El trabajo realizado intenta responder a un continuo de preguntas sobre el tema genérico, recogido en el título, de cómo conceptualizar las relaciones entre el entorno físico y la educación.En nuestra mente ha planeado, a menudo entre bastidores, una visión del problema cuyo principal elemento es el animal humano por excelencia: el niño. Sujeto, paciente muchas veces, de ocupación por parte de diversas disciplinas y entre ellas centralmente la pedagógica, que nos ha proporcionado el punto de arranque y el impulso inicial para nuestro trabajo.En el niño puede verse con más claridad que en el adulto la convivencia, no siempre pacífica, de su ser corporal, racional, social y mitológico. La incorporación a la cultura de sus mayores nos parece por otro lado la razón de ser del interés pedagógico. En su convivencia con los demás el niño va incorporando ritos y milos, visiones del mundo que le permitirán compartir un mundo de significados, comunicarse y participar en su cultura. Asimismo, los "otros" pondrán en marcha los mecanismos de rivalidad, protección, sumisión, apego.En todo este juego, el papel del escenario físico, el espacio y sus objetos, no es insignificante. No existe fenómeno teatral sin escenario y decorados, sin pautación del gesto, de la posición y del movimiento. El "gran teatro del mundo", que son en buena parte los lugares donde el niño habita, el escenario, es condición necesaria para su existencia. El niño habita en él con su múltiple naturaleza, y así podemos decir que el entorno físico posee múltiples significados para él, y que adaptándose como buen actor a un guión y un argumento previos, no deja sin embargo de recrear y crear en alguna medida tal historia en su proceso de construcción personal.Se puede decir que el trabajo que hemos realizado parte de estas consideraciones e intereses generales. Desde ellas, hemos ido adentrándonos en perspectivas más específicas como seguidamente explicamos.De hecho, por lo hasta aquí indicado, puede deducirse un doble planteamiento, o un doble propósito, en nuestro trabajo. En primer lugar, hemos querido comprender mejor el significado de las relaciones del ser humano y su entorno físico. En segundo lugar, nos hemos propuesto adjetivar pedagógicamente tal relación.El primer objetivo ha sido muy ambicioso. Podemos decir actualmente -en esta Introducción- que como lo requiere el género ha sido hecha al finalizar el trabajo- que creemos haber arañado algunas conclusiones, pero el reto sigue ahí.Hemos buscado en el primer capítulo de este trabajo -titulado Problemática Hombre-Ambiente. Aspectos generales- una vía de conjunción o de encuentro entre diversos modos de hacer disciplinares (biológicos, psicológicos, sociológicos, antropológicos) en esta problemática. Como resultado hemos descubierto, o mejor dicho redescubierto, algunos ejes básicos de ordenación que como coordenadas pueden permitir que naveguemos con ciertas garantías. Y hemos encontrado también que algunos problemas no resueltos al respecto penetran a las ciencias humanas, sea cual sea su provincia.Abordar el tema de las relaciones hombre-ambiente, del que las relaciones hombre-ambiente físico son una importante parcela, desata viejas polémicas. Objetivismo, subjetivismo e interaccionismo son todavía opciones vigentes en varias disciplinas. Nosotros hemos lomado partido por una perspectiva ampliamente interpretativa, en la cual el ser humano es considerado poseedor de autonomía, de intencionalidad, de sociabilidad, creador de significados en sus relaciones con el entorno, adaptándose a él y recreándolo. Una perspectiva que queremos situar equidistante entre el romanticismo subjetivista y el racionalismo objetivista, pero que recoja lo mejor de ambas tradiciones.Pero quizá la conclusión más importante sea la que indicamos al final del capítulo. El problema de las relaciones hombre-ambiente puede calificarse de complejo. No nos permite instalarnos cómodamente en una sola perspectiva disciplinar y nos obliga a la exploración y al viaje. Es desde un punto de vista general el problema matriz de las ciencias humanas.Desde el reconocimiento de la centralidad del problema hemos visto la necesidad de abordar el mismo a partir de la profundización en una perspectiva específica, tarea que realizamos en el capitulo 2, el más extenso del trabajo, sobre las Aportaciones desde la Psicología Ambiental.Elegimos la psicología ambiental por diversos motivos. Posiblemente el más relevante al inicio haya sido que ésta se presenta como el "tratamiento interdisciplinar" de las relaciones del ser humano y el entorno físico. La relativa juventud de esta disciplina, así como algunas contradicciones entre el programa que ofrece y la realidad que presenta estructuran la primera parte del capítulo. La segunda parte del mismo aborda sin embargo el análisis de temas más sustantivos, la mayoría de los cuales no podrían comprenderse sin una referencia a las contradicciones antes trabajadas. En esta segunda parle hemos encontrado aportaciones valiosas, merecedoras de incorporación pedagógica inmediata, junto a cuestiones epistemológicamente discutibles.En pocas palabras, en psicología ambiental domina un planteamiento positivista que simplifica excesivamente en nuestra opinión el estudio de las relaciones entre el ser humano y el entorno físico. Sin embargo hemos encontrado también conceptos y constructos más abiertos y sugerentes, como el de "espacio personal", "sistema proxémico", "esquema socio-espacial", "escenario de conducta" e "identidad de lugar", entre otros, que permiten en nuestra opinión la comprensión sociocultural, no sólo funcional o técnica, de las relaciones de las personas con su entorno. Hemos valorado pues estas aportaciones porque es en esta textura sociocultural que creemos que la pedagogía adquiere su sentido.Así pues, pertrechados con una visión general y específica del problema de las relaciones del ser humano y su entorno físico, hemos iniciado el tercer capítulo de nuestro trabajo, sobre una Perspectiva pedagógica, Entorno físico y educación, llegamos a él pues con algunas ideas claras, pero también con el convencimiento de la especial naturaleza del problema educativo en relación a todo lo trabajado.Al igual que ha ocurrido con el trabajo en su conjunto, en nuestro trabajo sobre la perspectiva pedagógica han funcionado algunos principios organizadores. En primer lugar, una interrogación fundamenta! sable la educación ambiental, entendida como formación en relación al entorno físico. En segundo lugar, un cuestionamiento en concreto del espacio escolar, como espacio pedagógico paradigmático, y de la educación ambiental de los maestros y alumnos.A partir del establecimiento de ciertas coordenadas generales en el discurso pedagógico sobre el entorno, variado y algo disperso, hemos analizado someramente algunos de los aspectos más relevantes en la reflexión pedagógica sobre el entorno físico. No intentamos realizar un trabajo arqueológico o histórico, posible y necesario por otra parte. Preferíamos centrarnos en algunas aportaciones de carácter epistemológico, sustantivo y práctico que ejemplificaran bien la multiplicidad de abordajes posibles.Llegamos por fin a las conclusiones del trabajo. De hecho, como pueda intuirse ya, éste es de carácter eminentemente discursivo. Las conclusiones son de igual naturaleza y hemos optado abiertamente por incluirlas en el capítulo pedagógico aun cuando parcialmente pudieran ubicarse en otros capítulos.Someramente, tres son los apartados y las conclusiones principales a las que hemos llegado.En primer lugar, definir el entorno físico como objeto de estudio requiere dos puntos de vista: teórico y práctico. Ambos son por otra parte puntos de vista, miradas situadas y comprometidas, en las disciplinas humano-sociales, en las relaciones socio-profesionales. Llegamos a la conclusión de que la única definición posible generalmente válida es una definición funcional: el entorno tiene una finalidad informativa y comunicativa, a varios niveles.En segundo lugar, abordamos específicamente la perspectiva educativa sobre el entorno físico. Fundamentalmente afirmamos la idea de que el entorno físico es un factor socializador de primer orden, a menudo oculto o poco consciente. En la dialéctica de consumo y construcción de medio, incluido el entorno físico, su utilización y significado, se encuentra el meollo de toda intervención pedagógica. El tema del enlomo físico debe, por tanto, más de lo que se ha hecho hasta ahora, incorporarse firmemente en la teoría educativa así como en la intervención pedagógica.En tercer lugar, defendemos una perspectiva de la educación ambiental que considere al entorno físico construido como baza fundamental. Hace escasamente tres meses que se celebró la "Cumbre de la Tierra" en Río de Janeiro. Entonces la preocupación básica eran las relaciones del ser humano con el ambiente natural, con la Naturaleza. En una línea igualmente ecológica reivindicamos también la reflexión y las acciones educativas respecto a las relaciones del ser humano con su ambiente construido, de naturaleza sociocultural.Reflexionar sobre el propio entorno físico, sus usos y significaciones, es en el fondo reflexionar sobre uno mismo. Y acrecentar la consciencia sobre las propias determinaciones y compromisos una forma de adquirir más libertad.En este sentido, creemos que "educación ambiental" equivale a "educación para la competencia ambiental", y que incluye aspectos no sólo cognoscitivos, sino también afectivos, axiológicos y estéticos. Por ello se revela la necesidad de una pedagogía acerca del entorno construido, alguno de cuyos aspectos se han delineado en el presente trabajo.Hasta aquí el tratamiento discursivo del tema. A pesar de saber que en esta línea no habíamos acabado con él, sabíamos ya que puede construir lodo un programa o un área de conocimiento en Pedagogía, por lo que concluimos en el apartado tres del capítulo tercero tal tratamiento.Posteriormente elaboramos un trabajo de carácter empírico, a modo de apéndice, que hemos titulado Los maestros como lectores y gestores del entorno escolar. Respuestas a un "cuestionario exploratorio sobre criterios pedagógico/espaciales" en el marco de la reforma del sistema educativo, y que ofrecemos después del capítulo tercero.Los resultados de tal cuestionario, a partir de las respuestas de 26 maestros de E.G.B., nos han permitido explorar las concepciones y actitudes de este colectivo tan central como a menudo olvidado de nuestra sociedad urbana y desarrollada. Hemos localizado nuestras preguntas en el entorno físico escolar, y hemos descubierto algunos rasgos generales y otros especificas, junto a un cierto número de contradicciones. No hay que olvidar que la formación específica de los maestros en estas cuestiones es escasa. Concluimos con la afirmación, casi una reiteración, de la necesidad de formar en mayor medida a los profesionales de la educación escolar, a todos los niveles educativos, en el tema de las relaciones entre el entorno físico y la educación, como condición de eficacia y calidad docente y educativa.La pedagogía del entorno físico puede pues contribuir a formar a los formadores, proporcionándoles instrumentos de aprendizaje y modos de entrenamiento y actualización. / We started this work with a double purpose: First of all, to understand the relation of human person and his physical environment. Secondly, to characterize this relations in pedagogical terms.In first chapter, named "Man-Environment Problem General Aspects", we searched a common and general way among sciences like biology, psychology, sociology, and we established the possibility of ordering this domain, that we define as complex Objectivism, subjectivism and interactionism still are in use actually in human sciences. Finally, we assumed an interpretative point of view for the understanding of person-physical environment relationships.Second chapter, named "Contributions from Environmental Psychology", is an specific review of this recent science, trying to take away some concepts that could be worth of pedagogical interest. Besides to problems like psychological reductionism or domination of the positivist approach, we founded some wealthy concepts like "personal space", "proxemic system", "behaviour setting" and "place identity".Third chapter, named "Pedagogical Approach. Physical Environment and education" culminates the work. First, we made a review of the pedagogical thinking about interest, value and functionality of physical environment m education, and concluded with a defence of the necessity of state the problem in two different points of view theoretical and practical. On the other hand, we argued about the social and educational character of the physical environment, from the human dialectical process of consume/construction of milieu. Finally, we maintain that the incorporation of this theme is a central necessity and could extend pedagogical and educational framework.We added an Appendix, named "Teachers as readers and managers of school environment: Answers to an "Exploratory questionnaire about pedagogical and spatial criteria in the educational system reform framework". In this part of the work, we explored teachers' opinions about functionality, management and value of physical environment in educational practice. We founded a significant difference between novice and experienced teachers In short, we think as a conclusion that an Pedagogy of physical environment can contribute to train the trainers, giving them learning Instruments and some ways far renewal.

Avui en dia, en plena Societat del coneixement, la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la formació a tots els nivells, pot comportar problemes a les institucions educatives. Tenint en compte el contacte constant de les noves generacions amb els entorns TIC i el seu ús en tot tipus d'activitats, es fa necessària una formació dels mestres en l'ús de les tecnologies des de la seva formació inicial. Fent-los conscients dels canvis metodològics que la seva aplicació a les aules suposen. La realització de tasques de formació en TIC dels mestres en les seves etapes de formació inicial pot suposar la base per a la seva futura actualització professional, establint un marc de formació al llarg de la vida. Una de les principals estratègies de formació en l'ús de les TIC es basa en la realització d'activitats d'aprenentatge col•laboratiu a través d'Internet. Des del nostre punt de vista, la col•laboració en línia pot enriquir la formació inicial dels mestres. Prenent aquestes i altres reflexions com a punt de partida es va originar la tesi doctoral que presentem. Així doncs, ens vam proposar, en primer lloc, realitzar un primer diagnòstic sobre la percepció dels nostres estudiants de tercer de magisteri sobre el seu domini de les TIC, per després desenvolupar una intervenció a partir de l'aplicació d'un Centre de Recursos Virtual de Tecnologia educativa en el marc de l'assignatura troncal "Noves tecnologies aplicades a l'Educació", realitzant activitats col•laboratives entre els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida. El primer gran bloc d'aquesta tesi -o marc teòric - el constitueixen apartats com ara el procés d'introducció de les TIC en l'àmbit universitari, les TIC com a recursos didàctics, la formació de mestres en les competències bàsiques TIC, els principals mètodes de treball col•laboratiu en xarxa i de treball per projectes, i els estudis previs a la nostra investigació. Seguidament es realitza una explicació detallada de les característiques metodològiques del nostre estudi, basat en els pilars de la investigació descriptiva explicant les fases i instruments de recollida d'informació. Aquesta investigació es va realitzar durant dos cursos (2005/06 i 2006/07). Durant el primer curs, es va adaptar i va aplicar un qüestionari d'una altra investigació, portant a terme un procés de validació estadística del mateix, també es va dur a terme un procés d'adaptació i actualització d'un Centre de Recursos Virtual dut a terme en una investigació anterior . Un cop validat el qüestionari i realitzats els canvis pertinents al Centre de Recursos, es va aplicar el primer durant el curs següent en format en línia a l'inici i al final de l'acció formativa. Durant el desenvolupament de l'assignatura "Noves Tecnologies aplicades a l'Educació", es van dur a terme una sèrie d'activitats col•laboratives entre els estudiants de Tarragona i Lleida a través del Centre de Recursos. Posteriorment, es va dur a terme una anàlisi de les dades recollides en els qüestionaris i els espais de comunicació del Centre de Recursos, així com de les produccions dels estudiants durant el curs, portant a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la informació recollida. Els resultats obtinguts van permetre observar una realitat que, encara que els estudiants coneixen les TIC, els costa dur a terme una aplicació acadèmica de les mateixes. Pel que fa al Centre de Recursos, es pot dir que és una eina ben valorada en general, encara que es posen de manifest una sèrie de problemes (com, per exemple, el fet d'haver hagut d'utilitzar BSCW per a l'intercanvi d'arxius) que seria necessari millorar abans de la seva posterior aplicació. / Nowadays, in full knowledge society, the incorporation of Information and Communication Technologies (ICT) in education at all levels can cause problems to educational institutions. The constant contact of the new generations with ICT and its use in all kinds of activities makes teacher training in the use of the technologies necessary from their initial training. It’s essential to make them aware of the methodological changes to its implementation in classrooms. The tasks of ICT training for teachers in their formative stages may provide the basis for future professional development, establishing a framework for lifelong learning. One of the main strategies of training in the use of ICT is based on collaborative online learning activities through Internet. From our point of view, online collaboration can enhance the initial training of teachers. Taking these and other reflections as a starting point, this thesis was originated. We decided, first, an initial diagnosis on the perception of our students on their third teaching ICT skills, then develop an intervention from the application of a Virtual Resource Center of Technology Education as part of the core course "New Technologies Applied to Education", performing collaborative activities among students at the University Rovira i Virgili and University of Lleida. The first major section of this thesis, or theoretical framework and reference, is composed by sections like the process of introducing ICT in to Higher Education institutions, ICT and teaching resources, teachers training in basic ICT skills, the main methods of collaborative work and project based learning, and previous studies to our research. Below is a detailed explanation of the methodological characteristics of our study, based on the pillars of descriptive research and explain the phases of data collection instruments. This research was conducted during two courses (2005/06 and 2006/07). During the first course, a questionnaire from a previous research was adapted and applied, conducting a statistical validation process itself. A Virtual Resource Center from a previous research was also adapted and updated. Once validated the questionnaire and made the appropriate changes to the Resource Centre, the first one was applied during the next course in online format at the beginning and end of the training. During the development of the course "New Technologies applied to Education", were carried out a series of collaborative activities among students in Tarragona and Lleida through the Resource Center. Subsequently, we conducted an analysis of data collected in questionnaires and communication spaces Resource Center, as well as productions by the students during the course, carrying out a quantitative and qualitative data analysis. The results obtained showed a reality that, although students are aware of ICT, they show some resistance while using it on academic activities. We can consider the Resource Center as well valuated in general terms, although students reveal several problems during its use (for example, they had to use BSCW for file sharing during the course activities) that would require prior to further improve implementation.

Aquest treball té com a principal objectiu potenciar les fortaleses humanes perquè l'individu, a través del mètode que es proposa, millori el benestar. La qual cosa implica necessàriament el desenvolupament positiu de les persones, que serà, alhora, el desenvolupament positiu de la societat que conformen. Per potenciar les fortaleses humanes es planteja un mètode que aspira a permetre reconduir aquestes fortaleses afrontant i solucionant els problemes que se li plantegen a la societat en general i a l'individu en particular, per aconseguir el benestar i la conformitat amb l'entorn, conformitació que és , en aquest cas, sinònim d'identitat amb aquest entorn. Es proposa la utilització del Mètode Grafotransformador, amb l'objecte d'establir, de forma empírica, la viabilitat d'aquest mètode per fomentar el desenvolupament positiu de les persones, que no és més que potenciar, alhora, el benestar i fer-ho mitjançant el citat mètode des d'una perspectiva científica. Aquest mètode consisteix a modificar la cal•ligrafia d'algunes lletres, la utilització d'autoinstruccions positives (autosuggestió), tant orals com escrites, mitjançant exercicis diaris i exercicis de psicologia positiva (redaccions) setmanals amb els quals es pretén reeducar l'atenció de l'individu. Bona part del treball es basa en la psicologia positiva de la qual Seligman va ser portaveu i que va plantejar, especialment, en el seu discurs a l'American Psichological Association. Es tracta d'exposar les idees de Seligman sobre la indefensió apresa i el desenvolupament de les fortaleses humanes com a control de l'adversitat. Dins d'aquesta línia el psicòleg nord-americà proposa el reforç de les armes naturals de l'individu com a eines per enfrontar-se amb les situacions hostils aquest enfronta en el decurs de la seva vida. La correcció de les mancances i la superació de situacions hostils, poden realitzar-se a través d' la intervenció a través del mètode grafotransformador, la qual cosa es pretén mostrar per mitjà del Treball de Recerca d'aquesta Tesi. En concret, els objectius de la tesi són: 1r. - Investigar si amb les tècniques de reeducació de l'individu amb el mètode grafotransformador, els resultats en el test de les 24 fortaleses de Seligman milloren significativament davant un grup (de control) de persones que no ho han implementat. 2n. - Investigar si els individus són reeducables amb el mètode grafotransformador. 3r. - Analitzar si hi ha diferències significatives en les respostes al qüestionari VIA per al grup de control i la mostra en el Temps 1 i el Temps 2. / Este trabajo tiene como principal meta potenciar las fortalezas humanas para que el individuo, a través del método que se propone, mejore el bienestar. Lo cual implica necesariamente el desarrollo positivo de las personas, que será, a la vez, el desarrollo positivo de la sociedad que conforman. Para potenciar las fortalezas humanas se plantea un método que aspira a permitir reconducir dichas fortalezas afrontando y solucionando los problemas que se le plantean a la sociedad en general y al individuo en particular, para alcanzar el bienestar y su conformidad con el entorno, conformidad que es, en este caso, sinónimo de identidad con dicho entorno. Se propone la utilización del Método Grafotransformador, con el objeto de establecer, de forma empírica, la viabilidad de este método para fomentar el desarrollo positivo de las personas, que no es más que potenciar, a la vez, el bienestar y realizarlo por medio del citado método desde una perspectiva científica. Dicho método consiste en modificar la caligrafía de algunas letras, la utilización de autoinstrucciones positivas (autosugestión), tanto orales como escritas, mediante ejercicios diarios y ejercicios de psicología positiva (redacciones) semanales con los que se pretende reeducar la atención del individuo. Buena parte del trabajo se basa en la psicología positiva de la que Seligman fue portavoz y que planteó, especialmente, en su discurso en la American Psichological Association. Se trata de exponer las ideas de Seligman sobre la Indefensión Aprendida y el potenciamiento de las fortalezas humanas como control de la adversidad. Dentro de esta línea el psicólogo norteamericano propone el refuerzo de las armas naturales del individuo como herramientas para enfrentarse con las situaciones hostiles éste enfrenta en el transcurso de su vida. La corrección de las carencias y la superación de situaciones hostiles, pueden realizarse a través de la intervención a través del método grafotransformador, lo cual se pretende mostrar por medio del Trabajo de Investigación de esta Tesis. En concreto, los objetivos de la tesis son: 1º.- Investigar si con las técnicas de reeducación del individuo con el método grafotransformador, los resultados en el test de las 24 fortalezas de Seligman mejoran significativamente frente a un grupo (de control) de personas que no lo han implementado. 2º.- Investigar si los individuos son reeducables con el método grafotransformador. 3º.- Analizar si existen diferencias significativas en las respuestas al cuestionario VIA para el grupo de control y la muestra en el Tiempo 1 y el Tiempo 2.

La present tesi doctoral explora diversos aspectes del procés de desenvolupament iteratiu d’una seqüència per a l’ensenyament i aprenentatge sobre propietats acústiques dels materials. Les diferents publicacions que formen part del compendi de la tesi posen en relleu les diferents etapes d’aquest procés: disseny, implementació, avaluació, refinament i contribució als principis de disseny. Identificar quines accions es duen a terme en cadascuna d’aquestes etapes i amb quins criteris i metodologies és el focus d’aquesta tesi. Aquesta recerca parteix de la convicció de que és possible promoure l’aprenentatge d’aquest contingut amb alumnes de secundària, integrant coneixement generat per la recerca i l’experiència dels professors, establint lligams entre els àmbits de la innovació i la recerca. Aquesta tasca, però, està lluny de ser òbvia, ja que interpretar i implementar eficientment els resultats de la recerca a la pràctica educativa no és immediat. És per això que aquesta tesi es centra en analitzar el desenvolupament iteratiu d’una seqüència d’ensenyament i aprenentatge per millorar la qualitat de la mateixa, entenent per qualitat una sèrie de criteris avaluables com la validesa, la utilitat i l’eficàcia. Per portar a terme aquest estudi, es van analitzar les observacions d’aula i les produccions escrites de diferents poblacions d’alumnes de 4t d’ESO al llarg de la implementació de cada versió de la seqüència d’ensenyament i aprenentatge durant tres cursos consecutius. També es van tenir en compte les notes de les reunions del grup de dissenyadors del material, del qual formaven part investigadors en didàctica de les ciències i professors de secundària que van implementar el material a les seves classes. L’anàlisi d’aquest conjunt de dades ens ha permès caracteritzar el procés de refinament de la seqüència i descriure la dinàmica de desenvolupament de models conceptuals per part dels alumnes, tot avaluant la influència de determinades activitats de la seqüència dissenyada. / The present doctoral dissertation explores diverse aspects of the process of iterative development of a teaching – learning sequence on the acoustic properties of materials. The different publications that are part of the compendium of the thesis focus on different stages of this process: design, enactment, evaluation, refinement and contribution to the design principles. Identifying which actions are carried out in each of these stages and which criteria and methods are used is the focus of this thesis. This research study is based on the conviction that it is possible to promote secondary school students’ learning of this content, integrating research-generated knowledge and teachers’ experience, establishing links between the arenas of innovation and research. Nevertheless, this task is far from being obvious since interpreting and effectively implementing research results in educational practice is not immediate. For this reason, this thesis is focused on analysing the iterative development of a teaching – learning sequence in order to enhance its quality, understanding it as a set of assessable criteria such as validity, practicality and effectiveness. With the purpose of carrying out this study, we analyzed classroom observations and written productions from different samples of 15-16 year-old students throughout the enactment of each version of the teaching – learning sequence during three consecutive academic years. We also took into account the notes taken during the meetings of the designer group, which was formed by researchers in science education and secondary school teachers who implemented the material in their classes. The analysis of these data allowed characterizing the process of refinement of the teaching sequence and describing the dynamics of students’ development of conceptual models, evaluating the influence of certain activities of the designed teaching sequence.

En aquesta tesi doctoral hem investigat com els estudiants llegeixen i interpreten les representacions visuals que apareixen en dues simulacions educatives de física. Una d’aquestes simulacions pretén explicar als estudiants d’ESO què succeeix a nivell microscòpic quan es freguen dos objectes i les superfícies d’aquests objectes s’escalfen. L’altra simulació pretén explicar a estudiants d’aquesta mateixa edat la inducció electromagnètica que es produeix entre un imant i una bobina connectada a un circuit elèctric. Per estudiar la lectura que els alumnes fan d’aquestes imatges i les dificultats amb que es troben, en aquesta recerca hem realitzat entrevistes semiestructurades a un grup d’estudiants de 3r i 4t d’ESO mentre utilitzaven una d’aquestes dues simulacions, i hem identificat i analitzat les seves dificultats a l’hora de llegir les imatges que veien per pantalla. Per analitzar aquestes dificultats hem utilitzat diferents perspectives provinents de la combinació de tres camps teòrics diferents: la semiòtica, la psicologia de la percepció i la didàctica de les ciències. Seguidament, hem analitzat les explicacions que feien els estudiants en relació al contingut científic de cada simulació. Per fer-ho, hem comparat aquestes explicacions dels estudiants amb els conceptes que, al nostre entendre, els autors de les simulacions pretenien comunicar. A partir d’aquí, hem identificat els mecanismes de raonament implícits en les interpretacions i en les explicacions errònies dels estudiants. Els resultats obtinguts ens han permès identificar un rang molt ampli i variat de dificultats de lectura i d’explicacions errònies. També hem pogut construir un mètode d’anàlisi gramatical de les simulacions, i hem aprofundit en qüestions com el paper de les representacions múltiples i les representacions dinàmiques en la interpretació d’imatges, trobant en quins casos aquestes representacions poden ajudar o dificultar la interpretació visual. A partir de la recerca arribem a la conclusió que visualitzar una simulació no porta automàticament al lector a interpretar el seu contingut científic. Hem trobat que per fer aquesta lectura calen un conjunt d’habilitats, uns coneixements previs i uns suports externs sense els quals la interpretació canònica no es possible. Per tant, tot i les oportunitats educatives i comunicatives de les simulacions i altres eines informàtiques basades en la comunicació visual, el professorat de ciències ha de tenir en compte aquestes qüestions i ajudar a l’alumnat a llegir imatges per aprofitar veritablement el seu potencial educatiu. / En esta tesis doctoral hemos investigado cómo los estudiantes leen e interpretan las representaciones visuales que aparecen en dos simulaciones educativas de física. Una de estas simulaciones pretende explicar a los estudiantes de ESO qué sucede a nivel microscópico cuando se frotan dos objetos y las superficies de estos objetos se calientan. La segunda simulación pretende explicar a estudiantes de esta misma edad la inducción electromagnética que se produce entre un imán y una bobina conectada a un circuito eléctrico. Para estudiar la lectura que los alumnos hacen de estas imágenes y las dificultades con que se encuentran, en esta investigación hemos realizado entrevistas semiestructuradas a un grupo de estudiantes de 3º y 4º de ESO mientras utilizaban una de estas dos simulaciones, y hemos identificado y analizado sus dificultades para leer las imágenes que veían por pantalla. Para analizar estas dificultades hemos utilizado diferentes perspectivas provenientes de la combinación de tres campos teóricos diferentes: la semiótica, la psicología de la percepción y la didáctica de las ciencias. A continuación, hemos analizado las explicaciones que hacían los estudiantes en relación al contenido de la simulación. Para ello, hemos comparado las explicaciones de los estudiantes con los conceptos que, a nuestro entender, los autores de las simulaciones pretendían comunicar. A partir de aquí, hemos identificado los mecanismos de razonamiento implícitos en las interpretaciones y en las explicaciones erróneas de los estudiantes. Los resultados obtenidos nos han permitido identificar un amplio y variado rango de dificultades de lectura y explicaciones erróneas. También hemos podido construir un método de análisis gramatical de las simulaciones, y hemos discutido cuestiones como el papel de las representaciones múltiples y las representaciones dinámicas en la interpretación de imágenes, encontrando en qué casos estas representaciones pueden ayudar o dificultar la interpretación visual. A partir de la investigación llegamos a la conclusión que visualizar una simulación no lleva automáticamente al lector a interpretar su contenido científico. Hemos encontrado que esta lectura requiere de un conjunto de habilidades, conocimientos previos y soporte externo, sin los cuales la interpretación canónica no es posible. Por tanto, a pesar de las oportunidades educativas y comunicativas de las simulaciones y otras herramientas informáticas basadas en la comunicación visual, el profesorado de ciencias debería tomar en consideración estas cuestiones para aprovechar verdaderamente su potencial educativo ayudando a sus estudiantes a leer imágenes / In this thesis we have investigated how students read and interpret visual representations displayed in two educational physics simulations. One simulation aims to explain to secondary school students the friction process between two materials and its heating at the microscopic level. The other simulation represents the electromagnetic induction that takes place between a magnet and a coil connected to an electrical circuit. To study students' reading difficulties we have conducted some semi-structured interviews to a group of students aged between 14-15 years old while they were using one of these simulations, and we have then identified and analysed their reading difficulties. To analyse these difficulties we have used different perspectives coming from the integration of three different theoretical fields: semiotics, psychology of perception and science education. Next, we have analysed the students' explanations related to the content of the simulations. To this end, we have compared these students' explanations with the concepts that, in our opinion, the authors of the simulations intended to communicate. Then, we have identified the different mechanisms of reasoning behind students' erroneous interpretations and explanations. Our findings have allowed us to identify a wide and varied range of reading difficulties and erroneous explanations. We have also developed a visual grammar analysis for simulations, and we have discussed in depth the role of multiple and dynamic representations and the cases where they can help or hinder comprehension. Our findings allow us to conclude that visualisation of simulations doesn't imply a good comprehension of the content of scientific simulations. We have found that a good reading process requires a set of skills, previous knowledge and external supports, and if those conditions are not given, a good interpretation of the simulation is not possible. Therefore, despite the communicational and educational opportunities provided by simulations and other ICT tools based on visual communication, science teachers should bear in mind these issues in order to help students read images to take benefit of their educational potential.

La nostra investigació sorgeix partint de l’interès que planteja saber quins són els responsables (pares, mestres, els mateixos alumnes) i per descomptat les institucions en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels alumnes. En qui o sobre què recau l’èxit o fracàs escolar dels nostres nens i nenes. És veure quin és el grau de responsabilitat que tenen totes aquestes persones i institucions, sobre els individus que no assoleixen amb èxit les Competències Bàsiques. A banda d’assenyalar que tothom hi té part de responsabilitat, nosaltres entenem que el recolzament de la família i més concretament els pares és el més important; animant i estant al costat dels nens cada tarda quan els nens arriben a casa. Aquest recolzament per part dels pares nosaltres destaquem que és important, sobre tot en edats primerenques, quan el nen comença l’escolarització. No és un tema banal, per això l’interès que desperta i de fet tothom parla del fracàs escolar, del baix rendiment dels nostres alumnes, de l’abandonament escolar, etc. Entre 1995 i 1998, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va portar a terme un projecte sobre el fracàs escolar. Any rere any PISA, a través dels seus informes és qui ens fa sabedors de la situació. Per tant és un tema que suscita prou interès com per ser objecte d’estudi. Plantegem l’estudi en aquesta Tesi, en el context de l’educació diferenciada sobre la influència de les famílies en el rendiment acadèmic. La importància de la implicació per part dels pares i mares d’una manera afectiva i efectiva en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels seus fills , durant el període de primària, potenciarà i a la vegada possibilitarà l’assoliment amb èxit de les Competències Bàsiques contemplades en el Currículum. Com a conseqüència els nens i nenes seran capaços de desenvolupar en un futur proper, les destreses bàsiques que els permetran resoldre amb eficàcia les situacions que se’ls plantegin diàriament. A partir de l’objectiu plantejat, podrem veure com la importància del factor humà, en aquest cas dels pares, en el procés d’ensenyament–aprenentatge dels seus fills serà garantia d’èxit

Una característica propia de las profesiones sanitarias es el periodo de formación especializada que se inicia con la finalización de los estudios superiores. Este periodo de formación se caracteriza por la supervisión directa por parte de un profesional con más experiencia (tutor de residentes). Con el tiempo, esta mera supervisión evoluciona y empieza a regularse hasta constituirse en un proceso formativo que reclama profesionales competentes para llevarlo a cabo.Con la intención de sumarnos al esfuerzo de los analistas que trabajan en esta línea, el propósito principal de este trabajo es doble. Por una parte, conocer el contexto sanitario de la Región de Murcia en el que se inserta la figura del tutor y, por otra, describir y analizar las funciones de la tutoría sanitaria de esta región, ajustadas a la realidad laboral actual, para llegar a conocer las Unidades y Elementos de Competencia que definen al tutor de residentes. / A characteristic of the health professions is the specialized training period begins with the completion of studies. This training period is characterized by the direct supervision by a more experienced professional (tutor of residents). Over time, this supervision evolves and begins to regulate itself to become a learning process that demands skilled professionals to perform. With the intention to join the effort of the analysts working on this way, the main purpose of this investigation is twofold. First, know the health context of the Region of Murcia where you insert the tutor figure and, secondly, to describe and analyze the functions of mentoring health of this region, adjusted to the current labor situation to get know the units and elements of competencies that define the resident tutor

Tesi Doctoral: La Dimensió Europea de l'Educació als Centres d'Educació Secundària al TarragonèsPresentada per: M. Concepció Torres SabatéDirectora: Dra. Joana Noguera ArromUniversitat Rovira i Virgili Tarragona 2004La Tesi doctoral que presentem es desenvolupa en sis capítols. El contingut del primer capítol està dedicat a situar el marc històric, polític i legislatiu que ha generat la unificació del bloc de països que configuren la Unió Europea, presentant un resum d'aquells esdeveniments més remarcables que hi ha influit. Però donat que el tema que ens interessa és el de l'educació, és a dir, com es viu en l'àmbit educatiu la integració a la UE, precisem en el segon capítol com ha evolucionat el tractament de l'educació al llarg de les diverses estapes i tractats, així com les accions, documents i programes més rellevants al respecte, les línies programàtiques de la política educativa i els nous reptes en aquest àmbit i en la societat del S.XXI.Creiem que és a través de l'educació com podrem aconseguir el sentiment de ciutadania europea. Perquè com diu Jacques Delors "...la Comissió és conscient de la contribució que l'educació ha d'aportar al desenvolupament econòmic i social." (1)El fet de conèixer quina ha estat la història i el procés de construcció de la Unió Europea i els vincles entre la creixent importància donada a la formació, afavoreix situar una realitat actual així com analitzar l'evolució que cada Estat Membre desenvolupa, aspectes que han fet augmentar l'interès personal vers els temes relacionats amb la Unió Europea i l'Educació.És en els capítols tercer i quart on presentem la situació real de la dimensió europea de l'educació al Tarragonès i la recerca endegada al respecte. La investigació té l'objectiu general d'analitzar els programes i/o accions que es desenvolupen als cetres d'Educació Secundària Obligatòria del Tarragonès, així com també el fet de conèixer la realitat dels alumnes i professors vers la dimensió europea a través d'uns instruments (entrevistes i qüestionaris) que ens ajuden a determinar amb metodologies qualitatives i quantitatives, alguns resultats sobre la pràctica, els coneixements i el pensament europeu, per realitzar al final un seguit de propostes d'actuació per millorar el concepte de ciutadania europea. (1)DELORS JACQUES, (1996): Educació hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona. Edit UNESCO. Pàg. 16Es presenta també de manera il.lustrativa, un recull d'accions vers la UE de diverses institucions implicades en l'educacó de la comarca del Tarragonès, com són la Universitat Rovira i Virgili, així com la formació permanent que ofereix l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la mateixa universitat i la informació que des de la Delegació d'Ensenyament de Tarragona s'ofereix al professorat dels centres educatius, a través del propi Departament o des del Centre de Recursos del Tarragonès.Tot el procés de recollida d'informació ha estat dinàmic i laboriós, però poder analitzar una realitat tan propera en el territori -Tarragonès- ha estat molt gratificant. Alguns dels punts que s'especifiquen en la partt teòrica s'han actualitzat continuament, ja que la construcció de la Unió Europea s'ha anat concretant al llarg d'aquests anys.La Dimensió Europea de l'Educació als Centres d'Educació Secundària al Tarragonès, després de les conclusions finalitza amb una proposta d'idees que se'n poden derivar i que, a partir de les necessitats detectades, poden ajudar a potenciar la dimensió europea de l'educació a alumnes i professors/es i altres professionals de l'educació. Aquestes queden desenvolupades en el capítol cinquè.El capítol sisè és tot el recull bibliogràfic, els índex de gràfics i quadres, axí com els índexs dels annexosEuropa va rebre el seu nom fa més de vint-i-cinc segles i continua encara sent un projecte de futur. (2)(2) LE GOFF, (1995) La vieja europa y el mundo moderno. Madrid. Alianza Editorial. Pàg. 71. / Doctoral Thesis: The European Dimension of Education in the Secondary Education Centres of the Tarragonès.Presented by: M. Concepció Torres SabatéSupervisor: Dr Joana Noguera ArromUniversitat Rovira i Virgili Tarragona 2004This doctoral thesis is developed over six chapters, the first of which defines the historical, political and legislative framework that has been generated by the unification of the countries that form the European Union, presenting a summary of the most noteworthy events that have been of influence. However, since the subject that interests us is education, that is how integration in the EU is lived in the educational environment, in the second chapter we specify how the treatment of education has evolved over various stages and treaties, as well as actions, documents and programmes that are most relevant to this aspect, programmatic lines of education policy and new challenges in this field and in twenty-first century society.We believe that through education the feeling of European citizenship can be achieved. As Jacques Delors says, "... the Commission is aware of the contribution that education must make to economic and social development." Knowing the history and the construction process of the EU and its links with the growing importance giving to education allows us to define the current reality as well as analyse the evolution of each member state, aspects that have increased our personal interest in areas related to the EU and education.It is in the third and fourth chapters that we present the real situation of the European dimension in education in the Tarragonès and research in this area. The investigation's general objective is to analyse the programmes and actions that are developed in the Obligatory Secondary Education centres of the Tarragonès, as well as to identify the reality of students, teachers and the European dimension. This is done using instruments (interviews and questionnaires) that help us to determine, using qualitative and quantitative methodologies, some results about practice, knowledge and European thought, thereby arriving at a series of proposals to improve the concept of European citizenship.To illustrate this study there is a presentation of a collection of actions about the EU from various institutions involved in education in the Tarragonès, such as the Universitat Rovira I Virgili, as well as the life-long learning offered by the Institute of Education Sciences of the same university and the information offered by the Department of Education of Tarragona to the teaching staff of education centres, available through the Department itself and the Resource Centre of the Tarragonès.The process of collecting information has been dynamic and laborious, but the chance to analyse a reality so close to home the Tarragonès has been very gratifying. Some of the points that are specified in the theory section have been continually updated, since the construction of the EU has carried on throughout these years.After the conclusions, this thesis ends with a proposal of ideas derived from it and which, based on the needs that have been identified, can help to promote the European dimension in education to students, teachers and other education professionals. These are developed in the fifth chapter.The sixth chapter contains a bibliography, indices of diagrams and tables and indices of attachements."It has been more than 25 years since Europe got its name and it is still a future project." (2)2) Le Goff (1995): La vieja europa y el mundo moderno, Madrid, Alianza, p. 71.

Aquesta investigació es porta a terme a partir de la necessitat de comprendre i descriure l'impacte de les noves tecnologies en la nostra societat i en relació en l'aprenentatge dels alumnes amb NEE. En estudis més recents Cabero (2009) es refereix a la relació que es manté entre l'educació i la tecnologia, és quan es comença a parlar sobre el paper de les noves tecnologies (TIC / TAC) per obrir nous mètodes d'ensenyament i aprenentatge, i apropar la realitat social al context escolar. El marc teòric que posa l'accent en l'evolució del concepte d'educació especial, citant els tipus més comuns presents a les aules actuals i les mesures per atendre-les, tot fent referència a la legislació educativa vigent. Pel que fa al marc empíric, s’ha treballat amb una metodologia qualitativa, amb l’elecció de l'estudi de cas. La proposta d’actuació consisteix en un portal digital, amb el recull de materials específics interactius. / This research is done from the need to understand and describe the impact of new technologies in our society and in relation to the learning of students with specific educational needs. In more recent studies Cabero (2009) refers to the relationship is maintained between education and technology, is when you start to talk about the role of new technologies (TIC / TAC) to open new methods of teaching and learning, and bring reality in the classroom, school context. The theoretical framework emphasizes the evolution of the concept of special education, citing the most common types present in the classroom and measures to address them, with reference to the legislation. Regarding the empirical framework, the methodology chosen was qualitative, with the case study. The proposed action is to create a portal of digital and interactive collection of specific materials to meet the needs of students.

Nuestra investigación quiere atender a dos perspectivas ineludibles. Por un lado, es el sujeto Joan Bardina el centro y eje de estudio que fundamenta y articula todo el plan de la obra. Pero al sujeto le vertebran las acciones, los predicados de su vida, y esos predicados convertidos en objeto devienen junto al sujeto las dos perspectivas que se deben sumar en esta tesis. Dos perspectivas que no dejan de complementarse, que no se entienden la una sin la otra, cual eje cartesiano, cuyos puntos necesitan esencialmente la yuxtaposición. Intentaremos ir perfilando a esta figura sin perder ningún detalle importante del hombre, el educador, el "pastor de pueblos" (como él mismo describía), o el ideólogo de la educación. Sólo en el apartado de las conclusiones (en el capítulo 8) ponderaremos y haremos balance de su obra y sus acciones.