(i) Mobile devices and social networks are omnipresent Mobile devices such as smartphones, tablets, or digital cameras together with social networks enable people to create, share, and consume enormous amounts of media items like videos or photos both on the road or at home. Such mobile devices "by pure definition" accompany their owners almost wherever they may go. In consequence, mobile devices are omnipresent at all sorts of events to capture noteworthy moments. Exemplary events can be keynote speeches at conferences, music concerts in stadiums, or even natural catastrophes like earthquakes that affect whole areas or countries. At such events" given a stable network connection" part of the event-related media items are published on social networks both as the event happens or afterwards, once a stable network connection has been established again. (ii) Finding representative media items for an event is hard Common media item search operations, for example, searching for the official video clip for a certain hit record on an online video platform can in the simplest case be achieved based on potentially shallow human-generated metadata or based on more profound content analysis techniques like optical character recognition, automatic speech recognition, or acoustic fingerprinting. More advanced scenarios, however, like retrieving all (or just the most representative) media items that were created at a given event with the objective of creating event summaries or media item compilations covering the event in question are hard, if not impossible, to fulfill at large scale. The main research question of this thesis can be formulated as follows. (iii) Research question "Can user-customizable media galleries that summarize given events be created solely based on textual and multimedia data from social networks?" (iv) Contributions In the context of this thesis, we have developed and evaluated a novel interactive application and related methods for media item enrichment, leveraging social networks, utilizing the Web of Data, techniques known from Content-based Image Retrieval (CBIR) and Content-based Video Retrieval (CBVR), and fine-grained media item addressing schemes like Media Fragments URIs to provide a scalable and near realtime solution to realize the abovementioned scenario of event summarization and media item compilation. (v) Methodology For any event with given event title(s), (potentially vague) event location(s), and (arbitrarily fine-grained) event date(s), our approach can be divided in the following six steps. 1) Via the textual search APIs (Application Programming Interfaces) of different social networks, we retrieve a list of potentially event-relevant microposts that either contain media items directly, or that provide links to media items on external media item hosting platforms. 2) Using third-party Natural Language Processing (NLP) tools, we recognize and disambiguate named entities in microposts to predetermine their relevance. 3) We extract the binary media item data from social networks or media item hosting platforms and relate it to the originating microposts. 4) Using CBIR and CBVR techniques, we first deduplicate exact-duplicate and near-duplicate media items and then cluster similar media items. 5) We rank the deduplicated and clustered list of media items and their related microposts according to well-defined ranking criteria. 6) In order to generate interactive and user-customizable media galleries that visually and audially summarize the event in question, we compile the top-n ranked media items and microposts in aesthetically pleasing and functional ways.

La presente tesis plantea dos objetos de estudio para dar cuenta de las dinámicas relacionales y formativas que tienen lugar en los institutos de educación secundaria: en primer lugar, el nivel de interculturalidad de las redes relacionales del alumnado extranjero y, en segundo lugar, su efecto sobre el rendimiento académico de este alumnado extranjero. En una primera fase, las redes relacionales son caracterizadas según su composición por procedencia, identificando aquellas integradas exclusivamente por alumnado autóctono, aquellas otras que ponen en contacto solo a alumnos extranjeros y, finalmente, las redes interculturales, es decir, en las que conviven alumnos autóctonos y extranjeros. Se tratan, en esta fase de la investigación, aquellos factores organizativos que dificultan la integración del alumnado de origen extranjero en redes relacionales con presencia de alumnos autóctonos y aquellos otros factores que favorecen la creación de este tipo de redes. Concretamente, el análisis aborda cómo la transición de la educación primaria a la educación secundaria, la asistencia a un aula de acogida (y el diseño de esta aula) y la organización del aula ordinaria impactan sobre la conformación de unas redes relacionales más o menos interculturales. En una segunda fase las redes relacionales son introducidas en el análisis como variable independiente, con el fin de abordar qué tipo de grupos de amistad se muestra más favorable para el incremento de los resultados escolares y de las expectativas de los alumnos extranjeros. Se analiza si, una vez controladas las variables individuales y de composición escolar, la elección de un mayor número de amigos autóctonos comporta un mayor rendimiento académico (obtención del graduado en educación secundaria) y si se produce una transición a itinerarios formativos de mayor valor por parte del alumnado extranjero. En definitiva, son dos las preocupaciones que motivan esta tesis. Por un lado, la existencia de dinámicas escolares que potencian la guetización étnica dentro de los centros educativos y, por lo tanto, dificultan la integración social. Y, por el otro, la desventaja en términos académicos que sufre el alumnado extranjero y que vulnera la igualdad de oportunidades. Esta investigación engloba el análisis de la totalidad de alumnos escolarizados en los gruposclase de 4º de ESO de ocho institutos del área metropolitana de Barcelona (un total de 664 alumnos, pertenecientes a 28 grupos‐clase). La explotación analítica se fundamenta en tres técnicas de análisis diferenciadas y complementarias. La aproximación cuantitativa se basa en el análisis de correspondencias y de regresión lineal y logística, mientras que el análisis cualitativo lo protagoniza el análisis del discurso de las entrevistas realizadas a los alumnos. En un plano intermedio se encuentra el análisis reticular o de redes que permite realizar una aproximación cuantitativa a través de los cálculos de UCINET pero también cualitativa a partir de la plasmación gráfica de las redes. / This doctoral dissertation has two objects of study to account for the relational and educational dynamics that take place in high schools: first, the interculturality level in the networks of foreign students, and, second, its effect on the academic performance of these foreign students. In a first stage, relational networks are characterized by their composition based on origin, identifying those exclusively consisting of native students, those in which only foreign students interact, and the intercultural networks themselves, where native and foreign students coexist. At this stage of the research, I analyse the organizational factors that impede the integration of immigrant students in relational networks with presence of native students, as well as other factors that support the establishment of such networks. Specifically, the analysis focuses on how the transition from primary to secondary education, the welcome classes (and their design) and the organization of regular classes impact the establishment of more or less intercultural relational networks. In a second stage, relational networks are introduced in the analysis as an independent variable in order to address the question of what kind of friendship groups are more favorable for the increase in school performance and expectations in foreign students. Consideration was given to whether, after controlling for individual and school composition variables, the choice of a larger number of natives as friends increases academic performance (measured by the obtention of the secondary education degree) and if this helps with the transition to more valuable educational tracks into the upper secondary education. In short, there are two concerns that motivate this doctoral dissertation. On the one hand, the existence of school dynamics that enhance ethnic ghettoization within schools and, therefore, impede social integration. And, on the other hand, the academic disadvantage suffered by foreign students that compromise equal opportunity. This research includes the analysis of all students enrolled in the last year of compulsory education (4th of ESO) of eight high schools in the Metropolitan Area of Barcelona (for a total of 664 students from 28 classes). The analytical exploitation is based on three distinct and complementary analytical techniques. The quantitative approach grounds on correspondence analysis and linear and logistic regression, while qualitative analysis is based on discourse analysis of the interviews with students. In an intermediate plane, network analysis provides a quantitative approach through UCINET calculations but also a qualitative perspective derived from plotting these networks.

Les aules d'acollida tenen com a objectiu principal donar suport lingüístic a l'alumnat estranger perquè aquest desenvolupi coneixement de la llengua de l'escola.La tesi presenta els resultats de l'avaluació de les aules d'acollida de primària de tot Catalunya durant el curs 2006-2007. En l'avaluació es van emprar tres instruments: una prova de coneixement de català nivell A2, un qüestionari d'adaptació escolar i un qüestionari individual que recollia variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida, la llengua inicial o l'escolarització prèvia de l'alumnat. Totes les dades van ser introduïdes en el programa SPSS versió 15 i es van aplicar diferents tècniques estadístiques.Els resultats mostren que la variable que descriu millor les diferències de coneixement de català de l'alumnat estranger de les aules d'acollida és la seva adaptació escolar. Aquesta variable es mostra tan potent en la descripció dels resultats que mitiga els efectes reals d'altres variables com el temps d'estada a Catalunya, el nombre d'hores setmanals a l'aula d'acollida o la llengua inicial de l'alumnat. / Linguistic support classes aim to give linguistic support to foreign students to develop their knowledge of the school language.The thesis presents the results of the evaluation carried out of primary school linguistic support classes in Catalonia during academic year 2006-2007. Three different instruments were used in the evaluation: a Catalan test level A2, a questionnaire of school adaptation and an individual questionnaire which gathered variables such as the students' length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support, their initial language or their previous schooling. All the data were introduced in the SPSS programme version 15 and different statistical techniques were applied.The results show that the variable which best describes the differences of knowledge of Catalan of foreign students attending linguistic support classes is their school adaptation. This variable appears to be so powerful that mitigates the real effects of other variables such as the length of time living in Catalonia, the number of hours per week attending linguistic support or the students' initial language.

El sentido de responsabilidad social compartida, que impulsa el desarrollo de la democracia participativa, solo puede asentarse sobre una visión del pasado que muestre las conexiones entre las memorias personales y la memoria colectiva, entre las decisiones individuales y los procesos sociales globales. Es posible construir un conocimiento plural en que los sujetos de la historia son todos los ciudadanos y no solamente aquellos que ocupan el centro del escenario público. Para poder hacerlo es preciso que en el proceso de investigación intervengan los propios protagonistas. De esta forma se consolidan nuevas dinámicas sociales y procesos de dialogo que pueden ser dirigidos hacia diferentes entornos utilizando diferentes estrategias y medios de comunicación. El objetivo de esta tesis ha sido construir, experimentar y estudiar, un modelo de investigación histórica, de trabajo pedagógico y de intervención socio-educativa, utilizando la comunicación como herramienta metodológica fundamental y los medios de comunicación como fuentes historiográficas, como materiales y herramientas didácticas y como instrumentos de expresión, divulgación e intercambio. La investigación se ha realizado a partir de los paradigmas de la historia de la comunicación no-androcéntrica, que han podido ser aplicados merced a una metodología específica. Propiciando el diálogo en grupo como estrategia de trabajo en la evocación de historias de vida y utilizando todo tipo de fuentes (documentales, materiales, gráficas, etc.) para motivar la rememoración y mostrar el pasado, un grupo de estudiantes de formación básica de adultos ha elaborado una visión conjunta, coherente y plural, de sus historias personales que se ha mostrado públicamente a través de diferentes medios y producciones: cuadernos de lectura y de trabajo, libros, exposiciones, programas de radio, etc. Esta visión de su propia historia muestra los procesos de movilidad geográfica y social que se han dado en sus vidas y permite elaborar una visión de la historia pluriterritorial, alejada así de la visión uniterritorial de las explicaciones tradicionales. Esta metodología ha permitido cohesionar los relatos de personas de diferentes orígenes geográficos y de diferentes tradiciones culturales. Los materiales generados por el trabajo del grupo de participantes, llamado Taller de Historia de Pallejà, junto con otros preparados por profesionales, le han dado un sentido pedagógico al proceso más allá del ámbito específico de su concepción (una escuela de adultos) y han permitido realizar diversas acciones de intervención social en el marco local y en otros ámbitos afines.Esta primera investigación permitió desarrollar posteriormente otras experiencias que ponen a prueba la metodología de trabajo y que acaban demostrando que gracias a la utilización de metodologías comunicativas se propició un cambio en la autovaloración de los participantes que les impulsó a actuar como agentes sociales. De esta manera se hace posible que puedan divulgar sus ideas, creaciones y propuestas y dialogar con otras personas utilizando medios de los que generalmente son excluidos. / The sense of shared social responsibility that pushes the development of participatory democracy can only be established on a vision of the past which shows up connexions between individual and collective memories, personal decisions and global social processes. It is possible to construct a plural knowledge where the characters of the history are all the citizens and not only those that occupy the public stage. In order this might be achieved, it is necessary that the same subjects intervene in the process of investigation. In this way consolidate new social dynamics and processes of dialog that might lead towards different environments using different strategies and means of communication. The aim of this thesis is to construct experience and study a model of historical investigation, pedagogical work and socio-educational intervention, using the communication as a fundamental methodological instrument and the means of communication as historiographical sources, as materials and didactic tools and as instruments of expression, spreading and exchange. The investigation has been realized on a basis of the paradigms of the history of non-andocentric communication, which were able to be used through a specific methodology. Helping the dialog within a group as a strategy of work in the evocation of histories of life and using all types of sources (documents, materials, graphics, etc.) in order to motivate the reminiscence and show up the past, a group of students of basic educational level but already adults, have elaborated a joint vision, coherent and plural, of their personal stories which have been publicly displayed through different means and productions: notebook of lecture and exercise, books, exhibitions, radio programs, etc.)This vision of their own history shows the processes of geographical and social mobility that occurred in their lives and permit to elaborate a vision of multiterritorial history far away from a uniterritorial vision of traditional explanations. This methodology has allowed uniting stories of people of different geographical origins and cultural traditions.The materials generated by the group of participants, called "Taller de Historia de Pallejà", together with others prepared by professionals , have brought a pedagogical sense to the process far away from the specific field of its conception (a school of adults) and have permitted to realize varied actions of social intervention within the local frame and similar spheres.This first investigation permitted to develop afterwards other experiences that proved the methodology of work and which finalize showing that the use of communicative methodologies helped to a change in auto-evaluation of the participants that pushes them to act as social agents. In this way they were able to spread their ideas, creations and proposals and dialog with other people using the means they are generally excluded of.

La competició esportiva a les classes d'EF és un tema controvertit i difícil d'entomar i ha generat un debat intens en els i les professionals de l'EF i l'esport. Existeixen posicions molt contrastades sobre el tema, des d'acèrrims/es defensors/es que veuen en la competició una de les fonts més importants per a generar motivació en les classes d'EF fins a detractors/es que en la competició veuen reflectits valors negatius de la societat que van en detriment de la formació dels nostres infants. La recerca que presentem pretén aprofundir i analitzar el tractament de la competició esportiva que es realitza a les classes d'EF de l'etapa primària per tal d'elaborar orientacions i propostes que contribueixin a desenvolupar la competició esportiva com a mitjà educatiu. Aquesta tesi doctoral està estructurada en els següents apartats: En primer lloc s'introdueix l'objecte de l'estudi mitjançant una justificació i una concreció de la problemàtica i l'exposició dels objectius generals pretesos en la seva elaboració. En segon lloc es realitza una descripció teòrica sobre el fenomen de la competició esportiva en les classes d'educació física (EF) mitjançant una anàlisi des de diverses perspectives relacionades amb la temàtica investigada i fent referència a autors/es que han estat rellevants en el tractament de la competició esportiva o d'aspectes que s'hi relacionen.En tercer lloc es troba el disseny i l'aplicació dels instruments elaborats en la recerca: qüestionaris a mestres d'EF i infants, entrevistes a persones expertes i grups de discussió amb mestres d'EF. En quart lloc es descriuen els resultats obtinguts de les fonts d'informació: mestres d'EF, persones expertes i infants de l'etapa primària. En cinquè lloc s'exposen d'una banda les conclusions de cada font d'informació i d'altra banda el resultat obtingut en la triangulació de les diferents fonts d'informació, i es finalitza amb unes propostes d'actuació per al tractament de la competició esportiva a les classes d'EF.En sisè i darrer lloc s'expressen les limitacions que ha suposat la realització de la recerca així com les perspectives futures relacionades amb els seus resultats.

La tesi se centra en l'estudi dels hàbits literaris dels adolescents (sociologia de la lectura) des d'una perspectiva educativa. Es tracta d'un estudi longitudinal que recull i analitza els llibres literaris llegits per 80 adolescents durant els seus primers cursos en l'Educació Secundària Obligatòria (l'estudi es va dur a terme a l'IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú durant els cursos 2004/05, 2005/06 i 2006/07).La primera part del treball va dirigida a establir antecedents significatius sobre els resultats dels estudis que han indagat sobre els hàbits lectors dels joves i a delimitar la influència en aquests hàbits de l'entorn en què viuen i es relacionen els adolescents (entorn familiar i escolar). En aquest sentit, es presenten, en primer lloc, les investigacions i es descriu els lectors (aspectes sociobiogràfics), en segon lloc, el corpus y les pràctiques lectores, i, en tercer lloc, els diversos elements de l'entorn (família i escola) que influencien la pràctica lectora. En la segona part es presenten els resultats de la recerca empírica sobre els hàbits lectors literaris de la mostra de 80 adolescents quant a la quantitat de llibres que llegeixen, a la tipologia d'aquests textos i a la manera de valorar-los, y sobre els efectes que té un projecte escolar de foment de la lectura (extensió de la lectura) en aquests hàbits. / This dissertation focuses on adolescent reading habits (sociology of reading) of fiction from an educational perspective. The study collects and analyzes the fiction books read by 80 adolescents during their first three courses in the compulsory secondary education (the study was conducted at the IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú courses during 2004/05, 2005/06 and 2006/07). The first part of the study offers a background of previous research on reading habits in young people and how these habits may have influenced the teenagers' environments (family and school). In this sense, the investigation describes the readers from socio-biographical perspective, analizes the books read by the teenagers and their reading practices elements, as well as how elements, such as family and school, influenced the reading practices. The second part presents empirical results of the research on fiction reading habits of the sample of 80 adolescents in terms of the number of books they read, the genre of these books and how the youngsters valued them, as well as the effects school project to promote reading (reading area) in these habits.

Finalitat:La recerca portada a terme s'insereix en el marc del paradigma de la complexitat, aportant elements per a la seva definició i la seva relació amb la ciència escolar, té per finalitat: - Avançar en l'avaluació de programes que orienten els processos d'ensenyament aprenentatge en la formació inicial de mestres, des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, prenent com a referent el paradigma de la complexitat. - Definir orientacions que ajudin a dissenyar programes que afavoreixin els processos de modelització de l'alumnat cap als models conceptuals definits per les Ciències Experimentals des del paradigma de la complexitat. Marc teòricLa recerca realitzada es situa en el marc del paradigma de la complexitat. La seva consideració en l'educació científica es planteja com un possible camí que pot afavorir capacitat a la ciutadania per a pensar, sentir i actuar en una societat democràtica, global i complexa.El paradigma de la complexitat contempla un anar i tornar des del tot cap a les parts per a tornar al tot, establint un diàleg entre elements antagònics i escales. Constitueix una forma de situar-se davant dels fenòmens del món que afavoreix la seva visió com a processos. Una visió en la que pren rellevància el model conceptual des del que s'analitzen, la perspectiva ètica des de la que es situen i l'acció sobre el medi que comporten. El paradigma de la complexitat enriqueix les aportacions que, des de la ciència escolar, s'han fet sobre els processos d'ensenyament aprenentatge de les ciències experimentals. Convida a reflexionar al voltant de la necessitat de replantejar els models conceptuals que s'ensenyen, repensar la relació entre disciplines, desenvolupar un pensament complex situant la rellevància del llenguatges, Així com la consideració de l'acció i les emocions en els processos educatius. El diàleg entre paradigma de la complexitat i ciència escolar orienta una nova forma d'entendre l'educació científica que constitueix un repte per a qualsevol docent. MetodologiaLa recerca es centra en la modalitat d'avaluació de programes. Es contextualitza en l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals que s'imparteix en la titulació d'Educació Primària de Magisteri. Pren com a mostra d'anàlisi, les produccions realitzades per l'alumnat al treballar el model ésser viu.El referent per assignar valor al programa es fonamenta en les aportacions de les Ciències Experimentals relatives al model conceptual ésser viu des de la perspectiva de la complexitat. Aquestes han permès definir unitats d'anàlisis organitzades per àmbits, categories i indicadors que orienten l'avaluació.L'anàlisi realitzat, fonamentalment qualitatiu, fixa l'atenció en dos aspectes: a) en els canvis, relatius a la representació del model ésser viu, que fa l'alumnat al llarg del programa; b) en els que es generen en les preguntes i activitats quan proposen unitats de programació per a l'aula d'Educació Primària.Conclusions1. En relació a l'instrument d'avaluació els àmbits, categories i indicadors proposats com a unitats d'anàlisis es mostren una eina útil. Permeten: a) establir connexions funcionals i significatives entre el model conceptual i les representacions del model mental de l'alumnat; b) establir un diàleg entre el model de l'alumnat i la tipologia de preguntes i activitats que planteja. 2. En relació a la potencialitat del programa per a estimular l'evolució de la representació del model ésser viu el programa: a) afavoreix el canvi en la representació del model de l'alumnat i en les seves propostes de preguntes i activitats; b) potencia la presència de categories corresponent a l'àmbit "Perspectiva Sistèmica"; c) el canvi es poc rellevant en els àmbits "Estudis sobre atzar i indeterminació" i "Estudis sobre irreversibilitat"3. En relació a les orientacions de canvi per a reelaborar el programa avaluat, respecte a la representació del model mental aquest hauria: a) presentar els fenòmens com a processos orientats en el temps; b) prendre com a referència el nivell meso i plantejar la serva relació amb el macro i el micro; c) proposar situacions que demanden preveure l'evolució dels fenòmens en el temps. Respecte a l'elaboració de propostes d'unitats didàctiques el programa hauria de proposar preguntes i activitats que afavoreixin el desenvolupament de les habilitats cognitivolingüístiques de "Justificar", "Explicar" i "Descriure". / FinalityThe investigation is part of the complexity paradigm, bringing forward elements for its definition and its relationship with the school science. It has as a purpose:- Come along with the programmes evaluation, which ones orient the teaching learning processes of the first grade of teacher formation, from the subject of Experimental Science Didactics', taking as a referent the paradigm of the complexity. - To define orientations that could help to design the programs which facilitate the processes of adaptation of the students toward the conceptual patterns defined for the Experimental Science since the complexity paradigm. Theoretic frameworkThe made investigation is situated in the complexity paradigm framework. Its consideration in the scientific education is planned as a possible way which can favour the citizenship capability to think, feel and do in a democratic, global and complex society. The paradigm of complexity show consideration for goes to and fro from the total to the parts to return to the total, establishing a dialogue between antagonistic and scales. It constitutes a way of being in front of world phenomenons which makes easy its vision as a process. A vision where the conceptual model takes relevance from the analysis of the ethic perspectives situation to the action above the medium that it takes part of.The paradigm of the complexity enriches the contribution that, from the scholar science, has been done above the teaching learning processes of experimental sciences. It invites to think about the need of reconsidering the teaching conceptual models, thinking again the relation between disciplines, developing a complex thought locating the language importance, such as considering the action and the feelings in the educative processes. The dialogue between the complexity paradigm and scholar science guide a new way to understand the scientific education and it constitutes a challenge to any teacher.MethodologyThe investigation is centred in the evaluation program modality. It is contextualized on the subject of the Experimental Science Didactics which is thought at Primary education degree. It takes as an analysis sample the productions made by the students working with the leaving creature model.The referent to assign value to the programme is basic in the contributions of the Experimental Science affecting the leaving creature model since the complexity perspective. They have allowed to define analysis units organized by areas, categories and indicators to orient the evaluation.The analysis made, fundamentally qualitative, fixates on two aspects: a) on the changes, related with the leaving creature model representation, that the students realize along the programme; b) the ones generated by the questions and activities when programme unites are proposed for the Primary education classroom.Conclusion1. In relation to the evaluating instrument the areas, categories and suggested indicators such as analysis units are shown as a useful tool. They let: a) to establish functional and meaningful connections between the conceptual model and the representation of the students' mental model; b) to establish dialogue between the students' model and the kinds of questions and activities planned.2. In relation to the programme potential for stimulating the evolution representation of the leaving creature model programme: a) It favours the change on the representation of the students' mental model and on its proposals of questions and activities; b) it promotes the presence of categories corresponding to the " Systematic Perspective" area; c) it is not so important according to the "Studies about Casualness" area; d) it is not important if it refers to the "Studies about the chance and In-determination" and "Studies about irreversibility" areas.3. Related with the changes to remake the evaluated programme, referring to the representation of the students' mental model it should: a) to present some phenomenon such timing orientation processes; b) to take as a referent the middle level ant to plan its relation with the macro and the micro; c) to suggest situations which ones demand to anticipate the evolution of the timing phenomenon. Concerning to the elaboration of the didactic unit proposal, the programme should propose questions and activities which will favour the development of the cognitive-linguistic abilities of "Justify", "Explain" and "Describe".

Aquesta tesi doctoral vol aportar, a través de les tecnologies multimèdia, unes eines innovadores de formació i de suport a la comprensió de la música i dels elements que en configuren el llenguatge. L'objectiu principal d'aquesta tesi és elaborar, experimentar i avaluar un model de materials multimèdia de suport a l'educació de l'oïda musical, amb unes propostes didàctiques específiques i adaptables a diferents nivells educatius.Les diferents matèries referents a l'aprenentatge musical estan, totes elles, molt interelacionades, i l'educació auditiva -quan fa referència al desxiframent del codi musical- és una de les més problemàtiques, per la dificultat que comporta la comprensió i la capacitat de representar-nos internament els elements propis del llenguatge musical.La tesi s'emmarca entre els paradigmes d'una recerca qualitativa amb diversos aspectes quantitatius, i en tot el procés intervenen molts elements que encaixen amb el tipus de recerca d'investigació-acció.En el marc teòric es fa una fonamentació sobre l'educació auditiva a través de les pedagogies actives del s.XX i a través de les tecnologies multimèdia.Pel que fa en el marc aplicatiu, en primer lloc es contempla una fase de diagnòstic, a través d'unes enquestes, on es tracta de buscar quines mancances tenen els alumnes de l'especialitat d'Educació Musical de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. Paral.lelament es fa una recerca de quins materials existeixen al mercat que tinguin com a objectiu principal l'educació auditiva.En segon lloc es descriu el procés d'elaboració dels materials: les proves pilot on hi ha unes propostes inicials i després s'elabora el model pròpiament dit a partir del programa informàtic de creació multimèdia CLIC, d'ús habitual a les escoles de Catalunya.En el model es proposa una seqüenciació didàctica amb activitats de percepció sonora, interiorització i expressió musical prèvies al reconeixement auditiu.En una tercera fase es fa l'experimentació i avaluació del model elaborat a través d'enquestes a alumnes i entrevistes a experts per tal de donar l'opinió de diversos aspectes dels materials, referents al contingut, a l'eficiència i atractivitat de les activitats programades.Finalment s'elaboren les conclusions oportunes i es fa una referència a possibles línies de recerca que puguin donar continuïtat a la investigació realitzada. / Through multimedia technology, this doctoral thesis aims to contribute a number of innovative tools for the teaching and support of musical comprehension and of those elements that make up its language. The principal aim of the thesis is to create, experiment with and evaluate a model of multimedia materials with which to provide support to the education of musical hearing, making specific teaching proposals that are adaptable to various levels of education.The distinct subjects within the sphere of musical learning are, in every case, highly inter-related, and auditory education - when this refers to the deciphering of musical code - is one of the most problematic of these, due to the difficulty involved in comprehension and in the capacity to internally represent to ourselves those elements pertaining to musical language.The thesis is located within the paradigms of qualitative research, though it presents several quantitative aspects. Furthermore, throughout the entire process, there is the intervention of many elements that correspond to research-action research.The theoretical framework is based on auditory education through the active pedagogies of the C.20, and through multimedia technology.With respect to the applicative framework, first there is a diagnostic phase, through questionnaires, in which the purpose is to determine the needs of students specialising in Musical Education at the UAB's Faculty of Education. In parallel to this, research is carried out into the materials currently available on the market that are principally aimed at auditory education.Second, the thesis describes the process of material creation: piloting on the basis of initial proposals followed by the creation of a model, in the strictly sense, based on the multimedia-creation programme CLIC, widely used in schools throughout Catalonia.The model proposes a teaching sequence with activities on sound perception, internalisation and musical expression, previous to auditory recognition.A third phase develops the experimentation and evaluation of the model, through questionnaires given to students and via interviews both with specialists, in order to allow for the expression of opinion on a variety of aspects related to the materials, their content, efficiency and the attractiveness of the programmed activities.Finally, the conclusions are presented and reference is made to possible areas of further research that might continue the research undertaken throughout this study.

No description available.

La recerca planteja com a fenomen d'estudi la problemàtica associada a la hiperspecialització del coneixement en disciplines i pretén reflexionar entorn a la diversitat de modalitats de relació entre disciplines. Des d'aquest marc la recerca proposa el diàleg disciplinar com a model d'articulació de disciplines per afavorir un coneixement savi i compartit i propulsar un ensenyament i aprenentatge de les ciències que contempli la complexitat dels fenòmens del món i la diversitat de mirades. La tesi proposa l'emergència del diàleg disciplinar com un concepte que afavoreix introduir els principis de la complexitat en la pràctica educativa i afavorir l'ambientalització del currículum. En el seu marc teòric pren com a referent el concepte d'illots de racionalitat interdisciplinars plantejats per l'equip de treball de Gerard Fourez. Un marc epistemològic que permet orientar la conceptualització i caracterització de l'emergència del diàleg disciplinar des de la idea de xarxa, escala i contínum. Elements claus del diàleg disciplinar que permeten orientar i reformular l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. La investigació opta com a modalitat de recerca per l'avaluació de programes i té com a objecte d'avaluació l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals de la formació inicial de mestres de la Facultat de Ciències de l'Educació (UAB). La tesi proposa un instrument d'avaluació de la presència del diàleg disciplinar i seguidament s'aplica aquest instrument als treballs de l'alumnat i als grups de treball. Els resultats i les conclusions de la recerca s'orienten per una banda al disseny de l'instrument que permet avaluar el programa i per altra a la incorporació de l'emergència del diàleg disciplinar en l'assignatura de didàctica de les CCEE en formació inicial de mestres. En referència a l'instrument d'anàlisi es mostra com els conceptes de xarxa, escala i contínum esdevenen orientadors per a analitzar i representar dades quan es pretén incorporar els principis de la complexitat. En quan al diàleg disciplinar els resultats indiquen que la seva emergència es produeix quan es donen unes condicions i uns processos que l'afavoreixen. Des d'aquesta perspectiva incorporar la complexitat com un canvi de regles en la interpretació als fenòmens del món esdevé una via d'incorporar l'emergència del diàleg disciplinar en la formació inicial de mestres com un instrument metodològic i un contingut a aprendre. El treball d'investigació conclou que el plantejament de l'emergència del diàleg disciplinar esdevé una via per a construir illots de racionalitat interdiscplinars en la intervenció educativa. Un escenari que obra noves propostes i dóna èmfasi en la visió dialògica de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals. / The research takes as the study phenomenon the problems related to the overspecialisation of knowledge into disciplines, and aims to reflect on the diversity of types of relationships between disciplines. From this framework, the research proposes the discipline dialogue as a model to articulate disciplines to promote shared and wise knowledge, and to propel the teaching and learning of science that considers the complexity of the world phenomena and the diversity of viewpoints. The research proposes the emergence of discipline dialogue as a concept that helps to introduce the principles of complexity in educational practice and promote the greening of the curriculum. In its theoretical framework takes as reference the concept of interdisciplinary islands of rationality posed by the team of Gerard Fourez. It is an epistemological framework that guides the characterization and conceptualization of the emergence of discipline dialogue from the idea of network, scale and continuum. Key elements of the discipline dialogue that guide and reformulate the teaching and learning of experimental sciences are discussed. The research is a programs evaluation research and has evaluated the subject of science teaching in teachers’ initial training of the Faculty of Educational Sciences (UAB). The thesis proposes a tool for assessing the presence of discipline dialogue, and then applies this instrument in the students’ individual and collective work. The results and conclusions of the research are oriented on the one hand towards the design of an instrument that can evaluate the subjects program, and on the other on incorporating the emergence of discipline dialogue in the subject of science teaching in teachers’ initial training. Referring to the instrument of analysis it shows how the concepts of network, scale and continuum become a guidance to analyze and represent data when the aim is to incorporate the principles of complexity. Regarding discipline dialogue results indicate that the emergency occurs when there are the conditions and processes to favor it. From this perspective, including the complexity and changing rules in interpreting the phenomena of the world becomes a way of incorporating the emergence of discipline dialogue in teachers’ initial training as a methodological tool and a learning content. The research concludes that the approach to the emergence of discipline dialogue becomes a way to build interdisciplinary islands of rationality in education. It is a scenario that opens the door to new proposals and that emphasizes the vision of dialogic teaching and learning of experimental sciences.