorn construït: sobretot en el pla vertical, l'intent d'introduir nous elements diferenciadors en els resultats paisatge urbà en una imatge trivial i, també, una trivialització dels recursos culturals. Sobre l'ambigüitat d'aquests resultats, valorem la integració del disseny d'aquests nous espais públics del Poblenou en una continuïtat històrica i territorial de tota la ciutat, destacant aquest aspecte d'excel.lència i representatiu de l'actual Barcelona. / La tesis doctoral presentada en las páginas siguientes examina cómo la transformación de la base económica de la ciudad de Barcelona tuvo un impacto transformador en su configuración física y por consiguiente su espacio público. Este fenómeno está ligado a procesos de regeneración urbana, comunes a las dinámicas que ocurren en otras ciudades. Consideramos que es importante analizar estos procesos pues nos permiten relacionar los supuestos económicos y políticos ron los resultados sobre el territorio. Más allá de este interés general, el caso de Barcelona tiene características específicas que hacen que destaque en relación con las operaciones desarrolladas en otras ciudades y que garantiza el compromiso de esta investigación. Caracterizando Barcelona como ciudad creativa, nos permite analizar la desindustrializadón y la posterior re-industrialización del Poblenou gracias al proyecto 22@, transformando las viejas industrias fabriles en las industrias relacionadas con el conocimiento, donde la cultura es predominante. Utilizamos una metodología innovadora consistente en la aplicación de un análisis multi-escala, en el espacio y en el tiempo, que incide en el ámbito de las políticas económicas y territoriales en el Poblenou. Para contextualizar el análisis, examinamos primero la evolución general de las políticas culturales en las ciudades, para articular el concepto de “ciudades creativas” con los procesos de regeneración urbana. Después, observamos el vínculo entre la evolución de los usos del territorio físico del Poblenou, así como el avance de las políticas culturales en Barcelona. Finalmente, profundizamos el estudio del proyecto 22@ Barcelona en su contexto general y, en particular, evaluamos el espacio público adyacente a los edificios destinados a las nuevas actividades productivas creadoras. Esto se muestra, a modo de ejemplo, en la intervención en Palo Alto, dado su proceso de transformación física, productiva y cultural. De esta apreciación del Poblenou, destacamos los elementos de continuidad y ruptura. Los primeros, la integración del territorio físico, en relación a toda la ciudad; la continuidad de su conceptualización como un distrito industrial, incluyendo la adaptación de los edificios de la primera industrialización a los nuevos usos y valorados como patrimonio; tratando de mantener a la población residente y la introducción de nueva infraestructura física y social, que proporcionan una equivalencia con toda la ciudad. Consideramos que la configuración global del espacio público diseñado para el 22@ es cualitativamente positiva, fomentando su integración en la ciudad y su cohesión urbana. Por otra parte, comprobamos una ruptura en el entorno construido: sobre todo en el plano vertical, con el intento de introducir nuevos elementos diferenciadores en el paisaje urbano que se traduce en una imagen trivial y, también, una trivialización de los recursos culturales. Sobre la ambigüedad de estos resultados, valoramos la integración del diseño de estos nuevos espacios públicos de Poblenou en una continuidad histórica y territorial de toda la ciudad, destacando este aspecto de excelencia y representativo de la actual Barcelona.

En aquesta tesi, pretenem analitzar com s’ha traduït una selecció significativa (el 52%) de les parèmies populars (també anomenades clàssiques) del Quijote a les dues versions romaneses integrals que, a dia d’avui, n’existeixen (Ion FRUNZETTI / Edgar PAPU, 1965; Sorin MĂRCULESCU, 2007 [2005]). Per a això, ens basem en el corpus fraseològic de l’obra cervantina establert pels reputats paremiòlegs Jesús CANTERA ORTIZ DE URBINA, Julia SEVILLA MUÑOZ i Manuel SEVILLA MUÑOZ (2005). Després de confessar la magdalena proustiana del treball (“3. A l’ombra de les parèmies en flor”), una breu introducció (“4. Algo va de Paremia a Paremia”) justifica la tria del corpus entre els nombrosos estudis centrats en les unitats fraseològiques. A continuació, abans d’esbossar a grans trets els objectius de l’estudi (“6. Objectius”), comentem la metodologia emprada (“5. Estructura de les fitxes”) en el nucli de la tesi, és a dir, en la redacció de 146 fitxes quixotesques (“7. Fitxes de les parèmies populars del Quijote”), que, entre variants de la parèmia de referència i/o repeticions d’algun refrany al text quixotesc, contempla un total de 202 parèmies populars. A cada fitxa, es procura, en primer lloc, ubicar la parèmia cervantina en els reculls hispànics, així com buscar-li, quan escau, referents romànics, i, àdhuc, anglesos, però, sobretot, l’objectiu principal rau en analitzar ambdues traduccions al romanès en base a les dades espigolades als diversos reculls paremiològics d’aquesta llengua. En la darrera part del treball, gràcies a la informació acumulada al llarg de les fitxes, elaborem una proposta personal de criteris per a una traducció paremiològica ad hoc amb el corpus estudiat (“8. Per a una traducció paremiològica”); i, finalment, en base a aquesta anàlisi, mirem d’escatir (“9. Conclusions”) quin d’aquests criteris va seguir cada traductor a l’hora de traslladar al romanès les parèmies del millor refranyer literari de la literatura hispànica, el Quijote. / The purpose of this thesis is to analyse a significant selection (52%) of popular (or 'classical') proverbs contained in the only two complete Romanian translations of Cervantes' Don Quixote (Ion FRUNZETTI / Edgar PAPU, 1965; Sorin MĂRCULESCU, 2007 [2005]). The present research is based on the phraseologic study of Cervantes’ masterpiece (2005) by acknowledged paremiologists Jesús CANTERA ORTIZ DE URBINA, Julia SEVILLA MUÑOZ and Manuel SEVILLA MUÑOZ. After reading the two complete translations, 146 files were created which contain 202 popular proverbs found in Don Quixote, including their variations and repetitions. The criteria for choosing the files to be examined are discussed in the introduction to the thesis; there are in fact a number of phraseologic studies already in existence. In each of the files, there is reference to the origin of the Romanian proverbs; it is interesting to note that some hail from Hispanic, Romance and even English paremiological collections. However, the main purpose of the thesis is to ascertain why the translators chose these particular Romanian proverbs and not others, when translating Don Quixote. In the last part of the thesis, after examining the 146 files, personal suggestions are put forward for the translation of proverbs according to given criteria. The thesis also definitively identifies the criteria FRUNZETTI / PAPU / MĂRCULESCU followed when translating the proverbs for Don Quixote, the paremiological treasure of Hispanic culture.

Esta investigación se pregunta acerca de las características y estrategias del movimiento social chileno que se opuso al régimen de Augusto Pinochet. Para entrar en este problema histórico, el texto propone un marco teórico para comprender las formas de intervención en el espacio público y la constitución de violencia política en el período de la dictadura militar instalada en Chile entre 1973 y 1989, reflexionando en torno a estos conceptos y su articulación en el debate chileno de fines del siglo XX. El movimiento social, la resistencia y la violencia política son cuestiones que cruzan las tensiones que hubo de enfrentar el régimen militar; instalamos entonces una serie de explicaciones que ayudan a comprender la fractura política y social más relevante de la historia republicana chilena, recogiendo diversidad de miradas para analizar el pasado reciente del país. En este sentido destacamos que el movimiento social y su resistencia al régimen fueron claves en la salida negociada al conflicto político. En ocho capítulos se desarrolla el devenir histórico de grupos que, defendiendo y atacando al régimen dictatorial, definieron una sociedad y un Estado completamente distinto al que fue destruido el 11 de septiembre de 1973

En politique rien ne semble possible sans références culturelles, sans la mobilisation d’un imaginaire collectif. Avec la déclaration de nombreux Etats de leur caractère multiculturel au cours de la seconde moitié du XXe siècle, qui reconnurent l’existence de différences culturelles au sein de la Nation, conjointement à une vague de patrimonialisation de nouveaux référents communs « multiculturels », les musées intégrèrent progressivement ce discours au sein de leurs expositions et de leurs collections. Ce sera tout particulièrement le cas des musées ethnologiques des « Autres », créés en lien avec l’affirmation de la Modernité et donnant lieu à la consolidation de l’Anthropologie, la science de « l’Autre ». Alors que ce multiculturalisme fait partie d'un nouveau paradigme, inauguré au cours des années 1970, basé sur une perception culturalisante de la structuration des sociétés, ces musées, créés pour la plupart entre le dernier quart du XIXe siècle et le premier quart du XXe siècle, intégrèrent en effet plus que n’importe quels autres cette réflexion au sein de laquelle ils étaient censés jouer un rôle important au travers de la mise en place de nouvelles pratiques. Ainsi, alors qu’ils étaient plongés dans une profonde crise depuis les années 1960-1970, cette intégration du multiculturalisme engendra la rénovation de la plupart d’entre eux en Europe, entre les années 2000 et 2010, donnant lieu à d’immenses projets muséaux vantant la modernité des villes et pays les accueillant, ouverts sur le monde et ses différences culturelles. A partir d’une conception anthropologique de l’institution muséale en tant que lieu de diffusion de valeurs, symboliquement et culturellement construit et ayant des effets sociaux sur la conceptualisation du monde, cette thèse traite de l’intégration de ce multiculturalisme dans les musées ethnologiques et leur rénovation, fondamentalement européens, en se concentrant sur ses effets muséologiques et sur l’évolution des politiques de collections. Pour ce faire, elle se base sur une méthodologie classique issue des sciences humaines et sociales caractérisée par une double phase. La première est constituée d'une profonde recherche bibliographique, qui mit en place un quadruple cadre théorique comprenant l’analyse anthropologique de la représentation offerte par les musées (Stocking, Clifford, Bouquet, Ames, Jones, Kirshenblatt-Gimblett), l’analyse des liens existant entre les musées et les communautés (Simpson, Lavine et Karp, Dubuc et Turgeon, Peers), le rôle du musée dans la promotion du multiculturalisme (Clifford, Bennett, Watson) et, finalement, le rôle et le statut des collections (Hainard, Davallon). La deuxième phase de la méthodologie est composée d'une double phase de recherche de terrain empirique basée sur l’observation et sur une série d’entretiens, premièrement au cours de courtes visites d’exploration au sein d’un grand nombre de musées européens et, deuxièmement, lors d’un travail de terrain en profondeur mené dans trois institutions (le Musée des Tropiques d’Amsterdam, le Musée royal de l’Afrique centrale de Tervuren et le Musée des cultures du monde de Göteborg). Ces institutions, comprises comme microcosmes du panorama muséologique et muséographique mondial, sont en effet intégrées dans des territoires nationaux aux caractéristiques claires et différenciées, notamment en termes de réflexion multiculturelle, constituant de la sorte des terrains d'étude riches pour leur comparaison. Ainsi, cette double phase de recherche donna lieu à une série de considérations qui permettent de dresser un état des lieux du panorama ethnomuséologique actuel, déterminé par une nouvelle approche de la diversité culturelle mais également par une certaine hétérogénéité à l'heure d'intégrer cette réflexion. Cette thèse permet ainsi de déterminer les logiques de cette intégration, ses influences et ses modèles théoriques et muséaux, afin d’évaluer dans quelle mesure cette dernière s'assimile à la tradition historique de l’institution. Finalement, à partir de cette exploration, cette thèse permettra d’apporter une somme de considérations quant aux conséquences et aux limites de cette intégration du multiculturalisme, non seulement muséales mais également sociales en tant que paradigme d'analyse des sociétés et de modèle de gestion des différences qui leur sont inhérentes. / In politics nothing seems possible without the mobilisation of a collective imagination. With the declaration of many countries of their multicultural character during the second half of the twentieth century, along with a wave of patrimonialization of new common multicultural referents, museums gradually integrated this discourse in their exhibitions and collections. This will especially be the case of the Ethnological Museums, created in the context of Modernity and resulting in the consolidation of Anthropology, the science of "the others". These museums integrated more than any other institutions that reflection in which they were supposed to play an important role through the implementation of new practices. As such, while they were plunged into a deep crisis in the years 1960-1970, this integration of multiculturalism in Europe begat the renovation of most of them between 2000 and 2010, through huge museum projects that aimed at boasting the modernity of cities and countries in which they were created, seen as open to the world and its cultural differences. From an anthropological conception of the museum as symbolically and culturally constructed having social effects on the conceptualization of the world, this thesis discusses the integration of multiculturalism in European ethnological museums focusing on its museological effects and on the development of their collections policies. This thesis is therefore based on a methodological approach composed of a double phase. The first consists of a deep bibliographic research, which established a quadruple theoretical framework while the second phase consists of a double empirical field research phase based on observation and a series of interviews, firstly in a large number of European museums and, secondly, an in- depth research in three national museums with clear and differentiated characteristics in terms of multicultural reflection.

This is a contribution to combinatorial set theory, specifically to infinite Ramsey Theory, which deals with partitions of infinite sets. The basic pigeon hole principle states that for every partition of the set of all natural numbers in finitely many classes there is an infinite set of natural numbers that is included in some one class. Ramsey’s Theorem, which can be seen as a generalization of this simple result, is about partitions of the set [N]k of all k-element sets of natural numbers. It states that for every k ≥ 1 and every partition of [N]k into finitely many classes, there is an infinite subset M of N such that all k-element subsets of M belong to some same class. Such a set is said to be homogeneous for the partition. In Ramsey’s own formulation (Ramsey, [8], p.264), the theorem reads as follows. Theorem (Ramsey). Let Γ be an infinite class, and μ and r positive numbers; and let all those sub-classes of Γ which have exactly r numbers, or, as we may say, let all r−combinations of the members of Γ be divided in any manner into μ mutually exclusive classes Ci (i = 1, 2, . . . , μ), so that every r−combination is a member of one and only one Ci; then assuming the axiom of selections, Γ must contain an infinite sub-class △ such that all the r−combinations of the members of △ belong to the same Ci. In [5], Neil Hindman proved a Ramsey-like result that was conjectured by Graham and Rotschild in [3]. Hindman’s Theorem asserts that if the set of all natural numbers is divided into two classes, one of the classes contains an infinite set such that all finite sums of distinct members of the set remain in the same class. Hindman’s original proof was greatly simplified, though the same basic ideas were used, by James Baumgartner in [1]. We will give new proofs of these two theorems which rely on forcing arguments. After this, we will be concerned with the particular partial orders used in each case, with the aim of studying its basic properties and its relations to other similar forcing notions. The partial order used to get Ramsey’s Theorem will be seen to be equivalent to Mathias forcing. The analysis of the partial order arising in the proof of Hindmans Theorem, which we denote by PFIN, will be object of the last chapter of the thesis. A summary of our work follows. In the first chapter we give some basic definitions and state several known theorems that we will need. We explain the set theoretic notation used and we describe some forcing notions that will be useful in the sequel. Our notation is generally standard, and when it is not it will be sufficiently explained. This work is meant to be self-contained. Thus, although most of the theorems recorded in this first, preliminary chapter, will be stated without proof, it will be duly indicated where a proof can be found. Chapter 2 is devoted to a proof of Ramsey’s Theorem in which forcing is used to produce a homogeneous set for the relevant partition. The partial order involved is isomorphic to Mathias forcing. In Chapter 3 we modify Baumgartner’s proof of Hindman’s Theorem to define a partial order, denoted by PC , from which we get by a forcing argument a suitable homogeneous set. Here C is an infinite set of finite subsets of N, and PC adds an infinite block sequence of finite subsets of natural numbers with the property that all finite unions of its elements belong to C. Our proof follows closely Baumgartner’s. The partial order PC is similar both to the one due to Matet in [6] and to Mathias forcing. This prompts the question whether it is equivalent to one of them or to none, which can only be solved by studying PC , which we do in chapter 4. In chapter 4 we first show that the forcing notion PC is equivalent to a more manageable partial order, which we denote by PFIN. From a PFIN- generic filter an infinite block sequence can be defined, from which, in turn, the generic filter can be reconstructed, roughly as a Mathias generic filter can be reconstructed from a Mathias real. In section 4.1 we prove that PFIN is not equivalent to Matet forcing. This we do by showing that PFIN adds a dominating real, thus also a splitting real (see [4]). But Blass proved that Matet forcing preserves p-point ultrafilters in [2], from which follows that Matet forcing does not add splitting reals. Still in section 4.1 we prove that PFIN adds a Mathias real by using Mathias characterization of a Mathias real in [7] according to which x ⊆ ω is a Mathias real over V iff x diagonalizes every maximal almost disjoint family in V . In fact, we prove that if D = (Di)i∈ω is the generic block sequence of finite sets of natural numbers added by forcing with PFIN, then both {minDi : i ∈ ω} and {maxDi : i ∈ ω} are Mathias reals. In section 4.2 we prove that PFIN is equivalent to a two-step iteration of a σ-closed and a σ-centered forcing notions. In section 4.3 we prove that PFIN satisfies Axiom A and in section 4.4 that, as Mathias forcing, it has the pure decision property. In section 4.5 we prove that PFIN does not add Cohen reals. So far, all the properties we have found of PFIN are also shared by Mathias forcing. The question remains, then, whether PFIN is equivalent to Mathias forcing. This we solve by first showing in section 5.1 that PFIN adds a Matet real and then, in section 5.2, that Mathias forcing does not add a Matet real, thus concluding that PFIN and Mathias forcing are not equivalent forcing notions. In the last, 5.3, section we explore another forcing notion, denoted by M2, which was introduced by Shelah in [9]. It is a kind of “product” of two copies of Mathias forcing, which we relate to denoted by M2. Bibliography [1] J.E. Baumgartner. A short proof of Hindmanʼs theorem. Journal of Combinatorial Theory, 17:384–386, 1974. [2] A. Blass. Applications of superperfect forcing and its relatives. In Set theory and its applications. Lecture notes in Mathematics. Springer, Berlin., 1989. [3] R.L. Graham and B. L. Rothschild. Ramseyʼs theorem for n-parameter sets. Transaction American Mathematical Society, 159:257–292, 1971. [4] L. Halbeisen. A playful approach to Silver and Mathias forcing. Studies in Logic (London), 11:123142, 2007. [5] N. Hindman. Finite sums from sequences within cells of partition of N. Journal of Combinatorial Theory (A), 17:1–11, 1974. [6] P. Matet. Some filters of partitions. The Journal of Symbolic Logic, 53:540– 553, 1988. [7] A.R.D. Mathias. Happy families. Annals of Mathematical logic, 12:59– 111, 1977. [8] F.P. Ramsey. On a problem of formal logic. London Mathematical Society, 30:264–286, 1930. [9] S. Shelah and O. Spinas. The distributivity numbers of finite products of P(ω)/fin. Fundamenta Mathematicae, 158:81–93, 1998. / Aquesta tesi és una contribució a la teoria combinatria de conjunts, específcament a la teoria de Ramsey, que estudia les particions de conjunts infinits. El principi combinatori bàsic diu que per a tota partició del conjunt dels nombres naturals en un nombre finit de classes hi ha un conjunt infinit de nombres naturals que està inclòs en una de les classes. El teorema de Ramsey [6], que hom pot veure com una generalització d'aquest principi bàsic, tracta de les particions del conjunt [N]k de tots els subconjunts de k elements de nombres naturals. Afirma que, per a cada k >/=1 i cada partició de [N]k en un nombre finit de classes, existeix un subconjunt infinit de nombres naturals, M, tal que tots els subconjunts de k elements de M pertanyen a una mateixa classe. Els conjunts amb aquesta propietat són homogenis per a la partició. En [3], Neil Hindman va demostrar un resultat de tipus Ramsey que Graham i Rotschild havien conjecturat en [2]. El teorema de Hindman afirma que si el conjunt de nombres naturals es divideix en dues classes, almenys una d'aquestes classes conté un conjunt infinit tal que totes les sumes finites d'elements distints del conjunt pertanyen a la mateixa classe. La demostració original del Teorema de Hindman va ser simplificada per James Baumgartner en [1]. En aquesta tesi donem noves demostracions d'aquests dos teoremes, basades en la tècnica del forcing. Després, analitzem els ordres parcials corresponents i n'estudiem les propietats i la relació amb altres ordres coneguts semblants. L'ordre parcial emprat en la demostració del teorema de Ramsey és equivalent al forcing de Mathias, definit en [5]. L'ordre parcial que apareix en la prova del teorema de Hindman, que anomenem PFIN, serà l'objecte d'estudi principal de la tesi. En el primer capítol donem algunes definicions bàsiques i enunciem alguns teoremes coneguts que necessitarem més endavant. El segon capítol conté la demostració del teorema de Ramsey. Usant la tècnica del forcing, produïm un conjunt homogeni per a una partició donada. L'ordre parcial que utilitzem és equivalent al de Mathias. En el tercer capítol, modifiquem la demostració de Baumgartner del teorema de Hindman per definir un ordre parcial, que anomenem PC , a partir del qual, mitjançant arguments de forcing, obtenim el conjunt homogeni buscat. Aquí, C es un conjunt infinit de conjunts finits disjunts de nombres naturals, i PC afegeix una successió de conjunts finits de nombres naturals amb la propietat de que totes les unions finites de elements d'aquesta successió pertanyen al conjunt C . A partir d'aquesta successió és fàcil obtenir un conjunt homogeni per a la partició del teorema original de Hindman. L'ordre parcial PC és similar a l'ordre definit per Pierre Matet en [4] i també al forcing de Mathias. Per això, és natural preguntar-nos si aquests ordres són equivalents o no. En el quart capítol treballem amb un ordre parcial que és equivalent a PC i que anomenem PFIN. Mostrem que PFIN té les propietats següents: (1) A partir d'un filtre genèric per a PFIN obtenim una successió infinita de conjunts finits de nombres naturals. Com en el cas del real de Mathias, aquesta successi_o ens permet reconstruir tot el filtre genèric. (2) PFIN afegeix un real de Mathias, que és un "dominating real". Ara bé, si afegim un "dominating real" afegim també un "splitting real". Aquest fet ens permet concloure que PFIN no és equivalent al forcing de Matet, ja que el forcing de Matet no afegeix "splitting reals" (3) PFIN es pot veure com una iteració de dos ordres parcials, el primer dels quals és "sigma-closed" i el segon és "sigma-centered". (4) PFIN té la "pure decision property". (5) PFIN no afegeix reals de Cohen. En el cinquè capítol demostrem que PFIN afegeix un real de Matet i, finalment, que el forcing de Mathias no afegeix reals de Matet. Això és com demostrem que el forcing de Mathias i PFIN no són ordres equivalents. Al final del capítol donem una aplicació de PFIN. Demostrem que un cert ordre definit per Saharon Shelah en [7], que anomenem M2, és una projecció de PFIN. Això implica que si G és un filtre PFIN-genèric sobre V, l'extensió V [G] conté també un filtre genèric per a M2. L'ordre M2 és una mena de producte de dues cópies del forcing de Mathias. REFERÈNCIES [1] J.E. Baumgartner. A short proof of Hindman's theorem, Journal of Combinatorial Theory, 17: 384-386, (1974). [2] R.L. Graham and B.L. Rothschild. Ramsey's theorem for m-parameter sets, Transaction American Mathematical Society, 159: 257-292, (1971). [3] N. Hindman. Finite sums from sequences within cells of partitions of N, Journal of Combinatorial Theory (A), 17: 1-11, (1974). [4] P. Matet. Some _lters of partitions, The Journal of Symbolic Logic, 53: 540-553, (1988). [5] A.R.D. Mathias. Happy families, Annals of Mathematical Logic, 12: 59-111, (1977). [6] F.P. Ramsey. On a problem of formal logic, London Mathematical Society, 30:264_D286, 1930. [7] S. Shelah and O. Spinas. The distributivity numbers of finite products of P(!)=fin, Fundamenta Mathematicae, 158:81_D93, 1998.

Entre los diversos propósitos con los que se puede abordar el estudio de la historia colonial, se encuentran los relativos a los comportamientos humanos. Partiendo pues de esta perspectiva, se podría señalar e incluir aquí la transgresión del matrimonio, motivada por la bigamia cometida por la mujer, como tema de análisis histórico.El marco geográfico que se contempla en esta tesis corresponde al territorio que se denominó de la Nueva España , en el continente americano, y tal como se ve reflejado en el título de la misma, se sitúa entre los siglos XVI y XVII, es decir, desde la conquista hasta la posterior colonización del territorio mexicano, con el correspondiente asentamiento español en el mismo.

La subárea arqueológico-cultural de Gran Nicoya (G.N.) abarca el Oeste de Nicaragua -hallándose el límite norte en el Golfo de Fonseca y una pequeña porción de Departamento de Estelí-, incluyendo y rodeando el eje volcánico, y las orillas de los lagos de Nicaragua y Managua, marcando el límite oriental las montañas centrales de Nicaragua. El extremo sur comprende la cuasi totalidad de la Provincia de Guanacaste -planicie y zona costera-, en Costa Rica, hasta la cordillera volcánica oriental (Guanacaste). Este estudio tiene como objetivo fundamental la búsqueda y análisis de los vínculos culturales entre la Gran Nicoya precolombina y su transformación en Provincia de Nicaragua (P.N.) tras la Conquista europea. Dicho objetivo se alcanza a través de una aproximación etnohistórica, a partir de un enfoque multidisciplinar. El punto de partida de esta tesis lo constituye el estudio de los objetos cerámicos y líticos depositados en el Museu Etnològic de Barcelona para, a continuación, proceder al análisis histórico a partir de documentos inéditos (Archivo General de Indias en Sevilla y Biblioteca del Palacio Real en Madrid) y de documentación colonial editada. Esta tesis se divide en dos grandes bloques. El primero de ellos centra su estudio en los diferentes grupos etnolingüísticos que ocupaban la G.N. en vísperas de la Conquista. Analizando para ello su origen, organización sociopolítica y económica, estructura territorial, así como el sistema de creencias. El segundo bloque aborda los orígenes, estructura territorial, sociopolítica y religiosa de la P.N., discutiendo las transformaciones que sufrieron los pueblos de la G.N. tras la Conquista y primeros años de la Colonia, destacando el elevado descenso demográfico. Igualmente, se discuten y detallan aquellos aspectos culturales originarios que pervivieron gracias a diferentes mecanismos. Se concluye que durante el siglo XVI, se mantuvieron las bases fundamentales de la estructura territorial, sociopolítica y económica de la G.N., mientras que otros aspectos como el sistema de parentesco y de creencias, fueron erradicados, aunque estos últimos pervivieron de forma parcial camuflándose en la nueva religión.

Els avenços en el diagnòstic precoç del processos neoplàsics i el desenvolupament de teràpies curatives, per a molts dels tumors que es presenten en nens o gent jove, han incrementat considerablement la supervivència dels pacients afectes de càncer. Actualment en el nostre medi, els índexs de curació oscil·len, entre el 70-80%. Un dels inconvenients per aconseguir aquests resultats és, especialment quan es tracta de la dona (nenes, o dones joves), el dany sobre la gònada, afectant la funció ovàrica. La seva capacitat reproductiva quedarà compromesa o anul·lada. Això agreuja el xoc emocional que la malaltia tumoral te sobre la pacient.Un cop guarida, si la dona volia ser mare, les seves possibilitats passaven quasi indefectiblement pels programes de donació d'ovòcits. La solució de gestar un fill amb una càrrega genètica no pròpia passarà sempre a ser una opció de segona línia per a aquestes dones.Existeix actualment l'opció de preservar el teixit ovàric. Consisteix en l'extirpació del mateix, congelar-lo abans de sotmetre-la al tractament oncològic, per protegir-lo de l'agressió dels fàrmacs i disposar d'un teixit susceptible de ser empeltat, amb la única finalitat de provar d'aconseguir un embaràs, quan així ho desitgi la pacient.S'han pres dues perspectives teòriques que estan ambdues relacionades: els estudis sobre les ciències, així com l'estatus híbrid (natura i cultura al mateix temps) dels objectes que, provenint de les recerques en els laboratoris biomèdics, entren dintre de la vida de les persones. L'altra és la perspectiva de l'anàlisi de les relacions de parentiu quan aquests estan mediatizats per aquests mateixos objectes de la ciència biomèdica.La recerca s'ha realitzat seguint el procés viscut per les dones afectades. Considerem aquestes vivències com el trajecte recorregut des del moment en que es decideix consultar al metge per l'aparició d'alguna alteració, diagnòstic del procés neoplàsic, plantejament de les alternatives terapèutiques, conseqüències de les mateixes, intent de cercar alguna possibilitat de minimitzar-les... i com la persona afronta aquestes situacions en funció dels seus interessos, creences, desitjos, pors, valors, així com quines han estat les motivacions per acceptar la seva participació en aquesta línia d'investigació. En aquest cas, l'aflicció de la malaltia i de la infertilitat requereix contextos per explicar la pròpia experiència.CONCLUSIONS:· Engendrar un fill representa per a la dona haver arribat a la normalitat. · Decidir respecte d'una tècnica per preservar la fertilitat, els dona un paper actiu. · Participar en un estudi a llarg termini, deixa implícit que la seva supervivència a la malaltia es factible. · Tenir un potencial que podria satisfer els seus desitjos de maternitat, esdevé una eina per afrontar la experiència del càncer.· Quan no es possible esperar uns índexs de curació tan espectaculars, l'opció de preservar la fertilitat passa a un segon terme. · Quan es tracta de nenes, malgrat que es mira de fer-la partícip en la decisió, aquesta la prenen sempre els pares. · Per els metges que han de notificar el diagnòstic, els ajuda a realitzar un plantejament una mica més esperançador.· Atenent al nombre de casos de dones adultes tractades, pot semblar que hi ha un increment d'aquesta patologia. El problema d'esterilitat existeix per l'endarreriment de l'inici del projecte parental. · Malgrat que el desitjat embaràs no es produís, la percepció que existeix un potencial reproductiu en reserva i la possibilitat d'explotar-lo de forma diferida en un futur, permet elaborar el dol de la seva infertilitat de forma gradual.· Informar dels avenços científics per canals de comunicació adreçats a la població general, pot crear falses expectatives per aquelles persones que també pateixen un procés neoplàsic però la tècnica no estaria indicada o possible. / "SOCIAL AND CULTURAL IMPLICATIONS OF THE PRESERVATION OF THE FERTILITY IN THE ONCOLOGICA PATIENT"Doctoral ThesisElena Castillo de la RosaSent for:Dr. Joan Bestard CampsDr. Just Callejo OlmosSocial and Cultural Anthropology, 2005 - 2007University of BarcelonaTEXT:Advances in early diagnosis of neoplastic processes and the development of curative therapies that occur in children or young adults, have increased the survival of these patients.In our environment, cure rates are 70-80%.One of the drawbacks for achieving these results is the involvement of the gonad and ovarian function, especially when it comes to women (girls and young women). Reproductive capacity of them is compromised or revolved. Emotional shock worsens the disease has on the patient's tumor. If later the woman wants to be a mother, would have to opt for gonad donation programs (second-line solution).Now have the option to preserve ovarian tissue for later trying to get pregnant.There are two related theoretical perspectives: studies on the sciences of the objects of biomedical search (hybrid status, nature and culture at the same time) when interacting in the lives of people. Also, the perspective of the analysis of kinship when they are mediated by these same objects.In this case, the affliction of disease and fertility requires contexts to explain the experience:1. Beget a child is having reached normal.2. Making decisions to preserve fertility, it gives them an active role.3. The act of participating in a long-term study implies that survival is achievable.4. The possibility of future motherhood helps them cope with illness.5. When the cure rates are worse, less important is motherhood.6. In the case of girls, the decision lies with the parents.7. Doctors help them make a little more hopeful approach.8. In adult women, the problem of infertility exists for delaying the project parenterally.9. Unfortunately, if the desired pregnancy does not occur, there is a potential reproductive reserve that allows develop their infertility grief gradually.10. Report by the media of scientific advances led to the general population, may create false expectations when not indicated.

Esta tesis quisiera ser el reflejo de un recorrido personal por las intenciones del proyecto moderno. La tesis se ha elaborado a partir de la suma de ensayos sobre la dificultad en la búsqueda moderna del habitar, sobre la noción de casa dentro del proyecto moderno.Se ha dividido en tres capítulos que desarrollan un recorrido a seguir en esta personal confrontación existencial y artística que investiga los procesos y dificultades inherentes que todo individuo atesora en la búsqueda moderna del habitar, y un cuarto capítulo de conclusiones. El primer capítulo se ha subdividido en nueve temas con sus subsiguientes apartados:· El primer tema nos remite a presentar el concepto arquitectónico como base sustancial del proyecto artístico contemporáneo.· El segundo tema introduce el concepto de habitar como clave para desentrañar la relación que conforma el individuo con su espacio vivencial.· El tercer tema hace referencia a concretar a través de pequeñas pinceladas lo que denominamos casa burguesa, su formación y posterior evolución hasta nuestros días.· La noción de confort aparece en el cuarto tema focalizando su desarrollo en base a las pautas histórico-sociales que el vocablo simboliza.· El apartado quinto se pregunta sobre la conciencia de las relaciones históricas de los géneros, masculino y femenino.· En la casa y sus enseres, tema sexto, introduzco apuntes antropológicos que me sirven para apoyar el inicio de una teoría de las necesidades del individuo arcaico.· El séptimo apartado reflexionará hacia el concepto de domesticidad del objeto cotidiano.· En el título octavo nos acercamos a la noción de objeto, se intentará tejer un paralelismo entre referentes psicológicos y filosóficos.· Y por último el noveno tema se centrará en una visión artística que subvierte la idea de bienestar en el mueble doméstico.El segundo capítulo aborda desde una mirada mucho más clarificada la exposición de referentes artísticos y arquitectónicos contemporáneos que han priorizado en su temática el escenario del habitar. La elección de artistas y arquitectos se ha formalizado queriendo y buscando encontrar conexiones con mi propio proyecto artístico y con parámetros que pueden generar una visión poliédrica de las disfunciones de las que participan las diferentes geografías del habitar.El tercer capítulo se centra en abordar de una manera más personalizada toda la evolución de mi trabajo artístico y conceptual creando metáforas con referentes literarios, arquitectónicos, filosóficos y plásticos. Este capítulo se subdivide en dos subtítulos en el primero de ellos, "Memoria de una casa esencial", puntualizo brevemente los impulsos y condicionantes que me llevaron a adquirir y reflexionar acerca del concepto de una vivienda propia. El segundo apartado y desde un punto más descriptivo técnicamente dibuja la geografía autobiográfica y territorial de mi casa particular.Todo el capítulo tercero adquiere el formato de conclusión final al texto de tesis anterior, dicha conclusión ejemplifica y recoge mi proyecto artístico sobre la escenografía doméstica occidental. / DOCTORAL THESIS:"Difficulty in the modern search of living. The domestic territory as artistic and existential confrontation"TEXT:This thesis is a reflection of a personal tour along the intentions of a modern project. It has been elaborated from a sum of essays based on the difficulty in the modern search of living, related to the notion of housing inside a modern project. The thesis is divided in three chapters which develop an existential and artistic confrontation. This confrontation investigates the processes and difficulties that an individual hoards in the modern search of living, and the fourth chapter is the conclusion.The first chapter has been subdivided in nine topics with its following paragraphs:- The first topic shows us the architectural concept as an important base of the artistic contemporary project.- The second topic introduces the concept of living as a way of uncovering the relationship between the individual and its existential space.- The third topic refers to making concrete across small brushstrokes what we name bourgeois house, their building and their evolution towards the present day.- The notion of comfort appears in the fourth topic focusing its development on the basis of the social and historical guidelines that the word symbolizes.- The fifth paragraph wonders on the conscience of the historical relations of the genres, masculine and feminine.- In the house and its chattels, the sixth topic introduces anthropologic notes that were used for the beginning of a theory about the needs of the archaic individual.- The seventh paragraph thinks about the concept of domesticity of a daily object.- In the eighth paragraphs we approach the notion of object, trying to weave a parallelism between psychological and philosophical modals.- And finally the ninth topic will focus on an artistic vision that subverts the idea of well-being in domestic furniture.The second chapter approaches, from a much more clarified look, on the exhibition of artistic and architectural contemporary reference which have prioritized its subject matter, the scene of living. The choice of the artists and architects has been done by finding connections with both my own artistic project and parameters that can generate a polyhedral vision of the dysfunctions of those who participate in different geographies of living.The third chapter aims at approaching in a more personalized way the whole evolution of my artistic and conceptual work by creating metaphors with literary, architectural, philosophical and plastic references. This chapter subdivides in two paragraphs. The first one," Memories of an essential house ", I briefly specify the impulses that bring me to think about the concept of owning a house. From a more descriptive point, the second paragraph draws the autobiographical and territorial geography of my particular house.The whole fourth chapter is a conclusion of the previous thesis which exemplifies and gathers my artistic project on the domestic western scenery.