Objectiu i context Osona és una de les comarques catalanes, que més ha notat el darrer fenomen migratori de finals del segle XX. Algunes persones immigrants treballen com a cuidadores en residències per a gent gran. És en aquest context que es focalitza aquesta tesi doctoral. La recerca és un diagnòstic educatiu, un estudi de les necessitats formatives d’educació sanitària (i sociosanitària) de les persones immigrants cuidadores de gent gran. Per conèixer aquestes necessitats formatives i la situació d’aquestes persones, ens hem proposat estudiar, d’entrada, les tasques que fan, en profunditat. Al final, hi ha una proposta formativa per millorar la qualitat del servei professional, que hauria de repercutir en la qualitat de vida de les persones cuidades. Metodologia Qualitativa. La mostra de les residències geriàtriques se selecciona de manera intencionada, a partir de la publicació en línia1 dels establiments d’atenció per a les persones grans amb concert o conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya (ICASS). La direcció d’aquests establiments, que accepta participar en aquest estudi, és un informant clau. El grup diana inclou aquelles persones que compleixen els requisits de ser immigrants, cuidadores de gent gran, treballadores en residències geriàtriques de la comarca d’Osona i que no tenen responsabilitats directives. S’utilitza un qüestionari semi-estructurat per tal de guiar l’entrevista. També, l’observació directa, amb la finalitat de confirmar, aclarir i valorar tot el que s’ha dit. Finalment, es fa una triangulació per contrastar les informacions recollides a partir de diverses fonts. Resultats La mostra definitiva participant és de nou residències osonenques, quarantaquatre cuidadores immigrants entrevistades i sis d’observades. Les cuidadores són, majoritàriament, dones de 19 a 56 anys, procedents de Llatinoamèrica, Àfrica i Europa, sense nacionalitat espanyola, amb estudis secundaris i poca experiència com a cuidadores abans de treballar al centre residencial. L’educació sanitària i sociosanitària que tenen és poc homogènia i sol ser de tipus no formal. Les mancances formatives que sent el grup diana afecten totes les funcions: higiene personal (32%), habitació (32%), eliminació (86,5%), alimentació (59%), dormir (27%), registres (70,5%), moviment (41%), cures (86,4%), relació (70,5%), medicació (70,5%), neteja, planxa i altres funcions hostaleres (6,8%), reunions (38,6%), formació (93,2%) i altres (59%). L’observació confirma falta de recursos humans per realitzar totes les tasques validades i falta de temps per dedicar-se a algunes d’elles en concret. També, mostra l’existència de rutines, xoc cultural i col·lisions amb infermeria. I, també, afirma la disposició a formar-se. La triangulació ratifica les funcions, però hi ha discrepàncies en les tasques. Suggereix, entre altres coses, la possibilitat de millorar la qualitat del treball del grup diana a través de la formació. Conclusió i perspectives L’anàlisi dels resultats ens aporta evidències qualitatives de les necessitats d’aprenentatge d’aquestes persones cuidadores, que si bé són competents en les atencions proporcionades a les persones grans, podrien millorar la qualitat del conjunt de les tasques que fan. Pensem que és possible superar els dèficits detectats, mitjançant la proposta formativa específica que es fa, pertinent amb el treball que realitzen les cuidadores. L’acreditació oficial de la formació del grup diana, juntament amb la de l’experiència professional, els permetrà formalitzar la seva situació acadèmica d’aquí al 2015, considerada oficialment com a formació professional de grau mitjà, amb el títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària (TAS). Aquesta recerca obre més interrogants i fa propostes per respondre’ls en properes investigacions. Paraules clau: cuidadora, gerocultora, gericultora, auxiliar de geriatria, educació sanitària i sociosanitària, diagnòstic educatiu, educació no formal. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009) / Objective and background Osona is one of the Catalan regions which has noticed the most the last migratory phenomenon at the end of the twentieth century. Immigrant people use to work as caregivers in retirement homes. This doctoral thesis focuses in this issue. The research is an educational diagnosis, a study of the training needs of health (and long term care) education of caregivers of elderly people who are immigrant. In order to know these training needs and the situation of these people, our aim is to study, for a start, the tasks they do, in depth. Finally, there’s a training proposal to improve the professional service quality, which should have an effect in the life quality of the well cared people. Methodology Qualitative. The sample of retirement homes is selected deliberately, from an online publication1 of the retirement homes with accord or cooperation agreement with the Catalan Government (ICASS). The management of these establishments, who accepted to participate in the study, is a key reporter. The Target Group (TG) includes those people who are immigrants, caregivers of elderly people, and workers in retirement homes in Osona and without any executive responsibility. We use a semistructured questionnaire to guide the interview, and the direct observation, in order to confirm, clear up and value everything which has been said. Finally, we present a triangulation to contrast the information collected from different sources. Results The definitive participating sample is formed by nine retirement homes in Osona, forty-four immigrant caregivers interviewed and six observed. Caregivers are, mainly, women from 19 to 56 years old, from Latin America, Africa and Europe, without Spanish citizenship, with secondary studies and without experience as a caregiver before working in the retirement home. The health and long term care education they have isn’t very homogeneous and The training lacks the TG feels affect all the tasks: personal cleanliness (32%), room (32%), disposal (86,5%), feed (59%), sleep (27%), registration (70,5%), movement (41%), cares (86,4%), relationship (70,5%), medication (70,5%), cleaning, ironing and other catering tasks (6,8%), meetings (38,6%), training (93,2%) and others (59%). The observation confirms lack of human resources to do all the validated tasks, and lack of time to specially do some of them. It also corroborates the existence of routines, cultural clashes and collisions against sickbay. It also bears out the willingness to be trained. The triangulation ratifies the functions, but there are discrepancies in the tasks. It suggests, among other things, the possibility to improve the quality of the TG work through the training. Conclusions and perspectives The result analysis gives us qualitative evidences of the caregivers training needs, which, even they are competent with the provided attentions to elderly people, they could improve the quality of the tasks they do. We think that exceeding the detected deficits is possible, through the specific training proposal we do, appropriate with the work the caregivers do. The TG training official credentials, together with the professional experience, will allow them to formalize their academic situation in 2015, officially considered as an intermediate level specific vocational training, with the technician in health care degree (known as TAS). This research puts new questions about the issue and suggests answering them in early researches. Key words: caregiver, gerocultor, geriatric assistant, health education, long term care education, educational diagnosis, non-formal education. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)

La tesis doctoral denominada: “La gestión del conocimiento en los equipos directivos de las universidades y sus efectos sobre el sistema de aseguramiento de la calidad institucional: evidencia empírica desde Chile”, tiene como objetivo fundamental explorar la naturaleza de la vinculación existente entre el proceso de gestión del conocimiento, en los equipos de alta dirección, de las universidades y la calidad lograda por estas instituciones. A este efecto, se realiza una revisión teórica en profundidad y se lleva a cabo el método de investigación mixto de pasos secuenciales. En este sentido, en primer lugar se construye una teoría de rango medio a través del método de casos múltiples (estudio cualitativo), en segundo lugar se verifica la teoría, al depurar los hallazgos del estudio de campo anterior, por medio de la aplicación de un cuestionario en el estudio de corte transversal a un conjunto de instituciones universitarias de Chile. El análisis llevado a cabo sugiere que la conceptualización de la calidad en las universidades se puede entender como un sistema, es decir como un conjunto de aspectos interrelacionados e interdependientes que tienen como elemento de entrada la misión institucional. A su vez se observa que la expresión concreta de la calidad de las universidades se configura a través de su quehacer; es decir, mediante el desarrollo de la formación de profesionales; la formación de postgraduados; la investigación; en la vinculación con el medio y la gestión institucional requerida para llevar a cabo las tareas anteriores. Por otro lado, la gestión del conocimiento transforma a éste en un activo estratégico, que genera ventaja competitiva y aprendizaje en las instituciones universitarias. Sin embargo, la gestión del conocimiento requiere de un ambiente favorable para que se genere un proceso satisfactorio. Desde el estudio de campo, se descubre que de todas las variables que configuran el quehacer institucional, los estilos de liderazgo participativo y colaborativo determinan la cultura organizacional de innovación y comunitaria, las cuales permiten crear y compartir conocimiento, procesos esenciales para aplicar conocimiento en las universidades. A su vez, la gestión del conocimiento, vía la aplicación del conocimiento impacta sobre la calidad de la gestión institucional, la cual influye sobre todo el quehacer académico y sobre la calidad. Así, se observa que el quehacer académico influye sobre la calidad institucional. Se descubre además, desde la verificación de teoría, que la investigación posee un efecto directo sobre la calidad de las 45 universidades estudiadas, dado que explica el 75,6% de la varianza. Finalmente, se establecen las limitaciones y el alcance de la investigación llevada a cabo. / The doctoral thesis titled: "Knowledge management in the management teams of universities and their effects on the assurance of institutional quality: empirical evidence from Chile", has as main objective to explore the nature of the relationships between the process knowledge management in top management teams, universities and the quality achieved by these institutions. To this end, a critical review and mixed methods by sequential steps were carried out. In this sense, a midrange theory was built through the method of multiple cases (qualitative study); the findings of previous field study were verified, through the application of a questionnaire in the cross-sectional study of a set of universities in Chile. The analysis carried out suggests that the concept of quality in universities can be understood as a system in other words, as a group of interrelated and interdependent areas where the institutional mission is the input. It is noted that a specific expression about the quality of universities was configured, through the consideration of the development of professional training, postgraduate training, research, link with the environment and institutional management required to perform the above tasks. On the other hand, knowledge management transforms it into a strategic asset that generates competitive advantage and learning in universities. However, knowledge management requires a favorable environment for the generation of a successful process. From the field study, all the variables that shape the institutional activities, participatory leadership styles and determine collaborative and organizational culture of innovation and community, which can create and share knowledge, processes essential to apply knowledge in universities. In turn, knowledge management, via the application of knowledge impacts the quality of corporate governance, which impacts on all academic work and the quality. Thus, it appears that academic work influences the quality of institutions. It was also found that, from the verification of theory, research has a direct effect on the quality of the 45 universities studied, as it explains 75.6% of the variance. Finally, limitations and the scope of the research was explained.

Esta Tesis se enmarca en el área de Didáctica y Organización Escolar y se propone diseñar y validar un modelo de evaluación por competencias en la universidad. El tema, emergente y de gran interés educativo, coincide históricamente con el inicio del proceso de implantación de las nuevas titulaciones de Grado en el contexto español, de acuerdo a las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior.El proceso de investigación se articula en tres fases bajo el paradigma interpretativo simbólico. La primera fase, corresponde al estudio exploratorio realizado entre 2005 y 2007, desarrolla un Estudio de cuatro Casos en titulaciones del contexto catalán que participaron en Planes Piloto. La segunda fase desarrolla un Estudio de Casos en 12 titulaciones del contexto español que comenzaron a implantar los nuevos títulos de Grado en los cursos académicos 2008-2009 y 2009-2010. Dentro de los resultados más significativos de esta fase se identifican y caracterizan estadios en la integración de la formación y evaluación por competencias en las titulaciones españolas, conceptualizaciones sobre competencias y estrategias para el desarrollo y la implantación de esta modalidad formativa. En la tercera fase se diseña y valida el modelo para el desarrollo de la evaluación por competencias en titulaciones universitarias. A lo largo de todo el proceso de investigación se consulta a numerosos y reconocidos expertos del contexto nacional e internacional.La Tesis se estructura en tres apartados principales precedidos por el Capítulo 1 que contiene el Planteamiento General de la Investigación. El primer apartado corresponde al Marco Teórico y está compuesto por cuatro capítulos: el Capítulo 2 Concepto y naturaleza de las competencias; el Capítulo 3 La formación y evaluación por competencias: un cambio conceptual; el Capítulo 4 El aprendizaje por competencias y el desarrollo del estudiante universitario; y el Capítulo 5 Diseño y desarrollo de la evaluación por competencias. La finalidad de este apartado es presentar las bases conceptuales desde las que definir el objeto de estudio considerando distintas perspectivas que ofrece la revisión de la literatura y los modelos del contexto nacional e internacional.El segundo apartado, hace referencia al Marco Aplicado. Se compone de cuatro capítulos: el Capítulo 6 Diseño y fundamentación del Estudio de Campo; el Capítulo 7 Desarrollo del estudio de campo; el Capítulo 8 Modelo de evaluación por competencias en la universidad (M.E.C.U.): construcción y validación; y el Capítulo 9 El control de calidad del proceso general de la investigación. Cada una de estas secciones describe las diferentes fases del proceso de investigación de Campo hasta lograr el diseño y validación del modelo, objetivo último de esta Tesis. El tercer apartado, corresponde al Marco Conclusivo y está compuesto por cuatro capítulos: el Capítulo 10 Resultados del estudio exploratorio en el contexto catalán; el Capítulo 11 Resultados del Estudio de 12 Casos en el contexto español; el Capítulo 12 Resultados de la validación del modelo y, finalmente, el Capítulo 13 que contiene las Conclusiones y propuestas de intervención a las que se llega en esta Tesis. Como resultado principal, se diseña y valida el Modelo de Evaluación por Competencias en la Universidad (M.E.C.U.). Conceptualmente, se ubica en el segundo nivel de la tipología propuesta por Berdrow y Evers (2009) y representa un punto de referencia para integrar la evaluación por competencias a lo largo de un período formativo o plan de estudios. Operativamente, señala elementos necesarios para integrar la evaluación por competencias en titulaciones, áreas o módulos y provee un instrumento de autoevaluación formativo. Entre las conclusiones, se sugiere la necesidad de continuar profundizando en el tema, realizar análisis y seguimientos longitudinales de los Casos y extender el estudio a otros contextos. / This thesis is framed in the area of Didactics and School Organization and aims to design and validate a competency assessment model in college. The issue is emergent and has educational interest. Historically coincides with the beginning of the implementation of the Bologna Process in the Spanish context, according to the guidelines of the European Higher Education Area.The research process is articulated in three phases under the interpretive-symbolic paradigm. The first phase consists in a study of four cases conducted between 2005and 2007 that develops a 4 case study in Catalan syllabuses, then part of a trial plan The second phase develops a case study in 12 degrees of the Spanish context, which began by implementing the Bologna Process in the academic years of 2008-2009 and 2009-2010. As prominent results of this phase we can identify and characterize stages in the integration of training and competency assessment in Spanish degrees; conceptualizations of competences; and strategies for the development and implementation of this training method. In the third phase a model for the development of competency-based assessment is designed.Numerous national and international experts were consulted and participated throughout the entire research processThe thesis is divided into three main sections preceded by Chapter 1 which contains the General Research Approach.The first section corresponds to the Theoretical Framework and consists of four chapters: Chapter 2 Concept and nature of competences; Chapter 3 Training and competency assessment: a conceptual change; Chapter 4 Learning and student development at the university, and Chapter 5 Design and development of competency assessment model. The purpose of this section is to present a conceptual basis so as to define the object of study based on an extensive literature review.The second section refers to the Applied Framework. It consists of four chapters: Chapter 6 Design of the field study; Chapter 7 Development of the field study; Chapter 8 Competency assessment Model at the university (MECU): construction and validation; and Chapter 9 Quality control of the research process, each of these sections describes the different phases of field research to achieve the design and validation of the model, the ultimate objective of this thesis.The third section is for the Results & Conclusions. Consists of four chapters: Chapter 10 Results of the exploratory study in the Catalan context; Chapter 11 Results of 12 Cases Study in the Spanish context; Chapter 12 Results of model validation; finally, Chapter 13, contains the discussions and proposals.As a main result, it is designed and validated the Competency Assessment Model at the University (CAMU, in English). Conceptually, it is on the second level of the typology proposed by Berdrow and Evers (2009) and represents a reference point for integrating competency-based assessment in the university curriculum. Operationally, the model offers the essentials to integrate competency-based assessment of qualifications, in areas or modules and provides a formative tool for institutional self-assessment.Finally it suggests longitudinal analysis and tracking of cases and extends the study to other contexts.

La tesi estudia el desenvolupament de competències matemàtiques, en especial les modelitzadores, de l'alumnat de l'escola secundària obligatòria i especificament de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge ubicats en una aula heterogènia, a través dels projectes matemàtics. Els principals referents teòrics sobre els que es basa l'estudi són la teoria d'educació matemàtica realística en el disseny de l'activitat de projectes. Sobre competències s'ha tingut en compte els treballs de Niss i els programes DeSeCo i PISA de la OCDE. S'han establert tres blocs competencials, el de pensament i raonament matemàtic, la comunicació d'idees matemàtiques i el de resolució de problemes i modelització. En quant l'estudi del procés de modelització i les competències modelitzadores s'han tingut en compte fonamentalment els treballs de Haines, Crouch, MaaB, Kaiser, Blum, Burkhardt. Els treballs de Borromeo han sigut un referent en l'estudi de les rutes modelitzadores. Sobre els alumnes amb dificultats d'aprenentatge s'han tingut en compte els treballs de Barnes i Secada fonamentalment. La metodologia emprada ha sigut qualitativa etnogràfica d'estudi de cas. Abans de realitzar la investigació definitiva s'ha realitzat un estudi pilot que ha permés el disseny i fiabilització d'una prova diagnòstica de competències matemàtiques i la implementació de projectes matemàtics. La prova diagnòstica consisteix en resoldre una serie de qüestions basades en situacions reals. A partir de les respostes que donen els alumnes se'ls atribueix un nivell competencial. L'estudi pilot ha servit també per a millorar el plantejament, la gestió i la recollida de dades del procés de realització dels projectes de l'estudi de cas. La recerca s'ha centrat sobre un grup d'alumnes de 2n d'ESO, caracteritzat pel seu baix nivell competencial que s'ha anomenat grup d'estudi (GE). Per estudiar els seus nivells competencials s'han dissenyat uns instruments especifics per a cada un dels tres blocs competencials que es consideren. Per interpretar i comprendre els resultats, aquests s'han contrastat amb els resultats de dos grups, un del mateix nivell d'ESO (GC2) i un altre de 4t d'ESO (GC4). Respecte a la competència modelitzadora s'ha definit un procés de modelització i s'ha analitzat tant el nivell competencial mostrat a cada una de les accions que l'integren com el que s'ha anomenat la ruta modelitzadora emprada, és a dir la seqüència de les diferents accions del procés de modelització que segueixen els alumnes en la realització dels projectes. Les anàlisis realitzades han seguit el mètode comparatiu i són fonamentalment qualitatives donat que les variables amb que es treballa no són numèriques ja que es recullen idees, enfocs i processos. A la prova diagnòstica sí que es fan servir variables quantitatives. Els principals resultats de les anàlisis ens reconeixen que els alumnes del grup GE, objecte de l'estudi, mostren un cert nivell de competència en els tres blocs considerats. Aquests alumnes han mostrat especials dificultats en comprendre situacions problemàtiques a la realitat, en plantejar hipotèsis, i en interpretar matemàticament les solucions. Tots els alumnes han mostrat dificultats en la comunicació d'idees matemàtiques. Tampoc han mostrat consciència d'estar treballant amb models. La recerca fa aportacions de diferents tipus. De caràcter teòric, són la definició dels projectes matemàtics realístics, el model de modelització adient per uns alumnes de l'ESO que s'inicien en el procés de modelització. De caràcter instrumental són la prova diagnòstica i les graelles d'anàlisi dissenyades expressament per a reconèixer i diferenciar els nivells d'assoliment competencial en cada un dels tres blocs que es consideren. De interès per a la formació del professorat és l'haver establert el procés de realització de projectes matemàtics. / The research is on mathematical competencies development, mainly on modelling competencies of students in compulsory secondary education. We have focussed on slow learners in a mixed ability class through mathematical projects. The theoretical background is Realistic Mathematics Education (RME) in the design of mathematical project activities. As for competencies, we have been working on Niss's papers and DeSeCo and PISA programmes from OCDE. We have established three competencial sets: mathematical thinking and reasoning, comunication of mathematical ideas, and solving problems and modelling. To study the modelling process and modelling competencies we have considered papers from Haines, Crouch, MaaB, Kaiser, Blum, Burkhardt. Borromeo's papers have been used to study modelling routes. As far as slow learners is concerned, we have taken into account papers from Barnes and Secada. We have adopted an ethnografic case study in our research, which has focussed on a small group of six 13-year-old students (called GE). Two other groups have participated in the research -GC2 and GC4-. All of them have carried out a good mathematical project. We have analyzed the mathematical level achieved by students of GE. In order to understand the results of this analysis we have contrasted them with the results of the groups GC2 and GC4. We have defined a hypothetical modelling route formed by 16 steps in which we can recognize the route followed by the students in their mathematical projects. The main results show us that the students from GE have achieved a certain level in every set of mathematical competencies. They show difficulties in understanding real problematic situations, in making hypotheses and in the mathematical interpretation of solutions. All students have shown difficulties in communicating mathematical ideas; they were not aware that they were working on modelling either. The main contributions of our research are the definition of mathematical projects, the modelling model suitable for students of study, the design of a tool to diagnose mathematical competencies (resoning, modelling and comunication), and carrying out mathematical projects in the classroom.

La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de futurs mestres. El camp de treball es considera innovador en l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials perquè és interdisciplinari i aborda la relació entre les fonts iconogràfiques, la construcció de conceptes socials i els comportaments del professorat entorn a un tema que segons la Unesco cal reivindicar que és l'existència d'una àrea d'Educació en Comunicació.La tesi parteix d'una hipòtesis, i d'un model estructurat de nou sub-hipòtesis, que planteja l'analfabetisme audiovisual de l'alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat que ha intervingut en la seva formació educativa anterior a la Universitat. Aquesta situació, constatable a l'aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d'investigació, present en llibres de text, en exposicions, en museus. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l'expressió i la presentació s'observa que no hi ha una transposició didàctica a la Didàctica de les Ciències Socials.Per tant, els reptes d'aquesta tesi són els de presentar un estat de la qüestió pràctic i real de la situació en l'Educació Primària, per tal de recercar els dèficits des dels seus orígens; abordar la fotografia, d'entre el conjunt d'imatges, com a un mitjà propi d'expressió documental, els seus orígens i evolució; conèixer el tractament que els didactes de les ciències socials (la geografia i la història) han fet sobre l'ús, l'aprofitament i les dificultats de treball, amb aquestes fonts i recursos, a l'hora d'instruir idees geogràfico-històriques. I, de tot plegat, treure algunes reflexions útils per a la pràctica docent.La tesi s'estructura en tres parts. En la primera part, després de contextualitzar les finalitats i les hipòtesis de treball, es concreta l'objecte d'estudi. Això és la delimitació d'un camp observacional escolar que engloba el conjunt d'escoles, la majoria de titularitat pública, però també concertades i privades, del municipi de Cerdanyola del Vallès (província de Barcelona). Es detallen els instruments de recollida d'informació (qüestionari adreçat als mestres tutors dels cursos mitjà i superior de l'Educació Primària) i la metodologia seguida en el procés experiencial. A continuació s'aprofundeix en l'enginy fotogràfic i la seva naturalesa, des d'enfocaments que procedeixen de la història fotogràfica, la filosofia, la sociologia i l'antropologia cultural. L'aproximació exhaustiva d'aquesta aportació es converteix en el substrat fonamental per a comprendre l'obra fotogràfica i les diferents maneres d'analitzar-la i concebre-la, sense la qual, una formació iconogràfica quedaria minvada d'aspectes de gran rellevància històrica, documental i cultural.En la segona part, es tracta de presentar l'estat de la qüestió sobre propostes i mètodes de treball en fonts iconogràfiques a l'aula, suggerits per diferents especialistes en didàctica de les ciències socials, i en especial, en didàctica de la geografia. Aquesta aportació ajuda a sistematitzar diferents maneres, entre el professorat, d'interpel·lar en l'aula, amb les fonts iconogràfiques. Així com també es fan paleses les dificultats, per part de l'alumnat, en saber interpretar el significat de les imatges que es mostren a les classes de geografia. Tal i com la doctoranda expressa en la part introductòria de la tesi, en aquesta segona part, es veu el compromís per a tractar el discurs visual en competència directa amb el text verbal i per aquest motiu es proposen estratègies ordenades per a abordar les fonts fotogràfiques, en particular en la lectura del paisatge.En la tercera part, ja conclusiva, es contrasta el model d'hipòtesis exposat amb els resultats observacionals. El buidatge de més de 40 qüestionaris contestats pel professorat mostra que les imatges a les classes de ciències socials són molt importants, quasi més que les fonts cartogràfiques, però el professorat reconeix una manca de formació bàsica en cultura visual. Molts dels resultats, no obstant, són declaracions de bones intencions, i de fet la pràctica avala un bon ús de les imatges per a complementar els continguts socials en el procés d'instrucció. Però en general, es percep una manca de consciència de les imatges com a vehicles de comunicació i, per tant, d'ajuda en el procés d'instrucció. D'aquí es desprèn que la imatge a les classes de ciències socials es troba en estat de sub-utilització. Quasi trenta preguntes i el seu tractament estadístic posen de manifest tendències del professorat a l'hora d'usar les imatges durant les lliçons, la noció personal sobre potenciadores habilitats cognitives i emocionals en joc, el criteri que s'aplica en la selecció de les fonts documentals, les formes de treballar la imatge amb independència o subordinació del text escrit, entre d'altres. La tesi comprova que és molt agosarat en aquesta investigació la pretensió de que el professorat aïlli la fotografia de la resta de recursos iconogràfics. I no solament això, aquesta mateixa realitat en comprova en molts manuals de didàctica de les ciències socials.Finalment, la tesi sintetitza en cinc, les reflexions útils per a millorar l'ús d'aquestes fonts documentals en la didàctica de les ciències socials i conclou amb una reflexió final positiva. Positiva, perquè la tesi contribueix a delimitar un marc teòric i bàsic per al treball amb fonts fotogràfiques a l'aula, perquè insisteix en la necessària complementarietat del document fotogràfic amb d'altres fonts documentals, com les orals; perquè l'ús de les imatges en la construcció de conceptes s'adquireix amb metodologies de treball que posen l'accent amb la comunicació del discurs en l'aula, i la construcció del mateix, a partir d'hàbits de treball dialogants, interactius, i crítics. Això mateix, d'aquesta tesi, i en diferents apartats es pot extreure la insistència de que la mirada fotogràfica és tant tendenciosa i subjectiva com la mirada del text escrit. I d'aquí la necessitat de que els docents ajudin a fer veure als alumnes aquesta realitat en un món dominat per la informació mediàtica visual.La tesi conté una variada bibliografia sense especificar temàtiques. Conté quatre annexos, i deu fotografies la majoria de les quals encapçalen les parts diferenciades atesa la temàtica abordada al llarg de la mateixa. / PHD THESIS ABSTRACT"THE VISUAL IMAGE IN THE TEACHING OF THE SOCIAL SCIENCES. PROMOTING THE USE OF IMAGES IN THE INTERMEDIATE AND HIGHER STAGES OF PRIMARY EDUCATION"M. Teresa Arqué i Bertran's PhD thesis is the result of more than twenty years of teaching at the Faculty of Teacher Training at the University of Barcelona. The aim of the study - the initial hypotheses, reflections, and analyses - is to contribute to the training of future teachers. The thesis is innovative in the Teaching of the Social Sciences in that it uses an interdisciplinary approach to deal with the relationship between iconographic sources, the construction of social concepts and the attitudes of teachers towards Education in Communication, an area promoted by Unesco.The thesis's initial hypothesis (and its nine sub-hypotheses) discusses students' audiovisual illiteracy - a deficit caused by lack of training of their teachers prior to university. This situation is clear in the classroom, in spite of the growing presence of photographic material as a vehicle of culture and research in textbooks, exhibitions, and museums. Though the use of photographs is becoming increasingly frequent in many contexts of expression and presentation, they are under-represented in the Teaching of the Social Sciences.The aims of this thesis, then, are to discuss the current situation in Primary Education; to explore the deficits at the source; to approach photography as a specific channel of documentary expression, and to study its origins and evolution; to study the ways in which social science teachers have used these resources in their teaching of geography and history; and to provide advice that teachers can apply in their teaching practice.The thesis consists of three parts. In the first part, after contextualizing the thesis's aims and hypotheses, we define the object of study, focusing on the field of observation that includes a group of schools, mostly publicly-funded, but also some semi-private and private schools in the town of Cerdanyola del Vallès (in the province of Barcelona). In the second part, the author outlines our current knowledge of the working methods used with iconographic sources in the classroom, suggested by specialists in the social sciences and, especially, in the teaching of geography. In the third part, the conclusion, our model is assessed in the light of the observational data. The results obtained from more than 40 questionnaires filled in by teachers show that images are very important in the social sciences classroom, more important even than maps. However, teachers recognize their lack of basic training in visual culture. As a conclusion, the thesis presents five proposals for improving the use of these documentary sources in the teaching of the social sciences. Throughout the thesis, the author stresses that the photography can be as tendentious and subjective as written text. Teachers must make students aware of this fact in a world in which the visual information of the media plays such a central role.

El objetivo general que se persigue con el presente trabajo es conocer de forma concreta y precisa los problemas existentes en los centros educativos de barrios marginados en Brasil, (en particular en los primeros cursos de la educación primaria) y proponer, en base a los resultados, estrategias para facilitar la planificación del trabajo didáctico del profesorado y su desarrollo en las aulas.Para ello se ha realizado una investigación de campo consistente en un estudio de caso en dos escuelas de barrios marginados de Tubarão (Estado de Santa Catarina) en Brasil y un análisis de los elementos teóricos utilizados. El estudio es esencialmente cualitativo y las técnicas usadas para la obtención de los datos han sido la observación, el relato y la entrevista-conversación realizada de forma abierta.El trabajo resultante se estructura en los siguientes apartados:a) Una primera parte en la que se hace una descripción del problema, se define la finalidad del trabajo, sus objetivos y se presenta la planificación del estudio a través de un diagrama (capítulo 1).b) Una segunda parte en la que se realiza el estudio teórico y la descripción histórica o diacrónica de la educación en Brasil. Se presenta, además, el contexto o realidad actual, y se definen los conceptos y enfoques de la enseñanza-aprendizaje en las escuelas brasileñas. Dentro de esta segunda parte, en los capítulos 2, 3 y 4, se analizan los Parámetros Curriculares Nacionales, conocidos como PCNs., presentándolos como producto de la historia, de la realidad social, económica y geográfica del País y de las directrices y normativas. El capítulo 5 contiene un estudio del contexto del Estado de Santa Catarina en el que se señalan las condiciones específicas de la ciudad de Tubarão y de las escuelas de barrios marginados de esta población. Esta parte de la tesis finaliza con un estudio sobre las "escuelas carentes" o escuelas de barrios marginados (capítulo 6).c) Una tercera parte, que corresponde a la investigación de campo. En ella se presentan, en primer lugar, la tipología de la investigación cualitativa, así como las escuelas en las que se efectuó el estudio de caso. Seguidamente se indican las diferentes técnicas utilizadas para la obtención de los datos (diario de observación del aula, relatos del profesorado, observación del Consejo Escolar del Centro, entrevista-conversación con el director) y, finalmente, se analizan los datos obtenidos en los dos centros, utilizando diversas técnicas y el programa de análisis de contenido "Atlas-ti"(capítulo 7).d) Una cuarta parte, que corresponde al capítulo 8, en la que se presentan las conclusiones obtenidas en la investigación. Estas están divididas en "conclusiones generales" y "conclusiones específicas". Las últimas se refieren a aspectos como la motivación, el aprendizaje de los niños y las niñas, las conductas sociales negativas en relación con otras personas, con el medio y con los compañeros, la desestructuración familiar y el trabajo del profesorado.e) Una quinta y última parte que se desarrolla en base a estas conclusiones. En ella se presenta el modelo "FORMARSE PARA ACTUAR". Se trata de un modelo de planificación de estrategias didácticas para el profesorado, cuyo fin es facilitar la preparación de dichas estrategias desde un planteamiento interdisciplinar y de conexión con la realidad. Se persigue también que los profesores puedan desarrollar clases con mayor calidad, aumentando así su interés y la motivación de los alumnos. Las propuestas están dirigidas a los dos primeros ciclos de educación primaria (cursos 1º, 2º, 3º y 4º). Finalmente, y a modo de ejemplo, se elaboran tres estrategias para cada uno de dichos cursos. / The general aim of this work is to study the problems of educational institutions in the excluded neighbourhoods in Brazil. Based on the study's conclusions, we propose a set of strategies to facilitate didactic work planning and its development in classrooms.To reach this aim, we have carried out a case study research in two schools of excluded neighbourhoods in the city of Tubarão (State of Santa Catarina). The study is essentially qualitative. The techniques used have been the observation, the report and the interview.The work has five parts:1) Chapter 1: problem description, work's aim, objectives and planning.2) In this part we carried out the theoretical study and the historical description of the education in Brazil. We show, also, the context or present reality, and we define the concepts of "teaching-learning" in the Brazilian schools. More specifically, in chapters 2, 3 and 4, we study the Curricular National Parameters (well-known as PCNs). The chapter 5 contains a study of Santa Catarina State context, where the conditions of Tubarão city are specifically indicated. This part concludes with an inquiry about the schools of excluded neighbourhoods (chapter 6).3) Case study: research in the two institutions and analysis of results (chapter 7). In this part we describe the schools in which the case study was made. We indicate also the different techniques used for reaching the data.4) Chapter 8: conclusions reached by the research. The conclusions are divided in "general" and "specific". The specific conclusions refer to the motivation, the learning of children and girls, the social negative behaviours, the de-structured families and the teachers' work. 5) Finally: we propose a pattern named "TRAIN TO ACT". It is a planning model of didactic strategies. The suggestions are focussed on the first two cycles of primary education (1st, 2nd, 3rd and 4th courses).

El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques lingüístiques dels infants del darrer curs de l'educació primària a Catalunya en situacions no monitoritzades de l'àmbit escolar, durant les hores del pati. En particular, s'analitzen tres fenòmens de contacte de llengües (interferències, alternances de codi i tries lingüístiques), i es determina quins aspectes són més rellevants a l'hora d'explicar l'aparició de certs fenòmens o l'ús de determinades llengües.L'objectiu fixat condiciona que la recerca s'estructuri en dues vessants. Una és més descriptiva i intenta respondre la pregunta Què es parla i com es parla als patis de les escoles? Aquesta anàlisi descriptiva permet determinar quin tipus d'interferències es produeixen amb més freqüència i de quin codi provenen; quines funcions discursives exerceix l'alternança de codis en el discurs dels parlants analitzats i quines llengües implica, i quina llengua o quines llengües parlen majoritàriament els infants de Catalunya en situacions semiespontànies.En la segona vessant s'adopta un punt de vista més explicatiu, i, parafrasejant el títol d'un conegut article de J. A. Fishman, es vol donar resposta a qui, quan i amb qui es parlen determinats codis o es produeixen certs fenòmens de contacte de llengües. Des d'aquesta perspectiva es determina en quines condicions sociolingüístiques es produeixen (més) interferències o alternances, o què caracteritza els parlants que en produeixen més o n'utilitzen un tipus determinat. També s'hi analitza quan es fa ús de cadascuna de les llengües que configuren el repertori lingüístic dels infants, i qui se serveix d'aquests codis i amb qui.Els materials analitzats han estat recollits en un estudi realitzat als grups classe de 6è de primària de 52 escoles de tota Catalunya al final de la dècada dels 90. Aquests materials consten de (a) dades declarades sobre els usos lingüístics dels informants a la llar i en les xarxes socials, obtingudes mitjançant l'aplicació de qüestionaris; (b) dades observades sobre les pràctiques lingüístiques dels infants a l'hora del pati, obtingudes a partir de 32 hores d'enregistraments semisubrepticis, i (c) dades experimentals sobre el grau de competència lingüística en català i en castellà dels infants, aconseguides amb l'aplicació de proves estàndard. La metodologia d'anàlisi combina les tècniques qualitatives amb les quantitatives.Les conclusions més rellevants de la investigació són que el català i el castellà són les dues protagonistes principals de les tries lingüístiques als patis de les escoles al final de la dècada dels 90. La presència d'altres llengües diferents d'aquestes dues és residual. A grans trets, els usos de català augmenten a mesura que creix la presència de català a la llar i en les xarxes socials de parlants i destinataris, com més competència lingüística mostren els interlocutors en català, i com més catalanoparlants assisteixen al centre escolar o més coneixement de català es declara a la zona en què s'han enregistrat les converses. L'increment dels usos de castellà es dóna en les situacions contràries. Ara bé, l'augment d'ús d'una i altra llengua no és proporcional a la presència i competència que cadascuna de les llengües té en el parlant o en l'entorn: perquè l'ús del català superi el de castellà cal que el català adopti un paper rellevant en cadascuna de les variables analitzades; altrament, la presència i el coneixement de castellà, per poc importants que siguin, fan augmentar espectacularment els usos en aquesta llengua.En termes quantitatius, en català s'introdueixen moltes més interferències que en castellà (si, en castellà, les interferències tan sols constitueixen el 0,3% dels mots emesos en el discurs en aquesta llengua, en català, representen el 3,5% dels mots comptabilitzats). La funció discursiva més freqüent que exerceix l'alternança de codis en les dades analitzades és la que té per raó l'interlocutor: el 55% de les alternances detectades permeten als infants adaptar-se a la llengua familiar o d'ús habitual del destinatari. La segueix l'alternança per expressar una segona veu (28%). En comparació amb aquestes, la resta de funcions tenen un caràcter quantitatiu residual. / The main goal of this doctoral thesis is to study the language practices among Catalonian children in non-monitored interactions. Three language contact phenomena (interferences, code-switching and language choice, the dependent variables) have been analysed according to nine independent variables related to the sociolinguistic features of the speaker and the interlocutor(s) (first language, social network dominant language, and linguistic competence in Catalan and Spanish), related to the sociolinguistic environment (demolinguistic composition of the area, demolinguistic composition of the children attending the school, language used as a means of instruction and dialectal variety) and other aspects (peer interactions or interactions between children and teachers, and terminology related with school).The research is based on a sample of 52 6th grade classrooms throughout Catalonia. Three types of data have been gathered: (a) declared data about language practices at home and within social networks, by means of questionnaires; (b) observed data about language practices, by means of tape-recorded interactions during playtime, and (c) experimental data about linguistic competence in both Catalan and Spanish languages, by means of standard language tests. The most significant conclusions can be summarised as follows: (1) Castilian native speakers rarely use their L2 to address to Catalan-speaking children, while Catalan native speakers tend to address Castilian speakers in Castilian; children born in bilingual families assimilate their practices to their Castilian-speaking classmates; (2) the comparison between declared and observed data shows that children overestimate the presence of Catalan in their informal interactions, and (3) children only use more Catalan than Castilian when the presence of Catalan in the environment is clearly higher than the presence of Castilian.

En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de "profesionales" que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. Primeramente se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la administración y las instituciones (principalmente, al generar una mayor preocupación los inmigrantes procedentes de África, los mediadores son sobre todo de este continente). Concretamente, los mediadores interculturales han intentado intervenir en cuestiones como la participación de los padres de origen inmigrante o minoritario en los centros escolares, la adaptación del currículum a la diversidad cultural, la negociación de conflictos "culturales" (la carne de cerdo en el comedor escolar, el uso del pañuelo en las clases .), la desescolarización, absentísmo y abandono escolar de los alumnos durante el período de la escolarización obligatoria, la traducción lingüística y la interpretación sociocultural, etc. Al ser una práctica nueva está aún llena de interrogantes, pero al notar que no se está produciendo paralelamente una reflexión y clarificación de sus fundamentos, nos parecía un momento pertinente para examinar su desarrollo, así como la repercusión de la misma en el seno de la comunidad educativa. Mientras el marco teórico tiene una cuenta experiencias internacionales y otros estudios realizados (Quebec y Francia), el trabajo empírico de la investigación se ha circunscrito a toda Cataluña. Éste ha consistido en entrevistas en profundidad a mediadores o personas que ejercen este papel aunque no reciban este nombre, como también a coordinadores y formadores de cursos sobre mediación intercultural (en total 44), y, a la vez, se ha complementado con una encuesta a docentes de primaria y de educación secundaria obligatoria (n=740), que nos han proporcionado su percepción del mediador y la mediación en las instituciones escolares.

No description available.

És probable que qui estigui vinculat d'alguna manera amb la docència senti la necessitat de compartir experiències educatives i contrastar idees, punts de vista, formes de treballar. Aquest treball sorgeix d'aquesta inquietud. Un dels factors que ajuda a enriquir aquest procés està representat per la perspectiva constructivista.L'aportació d'aquesta tesi es centra, fonamentalment, en un nivell pràctic. Així des d'un paradigma naturalista o interpretatiu, s'analitzen les interaccions que s'estableixen en una classe constituïda pel professor i l'alumnat, en abordar uns continguts relacionats amb el procés d'ensenyament-aprenentatge de les tècniques de circ en general i dels malabarismes en particular. L'anàlisi està focalitzada en l'aplicació d'estratègies per part del professor:El motiu de l'elecció d'aquesta activitat és que permet: afavorir la motivació de l'alumnat,partir d'un nivell més homogeni amb tot el grup classe, abordar l'aprenentatge amb menys concepcions prèvies errònies, cercar altres estratègies per ensenyar. D'aquestes concepcions prèvies sorgeix el títol de la tesi: "Les estratègies que empra el professorat d'educació física per aconseguir que l'alumnat aprengui a aprendre. Estudi de cas".Amb aquest plantejament sorgeix com a necessitat: a)Seleccionar l'esquema de conjunt de la concepció constructivista i orientar en es aspectes clau els processos d'ensenyament-aprenentatge. b)Analitzar i aplicar una metodologia d'investigació adient amb el context de treball habitual en l'àmbit educatiu. És per aquest motiu que la investigació s'aborda des d'un paradigma naturalista o interpretatiu, que permet respectar l'ecologia de l'aula basant-se en un procés d'anàlisi constant del dia a dia. c)Identificar els aspectes bàsics de l'activitat dels malabarismes per enfocar i reconduir el procés d'ensenyament-aprenentage. d)Aprendre com a discent i com a docent, atès que ambdós processos es complementen en el moment d'ensenyar. e)Analitzar quin tipus d'estratègies por utilitzar el docent per facilitar l'aprenentatge autònom de l'alumnat, vinculant-ho forçosament amb el tipus de contingut que s'ha de treballar.Aquests són els punts més elementals, però l'abast de l'obra és més complex, atès que primer hi ha tota una fonamentació teòrica, es fa un estudi en profunditat sobre la terminologia a utilitzar atès que va relacionada amb una tendència ideològica professional determinada, així com altres punts que no he inclòs per no allargar l'extensió d'aquest resum. / Es posible que quien esté vinculado de alguna forma con la docencia sienta la necesidad de compartir experiencias educativas y contrastar ideas, puntos de vista, formas de trabajar. Este trabajo surge de estas inquietudes. Uno de los factores que ayuda a enriquecer este proceso de enseñanza-aprendizaje está representado por la perspectiva constructivista.La aportación de esta tesis se centra, fundamentalmente, en un nivel práctico. Así, desde un paradigma naturalista o interpretativo, se analizan las interacciones que se establecen en una clase constituida por el profesor i el alumnado, en abordar unos contenidos relacionados con el proceso de enseñanza-aprendizaje de las técnicas d circo en general y de los malabarismos en particular. El análisis está focalizado en la aplicación de estrategias por el profesor. El motivo de la elección de esta actividad permite:favorecer la motivación del alumno,partir de un nivel más homogéneo en relación a todo el grupo clase, abordar el aprendizaje con menos concepciones previas erróneas,buscar otras estrategias para enseñar.De esta concepciones previas surge el título de la investigación: "Las estrategias que utiliza el pofesor de educación física para conseguir que sus alumnos aprendan a aprender. Estudio de caso".Con este planteamiento surge la necesidad inminente: a)Seleccionar el esquema de conjunto de la concepción constructivista i orientar en los aspectos clave los procesos de enseñanza-aprendizaje. b)Analizar i aplicar una metodología de incestifación en coherencia con el conteto de trabajo habitual en el ámbito educativo. Es por este motivo que la investigación se aborda desde un paradigma naturalista o interpretativo, que permite respectar la ecología del aula basándose en un proceso de análisis constante del día a día. c)Indentificar los aspectos básicos de la actividad de los malabarismos para enfocar i reconducir el proceso de enseñanza-aprendizaje. d)Aprender como discente y como docente, ya que ambos procesos se complementatn en el momento de enseñar. e)Analizar qué tipo de estrategias puede utilizar el docente para facilitar el aprendizaje autónomo del alumado, vinculándolo forzosamente con el tipo de contenido que se tiene que trabajar. Estos son los puntos más elementales, pero el texto de la obra es más complejo, ya qe primero hay toda una fundamentación teórica, se hace un estudio en profundidad sobre la terminología a utilizar puesto que la misma está relacionada con una tendencia ideológica profesional determinada, así como con otros puntos que no he incluido por no alargar la extensión de este resumen.