Thèse diffusée initialement dans le cadre d'un projet pilote des Presses de l'Université de Montréal/Centre d'édition numérique UdeM (1997-2008) avec l'autorisation de l'auteur.

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Le transfert des compétences représente l’enjeu principal de tout programme de formation à l’enseignement. Les compétences professionnelles développées pendant la formation initiale trouvent leur contexte de transfert durant le stage. Toutefois, les novices en enseignement font face à de nombreuses difficultés. Cette recherche qualitative avait pour objectif d’étudier ce processus à partir des déclarations de dix étudiants stagiaires du Centre de Formation pour l’Enseignement Fondamental (CFEF) de Martissant en Haïti. Un schéma d’entrevue semi-dirigée était adressé aux participants et portait sur les compétences transférées par les stagiaires en planification de l’enseignement, en gestion des apprentissages, sur la place de la pratique réflexive, les défis rencontrés dans ce processus et les moyens utilisés pour les surmonter. Les résultats ont permis d’identifier des types de défis ayant rapport avec les domaines de compétence choisis pour une prise en compte des retombées de nombreux facteurs sur le processus de transfert dont notamment l’expérience de la pratique réflexive.

Des de la Concepció Constructivista de l'Ensenyament i l'Aprenentatge (Coll, 1990, 1997, 2001), l'aprenentatge és definit com un procés de construcció de significats i d'atribució de sentit i l'ensenyament com una ajuda ajustada a aquest procés. Des d'aquesta concepció la clau per avançar en la comprensió dels processos educatius és l'estudi dels mecanismes o processos interpsicològics que operen en l'àmbit de la interactivitat, entesa com l'articulació de les actuacions dels participants entorn a una tasca o contingut particular i en un context d'activitat específic.Estudis vinculats a l'esmentada concepció (Onrubia, 1992; Colomina, 1996; Rochera, 1997; & Mayordomo, 2003), han identificat emprant el model d'anàlisi de la interactivitat (Coll et al.,1992; Coll & Onrubia,1997; Colomina, 1996; Colomina, Onrubia, & Rochera, 2001; Mayordomo, 2003; Onrubia, 1992; Rochera,1997), dos tipus de mecanismes d'influència educativa: la construcció progressiva de sistemes de significats compartits i la cessió i el traspàs progressiu del control i de la responsabilitat de l'ensenyant cap a l'aprenent. Ambdós mecanismes s'han identificat fins el moment, en l'àmbit de la interacció adult-infant en contextos escolars i familiars. El concepte d'ajuda ajustada i els dos tipus de mecanismes interpsicològics identificats, tradueixen al nostre entendre una característica rellevant per explicar la influència educativa entre un adult i un infant: el caràcter asimètric d'aquesta relació. Com a tal, l'agent educatiu adult és qui, en darrera instància, assumeix major grau de control i responsabilitat sobre la direcció que l'activitat conjunta pot adoptar mentre que, l'aprenent infant col.labora activament en aquest procés. L'asimetria comunicativa que caracteritza la interacció no té perquè retrobar-se en la interacció entre iguals si més no no de la mateixa manera. Precisament, el que caracteritza aquesta forma d'interacció és la seva naturalesa simètrica; fonamentada en la reciprocitat i la mutualitat de les seves actuacions, que tradueixen un cert equilibri de poder. Ens preguntem si en aquestes interaccions serà o no possible identificar processos de construcció d'activitat conjunta i si serà o no possible en conseqüència, identificar-hi processos o mecanismes d'influència educativa. Aquest interès s'incrementa si al caràcter potencialment simètric de la interacció entre iguals s'hi afegeix la proposta d'una tasca oberta i poc definida des del punt de vista dels motius que la governen; fonamentada en la resolució de situacions problema i recolzada en el joc sociodramàtic. Les situacions així definides podrien tenir capacitat per evolucionar en pràctiques educatives que, amb més o menys grau de formalitat i en períodes de temps més o menys perllongats, s'adreçarien a ensenyar i aprendre alguna cosa sobre el contingut específic o sobre la tasca (Colomina, 1996). Aquesta possibilitat ens ha conduït a explorar les possibles relacions entre la interactivitat i els processos responsables de la construcció conjunta de nou coneixement (Coll et al., 1992, 1995, 1999, 2001) i, més concretament, l'objectiu és estudiar els processos de construcció i concreció de les formes en les que l'activitat conjunta s'organitza i evoluciona -si és que s'organitza i evoluciona- identificar-ne els motius subjacents així com alguns dels dispositius responsables d'aquesta construcció. Per a tal fi es dissenya una situació en la que dues nenes de 7;6 anys amb un coneixement similar sobre el contingut -el món fictici dels gnoms-, han de resoldre de manera conjunta quatre situacions-problema a través del joc sociodramàtic. L'enfocament metodològic adoptat ha estat una estratègia qualitativa fonamentada en l'anàlisi de casos coherent al model d'anàlisi de la interactivitat. / ABSTRACT:The general aim of the study is to explore the relations between interactivity, defined as the articulation of participants' actions on a task inside a particular context, and the interpsychological mechanisms or processes responsible for the construction of new knowledge. The specific aim is to study the process of construction and implementation of joint activity in the area of peer interaction, in an open, relatively undefined context involving a specific content - the imaginary world of gnomes. A situation characterized in this way may be able to evolve into educational practices which, with a varying degree of formality and over longer or shorter periods of time, address the teaching and learning of the specific content or task (Colomina, 1996).The constructivist view of school teaching and learning (Coll, 1990, 1997, & 2001) and other theoretical approaches closely related to sociocultural and activity theory (Broström, 1999, 2005; Elkonin, 1980; Engeström, 1999; Hakkarainen, 1999, 2006; Leontiev, 1981, 1983; Rogoff et al., 2003; Tudge et al., 2006; Vigotski 1979; Wertsch, 1993, 1998) which deal with the processes of the construction of shared knowledge, have served as our reference point in the definition of the theoretical parameters on which our research is based. Our methodological approach is a qualitative strategy based on case studies and the model of analysis of interactivity derived from the constructivist view of learning and teaching.

El treball que presentem té com a objectiu general l'estudi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context familiar entre adults i infants en edats preescolars. Més específicament, tal com anirem argumentant al llarg del treball, ens hem centrat en l'anàlisi de la definición de l'activitat conjunta que construeixen els participants en el decurs d'aquesta interacció.Els orígens del nostre treball estan vinculats directament al fet de formar part d'un seminari de discussió sobre "Interacció entre professor i alumnes i influència educativa" que, sota la direcció del Dr. Cèsar Coll, es va portar a terme durant el curs acadèmic 1986-87 en el Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona. En gran part com a conseqüència d'aquest treball, i seguint amb la direcció del Dr. Cèsar Coll, es va dur a terme durant el curs acadèmic 1987-88 l'elaboració d'un projecte global de recerca sobre interacció social i mecanismes d'influència educativa. L'objectiu global d'aquest projecte era l'estudi dels mecanismos d'influència educativa relatius al procés de traspàs del control i al procés de construcció de significats compartits que actuen en la interacció social entre professor i alumnes, entre adult i infant i entre iguals.Aquest treball es troba en la base de la present tesi doctoral, l'estructura de la qual és la expliquem tot seguit. El primer capítol s'ocupa dels marcs de referència bàsics per al plantejament i l'abordatge del nostre treball: la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i el conjunt de supòsits teòrics i metodològics elaborats en el grup de recerca en l'aproximació conceptual i empírica a l'estudi de la influència educativa. En el segon capítol es presenta la relectura d'algunes de les idees presentades en el capítol anterior i que ens han servit per fer una aproximació a la influència educativa en el context familiar. El tercer capítol presenta els objectius i les hipòtesis directrius, el disseny de la recerca i reprèn les unitats i els nivells del model d'anàlisi presentats en el segon apartat del primer capítol i especifica en detall les característiques més idiosincràtiques del nostre treball. Mentre que els capítols quart, cinquè i sisè presenten els resultats del treball, el setè i darrer capítol del treball, discuteix els principals resultats obtinguts tenint en compte els objectius i de les hipòtesis directrius que es proposava i algunes de les principals aportacions i qüestions que resten obertes en el nostre estudi.Finalment, hem d'esmentar que amb la intenció de poder facilitar la lectura del treball s'ha considerat d'utilitat la inclusió d'índexs parcials del contingut a l'inici de cada capítol.

Uno de los ámbitos de actuación de la estética filosófica, con referencia a las artes aplicadas, sería el relativo a los nuevos medios digitales computacionales emergentes y, dentro de éstos, el desarrollo de los mundos virtuales y de las nuevas realidades que propugnan, de gran interés para la investigación crítica tanto del arte como de la estética actual.Las investigaciones más recientes en este sentido se han centrado en la definición y contraste entre los conceptos de realidad y virtualidad, y en la búsqueda de una nueva estética adaptada a los nuevos medios.A partir de lo anterior, el presente trabajo desarrolla una investigación, fundamentada en una estética basada en el paradigma constructivista, de las relaciones y los nuevos parámetros que se establecen entre los diferentes ámbitos de actuación que intervienen en el fenómeno estético: el creativo; la obra o el objeto; el espectador, observador o usuario, y los contextos donde se desenvuelve todo ello. / One of the scopes of aesthetic performance of the philosophical one, in reference to the applied arts, he would be the relative one to new emergent computational digital means and, within these, the development of virtual worlds and the new realities that they advocate, of great interest for the critical investigation as much of the art as of aesthetic the present one. The most recent investigations in this sense have been centered in the definition and resists between the concepts of reality and virtuality, and in adapted the new search of an aesthetic one to new means. From the previous thing, the present work develops an investigation, based on an aesthetic cradle in the constructivist paradigm, of the relations and the new parameters that settle down between the different scopes of performance which they take part in the aesthetic phenomenon: the creative one; the work or the object; the spectator, observer or user, and the contexts where it develops all.

La presente investigación presenta un estudio descriptivo hecho desde una perspectiva constructivista piagetiana, cuyo objetivo es narrar la psicogénesis de conceptos económicos en escolares chilenos portadores de ceguera congénita.Nos ha interesado describir como construyen los niños y adolescentes ciegos algunos conceptos sociales, específicamente aquellos relacionados con la acuñación, emisión y circulación del dinero, el papel que juegan los bancos en el ciclo económico de un país, las nociones de ganancia, el concepto de interés bancario, la falsificación del mismo, la determinación de los precios y la inflación, entre otros. En resumen, cómo construyen estos niños y adolescentes algunos conceptos económicos. Denegri y sus colaboradores (1998, 2000) demostraron que los niños y adolescentes videntes construyen las nociones económicas en un proceso evolutivo que se da en tres niveles: pensamiento extraeconómico, pensamiento económico subordinado y pensamiento económico inferencial, que implican menor a mayor conocimiento de estos conceptos sucesivamente, pero hasta la fecha de inicio del presente estudio no se habían encontrado en la literatura especializada, investigaciones sobre la misma temática con niños ciegos. La pregunta que ha guiado esta investigación es: ¿Cómo construirán los niños y adolescentes con ceguera congénita sus conceptos sobre economía, debido a su imposibilidad de acceder a las "experiencias visibles" descritas por Delval, Enesco y Navarro (1994) y que son tan importantes para construir la noción de mundo?Para responder a esta pregunta de investigación, el estudio se dividió en dos partes: un estudio de validación de la entrevista piagetiana denominada "Origen y circulación del dinero" diseñada por Denegri, Delval, Ripoll, Palavecinos y Keller (1998) para investigar el desarrollo de conceptos económicos en niños videntes y verificar si ésta podía aplicarse a niños ciegos. Verificada su aplicabilidad y después de hacerle algunos pequeños cambios se procedió a la segunda parte que consistió en la aplicación de la entrevista clínica piagetiana denominada "Origen y circulación del dinero para niños y adolescentes ciegos" (Keller, 2000) con lo que se dio paso a la investigación principal de esta tesis.Ésta se efectuó entrevistando a una muestra de 60 escolares invidentes, balanceada por sexo y tres tramos de edad, que asistían a escuelas especiales para niños con ceguera congénita ubicadas de norte a sur del país. Las entrevistas fueron audio grabadas, luego transcritas a un formato mecanografiado. El contenido de las entrevistas fue sometido a un análisis de contenido simple para establecer categorías. Las categorías establecidas fueron analizadas mediante el uso de tablas de frecuencia para describir las secuencias evolutivas encontradas y el estadístico Gamma para estimar diferencias significativas entre los distintos grupos de edad y de género. Una vez realizado el análisis de categorías se efectuó un segundo tipo de análisis tendiente a determinar la existencia de niveles diferentes y progresivos de cómo niños y adolescentes construyen los conceptos de economía y que agruparan diversas categorías y dieran cuenta de la forma global de comprensión del mundo económico. Se respetaron los cuatro criterios de rigor descritos por Lincoln y Guba (1985). La codificación de las respuestas, su inclusión en categorías y la inclusión de éstas en los niveles de pensamiento económico fueron sometidas a triangulación y pruebas de fiabilidad. Los resultados de la investigación principal indicaron una clara secuencia evolutiva en la conceptualización de conceptos económicos, pese a que los participantes sólo se ubicaron en los primeros dos niveles de pensamiento económico descritos por Denegri, et al. (1998,2000) Los hallazgos e implicaciones se discuten a la luz de investigaciones vinculadas y se entregan algunas orientaciones pedagógicas para enseñar estos conceptos a niños y adolescentes con ceguera congénita. / The present study provides a descriptive account of the psychogenesis of economical concepts in blind born Chilean school children. Denegri et al. (1998, 2000) demonstrated that sighted children constructed their economical notions through a developmental process that comprised the following three levels: extra economic thinking,, subordinate economical thinking, and inferential economical thinking, which imply successive inclusive knowledge from one level to the next. At the initial stages of this research, no studies were found on the development of economical concepts by blind children.Accordingly, the research question posted was: ¿How would congenitally blind children construe their notions about economy, especially considering their impossibility to gain access to "visible experiences", described by Delval, Enesco and Navarro (1994) as so much important for constructing our notions of the world?In order to answer this question, the Interview on the Origin and Circulation of Money for Blind Children (Keller, 2000) was administered to a sample of 60 blind schoolchildren, balanced by gender and age, sampling all the schools for the blind located in Chile, from very North to the far South. The interviews' contents were subjected to a content analysis in order to establish categories. A frequency analysis and Gamma test were also performed. The results indicate a clear evolution in the conceptualization of economic concepts, despite the participants being at only the first two levels of economic thought (Denegri, 1995b). The findings and implications are discussed in light of other research, and some new recommendations for the teaching of economical concepts are offered.

Thèse (D. en sciences de l'environnement)--Université du Québec à Montréal, 2005. / En tête du titre: Université du Québec à Montréal. Bibliogr.: f. [330]-371. Publié aussi en version électronique.

Thèse (M.Ed.) -- Université du Québec à Chicoutimi, 2004. / Bibliogr.: f. [240]-246. Document électronique également accessible en format PDF. CaQCU