Comprendre la globalitat de la ciutat d'avui és difícil i sovint intentem explicar-la a través d'anècdotes o de manera parcial. La tesi proposa analitzar: la necessitat d'estructures formades per espais urbans a les ciutats, i la forma que aquestes ens donen com a mètode per saber que és i com ha de ser un fet urbà. Aquests sistemes son del tot imprescindibles i en ells recau en gran part la forma i la qualitat urbana, per tant la seva absència és sinònim de lloc suburbà. Les estructures estan formades per la combinació racional de llocs públics i el conjunt d'això és un diagrama urbà. Per abordar aquest tema la tesi es composa de dues parts.En la primera part, es descriuen els llocs públics que són fonamentals en algunes ciutats, i és comprova com aquests col·laboren definitivament a la forma urbana. En aquesta part s'analitzen dotze ciutats situades a àmbits geogràfics distints, quatre són asiàtiques, quatres europees i quatre americanes. En la selecció es busca que les ciutats estiguin suficientment allunyades culturalment per tal de que en principi els llocs que siguin estudiats puguin esdevenir elements prou especials de cada situació. Allò realment interesant és el comprovar com aquests espais urbans tenen un valor universal i que son apreciats i utilitzats en distints models de ciutat com a formes habituals de composició de l'estructura de la ciutat.En la segona part, s'analitza la forma del diagrama de la ciutat i com aquest és el seu suport estructural. Per fer-ho sempre es compara l'estructura formada per a llocs públics amb ciutats o parts de ciutats. Es parteix sempre d'allò més elemental, com és una plaça o un carrer, i a través d'un procés de composició urbana es dissenya un sistema complex i urbà. En tot això, la forma dels diagrames resultants és estudiada de maneres diferents i es fan símils amb altres diagrames com son els que hi ha en els taulers de jocs. La possibilitat de fer una forta abstracció de la forma de la ciutat i arribar a conèixer el seu diagrama és essencial. Per això mètodes reductius i/o de comparació que ens ajudin a sintetitzar el problema ens poden ser útils. Els jocs i en especial els diagrames dels seus taulers seran un camí interessant a investigar. Conèixer la ciutat és saber jugar al seu tauler urbà. En conclusió la tesi determina que els diagrames urbans són completament imprescindibles en qualsevol ciutat i la seva absència sols és símptoma de marginalitat. La tesi proposa dos maneres de realitzar diagrames, sempre fets a través de la suma de llocs públics. La primera, és aquella que utilitza llocs bàsics de composició com son les places i els carrers. La segona, és la que es denomina com a campus i proposa una ciutat oberta i de fàcil integració amb la natura. La ciutat ha d'estar sempre recolzada per estructures equivalents a diagrames de llocs públics. Finalment, en l'epíleg, la tesi proposa quasi un petit manual de composició urbana, o si més no alguns elements imprescindibles per a qualsevol ciutat. / It is difficult to understand the present-day city in its totality and we often try to explain it through anecdotes or only partially. The thesis proposes to analyse: the need for structures formed by urban spaces in the cities, and the shape they offer us as a means to knowing what they are and the nature of urban facts. These systems are indispensable and to a great extent urban form and urban quality reside in them; therefore their absence is synonymous to the suburban area. The structures are formed by rational combination of public spaces and the resulting whole is an urban diagram. To tackle this theme the thesis is divided into two parts.In the first part public spaces which are essential to some cities are described, and the way they finally contribute to the urban form is examined. In this part twelve cities from different geographical areas are analysed; four of them are Asian, four are European and another four are American cities. With this selection we are aiming for cities that culturally are far enough apart to allow the chosen spaces to become sufficiently special elements in each situation. The surprise comes when we find out that these urban spaces have a universal value and are appreciated and put into use in different city models as common shapes in composing the city structure.In the second part the form of the city diagram and the way in which the diagram works as the structural support are analysed. To do this the structure formed by public spaces is compared to cities or parts of cities. The most elementary things, like a square or a street, are the starting point, and through a process of urban composition a complex and urban system is designed. The shape of the resulting diagrams is studied in different ways and comparisons are made with other diagrams like the ones there are on game boards. The possibility of making a high-level abstraction of the form of the city and getting to know its diagram is essential. So methods of reduction and/or comparison that help us to synthesise the problem can be useful to us. Games and, in particular, the diagrams of their boards will be interesting paths to explore. Knowing the city knows how to play on the urban board.In conclusion this thesis establishes that urban diagrams are indispensable in any city and that their absence is simply a symptom of marginality. The thesis proposes two ways of creating diagrams, always through the adding up of public spaces. The first one uses basic compositional places like squares and streets. The second is named "campus" and suggests an open city, integrating effortlessly with nature. The city always has to be supported by structures that are equivalent to the diagrams of public spaces. Finally, in the epilogue the thesis offers something like a small "urban composition" manual or some essential elements for any city.

De todos es sabido el auge que ha experimentado la actividad turística en las últimas décadas. La época de la industria ha dado paso a la edad de los servicios, las tecnologías, la información. El hombre tiene cada vez más deseos, y a la vez más medios, de saber. El turismo, actividad con mucho siglos de historia, vive su época de oro. Los cambios del siglo que ahora acaba han transformado al hombre, y con él al turismo, pues no hay que olvidar que la actividad turística no es más que la expresión del individuo fuera de su entorno de vida cotidiano.La presente Tesis emprende la labor y el objetivo de intentar comprender un poco mejor algunos de los aspectos que perfilan el turismo en este cambio de milenio, los cuales probablemente marcarán las pautas para el próximo siglo, centrándose en el análisis de una de las tipologías más importantes y a la vez más olvidadas por parte de la literatura turística: el turismo en las ciudades, o turismo urbano. En todo este entramado van a destacar dos cuestiones básicas: la definición amplia de turismo y la segmentación de la demanda turística bajo dicha definición en las ciudades. Para ello, el objetivo de análisis de esta Tesis lo va a constituir el comportamiento de la demanda, bajo dos manifestaciones concretas: la repetición de las visitas y el gasto en destino.La presente Tesis se divide en cuatro grandes partes: · Una primera parte, de introducción al estudio, contiene dos epígrafes: una introducción general al tema, y el siguiente, de introducción al turismo urbano, en el que se analizan sus características y especificidades, para facilitar el estudio posterior de la demanda en dicho entorno.· La segunda parte, de contenido eminentemente teórico, incluye siete epígrafes: el primero simplemente introduce y limita el tema; el segundo realiza un breve repaso a cuestiones previas fundamentales para los desarrollos posteriores; el tercero versa sobre el análisis macroeconómico de la demanda, poniéndose de nuevo de manifiesto la relevancia de dicha segmentación; el cuarto epígrafe, centrado en el análisis microeconómico de la demanda de turismo, aplicado al caso de las ciudades,; en el quinto epígrafe se recoge la ampliación del esquema teórico microeconómico para el análisis de la repetición de las visitas; el epígrafe seis incluye un resumen acerca del estado de la econometría aplicada al turismo; y en el epígrafe séptimo se recogen las principales conclusiones y aportaciones de esta parte.· La tercera parte incluye el análisis empírico de las cuestiones previas, repartido en cincoepígrafes: el primero, introduce el análisis del turismo en la ciudad de Barcelona, para evidenciar de este modo la especificidad del turismo urbano señalada de modo teórico, y servir de contexto en el que situar los apartados siguientes; el segundo epígrafe recoge la modelización de la repetición de las visitas en Barcelona, durante 1996; el tercero y el cuarto incorporan el análisis estadístico y econométrico del gasto en destino, de nuevo en la Barcelona de 1996; por último, el quinto epígrafe recoge las principales conclusiones y aportaciones de dicha parte.· la cuarta parte, como colofón de la Tesis, presenta a modo de resumen las principales conclusiones obtenidas, las aportaciones realizadas, así como las líneas de futuro en que se propone proseguir el trabajo.

SUMARIO:O papel das profissões do desenho na cidade moderna - artistas, arquitectos, engenheiros, designers, paisagistas - está testemunhado na própria toponímia urbana e faz parte da cultura disciplinar destas profissões. Ele é naturalmente prolongado, na nossa época, num novo contexto de alta competitividade das cidades e de internacionalização das profissões. Entender esse contexto, para nele poder actuar, passará por um estudo aprofundado do posicionamento dos grupos profissionais nos mecanismos de produção e de decisão da forma urbana, das relações que eles estabelecem com os outros actores do fenómeno urbano, das formas de regulação da sua responsabilidade e, finalmente, das convicções porque se orientam.A tese que se apresenta inscrever-se-á neste objectivo - pretende-se contribuir para fundamentar uma nova noção da Identidade das profissões do desenho urbano, através de um "modelo operativo", coerente com o contexto actual da cultura urbana, a partir da convergência dos discursos da Responsabilidade e da Convicção, e da abertura à colaboração das disciplinas profissionais no Design Urbano - a interdisciplinaridade. Utilizaremos, como objectos de estudo, as mutações urbanas e as mutações profissionais, as convicções dos profissionais do desenho e as alterações emergentes das práticas profissionais no Design Urbano. Fá-lo-emos à luz de referências teóricas de diversa origem disciplinar, em particular da Economia Política Urbana, da Sociologia das Profissões e da Ética, ou Filosofia Moral. / "Ethics and Urban Design Professions - Conviction, Responsibility, and Interdisciplinarity, Lines of Professional Identity in Urban Design". Text: Ethics in the professions involved in city form-giving is a complex and sometimes misleading theme. This thesis focuses its analysis on it, with three main goals; First to formulate a question - about the crisis of dominant professional paradigms in the present context of mutations, both urban and professional, that evidence the weaknesses, dilemmas and contradictions of professional identity in the domains of design; Then, as to transform the question into a theoretical problem, focusing the foudation of professional ethics upon responsibility and beliefs, in a context of competitiveness and internationalization of professional practice; and finally, as to formulate the final product of the thesis, a new operative model of interdisciplinarity, alternative to the model of knowledge and practice specialization, in the emergent field of urban design. The thesis incorporates as a " Book 2", the result of an antecedent research project accomplished by 2003 for obtaining the degree of DEA (diploma of advanced studies and investigating sufficiency) - the study case of architectural profession, with reference to the History of Profession and the analysis of its regulation in Europe, introducing the critics of protectionist " traditional - liberal - profession" paradigms . In the final thesis, three different methodologies were proceeded; the evaluation, the theory, the discussion: - Evaluation, is systemical - the design professional responsibilities are discussed facing the social context of several parteners intervening in urban form construction and professional identity no longer considered as a paradigm or an unique model, but built through: a) the productive structures and roles in urban form giving, b) the system of responsibility and liability regulation, and c) the cultural legibility of professionalism and professional missions; - The theoretical speech, is centered in the " discovery " of an ethics of urban domain (the ethical matrix of public space), and of interdisciplinarity (a reflexive practice, of new professionalism). The central concept here is professional interactivity, understood as the logics of cooperation, of knowledge integration, and of opening to "the other". That is to say, design speech having its startingpoint not from the author itself (the "solipsism" of artistic responsibility) but from the addressee (alterocentered design, as a process of "form giving", that starts before the author and finishes after him, meeting with life, that transforms designed form); - In the discussion, third methodological stage, the critics of paradigmatical historicist beliefs about urban form (the moralizing value given to the representations of past, or of future), and a case study about professionals' beliefs, are presented. Looking at the professional practices in Lisbon Expo98 project, some decision-making processes and problematic design-policy situations are briefed. The emergent subject of design in the "enlarged city" (extensive, diffuse, generic city...) is placed in the centerpoint of the discussion - the "foundation of urbanity" and the ethical conditions requested for that porpous, the "cause of peripheries". The conclusions that could be eventualy interesting to institutions linked to urban design and professional responsibilities, may include: a reflexive theory on ethics in professional and political urban field. Having offered a panorama of diferent disciplinarity aproaches, some specific proposals for contents and methodologies of an interdisciplinarity promoting "démarche" are made. It is a discussion that today should be deepened at European level, so much in the professional and educational environment, as in urban policy-making about public space design process in the enlarged "city" .The diversification of knowledge and professional practice, requires an aditional flexibility of professional education and training opening it to interdisciplinarity. "The city is not a subject for one alone profession, but none of them diminishes itself in collaboration"

L'objectiu principal de la recerca aquí presentada és analitzar les polítiquesde regeneració urbana desenvolupades en el marc de la Unió Europea. Aquestaanàlisi ha implicat un estudi paral·lel a dues escales . En primer lloc, s'ha realitzatuna aproximació a escala europea, per tal d'identificar quin és el rol de lesqüestions urbanes en l'agenda política comunitària, centrant l'atenció en elsprogrames destinats a la regeneració d'àrees urbanes amb dificultats. I, en segonlloc, s'ha realitzat una lectura a escala local, per tal d'interpretar quin ha estatl'impacte d'aquests programes en les diferents realitats urbanes sobre les que haactuat.La primera aproximació, l'anàlisi de la implicació de la UE en les qüestionsurbanes i, concretament, en la implementació de programes de regeneració urbana,s'ha desenvolupat a partir d'una lectura històrica. Aquesta ha estat dirigida aidentificar la dimensió urbana de les polítiques territorials de la UE a partir delperíode de programació dels Fons Estructurals 1989-1993. S'ha incorporat, a més,una lectura evolutiva, interpretant els canvis i avanços assolits, fins arribar al'actual període 2007-2013. Aquestes qüestions s'han estudiat i emmarcat dins d'uncontext més ampli que, d'altra banda, resulta clau per interpretar tot el procés: laterritorialització de les polítiques comunitàries; és a dir, el creixent protagonisme dela cohesió i reequilibri territorial com a objectiu estratègic de la UE.L'estudi de les polítiques i els instruments implementats en el marc de la UEen matèria de regeneració urbana s'ha centrat especialment en l'acció de laIniciativa Comunitària URBAN. Ja que es tracta del primer, i únic, programacomunitari destinat de forma exclusiva a aquesta comesa. Per tant, un objectiu claude la recerca ha estat identificar quin ha estat l'impacte generat per la Iniciativa,així com la seva participació en un procés més ampli: l'increment de la sensibilitaturbana de les polítiques comunitàries.La interpretació de l'impacte derivat de la implementació de la IC URBAN haimplicat la realització de treball de camp i entrevistes a alguns dels agentsimplicats, per tal de verificar la dimensió de les actuacions i la seva repercussiómaterial. Però, a més això, en aquesta recerca s'ha pretès atorgar una atencióespecial als valors qualitatius de la Iniciativa. Aquests són, en primer terme, ladefinició d'una metodologia de treball específica, caracteritzada per l'enfocamentintegrat de les estratègies de regeneració urbana, la participació dels agents localsen la definició i implementació de les actuacions desenvolupades, la cooperació icorresponsabilització de tots els nivells de l'administració implicats, el foment de lespràctiques innovadores i la creació de xarxes d'intercanvi de coneixement. A més,la IC URBAN ha estat un interessant banc de proves i perfeccionament detècniques, amb el valor afegit de la participació de quinze Estats Membres ambdiferents tradicions i models en matèria de regeneració urbana.Per tal d'aprofundir en l'anàlisi de l'impacte de la IC URBAN, s'hanseleccionat tretze casos d'estudi de quatre Estats Membres -Espanya, França, Itàliai el Regne Unit-. Desprès de la necessària aproximació individualitzada a cada cas,s'ha realitzat una lectura transversal, comparativa, de tots ells per tal de contrastari verificar el funcionament de les variables que anteriorment s'han definit com lesclaus de la IC URBAN.Les conclusions de la tesi es fonamenten en l'anàlisi de l'impacte de la ICURBAN i de la seva contribució a dinàmiques com l'aprofundiment de l'europeïtzacióde les ciutats, l'ascens de les qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, ladifusió de nous models i pràctiques de regeneració urbana que són assumides peralguns Estats Membres, així com la seva participació en el procés inacabat deconstrucció d'una autèntica política urbana comunitària. / El objetivo principal de la investigación aquí presentada es analizar laspolíticas de regeneración urbana implementadas en el marco de la Unión Europea.Este análisis ha comportado un estudio en paralelo a dos niveles. En primer lugar,se ha realizado una aproximación a escala europea, para identificar cual es el rol deles cuestiones urbanas en la agenda política comunitaria, centrando la atención enlos programas dedicados a la regeneración de áreas urbanas con dificultades. Y, ensegundo lugar, se ha realizado una lectura a escala local, para identificar el impactode estos programas en las diferentes realidades urbanas en las que han actuado.El análisis de la implicación de la UE en les cuestiones urbanas y,concretamente, en la implementación de programas de regeneración urbana, se hadesarrollado a partir de una lectura histórica. Este análisis ha estado dirigido aidentificar la dimensión urbana de las políticas territoriales de la UE a partir delperiodo de programación de los Fondos Estructurales 1989-1993. Se haincorporado una lectura evolutiva, interpretando los cambios y avances alcanzadoshasta el comienzo del actual periodo 2007-2013. La dimensión urbana de laspolíticas comunitarias ha sido estudiada y enmarcada, además, dentro de uncontexto más amplio, que resulta clave para interpretar todo el proceso: laterritorialización de las políticas comunitarias, es decir, el creciente protagonismode la cohesión y el reequilibrio territorial como objetivo estratégico de la UE.El estudio de las políticas de la UE en materia de regeneración urbana se hacentrado especialmente en la acción de la Iniciativa Comunitaria URBAN. Éste es elprimer, y único, programa comunitario dedicado de forma exclusiva a esta cuestión.Por ello, un objetivo clave para la investigación ha sido identificar cual ha sido elimpacto generado por este programa, tanto a escala local -en las diferentesrealidades urbanas sobre les que ha actuado-, como a escala comunitaria -teniendoen cuenta su participación en un proceso más amplio, el incremento de lasensibilidad urbana de les políticas comunitarias-.La interpretación del impacto derivado de la implementación de la IC URBANha comportado la realización de trabajo de campo y entrevistas a algunos de losagentes implicados para verificar la repercusión material y la dimensión de susactuaciones. Pero, además de ello, en esta investigación se ha otorgado unaatención especial a los valores cualitativos de la Iniciativa. Éstos son, en primerlugar, la definición de una metodología de trabajo específica, caracterizada por elenfoque integrado de las estrategias de regeneración urbana, la participación de losagentes locales en la definición e implementación de las actuaciones desarrolladas,la cooperación y corresponsabilización de todos los niveles de la administraciónimplicados, el fomento de las prácticas innovadoras y la creación de redes deintercambio de conocimiento. Y, en segundo lugar, URBAN ha sido un interesantebanco de pruebas y perfeccionamiento de técnicas, con el valor añadido de laparticipación de quince Estados Miembros con diferentes tradiciones y modelos enmateria de regeneración urbana.Para profundizar en el análisis del impacto de la IC URBAN, se hanseleccionado trece casos de estudio de cuatro Estados Miembros -España, Francia,Italia y el Reino Unido-. Después de la necesaria aproximación individualizada acada caso, se ha realizado una lectura transversal, comparativa, de todos ellos paraasí contrastar y verificar el funcionamiento de las variables que anteriormente hansido definidas como las claves de la IC URBAN.Las conclusiones de la tesis se fundamentan en el análisis del impacto de laIC URBAN y de su contribución a cuestiones como la consolidación de laeuropeización de las ciudades, el ascenso de las cuestiones urbanas en la agendapolítica comunitaria, la difusión de nuevos modelos y prácticas de regeneraciónurbana que son asumidas por algunos Estados Miembros, así como su participaciónen el proceso inacabado de construcción de una auténtica política urbanacomunitaria. / The main objective of this research was to analyse the urban regenerationpolicies undertaken within the framework of the European Union. This analysisinvolved parallel studies on two different scales. Firstly, we examined the Europeanscale in order to establish the significance of urban development issues within thepolitical agenda of the EU, focusing our attention on programmes aimed atregenerating deprived urban areas. We then investigated the local scale in anattempt to interpret the impact of these programmes upon the different urbanrealities to which they were applied.The first approach, which examined the role of the EU in urban questionsand -more specifically- in the implementation of urban regeneration programmes,was based on a historical analysis. We focused our attention on trying to identifythe urban dimension of the territorial policies of the EU, initiating our analysis in the1989-1993 period of the European Structural Funds. We also incorporated ananalysis of the evolution of this process, interpreting the changes and advancesachieved up to the present moment (2007-2013). These questions were studiedand framed within a wider context that is key to interpreting the whole process: theterritorialisation of EU policies; or -in other words- the increasing role of territorialcohesion and rebalancing as a strategic objective of the European Union.Studying the policies and instruments implemented within the framework ofthe EU with regard to urban regeneration particularly focused on the work of theURBAN Community Initiative: the first, and to date only, EU programme exclusivelydedicated to this task. One key objective of this research was therefore to identifythe impact that the Initiative has had and establish its role within a wider process:the increasing of urban dimension of the EU policies.The task of interpreting the impact of implementing URBAN CI impliedcarrying out field work and interviewing some of the agents involved in the processin order to verify the dimension of the work done and its material repercussions. Inthis research, we also sought to afford special attention to the qualitative valuesinherent to the Initiative. The most important of these are: establishing a specificworking methodology characterised by an integrated approach of urbanregeneration; encouraging local agents to participate in the definition andimplementation of the actions undertaken; cooperating and sharing responsibility atall of the levels of public administration involved; promoting innovative practices;and creating networks through which to share knowledge. URBAN CI has alsoserved as an interesting vehicle for testing and perfecting techniques and offers theadditional advantage that it involves the participation of fifteen EU member stateswith different traditions and models in urban regeneration.In order to make a more in-depth analysis of the impact of URBAN CI, weselected thirteen case studies from four EU Member States: Spain, France, Italyand The United Kingdom. After an initial individualised approximation to each case,we made a transversal, comparative, reading of all the cases in order to contrastand verify how the chosen variables, which had previously been identified as key toURBAN CI process, worked in each setting.The conclusions from the thesis are based on an analysis of the impact ofURBAN CI and its contribution to the dynamics of such processes as: promoting theEuropeanisation of cities; the increasing importance of urban questions in thepolitical agenda of the EU; the diffusion of new models and practices for urbanregeneration that have been adopted by some Member States; and its participationin the unfinished process of constructing an authentic EU urban policy.

El fet que cada cop siguin més les persones que viuen en ciutats comporta que l’antiga pregunta sobre el què és una ciutat mantingui total rellevància. Relativament fàcil és definir el concepte de gran ciutat però és molt més difícil definir el què és una ciutat mitjana. La recerca demostra una gran orfandat teòrica i metodològica de la ciutat mitjana un fet que n’explica la seva extensa utilització tan en la política i la planificació territorial com en la producció científica actual. És justament la cerca d’una clarificació conceptual de la ciutat mitjana el que ha guiat aquesta recerca. La metodologia ha estat la hipotètico-deductiva basada en un anàlisi multiescalar de geometries. Tot i que la reflexió empírica ha estat per al conjunt del sistema urbà de Catalunya, les ciutats més treballades han estat cinc capitals comarcals, considerades tradicionalment com a ciutats mitjanes però que actualment mostren un perfil urbà clarament diferenciat:Balaguer, Tortosa, Valls, Vic i Vilafranca del Penedès. Malgrat això la comparativa internacional a partir dels casos investigats de Sao Paulo (Brasil), Alexandria (Egipte) i Sarajevo (Bòsnia Herzegovina) ha servit per a la profundització teòrica i conceptual. El marc teòric utilitzat ha vasculat en tres línies metodològiques: les teories de l’espai geogràfic desenvolupades pel geògraf brasiler Milton Santos, les teories clàssiques de l’Escola Sociològica de Chicago i les culturalistes amb autors com Yi-Fu Tuan. La investigació ha demostrat la operativitat per a reconceptualitzar a la ciutat mitjana. Específicament s’han investigat els següents processos urbans: la integració metropolitana, la metamorfosi de la funció comercial, la consolidació de les formes urbanes amb especial èmfasi en la suburbanització, les transformacions del centre, la promoció de les ciutats a partir de la seva imatge i el planejament. El mètode utilitzat ha estat bàsicament el treball de camp (a partir de deriva urbana i d’entrevistes semiestructurades), l’anàlisi bibliogràfic i el treball cartogràfic a diverses escales (nacional, interurbana, intraurbana i de barri). Ha estat especialment rellevant la metodologia desenvolupada en el cas de la geografia comercial, havent-se realitzat mapes d’implantació puntual per a l’estudi de l’estructura comercial del centre de la ciutat. Les eines utilitzades per tal de dur a terme aquesta metodologia i aquest mètode ha estat bàsicament la cartografia comercial i els treballs en fotointerpretació. Els principals resultats obtinguts són: Des de l’escala local es constata com l’espai urbanitzat durant el període postmodern representa una proporció que supera el 50% del total de la ciutat, en la majoria dels casos. Durant la dècada dels 90 del segle XX i la primera del segle XXI és quan es produeix el màxim creixement del període. L’existència, tan d’elevat capital cultural ( a partir de la funció universitària) com de capital econòmic (a partir d’empreses locals) va directament relacionat amb la conservació i el manteniment del simbolisme del centre. Des de l’escala metropolitana-barcelonina es comprova com la integració a la megalòpoli catalana ajuda a la homogeneïtzació dels temps dels processos urbans, com els de la centrificació. Des de l’escala nacional-catalana es comprova a mode general la negació del caràcter urbà de la Catalunya comarcal. A nivell de conclusions la recerca planteja el concepte de retard. Aquest és un temps relatiu i multiescalar que permet parlar d’un denominat time-gap o diferencial de temps. Aquest concepte a la vegada permet reconceptualitzar a la ciutat mitjana com aquella ciutat que presenta els mateixos processos que una gran ciutat però amb un retard en el temps. / "The metamorphosis of the inner-city in the medium-sized cities: between tradition and postmodernity" SUMMARY: This PhD focuses in medium-sized cities and the theoretical and methodological problems that arise when they are studied. The goal is to clarify several concepts based on a multiscale analysis of urban processes of uneven geometry. The theoretical framework focuses on the space as a scientific-technical and informational medium which includes culturalist perspectives and the morphology the urban space. This PhD is based on the Catalan megalopoli whose main center is Barcelona (NE Spain), but it also includes examples from of São Paulo, Alexandria and Sarajevo. The methods included semi-structured interviews in five different middle-sized Catalan cities and bibliographic as well as cartographic analyses at different scales. Specifically, I studied commercial geography by means of commercial mapping through photointerpretation. I propose the concept of “time delay” affecting urban processes in Catalan midle-size cities This concept is the lapse of time occurring between the moment a a process takes place in a reference city until the same process is found in another place. The period of time is considered the time-gap and it affects all city landmarks This approach implies that urban phenomenons can spread through a megalopoli. I suggest a new cronogeography approach which takes into account all possible future scenarios and how likely are they. My research suggests that the medium-sized cities concept may not be valid as important processes occur at different times and rythms in the urban landscape.

La població mundial ha augmentat en els darrers anys a un ritme accelerat concentrant-se majoritàriament en les grans zones urbanes. Aquest ritme de creixement ràpid, sovint va per davant de la capacitat de resposta que els responsables municipals tenen a fi de proveir dels serveis bàsics necessaris, generant-se bosses de pobresa. Si bé la urbanització comporta més oportunitats i serveis, implica també uns canvis d’hàbits en les persones perjudicials per la salut. L’entorn, tant el físic com l’ambiental en el que les persones neixen, viuen i moren, és decisiu en la salut que aquestes tenen. L’anàlisi geogràfica, permet identificar zones amb acumulació de problemes de salut i els Sistemes d’Informació Geogràfica mapejar-los. El càncer continua sent una de les principals causes de mortalitat i no només en els països rics, de manera que revesteixen d’especial importància la prevenció mitjançant la millora de l’entorn i la detecció precoç. L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de les desigualtats en la mortalitat per càncer en diferents ciutats de l’Estat Espanyol, en funció de la privació del territori dividit en seccions censals i el paper que els cribratges tenen en la reducció de les desigualtats socials en la prevenció del càncer i en conseqüència de la mortalitat. Inclou fet tres estudis diferents: el primer analitza la tendència en la desigualtat segons nivell educatiu en la mortalitat per càncer en homes i dones de Barcelona entre els anys 1992 i 2003. El segon, és un estudi transversal ecològic amb la mortalitat per càncer dels anys 1996 al 2003 en 11 ciutats de l’Estat Espanyol: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alacant, Castelló, València, Vigo, Córdoba, Málaga i Sevilla. S’estudia la relació entre l’excés de mortalitat i la privació de la unitat d’anàlisi territorial (la secció censal). Per a controlar la variabilitat territorial en l’estimació del risc, l’anàlisi es va fer mitjançant models Baiesians. Finalment, el tercer estudi, a partir de les dades de les Enquestes de Salut de Barcelona dels anys 1992, 2001 i 2006, descriu i compara les desigualtats per classe social en aquests 3 períodes estudiats, quant a la realització de cribratge de càncer de mama (de tipus poblacional) i cèrvix (oportunista). A Barcelona entre 1992 i 2003 les desigualtats per càncer en general, han disminuït en els homes i han desaparegut en les dones. En les diferents ciutats espanyoles estudiades el patró de desigualtat segons gènere és similar. Les ciutats més grans (Barcelona, Madrid i Sevilla) són les que presenten les desigualtats més grans en funció del nivell de privació del territori (secció censal). En la majoria de seccions censals, es troba una bona relació entre el patró espacial de privació i el risc de morir per càncer. Els càncer de pulmó, laringe i estómac són els principals responsables de desigualtat en totes les ciutats. Altrament, a Barcelona entre 1992 i 2006 ha augmentat considerablement les dones que es fan controls regulars de càncer de mama i cèrvix, però sembla que en el cas del cribratge de tipus poblacional aquest augment ha estat més important; de la mateixa manera, la reducció de les desigualtats de classe quant a la participació de les dones en els programes de cribratge, també ha estat més gran en el cas del poblacional que l’oportunista. Els resultats obtinguts si bé són força satisfactoris, mostren importants desigualtats sobretot entre homes i dones i per causes concretes de càncer encara hi ha aspectes a millorar i continuar treballant. Cal seguir impulsant les polítiques i accions necessàries potenciadores d’entorns saludables en el sentit ampli de la paraula, que afavoreixin l’adopció d’estils de vida saludables per a les persones. / La población mundial, sobretodo la de los países en vías de desarrollo, ha aumentado durante los últimos años a un ritmo bastante acelerado y concentrándose mayoritariamente en las grandes zonas urbanas. Este ritmo de crecimiento tan rápido, a menudo va por delante de la capacidad de respuesta que los responsables municipales tienen para proveir a los ciudadanos de los servicios básicos, generando este déficit, bolsas de pobreza. Si bien la urbanización comporta más oportunidades y servicios, implica también unos cambios de hábitos en las personas en ocasiones perjudiciales para la salud. El entorno, tanto físico como ambiental, en el que las personas nacen, viven y mueren, es decisivo en la salud. El análisis geogràfico, permite identificar zonas con aculumacíón de problemas de salud y los Sistemas de Información Geográfica establecer mapas. El càncer continua siendo una de las principales causas de muerte y no solo en los países ricos, de manera que reviste de especial importancia la prevención mediante la mejora del entorno y la detección precoz. El objetivo de esta tesis es el estudio de las desigualdades en la mortalidad por cáncer en diferentes ciudades del estado Español, en función de la privación socioeconómica del territorio dividido en secciones censales así como el papel que los cribados desempeñan en la reducción de las desigualdades sociales en la prevención del cáncer y en consecuencia en la mortalidad. Incluye tres estudios: el primero analiza la tendencia en la desiguadad según nivel de estudios en la mortalidad por cáncer en hombres y mujeres de Barcelona entre los años 1992 y 2003. El segundo, es un estudio transversal ecológico con la mortalidad por cáncer entre 1992 y 2003 en 11 ciudades del Estado Español: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Córdoba, Málaga y sevilla. Se estudia la relación entre el exceso de mortalidad y la privación socioeconómica de la unidad de análisis territorial (la sección censal). Para controlar la variabilidad territorial en la estimación del riesgo, el análisis se hizo mediante modelos Bayesianos. Finalmente, el tercer estudio, a partir de los datos de las Encuestas de Salud de Barcelona de los años 1992, 2001 y 2006, describe y compara las desigualdades por clase social en estos 3 períodos estudiados, en cuanto a la realización de cribado de cáncer de mama (poblacional) y de cérvix (oportunista). En Barcelona entre 1992 y 2003 las desigualdades por cáncer en general, habían disminuido en los hombres y desaparecen en las mujeres. En las distintas ciudades españolas estudiadas el patrón de desigualdad según género es similar. Las ciudades más grandes (Barcelona, Madrid y Sevilla) son las que presentan las desigualdades más importantes en función de la privación socioeconómica del territorio (sección censal). En la mayoría de secciones censales, se encuentra una buena relación entre el patrón espacial de privación y el riesgo de morir por cáncer. Los cánceres de pulmón, laringe y estómago son los principales responsables de desigualdad en todas las ciudades. Por otro lado, en Barcelona entre 1992 y 2006 ha aumentado considerablemente el número de mujeres que realizan controles regulares de cáncer de mama y cérvix pero parece que en el caso del cribado de tipo poblacional (mama) este aumento ha sido más importante; del mismo modo, la reducción de las desigualdades de clase en cuanto a la participación de las mujeres en los programas de cribado, también ha sido mayor en el caso del poblacional que el oportunista. Los resultados obtenidos si bien son bastante satisfactorios, muestran importantes desigualdades de clase así como de género y por causas concretas, por lo cual hay todavía muchos aspectos sobre los que es necesario seguir trabajando. Es importante seguir impulsando las políticas y acciones necesarias potenciadoras de entornos saludables en el sentido amplio de la palabra, que favorezcan la adopción de estilos de vida saludables para las personas. / The world's population, especially that of developing countries has increased in recent years at a fairly fast pace and concentrating mainly in large urban areas. This fast growth rate, is often ahead of the responsiveness that city authorities have to provide citizens with basic services, creating the deficit, pockets of poverty. While urbanization entails more opportunities and services, it also involves some lifestyle changes in people at times harmful to health. The environment, both physical environment in which people are born, live and die, is critical in health. Geographic analysis, to identify areas aculumacíón health problems and establish GIS maps. Cancer remains a leading cause of death and not just in rich countries, so that is of special importance through improved prevention and early detection environment. The objective of this thesis is the study of inequalities in cancer mortality in different Spanish cities, according to socioeconomic deprivation in census tracts divided territory and the role that screening plays in reducing social inequalities in the prevention of cancer and consequently mortality. It includes three studies: the first examines the trend in desiguadad by level of studies in cancer mortality in men and women of Barcelona between 1992 and 2003. The second is an ecological cross sectional study in cancer mortality between 1992 and 2003 in 11 Spanish cities: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Cordoba, Malaga and Seville. Have studied the relationship between excess mortality and socioeconomic deprivation of the territorial unit of analysis (the census tract). To control the territorial variability in risk assessment, the analysis was done using Bayesian models. Finally, the third study, data from the Barcelona Health Survey for the years 1992, 2001 and 2006, describes and compares the social class inequalities in the 3 periods studied, regarding the performance of cancer screening breast (population) and cervical (opportunistic). In Barcelona between 1992 and 2003, overall cancer disparities had decreased in men and women disappear. In Spanish cities studied the pattern of inequality by gender is similar. The largest cities (Barcelona, Madrid and Seville) are those with major inequalities in terms of socio-economic deprivation in the area (census tract). In most census tracts, is a good relationship between the spatial pattern of deprivation and the risk of dying from cancer. Cancers of the lung, larynx and stomach are primarily responsible for inequality in all cities. On the other hand, in Barcelona between 1992 and 2006 has increased the number of women engaged in regular monitoring of breast and cervical cancer but it seems that in the case of population-based screening (breast) this increase has been more important, the same thus, the reduction in class inequalities in terms of participation of women in screening programs has also been greater in the case of the opportunistic population. Although the results are quite satisfactory, showing significant inequalities of class and gender and cause-specific, so there are still many aspects that need further work. It is important to continue to promote policies and actions necessary to promote healthy environments in the broadest sense of the word, to encourage the adoption of healthy lifestyles for people.

El treball d'investigació parteix d'un marc teòric sobre la situació de les ciutats i del seu desenvolupament i busca la relació que pugui haver-hi entre els actes de govern d'una ciutat i la seva situació d'equilibri i de benestar intern. En la tesi es fa una recerca dels actes de govern en el camp de l'urbanisme i es relacionen amb el desenvolupament equilibrat de la ciutat.Analitza la importància de l'acció de govern sobre els canvis en el territori i centra la investigació en un dels elements que dóna suport a aquests canvis: el sòl i l'actuació urbanística que en ell es desenvolupa.Relaciona les tramitacions urbanístiques amb l'evolució de variables físiques, de població i econòmiques, amb indicadors d'equipament social i amb paràmetres tecnològics i mediambientals; d'aquestes variables s'extreuen uns índex que permeten una comparació més homogènia entre ciutats. Les variables permeten saber l'estat de les ciutats i la tesi busca una mesura per saber-ne l'equilibri estructural i la qualitat de vida. Vol saber si una ciutat es pot incloure entre les ciutats mitjanes o si és una ciutat intermèdia, a partir de les definicions que fa de cada un dels tipus de ciutat.La tesi fa un seguiment de les ciutats mitjanes, n'estudia les seves característiques i les condicions d'equilibri i de competència entre elles.Constata també que el sòl industrial és el que ha sofert mes transformacions en les ciutats dels nostres entorns; la tesi fa un seguiment dels mecanismes legals i econòmics d'aquestes transformacions i estudia les transformacions dels antics sols industrials utilitzats en una primera etapa per reequipar les ciutats i en una segona etapa per crear nuclis potents de serveis dins el nucli urbà. Per confirmar les hipòtesi en la tesi s'han seleccionat cinc-centes noranta sis variables de vint-i-cinc ciutats de Catalunya, la majoria d'elles a l'àrea metropolitana de Barcelona, el que permet també fer unes aproximacions sobre l'equilibri de les diferents ciutats a l'àrea metropolitana i la seva relació amb la gran ciutat. Aquestes aproximacions entre ciutats es visualitzen tant amb les dades dels annexos de cada una de les variables com en la representació gràfica que se'n fa a les figures i als gràfics corresponents.En aquesta tesi es constata que hi ha una certa correlació entre l'acció de govern, moltes vegades visualitzada mitjançant l'acció urbanística i l'estat de diferents variables que poden ajudar a descobrir una situació d'equilibri o de desequilibri de la ciutat amb l'entorn immediat. La tesi presenta una estructura en sis capítols i uns annexos.· En primer i segon capítol recullen la bibliografia de referència i construeixen un marc teòric que sustenta les exposicions posteriors· En el tercer capítol formula les hipòtesi de treball· El quart capítol incideix en els models i instruments per recuperar el sòl industrial per a d'altres activitats urbanes i n'estudia la seva incidència en diferents ciutats.· El capítol cinquè estudia les repercussions de l'activitat urbanística i els usos del sòl en vint-i-cinc ciutats de Catalunya· El capítol sisè formula unes conclusions i apunta unes possibles línies de recerca posterior.Els annexos recullen les normatives que ha sustentat els diferents criteris per fer les transformacions urbanístiques del sòl industrial en algunes de les ciutats metropolitanes estudiades.

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball:1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les sevesestructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars.2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentmentcontradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual.3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació...L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferentsentre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories.Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits". / Mirades Turístiques a la ciutat is a study of the behaviour of tourism in towns having important monuments, based on the real-life experience of visitors to the historic centre of Girona. This is a piece of research which has tried to find out the exact way in which visitors come into contact with the heritage sites of the medieval town. This has been done through identifying which factors have an influence (and which do not) on the behaviour of the tourist during their visit, both dose of a general nature (weather, crowding, information...) and those factors which are particular to each visitor. In order to achieve this aims, I put forward a number of working hypotheses:1. There is a particular tourist approach to site which has its own rules, specific structures and as aconsequence the need for specific management tools.2. The way the tourist approaches the site is the result of two seemingly contradiction forces. On the one hand, the tourist tends to repeat socially contructed behaviours which take the form of a ritual. On the other hand, and beyond this common pattern, each visitor has a singular experience. Therefore, the relationship with the site is the result of a subtle balance between experience and ritual.3. The touristic use of a heritage site depends on the relationship between four factors. The first, the image of the place, a metaphor of the town. The second, the code of touristic interpretation, acts as a kind of ritual, a non-written script for being a tourist. The third, the material substratum which are the artistic, historical or cultural components; the geometry of the area, the visual parts, the weight of history or the aesthetic value of the items, obviously, condition the way tourist look at the town. Finally, the experience is conditioned by the management of tourism: the information, the flow of tourists, interpretation.This study uses an original methodology based on direct observation of following visitors during their visit. We observed the visitors and we collected basic information about their visit: the itinerary, the monuments visited, the attitudes shown, the time spent. This methodology has already been used in order studies of the public in different museums. Three kinds of data was collected: data relating to blocks (the segments of a street between two roads), data relating to nodes (the items of interest) and data relating to the visitors. The three sources are connected by a common identifier, that of the touristic code. This has allowed us to connect the data of the visitors with the route taken and the visit of the monuments in the town.The results of the study have allowed us to identify the factors with make the approach of the visitor to the monument a singular one and which differenciate it from the other forms of relationship or of use. That is to say, that the factors which have an effect on the behaviour of the visitors to Girona.Thus, we have been able to define models of itineraries with a very compact internal structure but which are very different between each one, which shows that, despite the regularities which were found in the visits of tourists to the town, differenciated elements in their behaviour were also observed. We detected four models of urban routes: the basic, the commercial, the complex and the town walls, which can each be subdivides into several categories. Finally, the multivariant statistics have allowed us to demonstrate that the relationship between tourist and heritage site responds to at least four forms of differentiated use which we have named "non-touristic", "ritual","interedted" and "erudite".

La tesi s'estructura al voltant de dues grans finalitats: la primera és identificar les destreses i capacitats professionals, basades en l'educació per a la sostenibilitat, necessàries per als educadors no formals que treballen en ciutats històriques. La segona consisteix en aportar un procés avaluatiu -dirigit a la finalitat anterior- d'un programa educatiu en funcionament: el Programa d'educació ambiental i coneixement de la ciutat de l'Ajuntament de Girona. S'aporten uns resultats per al cas d'estudi -punts forts, punts febles i propostes de millora- que poden induir als canvis i a la transformació del Programa. Quant a la formació d'educadors en ciutats històriques, s'identifiquen dotze àmbits formatius i seixanta-cinc destreses i capacitats professionals per a la seva formació. Els àmbits formatius són els següents: comunicació; dinamització de grups; pensament crític; visió holística de la realitat; compromís amb l'entorn; valors per a la sostenibilitat; visió històrica i patrimonial del medi; visió de futur del medi; metodologies i habilitats docents; avaluació i investigació; teories i pràctiques de l'educació per a la sostenibilitat; coneixements disciplinaris. Els àmbits i les destreses i capacitats professionals són justificats a partir dels resultats del cas d'estudi i dels marcs teòrics utilitzats en el desenvolupament de la investigació. / This dissertation is structured around two purposes: the first one is to identify the skills and professional capacities, based on education for sustainability, that the non formal educators which work in historical cities must possess. The second one, consists of contributing an evaluation process - addressed to the first purpose - of an educational running program: the Environmental Education and Knowledge of the City Program, belonging to the council of Girona.The results for the case study are contributed - strong points, weak points and proposals to improve -, and they can induce to change and transformation of the Program. Related to educators training in historical cities, twelve formative fields and sixty-five skills and professional capacities are identified. The formative fields are the following: communication; groups invigorating; critical thinking; holistic vision of reality; commitment with environment; values for sustainability; holistic and patrimonial sight of environment; future view of environment; methodologies and abilities for teaching; evaluation and research; theories and practices of education for sustainability; disciplinary knowledge. The formative fields, skills and professional capacities, are justified starting from the results of the case study and the theoretical framework used in the research development.

La tesis defiende la necesaria aportación de las humanidades en procesos de transformación cultural hacia la sostenibilidad y, más en concreto, profundiza en los proyectos que desde el arte se están llevando a la práctica. Nos basamos en la capacidad de la creación artística para potenciar la concienciación ambiental y la transformación social, entre otras funciones, haciendo énfasis en herramientas como la empatía y la colaboración. Para mostrar este nuevo rol de los creadores en la sociedad, nos situaremos en contextos de transición a la sostenibilidad entendida en sentido amplio, así como en el Movimiento de Ciudades y Pueblos en Transición (MCT), surgido en Reino Unido en 2005. Siendo dicho país pionero en MCT, revisaremos una recopilación de casos contenidos en la publicación Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) y pertenecientes a la red internacional Transition Network, para centrarnos más en concreto en los ejemplos que responden a nuestros criterios de selección. Dado que la mayoría de estudios sobre la transición se centran en casos anglosajones, (Haxeltine y Seyfang 2009; Bailey et al. 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), estableceremos un paralelismo con las iniciativas actuales de la Red de Transición en España, destacando el caso de Almócita (Almería). Por otra parte, también se analizarán propuestas artísticas al margen del MCT como Nithraid y Dundee Urban Orchard en Reino Unido y, en España, Biodivers, El Cubo Verde y Aula-R entre otras. La metodología de investigación se basa en técnicas cualitativas como encuestas y entrevistas, así como en la Investigación Acción Participativa implicándonos en algunos de los proyectos estudiados, así como en la práctica artística personal en los casos de Biodivers y Aula-R. Siguiendo a la experta en arte público Suzanne Lacy, se analizarán estas propuestas en base a la participación, la intención de los creadores, los resultados, la estética, los puntos de tensión y puntos clave, la influencia de la financiación y las funciones que desempeñan. Además comprobaremos como responden estos casos a los principios del transitional art definidos por la autora Lucy Neal (2015). Como resultado mostraremos la función del arte en el fomento de la cooperación en la comunidad local, en la celebración colectiva, en la construcción de identidad, en la revitalización del territorio, en el aumento de resiliencia, en la conexión de las personas con su entorno y como desencadenante de dinámicas de cambio, entre otras funciones. Pero también se subrayan las dificultades para hacer visible su papel, la necesidad de introducir las preocupaciones de la huella ecológica en la práctica artística y los requisitos de sostenibilidad en el campo cultural, especialmente en España. El texto contribuye así al conocimiento del MCT más allá del contexto anglosajón y a la valoración del arte como importante herramienta para el cambio cultural hacia la sostenibilidad que necesitamos. / La tesi defén la necessària aportació de les humanitats en processos de transformació cultural cap a la sostenibilitat i, més en concret, aprofundeix en els projectes que des de l'art s'estan portant a la pràctica. Ens basem en la capacitat de la creació artística per tal de potenciar la conscienciació ambiental i la transformació social, entre altres funcions, fent èmfasi en ferramentes com l'empatia i la col.laboració. Per a mostrar aquest nou rol dels creadors en la societat, ens situarem en contextos de transició a la sostenibilitat entesa en sentit ampli, així com en el Moviment de Ciutats i Pobles en Transició (MCT), sorgit en Regne Unit l'any 2005. Sent el dit país pioner en MCT, revisarem una recopilació de casos continguts en la publicació Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) i pertanyents a la xarxa internacional Transition Network, per a centrar-nos més en concret en els exemples que responen als nostres criteris de selecció. Atés que la majoria d'estudis sobre la transició se centren en casos anglosaxons (Haxeltine i Seyfang 2009; Bailey t'al. 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), establirem un paral¿lelisme amb les iniciatives actuals de la Xarxa de Transició a Espanya, destacant el cas d'Almócita (Almeria). D'altra banda, també s'analitzaran propostes artístiques al marge del MCT com Nithraid i Dundee Urban Orchard en Regne Unit i, a Espanya, Biodivers, El Cubo Verde i Aula-R entre altres. La metodologia d'investigació es basa tant en tècniques qualitatives com enquestes i entrevistes, com en la Investigació Acció Participativa implicant-nos en alguns dels projectes estudiats, així com en la pràctica artística personal en els casos de Biodivers i Aula-R. Seguint l'experta en art públic Suzanne Lacy, s'analitzaran aquestes propostes basant-se en la participació, la intenció dels creadors, els resultats, l'estètica, els punts de tensió i punts clau, la influència del finançament i les funcions que exerceixen. A més comprovarem com responen aquests casos als principis del transitional art, definits per l'autora Lucy Neal (2015). Com a resultat mostrarem la funció de l'art en el foment de la cooperació en la comunitat local, en la celebració col¿lectiva, en la construcció d'identitat, en la revitalització del territori, en l'augment de resiliència, en la connexió de les persones amb el seu entorn i com a desencadenant de dinàmiques de canvi, entre altres funcions. Però també se subratllen les dificultats per a fer visible el seu paper, la necessitat d'introduir les preocupacions de l'empremta ecològica en la pràctica artística i els requisits de sostenibilitat en el camp cultural, especialment a Espanya. El text contribueix així al coneixement del MCT més enllà del context anglosaxó i a la valoració de l'art com a important ferramenta per al canvi cultural cap a la sostenibilitat que necessitem. / This thesis defends the significant contribution of the humanities in processes of cultural transformation towards sustainability and, more specifically, delves into how emerging practices in art are specifically contributing to it. We rely on the ability of artistic creation to enhance environmental awareness and social transformation, among other functions, emphasizing tools such as empathy and collaboration. To show this new role of creators in society, the research is situated in contexts of transition to sustainability understood in a broad sense, as well as in the Transition Town Movement (TTM), which emerged in the United Kingdom in 2005. Being UK a pioneer in TTM, the study will review a collection of Anglo-Saxon cases contained in the publication Playing for time. Making art as if the world mattered (Neal, 2015) and belonging to the Transition Network. It will draw on specific cases that meet our selection criteria. Given the fact that a great part of the international studies are focused on Anglo-saxon case studies, (Haxeltine and Seyfang 2009; Bailey et al., 2010; Aiken 2012; Neal, 2013), the research will develop a comparative study with the current initiatives of the Transition Network in Spain, highlighting the case of Almócita (Almería). On the other hand, artistic proposals will also be analyzed outside the TTM such as Nithraid and Dundee Urban Orchard in the United Kingdom and, in Spain, Biodivers, El Cubo Verde and Aula-R among others. The research methodology is based on qualitative techniques such as surveys and interviews, as well as on Participatory Action Research, involving myself as a researcher in some of the projects studied, as well as in personal artistic practice in the cases of Biodivers and Aula-R. Following the framework developed by the expert in public art Suzanne Lacy in her practice-led PhD (2013), these proposals will be analyzed based on the participation, the intention of the creators, the results, the aesthetics, the points of tension and key points, the influence of funding and the functions they perform. How these cases respond to the principles of transitional art defined by the author Lucy Neal (2015) will also be checked out. As a result the case studies will show how art is expanding its role with positive narratives in the field of sustainability playing a function in promoting cooperation in the local community, in the collective celebration, in the construction of identity, in the revitalization of the territory, in the increase of resilience, in the connection of people with their environment and as a trigger for dynamics of change, among others. But it also underlines the difficulties to make visible its role, the necessity to introduce ecological footprint concerns in the artistic practice and sustainability requirements in the cultural field, specially in Spain. The text thus contributes to the knowledge of the TTM beyond the Anglo-Saxon context and to the appreciation of art as an important tool for cultural change towards sustainability in order to face the biggest challenge of the 21st century: the environmental crisis. / Sánchez León, N. (2018). La función del arte en procesos de transición a la sostenibilidad: casos anglosajones y españoles [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/113603