• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 59
  • 11
  • 4
  • 3
  • Tagged with
  • 77
  • 77
  • 22
  • 22
  • 22
  • 22
  • 22
  • 21
  • 21
  • 18
  • 14
  • 14
  • 11
  • 11
  • 10
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
71

Las prioridades del desarrollo humano dentro del contexto de la realidad andina : estudio de caso del distrito de Tumay Huaraca, Andahuaylas, Apurímac

Castillo Ruiz Caro, David E. del 06 December 2011 (has links)
Este estudio nace de una pregunta muy simple: si la receta para la reducción de la pobreza ya ha sido descubierta, vista esta receta como una inversión centrada en el desarrollo de las capacidades de las personas, entonces, ¿los distritos más pobres de las regiones más pobres están haciendo uso de ella? Para conseguir una respuesta, la presente investigación realiza un estudio de caso del distrito de Tumay Huaraca (provincia de Andahuaylas, Región Apurímac), único distrito que ocupó tres de los últimos lugares en el ranking de desarrollo humano de su región y que, además, es parte de una de las regiones ubicadas en los tres últimos lugares del mismo ranking a nivel del país en las dos últimas mediciones. Un primer alcance de la investigación es que la población en una comunidad está conformada por grupos sociales distintos entre sí, y que para identificarlos es preciso ponderar seis variables socioeconómicas: sexo, remesas de personas de fuera de la comunidad, grado de estudios alcanzado, analfabetismo, oficio desempeñado y tamaño de la parcela. Un segundo alcance se da desde el lado de los tomadores de decisiones, donde la investigación descubre que los mismos no consideran que existan grupos sociales que se diferencien por necesidades y demandas diferentes entre sí, dentro del ámbito en el cual ellos trabajan. Si bien tienen una idea de lo que es el desarrollo humano, poseen deficiencias en el tema de las capacidades para llevar a cabo esta propuesta. La investigación también demuestra que el mecanismo del Presupuesto Participativo tiene problemas de fondo que limitan su funcionamiento, toda vez que en él sólo participan los grupos de mejor nivel y aquéllos con mayor grado de estudios alcanzados, priorizando, a su vez, demandas que no benefician a los más vulnerables, sino sólo a unos cuantos grupos sociales. La investigación plantea la diferenciación social y la desigualdad de género como parte de la realidad local y la enorme agenda que tiene la Gerencia Social en este sentido. Dentro de esta diversidad social, las libertades de las mujeres son las más vulneradas. En el estudio de caso (distrito de Tumay Huaraca), las diferencias se dan mayormente por una menor educación (mayor índice de mujeres analfabetas que de hombres), menor posesión de recursos (tenencia de una vivienda y de una parcela, considerando también la extensión de la parcela y el costo de alquiler de una), sumados a los ingresos que los adultos y adultos mayores pueden percibir de aquellos familiares directos que ya no viven en el distrito, pero que envían transferencias ya sea en bienes o en dinero, y donde se observa que la violencia política dejó un gran número de mujeres adultas mayores en completo abandono. Éstas son las variables generadoras de desigualdad en un mismo espacio y son aquéllas en las que los tomadores de decisiones locales deben centrar sus esfuerzos para establecer una base necesaria sobre la cual se pueda ampliar la capacidad de elección de los individuos, lo que también se entiende como ampliación de sus libertades, principio básico para un real trabajo en pro del desarrollo humano. / Tesis
72

LAS PERCEPCIONES DE LAS CAPACIDADES PARA LA GESTIÓN DE LA SOSTENIBILIDAD DEL ESTUDIANTADO DEL GRADO DE ADE DE LA UPV Y LA UCV: ANÁLISIS COMPARADO

Escámez Marsilla, Juan Isidro 14 January 2019 (has links)
Las Percepciones de las Capacidades para la Gestión de la Sostenibilidad del Estudiantado del Grado de ADE de la UPV y la UCV: Análisis Comparado. El propósito de la investigación doctoral es comprender las percepciones y predecir los comportamientos como gestor de Sostenibilidad del estudiantado de Administración y Dirección de Empresas de dos universidades: Universidad Politécnica de Valencia y Universidad Católica de Valencia. Para ello, los objetivos que la vertebran son: 1) Argumentar críticamente una Teoría que, además de ser aceptada por la comunidad científica, sea potente para la comprensión y el aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad; 2) Seleccionar una Teoría psicosocial, aceptada por la comunidad científica, para comprender y predecir el comportamiento del estudiantado hacia la Gestión de la Sostenibilidad; 3) Construir un cuestionario-escala, a partir de la Teoría seleccionada, siguiendo los procedimientos establecidos por la comunidad de los científicos sociales; 4) Analizar, comentar y discutir los resultados de las respuestas dadas por la población objeto de la investigación; 5) Comparar los resultados obtenidos entre las diversas poblaciones investigadas y establecer semejanzas y diferencias sobre la Gestión de la Sostenibilidad. Las hipótesis son las siguientes: 1) El estudiantado de ambas Universidades es mayoritariamente favorable al aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad en todos los elementos que configuran las percepciones; 2) Las mujeres muestran percepciones significativamente más positivas que los varones respecto a la Gestión de la Sostenibilidad; 3) Existen diferencias en las percepciones para la Gestión de la Sostenibilidad entre el alumnado de la Universidad Católica de Valencia y el de la Universidad Politécnica de Valencia. Para alcanzar los objetivos propuestos, el proceso de investigación ha cumplimentado las siguientes fases: a)la argumentación de la importancia del problema que se investiga a la que se ha dedicado el capítulo 2º; b)la revisión del estado actual del conocimiento sobre el problema investigado; a ello se ha dedicado el capítulo 1º; c) la justificación de la perspectiva teórica que se adopta,el enfoque del Desarrollo de las Capacidades Humanas,a la que se dedica el capítulo 3º; d) la selección argumentada de la Teoría dela Acción Planificada de Azjen, en el capítulo 4º; e) la presentación crítica de la metodología de la investigación, en el capítulo 5º, que utiliza de forma complementaria la perspectiva empírico-analítica, que permite explicar y predecir el comportamiento del estudiantado; la hermenéutico-interpretativa, que facilita la comprensión de los significados de las intenciones y acciones del alumnado y el método comparado entre el alumnado de una Universidad y la otra; f) la aplicación del cuestionario-escala, análisis de los datos y comentarios de los resultados de las respuestas del alumnado de la Universidad Católica de Valencia (capítulo 6º), del alumnado de la Universidad Politécnica de Valencia (capítulo 7º) y de la comparación entre el alumnado de ambas universidades (capítulo 8ª). Conclusiones: a)la hipótesis 1. El estudiantado de ambas Universidades es mayoritariamente favorable al aprendizaje de la Gestión de la Sostenibilidad en todos los elementos del sistema de actitudes. La hipótesis 1 queda confirmada en 5 de las 8 sub-hipótesis y parcialmente confirmada en las tres restantes; b) la hipótesis 2. Las mujeres muestran un sistema de actitudes significativamente más positivas que los varones respecto a la Gestión de la Sostenibilidad. La hipótesis 2 queda confirmada; c) la hipótesis 3. Existen diferencias en el sistema de actitudes para la Gestión de la Sostenibilidad entre el alumnado de la Universidad Católica de Valencia y el alumnado de la Universidad Politécnica de Valencia. La hipótesis 3 queda confirmada en 7 de sus 9 sub-hipótesis, parcialmente c / Les Percepcions de les Capacitats per a la Gestió de la Sostenibilitat de l'Estudiantat del Grau d'ADE de la UPV i la UCV: Anàlisi Comparada. El propòsit de la investigació doctoral és comprendre les percepcions i predir els comportaments com a gestor de Sostenibilitat de l'estudiantat d'Administració i Direcció d'Empreses de dues universitats: Universitat Politècnica de València i Universitat Catòlica de València. Per a això, els objectius que la vertebren són: 1) Argumentar críticament una Teoria que, a més de ser acceptada per la comunitat científica, siga potent per a la comprensió i l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat; 2) Seleccionar una Teoria psicosocial, acceptada per la comunitat científica, per a comprendre i predir el comportament de l'estudiantat cap a la Gestió de la Sostenibilitat; 3) Construir un qüestionari-escala, a partir de la Teoria seleccionada, seguint els procediments establerts per la comunitat dels científics socials; 4) Analitzar, comentar i discutir els resultats de les respostes donades per la població objecte de la investigació; 5) Comparar els resultats obtinguts entre les diverses poblacions investigades i establir semblances i diferències sobre la Gestió de la Sostenibilitat. Les hipòtesis són les següents: 1) L'estudiantat d'ambdues Universitats és majoritàriament favorable a l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat en tots els elements que configuren les percepcions; 2) Les dones mostren percepcions significativament més positives que els homes respecte a la Gestió de la Sostenibilitat; 3) Existeixen diferències en les percepcions per a la Gestió de la Sostenibilitat entre l'alumnat de la Universitat Catòlica de València i el de la Universitat Politècnica de València. Per a aconseguir els objectius proposats, el procés d'investigació ha cobert les següents fases: a) l'argumentació de la importància del problema que s'investiga a la que s'ha dedicat el capítol 2n; b) la revisió de l'estat actual del coneixement sobre el problema investigat; a això s'ha dedicat el capítol 1r; c) la justificació de la perspectiva teòrica que s'adopta, l'enfocament del Desenvolupament de les Capacitats Humanes, a la qual es dedica el capítol 3r; d) la selecció argumentada de la Teoria de l'Acció Planificada d'Azjen, en el capítol 4rt; e) la presentació crítica de la metodologia de la investigació, en el capítol 5é, que utilitza de forma complementària la perspectiva empíric-analítica, que permet explicar i predir el comportament de l'estudiantat; l'hermenèutica-interpretativa, que facilita la comprensió dels significats de les intencions i accions de l'alumnat i el mètode comparat entre l'alumnat d'una Universitat i l'altra; f) l'aplicació del qüestionari-escala, anàlisi de les dades i comentaris dels resultats de les respostes de l'alumnat de la Universitat Catòlica de València (capítol 6é), de l'alumnat de la Universitat Politècnica de València (capítol 7é) i de la comparació entre l'alumnat d'ambdues universitats (capítol 8a). Conclusions: a) la hipòtesi 1. L'estudiantat d'ambdues Universitats és majoritàriament favorable a l'aprenentatge de la Gestió de la Sostenibilitat en tots els elements del sistema d'actituds. La hipòtesi 1 queda confirmada en 5 de les 8 sub-hipòtesis i parcialment confirmada en les tres restants; b) la hipòtesi 2. Les dones mostren un sistema d'actituds significativament més positives que els homes respecte a la Gestió de la Sostenibilitat. La hipòtesi 2 queda confirmada; c) la hipòtesi 3. Existeixen diferències en el sistema d'actituds per a la Gestió de la Sostenibilitat entre l'alumnat de la Universitat Catòlica de València i l'alumnat de la Universitat Politècnica de València. La hipòtesi 3 queda confirmada en 7 de les seues 9 sub-hipòtesis, parcialment confirmada en 1 sub-hipòtesi i no confirmada en 1 sub-hipòtesi. / Perceptions of the Capacities for Sustainable Management in the Students of "Administration and Business Management" Degree in the Polytechnic University of Valencia and the Catholic University of Valencia: A Comparative Analysis. The purpose of the doctoral research is to understand perceptions and to predict behaviors as Sustainable managers in Administration and Business Management students of two universities: the Polytechnic University of Valencia and the Catholic University of Valencia. To this end, the objectives that underpin are: 1) Critically argue a theory that, in addition to being accepted by the scientific community, is powerful for understanding and learning Sustainability Management; 2) Select a psychosocial theory, accepted by the scientific community, to understand and to predict behavior students towards Sustainability Management; 3) Construct a questionnaire-scale, based on the selected theory, following the procedures established by the community of social scientists; 4) Analyze, comment and discuss the results of the answers given by the population under investigation; 5) Compare the results obtained among different researched populations and establish similarities and differences on Sustainability Management. The hypotheses are: 1) Students of both Universities are mainly favorable to learning Sustainability Management in all the elements that configure the perceptions; 2) Women express significantly more positive perceptions than men with respect to Sustainability Management; 3) There are different perceptions of Sustainability Management among the students in the Catholic University of Valencia and in the Polytechnic University of Valencia. In order to achieve the stipulated objectives, the research process has completed the following phases: a) argumenting the importance of the problem under investigation which is adressed in the 2nd chapter ; b) elaborating the current literature review about the issue under investigation; which is adressed in the 1st chapter; c) justificating the theoretical perspective that is adopted: Development of Human Capacities approach; which is adressed in the 3rd chapter; d) Arguing the selection of Azjen's Theory of Planned Behavior, in the 4th chapter; e) critically presentating the research methodology, in the 5th chapter, which uses in a complementary way the empirical-analytical perspective, which allows explaining and predicting student behavior; the hermeneutic-interpretative perspective, which facilitates understanding the meanings of the intentions and actions in the students and the comparative method between the students at one university and at the other; f) applicating the questionnaire-scale, analysing the data and commenting on the results of the responses of the students at Catholic University of Valencia (6th chapter), the students at Polytechnic University of Valencia (7th chapter) and the comparison between the students of both universities (8th chapter). Conclusions: a) hypothesis 1. The students of both Universities are mostly favorable for learning Sustainability Management in all of the elements of the attitude system. Hypothesis 1 is confirmed in 5 of the 8 sub-hypotheses and partially confirmed in the remaining three; b) hypothesis 2. Women show a system of significantly more positive attitudes than men with respect to Sustainability Management. Hypothesis 2 is confirmed; c) hypothesis 3. There are differences in the attitude system for Sustainability Management among the students of the Catholic University of Valencia and the students of the Polytechnic University of Valencia. Hypothesis 3 is confirmed in 7 of its 9 sub-hypotheses, partially confirmed in 1 sub-hypothesis and not confirmed in 1 sub-hypothesis. / Escámez Marsilla, JI. (2018). LAS PERCEPCIONES DE LAS CAPACIDADES PARA LA GESTIÓN DE LA SOSTENIBILIDAD DEL ESTUDIANTADO DEL GRADO DE ADE DE LA UPV Y LA UCV: ANÁLISIS COMPARADO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/115487 / TESIS
73

La universidad latinoamericana en la sociedad. Análisis de la relación entre universidad y comunidad desde el enfoque de capacidades para el desarrollo humano

Monge Hernández, Carmen Lidia 14 May 2021 (has links)
[ES] La presente tesis explora dos experiencias de extensión universitaria latinoamericanas desde el enfoque de las capacidades para el desarrollo humano, las cuales son: la Universidad Nacional, Costa Rica y la Universidad Nacional de Rosario, Argentina. Nuestro objetivo es comprender la contribución de tales prácticas para transitar hacia una extensión transformadora. A partir de una aproximación de corte cualitativo, identificamos las capacidades más valoradas por las personas participantes (estudiantes y personas de las organizaciones sociales y comunitarias), así como los recursos institucionales y los factores de conversión que intervienen en tales prácticas extensionistas. Desde una perspectiva crítica de la extensión universitaria y sostenida en los paradigmas constructivista e interpretativista, elegimos el estudio de caso, buscando la comprensión de la realidad y del significado de la experiencia para las personas participantes. En el campo metodológico, se desplegaron diferentes métodos cualitativos, tales como la revisión documental, observación participante, entrevistas y grupos de discusión. En cuanto a los resultados, destacamos la recuperación y sistematización de literatura latinoamericana relacionada con la extensión universitaria, reconociendo la fortaleza de la cultura extensionista para una formación integral, así como su contribución social al desarrollo humano sostenible. Por otro lado, se pone en valor las virtudes metodológicas del enfoque de las capacidades en la educación superior que permitió el diseño del primer índice latinoamericano que recoge las capacidades individuales y colectivas más valoradas por los diferentes actores de la extensión universitaria, así como los principales recursos y factores de conversión que posibilitan la expansión de tales capacidades. El índice aquí presentado agrupa seis capacidades estudiantiles ampliadas durante la experiencia extensionista, que evidencian el enfoque integral y transformador de tales prácticas en el ámbito personal, comunitario y profesional, que se encuentra alineado con los valores del desarrollo humano y el ideario de la Reforma de Córdoba. Por otro lado, desde los contextos locales, se destacó la expansión de tres capacidades individuales y cinco colectivas. A partir de tal análisis, se logró visibilizar la confluencia de diferentes factores (personales, sociales y ambientales) en la expansión de esas capacidades, así como proponer transformaciones universitarias y educativas necesarias para transitar hacia una extensión transformadora. Por último, esta investigación aporta una serie de valores, principios y fines para alcanzar una extensión transformadora alineada con el desarrollo humano sostenible. Para promover esta transición, se requiere que las universidades públicas latinoamericanas impulsen y faciliten procesos de co-diseño que promuevan la creación y actualización de normativa institucional y el fomento de una cultura y gestión institucional dirigidas a potenciar la extensión transformadora. / [CA] La present tesi explora dues experiències d'extensió universitària llatinoamericanes des de l'enfocament de les capacitats per al desenvolupament humà, les quals són: la Universitat Nacional, Costa Rica i la Universitat Nacional de Rosario, Argentina. El nostre objectiu és comprendre la contribució d'aquestes pràctiques per transitar cap a una extensió transformadora. A partir d'una aproximació de tall qualitatiu, identifiquem les capacitats més valorades per les persones participants (estudiants i persones de les organitzacions socials i comunitàries), així com els recursos institucionals i els factors de conversió que intervenen en aquestes pràctiques extensionistes. Des d'una perspectiva crítica de l'extensió universitària i sostinguda en els paradigmes constructivista i interpretativista, triem l'estudi de cas, buscant la comprensió de la realitat i del significat de l'experiència per a les persones participants. En el camp metodològic, es van desplegar diferents mètodes qualitatius, com ara la revisió documental, l'observació participant, les entrevistes i els grups de discussió. Pel que fa als resultats, destaquem la recuperació i sistematització de literatura llatinoamericana relacionada amb l'extensió universitària, reconeixent la fortalesa de la cultura extensionista per a una formació integral, així com la seva contribució social al desenvolupament humà sostenible. D'altra banda, es posa en valor les virtuts metodològiques de l'enfocament de les capacitats en l'educació superior que va permetre el disseny del primer índex llatinoamericà que recull les capacitats individuals i col·lectives més valorades pels diferents actors de l'extensió universitària, així com els principals recursos i factors de conversió que possibiliten l'expansió d'aquestes capacitats. L'índex ací presentat agrupa sis capacitats estudiantils ampliades durant l'experiència extensionista, que evidencien l'enfocament integral i transformador de tals pràctiques en l'àmbit personal, comunitari i professional, que es troba alineat amb els valors del desenvolupament humà i l'ideari de la reforma de Còrdova. D'altra banda, des dels contextos locals, es va destacar l'expansió de tres capacitats individuals i cinc col·lectives. A partir d'aquest anàlisi, es va aconseguir visualitzar la confluència de diferents factors (personals, socials i ambientals) en l'expansió d'aquestes capacitats, així com proposar transformacions universitàries i educatives necessàries per transitar cap a una extensió transformadora. Finalment, aquesta investigació aporta una sèrie de valors, principis i fins per assolir una extensió transformadora alineada amb el desenvolupament humà sostenible. Per promoure aquesta transició, es requereix que les universitats públiques llatinoamericanes impulsin i facilitin processos de co-disseny que promoguin la creació i actualització de normativa institucional i el foment d'una cultura i gestió institucional dirigides a potenciar l'extensió transformadora. / [EN] This thesis explores two Latin American university extension experiences from the perspective of human development capabilities: Universidad Nacional, Costa Rica and Universidad Nacional de Rosario, Argentina. Its objective is to understand the contribution of such practices to move towards a transformative extension. From a qualitative approach, the participants' (students and people from social and community organizations) most valued capabilities were identified, along with the institutional resources and conversion factors involved in such extension practices. From a critical perspective of university extension and sustained in the constructivist and interpretivist paradigms, the case studies to understand the reality and meaning of the participants' experience were chosen. Different qualitative methods were deployed in the methodological field, such as documentary review, participant observation, interviews, and discussion groups. As for the results, the recovery and systematization of Latin American literature related to university extension were highlighted, recognizing the extensionist culture's strength for an integral formation and its social contribution to sustainable human development. On the other hand, there is an emphasis on the methodological virtues of the capabilities approach in higher education that allowed the design of the first Latin American index that gathers the individual and collective capabilities most valued by the different actors of university extension, as well as the primary resources and conversion factors that make possible the expansion of such capabilities. The index presented here brings together six student capabilities that were expanded during the extension experience, which show the comprehensive and transformative approach of such practices in the personal, community and professional fields, and aligned with the values of human development and the ideas of the Reforma de Córdoba. On the other hand, the expansion of three individual and five collective capabilities was highlighted from the local contexts. Based on this analysis, the confluence of different factors (personal, social and environmental) in expanding these capabilities was made visible and proposing the university and educational transformations needed to move towards a transformative extension. Finally, this research provides a series of values, principles and goals to achieve a transformative extension aligned with sustainable human development. To promote this transition, Latin American public universities are required to encourage and facilitate co-design processes that promote the creation and updating of institutional regulations and the promotion of institutional culture and management to enhance the transfer of knowledge and skills to the public sector. / Monge Hernández, CL. (2021). La universidad latinoamericana en la sociedad. Análisis de la relación entre universidad y comunidad desde el enfoque de capacidades para el desarrollo humano [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166794 / TESIS
74

Rural Women's Empowerment Through the Bono de Desarrollo Humano in Loja, Ecuador

Padilla Herrera, Andrea Michelle 02 June 2020 (has links)
No description available.
75

Natural resources, corruption, human development, economic growth, prices of minerals and fiscal fluctuations

Urbina Padilla, Dante Abelardo 25 November 2021 (has links)
This thesis analyzes issues related to natural resources, corruption, human development, economic growth, prices of minerals and fiscal fluctuations. It is composed of two studies. The first one analyzes the effects of corruption on economic growth, human development and natural resources in Latin American and Nordic countries using a Bayesian panel VAR model. The results reveal some relevant contrasts between both groups of countries: (i) in Latin America there is support for the sand the wheels hypothesis in Bolivia and Chile, support for the grease the wheels hypothesis in Colombia and no significant impact of corruption on growth in Brazil and Peru. By contrast, the response of growth to shocks in corruption is significantly negative in most of periods in all Nordic countries; (ii) corruption negatively affects human development in all countries from both regions; (iii) corruption tends to spur natural resources sector in Latin American countries, especially in Brazil, Colombia and Peru. By contrast, corruption is detrimental for the activity of natural resources sector in all Nordic countries. Furthermore, results for the full sample, Latin American and Nordic countries are obtained from two alternative approaches, namely, a Panel Error Correction VAR model and an Asymmetric Panel VAR model. The second study analyzes the evolution of the effects of fluctuations in mineral commodity prices on fiscal variables, especially those associated with fiscal revenues, in Peru by means of VAR models with time-varying parameters and stochastic volatility (TVP-VAR-SV). Different alternative specifications are compared using the marginal likelihood and the deviance information criterion. It is found that an increase of 1% in the growth of mineral commodity prices generates increases of around 1.5% and 2.5% in the growth of taxes from mining and mining canon, respectively, thus reflecting a remarkable sensitivity of these variables to external shocks. In turn, these responses are increasingly more pronounced until reaching a peak around 2009 and then decrease, which is in line with the dynamics of the commodities boom. In the variance decomposition, the importance of shocks in mineral commodity prices in explaining fluctuations in taxes from mining and mining canon increases in line with the increasing tendency of mineral prices until the Great Recession, where shocks in mineral commodity prices explain between 40% and 50% of fluctuations in taxes from mining and mining canon, and then it is reduced. This shows the importance of allowing time-varying parameters and stochastic volatility in contrast with a standard VAR.
76

El emprendimiento social como motor de desarrollo sostenible: propuesta de un modelo para fortalecer la gestión del impacto social en los grupos de interés

Murillo Pérez, Lina María 26 April 2022 (has links)
[ES] El emprendimiento social, entendido como aquella iniciativa, organización o proyecto con una misión exclusivamente social, nace como respuesta a determinadas necesidades de una colectividad que no han sido debidamente atendidas por el Estado. Estas entidades poseen un gran potencial para contribuir al desarrollo humano y sostenible de las localidades y regiones, puesto que todos sus esfuerzos van orientados a propiciar el bienestar de diversos grupos poblacionales en aspectos como la educación, la salud, el empleo, el medio ambiente y la inclusión, entre otros. La creación y maximización del valor social representa el más alto objetivo de cualquier emprendimiento social y, a diferencia de la empresa convencional, la generación de beneficios económicos es considerada como un medio y no como un fin per se. Para lograr el deseado impacto social, los citados emprendimientos deben trabajar por superar la barrera del acceso al capital y, además, por mejorar sus procesos de gestión organizacional que, generalmente, evidencian debilidades como la falta de focalización estratégica; los inadecuados métodos de planificación y control; y las escasas herramientas para el monitoreo y valoración del impacto. Ante estos desafíos, se considera necesario proponer a los emprendedores, líderes y gestores, nuevas metodologías e instrumentos que permitan la creación y fortalecimiento de las capacidades organizacionales para la generación de valor en los grupos de interés. Por tanto, el objetivo de esta tesis doctoral se centró en el diseño de un modelo de gestión que pudiera guiar y soportar la tarea de planificación, seguimiento y evaluación del impacto social de los emprendimientos que trabajan en pro de la inclusión socio-laboral. Este trabajo empírico se desarrolló por medio de tres etapas. En la primera, se construyó un esquema inicial base del modelo, el cual incluyó un conjunto de elementos estratégicos mínimos que deberían ser considerados por las organizaciones sociales para asegurar la creación de valor en los públicos atendidos y demás grupo de interés. Dentro de esta fase, se tomó como principal referente un reconocido enfoque de planificación y control organizacional (el mapa estratégico) y, adicionalmente, se extrajeron aportaciones de diversos estándares de Responsabilidad Social Empresarial (RSE), teorías de desarrollo y lineamientos estratégicos de dos organizaciones valencianas que trabajan en el campo de la inclusión laboral. En la segunda etapa, por medio de un estudio de caso, se exploró en dos emprendimientos de inclusión socio-laboral sobre las estrategias, metodologías y prácticas que estos utilizan para cumplir con su respectiva misión social. Asimismo, se pretendió determinar, como dichas estrategias, respondían a las principales demandas y expectativas de valor de los más relevantes grupos de interés. Finalmente, en la etapa tres, se consolidó la propuesta del modelo con base a los resultados obtenidos en las fases previas. Como resultado principal de este estudio, se destaca entonces la propuesta de un modelo de gestión basado en un mapa estratégico, el cual sugiere un conjunto de 29 buenas prácticas potencialmente aplicables a cualquier organización de inclusión socio-laboral. Este esquema pretende ser una guía, flexible y adaptable, para los gestores de los emprendimientos, a fin de que estos puedan fortalecer su capacidad para la toma de decisiones orientadas a maximizar el valor social y, por tanto, a incrementar su aporte al desarrollo sostenible de las comunidades atendidas. / [CA] L'emprenedoria social, entesa com aquella iniciativa, organització o projecte amb una missió exclusivament social, naix com a resposta a determinades necessitats d'una col·lectivitat que no han sigut degudament ateses per l'Estat. Aquestes entitats posseeixen un gran potencial per a contribuir al desenvolupament humà i sostenible de les localitats i regions, ja que tots els seus esforços van orientats a propiciar el benestar de diversos grups poblacionals en aspectes com l'educació, la salut, l'ocupació, el medi ambient i la inclusió, entre altres. La creació i maximització del valor social representa el més alt objectiu de qualsevol emprenedoria social i, a diferència de l'empresa convencional, la generació de beneficis econòmics és considerada com a mitjà i no com un fi per se. Per a aconseguir el desitjat impacte social, les citades emprenedories han de treballar per superar la barrera de l'accés al capital i, a més, per millorar els seus processos de gestió organitzacional que, generalment, evidencien febleses com la falta de focalització estratègica; els inadequats mètodes de planificació i control; i les escasses eines per al monitoratge i valoració de l'impacte. Davant aquests desafiaments, es considera necessari proposar als emprenedors, líders i gestors, noves metodologies i instruments que permeten la creació i enfortiment de les capacitats organitzacionals per a la generació de valor en els grups d'interés. Per tant, l'objectiu d'aquesta aquesta tesi doctoral es va centrar en el disseny d'un model de gestió que poguera guiar i suportar la tasca de planificació, seguiment i avaluació de l'impacte social de les emprenedories que treballen en pro de la inclusió soci-laboral. Aquest treball empíric es va desenvolupar per mitjà de tres etapes. En la primera, es va construir un esquema inicial base del model, el qual va incloure un conjunt d'elements estratègics mínims que haurien de ser considerats per les organitzacions socials per a assegurar la creació de valor en els públics atesos i altre grup d'interés. Dins d'aquesta fase, es va prendre com a principal referent un reconegut enfocament de planificació i control organitzacional (el mapa estratègic) i, addicionalment, es van extraure aportacions de diversos estàndards de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), teories de desenvolupament i lineaments estratègics de dues organitzacions valencianes que treballen en el camp de la inclusió laboral. En la segona etapa, per mitjà d'un estudi de cas, es va explorar en dues emprenedories d'inclusió soci-laboral sobre les estratègies, metodologies i pràctiques que aquests utilitzen per a complir amb la seua respectiva missió social. Així mateix, es va pretendre determinar com aquestes estratègies responien a les principals demandes i expectatives de valor dels més rellevants grups d'interés. Finalment, en l'etapa tres, es va consolidar la proposta del model amb base als resultats obtinguts en les fases prèvies. Com a resultat principal d'aquest estudi, es destaca llavors la proposta d'un model de gestió basat en un mapa estratègic, el qual suggereix un conjunt de 29 bones pràctiques potencialment aplicables a qualsevol organització d'inclusió soci-laboral. Aquest esquema pretén ser una guia, flexible i adaptable, per als gestors de les emprenedories, a fi que aquests puguen enfortir la seua capacitat per a la presa de decisions orientades a maximitzar el valor social i, per tant, a incrementar la seua aportació al desenvolupament sostenible de les comunitats ateses. / [EN] Social entrepreneurship, understood as an initiative, organization or project with an exclusively social mission, arises as a response to certain needs of a community that have not been duly attended by the State. These entities have great potential to contribute to the human and sustainable development of localities and regions, since all their efforts are aimed at promoting well-being of various population groups in aspects such as education, health, employment, environment and inclusion, among others. Creation and maximization of social value represents the highest objective of any social enterprise and, unlike conventional companies, economic benefits are considered a mean and not an end per se. In order to achieve the desired social impact, the aforementioned undertakings must work to overcome barriers of access to capital and, in addition, to improve their organizational management processes that, generally, show weaknesses such as lack of strategic focus; inadequate planning and control methods; and few tools for impact monitoring and assessment. Faced with these challenges, it is considered necessary to propose to entrepreneurs, leaders and managers, new methodologies and instruments that allow to build and strengthen organizational capacities in order to create value in the stakeholders. Therefore, the objective of this doctoral thesis was focused on the design of a management model that could guide and support the tasks of planning, monitoring and evaluating social impact of enterprises that work towards social and labor inclusion. This empirical work was developed in three stages. First, an initial base scheme of the model was built, which included a set of minimum strategic elements that should be considered by social organizations to ensure the creation of value for the public serviced and other stakeholders. Within this phase, a recognized organizational planning and control approach (the strategic map) was taken as the main reference and, additionally, contributions were extracted from various Corporate Social Responsibility (CSR) standards, development theories and strategic guidelines of two Valencian organizations who work in the field of labor inclusion. In the second stage, through a case study in two social-labor inclusion enterprises, strategies, methodologies and practices used to fulfill their respective social mission were explored. Likewise, it was intended to determine how these strategies responded to the main demands and value expectations of the most relevant stakeholders. Finally, in stage three, the model proposal was consolidated based on the results obtained in the previous phases. As the main result of this study, the proposal of a management model based on a strategic map is highlighted, which suggests a set of 29 good practices potentially applicable to any social-labor inclusion organization. This scheme is intended to be a flexible and adaptable guide for enterprises managers, in order to strengthen their decision-making capacity aimed at maximizing the social value and, therefore, to increase their contribution to sustainable development of the communities serviced. / Murillo Pérez, LM. (2022). El emprendimiento social como motor de desarrollo sostenible: propuesta de un modelo para fortalecer la gestión del impacto social en los grupos de interés [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182264 / TESIS
77

Acceso a la energía para el Desarrollo Humano Sostenible. Análisis de proyectos con Energías Renovables y modelos de gestión comunitarios en zonas rurales

Lillo Rodrigo, Pau 01 September 2016 (has links)
Tesis por compendio / [EN] Energy services are crucial for eradicating poverty, improving human welfare and raising living standards. Thus, providing appropriate and reliable modern energy and sanitation services using secure and environmentally sound technologies, in conformity with socioeconomic needs and cultural values, is essential in the race for sustainable development. Autonomous systems based on the use of renewable energies (RE) have proven suitable for providing affordable, reliable, safe, and high-quality energy and sanitation services to isolated communities. Taking this into consideration, the objectives of this thesis are to investigate the contributions of the Human and Sustainable Development (HSD) approach to the analysis of RE projects in isolated rural areas in developing countries and understand how these projects to provide access to energy in impoverished rural areas should be developed according to the paradigm of HSD. Regarding the first objective, it is considered that, generally, these types of technology projects are designed, implemented and evaluated following strategies consistent with utilitarian approaches, focused on the generation of new resources. However, to analyze the impact of these projects on the lives of the people, in this thesis we use an approach that allows us to extend the analysis on several key dimensions of development that should be considered in the process of these projects. In particular, we have used the HSD approach, which considers that technological projects in rural areas should not only be aimed at increasing levels of access to affordable, reliable, secure and high quality energy, as well as improving the quality of the environment, including the immediate environment in homes, but also at strengthening the autonomy and empowerment of people, expanding their opportunities and freedoms. This approach has been used in six projects to provide access to energy in Andean communities in Peru, carried out by the NGO Practical Action, which consider only RE and community management models. To analyse these projects against the precepts of HSD approach, a special methodology has been designed, incorporating tools to collect data related to the context and individual conversion factors affecting people's capabilities, with particular emphasis on the gender component. Regarding the second objective, based on the results of the analyses, recommendations have been made to overcome barriers and difficulties identified for such projects to truly be catalysts of HSD. Additionally, a management model has been designed to handle any number of different technologies, considering the lessons learned from this research, which has been implemented in a project that includes 6 types of technologies simultaneously, and whose sustainability has proven satisfactory. / [ES] La energía es crucial para erradicar la pobreza, mejorar el bienestar y aumentar los estándares de vida de las personas. En este sentido, para lograr procesos de desarrollo es esencial dotar a la población de modernos servicios básicos energéticos, adecuados y fiables, utilizando tecnologías seguras y ecológicamente racionales, de conformidad con las necesidades socioeconómicas y los valores culturales. Para ello, los sistemas autónomos basados en el uso de las energías renovables (EERR) han demostrado ser adecuados para proporcionar servicios de energía y saneamiento en comunidades rurales aisladas. Tomando esto en consideración, los objetivos de esta tesis son investigar los aportes del enfoque de Desarrollo Humano Sostenible (DHS) al análisis de proyectos de EERR en zonas rurales aisladas de países en vías de desarrollo y entender cómo se deben desarrollar proyectos de EERR para el acceso a la energía en zonas rurales empobrecidas de acuerdo con el paradigma de DHS. En relación al primer objetivo, cabe considerar que, generalmente, este tipo de proyectos tecnológicos se han diseñado, implementado y evaluado siguiendo estrategias acordes con enfoques de cariz utilitarista, centrados en la generación de nuevos recursos. En cambio, para analizar el impacto de este tipo de proyectos en la vida de la personas, en esta tesis se promueve el uso de un enfoque que nos permita ampliar el análisis sobre varias dimensiones clave del desarrollo que deben ser consideradas en el proceso de estos proyectos. En particular, se ha utilizado el enfoque de DHS, según el cual los proyectos tecnológicos en las zonas rurales no sólo deben estar dirigidos a aumentar los niveles de acceso a una energía asequible, fiable, segura y de alta calidad, y a mejorar la calidad del medio ambiente, incluido el entorno inmediato en los hogares, sino también a fortalecer la autonomía y el empoderamiento de las personas, ampliando sus oportunidades y libertades. Este enfoque ha sido empleado en seis estudios de proyectos de acceso a la energía en comunidades rurales andinas del Perú, llevados a cabo por la ONG Practical Action, los cuales cuentan íntegramente con EERR y modelos de gestión comunitarios. Para realizar el análisis de estos proyectos en base a los preceptos del DHS se ha diseñado una metodología ad hoc, incorporando herramientas para obtener datos relativos al contexto y a los factores de conversión individual que afectan a las capacidades de las personas, haciendo especial hincapié a la componente de género. En relación al segundo objetivo, en base a los resultados de los análisis realizados, se han presentado una serie de recomendaciones con las que se pueden superar las barreras y dificultades identificadas para que este tipo de proyectos sean verdaderamente catalizadores del DHS. Además, se ha diseñado un modelo de gestión capaz de gestionar cualquier número de tecnologías distintas, considerando los aprendizajes adquiridos en las investigaciones anteriores, el cual ha sido puesto en práctica en un proyecto que incorpora 6 tipos de tecnologías simultáneamente, y cuya sostenibilidad ha demostrado ser satisfactoria. / [CA] L'energia és crucial per a eradicar la pobresa, millorar el benestar i augmentar els estàndards de vida de les persones. En aquest sentit, dotar la població de moderns serveis bàsics energètics, adequats i fiables, utilitzant tecnologies segures i ecològicament racionals, de conformitat amb les necessitats socioeconòmiques i els valors culturals, és essencial per aconseguir processos de desenvolupament. Per a això, els sistemes autònoms basats en l'ús de les energies renovables (EERR) han demostrat ser adequats per proporcionar serveis d'energia i sanejament en comunitats rurals aïllades. Prenent això en consideració, els objectius d'aquesta tesi són investigar les aportacions de l'enfocament de Desenvolupament Humà Sostenible (DHS) a l'anàlisi de projectes d'EERR en zones rurals aïllades de països en vies de desenvolupament i entendre com s'han de desenvolupar projectes d'EERR per a l'accés a l'energia en zones rurals empobrides d'acord amb el paradigma de DHS. En relació al primer objectiu, cal considerar que, generalment, aquest tipus de projectes tecnològics s'han dissenyat, implementat i avaluat seguint estratègies acords amb enfocaments de caire utilitarista, centrats en la generació de nous recursos. En canvi, per analitzar l'impacte d'aquest tipus de projectes en la vida de les persones, en aquesta tesi es promou l'ús d'un enfocament que ens permeta ampliar l'anàlisi sobre diverses dimensions clau del desenvolupament que han de ser considerades en el procés d'aquests projectes. En particular, s'ha utilitzat l'enfocament de DHS, segons el qual els projectes tecnològics a les zones rurals no només han d'estar dirigits a augmentar els nivells d'accés a una energia assequible, fiable, segura i d'alta qualitat, i a millorar la qualitat del medi ambient, inclòs l'entorn immediat a les llars, sinó també a enfortir l'autonomia i l'empoderament de les persones, ampliant les seves oportunitats i llibertats. Aquest enfocament ha estat emprat en sis estudis de projectes d'accés a l'energia en comunitats rurals andines del Perú, portats a terme per l'ONG Practical Action, els quals compten íntegrament amb EERR i models de gestió comunitaris. Per realitzar l'anàlisi d'aquests projectes en base als preceptes del DHS s'ha dissenyat una metodologia ad hoc, incorporant eines per obtenir dades relatives al context i als factors de conversió individual que afecten les capacitats de les persones, fent especial èmfasi a la component de gènere. En relació al segon objectiu, en base als resultats de les anàlisis realitzades, s'han presentat un seguit de recomanacions amb les que es poden superar les barreres i dificultats identificades perquè aquest tipus de projectes siguen veritablement catalitzadors del DHS. A més, s'ha dissenyat un model de gestió capaç de gestionar qualsevol nombre de tecnologies diferents, considerant els aprenentatges adquirits en les investigacions anteriors, el qual ha estat posat en pràctica en un projecte que incorpora 6 tipus de tecnologies simultàniament, i la sostenibilitat del qual ha demostrat ser satisfactòria. / Lillo Rodrigo, P. (2016). Acceso a la energía para el Desarrollo Humano Sostenible. Análisis de proyectos con Energías Renovables y modelos de gestión comunitarios en zonas rurales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68479 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

Page generated in 0.0731 seconds