Abstract Background:  Due to the COVID-19 pandemic a series of regulations and recommendations were imposed. This resulted in firms transitioning their co-located teams into virtual teams in an effort to slow down and prevent the spread of COVID-19. This research focuses on the individual team member’s experience of the transition. The transition is a digital transformation and organizational change and its effects on the individual team member is being studied.  Purpose:  The purpose of this research study is to explore how individual team members experience the transition from a co-located team into a virtual team. Trust, communication and social interactions are previously known challenges for virtual teams. Therefore, we strive to explore how these aspects have been affected by the transition and how the individual team member has experienced it.  Method:  This study follows a qualitative research design and the method of choice is semi-structured interviews that have been carried out in a virtual environment due to the current COVID-19 pandemic. Eleven interviewees have contributed to the empirical study. The main findings are presented in chapter 4 and analyzed against existing literature in chapter 5, to finally be concluded in chapter 6.  Conclusion:  Trust has previously been listed as a major challenge for virtual teams. However, our empirical findings have not identified trust as a major challenge and therefore contradict this. Communication has changed and the biggest two contributors to this is that the communication is digital and that body language becomes less effective in a virtual setting as compared to face-to-face communication. However, communication has not been a major issue during the transition but rather a complication. Social interactions were identified as the aspect affecting the team members the hardest since they had become non-existent except for in the virtual environment in many cases. A high level of digital maturity and the teams previously being co-located is seen to have made the transitions easier in terms of trust and communication. Furthermore, team members struggle to find their work life balance and often work more hours.

La presente investigación tiene como objetivo conocer el impacto de los ingresos y gastos en la rentabilidad de las empresas comerciales del sector retail, a partir del uso del canal digital en el año 2020, considerando los escenarios atípicos a causa del covid-19 que ocasionaron el cierre temporal o definitivo de algunas empresas, obteniendo como alternativa de inversión la utilización de canales digitales; sin embargo, no todas las empresas del sector retail han considerado viable este nuevo modelo de negocio digital, debido a la incertidumbre de obtener beneficios económicos futuros. Asimismo, se define los principales conceptos relacionados al desarrollo del sector retail, la evolución del marketing digital y al crecimiento del e-commerce; luego, se detalla la problemática de la investigación, el estado de la cuestión y se plantearon los objetivos e hipótesis; además, se precisa el tipo de investigación a utilizar, los enfoques a considerar, la variable dependiente e independiente, además, de conocer el universo, población y tamaño de la muestra para la aplicación de los métodos cualitativos y cuantitativos. Posterior a eso, se aplican los instrumentos para la investigación cualitativa y cuantitativa, siendo las entrevistas a profundidad realizados a expertos con conocimientos relevantes al proyecto de investigación y las encuestas a miembros del sector retail, respectivamente. Por último, se explican las respuestas obtenidas como respuesta del análisis realizado con apoyo de las herramientas de investigación, conllevando a la elaboración de conclusiones y recomendaciones para la validación de la hipótesis general y específicas del presente estudio. / This research aims to know the impact of revenues and expenses on the profitability of commercial companies in the retail sector, starting with the use of the digital channel in 2020, considering the atypical scenarios due to covid-19 that caused the temporary or definitive closure of some companies, obtaining as alternative investment the use of digital channels; however, not all companies in the retail sector have considered this new digital business model viable, due to the uncertainty of obtaining future economic benefits. It also defines the main concepts related to the development of the retail sector, the evolution of digital marketing and the growth of e-commerce; then, the research problem is detailed, the state of the question and the objectives and hypotheses were raised; in addition, the type of research to be used, the approaches to consider, the dependent and independent variable, in addition, to know the universe, population and sample size for the application of qualitative and quantitative methods. After that, the instruments for qualitative and quantitative research are applied, with in-depth interviews conducted with experts with relevant knowledge to the research project and surveys of members of the retail sector, respectively. Finally, the answers obtained as a response to the analysis carried out with the support of the research tools are explained, leading to the elaboration of conclusions and recommendations for the validation of the general and specific hypothesis of the present study. / Tesis

Digital innovation is a key to solve problems of future healthcare. Medical Technology (MedTech) firms will have to employ successful digital business strategies (DBSs) to become innovative and increase the efficiency to solve the problems in healthcare. This thesis aims to outline important aspects when employing a DBS in a MedTech firm. The results are based on empirical data from consultants working with digital strategies as well as professionals working in the MedTech industry. I conduct semi-structured interviews with 11 professionals of different backgrounds to gain their perspectives and insights on how to successfully implement a DBS in an organisation. I discuss and conclude their opinions concerning the business model and change management aspects of a DBS. The focal point of this thesis was partially led by my commissioner, Human Care. From the literature review and interviews, I introduce several interesting findings which can be helpful for both management of MedTech firms as well as consultants working with DBSs. Some of the findings contributing to successful DBSs includes improving the organisation’s innovative ability and creating opportunities for new innovations. This can be done by working more agile, introducing new competences and co-innovating with customers of the firm. Furthermore, the DBS can change firms’ business models. Interviewees find that the impact can be minor or extensive depending on the DBS employed and can ultimately lead to entire new business models being created. The DBS can have disruptive impact on incumbent firms’ current business and create completely new products or services. Management must correctly evaluate their current position and future desired state to develop a strategy fit for their specific firm. Finally, I find that there is a clear correlation between the changes in the business model and the change management work when implementing a DBS. I present some areas that management of MedTech firms must attend in order to increase the chances of success in their DBS. / Digital innovation är nyckeln till att lösa problem inom sjukvården. Medicinteknikbolag måste använda sig av digitala affärsstrategier för att öka effektiviteten och lösa problem som sjukvården väntas möta i framtiden. Denna rapport syftar till att delge viktiga aspekter när man använder sig av och utformar digitala affärsstrategier inom medicinteknikbolag. Resultaten är baserade på empiriska data från konsulter som jobbar med digitala strategier samt personer yrkesverksamma inom medicinteknik. Jag har genomfört 11 intervjuer med personer med olika bakgrund för att få deras perspektiv och insikter om hur man framgångsrikt använder sig av digitala affärsstrategier i en organisation. Jag diskuterar och sammanfattar deras åsikter rörande affärsmodeller och förändringsledningsarbete relaterat till digitala affärsstrategier. Denna rapports utformning är delvis ledd av min uppdragsgivare, Human Care. Resultaten från litteraturgenomgången och intervjuerna visar att företags innovationsförmåga och att skapa förutsättningar för innovation är viktiga aspekter för framgång. Detta sker genom att ändra organisationens sätt att arbeta på, genom agila arbetsmetoder, nya kompetenser och kan leda till att helt nya affärsmodeller skapas. Strategin kan vara disruptiv för företags nuvarande affär och skapa helt nya produkter och/eller tjänster. Ledningen måste utvärdera sin nuvarande situation och framtida målbild för att utforma väl anpassade strategier för bolaget. Jag finner att det finns en tydlig koppling mellan ändringar i affärsmodellen och förändringsarbetet när man implementerar en digital affärsstrategi. Jag introducerar några områden som ledningen måste se över för att öka chansen till framgång i strategin.

För att kunna vara konkurrenskraftig i dagens föränderliga samhälle krävs att organisationer anpassar sig till kundernas behov och kliver på resan mot digital transformation. Detta kan underlättas genom att organisationen arbetar med kvalitetsutveckling (Ponsignon m fl. 2019). Studiens syfte var att belysa chefer och ledares syn på styrkor respektive utmaningar inom digital verksamhetsutveckling utifrån ett systemsynsätt, i relation till offensiv kvalitetsutveckling. En kvalitativ studie med semistrukturerade intervjuer med 12 chefer och ledare vid tre svenska myndigheter genomfördes. Detta för att belysa vilka styrkor respektive utmaningar som de såg vid digital verksamhetsutveckling i relation till offensiv kvalitetsutveckling och hur de använde utmaningarna respektive styrkorna för att utveckla verksamheten. Empiriska data analyserades samt kopplades till en teoretisk referensram. Studien sammanfattade styrkor, utmaningar och ageranden i följande teman: Styrkor: Uppskattade digitala tjänster, Processer och arbetssätt, Fokus på kunden, Engagerad ledning och chefer, Kultur, kompetens och engagemang samt Extern samverkan Utmaningar: Kompetensförsörjning, Styrning och uppföljning, Prioriteringar, Intern organisation samt Extern samverkan Ageranden: Underlätta verksamhetsutveckling, Reda ut kundbegreppet, Planera och prioritera, Förhållningssätt som chef och ledare, Arbeta med systemfaktorer, uppföljning och ständiga förbättringar Studien visade på att det fanns en stark relation till offensiv kvalitetsutveckling och Bergman och Klefsjös hörnstensmodell (2020) när de styrkor, utmaningar samt ageranden som cheferna och ledarna belyser i studien analyserades. Den största utmaningen som belystes var kompetensförsörjning vilken dock inte direkt kunde relateras till hörnstensmodellen. I studien framkom också att det skiljer sig åt hur långt olika myndigheterna har kommit i den digitala verksamhetsutvecklingen, liksom andelen verksamhetensutveckling som har digitala inslag. / To be competitive in today’s changing society, organisations need to adapt to customer needs and step on the journey towards digital transformation. This can be facilitated by the organisation working with quality development (Ponsignon et al. 2019). The aim of the study was to highlight managers and leaders’ views on strengths and challenges in digital organisation development based on a system approach, in relation to offensive quality development. A qualitative study with semi-structured interviews with 12 managers and leaders at three Swedish authorities was conducted. This is to highlight the strengths and challenges they saw in digital business development in relation to offensive quality development and how they used the challenges and strengths to develop the business. Empirical data were analysed and linked to a theoretical frame of reference. The study summarised strengths, challenges and actions in the following themes: Strengths: Appreciated digital services, Processes and working methods, Focus on the customer, Engaged management and managers, Culture, competence and engagement and External collaboration Challenges: Competence supply, Management and follow-up, Priorities, Internal organisation and External collaboration Actions: Facilitate business development, Clear customer concept, Plan and prioritise, Approach as manager and leader, Work with system factors, follow-up and continuous improvement The study showed that there was a strong relationship with offensive quality development and Bergman and Klefsjö’s “hörnstensmodell “(2020) when the strengths, challenges and actions highlighted in the study were analysed. The biggest challenge highlighted was competence maintenance, which could not be directly related to the “hörnstensmodell”. The study also revealed that it differs in how far different authorities have come in the digital organisation development, as well as the proportion of The study showed that the different authorities have come at different stages in the digital organsational development and that it differed from the proportion of organsational development that had digital elements. / <p>20220605</p>

The Architecture, Engineering and Construction (AEC) industry is passive in employing innovative technologies and conducting change efforts. As a result, numerous companies in the AEC industry do not exploit many of the benefits, which otherwise can be achieved with digital innovations. When engaging with digital innovations, it is suggested to understand and verify the organizational capabilities of implementing new technologies instead of merely the capacity of the latest technologies considered. It is essential for organizations that go digital, to recognize a need for digital change while identifying the organizational obstacles that potentially can obstruct their change attempts. Hence, activities related to promoting and adopting new, innovative technologies are in practice concerned with change efforts, and challenges regarding how to implement and influence individuals to embrace them, thus making the best use of a considered digital tool. This research thesis explores how consultancy companies in the AEC industry are coping with the adoption and implemention of digital innovations. By taking the consultancy firm’s perspective, the thesis identifies, analyzes and addresses the main organizational obstacles that hinder digital adoption within the AEC industry. Methodologically, this research thesis builds on a qualitative single case study approach, seeking to achieve an understanding and analytical capability instead of a generalization. The qualitative means used involve 13 semi-structured interviews with employees at a Case Company as well as external experts working with digitalization and change management. Besides, through a literature review, the thesis compares and analyzes the findings from the interviews and how they are interrelated to existing literature regarding implementing digital innovations. The empirical results indicate that a main obstacle for implementing digital innovations at consultancy firms in the AEC industry is related to an inadequately articulated and mediated vision regarding the digital transformation process and the change required. The results show that the initiated and planned change projects are not systematically shared and communicated among the Case Company’s teams, and individuals alike. So, the practices for how the employees appropriately can proceed with an idea related to digital innovation are not widely understood nor shared. Accordingly, there is a lack of knowledge among managers and employees on why they should engage in digital change projects and how this can be done appropriately. Lastly, there is also a lack of time as well as financial and personal incentives allocated towards working with digital change. This research thesis emphasizes that an organizational vision, strategy, and procedures must be realized and mediated to all teams and individuals who are involved or affected by a digital change to address these obstacles. Managers and leaders need to foster the creation of change readiness required for the digital transformation process. This involves providing coworkers with sufficient prerequisites, mediating the change process and helping them to embrace it. For example, a) by explaining the benefits and the need for change, b) communicating and systematically informing the teams and individuals with the opportunities to develop necessary competences, and c) by offering guidance and managerial support. Still, it is essential to continuously evaluate change efforts to ensure that their outcome is valuable, instead of merely convincing individuals about the necessity of conducting a change. / Arkitektur, Ingenjör och Konstruktion (AEC) industrin beskrivs som passiv gällande att använda innovativ teknik och genomföra digital förändring. Därmed är det många företag inom AEC industrin som inte utnyttjar de fördelar som annars hade kunnat uppnås med digitala innovationer. När ett företag arbetar med digitala innovationer föreslås att man förstår och verifierar de organisatoriska kapaciteterna för att implementera en ny teknik istället för bara kapaciteten för den senaste teknologin som beaktas. För organisationer som strävar efter att bli digitalt adoptiva är det viktigt att urskilja ett behov om digital förändring och samtidigt identifiera de organisatoriska utmaningarna som potentiellt kan hindra deras förändringsförsök. När en verksamhet eftersträvar att främja och anta nya innovativa tekniker, så är det i praktiken ofta utmanande att influera individer att omfamna förändringen som dessa teknologier medför, och därmed utnyttja ett betraktat digitalt verktyg bäst. Denna forskningsuppsats undersöker hur konsultföretag i AEC-industrin klarar av implementeringen av digitala innovationer. Genom att ta ett konsultföretags perspektiv identifierar, analyserar och besvarar denna forskningsuppsats de viktigaste organisatoriska utmaningarna som hindrar digital adoption inom AEC-industrin. Forskningsmetoden bygger på en kvalitativ fallstudie som syftar till att uppnå en förståelse och analytisk förmåga istället för en generalisering. De kvalitativa medel som används involverar 13 semistrukturerade intervjuer med anställda på ett Case-företag samt externa experter som arbetar med digitalisering och förändringshantering. Genom att också utföra en litteraturstudie jämförs och analyseras resultaten från intervjuerna, samt hur de är relaterade till befintlig litteratur gällande implementering av digital innovation. Resultat visar att ett huvudhinder för att implementera digitala innovationer, för konsultföretag inom AEC-industrin, är en otillräckligt artikulerad och förmedlad vision om den digitala transformationsprocessen och den förändring som krävs. Planerade och påbörjade förändringsprojekt delas och kommuniceras inte heller systematiskt mellan Case-företagets teams och individer. Dessutom förstås eller delas inte metoderna för hur de anställda på ett lämpligt sätt kan gå vidare med en idé relaterad till digital innovation. Följaktligen saknas kunskap bland chefer och anställda om varför de ska engagera sig i digitala förändringsprojekt och hur detta kan göras på ett lämpligt sätt. Det saknas också tid såväl som ekonomiska och personliga incitament för att arbeta med digital förändring. För att hantera dessa hinder betonar denna forskningsuppsats att en organisatorisk vision, strategi och tillvägagångssätt måste realiseras och tydligt förmedlas till alla teams och individer som är involverade eller påverkade av en digital förändring. Chefer och ledare måste främja skapandet av en förändringsberedskap som krävs för den digitala transformationsprocessen. Detta involverar att ge kollegor tillräckliga förutsättningar, förmedla förändringsprocessen och hjälpa dem omfamna den. Till exempel, a) genom att förklara fördelarna och behovet av förändring, b) kommunicera och systematiskt informera teams och individer om möjligheterna för att utveckla nödvändiga kompetenser, c) genom att erbjuda vägledning och ledarstöd. Det är dock fortfarande viktigt att kontinuerligt utvärdera förändringsinsatser för att se till att deras resultat är värdefulla, istället för att endast övertyga individer om nödvändigheten av att genomföra en förändring.

[ES] La transformación digital es un eje tractor para la competitividad de las empresas. Convierte a las compañías tradicionales en empresas digitales con fuerte capacidad de innovación y agilidad para adaptarse a entornos y mercados constantemente cambiantes. Pero es un proceso complejo que parece estar reservado solo para las grandes organizaciones. Actualmente la brecha digital entre las pymes y las grandes empresas representa un problema para el desarrollo económico de un país en el que el 99% del tejido empresarial está conformado por pequeñas y medianas empresas. Agrava la situación el desconocimiento que las pymes tienen sobre la transformación digital y la tendencia a confundirla con otros conceptos, como marketing digital o digitalización, que por sí mismos no habilitan las capacidades que debe tener una empresa digital para competir en los mercados actuales. Además, la mayoría de las modelos y metodologías de transformación digital que ofrecen las compañías consultoras requieren elevados recursos económicos y de tiempo que están fuera del alcance de la mayoría de las pymes. De este modo surge la necesidad de crear un modelo de diagnóstico de madurez digital orientado especialmente a pequeñas y medianas empresas y adaptable a cualquier sector de actividad. Asimismo, una metodología para elaborar un plan de transformación digital realista y alcanzable. Para resolver esta cuestión, se efectuó una revisión bibliográfica sobre métodos y modelos de diagnóstico de madurez digital e indicadores para su medición y evaluación, obteniendo muy pocos resultados. A partir de allí, la investigación se centró en identificar los elementos fundamentales para determinar la madurez digital de pymes y que son comunes a todas ellas.Se establecieron seis ejes de análisis: 1. Estrategia de negocio, 2. Gestión de clientes, 3. Talento humano, 4. Procesos, 5. Tecnologías y 6. Sostenibilidad; con sus respectivos componentes e indicadores. Asimismo, se diseñó una metodología para elaborar un plan de transformación digital que, más allá de elevar el nivel de madurez digital de la empresa, produzco el cambio cultural para lograr la transformación y la innovación continua. Ambos componentes de esta investigación, tanto el modelo de diagnóstico como la metodología del plan de transformación, en versiones iniciales simplificadas, fueron probados en el marco de operaciones de la Cámara de Comercio de València. Posteriormente, las versiones finales del modelo de diagnóstico y de la metodología para elaborar el plan de transformación digital se han convertido en una solución comercial de la empresa valenciana Metric Salad, con el nombre de HUMAN-DT, cumpliendo su propósito de ser de utilidad para cualquier pyme. / [CA] La transformació digital és un eix tractor per a la competitivitat de les empreses. Converteix a les companyies tradicionals en empreses digitals amb forta capacitat d'innovació i agilitat per a adaptar-se a entorns i mercats constantment canviants. Però és un procés complex que sembla estar reservat només per a les grans organitzacions. Actualment la bretxa digital entre les pimes i les grans empreses representa un problema per al desenvolupament econòmic d'un país en el qual el 99% del teixit empresarial està conformat per petites i mitjanes empreses. Agreuja la situació el desconeixement que les pimes tenen sobre la transformació digital i la tendència a confondre-la amb altres conceptes, com a màrqueting digital o digitalització, que per si mateixos no habiliten les capacitats que ha de tindre una empresa digital per a competir en els mercats actuals. A més, la majoria dels models i metodologies de transformació digital que ofereixen les companyies consultores requereixen elevats recursos econòmics i de temps que estan fora de l'abast de la majoria de les pimes. D'aquesta manera sorgeix la necessitat de crear un model de diagnòstic de maduresa digital orientat especialment a petites i mitjanes empreses i adaptable a qualsevol sector d'activitat. Així mateix, una metodologia per a elaborar un pla de transformació digital realista i assolible. Per a resoldre aquesta qüestió, es va efectuar una revisió bibliogràfica sobre mètodes i models de diagnòstic de maduresa digital i indicadors per al seu mesurament i avaluació, obtenint molt pocs resultats. A partir d'allí, la investigació es va centrar en identificar els elements fonamentals per a determinar la maduresa digital de pimes i que són comunes a totes elles. Es van establir sis eixos d'anàlisis: 1. Estratègia de negoci, 2. Gestió de clients, 3. Talent humà, 4. Processos, 5. Tecnologies i 6. Sostenibilitat; amb els seus respectius components i indicadors. Així mateix, es va dissenyar una metodologia per a elaborar un pla de transformació digital que, més enllà d'elevar el nivell de maduresa digital de l'empresa, produïsc el canvi cultural per a aconseguir la transformació i la innovació contínua. Tots dos components d'aquesta investigació, tant el model de diagnòstic com la metodologia del pla de transformació, en versions inicials simplificades, van ser provats en el marc d'operacions de la Cambra de Comerç de València. Posteriorment, les versions finals del model de diagnòstic i de la metodologia per a elaborar el pla de transformació digital s'han convertit en una solució comercial de l'empresa valenciana Metric Salad, amb el nom de HUMAN-DT, complint el seu propòsit de ser d'utilitat per a qualsevol pime. / [EN] Digital transformation is a driving force for business competitiveness. It turns traditional companies into digital ones with a strong capacity for innovation and agility to adapt to constantly changing environments and markets. But it is a complex process that seems to be a privilege of large organizations. Currently, the digital gap between SMEs and large companies represents a problem for the economic development of a country where SMEs represent 99% of the business industry. The situation is aggravated by the lack of knowledge that SMEs have about digital transformation and the tendency to confuse it with other concepts, such as digital marketing or digitization, which do not tap the capabilities that a digital company must have to compete in current markets. In addition, most of the digital transformation models and methodologies offered by consulting companies require high financial and time resources, which are out of the SMEs. This is how the need arises to create a digital maturity diagnosis model focused especially on small and medium-sized companies and adaptable to any sector of activity. Also, to develop a methodology to elaborate a realistic and achievable digital transformation plan. To resolve this issue, a bibliographic review was carried out on methods and models for diagnosing digital maturity and indicators for its measurement and evaluation, obtaining very few results. From there, the research focused on identifying the fundamental elements to determine the digital maturity of SMEs that are common to all of them. Six analysis axes were established: 1. Business strategy, 2. Customer management, 3. Human talent, 4. Processes, 5. Technologies, and 6. Sustainability; with their respective components and indicators. Likewise, a methodology was designed to develop a digital transformation plan that, beyond raising the level of digital maturity of the company, produced the cultural change to achieve transformation and continuous innovation. Both components of this research, the diagnostic model and the methodology of the transformation plan, in simplified first versions, were tested in the operations framework of the Valencia Chamber of Commerce, obtaining satisfactory results and resulting in their implementation in other Chambers of Commerce of Spain. Subsequently, the final versions of the diagnostic model and the methodology to develop the digital transformation plan have become a commercial solution of the Valencian company Metric Salad, with the name of HUMAN-DT, fulfilling its purpose of being useful for any SME. / Arjona Blanco, BV. (2023). Modelo de diagnóstico y metodología para la transformación digital de las PYMES y el uso de la innovación como ventaja competitiva [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191962