Aquesta recerca pretén descriure els models explicatius al voltant del fenomen de la mobilitat urbana a Andorra per tal de tenir dades que puguin orientar el disseny d’activitats educatives que abordin la mobilitat des de l’educació ambiental. Per a fer-ho, focalitza en un cas concret: un grup d’alumnes de primer curs de segon cicle de Segona Ensenyança d’Andorra. Com a referents teòrics, la recerca se situa dins el corrent de l’educació ambiental des de la complexitat, entenent que aquesta pot ser una oportunitat per abordar la situació de crisi global. S’assumeix que el marc de la complexitat pot ajudar a enriquir els plantejaments teòrics i metodològics de l’educació ambiental, des de dues perspectives: per una banda, oferint un marc per aproximar-se als fenòmens del món des de les interaccions, el dinamisme i l’articulació escalar, on prenen rellevància la definició de sistemes. Per altra banda, la complexitat ofereix un marc per entendre l’ensenyament-aprenentatge com a processos de construcció reconstrucció dinàmica de models explicatius que orienten la interpretació, la intervenció i la participació al món. Des d’aquest plantejament, la recerca descriu les característiques dels models explicatius sobre mobilitat d’un grup d’alumnes. La mobilitat s’entén com un fenomen complex que emergeix de la interacció entre persones, societat i medi i esdevé un repte fonamental per avançar cap a la construcció de societats més sostenibles, en els contextos urbans en general i a Andorra en concret. En l’anàlisi de dades, la recerca s’aproxima als models explicatius de l’alumnat des de dues perspectives: des d’una visió temàtica de la mobilitat i des d’una visió complexa; mitjançant la utilització de xarxes sistèmiques. Per tal de posar en relació ambdues aproximacions, es construeixen representacions dels models explicatius de l’alumnat integrant la visió temàtica i la complexa, mitjançant una adaptació pròpia dels mapes de Thagard. El procés d’anàlisi culmina amb la construcció de perfils d’alumnes segons les característiques dels seus models explicatius sobre mobilitat. Els resultats mostren 3 perfils d’alumnes que se situen en un gradient que va de menys a més complex segons la presència de les dimensions temporal, escalar i de l’acció en els seus models explicatius. En el conjunt del cas estudiat, la majoria d’alumnes pertanyen a un perfil que mostra un model explicatiu sobre mobilitat mitjanament complex, en el qual dues de les tres dimensions considerades tenen una presència baixa o mitjana. La recerca conclou que el diàleg entre la visió temàtica i la complexa pot ser una eina per enriquir els models explicatius sobre mobilitat, ja que ambdues perspectives aporten plantejament diferents però complementaris sobre el fenomen. La visió temàtica aporta informació detallada sobre els estats en un moment determinat que permet aprofundir i precisar les entitats i les característiques relacionades amb les persones que es desplacen, els mitjans que utilitzen i el context per on desplacen. En canvi, la visió complexa aporta una perspectiva que integra les persones, els mitjans i el context en un escenari obert, dinàmic i escalar, que assumeix l’atzar i la indeterminació. Des d’aquesta perspectiva, es proposen orientacions didàctiques encaminades a fer evolucionar els models inicials de l’alumnat cap a models que, sense renunciar a la perspectiva temàtica, incorporin la visió complexa, reforçant la dimensió temporal, escalar i de l’acció. Aquestes orientacions didàctiques es basen en un mapa obert de continguts emergents del diàleg entre la visió temàtica i la complexa, i en la definició d’itineraris de continguts per a treballar la mobilitat segons cada perfil d’alumnes. / This research seeks to describe the explicative models regarding the phenomenon of urban mobility in Andorra in order to obtain data that could guide the design of educational activities dealing with mobility as part of environmental education. To do so, it focuses on a specific case: a 14-15 years old high school students group from Andorra. As a theoretical reference, the research forms part of the trend of environmental education from the perspective of complexity, on the understanding that this could be an opportunity to deal with the global situation of crisis. It is assumed that the complexity framework may help enrich the theoretical and methodological approaches of environmental education, from two perspectives: on the one hand, offering a framework in which to approach the phenomena of the world through interactions, dynamics and scalar articulation, where the definition of systems is relevant. On the other hand, complexity offers a framework for understanding teaching and learning as dynamic processes of the construction and reconstruction of explicative models that guide interpretation of and intervention and participation in the world. From this approach, the research describes the characteristics of the explicative models of the mobility of a group of pupils. Mobility is understood to be a complex phenomenon that emerges from interaction between people, society and the environment and which has become a fundamental challenge for progressing towards the construction of more sustainable societies in urban contexts in general and in Andorra specifically. In the data analysis, the research approaches the explicative models of the pupils from two perspectives: on the one hand, a thematic view of mobility and on the other a complex view; through the use of systemic networks. In order to relate both approaches, representations are constructed of the explicative models of the pupils that integrate the thematic and the complex views, through our own adaptation of Thagard’s maps. The analysis process culminates with the construction of student profiles in accordance with the characteristics of their explicative models of mobility. The results show three profiles of pupil that are positioned on a gradient from least to most complex in accordance with the presence of the temporal, scalar and action dimensions in their explicative models. For the whole of the case study, most pupils belong to a profile demonstrating an explicative model of mobility of medium complexity, in which two of the three dimensions considered are of low or medium presence. The research concludes that the dialogue between the thematic and complex views could be an instrument for enriching explicative models of mobility, as both perspectives provide different but complementary approaches with regard to the phenomenon. The thematic view provides detailed information about the states at a certain moment that makes it possible to examine in more depth and more accurately define the entities and characteristics related with people when they move, the means they use and the context in which they move. Meanwhile, the complex view provides a perspective that integrates people, means and context in an open, dynamic and scalar scenario, which assumes randomness and indecisiveness. From this perspective, didactic guidelines are proposed that are designed to develop the pupils’ initial models into models that, without renouncing the thematic view, incorporate the complex view, thus reinforcing the temporal, scalar and action dimensions. These didactic guidelines are based on an open map of content emerging from the dialogue between the thematic and complex views, and on the definition of content itineraries for working on mobility in accordance with each student profile.

La educación ambiental tiene un papel fundamental en el contexto actual de la problemática socio ambiental que vive el mundo, como proceso potencialmente promocional de cambios para la construcción de sociedades más sostenibles. Tales cambios deben suceder a partir de la participación de los actores sociales que interfieren en el ambiente, para que asuman una actitud activa en la búsqueda de soluciones a partir de la comprensión de la realidad a su alrededor, como instrumento de aprendizaje y de acción colectiva. En esta perspectiva, cada vez más, programas de educación ambiental se desarrollan en diversos ámbitos y junto a diversos públicos. Sin embargo, es importante garantizar la efectividad de estos programas. Para ello, es esencial que pasen por un proceso de evaluación continua sobre si se están cumpliendo los objetivos para promover el diálogo y la reflexión de los grupos que los implementan, reorientar acciones, rendir cuentas a los sócios y financiadores, entre otros. . Cuando se inicia una búsqueda por modelos y experiencias de procesos de evaluación de programas de Educación Ambiental, se constata una gran carencia en esta área, por eso, este estudio tiene como objetivo contribuir a la construcción de indicadores para evaluar programas de educación ambiental mediante uma Investigación-acción participativa (IAP), em el marco del Programa de Educación Ambiental de la Itaipu Binacional – PEAI. Dicho programa propone una contribución al proceso de evaluación, posibilitando el diálogo y la reflexión tanto del equipo que desarrolla las acciones del Programa, como de otros actores implicados, con la intención de construir y proponer una matriz de indicadores capaces de evaluar si los objetivos están siendo alcanzados. / A educação ambiental (EA) tem papel fundamental no contexto atual da problemática socioambiental em que vive o mundo, como processo potencialmente promotor de mudanças para a construção de sociedades mais sustentáveis. Tais mudanças devem acontecer a partir da participação dos atores sociais que interferem no ambiente para que assumam uma atitude ativa na busca por soluções a partir da compreensão da realidade à sua volta, como instrumento de aprendizado e de ação coletiva. Nesta perspectiva, cada vez mais programas de EA desenvolvem-se em diversos âmbitos e junto a variados públicos. No entanto, é importante garantir a efetividade de tais programas. Para isso, é primordial que os mesmos passem por um processo contínuo de avaliação que permita saber se os objetivos estão sendo atendidos, que promova o diálogo e a reflexão dos grupos que os implementam, bem como redirecionem ações, prestem contas aos parceiros e financiadores, entre outros. Quando se inicia uma busca por modelos e experiências de processos de avaliação de programas de EA, constata-se uma grande carência nesta área. Por isso, este estudo tem como objetivo contribuir para a construção de indicadores para avaliar programas de EA mediante uma Pesquisa-ação Participativa (PAP), no âmbito do Programa de Educação Ambiental da Itaipu Bionacional - PEAI. O programa propõe uma contribuição ao seu processo de avaliação, possibilitando o diálogo e a reflexão tanto da equipe que desenvolve as ações do programa, como de outros atores envolvidos no mesmo, com a intenção de construir e propor uma matriz de indicadores capaz de avaliar se os objetivos estão sendo alcançados.

La tesi s'inicia prenent consciència d'estar davant d'un canvi social sense precedents que afecta el paradigma científic, i va des d'una concepció mecanicista del món fins a una visió més holística i ecològica. Al canvi ideològic s'hi afegeix el fraccionament dels sistemes naturals, les guerres i la fam mundial com a problemàtiques globals, i si es té en compte la hiperfreqüentació i massificació del medi natural, amb els afegits d'erosió, contaminació, alteració de cicles biogeoquímics, i la corresponent destrucció del patrimoni biològic i geològic, degut a l'ús recreatiu del medi natural, obliga des de tots els àmbits i estaments culturals a intentar integrar l'educació ambiental a totes les àrees de coneixement, i l'esport no en pot restar al marge.Per altra banda, s'ha consolidat la conscienciació sobre els problemes medio-ambientals: forat d'ozó, efecte hivernacle, pluges àcides, erosió o pèrdua d'espècies. S'ha posat de manifest que aquests problemes ja no són extravagàncies d'uns alarmistes, i que poden buscar-se solucions originals i efectives. I com des de principis dels noranta, s'ha popularitzat el concepte de desenvolupament sostenible, es pensa en fomentar un model esportiu on l'individu s'integri i es comprometi més amb el medi natural. Tanmateix, com a l'oferta d'activitats en el medi natural existeix un cert caos terminològic, es precisa d'un suport teòric que el cohesioni i en faciliti l'estudi i la reflexió. Per això, i a partir de l'experiència dels últims anys de docència a l'INEFC, ensenyant tècniques esportives en el medi natural i reflexionant sobre les mateixes, s'intenta confeccionar un marc teòric que hi doni coherència i faciliti l'aprenentatge de l'alumnat. A més, en gaudir d'una vinculació directa amb l'esquí nòrdic, tan a nivell de pràctica recreativa com d'exercici professional, s'aprofita per fer un sondeig en aquest àmbit i esbrinar les possibles connexions amb el que s'està exposant.Els objectius de la tesi són: recollir les problemàtiques ecològiques que presenta la Terra, fer-ne unes propostes didàctiques integrades en els continguts de l'ensenyament esportiu en el medi natural, cercar l'opinió dels practicants d'esquí nòrdic sobre els equipaments, els serveis que utilitzen i l'entorn que millor satisfà la seva estada, tant per la pràctica com per l'allotjament. Però, també es pretén observar com es fa l'ensenyament de l'esquí nòrdic a Catalunya.En definitiva es vol saber què opinen, els usuaris, dels serveis i equipaments que freqüenten, els aprenents, dels seus ensenyants i de l'ensenyament que reben, els ensenyants, de la seva pròpia labor, i contrastar-la amb l'observació de com fan l'ensenyament. Per saber l'estat d'opinió, es varen passar enquestes als usuaris, aprenents i ensenyants. Per observar què feien les escoles i els seus professors, es van filmar unes classes d'iniciació que varen ser analitzades des d'una perspectiva didàctica.La part conceptual vol recollir les problemàtiques més significatives que presenta la Terra, mostrar el caràcter diferenciador de l'activitat esportiva en el medi natural, exposar el seu aspecte condicionador, establir les bases per conèixer i millor entendre aquesta activitat, tot mostrant que, quan es fa activitat esportiva en el medi natural es tendeix a actuar-hi d'igual forma que si es tractés d'un entorn artificial, i així, es reflexiona sobre la necessitat de fer propostes esportives sostenibles que integrin el medi natural i que cerquin l'autonomia del practicant. La part empírica intenta conèixer les expectatives dels clients de les estacions d'esquí nòrdic a Catalunya i comparar l'opinió dels usuaris aprenents amb el que diuen que fan els ensenyants i el que fan realment. / SUMMARU:"SPORTS ACTIVITY IN THE NATURAL ENVIRONMENT: Nordic skiing in Catalonia". TEXT: The thesis begins being aware of an unprecedented social change that affects the scientific paradigm, and goes from a mechanistic conception of the world to a more holistic and ecological. Plus an ideological change also has the fractionation of natural systems, wars and world hunger as a global problem, and if one takes into account the overcrowding in the natural environment, with the additions of erosion, pollution, alteration of cycles biogeochemical, and the destruction of biological and geological heritage, because of the recreational use of the natural environment, forces from all areas and cultural bodies to try to integrate environmental education in all areas of knowledge; and sport can not remain on the sidelines. Moreover, there is a greater awareness of environmental problems: ozone depletion, greenhouse effect, acid rain, erosion or loss of species. It has been shown that these problems are not extravagant, and they can find original and effective solutions. And since the early nineties, has popularized the concept of sustainable development, we would encourage a sportive model where the person is committed and more integrated with the environment. However, as bid activity in the natural environment there is some terminological chaos, which needs a theoretical basis that enables the cohesion, facilitates the study and reflection. Therefore, and based on the experience of teaching sports in INEFC during the last years, teaching sports techniques in the natural environment and reflecting on them, attempting to draw a theoretical framework that gives coherence and facilitates the learning of students.In addition, the advantage of a direct link with the Nordic, such as recreational level of professional practice, is used to do a survey in this area and find out possible connections with what is being exposed.

La universidad debe responder actualmente a la formación de un profesional integral, que desde su profesión contribuya a salvar nuestro hábitat, dando solución a los problemas ambientales que se manifiesten en su entorno, sin embargo se revelan insuficiencias en el proceso de ambientalización de la Carrera de Agronomía en la Facultad Agropecuaria de Montaña del Escambray. La investigación que se presenta, se realizó desde una perspectiva interpretativa, utilizando una metodología cualitativa y con un diseño de investigación evaluativa. A partir de los resultados del diagnóstico que permitió determinar cómo se encuentra declarada la Educación Ambiental en el currículo del agrónomo y la formación en la temática que poseen los profesores de la institución, fue elaborada una propuesta de intervención para elevar la formación ambiental de los egresados de la Facultad, proyectada en una estrategia docente educativa y cursos de superación para los docentes. / The university must respond at the moment to the formation of an integral professional, who from his profession contributes to save our habitat, giving solution to the environmental problems which they are pronounced in his surroundings, nevertheless reveal insufficiencies in the process of ambientalización of the Agronomy Career at the Facultad Agropecuaria de Montaña del Escambray. The investigation that was showed made from an interpretative perspective, using a qualitative methodology and with a design of evaluative investigation. From the results of the diagnosis that allowed to determine how it is declared the Environmental Education in curriculum of the agronomist and the formation in the thematic one that have the professors of the institution, was elaborated an intervention proposal to elevate the environmental formation of withdrawn of the Faculty, projected in an educative educational strategy and the courses of overcoming for the educational ones.

El proyecto aborda la problemática relacionada con las percepciones, valoraciones e intereses en torno a las temáticas ambientales de distintos actores y organizaciones sociales del Gran Mendoza y Malargüe. Se ha entrevistado a representantes de seis grupos de actores sociales. Se trabajó con muestras teóricas, se aplicó entrevistas semiestructuradas, se abordó la metodología de trabajo del análisis del discurso, con la identificación de los principales topoï. Los grupos han respondido sobre conceptos de ambiente, preocupación por él y sus problemáticas, propuestas de mejora, identificación de los responsables de la Educación Ambiental, influencia de la información en la vida laboral, participación en organizaciones de protección del medio ambiente y acceso a los programas de educación ambiental.Se analizaron distintos Programas de Educación Ambiental presentes en Internet, de manera de visualizar componentes comunes y no comunes que en general expresan las propuestas. Los resultados obtenidos manifiestan las distintas percepciones de los grupos sociales en torno al ambiente, el posicionamiento epistemológico, los modos y medios de acceso a la información. / The project addresses the problems associated with the perceptions, values and interests around the environmental issues of different actors and social organizations of Mendoza and Malargue department. He has met representatives of six groups of stakeholders. We worked with theoretical samples, we applied semistructured interviews, with the working methodology of discourse analysis, with the identification of the main topoi. The groups have responded on concepts of environment, concern for the environment and its problems, suggestions for improvement, identification of those responsible for environmental education, influence of information in working life, participation in security organizations environment and access to environmental education programs. We analyzed various environmental education programs present on the Internet, so you can see which common and uncommon components which generally express the proposals. The results show the different perceptions of social groups around the environment, the epistemological, ways and means of access to information.

La investigación se focaliza en el análisis de la crisis ambiental considerada como un fenómeno complejo de evolución incierta producto de un proceso socio histórico, cuyos orígenes se remontan a los albores del proyecto moderno y deben rastrearse en un cúmulo de circunstancias que expresan las contradicciones de un modelo socioeconómico identificado con el crecimiento sostenido de la producción y las magnitudes económicas. Partiendo de esta base, se propone abordar la relación entre saber sociológico y crisis ambiental, a partir de las contribuciones de la teoría crítica a la compresión de las causas profundas de la crisis ambiental y de sus elementos constitutivos. Para lo cual se propone profundizar en algunas categorías desarrolladas por la corriente social crítica, las cuales si bien no se refieren en forma directa a la problemática ambiental, se vislumbran como campos fértiles para comprender los procesos sociales generadores de la crisis ambiental así como las alternativas que han de adoptarse para su resolución, teniendo en cuenta los mecanismos que ejerce el sistema para neutralizar los cambios que implica la conformación de una racionalidad alternativa. Acorde con ello, la primera parte del trabajo se centra en el abordaje de la relación sociedad naturaleza en el marco de tres grandes procesos sociales identificados como cosmológico, teocéntrico y antropocéntrico, haciendo especial hincapié en la correlación que en cada una de las etapas consideradas se establece entre racionalidad dominante, producción de conocimiento y conceptualización de naturaleza. El segundo capítulo profundiza en los efectos de la racionalidad instrumental sobre la ruptura del proyecto moderno y su incidencia sobre la emergencia de la crisis ambiental, a partir de la posición adoptada por Heidegger y por los referentes de la Escuela de Frankfurt. Posteriormente el análisis se estructura en torno a las dimensiones críticas de la modernidad avanzada, considerada como contexto situacional de desarrollo y profundización de la crisis ambiental, teniendo en cuenta los aportes teóricos desarrollados por Zygmunt Bauman e Immanuel Wallerstein.Al finalizar se presentan las conclusiones generales de la tesis y las posibles líneas de investigación que se abren a partir del trabajo desarrollado. / This investigation focuses on the analysis of the environmental crisis, considering it as a complex phenomenon whose evolution is uncertain, as it is the outcome of a socio-historical process that goes back to the beginning of modernity and that must be traced to the circumstances that express the contradictions of a socio-economic model identified with the sustained growth of production and the economy. From this perspective, I approach the relationship between sociological knowledge and environmental crisis by looking at the contributions of critical theory to the understanding of the deep causes of both the environmental crisis and its constitutive elements. I seek to analyse some categories developed by critical social studies. Even though they do not refer directly to the environmental problematics, it is possible to find in them both a fertile field from which to understand the social situations generated by the environmental crisis and alternative policies that ought to be adopted for its resolution, considering at the same time the mechanisms that the system sets in place to neutralize the changes implied by the formation of an alternative rationality.Accordingly, the first part of this work centres on the study of the relationship between society and nature across three large social processes identified as cosmology, theocentrism and anthropocentrism, emphasizing the correlation, in each of the stages considered, between dominant rationality, knowledge production, and conceptualization of nature.The second chapter deals with the effects of instrumental rationality on the breakdown of the project of modernity and its impact upon the emergency of the environmental crisis. Here I consider the position adopted by Heidegger and by the best known figures of the Frankfurt School.Later, I structure the analysis around the critical dimensions of advanced modernity, considering it as the situational context for the development and deepening of the environmental crisis. Here I take into account the theoretical contributions developed by Zygmunt Bauman and Immanuel Wallerstein.Finally, I present the general conclusions of my thesis and the possible lines of research that open up from my work.

O presente texto está circunscrito à tese de Doutorado Inter-Universitário em Educação Ambiental, na Universitat de les Illes Balears (UIB), promovido pelos Ministérios do Meio Ambiente e da Educação, Cultura e Desporto da Espanha. Em sua elaboração, utilizou-se a caminhada como metáfora, com seus "roteiros e pegadas" no caminho, bem como os seus caminhantes, com seus corações esperançosos e determinados no alcance de suas metas. Iniciou-se este trabalho com algumas pinceladas a respeito da trajetória de vida (pessoal, profissional e formação), identificando os inesquecíveis momentos de encontro com Paulo Freire e com sua obra, com seu referencial teórico e as marcas deixadas na formação e na construção do pensamento de educadora. Com base em uma pesquisa bibliográfica e documental sobre o autor, um dos objetivos foi resgatar a iluminada teoria de Paulo Freire e ressignificá-la para a Educação Ambiental. Idealizou-se, então, um "encontro" de Paulo Freire, para "dialogar" com diferentes autores contemporâneos do Brasil - Maria Cândida Moraes, Moacir Gadotti, Leonardo Boff, Marcos Sorrentino, Philippe Layrargues e Carlos Frederico B. Loureiro e de outros países -Thomas Berry, Fritjof Capra, Francisco Gutierréz, Enrique Leff, Pablo Meira e Robert Kurtz. A seleção dos textos, resultante da pesquisa bibliográfica sobre os autores, além de expressar a essência do que cada um defende, de forma sintética, na área ambiental, tem alguma confluência com o "discurso" freiriano. Com a categorização do pensamento de Freire, foram estabelecidas conexões para a temática ambiental. Para tanto, foi necessária uma leitura panorâmica de toda a sua obra, retirando aspectos relevantes, o que resultou na constituição do Decálogo para Educação Ambiental à luz de Paulo Freire, uma elaboração inédita e, portanto, valiosa, científica e oportuna. Outro objetivo foi investigar as concepções dos professores da rede pública de ensino, cuja amostra foi de 112 sujeitos, oriundos de municípios que representam os diferentes biomas (serra, sertão e litoral) do Ceará. Considerando a temática da Educação Ambiental e a diversidade de ecossistemas no Estado, parte-se da premissa de que as características ambientais determinam a maneira de viver das populações, no que diz respeito à sua relação com a natureza, na utilização dos bens e serviços por ela oferecidos ao homem para a sua sobrevivência e manutenção da vida. As grandes perguntas foram: Que visão de mundo têm os professores envolvidos na pesquisa? Que valores norteiam a sua prática educativa? E na relação com o Meio Ambiente? Como contribuição da investigatigação, algumas "pegadas", a título de conclusões/considerações finais, como indicativo e estimulo para outros caminhantes...Espera-se que o trabalho possa demarcar a elaboração de saberes num novo território de formação - a Educação Ambiental. / El presente texto está circunscrito a la tesis del Doctorado Interuniversitario en Educación Ambiental, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) y otras, promovido por los Ministerios de Medio Ambiente y de Educación, Cultura y Deporte de España. En su elaboración, utilizamos la andadura como metáfora, con sus "derroteros y huellas" existentes en el camino, asimismo sus caminantes, con sus corazones esperanzadores y determinados en alcanzar sus metas. Empezamos este trabajo con algunas pinceladas respecto de la trayectoria de vida (personal, profesional y formación), identificando los inolvidables momentos del encuentro con Paulo Freire y su obra, con su referencial teórico y las marcas dejadas en la formación y en la construcción de pensamiento como educadores. A partir de una investigación bibliográfica y documental sobre el autor, uno de los objetivos fue rescatar la reluciente e iluminada teoría de Paulo Freire y resignificarla en la Educación Ambiental. Idealizamos, entonces, un "encuentro" de Paulo Freire, para "dialogar" con diferentes autores contemporáneos de Brasil - Maria Cândida Moraes, Moacir Gadotti, Leonardo Boff, Marcos Sorrentino, Philippe Layrargues y Carlos Frederico B. Loureiro y de otros países -Thomas Berry, Fritjof Capra, Francisco Gutierréz, Enrique Leff, Pablo Meira y Robert Kurtz. La selección de los textos, resultante de la investigación bibliográfica sobre los autores, además de expresar la esencia de lo que cada uno defiende, de forma sintética, en el área ambiental, posee alguna confluencia con el "discurso" freiriano. A partir de la categorización del pensamiento de Freire, fueron establecidas conexiones con la temática ambiental. Por lo tanto, fue necesaria una lectura panorámica de toda su obra, apartando los aspectos relevantes, lo que resultó en la construcción del Decálogo para la Educación Ambiental a la luz de Paulo Freire, una elaboración inédita y, por lo tanto, valiosa, científica y oportuna. Otro objetivo fue investigar las concepciones de los profesores de la red pública de enseñanza, cuya muestra fue de 112 sujetos, oriundos de los municipios que representan los diferentes biomas (sierra, sertón y costa) de Ceará. Considerando la temática ser la Educación Ambiental y la diversidad de ecosistemas en el Estado, se parte de la premisa de que las características ambientales determinan la manera de vivir de las poblaciones, respecto a la relación con la natureza, en la utilización de los bienes y servicios por ella ofrecidos al hombre para su supervivencia y manutención (conservación) de la vida. Las más importantes preguntas fueron: ¿Qué visión de mundo tienen los profesores implicados en la investigación (encuesta)? ¿Qué valores orientan su práctica educativa y en la relación con el Medio Ambiente? Como contribución de la investigación, algunas "huellas", a título de conclusiones/consideraciones finales, como indicativo y estímulo para otros caminantes. Esperamos que el trabajo pueda formar parte de la elaboración de saberes en un nuevo territorio de formación - la Educación Ambiental.

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi.Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació.En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat.Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques.El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants.Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària.Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia)La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs.Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants.La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets.L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques.Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics.En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris. / This thesis looks from the perspective of Environmental Education aimed at Sustainability and as a catalyst essence of Education for Change.It is also aimed, as a result of the research presented, at contributing to reducing the gap between the theoretical framework of Environmental Education and its didactic transposition to initial teacher training, as well as making significant contributions in the field of pedagogical approaches and methodological strategies in this field of education.Firstly, an analysis of the theoretical framework that has informed the development of Environmental Education is presented, as well as its reorientation and reconceptualisation during the 1990s, and current trends are debated.An analysis is then presented of the degree of incorporation of Environmental Education, as well as the factors that limit or make difficult its full integration, both at primary education level and in initial training of teachers.A revision and exhaustive analysis is also carried out of the current state of research into Environmental Education in Spain and internationally. Based on this, the deficit that exists particularly in the field of educational research in Environmental Education in initial teacher training is shown, especially in the field of pedagogical approaches and methodological strategies.The specific aim of the research is focused on (i) analysing the impact of a methodological focus (triaxial methodology) applied to an Environmental Education course in initial teacher training, and (ii) exploring the Environmental Education training process from the students' point of view.This general aim has led to the following research objectives being defined: (a) to design and apply a triaxial methodological focus in Environmental Education teacher training, (b) to design and apply the instruments that encourage the process of individual and collective reflection in students, (c) to explore the Environmental Education training process from the students' point of view and by means of the instruments used for reflection, and (d) to evaluate triaxial methodology in Environmental Education training for future Primary Education teachers.Interestingly, the triaxial methodology prepared and applied is based on the integration of three procedural axes - the research process, the reflection process and the co-operative work process - and is consistent with the theoretical model that is exposed and defended in the research (chapter 5 deals in particular with the design, structuring and development of the course based on this methodology).Research takes place within the interpretative paradigm of educational research and using a methodology of qualitative analysis. The sample consisted of a class group of 42 students in their third year of teacher training at the University of Girona. The analytical tools were the individual and collective reflection instruments used on the course.Worthy of special mention is the use of a group diary, especially designed and structured to encourage collective reflection as the most important contribution in terms of instruments for reflection. The group diary was the backbone instrument of the qualitative analysis methodology, and in the manner in which it was applied in this research, it has been shown to be valid as a nuclear and efficient instrument for group reflection, and for exploring and analysing the training process in Environmental Education and the general professional training of the group of students. The other instruments were basically individual questionnaires at different points on the course - the documents produced by the students (didactic proposals in Environmental Education) and the researcher's report. Triangulation took place using all the instruments. How the analysis process was carried out with each of the instruments and the results extracted are presented in detail in the research. Analysis of the results has enabled the evolution of the students' thought to be noted over the duration of the course and a holistic and multi-dimensional analysis to be made of their Environmental Education training process, i.e. its relevance, holism, critical education, education in values, capacity for responsibility, action and dealing with different points of view and perspectives. There is a clear empowering of dynamic qualities throughout the course. At the same time, the analysis shows the real and effective interdependence between the three processes comprising the triaxial methodology and the clear influence on Environmental Education training by the student group and on the construction of their didactic models. The research concludes, among other points, that the methodological focus, based on a triaxial process, applied to the initial training of a group of future teachers, has been highly efficient and important in their Environmental Education training and also in their training as critical/reflexive research professionals, with the ability to innovate and with a very high level of empowerment. It should be noted that triaxial methodology is shown with other opportunities for transfer and adaptability to other studies. The transferability of this methodology will be the objective of follow-up research with the aim of finding the pedagogical orientations that are most suitable to each field and situation, as it can make valuable contributions in the field of orienting university studies towards sustainability.